ZIRKÒLIKA #67 hivern 2021 (català)

Page 1

Més que un circ

EL CIRC CRIC CELEBRA 40 ANYS EN PLENA NATURALESA

NÚM. 67. HIVERN 2021. ANY XVI. 6€. REVISTA TRIMESTRAL DE LES ARTS CIRCENSES



EDITORIAL

Circ Cric: Un circ diferent

E

l Circ Cric de Tortell Poltrona i Montserrat Trias és un projecte fet amb sensibilitat, creativitat i també lluita. Una combinació d’elements que, juntament amb la mirada visionària de la cultura de Poltrona i Trias, ha permès evolucionar però mantenint-se fidels a un circ que va néixer ara fa 40 anys i que s’ha convertit en una icona de la cultura, alhora que en un segell insubstitu-

El Cric Cric es manté fidel als orígens quaranta anys després de la seva estrena ïble i necessari. La connexió amb la societat, la promoció dels valors com la solidaritat, el clam contra les guerres i la poesia escènica de les llegendàries entrades de Tortell Poltrona i dels números presentats a la seva pista màgica, fan del Cric un circ diferent. Les instal·lacions que té a la falda del Montseny el fan també un projecte únic. Tres carpes i un espai al bell mig de la naturalesa per on han passat els últims anys milers d’espectadors i també més de 200.000 escolars, que a través del projecte Un dia al Circ han pogut

Tortell Poltrona (Jaume Mateu) i la Senyoreta Titat (Montserrat Trias) durant una actuació. Foto: Circ Cric.

descobrir la història del circ. La pandèmia va aturar l’any passat tota l’activitat, però aquest any, i malgrat que es manté la incertesa, presenten novetats importants i tornen a obrir l’espectacular i bonhomiós enclavament dedicat al circ i situat a molts pocs metres del centre de Sant Esteve de Palautordera. Coincidint amb la celebració dels 40 anys, el Cric es troba també en una cruïlla i en la necessitat d’ampliar la seva activitat al Montseny, limitada els últims anys als mesos de primavera. Per a fer aquest salt endavant, el passat mes de setembre van anar al Cric representants de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Cultura, entre molts altres administracions, per escoltar un ambiciós projecte que vol consolidar aquest espai i convetir-lo en un pol de circ al sud d’Europa. La trajectòria d’aquests 40 anys, la capacitat de renovar el llenguatge del circ, juntament amb la capacitat de transformar la societat a través del circ i del pallasso, avalen un projecte que esperem pugui anar veient la llum i permeti que moltes més persones coneguin aquest meravellós espai, ple de pau, harmonia i art.

Obre Circusland Els lectors de la revista també trobaran en aquest número un homenatge al genial pallasso Charlie Rivel, coincidint amb els 125 anys del naixement de l’artista a Cubelles. A més, es trobaran amb un ampli reportatge sobre l’excel·lent documental del festival FIRCO i

Poltrona i Trias van ser dos visionaris quan van apostar per circ i natura també amb un ampli reportatge sobre els 20 anys del festival Curtcirckit, a banda d’una reflexió sobre el context social i laboral amb el què s’han de moure els nous artistes de circ que comencen a professionalitar-se. I també dediquem un ampli article al Palau Internacional Circusland, el museu del circ que Circus Arts Foundation ha obert a la històrica localitat de Besalú (Girona) i al qual li desitgem molts èxits i també molts visitants. Ja ho veuen, seguim en plena pandèmia de la covid-19, però el circ no s’atura.

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 3


SUMARI

ZIRKÒLIKA 67 | HIVERN 2021

PORTADA: Joan Grivé i Luara Mateu a la cúpula del Circ Cric, al Montseny. FOTO: Àlex Carmona.

TEMA DE PORTADA

Circ Cric: Més que un circ. Marcel Barrera

Entrevista a Tortell Poltrona i Montserrat Trias. Marcel Barrera 8

5

Fa 40 anys… en imatges. Jesús M. Atienza (fotos) 12

Recorregut visual pel Circ Cric

14

ACTUALITAT

Universos ambulants: primera trobada de carpes. 16

Obituaris (Juan Felipe Higuera, Adriana Arriola, Roberto Nicolás i Yuri Merdenov)

El nou Cirque Mystike al Parc de la Ciutat de Tarragona. Foto: Cirque Mystique.

18

REPORTATGE

Circusland: Un somni fet realitat

20 anys Curtcirckit. Mickey de los Reyes i Manel Sala ‘Ulls’ 25

20

Neix la productora Rossi Show Time. Marcel Barrera 29

XI Premis Zirkòlika de Circ. Piti Español 40

Guillem Vizcaíno, Premi Mundial de Baldufes

Pallassos sense Fronteres arriba a les escoles. Marcel Barrera 43

43

IDEES

Documental Firco: El circ que transforma. Laia Zieger 35

El circ ‘non natus’. Miguel Ángel Tidor

38 Enguany es commemoren els 125 anys del naixement de Charlie Rivel.

MOMENTS DE CIRC

L’amic Charlie Rivel. Joan Solé-Jové 32

L’udol de Charlie Rivel. Maria Aurèlia Capmany

Guillem Vizcaíno, guanyador del premi mundial al millor baldufer.

33

ESPECTACLES

‘Fins i tot la foscor’ (Circ d’Hivern 9Barris).

‘Ex libris’ (Cia. Voël). Piti Español 45

45

Cicle El Circ d’ Ara Mateix: ‘Hurt me tender’ de CirkVOST, 'Envà', d'Amer i Àfrica, i 'Random' de Joel Martí i Pablo Molina

46

VII Gran Circ de Nadal de Girona. Mickey de los Reyes

48

ZIRKOTECA / LLIBRES

‘Selvin. De ilusión también se vive’. Ramon Bech 49

‘Consuelo Reyes. Reina del antipodismo’. Marcel Barrera 49

‘El circ a Igualada (1883-2020). Quim Elias 50 La carpa del Circ Cric es va muntar a Sant Esteve de Palautordera, durant la primera edició d'Universos Ambulants. Foto: Marina Suleymanova.

EQUIP ZRK

Traducció i correcció: Núria Duran

Director: Vicent Llorca

Fotografia: Jesús M. Atienza i Manel Sala ‘Ulls’.

Cap de redacció: Marcel Barrera Redacció: Núria Cañamares, Josep Elias, Piti Español, Neus Molina, Francisco Martín Medrano, Mickey de los Reyes, Carlos Such i Marina Suleymanova.

4 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021

Han col·laborat en aquest número:

Quim Elias, Javier Sáinz, Laia Zieger, Ramon Bech, Miguel Ángel Tidor, Circ Cric, Fundació Maria Aurèlia Capmany, Joan Soler-Jové, Ajuntament de Montgat, Martí Torras (il·lustracions). Disseny i maquetació: D-B

ZIRKÒLIKA Apartat de correus 2008 08080 Barcelona Tel.: 93 310 67 93 Dip. Legal: B-40.687-2008 www.zirkolika.com zirkolika@yahoo.es redaccio@zirkolika.com

Amb la col·laboració de:

A les xarxes socials: @zirkolika Impressió: Anman Gràfiques

Zirkòlika és membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques Escrites en Català.


TEMA DE PORTADA

La companyia de Tortell Poltrona i Montserrat Trias celebra 40 anys a la falda del Montseny

Circ Cric: Un circ ple de vida al mig de la naturalesa

Per

Quaranta anys després del debut a Mataró, un 23 d’abril del 1981, el Circ Cric és un projecte carregat d’història i emblemàtic que s'enfronta ara al repte de convertir-se en un pol de circ al sud d’Europa.

E

Il·lustració : Martí Torras i Mayneris.

Marcel Barrera

l seu llenguatge d’avantguarda, amb identitat pròpia i inequívocament circense, alhora que connectat amb els valors de bona part de la societat, han fet del Cric un projecte únic i singular; tan universal com arrelat a la terra i a la gent. El rebuig a les guerres, la solidaritat entre els pobles a través de Pallassos sense Fronteres, la reivindicació del circ com un element més de la cultura, el

compromís amb la llengua catalana, la humilitat i la necessitat d’un món millor i més feliç, han estat alguns dels eixos d’un circ diferent a tota la resta. El Cric ha arribat ja a més de quatre generacions, a milers de famílies i de nens i nenes que, un cop s’han fet grans, han tornat al Cric però en condició de pares. Al llarg d’aquests anys, el Cric ha sabut bastir espectacles de qualitat, sempre amb música en directe i amb les ja mítiques entrades de Tortell Poltrona (La puça, el Micròfon, La Mosca, el Maquillatge, el Shakespeare o La Bomba) i un final vibrant que sempre emociona i aixeca el públic de les butaques, convertint la funció en una catarsi entre artistes i públic, els quals canten a l’uníson el reggae No somos Nada, convertit en un himne que reflecteix molt bé la filosofia del projecte. I és que la connexió amb el públic, juntament amb el desafiament de la llei

de la gravetat a través dels números de circ, la fidelitat al llenguatge del pallasso i la recerca constant de la poesia escènica, són elements fonamentals per entendre un circ sense parangó a Europa, convertit en un dels elements clau de la cultura popular d’aquest país. Els artífex d’aquest èxit —i podríem parlar d’aquest fenomen— han estat el mateix Tortell Poltrona (Jaume Mateu) i la incansable Senyoreta Titat (Montserrat Trias), que no ha deixat de pedalar, sovint des de l’ombra, perquè tot l’engranatge del circ funcionés. A més, en la segona etapa del Cric va ser una icona del circ, convertint-se en el fil conductor de l’espectacle i en una de les poques pallasses carablanca del panorama circense. El Cric ha viscut moltes tardes de glòria. El primer Circ Cric va néixer l’any 1981 al parc Central de Mataró, ara fa just 40 anys. Tot i la bona rebuda del públic, el ressò mediàtic i

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 5


Historia en carteles:

TEMA DE PORTADA

El primer i històric cartell (1981) al costat de cartells de la segona etapa. A la següent pàgina, imatges dels festival al Monsteny (a partir de l’any 2010). Vista aèria de l'enclavament del Circ Cric al Montseny.Foto: Arxiu Circ Cric.

el suport d’intel·lectuals i artistes d’avantguarda com Joan Brossa o Joan Miró, econòmicament no va funcionar i va haver de tancar gairebé dos anys més tard. Durant 10 anys, Poltrona i Trias van anar eixugant el deute, fins que l’any 2000 van decidir engegar una nova etapa i tornar a la carretera. Aquestes gires van ser un important èxit de públic i algunes d’elles van arribar a més de 20 ciutats i 60.000 espectadors. En algunes localitats es va haver de penjar el cartell d’entrades exhaurides i l’èxit també va arribar a la ciutat de Barcelona, on l’any 2007 va presentar un excel·lent i completíssim espectacle que va incloure, entre d’altres, al pallasso Leandre i a la potent banda de música que durant 10 anys va dirigir Víctor Ammann, el músic conegut com el Maestro, que abans de la seva prematura mort amb 64 anys va imprimir una gran qualitat musical i va aconseguir grans moments circenses amb les entrades de Tortell Poltrona o, per posar només un exemple, el número còmic de barra de Guga i Sílvia. Un dels membres de la banda, Pep Torres, encarregat del saxo i la flauta, recorda les músiques “impressionants” que composava el Maestro per al circ i també l’exigència que hi havia en els espectacles: “En tinc un record fantàstic, va ser un privilegi viure aquesta etapa”, comenta. Els acròbates Leticia García i Fernando Melki van presentar en aquestes gires un excel·lent número acrobàtic de mà a mà que s’ha anat repetint fins a l’actualitat. Per a Leticia, el Circ Cric és un espai molt especial. Va ser el circ on va debutar professionalment i també el primer espai on va actuar després de la maternitat del seu primer fill. El pas pel Cric li ha deixat petjada: “La pista del Circ Cric és màgica i, a més, et sents com de la família; sempre hem tingut un tracte molt humà i els jefes són els jefes, però també són artistes i això es nota. No ets un treballador normal d’una fàbrica. Quan passes per allà queda marca”.

CRONOLOGIA. LES NOU DATES MÉS IMPORTANTS | El Circ Cric debuta com un projecte col·lectiu d’artistes un dia de Sant Jordi (23 d’abril) al Parc Central de Mataró. La primera etapa s’acaba el 4 de juliol del 1982.

| Inici de la segona etapa, que dirigeixen Tortell Poltrona i Montserrat Trias. Es fan gires de molt èxit que arriben a més de 60.000 persones i visiten més de 20 ciutats.

| Creació de l’ONG Pallassos sense Fronteres, moviment solidari impulsat per Tortell Poltrona i molt vinculat al Circ Cric.

| Aturada sobtada de les gires del Circ Cric per les traves burocràtiques de molts ajuntaments. La decisió de la companyia té un fort impacte mediàtic.

| Inici de les sessions escolars a la muntanya del Montseny i produccions d’espectacles. L’any següent s’inaugura el Centre de Recerca de les Arts del Circ (CRAC).

| Actuacions del Circ Cric al Teatro Circo Price de Madrid i al Teatre Lliure (Barcelona), on presenta amb gran èxit un complet espectacle.

6 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021


Els protagonistes al complet de ‘Catacric.40’, un espectacle per celebrar els 40 anys del Circ Cric. Foto: Àlex Carmona.

| Inici dels festivals al Montseny, que inclouen passejades pel bosc, fires, cabarets, concerts i les actuacions de Tortell Poltrona. Cada any hi passen 20.000 persones. | El Circ Cric recupera el Festival Internacional de Pallasses desaparegut cinc anys abans i celebra una primera edició amb més de 100 artistes. | El Cric presenta un ambiciós projecte per engegar una fundació que en garanteixi la continuïtat i convertir-se en un pol de circ al sud d’Europa. L’any 2021 reobre després de quasi dos anys tancat per la pandèmia.

Paradoxalment, però, tot i l’èxit d’aquesta segona etapa, les traves burocràtiques de molts ajuntaments van fer que la gira del 2007 s’aturés de manera sobtada el mes de març d’aquell any. La decisió va causar una gran polseguera mediàtica. Per Montserrat Trias, “aquella aturada va ser èpica i una espurna que va destapar tota la problemàtica del circ; arran d’allò s’han anat fent passos i s’ha parlat més de circ”. Després de les gires, el Cric va decidir establir-se de manera més estable al seu enclavament al bell mig de la natura, i el 2010 va inaugurar el Festival Circ Cric al Montseny, del qual fins ara se n’han celebrat onze edicions. Durant quatre mesos se celebren espectacles, concerts, noves creacions del Cric; Tortell Poltrona presenta l’antologia de les seves entrades i també s’hi celebra una fira d’activitats que els primers anys del festival va arribar a reunir més de 3.000 persones diàries al Montseny. Durant aquest festival també se celebren passejades pel bosc organitzades per l’associació ADEMC (itineraris pedagògics pel Montseny), i enguany s’estrenarà una guia sonora a càrrec de Tortell Poltrona i Martí Boada. Per al prestigiós biòleg, l’espai natural que ocupa el Cric està molt ben conservat. “A més —explica Boada— el circ és el que coneixem com a pot de mel, és a dir; que té un impacte que en el cas del circ és positiu”. El cas del brasiler Boris Ribas és molt singular. Va arribar al Circ fa 19 anys com a trapezista de gran volant de la companyia Los Tigres i va viure les gires dels anys 2000. Quasi dues dècades després, segueix en el projecte, però ara com a contraugust a Que Bèstia! i després també d’haver estat muntador i cap de muntatge. “El meu pare no va entendre per què fa quasi 19 anys vaig optar pel Cric i no per França; però a mi m’agrada aquest projecte i aquí soc feliç”, explica Ribas, que afegeix que viure aquests anys al Cric ha estat fer realitat “una utopia”. Montserrat Trias comenta el que podria ser el secret del Cric: “És un circ que s’ha inventat perquè no ve de cap familia, ve fruit de la il·lusió i de les ganes”. Tortell Poltrona avança l’objectiu de la nova etapa del Cric, que vol crear una fundació per consolidar el projecte: “Volem ser un centre on tots els caps de setmana i dies de cada dia també, si pot ser, ofereixi un servei i sigui útil per entendre que el mon es rodó i que podem seguir vencent les pors i al·lucinar amb el talent de les persones. Si l’art és capaç d’arribar a la gent pot generar una cultura que en aquest moments ens fa falta perquè hem de tranformar la nostra forma de vida i de pensar”. Les activitats del Cric són molt variades. El festival Internacional de Pallasses, els concerts de la Troba Kung-Fú, els Matx de Pallassos, la visita de les escoles per explicar a milers de nens la història del circ... Són moltíssimes les activitats que el Circ Cric ha anat estenent al llarg dels anys, fins a convertir-se en un dels referents culturals més importants d’aquest tombant de segle. Amb identitat pròpia, el Cric és un circ amb ànima que, com aquells infants que seuen a les graderies, manté una saludable i transformadora innocència. I això, 40 anys després del seu naixement, el fa un projecte realment fascinant.

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 7


TEMA DE PORTADA

ENTREVISTA

Les dues ànimes del Circ Cric reben la revista ZIRKÒLIKA al Montseny

TORTELL POLTRONA MONTSERRAT TRIAS

Per Marcel Barrera

T

ravessant xino-xano la Tordera em creuo amb Montserrat Trias, que em convida a pujar al cotxe fins al circ, situat al Camí de la Serra de Can Vilatort, a uns 400 metres del nucli de Sant Esteve de Palautordera. Arribem amb un tres i no res als contenidors de colors transformats en les oficines del Circ Cric, on una imatge de gran format, icona de la primera època del Circ Cric, ens evoca als inicis, ara fa 40 anys, d’aquesta apassionant aventura. Saludo a la secretària, Lourdes Carracedo, i a punt estic de parlar amb Coluche, la figura de cartó pedra que s’ho mira tot des de la finestra i sembla ben real. Irromp Tortell Poltrona amb la seva energia habitual i m’ensenya un aparell que respon totes les preguntes amb un no, no, no. Riem. I poc

8 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021

&

Poltrona i Trias durant la poètica entrada del clavell presentada al Teatre Lliure l’any 2009. Foto: Ros Ribas.

després comencem una de les poques entrevistes conjuntes que s’han fet a Montserrat Trias i Tortell Poltrona, les dues ànimes d’un circ sempre commovedor, diferent i únic. Com vau descobrir aquest espai? Montserrat Trias (M.T): Quan vam venir viure al Montseny, el circ era una assignatura pendent. Me’n recordo quan vam visitar l’espai per primera vegada: tot era un camp. Vam començar a muntar la primera carpa i ens vam construir un tipi amb unes lones antigues de cotó d’un antic circ. Després, ens vam engrescar i vam anar fins a Budapest, a buscar unes caravanes de fusta, vam anar a buscar el camió de bombers i aquí va començar aquest espai.

