p aeria la
www.paeria.cat
PUBLICACIÓ DE L’ AJUNTAMENT DE LLEIDA • MARÇ 16 NÚM. 273
Premis a l’excel·lència comercial i turística
Campanya per afrontar la pobresa energètica i les dificultats de pagament de l’habitatge. P. 3
Més de 6.000 lleidatans i lleidatanes participen a la festa solidària “Posa’t la gorra”. P. 6
Distinció a 29 empreses sensibles a les necessitats de les entitats d’acció social. P. 8
Març Destacats
URBANISME Rehabilitació de les muralles de la Seu Vella ............................................ 5 MOBILITAT Obert un nou període per recarregar la targeta “Hores Blaves” ........ 7 HORTA Recuperació de l’entorn natural i productiu de l’Horta ........................ 7 PROJECCIÓ EXTERIOR Isidre Esteve renova com a ambaixador de Lleida ................................. 7 CULTURA Premi Josep Pernau de Periodisme .............................................................. 9 JOVENTUT El Servei de Salut Jove atén 630 persones ................................................. 9 COMUNICACIÓ Constituït el Consell Editorial de la Paeria ............................................... 10
04
Campanya de plantació i reposició d’uns 600 arbres, de més de 50 espècies diferents, a un centenar de carrers i places.
OCUPACIÓ Tercera edició de la Llançadora d’Ocupació ........................................... 11 EDUCACIÓ Lleida, ciutat amb baix absentisme escolar ........................................... 11 HABITATGE Més de 2.000 beneficiaris d’habitatge social .................................. 12-13 TURISME Premis de Turisme i de Comerç “Ciutat de Lleida” ................................ 15 OCI Agenda cultural ........................................................................................ 17 OPINIÓ dels Grups Municipals i de la FAVLL .................................... 18-21
Gestió de publicitat: tel. 973 22 15 96
PACTE SOCIAL PER A LA CIUTADANIA Article CCOO ...................................................................................................... 22
2
AJUNTAMENT DE LLEIDA CENTRALETA 973 700 300 www.paeria.cat paeria@paeria.cat
010
05
Acabada la renovació del clavegueram del passeig de Ronda, que permet augmentar la capacitat d’evacuació d’aigües pluvials.
Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de Lleida Establiment de trucada: 0,34 euros Minut: 0,26 euros
EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 Lleida D.L.: 235-1985
• 93 799 07 07 Edicions
La Paeria • Ajuntament de Lleida
09
El Saló F&T, que tindrà lloc del 14 al 16 d’abril, reuneix tota l’oferta formativa de la formació professional de les comarques de Lleida.
Març de 2016 •
Drets de les Persones
Campanya contra la pobresa energètica • Per garantir el subministrament de l’aigua, la llum i el gas i facilitar l’accés a un lloguer social L’Ajuntament de Lleida es posa a disposició dels ciutadans i les ciutadanes per afrontar emergències de pobresa energètica i dificultats de pagament de l’habitatge habitual, a les quals fa referència la llei 24/2015. La Paeria té en marxa des del mes de desembre passat un espai on line que informa dels drets de les persones en situació de risc de pobresa energètica per garantir els subministraments bàsics d’aigua potable, llum i gas, o que estiguin en risc de pèrdua de l’habitatge habitual per dificultats de pagament dels préstecs, els crèdits hipotecaris o les quotes de lloguer. Aquesta informació es pot demanar gratuïtament al telèfon 900 84 42 53 (l’horari d’atenció és de dilluns a divendres, de 9.00 h a 18.00 h) o també presencialment a les oficines de serveis socials dels diferents barris. Els serveis socials municipals vetllen per prevenir situacions de pèrdues d’habitatge i de talls de subministraments bàsics, tant per mitjà d’ajuts urgents com els de la taula d’emergència en habitatge, facilitant contractes de pisos socials. La Paeria aconsella que si alguna persona té deutes de subministrament i/o ha rebut avís de tall, té impagaments de lloguer o ha rebut avís de desnonament, es posi en contacte amb els serveis socials del seu barri com abans millor, sense esperar a l’últim moment, per tramitar els recursos més oportuns. La Llei 24/2015 inclou mesures com ara la prevenció de la pèrdua de l’habitatge, facilitar l’accés a un lloguer social quan no es
La Paeria afronta les emergències de pobresa energètica i habitatge. © Paeria
pot fer front als deute d’hipoteca o lloguer i evitar els talls en els subministraments bàsics (aigua potable, llum i gas) a aquelles persones que es troben en situació de risc d’exclusió residencial.
ció de l’OMIC ha permès el restabliment del servei.
Els casos arriben majoritàriament per mitjà de les àrees dels serveis socials dels barris i, alguns, pels mateixos afectats. La intervenció que es fa Uns 160 expedients L’OMIC ha des de consum consisteix a L’Oficina Municipal d’Inaconseguit en contactar directament amb formació als Consumidors els darrers cinc l’empresa subministradora (OMIC) ha atès 160 expeo amb l’Agència Catalana de dients en els darrers cinc mesos restablir els Consum, per tal d’aconsemesos per temes de poserveis bàsics a 34 guir que es restableixi el subbresa energètica derivats famílies ministrament a les llars afectadels serveis socials. Del total des, en els supòsits en què hi havia d’assumptes, en 34 casos s’han un informe previ de vulnerabilitat. produït talls de subministrament per impagament de les factures, i la intervenLa resta, 126 expedients, són avisos de tall en el subministrament que s’han pogut paralitzar gràcies que s’ha enviat la documentació preceptiva amb l’informe de vulnerabilitat de les famílies afectades. Pròximament l’OMIC iniciarà un seguit de xerrades informatives de la campanya en col·laboració amb diverses entitats. •••
La campanya vol garantir que les famílies disposin dels subministraments bàsics. © S. C.
Més informació: Tel. 900 84 42 53. OMIC. Tel. 973 70 04 24 omic.lleida@paeria.cat
Ajuntament de Lleida • La Paeria
3
Urbanisme• Març de 2016
Plantació de 600 exemplars d’arbres • De més de 50 espècies diferents en gairebé un centenar de carrers i places Les espècies que s’utilitzen en aquesta replantació són el lledoner (Celtis australis), el negundo (Acer negundo), l’auró blanc (Acer campestre), l’arbre de l’amor o arbre de Judea (Cercis siliquastrum), el xiprer de Leyland (CupresAjuden a socyparis leylandii), el tulíper millorrar la de Virgínia (Liriodentron tuqualitat de l’aire, lipifera), el cirerer del Japó creen ombres i (Prunus serrulata kanzan), la prunera de fulles verembelleixen el melles (Prunus cerasifera), la paisatge morera (Morus alba fruitless) el plataner (Platanus hispanica) i la magnòlia comuna (Magnolia grandiflora), entre d’altres. Es plantaran 9.000 arbres en els pròxims 4 anys. © H. S.
La campanya de plantació i reposició d’uns 600 arbres, de més de 50 espècies diferents, en gairebé un centenar de carrers i places de la ciutat es perllongarà fins al mes de març. L’objectiu de la Paeria és col·locar en
4
La Paeria • Ajuntament de Lleida
els pròxims 4 anys uns 9.000 exemplars. Dos grups de treball executen les tasques de plantació en zones i barris com el Centre Històric, Pardinyes, la Bordeta, Balàfia, la Mariola, Joc de la Bola i Alcalde Areny.