I ara teniu tres carpes, una oficina des d’on treballeu i dieu que heu arribat lluny. M.T: Vam ser el primer circ català després de la Guerra Civil! Hem estat els timoners, però tot el que ha generat el circ ha estat fruit de molta gent: artistes, públic, muntadors, etc. Totes les companyies han passat per aquí i és impossible recordar-les totes. El Cric és la icona d’un circ fet amb carinyo, d’un circ fet amb el que hi ha, d’un circ que s’ha inventat perquè no ve de cap família. És el fruit de la il·lusió. No és El més Difícil Encara, sinó una amalgama d’altres valors. I com se sent en Tortell Poltrona al mig de la natura? Tortell Poltrona (T.P): Quan tu veus un espectacle aquí, al Montseny, la porositat de


Entrevista a Tortell Poltrona i Montserrat Trias

lectura dels espectacles és diferent de la dels teatres Romea o Poliorama, per exemple. Aquí al Cric hauràs de veure roures, alzines, un riu o la planta gatell, que fabrica l’àcid acetilsalicílic de les aspirines. Els éssers humans tenen un greu problema i és la seva urbanitat. Aquell circ que havia nascut amb Philipe Astley i que havia estat punta de llança de la modernitat podia girar quan la gent no viatjava, però ha arribat un moment que

Poltrona: “El personatge se m’ha menjat una mica i no entenc la vida sense la cerca constant del riure ” és molt difícil girar amb aquestes estructures i a més és antiecològic. Veurem què queda després de la pandèmia. Vam pensar que trobar un lloc aquí, a la natura, és el que s‘havia de fer. Nosaltres estem sostinguts pel públic i això es el que ha fet possible que ens hi poguéssim quedar, amb la qual cosa és una aposta post-pandèmia adoptada abans de la pandèmia. M.T: Al mig de la natura trobem els orígens perquè, vulguis o no, el circ no deixa de ser un col·lectiu de gent que es bellugava de manera transhumant i que anava buscant places en contacte amb la terra. A la que hi ha asfalt no pots clavar un clau. Al mig de la natura tot té un altre aire i tot respira d’una altra manera; està molt en consonància amb el que fem i amb el que pensem. No volem enlluernar amb el Més Difícil Encara, sinó tocar i arribar als sentiments de la gent, engrescar-los a viure i encomanar-los bon humor i que puguin riure i desfogar-se per tirar endavant i recarregar-se d’energia positiva, tant necessària. I ara amb la pandèmia tot això s’ha posat més en valor. T.P: Per a mi hi ha tres personatges cabdals, que són en Xavier Fàbregas, en Joan Brossa i l’August Santacana, que va tirar endavant la Cuina de les Arts. També, en certa manera, en Foix i en Miró. No el vam descobrir aquí, el circ, tot era molt tancat. El vam descobrir a Montecarlo amb el Rainiero, el Cary Gran i la Grace Kelly. Vam descobrir un art que desafiava el sentit comú i això ho vam trobar absolutament contracultural. Ara seguim amb la història del circ, però cada vegada estem més interessats en el món de la clownerie o del pallasso. M.T: A mi, en canvi, el meu pare sempre m’hi portava al circ [Tortell fa ganyotes, com en el número de Shakespeare]. Té una altra història dins meu. La fundació del Circ Cric també està lligada als inicis que vam tenir amb els Comediants. L’espectacle Catacroc dels Comediants,

que era el pallasso tendre i poètic, ens van obrir els ulls. El circ i el pallasso van plegats. A més, en Jaume [Tortell] va fer un circ que li permetés actuar en una pista. No estava disposat a anar al circ de l’Ángel Cristo. T.P: Ja m’ho va proposar l’Ángel Cristo, però vaig entrar a la seva caravana i vaig flipar. Per un nen que surt del centre parroquial allò era fortíssim. T.P: Jo entenc el circ que pot entendre tothom; per tant és sense fronteres i admet moltes lectures. És poesia escènica a l’abast de tothom. A més, el circ és l’espai idoni per poder fer una cosa tan sublim com entrades de pallassos, que vol dir que al cap de trenta segons d’haver sortit a la pista la gent ja riu. Penso que respecte a això hi seguim sent fidels. D’altra banda, però, estic molt no, no, no amb les aproximacions del circ cap a determinada dansa contemporània. No amb tota, sinó amb els espectacles de circ per augmentar l’autoestima dels que la fan però que no estan al servei del públic. No pots fer un gag que el públic no entengui o pugui ofendre’l. Hi ha també aquesta versió francesa de circ contemporani, on els nens no hi tenen cabuda. Són espectacles molt premiats, però quan els portes a un poble o a una plaça, la gent s’aixeca i marxa al mig de l'espectacle. M.T: Però això no vol dir que aquí no es pugui fer un projecte de circ contemporani. El Circ Cric va agafant nous camins i dins el nostre projecte ens agradaria que això també fos casal de noves experimentacions. Els resultats són importants, però també ho és el procés.

“És un no parar que això segueixi dempeus i volem que continuï. Estem confeccionant un equip de gent jove per a donar-li continuïtat” És també una aula d’experiència. T.P: Tinc la teoria que tothom que treballa en una pista rodona ha d’estar vinculat amb el soutien, o sigui amb el sosteniment de l’estructura. L’energia no és la mateixa quan actues en una carpa, que és incomparable, que quan actues en un teatre. La carpa està a terra. La cadena que trenca el ciment, la totxana i l’asfalt aquí és viva, no està trencada. A mi em costa i tinc discussions molt grosses amb la resta de l’equip, perquè em nego a que determinades persones vinguin a actuar aquí. M.T: D’alguna manera, a en Jaume [Tortell] el que li agradaria és que es donés valor al fet que una carpa estigui muntada. Això significa que al darrera hi ha algú que la manté,

que mira que els tensors estiguin bé, que si hi ha un cop de vent torni a posar el pal dret, que si hi ha un estrip se soldi, que de tant en tant es netegi. La gent surt de moltes escoles de circ i no saben muntar una carpa. És una part que ens agradaria posar en valor quan la gent ve aquí. Tothom que ha vingut una vegada ha volgut tornar-hi. Aquí tot respira d’una altra manera. El confinament estant aquí no té res a veure.

Trias: “El Cric és fruit de la il·lusió i un circ que s’ha inventat i fet amb afecte. No procedeix de cap família” Quina resposta ha tingut el projecte que vau presentar al setembre per convertir aquest espai en un pol de circ? M.T: Portem 10 anys de tramitació perquè sigui un espai cultural i no hem acabat el procés, però Urbanisme ja hi ha donat el vistiplau després de treballar-hi 25 anys. Es un pol de circ al sud d’Europa, a Espanya no hi ha un altre lloc així. El projecte encara no està acabat i sempre ens diuen el mateix. Ningú no sap per on agafar-lo. Es va avançant, perquè des de l’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera són conscients de que és un potencial al que cal ajudar. De la Generalitat hem aconseguit que dins de Cultura siguem considerats com un espai de creació de titularitat pública. És un petit pas. T.P: És una condició que ens ha perseguit tota la vida. Quan tu fas innovació fas coses que no estan regulades i com no estan regulades, no et poden ajudar. És un tribut que voleu deixar al país? M.T: Volem dibuixar el futur d’això. Això ha estat un no parar i ara estem cansats i volem tenir més temps i fer els nostres bolos. Ens toca. Hi ha molta feina per mantenir aquest espai viu però volem que continuï. Estem confeccionant un equip de gent jove per trobar continuïtat a això i perquè veiem que el circ, com es deia fa uns anys, no ha mort. T.P: Però està claríssim que no podem mantenir tot això amb només tres mesos d’activitat, i si fins ara s‘ha mantingut és perquè després d’aquests tres mesos hem anat a altres mars a pescar peixos i portar-los cap aquí per poder mantenir-ho. El nostre objectiu és ser un centre on tots els caps de setmana, i dies de cada dia també, si és possible, ofereixi un servei i sigui útil per entendre que el món es rodó, que podem seguir vencent les pors i al·lucinar amb el talent de les persones. En definitiva, estem convençuts de que no ens podem quedar amb el simple

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 9


CRIC: MÉS QUE UN CIRC

que no hagi suat i pencat moltes hores, però no m’he venut mai a coses que no em vinguessin de gust. M’ha permès compartir la vida de molt a prop amb la gent estimada. I ara, la pluja, el vent o la lluna formen part de la meva vida quotidiana. Per a mi és més important saber si farà vent o no, que si puja o baixa l’IBEX 35. I això em dona molta alegria espiritual.

Montserat Trias al costat de Tortell Poltrona, amb les carpes del Circ Circ al Montseny al fons. Foto: Marcel Barrera.

fet de fer art, que si aquest és capaç d’arribar a la gent pot generar una cultura que en aquest moments ens fa falta, perquè hem de transformar la nostra forma de vida i de pensar. A més, la nostra situació geogràfica és absolutament privilegiada. Fem propostes de gran format amb ajudes que són de companyia. M.T: Amb quatre bolos ja fem, ja vivim. El que menja és tot aquest espai. O trobem una sortida perquè això es pugui alimentar o, si no, ho recloem tot, perquè per a nosaltres ja en tenim prou. Però ens sap greu tirar la tovallola, perquè tot això ja hi és. T.P: Reivindico que nosaltres som una estructura d’Estat. Ho som i ho hem estat. M.T: Arran de la pandèmia, ens ha fet replantejar a tota la humanitat que no anàvem bé. No sé quines alternatives podem trobar, però ens hem de plantejar tot el que és l’ecologia i l’harmonia dels humans amb la natura, i penso que des del món de la cultura tenim moltes coses a dir-hi. La gent d’aquí es queixen que arriben els urbanites i s’escampen i ho machaquen tot sense ordre ni concert. Hem de trobar una harmonia i ho hem de poder compartir. I com és la convivència entre en Tortell i la Montse després de tants anys de vida sentimental i professional? T.P: És molt trista i horrible. No ens veiem [fa broma] M.T: De vegades vuelan cuchillos [riu]. Hi ha estones de tot, però en el nostre cas el que hi ha és que ens estimem molt. T.P: Ah, sí? No m’ho havies dit mai. [segueix fent broma] M.T: Hi ha parelles que no es discuteixen mai, no és el nostre cas.

10 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021

T.P: Ens discutim per tot. Jo tot sí, sí, sí, i ella tot no, no, no. [segueix fent broma] M.T: Si tu confies en una persona, arribaràs a aquesta entesa i superaràs tots els moments complicats. Potser soc feta a l’antiga, però hi ha uns valors que ho superen tot. Quan tu has decidit fer vida amb algú... portem gairebé 50 anys. Té molta paciència la Montse? T.P: Ha arribat un moment en què el personatge se m’ha menjat una mica i no entenc la vida sense la recerca constant del riure i el somriure. I és clar, la Montse encara es pren les coses seriosament. M.T: També ens han tocat diferents papers de l’auca. A mi m’ha tocat fer molta gestió, molt de projecte i estar en una taula. Aquest últim any mooooolta pantalla, que odio. Ara bé, els objectius els tinc clars i lluito per aconseguir-los. Em costa, però ho faig. Et tornarem a veure de presentadora carablanca? M.T: Sí. Ho vaig deixar de fer un temps i ara que l’he recuperat, el valoro més i me’l sento més. Li estic trobant el gust. Hem recuperat tots els textos de la Senyoreta Titat de totes les gires. Té molt de mèrit portar 40 anys al peu del canó? T.P: Porto a l’esquena la data de caducitat. Grock es va retirar als 75. Em queden 9 anys i dos mesos. L’opció de fer-me pallasso, en un moment que era com dir que volies ser astronauta, m’ha donat una qualitat de vida de la qual em sento molt content i privilegiat. M’he dedicat a fer el que m’agrada. Tinc la sensació que no he treballat, que no vol dir

Les activitats amb les escoles és de les millors coses que heu fet? M.T: Han passat més de 200.000 nens per aquí i molts se’n recorden tota la vida. Molts nens d’escoles de barris perifèrics no surten mai i venen a la natura i l’espectacle els toca. Potser és del que s’ha parlat menys, però és de les coses que més satisfets estem. Els espectacles del públic en general no deixen de tenir aquest component de què diran. Encara que nosaltres no depenguem d’aquestes coses, un mal comentari sempre afecta una mica. En canvi, les escoles no tenen aquesta transcendència. Si tens 500 nens i no fas un espectacle que crida l’atenció i els té enganxats, allò s’ensorra. T.P: I l’alegria que dona a la vida el poder estar en contacte amb aquests nens! Hi ha un problema greu a la societat, l’adultcència. Aquesta pandèmia ha deixat ben clar que pots anar a passejar amb el teu gos, però el nen no en té necessitat. La gent que pensa això són els agelastas. L’empenta que tenia en Tortell l’any 1981 encara la té? T.P: Sí, home… continuo tenint energia i bastanta mala llet. La meva feina m’ha donat la possibilitat de poder-me mantenir en una franja preadolescent, amb la qual cosa la pobre Montse pateix molt… M.T: Ell sempre que ha vist una cosa clara hi ha anat de cap i això té els seus inconvenients, però també té la seva part positiva, perquè en els temps difícils, d’arruïnar-te, sempre ha trobat menjar per a tothom. Tots som necessaris, però moltes vegades ell ha anat al capdavant. T.P: Abans, la cultura necessitava talent i esforç i ara es fa amb pasta i només incentiva el consum i la cultura de la tele. Quan actues pels adults no tenen la resposta. Quan actues per a la canalla i fas una provocació que pugui estar compensada amb una reacció, com a l’entrada del Micro, realment teixeixes un llenguatge i, a més, fins i tot creixes humanament. Amb els adults, això no passa. Els adults són nens que s’han tornat mentiders i han perdut la capacitat de l’emoció, la intel·ligència natural i animal, en definitiva, que és la que tenim tots quan naixem. Per culpa de perdre-la, morim sense haver gaudit de la vida. Amén.


Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 11


TEMA DE PORTADA

L’EMBLEMÀTIC CIRC CRIC VA DEBUTAR EL 23 D’ABRIL DE L’ANY 1981

compleix 40 anys Les següents imatges dels fotògrafs Jesús M. Atienza i Carmen Gadea són un extraordinari testimoni de les primeres actuacions que el Circ Cric va fer ara fa just quatre dècades al Parc Central de Mataró. L’excel·lent treball fotogràfic permet fer-nos una idea dels orígens d’aquesta emblemàtica companyia.

Fotos:

Jesús M. Atienza i Carmen Gadea

Primers muntatges. Preparatius d’un dels primers muntatges de la carpa del Circ Cric, que va confeccionar l’empresa Tocli de Santa Coloma de Gramenet.

Abans de la primera funció. Imatge exterior de la carpa del Circ Cric abans de la primera funció, el dia 23 d’abril de l’any 1981.

Equip Cric. En primer terme, un jove Tortell Poltrona acompanyat de la res-

Orquestra i presentador. Josep Ventura (músic) abans de la seva etapa

Assajos a la carpa. Artistes del Circ Cric observen Tortell Poltrona durant un dels primers assajos de la companyia.

Malabarisme. Manel Trias i Oriol Boixader al Circ Cric. La parella va formar

ta de la companyia vestit amb samarretes del Circ Cric, a Mataró.

12 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021

a Los Excéntricos, el Doctor Soler (Monsieur Loyal) i Oriol Boixader.

Vittore e Nani, una de les companyies pioneres del nou circ català.


Corda fluixa. Tortell Poltrona, durant els equilibis a la corda fluixa que presentava a la primera etapa, juntament amb els salts per l’anella de foc.

Un jove Tortell Poltrona. Amb només 26 anys, Tortell Poltrona va ser, juntament amb altres artistes, un dels artífex d’aquesta primera època del Circ Cric.

Leo Bassi al Cric. L’artista italià Leo Bassi (conduint el minicotxe) va pre-

amb animals. La primera etapa va incloure animals domèstics i exòtics. A la imatge, el número de volteig de Llàtzer Torrente amb el cavall Sírius.

Doctor Soler i Tortell Poltrona. Els dos artistes durant una de les

Visites de prestigi. A l’esquerra, el poeta Joan Brossa durant una de les primeres funcions. Molt a prop, el pintor Joan Miró a les graderies del Circ Cric.

La primera puça Orzowei. Tortell Poltrona, a la imatge, durant una de

Entrada del circ. Exterior de la carpa del Circ Cric, que en aquesta primera etapa va visitar 21 ciutats i va tenir 57.000 espectadors.

sentar un número d’antipodisme i també animacions a l’exterior de la carpa.

primeres versions de l’entrada del Shakespeare, l’any 1981.

les primeres versions de la mítica entrada de La Puça, ara fa 40 anys.

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 13


TEMA DE PORTADA

LA SEGONA ETAPA DEL CIRC CRIC (2000-2021) AMB IMATGES

Moments poètics Les següents imatges resumeixen alguns dels bons moments de la segona etapa del Cric, marcada per l'emotiu reggae ‘No somos nada’ que es canta al final de les funcions, els concerts i circ amb La Troba Kung-Fú, les visites de les escoles o els passejos pel bosc.

Entrada a les carpes. Cues d’espectadors per entrar a la carpa Cuinetes a l’espectacular enclavament del Circ Cric al Montseny. Foto: Marcel Barrera.

A punt. La banda de música, Tortell Poltrona i diversos artistes abans de la

Víctor AMMANN ‘El Maestro’. Va ser el director de l’orquestra i va crear melodies d’una gran qualitat. Un record inesborrable. Foto: Ana Esteban.

Montserrat Trias, la Senyoreta Titat. Omple la pista de poesia com a carablanca i textos que serveixen de fil conductor. Foto: Jesús Rocandio.

La pista màgica del Circ Cric. Interior d’una de les carpes del Circ Cric,

Tortell Poltrona, el gran reclam. La gran atracció, amb entrades creades fa 40 anys que ja coneixen quatre generacions. Foto: Vicens Tomàs.

amb capacitat per a 600 persones i la pista de fusta. Foto: Vicens Tomàs.

14 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021

segona part d’una funció, el 2008. Al fons, les oficines. Foto: Marcel Barrera.


Les passejades pel bosc. Abans de les funcions s’organitzen visites per

Les escoles. Més de 200.000 escolars han visitat el circ i conegut la història

Los Tigres, trapezis de gran volant. Companyia emblemàtica que va formar part de les primeres gires despés de la represa, l’any 2002. Foto: Ros Ribas.

Concerts de la Troba Kung-Fú. Van aconseguir un gran èxit de públic i van fusionar els sons de la banda de Joan Garriga amb circ. Foto: Àlex Carmona.

Els matx de pallassos. El Cric aposta cada vegda més pel llenguatge dels pallassos. A la imatge, després d'una funció.

Leti & Fer. Número de mà a mà executat per Leticia García i Fernando Melki, dos artistes molt vinculats a la segona etapa del Cric. Foto: Àlex Carmona.

Boris Ribas, la ballarina. Número còmic de Boris Ribas, que va arribar fa 19 anys i continua en el projecte. Foto: Ros Ribas.

Reggae final. Un dels moments més emocionants de totes les funcions, amb Tortell Poltrona i el públic cantant ‘No somos nada’. Foto: Vicens Tomàs.

conèixer l’entorn i unir circ i natura. Enguany s’estrenen guies sonores.

del circ a través del senyor Craconi (Claret Papiol).

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 15


ACTUALITAT

EL

CIRC

ÉS NOTÍCIA Universos Ambulants a Sant Esteve de Palautordera

L’ Associació d’Empreses de Creació de Circ va organitzar entre els dies 25 i 28 de març la primera edició d’Universos Ambulants, una molt interessant i novedosa iniciativa que va reunir al municipi de Sant Esteve de Palautordera (Barcelona) tres carpes de circ (Circ Cric, Caputxeta i Domo Kikolas) i dos espais tancats a celobert (Circ Bover i Teatro Sobre Ruedas). Amb aforament limitat al 50% a causa de la pandèmia, es van esgotar les 1.000 entrades disponibles. Aquesta primera trobada de carpes de circ va incloure, entre d’altres, els espectacles Allegro Vivace, de Cia. Tortell Poltrona; Circ a la fresca, de Circ Bover; Calor de Jean Philippe Kikolas; Punch!, de Cia Catastrofer; Hermanos Saquetti, d’Asaco Producciones; o Rock Cirk, de la companyia andalusa Rolabola. Les carpes es van instal·lar a la rotonda d’entrada, a l’aparcament de les escoles i a la plaça Joan Serra. Està previst fer una nova edició de la trobada de carpes d’Universos Ambulants a Navalmoral de la Mata, a Extremadura. / ZRK.