A Lleida hi ha més de 40.000 arbres a les vies urbanes, que contribueixen a millorar la qualitat de l’aire, creen ombres que ajuden a disminuir les temperatures extremes de l’estiu, embelleixen el paisatge amb les floracions d’estiu i els colors del fullatge de tardor i milloren la biodiversitat. •••
Març de 2016 •
Urbanisme
Renovació del clavegueram del passeig de Ronda • Permet augmentar la capacitat d’evacuació d’aigües pluvials i evitar els problemes d’inundacions Les obres de renovació de la xarxa de clavegueram del passeig de Ronda han finalitzat. L’actuació, que beneficia unes 2.000 famílies de Lleida, permet incrementar la capacitat d’evacuació d’aigües pluvials a la zona de Ronda, Doctor Fleming, Cristòfol de Boleda, Segrià i Segòvia i resol els problemes d’inundacions que es generaven en cas de pluges d’intensitat elevada.
entre 2 i 4 metres de profunditat, són de formigó armat amb junta elàstica, la qual cosa els aporta una gran resistència i en garanteix l’estanquitat. La inversió, que ha anat a càrrec de FCC Aqualia, ha estat de 405.556,14 euros.
L’Ajuntament ha vetllat en tot moment per la seguretat de l’obra i perquè les afectacions al trànsit rodat hagin generat el mínim impacte possible als veïns i les veïnes i als establiments comercials de la zona i als seus clients. •••
L’Ajuntament de Lleida inverteix de manera continua en la millora de la xarxa de sanejament de la ciutat.
L’actuació ha duplicat la capacitat del En el cas de les obres de col·lector amb la renovació de la xarxa de instal·lació de 330 m clavegueram del passeig de canonades de Ronda, s’ha duplicat la noves capacitat del col·lector existent gràcies a la instal·lació d’un total de 330 metres de canonades noves, amb diàmetres d’entre 600 i 1.000 mil·límetres. Les canalitzacions noves, que s’han col·locat
L’actuació beneficia unes 2.000 famílies de Lleida. © Paeria
Millora de les muralles de la Seu Vella • També es crearan dos passejos circulars per a vianants al voltant del sistema defensiu amb la ciutat, especialment en els accessos als carrers Sant Martí i Camp de Mart i l’avinguda Prat de la Riba, entre d’altres. També s’inclouen diverses rutes per a vianants a diferents cotes amb l’objectiu de sumar un atractiu turístic més al monument, que opta a ser Patrimoni Mundial de la Unesco.
Les obres tenen en compte aspectes per millorar la mobilitat. © H. S.
Les muralles de la zona nord-oest del Turó de la Seu Vella, coneguda com el Baluard del Rei, es rehabilitaran i també es crearan dos passejos circulars per a vianants al voltant del sistema defensiu del monument per sumar un atractiu turístic. Els treballs es faran en unes murades on no s’ha actuat
L’actuació es farà a la zona nord-oest del Turó, coneguda com el Baluard del Rei, dels segles XVII i XVIII
mai i que formen part de la ciutadella, dels segles XVII i XVIII, i que en aquests moments requereixen treballs de consolidació. El projecte que s’ha de dur a terme inclourà aspectes relatius a la mobilitat del mateix recinte murallat i la seva connexió
Dos recorreguts Un dels recorreguts connectarà amb els espais naturals que envolten el Turó de la Seu Vella i una altra ronda per a vianants, situada en una altura superior, enllaçarà amb els espais patrimonials amb unes grans vistes panoràmiques de la ciutat. Els itineraris tindran dos punts d’ancoratge amb el centre urbà, l’un a Prat de la Riba pel carrer que puja del col·legi Lestonnac i l’altre, per l’església de Sant Martí, que l’unirà amb l’altra ronda de passeig i tindrà un pendent més pronunciat. •••
Ajuntament de Lleida • La Paeria
5
Salut Pública • Març de 2016
La festa del ‘Posa’t la gorra’ reuneix 6.000 persones • El públic gaudeix de tallers, actuacions de dansa i gimnàstica i espectacles, organitzats per Afanoc Més de 6.000 lleidatans i lleidatanes es van solidaritzar per tercer any consecutiu amb la campanya “Posa’t la gorra”, que impulsa l’Associació de Famílies i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (Afanoc) per tal de millorar la qualitat de vida dels infants
La recaptació d’aquesta iniciativa –set malalts de càncer i de les seves famílies. A la festa celebrada a la Seu Vella hi va assistir el euros per gorra venuda, que ha estat dissenyada per la il·lustradora Roser Capdeconseller de Salut, Antoni Comín, en la vila– ajuda a sufragar els serveis que va ser la seva primera visita a que ofereixen, com voluntaris les comarques de Ponent des El pilot a l’hospital i conferències, a que és al càrrec. Àlex Màrquez, més de la Casa dels Xuklis ambaixador de on viuen les famílies menLleida, participa a la tre dura el tractament de l’infant a Barcelona. festa solidària a la
Seu Vella
Nombroses autoritats van assistir a la festa solidària celebrada a la Seu Vella . © Paeria
6
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Dues nenes amb una germana malalta de càncer van llegir un manifest, agraint l’ajuda d’aquesta entitat, que atén trenta famílies de Lleida en aquesta situació. Els participants de la festa solidària van gaudir d’una vintena de tallers amb l’esport com a protagonista. Hi va haver actuacions de gimnàstica, dansa o zumba i també espectacles de màgia, de clown o contacontes. L’entrada també va donar dret a participar en el sorteig d’un regal del motociclista de Cervera Àlex Màrquez, que també va ser present a la festa. •••
Març de 2016 •
Mobilitat
Zona blava gratuïta per als bons conductors • En el primer any de funcionament de la campanya s’han expedit 15.743 targetes ‘Hores Blaves’ Els conductors sense sancions de trànsit continuaran gaudint durant l’any 2016 d’hores gratuïtes per aparcar a la zona blava. La campanya de la Paeria ofereix 12 hores i mitja d’aparcament gratuït cada tres mesos si no es tenen sancions. Cal dir que els lleidatans i les lleidatanes van gaudir de 425.575 hores sense cost durant el seu primer any de funcionament i es van expedir 15.743 targetes “Hores Blaves”. El 29 de febrer es va tancar un nou període
d’avaluació que dóna dret a gaudir de les 12 hores i mitja d”’hores blaves”. Els següents períodes d’avaluació que computaran aquest any seran de l’1 de març al 31 de maig, de l’1 de juny al 31 d’agost i de l’1 de setembre al 30 de novembre. Qui tingui dret a gaudir d’aquesta bonificació haurà de recarregar la targeta a les oficines d’EYSA (plaça Blas Infante, 2), de dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 17 a 20 h. Allà també s’expedeix el document. •••
Horta
Pla per potenciar una Horta més sostenible • El projecte també proposa la millora de la mobilitat i la creació d’oportunitats empresarials i ocupació La recuperació de l’entorn natural i productiu de l’Horta és el pilar bàsic per al creixement de Lleida com a ciutat sostenible. Aquest és l’objectiu que planteja l’Ajuntament de Lleida en el projecte “Lleida i Horta: Una estratègia de transformació urbana a través de la valorització de l’entorn periurbà i rural” que ha presentat a la convocatòria “Desarrollo urbano sostenible integrado” dels Fons Feder del Ministeri de Foment. Les prioritats d’aquest programa, que amplia el treball que s’es-
tà duent a terme amb el Pla Operatiu de l’Horta, se centren en la millora de la connectivitat en l’entorn rural (mobilitat, accessibilitat i ús de les TIC); aconseguir una ciutat més sostenible; una Horta més productiva que serveixi com a rebost de Lleida; aprofitar els recursos energètics de l’Horta, com la biomassa o les plaques fotovoltaiques, i assegurar el creixement econòmic amb els models empresarials del futur per crear oportunitats i ocupació per a tota la població. •••
Paisatge de l’Horta de Lleida. © Paeria
Projecció Exterior
Isidre Esteve renova com a ambaixador de Lleida • Per difondre els valors turístics i culturals de la ciutat en els esdeveniments esportius d’arreu del món El pilot Isidre Esteve va signar el conveni de patrocini amb l’Ajuntament de Lleida per continuar essent ambaixador de Lleida i contribuir a la difusió nacional i internacional dels valors turístics i culturals de la ciutat. Aquesta col·laboració s’emmarca en les accions de la campanya “Lleida Sport & Emotion”, que promou potenciar Lleida com a seu d’esdeveniments esportius i vincular els ambaixadors a les línies de treball de promoció turística de la ciutat.