El festival Elefant d’Or es trasllada al juny

La desena edició del festival internacional Elefant d’Or de Girona, la inauguració del qual estava prevista pel 18 de febrer, en una carpa al parc Camp de Mart, es va haver d’ajornar per la pandèmia de la Covid-19. El festival, però, no se suspèn i es trasllada al mes de juny (entre el 24 i 28) al pavelló d’esports de Fontajau sota el títol Festivals de Festi-

16 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021

La carpa del Circ Cric, vista des de l’exterior durant el cabaret d’Universos Ambulants. Foto: Àlex Carmona.

vals. En total, es realitzaran onze representacions (espectacles blau i vermell, i gran final) i s’hi presentaran 18 atraccions internacionals amb 44 artistes. / ZRK.

Mor la trapezista Ignacia Castañeda als 88 anys

La trapezista, contorsionista, malabarista i equilibrista Ignacia Castañeda Jiménez, va morir el 17 de novembre de 2020 a Múrcia. Nascuda el 15 de novembre de 1932, de nena cantava al circ del seu avi, el pallasso Regaera. El seu marit és l’equilibrista José Muñoz Moya. El 1963, van realitzar la gira europea del Ringling Bross & Barnum and Bailey, sent baiadera amb els elefants i formant part de ballet en les cordes verticaIs. Van tenir tres fills: l’equilibrista José Luis, i els contorsionistes, Matty i Daniel. / ZRK.

Circored posa en marxa un estudi sobre el circ

La xarxa CircoRed ha posat en marxa un estudi sobre circ que consta de tres fases i està coordinat per Miguel Ángel Tidor. Durant la primera etapa (octubre 2020-juny 2021) es realitzarà un cens de professionals. La segona fase, que s’iniciarà pròxim mes de juliol, consistirà en la recollida de dades mitjançant enquestes que serveixen per conèixer en profunditat en quines condicions es troba el sector del circ. Finalment, al juliol de l'any 2022 començarà la tercera fase que s’encarregarà de generar estadístiques i l’elaboració d’un informe resultant de l’anàlisi de les dades recollides. / ZRK.

Condemna per la mort d’un malabarista a Xile

L’Associació de Professionals de Circ (APCC) va condemnar el passat mes de febrer la mort del malabarista Francisco Martínez a mans de la policia xilena a la ciutat de Panguipulli i va denunciar un atac que va provocar mobilitzacions multitudinàries al país. En un comunicat, l’APCC també se solidaritza amb tota la comunitat circense de Xile. / ZRK.

L’elefanta Dumba reapareix a França

L’elefanta Dumba, juntament amb l’ensinistradora anglesa, Yvone Kludsky, ha marxat definitivament del jardí de Caldes de Montbui on vivia i es troba des del passat mes de novembre en una finca de la petita població francesa de Gard, a Occitània (França). El trasllat es va saber després que les associacions d’animalistes, One Voice i FAADA, van difondre unes imatges de l’animal i van dema-

L'elefanta Dumba va viatjar el mes de novembre fins a una finca de Gard, a França. / ZRK.


El circ és notícia

nar la confiscació per portar-la a un santuari. De seguida, Kludsky va obrir les portes a diferents mitjans de comunicació per mostrar el bon estat amb què es troba l’elefanta. / ZRK.

Tanca el portal Circo y Mas després de 13 anys

Circo y Mas, el portal web especialitzat en informació circense, va anunciar el passat 23 de febrer el tancament després de 13 anys. Iñígo Fernández, el seu responsable, va escriure en el seu comiat que “és un treball molt dur mantenir una web dedicada al difícil i incomprès món del circ al nostre país”. A banda de les informacions periòdiques que publicava, Circo y Mas disposava també d’un cercador de circs per conèixer on es trobaven tots els circs. Els últims anys també han desaparegut altres mitjans de comunicació especialitzats en circ, com InfoCirco o Circomanía. / ZRK.

Pleguen els directors de La Central, Helena i Antxon

L’APCC va acceptar la dimissió dels directors de La Central del Circ, Helena i Antxon Ordoñez Bergareche, nomenats només vuit mesos abans, i en un comunicat va informar que obriria un període de reflexió sobre el futur de l’equipament. Antxon, per la seva banda, va explicar que dins de La Central existeixen “tensions a causa de l’actual indefinició” de l’equipament i que cal fer una “obertura i incloure tot el sector”. “Hem decidit no aferrar-nos a aquest lloc per no danyar l’estructura”, explica Antxon, que amb la seva germana han decidit quedar-se a viure a Mataró i establir vincles amb Cronopis. / ZRK.

Circo Smile comença nova gira a Premià de Mar

El Circo Smile, de Pati Bogino i Alex Zavatta, va iniciar el passat 6 de març a la localitat de Premià de Mar (Barcelona) una gira que el portarà durant els mesos de primavera per vàries ciutats de Catalunya i posteriorment a Marina d’Or, al País Valencià. La nova gira arriba després de la parada obligatòria de quatre mesos (maig-juny) per la pandèmia de la Covid-19, que la companyia va passar a Hostalric, i d’una reobertura l’estiu passat a la localitat costanera de Marina d’Or. / ZRK.

Circo Price i Centro Dramático Nacional fomenten la creació

Amb l’objectiu de donar suport a la creació i fomentar la presència del circ i el teatre a la vida cultural de la ciutat de Madrid, el Tea-

tro Circo Price i el Centro Dramático Nacional posen en marxa la iniciativa Apunto, grup de trobada i reflexió crítica entre professionals de les arts escèniques i circenses. Es tracta de prendre apunts sobre circ i teatre, intercanviar perspectives i explorar dramatúrgies i contextos actuals per a la creació. La nova iniciativa es realitzarà entre el 16 de març i el 5 de juliol de 2021. / ZRK.

Màgia de primer nivell al 21è Memorial Li-Chang

El Festival Internacional de Màgia. Memorial Li-Chang i el seu director, Enric Magoo, van demostrar que en moments excepcionals, com l’actual, es pot organitzar una Gala Internacional de Màgia de primeríssim nivell i qualitat artística. Van ser quatre funcions al Teatre Zorrilla (Badalona) per mostrar la gran varietat de la màgia actual, amb números de Karim (presentació i ombres xineses), Rubén Vilagran (màgia teatral), Solange Kardinaly (transformisme), Marco Zoppi i Rolanda (bombolles de sabó), Héctor Mancha (manipulació) i Mag Edgard (levitació i grans il.lusions). Una excel·lent gala per a un festival que clausura la 21a edició aquest diumenge dia 7 de març, amb una gala solidària per portar la màgia a centres de menors no acompanyats, centres d’acollida, presons i també geriàtrics. / ZRK.

El festival FIMAG prepara una gala de màgia

Torroella de Montgrí (Girona) celebrarà entre els dies 4 i 6 de juny la novena edició del Festival Internacional de Màgia FIMAG. El dissabte 5 de juny, a l’Auditori Espai Ter tindrà lloc la Gran Gala Internacional, l’espectacle més emblemàtic. Enguany hi participaran els mags Raúl Alegría, Sebastién Déthise, Sergi Armentano, Léa Kyle i Raül Black. Presentarà la gala Francis Zafrilla. El festival d’aquest any també comptarà amb Canalla e irreverente d’Álex Navarro, Don’t Blink! de G. Alexander, Nocturna de Gonzalo Albiñana, i Enchantée de Melanie. / ZRK.

Gran Dimitri actua amb el Circo Raluy Legacy

El Circo Raluy Legacy ha incorporat al seu nou espectacle Todo (Lo)cura l’artista andalús El Gran Dimitri (Antonio Jesús Gómez) en substitució de l’artista Jorge Albuerne. El Gran Dimitri va debutar el mes de desembre, coincidint amb les primeres funcions al Port Vell de Barcelona del circ, que va prorrogar la seva estada a Barcelona quasi un mes i mig, fins el dia 11 d’abril. / ZRK.

La pandèmia ha afectat de ple Cirque du Soleil, que ha acomiadat més de 2.000 treballadors.

Canadà: impacte devastador de la covid-19

La National Circus Alliance del Canadà En Piste va publicar els resultats de la seva enquesta sobre els impactes que ha tingut la pandèmia de la covid-19 en el sector del circ canadenc. L'informe revela un panorama alarmant i pronostica, a més, perspectives molt ombrívoles si no s'implementen noves mesures d'estímul a curt termini. Segons l’enquesta, els ingressos dels artistes circenses l’any 2020 van caure un 65% en comparació amb l’any anterior, el 2019. Segons la mateixa enquesta, més del 80% no poden planificar el seu futur professional i practicar el seu ofici, mentre que el 94% està considerant una transició cap a altres professions. Els ingressos totals de les organitzacions circenses van disminuir un 51%, mentre que el número d'espectadors va caure un 94%. Més del 60% de les organitzacions diuen que cessaran les seves operacions si no se'ls assignen fons addicionals després del 31 de març de 2021. L'enquesta va ser realitzada en col·laboració amb Simon Bastien, entre els dies 23 de novembre al 7 de desembre 2020, i va rebre un total de 381 respostes. / ZRK.

Reunió de la xarxa INCAM de revistes de circ

El passat mes de febrer es va celebrar una nova reunió en línia dels membres de la xarxa INCAM (International Network Circus Arts Magazines), que recentment han creat una nova pàgina web. Enguany el grup INCAM, format per les revistes especialitzades de circ de tot el món, s’ha ampliat amb el naixement de dues noves revistes impreses: la revista sueca, YANA, i la revista alemanya, Magazin tadaa. El grup INCAM es va crear el 2011 a Jaca (Aragó) per compartir i reflexionar sobre la comunicació circense, i entre els membres hi ha la revista ZIRKÒLIKA. Més informació a www.circusartsmagazines.net. / ZRK.

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 17


ACTUALITAT | OBITUARIS

Mor Adriana Arriola als 89 anys d’edat

La vida dedicada al circ

L

‘acròbata, Adriana Arriola, va morir el 23 de gener de 2021 a Benidorm, després d’una intensa carrera dedicada al circ. Era néta del barrista Isidro Mariano Arriola Mendoza, fundador de la dinastia Arriola, i filla del gran de Miguel Arriola i Adela Jarque Alcántara. Nascuda el 1931 a la localitat d’Águilas (Múrcia). Va treballar com a malabarista, portora de la seva germana Coral amb bambú aeri i també com a acròbata al llit elàstic. Algunes fites de la seva brillant trajectòria van ser les seves actuacions al Circ Ringling Bros & Barnum and Bailey (1947); la gira per Canadà i Cuba, on va conèixer el seu marit, Antonio Marcos ‘Cosmar’; Guatema-

la, Salvador, les Antilles, Equador i Mèxic. Allà va sobreviure un tsunami que es va emportar el circ de la seva família. També va actuar al London Tower Circus, Circo Americano (1954), Cirque Medrano, Cirque d’Hiver i Radio Cirque a París, a més de visitar com a artista Portugal, el Marroc i Anglaterra (1959). També se la va veure al Circo de Hugo Togni i al Price estable (1960); al Palau d’Exposicions de la RAI a Amsterdam, per Feijóo-Castilla-Carola Williams (1961), Circo Monumental (1962); Circ Stevanovich (Brasil), Circo Hermanos Pensado (Argentina), a Xile i Uruguai amb el Circo Venturino, Teatre Capoulican (del 68 al 72). També va fer gires per Moçambic i Angola

Adriana, a l'esquerra, amb les seves germanes.

(73) i va ser especialista al rodatge de la pel·lícula Trapezi. Al costat del seu marit, el funambulista, Antonio Marcos ‘Cosmar’, van tenir a la trapezista Rubi. El seu art, elegància i simpatia ha deixat un rastre indeleble dins l’ànima del seu públic. / Paco Martín Medrano.

Mor el mag Roberto Nicolás als 79 anys d’edat

Un mag amb bon humor

R

oberto Nicolás Mérida va morir el 13 de desembre de 2020 a Benalmádena, prop d’on vivia amb la seva dona. Va néixer a Santander el 1941. Amb l’atracció realitzada amb la seva dona —Filipina Dalmàcia— i els seus gossos Bobtail —Susi i Sexi— va participar als congressos mundials de màgia als teatres dels Camps Elisis de París (1970), al de l’Òpera de Viena (1976) i al congrés Internacional de Màgia de Montecarlo. Va treballar als circs Atlas dels Herma-

nos Tonetti (1971), Coliseu dos Recreios de Lisboa (1972), Palau de Vidre de Porto i Moira Orfei d’Itàlia (1974). El 1987, van presentar el número Nick Saunders, una variació màgica del número còmic donat per la vídua de Don Saunders, amb el qual van arribar a participar a la Convenció Ron McMillan de Londres i al Gran Premi de Montecarlo al Teatre Grace Kelly al març de 1988. El seu historial inclou gales a les més importants sales de festes i casinos alemanys, es-

Roberto Nicolás durant una actuació.

panyols i portuguesos; així com a les televisions europees i americanes, a més d’altres congressos a Bolonya, Bordeus i Estressa. / Paco Martín Medrano.

Creador del número eqüestre Cosacs de Kuban

Mor Yuri Merdenov

Y

uri Merdenov, artista d'Honor de Kuban, destacat mestre de la formació eqüestre i creador de l'acte eqüestre únic Cosacs de Kuban, va morir el passat mes de febrer a l'edat de 86 anys. Havia nascut el 5 de febrer de 1936 a la ciutat russa de Vladikavkaz. L’any 1951 va debutar en l'atracció Dzhigits Ali-Bek, dirigida pel reconegut eqüestre i entrenadorAlibek Kantemirov. El 1964, Merdenov va ser convidat a fundar el col·lectiu Dzhigits d'Azerbaidjan, que en

18 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021

tan sols un any es va convertir en un dels millors de la companyia estatal de circ de Rússia, Rosgoscirc. El 1974, al circ de Krasnodar, Merdenov va crear el nou acte eqüestre Cosacs de Kuban, elogiant les glorioses tradicions d'aquests servents militars. Per aquest treball, tant el director com els intèrprets van ser guardonats amb el premi del Concurs d'Artistes de Circ de tota la Unió. Els Cosacs de Merdenov han tingut molt d’èxit al llarg de últimes dè-

Merdenov durant una actuació.

cades i han recorregut més de 30 països de tot el món. El 2020, per decret del president de la Federació de Rússia, Yuri Merdenov va rebre l'Ordre d'Honor. / ZRK.


ACTUALITAT

Mor als 71 anys el jurista, professor, articulista i col·laborador de ZIRKOLIKA Juan Felipe Higuera

Un pont entre el circ i la universitat Per Javier Sáinz

J

uan Felipe, nascut l’any 1949, era nebot-net del gran dramaturg català Àngel Guimerà i portava cognom càntabre per ser fill d’un veterinari santanderí, i cognom català per ser la seva mare una dinàmica empresària de Catalunya, a causa de la qual cosa va estiuejar tota la seva vida en un apartament adquirit per la família a Salou (Tarragona). Va realitzar la carrera de Dret, que va acabar el 1971 i a continuació va ingressar en el cos militar de l’aire el 1973, per la qual cosa va realitzar unes pràctiques de pilotatge aeri. El 1977, es va doctorar en Dret per la Universitat de Saragossa i anys després va accedir a la càtedra de Dret Penal a la mateixa universitat, pel que va sol·licitar l’excedència de Comandant Auditor. L’any 1981, el bisbe d’Urgell, Joan Martí i Alanis, va nomenar a Juan Felipe fiscal general de el Principat d’Andorra, pel que va col·laborar en la comissió per a la reforma de l’administració de Justícia i del codi penal. Tot el que s’ha dit no és cap obstacle perquè Juan Felipe Higuera Guimerà, a més d’haver cantat en alguns cors de sarsuela, fos un gran aficionat al circ i escrivís bells articles d’aquesta especialitat. El 1988, va intervenir al I Congrés Internacional de Circ, amb la ponència El riesgo y el peligro en el mundo del circo. Un any després, va impartir un curs de

Entre les seves obres destaca el llibre ‘El circo en España y el circo Price de Madrid’

doctorat a la Universitat de Saragossa sobre La protección jurídica del circo en España. L’any 1998, va publicar a l’editorial La avispa el llibre El circo en España y el circo Price de Madrid, que prèviament havia estat supervisat detingudament pel mateix Arturo Castilla, director d’aquest circ durant vint anys i per al qual vaig tenir la satisfacció de cedir-li algunes de les fotografies que havia pres de l’antic circ Price, abans no fos enderrocat. Com diu Juan Felipe en la introducció al llibre, a més d’exposar un panorama de la història del circ, “l’obra conté també una concepció teòrica del

Defensava el circ tradicional de qualitat, amb artistes professionals i animals ensinistrats

circ i com aquest ha de ser presentat”. Així podem veure com Juan Felipe és partidari del circ clàssic, tradicional, de qualitat, amb artistes professionals i animals ensinistrats, ofert sota una cúpula o carpa en pista de sorra i serradures. Ell mateix també diu que un dels objectius del llibre és sol·licitar que es tornés a aixecar el circ Price, a l’igual que Catalunya cal que faci amb el seu circ Olimpia. També va col·laborar a ZIRKÒLIKA amb un article sobre el faquir Daja-Tarto publicat al número 60. L’any 2018, el professor doctor, Juan Felipe Higuera Guimerà, va formar part del tribunal acadèmic que va jutjar la tesi doctoral de Genís Matabosch i Eiximenis titulada Origen del circo en España: Actividad de las compañías ecuestres,1768-1915, i li va atorgar la qualificació d’excel·lent cum lau-

L’any 2018 va formar part del tribunal que va avaluar la tesi de Genís Matabosch de a causa, entre altres raons, al fet que Genís Matabosch havia descobert que un primer Thomas Price (anterior a aquell que, el 1855, havia creat el circ Price) havia actuat a cavall a la plaça de toros de Madrid i a l’esplanada del palau Reial del Buen Retiro el 1768, que és el que es fixa com a origen del circ modern a Londres per Philip Astley. Tot això basant-se el fullet publicitari editat a l’efecte i guardat a la Biblioteca Nacional. Al fullet esmentat al paràgraf anterior li falta una de les seves catorze pàgines de gravats amb els exercicis eqüestres que realitzava Thomas Price; però mesos després, Juan Felipe va trobar a la biblioteca del monestir de l’Escorial un altre dels exemplars del fullet publicitari i a aquest exemplar no li faltava cap full. Juan Felipe, amb la seva cavallerositat característica, va informar immediatament a l’autor de la tesi perquè en el moment de la seva publicació s’inclogués el fullet en la seva totalitat.

Juan Felipe Higuera ha estat un gran seguidor del circ.

Juan Felipe admirava molt els tan elaborats i ben editats programes impresos del Festivals Internacionals de Circ Elefant d'Or de Girona, i ja havia enviat per al d'aquest any —que s’ha endarrerit als dies 24 a 28 de juny— un article sobre el gran i mític empresari català Joan Martinez Carcellé. Allà podrem tornar a llegir la documentada, amena i fervent prosa de Juan Felipe.

Portada del llibre (Editorial La Avispa, 1998).

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 19


REPORTATGE

Ubicat a Besalú, compta amb 537 objectes exposats i és el primer museu de caire professional. Hi ha vestits de Pinito del Oro, Miss Mara o Hermanos Tonetti, entre d’altres llegendes

Circusland: el somni fet realitat

Fotos: Manel Sala ‘Ulls’

Circusland va obrir portes a Besalú (Garrotxa, Girona) el passat 18 de desembre, el mateix dia que, com va recordar Genís Matabosch, impulsor d’un projecte que ha perseguit contra vent i marea durant 23 anys, va coincidir amb el 99è aniversari del naixement del pallasso rus, Nikulin.

L’espectacular maqueta del circ Gleich —ocupa 50 metres quadrats— es pot veure ara de forma permanent a Circusland.

l’exhibició d’un extraordinari patrimoni circense que segur fa les delícies de tots els aficionats i curiosos del circ. Hi ha cartells, vestits, escultures i molts

objectes de grans artistes que han donat tardes de glòria a l’espectacle més gran del món. A la primera planta, en entrar hi trobem la col·lecció de filatèlia més gran del món,

U

na petita localitat per a un gran museu. Amb el subtítol de Palau Internacional del Circ, es tracta del museu més gran d’Europa dedicat al circ, el primer de caire professional, que compta amb un total de 537 objectes exposats i seleccionats d’entre els 60.000 que es calcula que disposa la Circus Arts Foundatio. Han estat trenta anys comprant per acabar atresorant una gran col·lecció per a la conservació, l’estudi i

20 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021

Imatge que dona benvinguda als visitants amb múltiples idiomes.


Circusland: el somni fet realitat

La primera fase ha costat 1’7 milions d’euros

amb més de mil segells de 120 països. En sortir, una botiga plena de llibres, jocs i material especialitzat en circ. La joia de la col·lecció és la maqueta del circ Gleich, que ocupa una superfície d'algun pis: 50 metres quadrats. Es tracta d’una reproducció en miniatura d’aquest circ que va existir a principis del segle XX i que va viatjar per tot Europa, inclosa la ciutat de Barcelona, on va fer parada durant l’exposició universal del 1929. La maqueta és la reproducció més gran del món d’un circ en miniatura i ja s’havia exposat anteriorment amb una gran acceptació durant el Festival Internacional del Circ Elefant d’Or. En la maqueta, molt espectacular, hi ha representats el mateix nombre d’animals que hi havia al circ o també els mateixos membres que formaven les dues orquestres. Ara, es podrà veure de forma permanent a Circusland. Per a Genís Matabosch, el més preuat de la maqueta no és veure la generalitat sinó ”apropar-s’hi per a veure els detalls com ara les màquines de calefacció, la cantina d’artistes, la caravana-escola, la taquilla, l’oficina oberta amb l’escriptori, el paper de carta imprès o les quadres amb més de 200 cavalls”. Es tracta d’una peça única d’un gran rigor històric. El fundador de Circusland, Genís Matabosch, ha detallat que l’objectiu del nou equipament és “dignificar el circ”. La primera fase del projecte ha suposat una inversió d’1,7 milions d’euros. El museu recull totes les disciplines artístiques que es poden veure en un circ, inclosa la d’ensinistrament d’animals, molt perseguida actualment. Es tracta d’un equipament de 1.500 metres quadrats, repartits en tres plantes, que formava part de l’antic edifici de Cal Coro, d’estil racionalista i construït el 1945 com a casa pairal del monestir benedictí, però que també va ser una antiga fàbrica tèxtil. Tot el material prové del fons de la Circus Arts Foundation, que és l’organitzadora del Gran Circ de Nadal de Girona i del Festival Internacional del Circ. Matabosch ha assegurat que l’obertura del museu és “un somni fet realitat”, ja que portaven

Entrada al Palau Internacional Circusland, ubicada a la plaça del Prat de Sant Pere de Besalú.

“més de 20 anys” intentant obrir un equipament cultural vinculat al circ. De fet, ho van provar a Figueres i també a Girona. Finalment s’ha acabat ubicant dins l’antic monestir de Sant Pere de Besalú. Circusland comença el seu recorregut explicant els orígens del circ, que va néixer com un espectacle amb cavalls i a poc a poc va anar incorporant altres disciplines. A partir d’aquí, el visitant pot seguir les diferents disciplines que s’inclouen en el circ, com ara acròbates, pallassos o funàmbuls. A l’apartat dels còmics, també hi ha un espai dedicat als pallassos de carablanca, que tenien un estatus de més elegància que els pallassos de nas vermell i per això portaven vestits d’alta costura Vicaire, alguns dels quals exposats en un lloc molt destacat del museu. Genís Matabosch ha detallat que confeccionar un dels vestits amb lluentons característic d’aquests humoristes comportava “unes 400 hores de feina” i que són vestits únics que actualment no es podrien confeccionar. Matabosch té una especial devoció

per aquests vestits únics. Fa anys va crear el Vicaire més petit del món per estudiar tot el complex procés de fabricació i que dona al pallasso carablanca la distinció que necessita. El museu inclou el vestit original de Norman Barret, el famós presentador de circ que als seus 85 anys continua presentant l’espectacle de Circ Zippo’s. També s’hi poden veure les sabates i el vestit original d’un dels artistes circenes més llegendaris de l’Estat, Pepe Tonetti; la figura que va servir com a model per a l’escultura de Charlie Rivel a Montjuïc i unes de les últimes obres en forma d’elefant de Rolf Knie, l’exensinistrador d’animals que, avui en dia, és un pintor i escultor molt cotitzat. Hi ha moltes altres relíquies. Per exemple, el barret del primer acròbata protagonista d’un espectacle del Cirque du Soleil a Europa, l’any 1992. Un dels luxosos vestits de Gia Erazde, la trinca de Martinez Brothers —va arribar pocs dies abans de l’obertura— i el vestit i el trapezi original d’un mite: Pinito del Oro. També hi ha la reproducció gegantina del decorat del Circo Equestre per a nens de la fàbrica Baluzié, que ens permet veure les eines que usa el pallasso per fer riure. D’una banda, el pallasso ensinistrador, els germans Anatoli i Vladimir Durov que al segle XIX van actuar Barcelona i que avui tenen el teatre dels animals al centre de Moscou. També hi ha elements d'una de les referències dels ensinistraments de gats, o el vestit de Nikolay

537 objectes formen l’exposició permanent

Imatge interior d’una de les sales del museu.

La Generalitat i la Diputació de Girona hi donen suport Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 21


REPORTATGE

Armakov que protagonitza una atracció del circ Bolshoi que es diu Escola de Gossos. També hi trobem el saxo dels pallassos Rudi-Llata i dos cartells dels germans Pinder i Pajares, on es veu la gran importància de la música en el món del pallassos. Entre els tresors també hi trobem una vitrina dedicada Jean Baptiste Oriol (dedicada amb vaixelles completes) i un ventall únic on es reprodueixen els equilibris sobre ampolles i cadires i cavall d’Oriol. No hi falta Jerome Medrano de Madrid, que va comprar el Circ Fernando per convertir-lo en el Circ Medrano de Montmarte, a Paris; un bust de Ramper o figures de Nikulin o Chocolat, estrella del Nouveau Cirque de Josep Ollé, el mateix empresari que va concebre el Moulin Rouge. També hi ha tractats sobre l’acrobàcia de finals XIX i principis del XX. I entre planta i planta, si baixem unes escales exteriors, gaudirem de la preciosa vista de l’horta de l’abadia, el pont i tot el municipi de Besalú

Matabosch: “Circusland és un somni fet realitat”

Imatge interior d’una de les sales del museu, corresponent a l’apartat de l’il·lusionisme.

Primera fase del projecte El museu, que a causa de la pandèmia ha hagut d’endarrerir la seva obertura, prevista inicialment per a la primavera del 2020, ha obert a mig gas i, com la resta de Catalunya, amb confinament municipal o comarcal. La intenció és que aquest espai sigui només la primera fase d’un projecte molt ambiciós que inclou també exposicions temporals, celebració de tallers i una carpa per a l’exhibició. L’obertura de Circusland representa la

L’impulsor del projecte i president de la Circus Arts Foundation, Genís Matabosch, durant la inauguració de Circusland, el 18 de desembre.

primera fase d’un projecte que vol “dignificar el circ”, tal com s’ha fet amb altres corrents culturals com ara la dansa o la lírica.

ESFORÇOS AMB RECOMPENSA

C

onstruir les piràmides d’Egipte va costar molts esforços. En el circ, exemple d’arquitectura efímera, muntar una carpa i posar-la a punt també costa moltes hores, i anys en el cas dels circs estables. Malauradament, però, els esforços no sempre tenen recompensa. Als darrers anys no s’han pogut tirar endavant projectes que portaven molta empenta i anys de treball, com el museu que s’havia de fer al País Basc impulsat per Joaquín Sánchez Llaca, o el museu sobre el més gran espectacle del món que s’havia projectat aixecar a Albacete amb el suport del Ministeri de Cul-

22 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021

tura. Aquests dos projectes han quedat en paper mullat. En canvi, Genís Matabosch i la seva Circus Arts Foundation ha aconseguit, finalment, obrir a Besalú el museu del circ, somiat durant tant de temps. Es tracta d’un espai per fascinar els aficionats del circ, però també perquè molta gent descobreixi la història i la grandiositat que ha donat aquest art al llarg de 250 anys. A més, Circusland és un magnífic complement als espectacles de qualitat que sempre presenta la Circus Arts Foundation a Girona. Una bona i nova iniciativa per a la dignificació del circ. / Marcel Barrera.

Segons Matabosch, encara hi ha “molts estereotips” sobre les arts circenses. En aquest sentit, l’impulsor del museu ha recordat que molta gent veu el circ com “un espectacle només per a nens”, malgrat que es tracta d’una disciplina cultural més. La reforma de l’edifici ha costat 1,7 milions d’euros, però l’objectiu és seguir creixent. Matabosch ja ha avançat que treballaran per “tenir més espai per a les exposicions temporals”. Segons l’impulsor del museu, la idea és que els investigadors que fan recerca a partir dels arxius de la Circus Arts Foundation puguin mostrar al públic els resultats de les seves investigacions amb exposicions temporals. “Volem posar el focus a temes concrets”, ha avançat Matabosch. A l’acte d’obertura oficial de Circusland hi van assistir el delegat del Govern a Girona, Pere Vila; el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; i l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; a més de representants de l’Ajuntament de Besalú. Tant Pere Vila com Miquel Noguer van coincidir a afirmar que és “un goig” obrir Circusland “en temps de pandèmia”. A més, els representants de la Diputació de Girona i de la Generalitat han avançat que volen seguir col·laborant amb el projecte. De moment, la Diputació de Girona es va comprometre a abonar 500.000 euros entre el 2020 i el 2021 i la Generalitat 750.000 dividits en quatre anys. Pere Vila també va aprofitat per recordar les “dificultats” que ha comportat l’obertura del museu. En aquest sentit, va lamentar que l’Ajuntament de Figueres els hagués “deixat de costat per un interès polític del moment”. En aquest aspecte, Matabosch també va lamentar les “falses esperances” que els va transmetre el consistori a l’hora d’ubicar-hi el nou museu. Però tot això ja és història. Circusland ja és el somni fet realitat. (Informació elaborada per la redacció de la revista Zirkòlika)


ALGUNES RELÍQUIES DE CIRCUSLAND

Vestit de Miss Mara. Dins d’una de les vitrines, es pot veure un dels vestits de lluentons de la gran trapezista María del Pino Papadopoulos, coneguda com a Miss Mara.

Trinca de Martinez Brothers. Pocs dies abans de l’obertura de Circusland, va arribar la trinca dels triomfadors del festival Elefant d’Or 2019.

CORONA I MEDALLÓ. Són alguns dels objectes més antics del museu. Els lluïa l'amazona Micaela Ramírez, una de les poques directores de circ del segle XIX.

COL·LECCIÓ DE VESTITS VICAIRE. Conjunt dels luxosos vestits de pallasso carablanca confeccionats per la prestigiosas sastreria Vicaire de París. (França).

Vestit Tonetti. Barret i vestit original de Pepe Tonetti. Al costat, la figura de Charlie Rivel que va inspirar el monument de Montjuïc (Barcelona).

Vestit de Pinito del Oro. Un dels vestits de lluentons que va fer servir Pinito del Oro durant la seva carrera triomfant. Al seu costat, el trapezi original sobre el qual realitzava les seves increïbles figures.

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 23



FESTIVALS

El festival de circ de Montgat celebra els seus primers vint anys

Curtcirckit una festa pel poble

Per Mickey de los Reyes

E

| Fotos: Manel Sala ‘Ulls’

l festival Curtcirckit de Montgat (Barcelona) va arribar el passat octubre a la seva vintena edició. Parlem amb Eli Coll, l’actual productora, perquè ens expliqui la història del festival i la seva evolució al llarg dels 20 anys. Tot va començar el 2001 quan l’Ajuntament de Montgat va rebre una proposta de Ley Mendoza i Josep A. Hernández 'Joselito'. Estaven sota l’associació CortoCircuito (d’aquí el nom del festival) i volien organitzar unes jornades de circ. El regidor del moment ho va veure amb molt bons ulls, sempre amb la intenció de dotar al poble d’una nova festa. Volien que a Montgat hi hagués circ i un festival “pròxim a la gent”. La proposta va convèncer i l’any següent van repetir amb una mica més de pressupost. Dels inicis d’un únic dia d’espectacles han acabat programant durant tres dies deu actuacions. Un dels moments més esperats és la Re-Gala, el cabaret que a les últimes edicions ha fet sold-out. És l’únic espectacle de pagament i a preus populars. Tota la resta, gratuït.

La companyia Daraomaï durant una actuació l'any 2010.

A la desena edició es va fer el traspàs de direcció cap al col·lectiu Cronopis, que ha mantingut l’essència dels orígens i ha acabat de portar el festival a la màxima esplendor. Així i tot, sempre de la mà incondicional de l’Ajuntament de Montgat, compromès fermament. Un festival pel poble que cada vegada, però, compta amb més presència de públic de fora. Un festival proper, de carrer (excepte la Re-Gala), amb passis també per escoles i instituts. Al llarg de dues dècades hi ha actuat, entre molts altres, Le doux supplice, Los Galindos, La Fem Fatal, Tortell Poltrona, Las Polis Karoli o La Fem Fatal. Cada any s’obre una convocatòria a les companyies. Només en la passada edició es van rebre més de 400 propostes. Eli Coll assegura que “hi ha necessitat de circuit i a l’hora de veure circ”. Ens destaca que “el festival ha pogut tirar endavant gràcies a la col·laboració amb altres associacions de circ. Han tingut la voluntat de cedir materials i infraestructures necessaris. Ho cedeixen

Eli Coll: "Hi ha necessitat de crear circuit i veure circ"

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 25


Curtcirckit

FESTIVALS

ACROBÀCIES A L'ESTACIÓ DE TREN

'EL GRAN FINAL' DE BUCRAÁ CIRCUS

Trio Zindare l'any 2009.

Fernando Vilella i Pau Palaus són Bucráa Circus.

pel circ, i això és molt maco, sense rivalitats”. En aquesta última edició, malgrat la situació, no van decaure ni un moment. El festival s’havia de fer al juny, però es van veure obligats a posposar-ho a primers d’octubre. I com la situació no permetia poder fer la Re-Gala, van doblar l’aposta i organitzar dos caps de setmana

plens d’espectacles i retransmetent alguns espectacles en streaming. Podem assegurar que el festival Curtcirckit de Montgat té garantida la seva continuïtat per molts anys i que la pròxima edició serà entre els dies 1 i 6 de juny. No manquen forces, ni idees, ni propostes per poder continuar al peu del canó. Per molts i molts anys més Curtcirkit!

CIRC AMB VISTES AL MAR

Actuació de la companyia PSiRC.

L'actual equip organitzador.

FESTIVAL AMB MOLTA IMAGINACIÓ. ALGUNS DELS CARTELLS DE CURTCIRCKIT

2003

26 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021

2007

2008

2010


Actuació de Les Doux Supplice l'any 2019.

ELS PRIMERS DIRECTORS

D'esquerra a dreta, Leandro Mendoza, Jordi Mas, Benet Jofre i Joselito.

2013

2015

LA RE-GALA AL POLIESPORTIU

Actuació dels alumnes de l'escola Rogelio Rivel l'any 2015.

2016

2017

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 27



REPORTATGE

Els germans Ricardo, Alejandro i Claudio Rossi creen una nova productora d’espectacles. Han debutat a Tarragona amb ‘Mystike. Le gran cirque’.

El llançament de Rossi Show Time Per Marcel Barrera

Amb l’ímpetu que dona la joventut i l’experiència d’haver mamat circ des de petits, els germans Ricardo, Alejandro i Claudio Rossi acaben de llançar un ambiciós projecte de carpa itinerant. La productora amb què mouran els espectacles es diu Rossi Show Time, i el primer espectacle porta per títol Mystike. Le gran cirque. Assistim a l’enlairament d’un llarg viatge.

A

mb una gran ambició i ganes de formar part de l’elit dels millors circs, els germans Ricardo, Alejandro i Claudio Rossi s’han unit per crear una productora d’espectacles, Rossi Show Time. La primera creació és Mystike. Le grand cirque, amb música i vestuari originals. El debut va ser el passat 25 de març, al Parc de la Ciutat de Tarragona. En aquest cèntric parc, es va instal·lar per primera vegada una espectacular carpa blanca d’última generació, totalment nova i amb capacitat per a 800 persones. A la nit, aquest preciós circ, de 30 metres de diàmetre i 4 torretes, brilla gràcies a un blanc gèlid projectat des de l’exterior. Aquesta bella imatge va ser el colofó de tres anys de preparatius per al llançament de l’ambiciós projecte, que es va haver d’ajornar el 2020 per la pandèmia. Ara, però, tot i la incertesa i alguns contratemps en l’arribada de material i artistes, s’han llançat a la carretera amb ganes de menjar-se el món. Després d’algunes ciutats catalanes i Andorra, tenen previst fer gira durant almenys un any per Espanya i diversos països europeus. Ja es veurà, però van a totes i no han estalviat en estructura ni tampoc en els potents equips de llums i so, de fins a 200.000 watts. Ricardo Rossi, de 27 anys i nascut a Osca, és el director artístic de l’espectacle i al costat del seu germà Alejandro, ha viatjat els últims anys amb el seu excel·lent número d’icaris amb el qual han guanyat diversos premis internacionals i ha trepitjat grans catedrals

Primer cartell de la nova productora Rossi Show Time.

del circ. Els dos germans tenen més de 15 anys d’experiència treballant en les millors companyies i recintes del món com Cirque du Soleil, Circus Roncalli, Sidney Opera House o Madison Square Garden de Nova York. També van ser nominats en els seus inicis als premis Zirkòlika. Ricardo defineix el projecte: “És un model de circ que nosaltres anomenem circ mo-

dern, on pots trobar circ tradicional i també contemporani“. “Nosaltres som una productora —afegeix— i farem una petita prova en aquests temps d’incertesa i, si pot ser, portar aquest espectacle per tot Espanya i arreu del món”. En ruta, el circ compta amb la mare dels germans, Magdalena Ribes, que s’encarrega de la tresoreria; i del pare, Ronny, que ha

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 29


REPORTATGE

treballat els darrers anys al costat dels seus germans amb Il Circo Italiano i s’encarregarà ara del transport i el màrqueting de Mystike. Per a Ronny, és un “orgull de pare” que els seus fills impulsin aquest projecte i segueixin amb la “lluita” d’una família que ja porta sis generacions dedicades al circ. Tot i la pandèmia i les restriccions per a la cultura, a Tarragona el públic va respondre i el primer cap de setmana es van esgotar les entrades per a les funcions, que a causa de la pandèmia es van haver de limitar a 400 persones. Per a la primera producció, han volgut envoltar-se de bons professionals per oferir un producte de qualitat. Andrés Jarabo, amb un bon palmarès dins del món de la moda i creador de Humo.it, la

Els Rossi van a totes i han realitzat una important inversió Els icaris Alejandro i Ricardo estrenen vestuari a ‘Mystike. Le grand cirque’.