Signatura de la renovació del conveni. © H. S.
L’acord estableix que Turisme de Lleida patrocina i ajuda els esportistes en la difu-
sió de l’activitat professional. Així mateix, el document preveu que l’esportista patrocinat és representant de Lleida en les campanyes i els esdeveniments organitzats on hi participi Turisme de Lleida, la cessió de la seva imatge per a les campanyes de comunicació i presència en els esdeveniments públics de Turisme de Lleida i la inclusió dels elements publicitaris de Lleida en el seu equipament esportiu. A més d’Isidre Esteve, també són ambaixadors de Lleida el golfista Carles Pigem, el motorista Àlex Màrquez, el piragüista Saúl Craviotto i el jugador de pàdel Xavi Colomina. •••
Ajuntament de Lleida • La Paeria
7
Drets de les Persones • Març de 2016
Distinció a 29 empreses solidàries • Premi pel suport a les entitats locals del tercer sector d’acció social, de solidaritat i de cooperació portiva, BBVA, Club de Tennis Taula Lleida, Comercial Pintures, Consum S. Cooperativa, Cooperativa del Camp Sant Gaietà SCCL, Corinsa, Depastademoniato, Escola Art el Traç, Fundació Verge Blanca, Gimnàs LleidaEn els darrers EKKE TRS, Gremi Ceramisquatre anys, 112 tes de Lleida, Grup Narcís, firmes han rebut Hort Calvís, MRW-Furgo el reconeixement Directa SLU, Orfeó Lleidatà, de la Paeria Panivasa, Pardinyes Club de Futbol, Poly Lleida, Rodi Metro SL, SUPSA Supermercats Pujol SL, Tallers Antoni Miquel SL, Torrons i Mel Alemany, Transport Falcó, UE Gardeny, Unió Esportiva Bordeta i Vithas Lleida. En aquests quatre anys, 112 firmes han rebut Foto de família dels representants de les empreses guardonades. © H. S. el reconeixement d’empresa solidària. ••• social, de solidaritat, de cooperació i desenEl Saló de Sessions de la Paeria va ser l’escenari de l’acte de lliurament de la quarta volupament. Més informació: edició dels guardons “Empresa Solidària” Drets de les Persones. Els guardonats amb el reconeixement a 29 empreses que han mostrat una senTel. 973 70 03 06 -serveissibilitat especial davant les necessitats de d’Empresa Solidària 2016 són AEM, Aula personals@paeria.cat les entitats locals del tercer sector d’acció Municipal de Teatre, Balàfia Club Unió Es-
8
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Març de 2016 •
Cultura
Premi Josep Pernau de Periodisme • Esther Charles, Mar Burgés i Mar Millat, de l’Institut Gili i Gaya, guardonats pels seus articles periodístics Esther Charles, Mar Burgués i Mar Millat, de l’Institut Gili i Gaya, han estat les guanyadores de les tres categories del X concurs periodístic Josep Pernau, amb les obres “El joc de les formigues”, “El camí dels nombres” i “Bach sota el cel de Síria”, respectivament. En aquesta edició s’hi han presentat 270 treballs (cartes al director i articles d’opinió), dels quals 79 són de 1r cicle d’ESO; 103, de 2n cicle d’ESO, i 88, de Batxillerat i Cicles Formatius. Enguany, hi han participat un total de 18 centres educatius d’ensenyament secundari, públics i concertats o privats i 39 professors de llengua catalana i castellana.
Quant als accèssits, en la categoria de cartes al director (1r cicle ESO) s’han concedit a Benet Fité, Óscar Palacio i Xènia Ris. En la categoria de cartes al director (2n cicle ESO), per a Ester Gil, Maria Borrell i Mireia Pifarré. I en la tercera categoria d’articles d’opinió (Batxillerat i Cicles Formatius) els accèssits han estat per a Olga Ramon, Júlia Freixes i Laia Aran. Els mitjans de comunicació locals col· laboren amb el concurs de manera que els treballs guanyadors i els finalistes es publiquen als diaris locals de Lleida i també se’n fa difusió a les emissores de ràdio. •••
Els joves premiats en el decurs del lliurament dels guardons al Palau de la Paeria. © Hermínia Sirvent
Joventut
Salut Jove atén 630 persones l’any passat • El 83% de les consultes estan relacionades amb el suport psicològic i les addiccions nestar biopsicosocial. L’atenció es tanca en poques sessions, orientant la persona sobre com pot resoldre la situació plantejada, o bé derivant-la a d’altres serveis especialitzats. L’horari del servei és de 16.30 a 19.30 hores. •••
El Servei de Salut Jove de l’Ajuntament va fer el 2015 un total de 630 sessions d’atenció a la seva oficina, situada a Palma-Centre de Recursos Juvenils. El 83% de les consultes estan relacionades amb el suport psicològic i les addiccions; prop d’un 8%, amb les relacions de parella o familiars, i la resta, amb temes d’afectivitat i sexualitat. S’ofereix un enfocament integral de la salut als joves de 13 a 30 anys i als seus educadors i les famílies, entesa com a be-
Més informació: Promoció de la Salut. Tel. 973 70 06 31 - promociosalut@paeria.cat
El servei de Salut Jove és gratuït. © Paeria
Fires
Tota l’oferta de Formació Professional, a la Fira de Lleida • El saló acollirà una vintena d’empreses i tindrà 25 disciplines representades La Formació Professional s’ha anat consolidant en els darrers anys com una de les opcions formatives de futur més atractives per als joves que volen entrar al món laboral. La importància d’aquesta opció formativa queda ben palesa en la celebració del Saló de Formació Professional i Treball (F&T), fira que enguany tindrà lloc del 14 al 16 d’abril al Pavelló 4 de Fira de Lleida.
Visitants de l’F&T de l’edició del 2015. © S. C.
El certamen acollirà una vintena d’empreses i 25 disciplines representades, cosa que aportarà als visitants una àmplia panoràmica de les possiblilitats que ofereix avui
dia la FP. La fira també serà el marc d’activitats com xerrades, tallers i demostracions. Prèviament, els dies 2 i 3 d’abril tindran lloc els salons Petitàlia i Mascota’m, dedicats respectivament als serveis i equipaments per als infants, la primera, i als animals de companyia, la segona. ••• Més informació: Fira de Lleida. Tel. 973 70 50 00 www.firadelleida.com
Ajuntament de Lleida • La Paeria
9
Comunicació • Març de 2016
Constituït el Consell Editorial de la Paeria • Integrat per representants dels diferents grups polítics L’Ajuntament de Lleida va constituir el proppassat 9 de febrer el seu Consell Editorial, integrat per 7 periodistes, representants de cadascun dels grups polítics que
componen la corporació municipal. En la ballar en els aspectes de comunicació del consistori que fixa el cartipàs que són primera reunió, presidida pel paer de la competència del Consell en cap, Àngel Ros, es van posar L’ens Editorial i es va acordar l’elales bases per començar a tretreballarà boració d’un reglament de en els aspectes funcionament intern.
de comunicació del consistori que fixa el cartipàs municipal
Integren el Consell Editorial l’alcalde de Lleida, Àngel Ros; Ramon Redondo, en representació del PSC; Manel Tahull, en representació de CiU; Gerard Martínez, en representació de Ciutadans; Joan Vilella, en representació del PP; Anna Jordà, en representació d’ERC- Avancem; Joana Soto, en representació de la Crida-CUP, i Laura Bergés, en representació d’El Comú.
Reunió constitutiva del Consell Editorial de la Paeria. © H. Sirvent
10
La Paeria • Ajuntament de Lleida
També hi són presents el cap de gabinet d’alcaldia, José Crespín, i Yolanda Jiménez, assessora tècnica especial del Gabinet d’Alcaldia, aquests darrers amb veu i sense vot. •••
Març de 2016 •
Ocupació
Tercera edició de la Llançadora d’Ocupació • Per ajudar 25 joves a fer una recerca activa de feina en equip i facilitar-los la inserció laboral La Paeria, la Fundació Telefónica i la Fundació Santa María la Real uneixen els seus esforços en la lluita contra la desocupació juvenil promovent la 3a edició de Els la Llançadora d’Ocupació a la ciutat, la qual servirà per ajualumnes dar 25 nois i noies que es faran sessions troben en situació d’atur a de coaching i entrenar una nova recerca entrenament activa de feina en equip, d’entrevistes reforçar les seves compepersonals tències professionals, millorar la seva ocupabilitat i disposar de noves possibilitats d’inserció laboral. Els 25 joves es reuniran diversos dies a la setmana. Tindran un coordinador o coach, el qual establirà un calendari d’activitats per millorar la seva ocupabilitat. Duran a terme sessions de coaching i intel·ligència emocional, dinàmiques de comunicació, marca personal i recerca de feina 2.0, entrenament d’entrevistes personals, elaboració de mapes d’ocupabilitat, visites a
La nova llançadora estarà integrada per 25 joves en situació d’atur. © IMO
empreses, reunions amb emprenedors i processos d’intermediació laboral amb responsables de Recursos Humans. Les dues llançadores anteriors van aplegar 45 persones aturades. •••
Més informació: IMO. Pare Palau, 5. Tel. 973 24 20 00 imo@paeria.cat
Educació
Baix nivell d’absentisme escolar a Lleida • Més de 500 nens i nenes participen en el programa educatiu municipal Família i Ludoteca (FIL) com a objectiu esdevenir un complement de Balàfia, la Bordeta, Centre Històric, Capa la tasca quotidiana del treball que es du pont i Parc de Gardeny, és un espai on els a terme a la xarxa de ludoteques pares, les mares i els familiars, que municipals. esdevenen els educadors, comÉs parteixen joc amb els seus la ciutat Consell escolar fills menors de 3 anys i té catalana en què Durant la reunió del conels alumnes tenen sell escolar municipal, l’aluna major asistència calde de Lleida, Àngel Ros, diària als centres va destacar que Lleida és la ciutat catalana amb meeducatius nor nivell d’absentisme escolar, només un 1,52 %, “molt per sota de la mitjana del país”, que se situa al voltant del 5 %. Segons va dir el paer en cap, això és el resultat dels esforços que la comunitat educativa i les administracions fan en aquesta direcció, fent una aposta ferma per l’educació. La comissió d’absentisme té controlats 329 menors que no assisteixen sempre a classe. Un altre dels aspectes que l’alcalde va remarcar durant la reunió és el fet que Lleida presideix fins al 2017 la Xarxa de Ciutats Educadores. ••• Les sessions a les ludoteques tenen lloc amb els familiars i els fills menors de 3 anys. © Educació
Més de 500 nens i nenes participen cada any en el programa educatiu municipal FIL –Família i Ludoteca–, que impulsa el Servei d’Educació de l’Ajuntament de Lleida. Aquest projecte, que es desenvolupa des d’octubre fins al juny a les ludoteques
Ajuntament de Lleida • La Paeria
11
Habitatge • Març de 2016
Immobles provinents del Banc Mare Nostrum i Ibercaja s’afegeixen al parc de lloguer barat Visita a un dels habitatges cedits pel Banc Mare Nostrum a la Paeria. © H. Sirvent
Més de 2.000 beneficiaris d’habitatge social • La ciutat de Lleida disposarà aquest any de 700 pisos que es destinaran als col·lectius més vulnerables Més de 2.000 persones es beneficien actualment d’habitatge social municipal a Lleida, una xifra que s’incrementarà significativament d’aquí a finals d’any amb els acords de cessió o compra de 200 pisos a entitats bancàries que impulsa la Paeria, que se sumaran als aproximadament 500 immobles que ja formen part de la Borsa Municipal d’Habitatge.
“Lleida tindrà enguany un total de 700 habitatges municipals que cobriran les necessitats d’habitatge social de la ciutat, prioritzant els col·lectius més vulnerables”, va explicar l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, en el decurs d’una visita a diversos allotjaments situats al barri de la Bordeta que el Banc Mare Nostrum ha cedit recentment a l’Ajuntament de Lleida. Tam-
Habitatge de lloguer social a la Bordeta. © H. S.
12
La Paeria • Ajuntament de Lleida
bé va destacar que “la política d’habitatge municipal passa en aquests moments per la reconversió de pisos de banc en immobles socials” i que “la Paeria està negociant amb totes les entitats bancàries presents a la ciutat”. L’Ajuntament de Lleida i el Banc Mare Nostrum van signar un conveni per a la cessió de 24
allotjaments per a lloguer social propietat de l’entitat bancària. Set dels immobles cedits són tipus estudi i la resta tenen un dormitori, amb una superfície que oscil·la entre els 37 i els 40 metres quadrats. Els habitatges s’han assignat a col·lectius especialment vulnerables. D’altra banda, l’EMU, que disposa de 250 pisos en propietat,
Tasques de neteja d’un pis de lloguer social a la Mariola. © H. S.
Març de 2016 •
Habitatge
va adquirir a Ibercaja 11 habitatges per un import total de 241.025 euros per destinar-los prioritàriament a les famílies amb fills que s’atenen des de la Mesa d’Emergència Social de l’Habitatge, que és un òrgan format per representants de l’EMU, de l’Agència de l’Habitatge i de Serveis Personals de l’Ajuntament de Lleida. Els pisos es troben situats a Balàfia, la Bordeta, la Mariola i el Secà de Sant Pere. La idea de comprar pisos en diversos barris és que les famílies amb problemes puguin quedar-se a viure al seu lloc habitual. Segons preveu el Reglament del Registre de Sol·licitants d’HPO de Lleida es crea un fons d’habitatge social destinat a cobrir les situacions socials greus i les emergències en matèria d’habitatge, de manera que, a partir d’un informe social de valoració de la situació de cada unitat familiar, s’adjudica de forma directa un habitatge, mitjançant la cessió d’ús temporal –1 any, prorrogable any a any si la situació que motiva l’emergència es manté– i amb una renda assequible per als ingressos de la família.