RICARDO ROSSI

Director artístic del 'Mystike. Le grand cirque'

“Enshemenvoltatdegentprofessional” Fa només onze anys estaves nominat, juntament amb el teu germà Ricardo, als Premis de Circ ZIRKÒLIKA com a jove promesa i ara obres un circ... Recordo bé aquell dia. Havíem de fer el número davant del London Bar (Barcelona) i ens apartàvem perquè el carrer era molt estret i passaven molts autobusos. Com ha estat el procés de crear el vostre propi circ? Des de molt petits ja teníem el somni de presentar un espectacle de circ de gran qualitat. Els darrers tres anys hem compaginat la nostra feina com a artistes amb aquest projecte. Amb la pandemia de la covid-19 vam haver d'ajornar l’estrena prevista per a l'any 2020, però ara veiem possibilitats i som positius. Aquests últims anys hem adquirit experiència i creiem que tenim l’oportunitat, les aptituds, la força i el coneixement per tirar endavant el circ. Ens hem envoltat de gent molt professional en el tema de vestuari, màrqueting, disseny gràfic, etc.

30 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021

I a més compteu amb música original... Això va ser un caprici meu, però crec que ha valgut la pena. Aprofitarem per poder vendre la banda sonora en CD. Estem segurs que serà un punt fort que ens diferenciarà dels altres espectacles. Com és el material del nou circ? Completament nou, ve d’Itàlia i la carpa és blanca amb llum exterior. La imatge dels cartells es projectarà a la carpa. Molts circs estan tancats i és difícil trobar places... D’això m’he adonat ara. La veritat és que és bastant complicat; amb el virus cal presentar fins i tot més papers, més documentació, protocols de sanitat. Si ja era difícil abans, ara molt més. Lluitarem perquè puguem actuar a totes les províncies d’Espanya. El teu pare Ronny anirà amb vosaltres o seguirà a Il Circo Italiano? Vindrà amb nosaltres, perquè a hores d’ara

el necessitem. Cal remar junts i també servirà per estar units. És un projecte familiar de molts anys i la clau del negoci és ser-hi. També hi serà la meva mare, Magdalena Ribes, que portarà la comptabilitat. Com et sents abans de l’estrena? Em sento com una explosió de nervis, estrès i tensió. Tot i que ha millorat la situació per la pandèmia, hi ha molta incertesa. Al dossier de premsa destaques una frase preciosa de Picasso: “Tot el que es pot imaginar és real”. La relaciono molt amb el circ i amb el nostre espectacle. Hem vist moltes coses al circ que són inimaginables. Quan vaig llegir aquesta frase, fa molts anys, em va encantar com eslògan per a un espectacle. El circ sempre està per a superar l’impossible. Per exemple, el número que fem el meu germà i jo hi ha molta gent que no es creu que sigui real. El número dels patins també és increïble. La gent es sorprendrà molt.


El model? Circ tradicional i també contemporani

‘MYSTIKE. LE GRAND CIRQUE’ DIA: 26 DE MARÇ DE 2021. LLOC: CARPA AL PARC DE LA CIUTAT (TARRAGONA). DIRECCIÓ: RICARDO ROSSI RIBES. ARTISTES: FRATELLI ROSSI (ICARIS), CLAUDIO ROSSI (EQUILIBRIS SOBRE CORDA), SERGI BUKA (OMBRES XINESES I ENTRADES DE ‘SOIRÉE’), GERMANS MARTON (MÀ A MÀ), ROBERTA BELLUCCI (CORDA AÈRIA), MARCO JACKSON (ENTRADES DE ‘SOIRÉE’ I BICICLETA ACROBÀTICA), ALONA ZHURAVEL (VERTICALS), SKATING FLASH (PATINS ACROBÀTICS), EMILIANA BELUCCI (CORDA AÈRIA), LEANDRO ZEFERINO (ESCALA LLIURE). COREOGRAFIA: LUCÍA LÓPEZ. MÚSICA: AGUSTÍN DONOFRIO. VESTUARI: ANDRÉS JARABO.

seva pròpia marca de roba, s’ha encarregat del vestuari de l’espectacle; mentre que l’argentí Agustín Onofrio, compositor de Heart Eivissa, signa una delicada i molt interessant banda sonora de Mystike. Le gran cirque. Per la seva banda, Lucía López, ballarina i assistent de coreografia de l’espectacle Ohlala, signa la coreografia d’aquesta primera producció dels germans Rossi. Entre els artistes d’aquesta primera creació hi ha Sergi Buka, Roberta Bellucci, germans Marton i, evidentment, els Fratelli Rossi. Les ganes i la força amb què comença aquest camí, juntament amb una important inversió econòmica, fa que arribin bons auguris per a un projecte que podria trencar l’hegemonia que aquests últims anys ha tingut Productores de Sonrisas, dels germans González. Amb la valentia, l’audàcia i la professionalitat que han demostrat els germans Ricardo, Alejandro i Claudio en aquests moments tan difícils per al circ, segur que poden consolidar aquest gran somni. Molta sort!

Claudio Rossi amb la nova imatge i la corda amb la que realitza bons salts i equilibris.

EL REPTE DE RICARDO, ALEJANDRO I CLAUDIO ROSSI

E

l naixement de la nova productora Rossi Show Time i l’estrena del seu primer espectacle són una gran novetat en un panorama que des de l’esclat de la pandèmia ha agreujat encara més la crisi del circ tradicional. Només per això, ja hem de rebre amb els braços oberts una iniciativa que vol competir amb Productores de Sonrisas dels germans González i també aprofitar algunes de les restes que ha deixat Cirque du Soleil després de la seva fallida. El repte no és fàcil, però

en aquests inicis els joves germans Ricardo, Alejandro i Claudio han demostrat disposar d’una bona estructura, capacitat de crear un espectacle original i també reunir bons artistes en gira, com Sergi Buka o els germans Marton. Només han arrencat el seu ambiciós projecte, i en circumstàncies socials i econòmiques molt adverses. Però si amb menys de 30 anys saben remar amb el vent en contra, de què seran capaços amb les aigües calmades i sense pandèmia? / M.B.

Imatge exterior de la nova i espectacular carpa al Parc de la Ciutat de Tarragona. Foto: Rossi Show Time.

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 31


MOMENTS DE CIRC / RECORDANT A CHARLIE RIVEL

Coincidint amb el 125è aniversari del naixement a la població de Cubelles (Barcelona) de Josep Andreu, anys pel seu amic, l’artista Joan Soler-Jové; i per l’escriptora Maria Aurèlia Capmany que descriu amb 125È ANIVERSARI NAIXEMENT DE CHARLIE RIVEL

Elreidelapista

Charlie Rivel al Circus Kronebau de Munich (Alemanya) l’any 975. Foto: Circopedia.

V

aig veure actuar per primer cop Charlie Rivel quan va venir a Barcelona amb el circ Price dirigit per Joan Carcellé la tardor del 1954. Més que el seu treball artístic en si, el que em va impressionar molt fortament, tant els trapezis com a l’entrada de pallassos, va ser la seva personalitat, plasticament parlant. Perque no hi ha dubte que era un home que sabia estar a la pista i omplir-la només amb la seva presencia. Més que una forta impressió, podría dir que es va tractar d’una provocació. Realment vaig sentir que el seu aire, el seu gest i la seva presència, em produïen una mena de xoc, un impacte fortíssim, que em van provocar automaticament a dibuixar-lo. Jo tenia llavors vint anys. Algú ens va presentar, jo li vai regalar un dels dibuixos que li acabava de fer i la cosa no va pasar d’aquí. Ens vam tornar a veure anys més tard, quan

32 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021

va tornar amb el circ d’Arturo Castilla (era el 67 o el 68, més o inenys). Després entro més en contacte amb ell —això sí que era l’any 68— amb motiu del IV Congrés Internacio-

A mesura que Rivel s’anava fent gran, madurava en capacitat de síntesi a la pista de circ (...). El seu número guanyava.

nal d’Amics del Círc. Va actuar davant del Palau de Congressos de Montjuïc, on hi va haver una recepció acadèmica amb els perso­natges més representatius del circ internacional i li van estrenar la pel·lícula El aprendiz de clown. Aquell dia li vaig regalar un altre dels dibuixos que li havia fer durant la nostra primera co-

Per Joan Soler-Jové

neixença l’any 54. Sé que se’l va penjar a casa seva, a Cubelles. Però recordo que, per a ell, en aquell moment, els meus dibuixos no només eren esquisses, simples esbossos que no li feien ni fred ni calor. Li costava d’admetre que allò ja estigués acabat, no veía en els meus gargots el que jo interprera va com la síntesi, la impressió despullada del seu gest. Posteriorment, en Jaume Noguera i jo ens vam posar d’acord per muntar-li un homenatge i ho vam fer a la sala d’art Xipell de Manresa el 13 de març del 76, amb la seva assistència. A partir d’aquí ens vam fer íntims i vaig passar a ser considat gairebé un membre més de la família. En Josep Andreu era un gran conversador, però de la mena de conversadors que estan sistemàticament con­tra tot. Si tu tiraves la conversa cap al riu Foix, ell se n’anava cap al Besòs o viceversa. I no per res més que pel simple plaer de discutir i de sentir-se el centre, el protagonista. Ell, que era el rei de la pista i el rei de casa seva, també havia de ser el rei en qualsevol altre lloc i circumstància. En un moment o altre de la conversa es discutia acaloradament de política, però inevitblement sempre s’acabava parlant de senyores. Quan el vaig conèixer l’any 54, el seu treball a la pista no es basava tan fortament en la mímica com en els últims anys de la seva carrera. A mesura que s’anava fent gran, semblava que Rivel anés madurant en capacitat de síntesi. Hem conversat moltes vegades d’aquest particular tant amb la seva filla Paulina com amb el seu exgendre Albert Schumann, que són gent que no els has d’anar a explicar res, sobre circ. Tots tres estem d’acord que, a mesura que Rivel s’anava fent físicament més limitat, el seu número guanyava en depuració, en puresa, l’anava despullant de tot allò que no era essencial. A més, en Pep Andreu ‘Pepe’ sabia integrar les creixents dificultats físiques a la personalitat del pallasso: aquell ranquejar de la cama, aquella dificultat real a pujar i baixar de la cadira, li donaven un no sé què de gràcia que era ben bé com si es tractés d’un gest pensat minuciosament. (Article publicat al llibre ‘Charlie Rivel. De la mà de Joan Solé-Jové’, amb motiu del centenari del naixement de Charlie Rivel).


, més conegut com a Charlie Rivel, recuperem en aquestes pàgines dos interessants articles escrits ja fa precisió el seu mític udol. És el nostre particular homenatge a aquest gran pallasso català i universal. CHARLIE RIVEL VA NÉIXER A CUBELLES L'ANY 1896

L’udoldeCharlieRivel

Per Maria Aurèlia Capmany

U

n dia Charlie Rivel ho explicava: va veure una criatura asseguda en un pedrís, sola, que alava el cap, tancava els ulls, adornats amb dues grosses llàgrimes, posava la boca rodona ... rodona... com si anés a fer un xiulet, però llanava un clam, un petit udol, potser com si fos un cadell de llop abandonat al mig de la selva. El llenguatge de l’infant expressava, sens dubte, la por, la tristesa, la consciència de solitud, molt abans que pogués esgrimir unes paraules entenedores per a comunicar als altres aquesta primària consciència. Allò que hi ha de més impressionant en el record de Charlie Rivel és, no sols el fet, ja important, de la descoberta d’aquest clam del nen assegur al pedrís, sinó de l'ús que ell va anar fent-ne al llarg de les seves aparicions públiques. El petit udol de l’infant, reproduït pel pallasso calb, de perruca vermella, adquiria unes noves dimensions. En primer lloc era un udol des­proporcionat, un udol que continuava sent petit, malgrat la calvície, el pas lent, i els anys que s’anaven instal·lant, capa sobre capa, en l’esperit del pallasso. L’udol esdevenia un udol discret, un udol controlat, un udol, fins i tot, agradable de sentir, entonat, gairebé una carícia. Charlie Rivel ex­ pressava, amb el gest del cap i la boca rodona... rodona... i el so lent, acompassat, que sortia dels seus llavis, una gran solitud però també una gran confiança. L’udol de Charlie Rivel que ell havia heretat de la criatura asseguda al pedrís, esdevenia una possibilitat de comunicació; una comunicació que et venia a dir: “Mira com protesto; mira com protesto de tant desamor com hi ha en el món, de tanta indiferència, de tanta beneiteria; mira com protesto renunciant al llenguatge pompós, renunciant deliberadament a la gramàtica per explicar-te amb aquest so prolongar i tendre, que no estic d’acord. No estic d’acord amb el mal del món, amb la solitud dels infants, amb les dificultats inútils dels aprenentatges, amb el fracàs escolar, amb els projectes de guerra, amb la injustícia, en definitiva, que continua existint en el món i contra la qual hem de protestar una vegada, i una altra, i una altra”. Algú preguntava a Charlie Rivel què volia dir amb aquell

Una imatge clàssica de Charlie Rivel pronunciant el seu famós eslògan ‘Akrobat, Schööön’ a l’entrada de Little Bridge, cap a l’any 1960. Foto: Col·lecció Dominique Jando.

udol petit i tendre i el pallasso, astut i vell, recordava aquella experiència que no podia ser reduïda a gramàtica: la visió d’una criatura asseguda en un pedrís, que encara no ha començat a viure i que expressa la seva perplexitat i la seva protesta amb un so prolongat i dol. Charlie Rivel pertanyia a la família dels pallassos tendres. De pallassos n’hi ha de tota mena, com de gent n’hi ha de tota mena: modestos, fatxendes, prepotents, humils, satisfets de si mateixos, o, tot al contrari, sempre dubtant de les propies possibilitats. L’udol de Charlie Rivel era ten-

dre i posseïa, a més, una subtil ironia perquè, alant el cap, tancant els ulls I arrodonint la boca, aconseguia que aturéssim una estona la nostra facultar d’enllaçar paraules i ens obligava a encarar-nos amb la nostra pròpia por i la nostra pròpia protesta per tot un món que està mal fet i que tenim l’obligació d’adobar. (Aquest text de Maria Aurèlia Capmany es va publicar dins el capítol titulat ‘Dotze temes de circ’ de la col·lecció Els Gravadors de la Rosa Vera).

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 33



REPORTATGE

El documental ‘El vuelo circular’ (Circontinentes) mostra la força del circ iberoamericà

El circ que transforma

Per Laia Zieger Fotos: Gaby Merz

La tercera edició de Festival Iberoamericà de Circ, programada per a setembre de 2020, es va cancel·lar a causa de la pandèmia, però l’equip de Circontinentes ha plantejat una proposta alternativa per retre homenatge al circ iberoamericà. El documental El vuelo circular és, en aquest any convuls, el seu particular reconeixement a tots aquests artistes que dia a dia fan gran aquesta disciplina. Perquè el món s'atura, però el circ per sort, continua.

“A

questa no és la primera pandèmia que ha patit el circ. Sempre ens hem hagut de renovar i continuar. Va sobreviure al boom del cinema, a la grip espa-

Cibeles-Centro de Madrid va ser l’escenari triat per a la intervenció d’Aimé Morales.

nyola, a la Primera i Segona Guerra Mundial... Mentre aquesta energia del circ segueixi tocant a l’humà, no em preocupa el meu futur”. Són paraules del veneçolà Aimé Morales, artista especialitzat en roda Cyr, un dels cinc protagonistes d’aquest documental, emotiu i poètic a parts iguals, que reflexiona sobre el paper que ocupa el circ dins la societat a través de la mirada de cinc artistes de

EL VUELO CIRCULAR TÍTOL: ‘El vuelo circular’. IDEA ORIGINAL: Circontinentes. ARTISTES: Aimé Morales (Veneçuela), Dulce Duca (Portugal), Carlo Motta (Brasil), Trocos Lucos (Espanya), Andrea Ríos (Colòmbia). PRODUCTORS: Circontinentes i Teatro Circo Price. GRAVACIÓ, EDICIÓ Y REALITZACIÓ: Jesús Nicolás i Sergio Pradana. GUIÓ: Jorge Bartolomé. FOTOGRAFIA: Gaby Merz. LOCUCIÓ: Inma Cuevas. COMPOSICIÓ MUSICAL: Susana Pérez i Miguel Rodríguez. (El documental es pot veure íntegrament a YouTube)

diferents països Iberoamericans i disciplines, que plegats ofereixen una mirada transversal d’un art que, com pocs, “és capaç de motivar altres persones per a explorar la seva pròpia veu”, assenyala la colombiana Andrea Ríos, especialitzada en suspensió capil·lar.

Què aporta el circ a la societat? La portuguesa, Dolça Duca, que va començar als malabars “fent la hippy” i a poc a poc es va anar enamorant d’un art al qual actualment es dedica en cos i ànima, parla del circ com a eina de transformació social. “El 2009, uns 70 artistes vam participar en un projecte a Polònia, en una regió de set aldees que ocupaven una àrea 40 km quadrats. Al principi els habitants no ens volien, a però poc a poc els vam anar conquerint i avui dia hi ha una església reconvertida en escola de circ. Aquestes persones mai havien vist cap artista de circ, ni cap persona negra, i de cop i volta allò els va transformar. No volien que ens n’anéssim! ”. Després de l’enamorament sobtat amb els malabars, Duca explica que la seva trajectòria no ha estat flors i violes. Encara avui entrena més de 12 hores diàries i segueix patint com el primer dia quan se li cau una peça a terra. “Fent malabars no pots ama-

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 35


REPORTATGE

La companyia Trocos Lucos durant el seu número de bàscula.

gar el teu error: hi és, a la vista de tothom. És dur”. A més de la por escènica paralitzadora dels inicis abans de sortir a escena, que només ara diu que manté sota control, Duca es va trobar amb l’oposició de la seva família (“el meu pare em va dir que seria una prostituta”), encara que explica que fins l’últim segon d’aquest periple ha valgut la pena. “Serà cert que un grup d’artistes poden canviar la mentalitat? Ho podem provar?, ens preguntàvem. Doncs ho hem provat”. Coincideix amb ella el brasiler Marco Motta, especialitzat en cintes i contorsionisme. “Jo crec que ens ha passat a tots els artistes en major o menor grau: plantejar-nos la utilitat d’allò que fem dins l’estructura social en què vivim. De què val el que faig? El circ és il·lusionar la gent, però a més d’alguna cosa maca s’emporten un missatge a casa. Si més no, això persegueix el circ que jo faig”. Malgrat els dubtes, Motta destaca aquests moments màgics en què tot pren sentit. “Quan faig contorsió d’espatlla, la gent pateix més que jo. Per a mi el circ és un mitjà per aconseguir que la gent empatitzi, perquè en el meu cas és l’única arma que existeix com a resposta contra la violència”. Ríos, per la seva banda, que es va trobar amb nombroses traves abans de lliurar-se de ple a la suspensió capil·lar, també ho té clar: “en aquests temps complexos l’art és l’únic que ens nodreix l’ànima”.

Marco Motta durant el seu espectacular exercici aeri a l'antic Matadero de Madrid.

tot artista ha viscut algun cop, aquest clic que arriba de sobte i demostra que, a la fi, el periple ha valgut la pena. “Vas cada dia a assajar i no passa res, però de sobte un dia passa alguna cosa i dius ‘com mola’”. I passa que totes les emocions extremes a què se sotmeten els artistes de bàscula, que per moments posen les seves vides en mans d’una altra persona, cobren sentit. Ho explica Ismael: “quan hi ets, hi ets. Et trobes en un estat de meditació: al món no hi ha cap altra cosa que el company i tu”. Per a Morales, el circ és llibertat en el sentit més ampli de la paraula. “Sóc addicte a estar a escena perquè el circ l’he triat jo. Què és la llibertat sinó capacitat d’elecció?”. L’artista veneçolà, l’emotiu espectacle del qual combina el clown amb la roda Cyr, ha captivat el públic dels escenaris d’arreu, re-

El documental reflexiona sobre el paper del circ dins la societat

mata: “el circ ha estat, per a mi, una representació de la meva rebel·lia cap al fet de passar per la pedra”.