Interior d’un dels nous pisos socials del Centre Històric . © Hermínia Sirvent
Bonificació del rebut de l’IBI La Comissió Informativa de la Gestió de Recursos Municipals, de la Hisenda Municipal i de la Transparència va aprovar les bonificacions del 50% del rebut de l’Impost de Béns Immobles (IBI) per als propietaris d’habitatges que els han cedit per a lloguer social. Detall dels pisos socials habilitats al carrer Lluís Besa, 6-8. © Hermínia Sirvent
El 2016 se’n beneficiaran 52 pisos que, pròpies o en col·laboració amb altres admijunts, sumen bonificacions per valor de nistracions, com per exemple el cens d’ha9.549 euros. L’any anterior es van tramitar bitatges buits, la comissió tècnica d’habi30 expedients, amb un valor total de 5.793 tatge, la borsa municipal d’habitatge, euros. En aquest nou exercici s’han suels criteris d’adjudicacions, el remat 22 llars més a aquesta mesugistre de sol·licitants de pisos ra que vol incentivar la cessió Lleida de protecció oficial a Lleida, de pisos per al lloguer social. disposa d’un el funcionament de la xarxa Els propietaris es comproCodi de Bones de mediació per al lloguer meten a posar-los a dispoPràctiques per a social, la mesa de valoració sició de la Borsa Municipal l’Habitatge, que és per a l’adjudicació d’habid’Habitatge per espai de tatges per emergències sotres anys. pioner a l’Estat cials, els incentius fiscals i les bonificacions relatives a lloguer Codi de Bones Pràctiques social existents. Lleida disposa d’un Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge, una iniciativa També exposa les irregularitats en l’ús que converteix la Paeria en un dels primers dels allotjaments, detalla el règim i el proconsistoris de l’Estat en impulsar una eina cediment sancionador per habitatges ded’aquestes característiques. Neix amb l’obsocupats i informa dels recursos municijectiu d’informar sobre les polítiques i els pals que existeixen per fer front a dificultats procediments en matèria d’habitatge que en el pagament. empra l’Ajuntament de Lleida i que són
Ferma aposta de la Paeria “El Codi de Bones Pràctiques és un pas més en la ferma aposta de la Paeria per les polítiques d’habitatge, que se suma a diverses iniciatives posades en marxa els darrers mesos com ara el dret de tempteig exercit en pisos provinents d’execucions hipotecàries, les cessions d’immobles d’entitats bancàries per destinar-los a lloguer social, la compra d’alguns d’aquests habitatges, la creació de la comissió municipal d’habitatge o les inspeccions fetes per l’Ajuntament de Lleida per corroborar l’existència de pisos buits d’entitats financeres, que permeten aplicar les taxes corresponents”, va explicar el paer en cap. •••
Més informació:
Drets de les Persones. Tel. 973 70 03 06 - serveispersonals@paeria.cat
Ajuntament de Lleida • La Paeria
13
Publicitat • Març de 2016
14
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Març de 2016 •
Turisme
Premis de Turisme i de Comerç ‘Ciutat de Lleida’ • El guardó a la millor empresa comercial ha estat per a la botiga de moda Goumar relació a la promoció i/o comercialització Els Premis de Turisme i de Comerç “Ciutat del producte turístic. L’empresa Nomon de Lleida” es van lliurar a La Llotja de LleiTurisme Cultural s’ha endut el premi a la da en una gala amb l’assistència de més de innovació i l’emprenedoria turística 300 persones, que va incloure un soi el restaurant La Huerta ha espar degustació d’alt nivell gastrotat reconegut amb el premi nòmic. Els guardons van rebre La gala de a la trajectòria personal i 28 candidatures. lliurament de les
empresarial. Durant el decurs de la gala també s’ha fet el lliurament de premis del Concurs de Joves Cuiners Àngel Moncusí, que en aquesta 27a edició han recaigut en Albert Capdevila, del Palau de Margalef, i en Genís Costa, del restaurant Níam de Tàrrega. •••
distincions s’ha fet
El premi al millor comerç a La Llotja, amb la de l’any ha estat per a Goupresència de 300 mar i el guardó al millor vepersones nedor de l’any ha recaigut en Vicens Garcia, de la Joieria Tous. En l’apartat del premi a tota una vida dedicada al comerç, els distingits han estat Enric Aresté, de Perfumeries La Primavera; Enriqueta Ocaña, de Perruqueria Bis, i Obdúlia Espuña, de Sabateria Espuña. Ricard Novell, de Pastisseria Canigó, s’ha endut la menció especial. En la modalitat de turisme, l’Associació de la Ruta del Vi de Lleida ha estat guardonada amb el premi a la iniciativa en
Els grans triomfadors de la gala celebrada a La Llotja. © H. Sirvent
Ajuntament de Lleida • La Paeria
15
Agenda Cultural
AGENDA CONCERT D’HOMENATGE A GRANADOS A NOVA YORK El pianista José Menor va posar dempeus el públic del Carnegie Hall de Nova York en el recital (foto de Jiyang Chen) que es va celebrar el 24 de març, el mateix dia que es complia el centenari de la desaparició del compositor lleidatà Enric Granados. El concert d’homenatge va omplir el Weill Recital Hall i els assistents van dedicar una llarga ovació a la interpretació que José Menor va oferir de Goyescas, dels valsos poètics i d’altres peces de Granados. En la vetllada es van estrenar també unes improvisacions, obra de Menor sobre El Pelele. El recital forma part dels actes que coordina la Comissió de l’Any Granados que va constituir l’Ajuntament de Lleida i que reuneix les principals institucions culturals i musicals del país. L’organització del concert a Nova York ha comptat amb el suport de l’Institut Ramon Llull. •••
L’ESCORXADOR Los Titiriteros de Binéfar representaran el 2 i el 3 d’abril (a les 18.00 i a les 12.00 h, respectivament) al Teatre Municipal de l’Escorxador l’obra “El Bandido Cucaracha”, un espectacle amb música en directe d’instruments tradicionals aragonesos. Els dies 16 i 17 d’abril (a les 20.30 i a les 19.00 h) les Dimitri Ialta posaran en escena l’espectacle “La coronació de Barbarella”. •••
LLEIDA CAMINA ‘EL PETIT PIANO’, A L’AUDITORI L’Auditori Municipal Enric Granados acull el diumenge 3 d’abril, a les 19.00 h, el concert de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida titulat “Cordes de primavera”. L’OJC oferirà el neobarroquisme de Respighi, el romanticisme d’Elgar i les visions cinematogràfiques per a cordes que Joan Espina ens suggerirà des del violí de diverses bandes sonores de pel·lícules com “Psicosi”, “La llista d’Schindler”, “El violinista a la teulada” i moltes altres arranjades per ell mateix. El guitarrista Carlet Trepat farà gaudir el públic, el divendres 8 d’abril, a les 20.30 h, del concert “Granados-Llobet: 100 anys d’un viatge”. Aquest concert fa memòria de la travessia que els dos músics van fer junts rumb a Nova York. És un homenatge a Granados i també un reconeixement a la gran tasca que Miquel Llobet va fer, ara fa també cent anys, en adaptar per primera vegada a la guitarra la música del compositor lleidatà. L’ èxit de les transcripcions de Llobet sobre música de Granados ha convertit aquestes obres en clàssics del repertori de l’instrument. La soprano Marta Matheu i el pianista Albert Guinovart interpretaran el concert “Poesia i música de la Reinaxença al Noucentisme” el divendres 22 d’abril, a les 20.30 h.
La poesia en català fou el principal gènere literari de la Renaixença. Amb aquest concert també es comptarà amb el poeta de la música, Granados, de qui se sentiran diferents cançons interpretades pels reconeguts músics Marta Matheu i Albert Guinovart. El dissabte 30 d’abril, a les 17.30 h, es viurà l’estrena absoluta d’“El petit piano”, a càrrec de Lleidart Ensemble i el Centre de Titelles de Lleida. Per mitjà de la seva música, recreada en viu per tres concertistes i de les mans d’una actriu i un actor, tots dos titellaires, el públic pot endinsar-se en el joc escènic d’uns titelles i d’uns dibuixos animats que evoquen i descriuen, d’una manera amena i divertida, el perfil artístic i humà d’Enric Granados. •••
Dins del projecte “Lleida Camina”, el dia 3 d’abril tindrà lloc la Marxa Popular del Segrià, amb tres recorreguts de 14, 21 i 32 km. El 10 d’abril se celebrarà la Caminada popular “Peus actius” de 9 km. El 17 d’abril es desenvoluparà la Caminada popular “El voluntariat en marxa” de 10 km. •••
MERCAT DE LES IDEES El 10è Mercat de les Idees se celebrarà el dissabte 9 d’abril, de les 10 a les 21 h, a la plaça de la Catedral (carrer Major), on s’instal·laran 12 envelats per donar cabuda a 24 artistes de 16 a 35 anys o col·lectius residents, estudiants o que treballin a la ciutat. Hi haurà parades amb obres fetes a mà de diferents modalitats d’art. •••
17
Opinió • Març de 2016
Protocol d’actuació contra la transfòbia Des de la defensa del lliure desenvolupament de la personalitat i la dignitat, els infants mereixen especial protecció José Luis Osorio
El grup municipal de Ciutadans (C’s), en consens amb els altres grups de la corporació, ha aconseguit tirar endavant per unanimitat la implantació d’un protocol educatiu contra la transfòbia i l’assetjament escolar per identitat de gènere durant el ple ordinari del mes de febrer. La iniciativa és fruit d´un document que té com a objecte garantir les lliber-
tats individuals de tots els alumnes i implantar mesures de prevenció i detecció davant possibles casos de discriminació, com també pautes d’intervenció per a l’adequada atenció educativa de l’alumnat menor d’edat no conforme amb la seva identitat de gènere. La moció insta la Conselleria d’Educació a desenvolupar una estratègia de prevenció de la violència de gènere als centres educatius i als espais d’oci juvenils i es farà extensible també en l’àmbit d’actuació municipal dependent de la Regidoria d’Educació: consells escolars, xarxes d’aules, escoles municipals i programes de suport impulsats des de la regidoria.
Volem convidar també les AMPA, a les entitats i a tota la ciutadania a fer aportacions a l´esborrany que inclou la moció d’aquest protocol. Des de la defensa del lliure desenvolupament de la personalitat i la dignitat, els infants mereixen especial protecció. Com a societat no ens podem permetre que encara avui dia molts alumnes reconeguin que són víctimes, per raons d’identitat de gènere, d’agressions físiques o psíquiques o que fins i tot es plantegin canviar de centre. La manifestació de disconformitat amb el gènere assignat en néixer pot generar en l’infant una situació d’especial vulnerabilitat i és aquí on els professionals de l´educació han de dotar-se d´eines d’actuació en la resolució dels possibles conflictes que es puguin generar. Per tant és fonamental la cooperació entre institucions i entitats en matèria d’assessorament i suport a l’alumnat, a les famílies i a la comunitat educativa.
Per fi, estudis superiors de música Crear les condicions i els elements necessaris per fer-ho efectiu. I els equipaments educatius i culturals en són uns de fonamentals: sense espais ni recursos materials adequats, és tot gairebé impossible. Per sort, en tenim, de públics i de privats. Però encara en falten. És el cas de la formació musical.
Carles Vega
Cultura i educació són elements essencials per tenir unes persones més lliures, una societat més justa i una ciutat més pròspera. Amb aquesta convicció, a ERC-Avancem hem traçat com a línia prioritària de treball promoure polítiques públiques que garanteixin i facilitin l’accés de la ciutadania a la cultura i a l’educació.
18
La Paeria • Ajuntament de Lleida
Lleida té una llarga trajectòria en formació musical. Tenim centres de prestigi, però cap d’ells d’estudis superiors, per això els nostres estudiants de música han de marxar si volen avançar en la seua formació musical, amb el Grau Superior de música (equiparable a un grau universitari). Calia esmenar-ho. I en el Ple de la Paeria del proppassat febrer, a proposta nostra, ho vam fer.
A Lleida, crearem el primer conservatori superior públic de Catalunya
Tots els grups municipals vam acordar la creació d’un Conservatori Superior de Música municipal. Gran notícia, perquè eixugava un dèficit. Amb l’afegit que serà el primer conservatori superior públic de Catalunya. Comencem a exercir de capital de la Catalunya interior. Tenim el lloc: a les instal·lacions on hi ha l’Escola de Música i el Conservatori Professional municipals, adequant uns petits detalls, hi caben també les del Conservatori Superior. Aquest any s’escau el centenari de la mort i el cent cinquantè aniversari del naixement d’Enric Granados. I també el centenari de creació del Conservatori de grau mitjà. Dos efemèrides importants que calia aprofitar per crear sinergies a l’entorn de la música. Si les coses van com han d’anar, es podrien iniciar els estudis superiors el pròxim curs 2017/2018. Vetllarem perquè no quedi, com tantes coses abans, en bones intencions.
Març de 2016 •
Opinió
L’habitatge és un dret La ciutat de Lleida disposarà aquest any de 700 habitatges socials municipals que aniran donant cobertura a més de 2.000 persones. Treballem per garantir habitatges de lloguer social a col·lectius especialment vulnerables com ara les persones menors de 35 anys. Aquest seria el cas, majoritàriament, dels pisos i estudis nous, cedits per una entitat bancària, al barri de la Bordeta, que tenen fins a 40 metres quadrats, moblats i dotats d’aire condicionat per un preu mensual màxim de 195 €. S’ha de dir que l’Ajuntament de Lleida gestiona aquest conjunt de pisos des de l’Oficina Local d’Habitatge per mitjà de la Xarxa de Mediació per al lloguer social. Aquest és el fruit real i constatable de la política d’habitatge municipal que portem a terme des de l’equip de govern de la Paeria i que passa per la necessària reconversió de pisos buits en habitatges socials. Per això, continuem negociant amb totes les entitats
Un total de 52 habitatges de lloguer social es beneficiaran aquest any de la bonificació del 50% del rebut de l’IBI bancàries de la ciutat i, quan cal, obrim expedients que permeten iniciar l’acció sancionadora corresponent. També són reals els 52 habitatges de lloguer social que aquest any es beneficiaran de la bonificació del 50% del rebut de l’IBI i que posen les coses més fàcils als propietaris que destinin pisos al lloguer social durant tres anys per mitjà de la Borsa Municipal d’Habitatge. I encara més, la Paeria impulsa el Codi de Bones Pràctiques per a l’Habitatge a Lleida, que ens converteix en pioners i actius en la ferma aposta per les polítiques d’habitatge. A aquestes polítiques, a més, s’hi sumen iniciatives ja en marxa, com ara
Montse Mínguez
el dret de tempteig exercit en pisos provinents d’execucions hipotecàries, les cessions de pisos d’entitats bancàries per destinar-los a lloguer social, la compra d’alguns d’aquests habitatges, la creació de la comissió municipal d’habitatge o les inspeccions dutes a terme per l’Ajuntament per corroborar l’existència de pisos buits d’entitats financeres, que permeten aplicar les taxes corresponents.