Has pensat a deixar-ho? Els cinc artistes que protagonitzen el documental, gravat a diferents escenaris de Madrid, coincideixen en la seva resposta: sí. La tremenda exigència física que suposa la seva professió fa que el dia a dia no sigui senzill. Les traves es multipliquen: des d’aquell professor de Ríos que, després de comprovar el seu cabell, li va dir que no servia per a la suspensió

Què és per a vosaltres el circ? Trocos Lucos, la jove companyia madrilenya especialitzada en bàscula coreana i verticals, formada per Juan, Cira i Ismael, explica al documental que crear la companyia “ha suposat molt de sacrifici i un any de lluita i treball. “Ningú ens ha regalat res”, explica Juan, membre d’una companyia elegant capaç de glaçar l’ànima també en format audiovisual. L’artista resumeix de forma breu i directa què passa en aquest moment màgic que probablement

36 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021

El número de bàscula de Trocos Lucos amb les graderies de Matadero al fons.

Andrea Ríos es prepara per al número de suspensió capil·lar durant el documental.


La malabarista portuguesa Dulce Duca en un moment del documental.

Andrea Ríos, en ple exercici de suspensió capil·lar, durant el rodatge del documental al Teatro Circo Price.

Un moment de l'entrevista a Marco Motta, a l'esquerra de la imatge, durant el documental.

capil·lar, fins a les objeccions de la mare de Motta, que li deia: “et vaig portar a Europa a estudiar i tu ara et vols penjar”. “Tots els artistes de circ pateixen lesions. Jo mateix tinc una síndrome autoimmune i he patit brots d’artritis reumatoide durant els darrers tres anys. Al circ, hi ha processos molt durs en què et preguntes si vols seguir amb la pràctica”, explica Juan, de Trocos Lucos. Per a Motta, és impor tant no deixar mai de calibrar on es troben els propis límits. “La salut al circ consisteix a saber el límit de cadascú i respectar-lo”. La malabarista portuguesa Dulce Duca és una de les protagonistes del documental

La jove companyia madrilenya bàscula coreana i verticals Trocos Lucos.

La quadratura del cercle “Hi ha quelcom a les meves arrels que, de forma natural, em fa sentir còmode en un escenari circular”, assenyala Motta. M’interessen les arts que es fan en cercle, des de la samba al break dance o la capoeira, en què l’artista no se separa de l’espectador, sinó que li fa sentir que forma part de tot això”. Morales, per la seva banda, sent el circ com un ritual. “El circ no deixa de ser una reunió en cercle en què es produeixen sensacions diferents a les normals”, explica l’artista de roda Cyr i clown, que en el documental comparteix el singular procés de creació del seu personatge abans de cada funció. Potser les paraules de Duca són les que defineixen de manera més simple i precisa la pulsió definitiva que mou a

Motta: “El circ és il·lusionar la gent i enviar algun missatge”

qualsevol artista: “Faig malabars perquè em fa somriure, em fa feliç”. També Ríos, quan se sent literalment una dona ocell onejant la seva faldilla vermella penjada del sostre d’un escenari, capta en una frase l’essència del circ: “entro en trànsit, connecto amb el meu cos: la sensació de llibertat és increïble”. Per a Morales, “el circ és el més semblant a la màgia: és la projecció del teu estat anímic”. Totes aquestes reflexions i moltes altres poden escoltar-se a El vuelo circular, un documental seleccionat per la societat d'autors SGAE que reuneix cinc figures en el punt àlgid de la seva carrera i mostra, a més, fragments del seu treball, que demostra un cop més la gran força del circ iberoamericà a nivell mundial. “És clar que l’art pot transformar mentalitats”, assenyala Duca a la fi de la gravació. “Està comprovat”.

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 37


IDEES

No existeixen a nivell estatal polítiques globals que vetllin des de la base i acompanyin els projectes novells

Nous artistes: el circ 'non natus'

Un moment d''Estat d'emergència', premi Zirkòlika al millor espectacle emergent. Foto: Marta Garcia.

Per Miguel Ángel Tidor

Q

uan parlem del circ com a sector, habitualment ens referim a professionals que desenvolupen la seva tasca dins d’aquest àmbit, amb més o menys exclusivitat. Aquesta mirada pot portar-nos, en ocasions, a limitar el propi context i no percebre el tot en el seu conjunt. Com a conseqüència, molts artistes, companyies i projectes acaben per no de veure la llum, diluint-se dins d’una realitat que continua inexorablement en moviment. Com moltes altres arts, el circ es troba en una constant evolució i una adaptació a l’època que li toca viure, tant per una necessitat artística i creativa com per pròpia subsistència, ja que no compta amb el mateix suport que altres arts. Dins d’aquesta estructura dinàmica, hi ha una multitud de projectes que mai acaben de materialitzar-se per diversos motius, fet que podria fer-nos pensar, de forma

38 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021

errònia, en la seva inexistència o en cas de conèixer-los, no tenir cabuda dins d’un àmbit professionalitzat, les preocupacions del qual van en una altra direcció. Com a contraposició, podríem indagar en les dificultats comunes de la majoria d’aquests ‘somnis fallits’ i intentar donar suport i generar solucions perquè les noves generacions d’artistes puguin disposar de les eines i

Es fa necessària una anàlisi estructural del sector, però d’una manera general, ambiciós i des de la base

dels recursos necessaris per a materialitzar aquests projectes i seguir assegurant la preservació d’aquest art, així com la consolidació, l’enfortiment i la qualitat del sector. Si bé la particularitat de cada situació po-

dria fer inassolible el coneixement d’aquestes problemàtiques, trobem trets comuns en alguns d’aquests casos, els quals ens poden ajudar a reflexionar. D’una banda, si dirigim l’atenció cap a les noves companyies de circ, observem que poden tenir múltiples orígens. Des d’inquietuds personals a la unió d’artistes que s’han conegut als espais d’entrenament, a les escoles de circ socioeducatiu, escoles professionals... Sigui com sigui, qualsevol projecte que s’iniciï requereix una aportació econòmica de la qual no es disposa, en la majoria de casos, o que acaba corrent a càrrec de familiars o amics. Una producció, per petita que sigui, si pretén moure’s dins d’un mercat professional, necessita unes exigències que en ocasions són inaccessibles. Les ajudes específiques per a artistes i companyies novells són inexistents o mínimes. Aquells projectes que superen aquest punt inicial i que, amb moltes dificultats i esforços, aconsegueixen tirar endavant una producció, es van trobant amb altres obstacles afegits


Nous artistes: el circ 'non natus'

a la limitació econòmica, com ara la manca d’espais d’entrenament i emmagatzematge, la manca de recursos tècnics per a disposar de certa autonomia, el transport, la necessitat d’assessorament empresarial, el pagament d’autònoms... Si totes aquestes complicacions es van superant, cal trobar una bona distribució per a un circuit artístic limitat, on les relacions adquirides al llarg del temps tenen molt pes a l’hora de la contractació. Accedir a festivals, circuits o programacions en molts casos és quelcom impensable, i amb sort, es poden conformar amb representacions esporàdiques a localitats i espais petits o realitzar números en gales. En aquesta cursa d’obstacles, que es pot dilatar en el temps, la necessitat d’ingressos acaba derivant en la realització d’un altre tipus d’activitat laboral, de qualsevol índole, que ocupa la major part del temps i els esforços, comportant que les hores d’entrenament, perfeccionament o investigació es vegin reduïdes o que, fins i tot, desapareguin. Més enllà de la qualitat artística o destresa empresarial, en aquest llarg trajecte es van despenjant artistes, companyies i projectes fet que contribueix, de manera més o menys conscient, a la debilitació del sector. A diferència del que succeeix amb l’esport o amb altres arts com la dansa, la música o el teatre, el circ no disposa d’un entramat previ a la professionalització, que permeti anar acompanyant els futurs professionals des de la més curta edat. Si bé és cert que el coll d’ampolla es va estrenyent en aquest trànsit cap al món laboral, moltes d’aquestes carreres podrien derivar cap a professions i serveis indirectes dins del mateix sector, que acabarien aportant progressivament més solidesa i diversitat a la seva base. Al seu torn, un suport als nous projectes i artistes permetria una renovació contínua i l’ampliació de l’imaginari del circ, així com la creació de nous públics. Si dirigim la mirada al circ tradicional, observem com les expectatives per a artistes que, en uns altres temps, anaven creixent dins del nucli familiar, també han anat canviant. En molts casos, la seva formació s’ha enfocat en una altra direcció en veure l’esforç de vida i la complexitat empresarial que actualment suposa optar per un model d’espectacle amb un futur imprevisible i ple de dificultats. D’altra banda, si analitzem els espais d’entrenament, residència o formació, tornem a trobar múltiples condicionants. La majoria d’aquests espais no disposen de cap tipus de cessió pública d’ús, sinó que impliquen un cost de lloguer i enormes despeses de condiciona-

ment. L’elevat cost dels materials, les assegurances, la necessitat de revisió i renovació contínua o la peculiaritat dels espais (sostres alts, possibilitat d’ancoratges...) porta en molts casos a acomodar-se en petites localitats o polígons industrials de l’extraradi, on la manca de visibilitat o la dificultat d’amortitzar la inversió acaba ofegant els projectes. Des d’una visió global, excepte en comp-

Hem de generar espais per escoltar les veus d’aquests nous projectes i artistes que lluiten per néixer

tades excepcions d’alguna comunitat autònoma que ha mostrat una major sensibilitat i capacitat d’anàlisi sobre el sector en el seu conjunt i ho ha reflectit en plans d’ajuda al circ, podem considerar que no hi ha una visió àmplia sobre aquesta necessitat. A nivell de l'Estat, no hi ha polítiques globals que vetllin des de la base i acompanyin els projectes novells de circ en el desenvolupament d’estructures sòlides, sinó que, com a molt, s’ofereixen ajudes esporàdiques i anuals a projectes que ja estan en marxa.

Es fa necessària una revisió i una anàlisi estructural del sector, però de manera general i ambiciosa, que abasti tot un trajecte des de la base, des de les primeres edats o pràctiques circenses. Seria positiu que aquesta reivindicació vingués acompanyada del suport de professionals de circ ja consolidats, que consideressin que aquesta demanda és l’única manera d’obtenir un benefici a llarg termini per al sector. Lamentablement, ens endinsaríem en un bucle, on la complexa situació que viu el circ ens acostuma a portar a un pensament més immediat per donar respostes massa específiques i particulars a una problemàtica molt més global. Cal generar espais de reflexió i acció que ens permetin conèixer i escoltar les veus, inquietuds i necessitats d’aquests nous projectes i artistes que lluiten per néixer i que, en moltes ocasions, es van esvaint per un recorregut ple d’obstacles. Podrien ser moltes les causes, els problemes i les situacions. També podrien ser moltes les respostes, els ajuts i les accions per portar a terme. Que aquestes línies serveixin d’invitació al sector per ampliar el camp de visió i incloure aquest anomenat circ non natus dins les seves reivindicacions.

OPINIÓ

Conversa amb la iaia Aquest text de l’acròbata Raimon Mató forma part de l’espectacle ‘Estat d’Emergència’, de la Producció Nacional de Circ.

Que com ho veig, dius? Veig que els de la meva generació hem acabat plantejant la vida en comunitat com una opció política i no com una obligació econòmica. I saps què passa? Que de vegades m’agradaria beurem

— iaia: I com ho veus tot plegat?

un quinto tot sol al sofà.

— Hola iaia, veig que estem cansats. De

La llista és llarga; hipocresia a tot arreu,

batallar-ho tot i que només ens caiguin

la doble moral burgesa, injustícia aquí i

pals. Mira, l’altre dia observava el Telenotí-

més enllà, guerres, virus, refugiats, feminis-

cies com si fos un equalitzador d’emocions,

me, crisi econòmica, crisi ecològica, crisi de

com si regulessin el volum del que sentim

l’amor i de valors, crisi d’ansietat, crisi d’es-

escollint curosament el que ens expliquen.

tres, crisi de creativitat. La paraula del segle.

Ara una notícia trista, ara una de commo-

No sé com ho veig, no tinc resposta per

vedora, una d’alegre una altra de trista, una

tot. No som tertulians. De fet, tinc pregun-

que ens desperti la curiositat. I per acabar,

tes. L’altre dia un company em deia que l’art

els esports i deixar passar el temps. Des-

és context. I penso, si l’art és context i el

prés, vaig veure el Sense Ficció explicant com

context és una merda, què és l’art? I la se-

de malament ho està passant la cultura,

gona, per la qual et trucava, és perquè avui

parlant del Liceu i del Teatre Nacional. És

faré Ànec amb Salsafins pels de casa. I vo-

com fer un Callejeros a Pedralbes en comp-

lia saber si poses la picada abans o després

tes del Besòs.

dels Salsafins.

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 39


REPORTATGE

XI Premis Zirkòlika de Circ de Catalunya

Premi a Jango Edwards: Ja era hora! Per Piti Español Fotos:

Caty Loughrans

Nit de Circ, la gala de lliurament dels premis Zirkòlika 2020 l’he vist dues vegades. Una va ser en directe, al Mercat de les Flors de Barcelona, el 23 de desembre. L’altra va ser en diferit, a casa, uns dies més tard, gravada per la Xarxa de Televisions Locals i penjada a YouTube. Comparar les dues visions, ha resultat, per a mi, un exercici interessant. Ara us ho explico a veure si ho és, també, per a vosaltres.

L

a gala, celebrada a la magnífica sala gran del Mercat, va patir les conseqüències de les mesures de confinament i va haver de ser presentada sense públic, amb tota la grada enorme buida, tret de mitja dotzena de periodistes i personal de l’organització, que érem asseguts en un racó, amb ordres de no cridar ni aplaudir.

El pallasso nord-americà Jango Edwards amb l'estatueta de Zirkòlika després de rebre el premi.

Els artistes van actuar com si estiguessin davant d’una sala plena, mirant i presentant els seus exercicis cap a un públic inexistent. I això va donar a tota la gala un aire mig fantasmagòric que tenia la seva cosa. Va convertir els números dels diversos artistes en uns exercicis que no se m’acut altra manera de definir-los que essencials: les pallasses construïen gags que ningú no reia, el malabarista feia volar les seves maces i ningú no aplaudia, els equilibristes feien verticals i tiraven mor-

La gala va començar a dalt de tot i amb Eva Camps (Nom Provisional) a la perxa xinesa.

40 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021

La gala, tant en directe com per televisió, em va semblar senzilla, modesta, amb ritme, ràpida i elegant

tals que no impressionaven ningú... Era força estrany però, alhora, captivador. A més, tot plegat era una gala de lliurament de premis sense nominats ni premiats. Per no haver-hi, no hi havia ni presentador. Però tots els artistes que hi van participar van fer com si centenars d’espectadors els estiguessin veient en directe, asseguts davant seu. Amb la mateixa energia, amb les mateixes ganes. Per a ells també devia ser força estrany. Durant la gala en directe, com que pots mirar on vulguis, em vaig adonar de detalls que més tard, per la televisió, desapareixien. I a l’inrevés, a la pantalla veies coses que en directe no te n’havies adonat. La gala va començar a dalt de tot. En el sentit estricte de l’expressió: l’Eva Camps era dalt d’una perxa xinesa. I llavors entraven els artistes i els músics, ballant, tots amb mascaretes. I em va fer la sensació com si el director de la gala, el Xavier Erra, ens digués que la covid-19 i tot el seu soroll, ha deixat el circ, i les arts escèniques en general, penjades d’un pal mentre per sota els acorrala la pandèmia. En tot cas, quan se’n van anar tots, tret dels quatre músics de Sakapatú i en Joan Pallàs, aquest i l’Eva van presentar el seu número de


XI Premis Zirkòlika de Circ de Catalunya

Els vídeos sobre els premiats eren sintètics i et feien venir moltes ganes d’anar a veure els espectacles

perxa xinesa, vestits amb una mena d’skijames —érem dins d’un somni? O dins d’un malson com la majoria d’artistes de circ durant aquesta llarguíssima pandèmia?—. En directe, al Mercat, gaudies, a l’engròs dels seus exercicis. I per la tele, de tant en tant en veies, de detalls: com s’agafaven les mans a la barra, la tensió dels braços i, quan van acabar, estirats tots dos a terra, com el pit els pujava i baixava, recuperant-se de l’esforç. Detalls que, presencialment, et costen d’apreciar. Però per la tele no veies com els quatre excel· lents músics, una mena d’àngels vestits amb uns vestits jaqueta blau cel, seguien molt bé, durant tota la gala, els exercicis dels artistes amb unes cares d’admiració i il·lusió que feien molta gràcia. Com si fossin uns nens convidats al circ. En directe, després de cada número, tot s’aturava una estona mentre, per la tele, apareixien les fotos dels nominats i les presentacions dels guanyadors de cada premi. Uns vídeos curts, sintètics, d’estils diversos que et feien venir moltes ganes d’anar a veure els seus espectacles. I que et feien pensar, o almenys m’ho van fer pensar a mi, que això dels lliuraments convencionals de premis no deixen de ser una cerimònia tirant a antiquada. Necessària, sí, però com d’una altra època. Després de la perxa xinesa van anar sortint altres artistes. Pepa Plana i Noël Olivé van presentar una entrada de pallassos, per a mi, curiosa. Primer perquè era la primera vegada que veia una entrada de dues pallasses i, segon, perquè mai m’hauria imaginat veure una carablanca jugant el paper de tia bona mostrant regatera. El número els fun-

Léa Legrand a la bola d'equilibri.

ciona, tret d’alguns jocs de paraules al meu gust una mica pillats (el joc amb “heroïna” per dona heroica i “cocaïna”, per exemple). I per la televisió millorava, perquè et podies fixar, de ben a prop, en les ganyotes i expressions, tan ben dibuixades, de les dues clownes. Martina Covone va presentar un número de corda aèria i dansa, Léa Legrand un de bola d’equilibri i Felipe Nardiello un de roda cyr on l’artista deixava que la roda es convertís en la protagonista del número, esdevenint una mena de ser autònom que dibuixava lliurement la seva dansa sense parar de girar. La realització televisiva de vegades es va confondre, crec, i ens va mostrar el seu exercici en plans curts que impedien veure la magnitud de l’exercici i l’autonomia de la roda. El mateix va passar, en algun moment, amb l’exercici de malabars amb maces de Luis Toto Niño. Però això van ser detalls menors perquè, en general, la realització i el treball de les càmeres em van semblar excel·lents, molt elegants, fets amb sensibilitat i ganes. Com les il·lustracions de la careta televisiva i el cartell de la gala creades pel Jorge Ochagavía, que també em van semblar estupendes. I a mig espectacle va arribar el Ja era hora! que dona títol a aquesta crònica. El premi a una llegenda. El premi a una tempesta. El premi a un boig. El premi al rei de les ganyotes. El premi a l’artista amb menys domini de llengües del planeta. El premi a... tots drets, si us plau: Jango Edwards! I això sí, el premi el va donar el director de la revista en directe,

El malabarista Luis Niño Totó durant la Nit de Circ.

presencialment. I el Jango, acompanyat per Cristi Garbo i Claudia Cantone va agrair l’homenatge cantant, sense paraules però amb

PREMIATS NIT DE CIRC ESPECTACLE DE CIRC DE SALA • Desdèmona / Alba Sarraute & Les Ofèlies

ESPECTACLE DE CIRC DE CARPA • Toca Toc / Cia. PakiPaya

NÚMERO DE CIRC • (Liñatz) / My!Laika

PROJECTE CIRC SOCIAL • Circus Time / Kanaya Circ

INICIATIVA PROJECCIÓ DEL CIRC • Brots del Cantilafont / Festival Cantilafont

ESPECTACLE DE CIRC DE CARRER • Oyun / Federico Menini (Cia El Fedito)

ESPECTACLE DE PALLASSOS • El Gran Final / Bucraá Circus

ARTISTA / COMPANYIA EMERGENT • Estat d'Emergència / PNC

TRAJECTÒRIA • Jango Edwards

PREMI VOTACIÓ POPULAR • Pasquale Marino – Cia. Bergamotto Bergamotto Show

PREMI ZIRKÒLIKA ESPECIAL Noël Olivé, a l'esquerra, i Pepa Plana van presentar algunes entrades del seu espectacle 'Veus que no Veus'.

• Constel·lacions | Núria Andorrà

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 41


REPORTATGE

Felipe Nardiello durant la seva actuació amb la roda Cyr.

mil gestos i ganyotes, la famosíssima cançó Smile. Al final de la gala, els artistes van passar per darrere del teló de fons, creant una paret d’ombres xineses, per entrar a l’escenari, ja sense mascaretes, proclamant amb la seva dansa, la seva música i els seus somriures, l’esperança en el futur del circ. Després d’un exercici solitari de la Pepa Plana amb una cinta vermella, que semblava, per televisió, que estigués fent un exercici de cal·ligrafia japonesa, es va acabar la gala: Ma-

Jango Edwards, al centre de la imatge, amb tots els artistes participants a la Nit de Circ 2021.

Els artistes van proclamar amb la seva dansa, la música i els seus somriures, l'esperança en el futur del circ dames and madames —ens va dir la pallassa—, ladies and ladies, senyores i senyores, bienvenues au circ. Ici vous avez la liberté, ici tout est possible, ici tout est permis. Visca el circ! I es va acabar. Una gran gala, tant en direc-

RÈCORD DE PARTICIPACIÓ EN UN ANY ATÍPIC

L

’espectacle Desdèmona, la versió circense de l’Otel·lo de Shakespeare dirigida per Alba Sarraute (millor espectacle de sala), Estat d’emergència, la primera Producció Nacional de Circ dirigida per Joan Ramon Graell (millor companyia Emergent), i el número acrobàtic Liñaza de My!Laika, companyia que ha dirigit el 25è Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular de 9Barris, van ser tres dels premiats de l’onzena edició dels Premis de Circ ZIRKÒLIKA. La resta de guanyadors van recaure en l’espectacle de malabars amb estris de cuina Oyun, de Federico Menini ‘El Fedito’ (millor espectacle de carrer); la creació Toca Toc, que la companyia Cia. PakiPaya presenta en una nova carpa molt especial, i l’espectacle tragicòmic ambientat en un circ de la Guerra Civil Espanyola El Gran Final, de Bucraá Circus (millor espectacle de pallassos). Per la seva banda, el festival Cantilafont,

que fomenta el circ i alhora el patrimoni de la regió del Lluçanès, va obtenir el premi a la millor iniciativa per a la projecció del circ, mentre que la producció del Mercat de Música Viva de Vic Constel·lacions de Núria Andorrà va guanyar el premi especial per la seva música i el projecte Circus Time, de Kanaya Circ, va guanyar la primera edició del nou premi de circ social. El premi a la millor trajectòria va ser per al clown Jango Edwards i el premi de votació popular, que va batre el rècord de participació amb 5.700 vots, va ser per a Pasquale Marino de Cia. Bergamotto per l’espectacle Bergamotto Show. En un any especialment difícil per la caiguda de les contractacions i el tancament de sales i circs, la bona xifra de propostes rebudes demostra la vitalitat que viu el circ. Es van rebre 95 propostes de 60 companyies, un rècord de candidatures des de la creació dels premis l’any 2010.

te com per televisió: senzilla, modesta, amb ritme, ràpida, elegant. O sigui que... Madames et monsieurs, ladies and gentlemen, senyores i senyors... Visca la Nit de Circ!

XI PREMIS ZIRKÒLIKA DIA: 23 de desembre de 2020. LLOC: Sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors (Barcelona). DIRECCIÓ: Xavier Erra. MÚSICA EN DIRECTE: Sakapatú. NÚMEROS: Pepa Plana i Nöel Olivé (pallasses), Luis Niño Totó (malabars), Martina Covone (corda aèria), Cia. Nom Provisional (perxa xinesa), Léa Legrand (bola d’equilibri), Felipe Nardiello (roda Cyr).

Martina Covone a la corda aèria.

42 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021


REPORTATGE

El malabarista mallorquí Guillem Vizcaíno es converteix en el millor baldufer del món

Campió de les baldufes

E

l mallorquí Guillem Vizcaíno, de la companyia Atirofijo Circ, és el nou campió mundial de baldufa, després que es va imposar a més de cent participants de vint països en el 2020 World Spintop Contest celebrat la tardor passada. El malabarista va quedar primer en la categoría d’estil lliure obert i segon en la d’estil lliure tradicional, en una competició que en els últims anys havia estat dominada per japonesos i nord-americans. Vizcaíno es va iniciar en el món del circ als 14 anys. Malabarista autodidacta, llençador de ganivets i manipulador d’objectes, és membre del Guillem Vizcaíno, millor baldufer del món, durant una actuació. Foto: Atirofijo. Circ Bover des del 2005. Paral·lelament, amb l’artista Mari Paz Arango va crear la companyia Atirofijo l’any 2015, amb la qual qual ha participat en nombrosos festivals internacionals que introdueixen el joc de malabars amb ella. Ara té 10 baldufes, totes fetes al torn del seu pare. Però Vizcaíno no es l’únic mallorquí entre els millors malabaristes de les baldufes com a espectacle. baldufes del món. Josep Sina i Xisco Valls es van alçar amb la cinquena y siLa categoria d’estil lliure obert en la qual es va imposar consisteix en sena posició, respectivament, en l’estil tradicional. La baldufa mallorquibaldufes buides, de plàstic o amb punta de rodaments, mentre que a la na mai no havia estat tan coneguda i reconeguda tradicional es fan servir baldufes de fusta massiEs va imposar a més de cent va. En ambdues modalitats es valora la tècnica, a nivell internacional. L’afició a les baldufes ha reviscolat a Mallorca la dificultat, l’estil i l’originalitat dels moviments participants de vint països al des de fa uns anys a causa del seu ús en espectadel concursant, que fan del maneig d’aquesta 2020 World Spintop Contest joguina tradicional un art innovador. cles de circ i també per l’organització d’exhibicions Per Guillem, la disciplina de les baldufes està o trobades, com les dues edicions de la Trobada “molt poc explorada i és més difícil que els diàboMallorquina de Baldufes a Pollença o la Baldufada los", però permet una "connexió amb el públic que mola molt". "A més Popular que es celebra cada any a Costitx. Aquest procés ha anat acompanyat d’un desenvolupament i perfeccionament de l’art de fabricar bal―afegeix― és molt hipnòtica". La seva afició va començar després que l'artista Carla Fontes li regalés una baldufa de plàstic i comencés a fer dufes amb el torn de fusta, una artesania que estava en risc d’extinció.

Pallassos Sense Fronteres porta la campanya ‘Somriurevirus’ a les escoles

Classe de pallassos

E

ntre els dies 1 de març i el 17 d'abril, diverses companyies de Pallassos Sense Fronteres van participar en una gira d'espectacles als patis d'algunes escoles catalogades com de “màxima complexitat” i situades en zones amb un alt índex de vulnerabilitat de Barcelona, Madrid, Lleida, Girona, Sabadell, Manresa o Vilafranca del Penedès. El projecte, batejat amb el nom de “Somriurevirus” va tenir per objectiu principal oferir suport emocional a la infància afectada per la pandèmia i les restriccions, i de retruc a la comunitat educativa. En aquesta gira hi van participar un total de 41 artistes de 21 companyies professionals que van realitzat 45 espectacles. La campanya, que continuarà si s’aconsegueix finançament, va arribar a 18 centres i 4.114 persones, la majoria infants de 3 a 12 anys. Una de les companyies participants va ser Més Tumàcat, que va transmetre alegria als alumnes de l’escola Collaso i Gil del barri del Raval, a Barcelona. “La feina de suport emocional de Pallassos sense Fronteres és molt important; els nanos necessiten espais on poder cridar i notar una certa normalitat”, van explicar els membres de la companyia Frederic Bachs i Ricard Llatge. Molt a prop de l’escenari s’ho mirava el cap d’estudis de l’escola, Juanjo Fernández, per a qui el projecte Som-

A la imatge, un moment de l’actuació de Més Tumàcat al teatre de l’escola Collaso i Gil, a Barcelona. Foto: ZRK.

riurevirus ha estat un bon bàlsam: “Després del confinament, els alumnes van arribar bastant tocats a nivell emocional; per això intentem que a l’escola s’hi trobin a gust i tinguin una escapatòria. Espectacles com aquest ajuden molt i són un pas més per tornar a la normalitat”.

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 43



ESPECTACLES

25 anys del Circ d’Hivern de l’Ateneu 9Barris

Amb Deborah Cobos, Jordi Serra i Marc Sastre

Espectacle notable

Petita joia llibresca

Un moment de l’espectacle ‘Fins i tot la foscor’. Foto:Marta Garcia.

E

n el seu 25è aniversari, l’Ateneu Popular 9 Barris va presenta el nou espectacle del ja tradicional Circ d’Hivern de Nadal. Es tracta de Fins i tot la foscor (Even the Darkness) de les directores de la companyia My!Laika, Philine Dahlman i Eva Ordoñez. Una proposta de circ contemporani recomanada per a majors de 8 anys que es va veure entre el 19 de desembre al 24 de gener, amb un 50% de l’aforament de sala (150 persones per sessió) i aquest any amb més funcions de les habituals. Després, el muntatge va fer gira i aquest estiu encara es podrà veure al festival Grec, que ha copoduït un muntatge molt notable. La nit de l’estrena va ser molt estranya —mascareta, distància social, seients buits i tancament a les 21.00— però sens dubte que ens va oferir un dels millos espactes dels 25 anys de l’Ateneu. Fins i tot la foscor (Even the Darkness) és un espectacle de circ contemporani que parla de la història cultural i religiosa d’Occident des d’un llenguatge tragicòmic. Un viatge a través de diferents èpoques i referents, des dels inicis de la humanitat fins al segle XX. Amb sis artistes sobre l’escenari i disciplines com el trapezi, la dansa, la contorsió, la corda volant, la música en directe i el teatre. L’equip artístic el conformen: Emiliano Pino (música i performance), Laura Espósito (corda volant), Julie Bergez (acrobàcia i contorsió), Junyi Sun (dansa), Dominique Joannon (trapezi) i Elise Bjerkelund (trapezi i contorsió). Philine Dalhmann (acrobàcies mà a mà) i Eva Ordóñez (trapezi fix) són membres de My!Laika, companyia de circ contemporani fundada l’any 2010 per crear collages absurds i tridimensionals de moviment, música i imatges. Entre els seus espectacles cal destacar Popcorn Machine (2010), premiat amb Jeunes Talents Cirque Europe 2010; Dékalé (2014), Radio Tagada (2015), Laerte (2018) i Full Out (2019), entre d’altres. Aquest any també han guanyat un premi ZIRKÒLIKA al millor número —més informació a la pàgina 41. Els seus espectacles surten de llargues cadenes d’associacions distorsionades, situant les disciplines i ‘FINS I TOT LA FOSCOR’ els efectes musicals en un context de teatre DIA: DESEMBRE 2021. LLOC: ATENEU POPULAR 9BARRIS. amoral, evitant la narDIRECCIÓ: PHILINE DAHLMANN Y EVA ració lineal i la comORDOÑEZ. ARTISTES: EMILIANO PINO, prensió immediata. Les DOMINIQUE JOANNON, LAURA ESPOSIdirectores busquen creTO, JULIE BERGEZ, ELISE BJERKELUND, ar universos, a vegades JUNYI SUN. COREOGRAFIA: JUNYI SUN fantasmagòrics i fora de EN COL·LABORACIÓ AMB LA COMPANYIA. la realitat. / ZRK.

Un moment de l’espectacle, amb Jordi Serra i Deborah Cobos. Foto: Arnau Chavarria

C

rear un espectacle de circ de petit format, per presentar a les sales teatrals, amb només dos actors i un músic, i que durant la gairebé una hora que dura la representació, l’atenció no baixi i l’espectador —en aquest cas qui escriu aquesta crítica— no perdi mai l’interès i es deixi transportar per l’emoció o la sensació d’elevar-se poèticament, no és gens fàcil. Cal que lliguin molt bé, tant el desenvolupament i les diverses accions dels artistes, com el disseny de llums, la música i la plasmació estètica de tot plegat. Cal tenir molta ambició, dedicació i també talent. I una mica de sort. Doncs bé, Ex-Libris, el nou espectacle que la Companyia Voël va presentar el passat Nadal al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), a Barcelona, ho ha aconseguit. Ha creat una petita joia. Amb una escenografia i disseny de llums preciosos i molt senzills, basats en llibres i les seves ombres, i una música de guitarra i percussió, extraordinària, molt suggeridora, molt dinàmica, interpretada en directe, des d’una banda de l’escenari, pel seu creador, el Marc Sastre, acompanyant i elevant els exercicis, equilibris, vols i abraçades de la Deborah Cobos i el Jordi Serra, l’espectacle em va atrapar des de l’inici i no em va deixar anar pràcticament en cap moment fins al final, que em vaig aixecar per aplaudir. I no vaig ser l’únic. A Ex-Libris, Deborah Cobos i Jordi Serra barregen orgànicament diverses tècniques circenses: equilibris de mà a mà, quadrant rus i bola d’equilibris, a més de presentar acrobàcies i jocs diversos amb els mateixos llibres i, en algun moment, amb les fulles que cauen del taler de llums i volen empeses per un vent lateral. Com a molts espectacles del nou circ per a sales que es fa al país, Ex-Libris no demana l’aplaudiment després de cada acrobàcia, salt, equilibri o truc potent, sinó que tots –o la majoria- d’aquestes acrobàcies, salts, equilibris o trucs, tenen una intenció emocional o poètica que va més enllà de l’aplaudiment, que no demanen el reconeixement immediat. Els alts mortals, les verticals de mans i els girs que fan la Deborah i el Jordi no reclamen ahs i ohs sinó que provoquen més ‘EX-LIBRIS’ aviat mmms. No sé si m’entenen. Sí? Doncs DIA: 24 DE DESEMBRE DE 2020. perfecte. No? LLOC: SALA TALLERS. TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA (BARCELONA). Doncs si tenen Ex-liIDEA I DIRECCIÓ: COMPANYIA VOËL. bris a prop, no se’l perINTÈRPRETS: DEBORAH COBOS, din i veuran que tinc JORDI SERRA I MARC SASTRE. raó. / Piti Español.

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 45


ESPECTACLES

L'INTERESSANT CICLE 'EL CIRC D’ARA MATEIX' DEL MERCAT DE LES FLORS VA INCLOURE EN LA SEVA 4ª EDICIÓ AQUESTS CINC ESPECTACLES CirkVOST dins d'una gran carpa

Sentiments sobre el trapezi

E

spectacle d’acrobàcies aèries, enèrgic i molt vibrant que es va presentar dins d’un gran carpa vermella de 30 metres

d’alçàda instal·lada, juntament amb les caravanes dels artistes, al bell mig de la plaça Margarida Xirgu, a Montjuïc (Barcelona). Un seguit de personatges entusiastes es troben, xoquen, s’acaricien, ballen o es persegueixen entre ells al terra i a l’aire. Amb una potent música rock en directe, les caigudes, els salts, les acrobàcies i les coreografies mostren sentiments molt humans, tant de felicitat com de desesperació o ràbia. En definitiva, un espectacle d’alta volada on 10 artistes

ens deixen imatges meravelloses i impactants de trapezis volants i quadrants aeris, sempre amb un matalàs o una xarxa com a elements de protecció. Es va haver de limitar l’aforament al 50% a causa de la pandèmia en les 8 funcions, però sens dubte va ser una molt encertada aposta del Mercat de les Flors i del cicle El Circ d’Ara Mateix. I és que CirkVost és una prestigiosa companyia francesa, de les poques especialitades amb trapezi, fundada l’any 2007 amb artistes procedents de Les Arts Sauts, una de les formacions llegendàries del nou circ. Esperem tornar-los a veure amb els seus altres espectacles. / M. Barrera.

‘HURT ME TENDER’ DIA: 26 DE DESEMBRE DE 2020. LLOC: CARPA PLAÇA MARGARIDA XIRGU (BARCELONA). POSADA EN ESCENA: FLORENT BERGAL, FRANÇOIS JULIOT. MIRADA ACROBÀTICA: GERMAIN GUILLEMOT. DISSENYA ACROBÀCIES: CIRQUE DU SOLEIL. ACRÒBATES: BENOÎT BELLEVILLE, ARNAUD CABOCHETTE, THÉO DUBRAY, SEBASTIEN LEPINE, JEF NAETS, OCÉANE PEILLET, JEAN PELLEGRINI, TIZIANA PROTA, ELIE RAUZIER I CÉCILE YVINEC. MÚSICS: JOHANN CANDORÉ, KEVIN LAVAL, BENJAMIN NOGARET I LIONEL Fotomuntatge de la companyia a la plaça Margarida Xirgu, a Barcelona. Foto: Marina Suleymanova.

Amb Amer i Àfrica

A la pallissa

U

na desena de bales de palles i dos joves artistes: l’Àfrica Llorens i l’Amer Kabbani. Això, més una mica de música, alguns equilibris de mans, alguns salts, la construcció de torres amb les bales de palla, diversos jocs amb una corda tensa i senzillesa i molta simpatia, són els elements que conformen Envà, l’últim espectacle de la companyia Amer i Àfrica presentat en el marc del quart cicle El Circ d’Ara Mateix, celebrat al Mercat de les Flors-Casa de la Dansa de Barcelona. ¿N’hi ha prou amb aquests ingredients per omplir no arriba a cinquanta minuts d’espectacle sense que tinguis la sensació, en algun moment, que allò que estan fent ho podries fer tu? Aquesta —perdoni el lector la vani-

46 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021

tat de l’autocita— és una qüestió interessant a plantejar-se. Quan els espectacles ens produeixen la sensació que allò que presenten ho podria fer un mateix o que, per posar-ho més cruament, no val la pena pagar per veure coses tan “normals”, aleshores malo. I això passa una mica a Envà, perquè tot i que en molts moments ens atrapin els exercicis, els equilibris i els jocs estètics amb una corda que fan els artistes, ens captivi la bellesa de la palla i els records dels nostres jocs a la pallissa dels avis, ens guanyi el cor la proximitat i la simpatia de l’Àfrica i l’Amer, per arribar als cinquanta minuts l’espectacle s’allarga amb intervencions del públic —sempre fa gràcia i alleuja veure algú que no som nosaltres fent una mica el ridícul— i pèrdues de temps que em van fer plantejar que a l’espectacle li faltava treball. I això no vol dir, de cap manera, que Envà no sigui interessant, que no estigui bé, però em va fer l’efecte, a la imponent sala gran del Mercat de les Flors, que era un espectacle més

adequat per a places que no per a sales. Que, potser, les sales li venen una mica grans. Com aquelles camises de creixença que ens compraven de petits i que no acabàvem d’omplir fins al cap d’un any, quan havíem crescut una mica. Potser és això el que li falta a Envà, créixer una mica. Perquè el vestit, la camisa, és de bona qualitat, té un dibuix bonic, val la pena. I jugar a la pallissa, no ens enganyem, és un plaer. / Piti Español.

‘ENVÀ’ DIA: 30 DE DESEMBRE DE 2020. LLOC: SALA MAC DEL MERCAT DE LES FLORS (BARCELONA). IDEA ORIGINAL: AMER I ÀFRICA. INTÈRPRETS: AMER KABANI I ÀFRICA LLORENS. ACOMPANYAMENT ESCÈNIC: JORGE ALBUERNE. MÚSICA: KARL STETS.