Per una Lleida ben il·luminada Han passat quatre mesos des que els regidors del Grup Municipal de Convergència i Unió vam engegar la campanya Lleida Fosca per detectar i proposar solucions a les mancances lumíniques als carrers de Lleida. Tanmateix, la il·luminació deficient continua sent, encara a hores d’ara, la principal queixa que rebem de veïns i comerciants. Perquè el cert és que la privatització del servei l’any 2014 no s’ha traduït ni en un estalvi econòmic per a la butxaca del ciutadà ni en un increment de llum als carrers. Sent conscients com som que aquest és un problema que preocupa, i molt, als lleidatans, no ens hem quedat de braços plegats. No deixa de ser xocant, però, que hagi de ser l’oposició qui faci la feina que li pertocaria efectuar a l’equip de govern de la Paeria. És així que, després de gestionar prop de 500 queixes ciutadanes i d’haver de-
tectat 200 punts per sota dels mínims d’intensitat legalment recomanats, vam aconseguir incloure en els pressupostos del 2016 una partida econòmica per re-
La il·luminació deficient dels carrers segueix sent la principal queixa que rebem de veïns i comerciants forçar la qualitat lumínica de la ciutat, que instem a utilitzar amb caràcter d’urgència. Al mateix temps, hem presentat una proposta a l’executiu municipal perquè faci complir el contracte de l’enllumenat de forma estricta amb l’objectiu de garantir una il·luminació adequada que contribueixi a una via pública endreçada i segura durant les hores de foscor. Insistim que els veïns de Lleida mereixen una prestació del servei a l’altura del nivell d’impostos que paguen.
Toni Postius
Des del Grup de Convergència i Unió continuarem endavant amb el compromís de situar en el centre d’atenció les vostres queixes i preocupacions. Si voleu fer sentir la vostra veu a l’Ajuntament de Lleida, contacteu-nos per mitjà del nostre web www.tonipostius.cat. Treballem per a vosaltres!
Ajuntament de Lleida • La Paeria
19
Opinió • Març de 2016
Revista “La Paeria”, un conte de color rosa Paguem 8.000€/mes per aquesta revista i només s’hi veu un color. A Lleida no tot és de color rosa: cal usar tota la paleta cromàtica un parell de sindicats. Tant de bo el Consell Editorial permeti que la comunicació es faci al servei de la comunitat i no del senyor Àngel Ros.
Els 50.000 exemplars de la revista “La Paeria” costen cada mes 7.989 euros a l’erari públic i són un conte de color rosa sobre Lleida, amb la versió de l’equip de govern sobre algunes coses que passen a la ciutat. El relat hegemònic del PSC només té 2 contrapunts: aquests breus articles dels grups municipals i les engrunes destinades a la “societat civil”, que per a aquest govern es restringeix a la FAVLL i
Els grups rebem abans de cada número la llista tancada dels temes que l’equip de govern publicarà, sense veu ni vot sobre què es tractarà i menys encara sobre la manera de tractar-ho. Tot s’ho cou l’equip de govern. Per això sospitem que potser haureu llegit unes pàgines enrere els grans resultats de la campanya sobre pobresa energètica: un món rosa on no hi tenen cabuda els diversos casos de talls de subministrament perquè la Paeria no ha fet la feina de signar convenis amb
les subministradores per complir Llei 24/2015. Potser heu llegit unes pàgines enrere que els lleidatans han gaudit de vora mig milió d’hores gratuïtes per aparcar a la zona blava. Potser ni teniu cotxe, o potser patiu les dificultats de bellugarvos amb bici per Lleida. O potser us pregunteu si la manera de millorar la mobilitat és regalar parquímetre pagat amb diner públic. Qui sap si fa unes pàgines us ha cridat l’atenció el projecte de recuperació de l’entorn natural i productiu de l’Horta que diu que té l’equip de govern. Altres grups estem treballant moltes propostes de l’Horta, i la mateixa gent de l’Horta tenen moltes coses a dir. No són dignes de figurar a la revista “La Paeria”? Si hem de pagar cada mes 8.000 euros per donar informació de la ciutat, potser que no utilitzem només un color. A Lleida no és tot de color rosa. Millor utilitzar tota la paleta cromàtica.
Societat individualista Aquesta societat individualista ens arrossega sense adonar-nos a una solitud aterridora i a un egoisme extrem. L’ individualisme és antinatural per a la humanitat. Provoca solitud, tristesa, depressió... no té futur.
Juan Gallardo
Des que tinc ús de memòria he escoltat la dita que “la unió fa la força”, però últimament aquesta societat cada vegada aposta més per la comoditat de l’individualisme, una societat en què les noves tecnologies indueixen a no sortir de casa, a no relacionar-nos entre veïns, ja no coneixem el veí del davant i cada vegada ens costa més demanar aquests petits favors que antany tant ens ajudaven a estrènyer llaços en les nostres comunitats.
20
La Paeria • Ajuntament de Lleida
D’aquí la importància de fomentar el món associatiu, i de la responsabilitat que tenim les associacions de veïns per buscar la relació entre les persones; associant-nos trobem noves experiències, diversió, solució a problemes de convivència, suport en molts tràmits, activitats de tot tipus (culturals, esportives, lúdiques)... En resum, fomentem “vida” als nostres barris i a la nostra ciutat.
L’ individualisme és anti-natural per a la humanitat. Provoca solitud, tristesa, depressió... no té futur
A Catalunya l’associacionisme mou milions de persones i forma part de la nostra història i idiosincràsia, sent primordial per a la nostra convivència, i la FAVLL ha contribuït enormement en aquest aspecte. El nostre desig és que la FAVLL sigui un lloc de trobada en el qual les associacions de veïns assoleixin el suport necessari per al seu propi funcionament, on puguem compartir les idees, el material, les capacitats, els coneixements, etc. que tanta falta ens fan en aquests temps tan difícils. Des de la nova executiva de la FAVLL ens hem proposat fer realitat aquesta dita que he citat al començament del text, dinamitzant aquesta federació, acostant a totes les associacions perquè lluitem junts per aquests interessos comuns que fan més agradable la convivència entre veïns... I d’aquesta manera, junts, podrem assolir els objectius que ens proposem.
Març de 2016 •
Opinió
No ens miris, uneix-te! Tal com sabem que la unió fa la força, sabem que la millor ofensiva contra el patriarcat és la unió i l’organització feminista. No t’espantis, el patriarcat ja s’ha valgut de la unió i l’organització masclista durant segles. Ha establert xarxes de dominació i violència cap a les dones de forma impune (i també a aquelles que no encaixen en l’heteronormativisme i els rols tradicionals), sotmetent-les a una situació de discriminació, desigualtat i precarietat estructurals.
Ja n’hi ha prou de ser còmplices, de minuts de silenci, d’estadístiques buides de contingut i d’anàlisi, de contrareformes maquillades, de viure en gàbies d’or idea radical que sosté que les dones som persones”. En altres paraules, poder fer amb la teva vida i el teu cos el que vulguis, al marge d’estereotips, creences, imposicions...