CIRC D’ARA MATEIX

Joel Martí i Pablo Molina trenquen esquemes

Circ trepidant i emocionant

C

omencen a sonar molt, sobretot des que s’han ajuntat per formar una companyia que porta el seus noms. Són Joel Martí i Pablo Molina, dues cabres boges sobre l’escenari que aconsegueixen fer passar una bona estona en plena pandèmia. Random és un espectacle estripat, divertit i sense gaires concessions a allò políticament correcte. L’escenografia, quan entrem al teatre, ja ho diu tot. S’hi veu un descampat on hi ha muntada una tenda de campanya torta i espellifada, un contenidor d’escombraries amb pintades de caire anarquista i un batibull d’objectes llançats pel terra sense cap ordre ni concert. Després, un seguit de diàlegs s’encadenen amb números de contorsions i equilibrismes, al terra i a l’aire. El muntatge és la paròdia d’un work in progress. Una excusa que serveix de marc per anar presentant àcides escenes, com una brillant caricatura de la policia en un diàleg pròxim a la sàtira i amb mofa inclosa de les mascaretes i les proves PCR. També a través de l’humor, Joel Martí i Pablo Molina denuncien la precarietat laboral dels joves repartidors de l’empresa Deliveroo, en una vinyeta teatral amb final inesperat i que mostra la desimboltura i la naturalitat amb què treballen aquests dos joves artistes, dotats d’una gran capacitat per adaptar

Joel Martí i Pablo Molina durant un moment de l'espectacle 'Random'.

el guió a l’actualitat i reconeguts fa dos anys per la plataforma CircusNext com a joves talents del circ europeu. Una espectacular acció tanca la funció: una moto en marxa i penjada com si fos un tros de llonganissa amb Joel Martí sobre el vehicle intentant arrencar-la. En aquesta trepidant escena, Joel Martí se’n recorda del tècnic del teatre —en Pere ens matarà— mentre intenta acostar la moto sobre el cable per fer-la passar en equilibri. I què aporta aquesta parella, a banda de veure per primera vegada com es demana una pizza fent acrobàcies? En un moment en què la creació sembla anar cap a la introspecció i la poesia, ells ens proposen un circ diferent, molt contemporani, discursiu i juvenil, però que busca també les emocions fortes, l’adre-

nalina i el risc. Em recorden una mica les bones èpoques de Leo Bassi. Una molt curiosa, fresca i ben aconseguida combinació. Felicitats. / Marcel Barrera.

‘RANDOM’ DIRECCIÓ I INTERPRETACIÓ: JOEL MARTÍ I PABLO MOLINA LLUMS: LUÍS PORTILLO VALLET Amb el suport de l’Institut Ramon Llull, La Xarxa Transversal, La Verrerie d’Alès–Pôle National Cirque Occitanie, La Central del Circ, La Grainerie–Fabrique des arts du cirque et de l’itinérance, Espace Périphérique i Hameka–Fabrique des Arts de la Rue.

‘5.100’ evoca la feina de l’artesà i el ferro

Espectacle per a infants de Quim Girón

Trajecte fisicosonor

Viatge a la imaginació

U

n peça de circ dirigida per Iris Heitzinger i Joan Català on hi conviuen el circ, la música, la dansa, el gest i el teatre d’objectes. Amb la intenció d’evocar la feina de l’artesà, l’espectacle 5.100 gira entorn del ferro com a matèria primera. Firmen el disseny del so i la concepció sonora Gerard Valverde, Miquel Vich i Rubén Martínez. Joan Català estableix un diàleg amb els objectes, amb moments poètics i alguns també de molt espectaculars. Català explica la idea de la creació: “La intenció és oferir un viatge fisicosonor més enllà de les virtuositats que poden oferir els llenguatges físics amb els quals treballem. Som un grup de persones que estimem les arts i oficis”. L’espectacle ens vol fer gaudir dels possibles imaginaris que basculen entre la lleugeresa o la gravetat. Al Mercat de les Flors s’hi van poder veure els artistes Cecilia Colacrai, José Luis Redondo, Nathalie Remadi, Natxo Montero, Sergio González i el mateix Joan Català. / ZRK.

E

spectacle de la companyia Animal Religion pensat especialment per a nens i nenes d’entre 2 i 5 anys. Els infants es col·loquen al voltant d’un espai circular i se’ls hi apareix Quim Girón, que juga amb el seu cos, un micròfon, sis altaveus i vint-i-quatre llums. És un espectacle molt fresc que construeix amb pocs objectes escenes molt visuals i amb forts impactes sonors, entre divertides i fantàstiques. Una peça de circ on el joc, la col·laboració amb el públic, la llum i la música s’enllacen perquè cada funció esdevingui una experiència diferent i molt estimulant per als més petits. Quim Girón està acompanyat per les bones maneres de fer de Joana Serra (llums) i Joan Cot (so). El trio segueix amb aquesta peça innovar el circ i buscar-hi nous mitjans d’expressió. Des de l’inici de les seves creacions, Animal Religion comparteix un espai on la llum, el cos i el so o la música emergeixen simultàniament per crear una identitat pròpia. / ZRK.

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 47


ESPECTACLES

És per treure’s el barret haver mantingut aquesta cita al calendari

El circ que sap resistir a la pandèmia Per Mickey de los Reyes | Fotos: Bertrand Guay

a tot gas girant per la gran esfera. Multitud de “coreografies” executades a la perfecció. Que a l’època en què estem encara es pugui veure circ, i de qualitat, és tot un somni fet realitat. És per treure’s el barret haver mantingut aquesta cita al calendari, donades les complicacions que està vivint el sector de la cultura i el circ. Si, com diu Genís, “heu estat un públic formidable”, la Circus Arts Foundation ha estat novament valenta i atrevida per no decebre el seu públic. Adrenalina estat l'ocasió de tornar al circ, l'ocasió de tornar a somiar, l'ocasió de tornar a viure mil i una emocions.

E

l Gran Circ de Na‘ADRENALINA. MÉS dal de Girona ha ENLLÀ DELS LÍMITS’. tornat a obrir les seves portes durant el DIA: 29 DE DESEMBRE DE 2020. Nadal més incert. Sota LLOC: PALAU D’ESPORTS FONTAJAU la direcció general de (GIRONA). Genís Matabosch i PRODUCCIÓ: CIRCUS ARTS amb el segell inconfuFOUNDATION. sible de la Circus Arts NÚMEROS: MICHAEL FERRERI Foundation s’ha pre(MALABARISTA), DUO JASTERS (LLANÇAMENT DE GANIVETS), sentat la nova producALEXANDER LICHNER (TRAPEZI), ció nadalenca AdreNICOLÁS DEL POZO (GRANS IL·LUSIONS), nalina, més enllà dels DUO EL BESO (PERXA AÈRIA), ERIC BOO límits. Com de costum, (COMICITAT), DUO SOLYS (MÀ A MÀ), una producció interHELL RIDERS (GLOBUS DE LA MORT). nacional amb música ORQUESTRA: PARIS CIRCUS en directe que demosORCHESTRA. PRESENTACIÓ: GENÍS MATABOSCH. tra que el circ de qualitat, ben cuidat, fet amb afecte, rigor i respecte sí existeix. Cinc dies, catorze funcions i per descomptat totes les mesures necessàries per prevenir la covid-19. Llàstima del confinament comarcal que hi havia a Catalunya que no els va permetre tenir a tot el seu públic fidel. En aquest nou espectacle es van veure 8 atraccions de primer nivell, acompanyades per la música de la ja popular Paris Circus Orchestra. El leitmotiv d’enguany ha estat l’adrenalina. Durant els 90 minuts de funció (sense intermedi com a mesura per prevenir la covid-19) es van veure una sèrie de números, a quin més fort que l’anterior. Alexander Lichner ens va fer aixecar la vista a la cúpula del Pavelló de Fontajau amb el seu número de trapezi ple de força i tensió. Difícils exercicis els que va executar, en un dels quals, penjat cap per avall pels genolls, es va deixant lliscar lentament (amb el trapezi en moviment) fins acabar aguantant-se amb els seus talons. Impressionant. Quina sort haver pogut veure el Duo Jasters, considerats un dels màxims referents en el llançament de ganivets i fletxes amb ballesta. Feia temps que no escoltava el silenci de tota una graderia en espera de realitzar el més difícil encara. Sí, Giacomo Jasters ha travessat amb una fletxa la poma que reposava sobre el cap de la seva ajudant, Elena. A la primera. Brutal. També és d’obligada menció el jove malabarista Michael Ferreri. Quin número, quin ritme, quina execució, que fàcil ho fa tot. Quina màquina del llançament de pilotes. Fins a 10, passant per precioses i perfectes rutines de 3, 5, 6, 7 i 9 boles! Sorprenent. No m’agradaria deixar-me el Duo Solys, un número de mà a mà mixt ben curiós, en el qual s’han pogut veure moltes figures on la dona feia de portora i l’home d’àgil. Això sí, ella no s’ha tret les sabates de taló en cap moment (excepte al número final). La cirereta del pastís l’han posat els colombians, paraguaians i xilens Hell Riders, amb el globus de la mort. Van fer aixecar tot el públic amb magnificència. Fins a sis motos

48 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021

Alexander Lichner durant el seu número de trapezi, ple de força i tensió.

Eric Boo durant una de les seves comptades actuacions a Catalunya.

Duo El Beso va oferir a Fontajau un número aeri ple d'emoció i qualitat.


ZIRKOTECA

DE ILUSIÓN TAMBIÉN SE VIVE

REINA DEL ANTIPODISMO

SELVIN 50 AÑOS DE MAGIA PROFESIONAL

AUTOBIOGRAFÍA DE CONSUELO REYES

Andreu Llorens

Consuelo Reyes

Editorial: El Círculo Rojo Col·lecció: Biografia Preu: 18 € Pàgines: 288 Any d’edició: 2021

Edició: Circus Arts Foundation Col·lecció: Javier Sáinz Moreno Preu: 25 € Pàgines: 248 Any d’edició: Juny 2020

A

C

ndreu Llorens ‘Selvin’ diu a les seves memòries “com la màgia és fantasia, si fantasejo una mica tampoc passa res”. Tota una declaració d’intencions, ja que la narració, en clau d’humor, de les seves vivències és de per si un entretingut espectacle en què el lector té la sensació d’estar assegut al costat del veterà artista, escoltant explicar les seves anècdotes amb brillantor als ulls. Després de llegir-lo, et venen ganes de saber més sobre aquest mag i ventríloc que als quinze anys va estar a punt d’anar de gira amb el Circo de los Muchachos. El mateix que va cursar un màster no reglat, actuant al Poble Espanyol de Barcelona, gràcies a La seva biografia fa les gestions del senyor honor al títol perquè és Bruguera i que, anys més tard, va sostenir un paun manual de com ser feliç raigua perquè Sara Monamb el teu treball i no tiel no es mullés mentre morir en l’intent cantava Fumando espero. Un pencaire del show-business capaç d’actuar en un mateix dia a cinc comunions en d’altres tantes localitats catalanes i a qui, inconvenients de l’ofici, una vegada li van posar una multa de trànsit després de presentar el seu original espectacle d’educació viària. Un innovador que es va atrevir a fer ventrilòquia en un programa de ràdio, sent durant cinc anys col·laborador de Luis del Olmo a Protagonistas. I ho va fer al costat de la seva nina Loli. Malgrat cap oient pogués veure-la, sempre hi era físicament a l’estudi. A això es diu fidelitat elevada a l’enèsima potència. En el seu llarg camí s’han creuat infinitat de companys com el Mag Lari, autor de l’emotiu pròleg; grans estrelles com Chartlon Heston, Gina Lollobrigida o David Copperfield, i també empresaris infames que organitzaven concursos en què ningú cobrava el premi anunciat o pagaven amb talons sense fons, agents artístics sense escrúpols que corrien per amagar els seus artistes sense papers als ulls d’un inspector de treball, i també intolerants als quals la crítica política de la seva nina Loli no els feia cap gràcia i li enviaven amenaçadors missatges anònims i li punxaven les rodes del cotxe. Selvin explica molt bé en el llibre la intenció del que ha deixat escrit: “Són unes memòries màgiques dels meus cinquanta anys de professional explicades de manera que us puguin entretenir”. L'artista ens narra les contrarietats de la destinació com a inevitables peatges de la seva autopista vital. La seva biografia fa honor al títol perquè és un manual de com ser feliç en el teu treball i no morir en l'intent. / Ramon Bech i Batlle.

om altres grans artistes (la trapezista Pinito del Oro o el pallasso Grock) l’antipodista andalusa, Consuelo Reyes (Còrdova, 1961), ha escrit una autobiografia. El llibre demostra la seva passió pel treball, l’autosuperació i també una vida intensa al costat de la seva família i molt especialment del seu pare, l’equilibrista Tito Reyes; i el seu marit, l’artista Paolo Bogino, a qui va conèixer l’any 1983 durant una gira per Dinamarca amb el circ Benneweis i amb qui ha tingut tres fills, els dos més grans (Selyna i Danyel) ja dedicats al circ. I no és estrany que hagin pres lliurement aquest camí, perquè de les memòries se’n desprèn l’estima de Reyes cap a aquest art, distanciant-se així d’alEls peus prodigiosos de tres artistes els quals, tot Reyes que veiem a les pistes i arribar a la fama, no han volgut que els seus fills, de circ fent malabars van per la duresa de la profescomençar a caminar al sió, es dediquessin a l’art llegendari Circo Atlas de la pista. Amb un estil planer i també amb el bon humor que caracteritza el seu caràcter, Reyes ens roba el cor quan ens explica que aquells peus prodigiosos que veiem a les pistes fent malabars, van començar a caminar al llegendari Circo Atlas dels Hermanos Tonetti. També relata els primers anys fins que va debutar a Copenhaguen l’any 1977, i deixa anar algunes atzagaiades que demostren que és una dona amb idees pròpies. Per exemple, el seu escepticisme cap a la classe política en general, la temença al plagi per part d’altres artistes de circ i també que està bé que el circ es fusioni amb altres arts però que hi ha “barreges impossibles”. El llibre està farcit d’anècdotes, com la trobada amb Rogelio Rivel al circ Hagenbeck o la trinca que es va fer a Budapest per una temporada i que li ha durat 46 anys. Sense aquella mítica que sempre envolta els aeris, i en una disciplina més minoritària com l’antipodisme, Reyes ha sabut convertir-se en una de les grans estrelles internacionals, i aquest llibre ajudarà a entendre la seva exitosa carrera. Al final del llibre es publica una interessant genealogia que, si es complementa amb la lectura de les memòries, ens pot donar una idea completa dels protagonistes del circ espanyol al segle XX; i també del que ha suposat la unió de Consuelo i Paolo per al circ europeu. A diferència d’altres memòries, aquestes ens ensenyen la part més bonica del circ, la de l’èxit, els bons contractes i també llargues temporades en els millors circs i varietés europeus (Krone, Roncalli, Alexis Gruss, Roncalli o Bouglione). No són en absolut unes memòries roses, però sí unes memòries felices, molt felices. / Marcel Barrera.

Hivern 2021 | ZIRKÒLIKA 49


ZIRKOTECA

L’Ajuntament d’Igualada acaba de publicar un magnific llibre de Josep Elias Farré

IGUALADA, CIUTATDECIRC Per Quim Elias

EL CIRC A IGUALADA (1883-2020) Josep Elias i Farré

Editorial: Ajuntament d’Igualada Preu: 11,5 € Pàgines: 192 Impressió: Unigràfic Primera edició: Desembre 2020

L

’Ajuntament d’Igualada acaba de publicar un magnífic llibre on l’autor, Josep Elias Farré, deixa constància de tots els circs que de família benestant, que enamohan passat per la seva ciutat nadiua, amb gran luxe de detalls sobre les companyies i artistes que hi han actuat al llarg de quasi cent rada del jove Lluís Raluy s’hi va caquaranta anys. Un text molt ben escrit acompanyat de múltiples imatsar i van treballar plegats en el núges històriques que donen gran qualitat visual al llibre. mero de l’home-bala, fundant la És, per tant, un llibre clau per a la historiografia local, on els igualanissaga Raluy a partir del quatre fills del matrimoni, alguns d’ells avui dins podran recordar vivències gaudides en temps passats o recents. I encara en actiu, incloses les besnéte sartistes. L’autor també inclou una altra personalitat igualadina, Joan Tomàs, serà un imprescindible document de consulta sobre la història circense crític de circ de primera categoria que es va haver d’exiliar a Mèxic el local. L’autor només ha pogut escriure el llibre a partir d’haver estat un 1939, a causa de les seves idees republicanes, on va seguir exercint de gran amant del circ, d’haver acumulat informació circense de tot tipus crític de circ. Elias ha realitzat una gran tasca de recerca a hemerotei d’haver escrit articles a revistes locals i a la barcelonina Circo, editada i dirigida des de 1956 per Jordi Elias. L’autor del ques de les revistes i diaris, locals o no. Així maEl llibre, de quasi 200 llibre dona a Jordi Elias la categoria de “mai prou teix, menciona una extensa bibliografia, posant ben considerat” i jo que sóc el fill de l’editor de de manifest la importància de crear una historiopàgines i farcit de fotos, Circo m’omple de satisfacció. grafia circense a la qual el propi llibre hi contrimostra que una ciutat Jordi Elias també ha volgut homenatjar la rebueix de forma esplèndida. mitjana com Igualada ha vista Circo reproduint la portada del número 1 del El llibre és conseqüència i continuació de vist passar els circs més novembre de 1956, on apareix una fotografia del l’exposició que, amb el títol de El circ a Igualada, importants del segle XX gran pallasso Charlie Rivel, i ha inserit una porva fer l’autor l’any 2019 a la seva ciutat nadiua, vitada de l’actual revista circense ZIRKÒLIKA, que sitada per centenars de conciutadans que es van n’ha pres el relleu des de fa molts anys amb molsorprendre de la qualitat de la vida circense iguata empenta. L’actual cap de redacció de la revista, Marcel Barrera, firladina i de la col·lecció d’objectes circenses exposats per l’autor. ma el pròleg. A títol d’anecdotari, l’autor explica com una lleona es va escapar de la seva gàbia i va ser perseguida per la ciutat i atrapada dins el portal Però el llibre no és només això. Al llarg de les seves quasi dues-cend’un habitatge, amb el gran ensurt de tota la comunitat. Fou també tes pàgines apareix tota la història del circ fonamentalment del segle espectacular l’entrevista que el periodista Joan Armengol li va fer a XX, ja que totes les grans companyies i artistes estatals i internacioPinito del Oro, ambdós asseguts al trapezi. El llibre no acaba sense un nals que han actuat a la ciutat, des de Pinito del Oro a l’Ángel Cristo i darrer capítol dedicat a evocacions personals de l’autor en el qual detants altres, queden tots ells perfectament immortalitzats a les pàgitalla els seus vincles personals amb un munt d’artistes i personalitats nes del llibre. Deixa, doncs, constància de que Igualada, ciutat catalavinculades al circ, mencionant explícitament Joan Soler-Jové, el Gran na de mida mitjana, ha gaudit de la presència del bo i millor de la vida Cardenal, Josep Mª Massó, Joan Sardà i tants altres. Capítol entrancircense del segle XX. L’autor menciona llargament la gran Marina Tomàs, igualadina, filla yable. Felicitats, doncs, a l’autor, Josep Elias i Farré, pel llibre.

Canadà Circus instal·lat l’any 1957 al passeig Verdaguer d’Igualada, on actualment hi ha el centre mèdic MIPS. Foto: ACAN-AFMI

50 ZIRKÒLIKA | Hivern 2021




Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.