Que la unió funciona ho hem pogut comprovar recentment, amb la suspensió de les 160 concentracions masclistes arreu del món (dirigides exclusivament a homes heteros). Sabem que hem de continuar amb la denúncia d’atacs masclistes i retrocessos en drets conquerits legítimament. Sabem que la sororitat entre dones i la implicació dels homes compromesos amb l’equitat suma forces i crea xarxes d’un potencial extraordinari, arreu del món.
El patriarcat continuarà fent de les seves si ens mantenim en silenci: anomenant-nos bruixes, putes, amargades...; ens continuarà assassinant en l’anonimat; impedint-nos desenvolupar-nos plenament a escala professional; obligant-nos a ser mares o impedint-nos ser-ho, i un llarg etc.
Per si cal recordar-ho, ser feminista és creure en l’equitat de les persones. Com va dir Angela Davis, “el feminisme és la
Ja n’hi ha prou de ser còmplices, de minuts de silenci, d’estadístiques buides de contingut i d’anàlisi, de contrareformes
[Espai cedit per la Crida per Lleida-CUP al Grup de Dones de Lleida] maquillades, de viure en gàbies d’or. Un dia nosaltres ens vam unir per transformar la societat actual en una societat on cada persona sigui lliure, ciutadana i autònoma. I només amb una revolució feminista ho aconseguirem. Necessitem la teva veu, la teva empenta, la teva solidaritat. Què esperes? Quan t’uneixes per desmantellar-ho juntes? Contacte: doneslleida@gmail.com
Una plusvàlua més justa L’impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, més conegut com a plusvàlua, és un tribut directe que grava l’increment del valor que experimenten els terrenys i que és fruit de les transmissions patrimonials. Per determinar aquest impost es té en compte el valor cadastral dels terrenys o de les finques. La regulació actual penalitza les transmissions patrimonials, malgrat que no s’hagi produït un increment del valor dels terrenys, i per evitar-ho des del Grup Municipal del Partit Popular hem presentat una proposta a l’Ajuntament de Lleida, aprovada per unanimitat, en la qual es demana al Govern de l’Estat que articuli els mecanismes necessaris perquè la base de l’impost de la plusvàlua s’estableixi tenint en compte l’increment real del valor dels terrenys. Aquesta proposta té l’objectiu que no es penalitzin les transmissions en què no es produeixi un increment del valor d’aquests terrenys o finques.
Malgrat l’actualització cadastral duta a terme per l’Ajuntament de Lleida en el decurs dels anys 2015 i 2016, són encara moltes les transmissions patrimonials subjectes a un impost massa elevat i que no correspon a la valoració real dels terrenys. Per això, la Paeria hauria d’adoptar les mesures correctores necessàries sobre el percentatge anual i el tipus de gravamen per adequar la plusvàlua al valor real dels terrenys o de les finques que siguin objecte de transmissions patrimonials.
Joan Vilella
Els ciutadans de Lleida, a més de l’Impost sobre els Béns Immobles (IBI), es-
tan pagant un impost de plusvàlua escandalós que, en molts casos, no poden assumir.
Els ciutadans de Lleida estan pagant un impost de plusvàlua escandalós que, en molts casos, no poden assumir
Com a conseqüència de tot això, és necessari establir uns mecanismes més efectius que determinin l’increment real dels terrenys al moment de la transmissió patrimonial per evitar el pagament de tributs excessius i injustos. Ajuntament de Lleida • La Paeria
21
Pacte Social per a la Ciutadania • Març de 2016
Prou desigualtats, bretxes i pobresa lunya creix la inactivitat de les dones respecte a l’any anterior. Però el que veritablement sorprèn és que sovint això passa perquè han d’atendre necessitats de cura, criança i dependència, activitats abans cobertes pel sistema públic, que ara tornen a l’àmbit privat no remunerat i tot el seu pes cau sobre les dones. També hem de parlar de la doble presència, que és la situació en què sobre la mateixa persona recau la necessitat de respondre a les demandes del treball domèstic i familiar i del treball remunerat. Segons l’Enquesta de l’ús del temps (estadística de l’Idescat de la qual s’han fet dues edicions, la darrera els anys 2010 i 2011), el temps mitjà diari que una dona dedica a la llar i a la família és de 2 hores i 47 minuts, mentre que els homes hi dediquen 1 hora i 10 minuts. Aquest fet ens demostra, un cop més, la manca de coresponsabilitat i la desigualtat.
Al voltant del 8 de març comencen a aflorar dades estadístiques que fan mal com a dona. L’ocupació creix massa tímidament i és de pitjor qualitat, dia rere dia es destrueixen llocs de treball que, a poc a poc, se substitueixen per altres de precaris: sous baixos,
contractes temporals, a temps parcial, amb distribució irregular de la jornada, amb especial impacte en la qualitat de vida i la salut de les dones… No podem més que indignar-nos quan veiem que a Cata-
Partint d’aquesta condició desigual, el resultat que obtenim és que a les dones cada cop ens és més difícil ocupar posicions de lideratge i responsabilitat a les empreses, tenim menys temps per guanyar temps, tenim menys ingressos salarials, més impediments per ascendir laboralment. Segons les dades publicades a l’Idescat, l’any 2013, la diferència entre la mitjana salarial anual a Catalunya entre els homes i les
dones, el que anomenem bretxa salarial, era d’un 19,9%, 1 punt per sobre de la mitjana estatal. Aquesta discriminació salarial, cada cop més crònica, tindrà unes conseqüències futures de les quals ara no ens adonem, ja que com més baixa sigui la cotització de les dones, les pensions que percebran i la prestació d’atur també seran més baixes. Si ens basem en l’Informe del 8 de Març, que un any més ha elaborat la Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya, es veu clarament que la situació de les dones a Catalunya es troba lluny d’un canvi de tendència cap a millor. Pel que fa a Lleida, la taxa d’activitat de les dones està 13 punts per sota de la dels homes, la taxa d’atur femenina continua alta i són, majoritàriament, les dones les titulars de les prestacions socials més baixes pel tipus d’ocupacions a les quals accedeixen. Davant d’aquest panorama desolador, CCOO té el compromís de continuar incidint en la importància de la negociació col·lectiva per eliminar les discriminacions i aconseguir millors condicions laborals. Estem fent un gran esforç prioritzant, en les taules de negociació, l’eradicació de la bretxa salarial i combatent la violència masclista, l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe. Des de CCOO treballem cada dia per la igualtat real.
Premi Internacional Ciutat de Lleida L’Ajuntament de Lleida ha convocat la vuitena edició del Premi Internacional Ciutat de Lleida per promoure la projecció internacional de Lleida i la seva àrea d’influència. El guardó reconeix públicament i institucional la trajectòria de persones, entitats de la societat civil, empreses i/o institucions que hagin destacat per la seva aportació, per mitjà del seu treball acadèmic, científic, econòmic, social o cultural, a la visibilització, el coneixement o el ressò internacional de la ciutat de Lleida i el seu territori més proper. Les candidatures es poden presentar fins al 28 d’abril de 2016 per tres vies: presencialment a l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana de la Paeria, per correu postal a la mateixa oficina de la Paeria i per via telemàtica, mitjançant el web de la Paeria, accedint a l’apartat “Tràmits-Seu electrònica”. Més informació: www. paeria.cat/preminternacional. •••
22
La Paeria • Ajuntament de Lleida