Documental Firco: El circ que transforma. Laia Zieger

El documental ‘El vuelo circular’ (Circontinentes) mostra la força del circ iberoamericà

El circ que transforma

Per Laia Zieger Fotos: Gaby Merz

La tercera edició de Festival Iberoamericà de Circ, programada per a setembre de 2020, es va cancel·lar a causa de la pandèmia, però l’equip de Circontinentes ha plantejat una proposta alternativa per retre homenatge al circ iberoamericà. El documental El vuelo circular és, en aquest any convuls, el seu particular reconeixement a tots aquests artistes que dia a dia fan gran aquesta disciplina. Perquè el món s'atura, però el circ per sort, continua.

“Aquesta no és la primera pandèmia que ha patit el circ. Sempre ens hem hagut de renovar i continuar. Va sobreviure al boom del cinema, a la grip espanyola, a la Primera i Segona Guerra Mundial... Mentre aquesta energia del circ segueixi tocant a l’humà, no em preocupa el meu futur”. Són paraules del veneçolà Aimé Morales, artista especialitzat en roda Cyr, un dels cinc protagonistes d’aquest documental, emotiu i poètic a parts iguals, que reflexiona sobre el paper que ocupa el circ dins la societat a través de la mirada de cinc artistes de diferents països Iberoamericans i disciplines, que plegats ofereixen una mirada transversal d’un art que, com pocs, “és capaç de motivar altres persones per a explorar la seva pròpia veu”, assenyala la colombiana Andrea Ríos, especialitzada en suspensió capil·lar.

Cibeles-Centro de Madrid va ser l’escenari triat per a la intervenció d’Aimé Morales.

EL VUELO CIRCULAR

TÍTOL: ‘El vuelo circular’. IDEA ORIGINAL: Circontinentes. ARTISTES: Aimé Morales (Veneçuela), Dulce Duca (Portugal), Carlo Motta (Brasil), Trocos Lucos (Espanya), Andrea Ríos (Colòmbia). PRODUCTORS: Circontinentes i Teatro Circo Price. GRAVACIÓ, EDICIÓ Y REALITZACIÓ: Jesús Nicolás i Sergio Pradana. GUIÓ: Jorge Bartolomé. FOTOGRAFIA: Gaby Merz. LOCUCIÓ: Inma Cuevas. COMPOSICIÓ MUSICAL: Susana Pérez i Miguel Rodríguez. (El documental es pot veure íntegrament a YouTube) Què aporta el circ a la societat?

La portuguesa, Dolça Duca, que va començar als malabars “fent la hippy” i a poc a poc es va anar enamorant d’un art al qual actualment es dedica en cos i ànima, parla del circ com a eina de transformació social. “El 2009, uns 70 artistes vam participar en un projecte a Polònia, en una regió de set aldees que ocupaven una àrea 40 km quadrats. Al principi els habitants no ens volien, a però poc a poc els vam anar conquerint i avui dia hi ha una església reconvertida en escola de circ. Aquestes persones mai havien vist cap artista de circ, ni cap persona negra, i de cop i volta allò els va transformar. No volien que ens n’anéssim! ”.

Després de l’enamorament sobtat amb els malabars, Duca explica que la seva trajectòria no ha estat flors i violes. Encara avui entrena més de 12 hores diàries i segueix patint com el primer dia quan se li cau una peça a terra. “Fent malabars no pots ama-

La companyia Trocos Lucos durant el seu número de bàscula.

Marco Motta durant el seu espectacular exercici aeri a l'antic Matadero de Madrid.

gar el teu error: hi és, a la vista de tothom. És dur”. A més de la por escènica paralitzadora dels inicis abans de sortir a escena, que només ara diu que manté sota control, Duca es va trobar amb l’oposició de la seva família (“el meu pare em va dir que seria una prostituta”), encara que explica que fins l’últim segon d’aquest periple ha valgut la pena. “Serà cert que un grup d’artistes poden canviar la mentalitat? Ho podem provar?, ens preguntàvem. Doncs ho hem provat”.

Coincideix amb ella el brasiler Marco Motta, especialitzat en cintes i contorsionisme. “Jo crec que ens ha passat a tots els artistes en major o menor grau: plantejar-nos la utilitat d’allò que fem dins l’estructura social en què vivim. De què val el que faig? El circ és il·lusionar la gent, però a més d’alguna cosa maca s’emporten un missatge a casa. Si més no, això persegueix el circ que jo faig”. Malgrat els dubtes, Motta destaca aquests moments màgics en què tot pren sentit. “Quan faig contorsió d’espatlla, la gent pateix més que jo. Per a mi el circ és un mitjà per aconseguir que la gent empatitzi, perquè en el meu cas és l’única arma que existeix com a resposta contra la violència”. Ríos, per la seva banda, que es va trobar amb nombroses traves abans de lliurar-se de ple a la suspensió capil·lar, també ho té clar: “en aquests temps complexos l’art és l’únic que ens nodreix l’ànima”.

Què és per a vosaltres el circ?

Trocos Lucos, la jove companyia madrilenya especialitzada en bàscula coreana i verticals, formada per Juan, Cira i Ismael, explica al documental que crear la companyia “ha suposat molt de sacrifici i un any de lluita i treball. “Ningú ens ha regalat res”, explica Juan, membre d’una companyia elegant capaç de glaçar l’ànima també en format audiovisual. L’artista resumeix de forma breu i directa què passa en aquest moment màgic que probablement tot artista ha viscut algun cop, aquest clic que arriba de sobte i demostra que, a la fi, el periple ha valgut la pena. “Vas cada dia a assajar i no passa res, però de sobte un dia passa alguna cosa i dius ‘com mola’”. I passa que totes les emocions extremes a què se sotmeten els artistes de bàscula, que per moments posen les seves vides en mans d’una altra persona, cobren sentit. Ho explica Ismael: “quan hi ets, hi ets. Et trobes en un estat de meditació: al món no hi ha cap altra cosa que el company i tu”.

Per a Morales, el circ és llibertat en el sentit més ampli de la paraula. “Sóc addicte a estar a escena perquè el circ l’he triat jo. Què és la llibertat sinó capacitat d’elecció?”. L’artista veneçolà, l’emotiu espectacle del qual combina el clown amb la roda Cyr, ha captivat el públic dels escenaris d’arreu, re-

El número de bàscula de Trocos Lucos amb les graderies de Matadero al fons.

El documental reflexiona sobre el paper del circ dins la societat

mata: “el circ ha estat, per a mi, una representació de la meva rebel·lia cap al fet de passar per la pedra”.

Has pensat a deixar-ho?

Els cinc artistes que protagonitzen el documental, gravat a diferents escenaris de Madrid, coincideixen en la seva resposta: sí. La tremenda exigència física que suposa la seva professió fa que el dia a dia no sigui senzill. Les traves es multipliquen: des d’aquell professor de Ríos que, després de comprovar el seu cabell, li va dir que no servia per a la suspensió

Andrea Ríos es prepara per al número de suspensió capil·lar durant el documental.

Andrea Ríos, en ple exercici de suspensió capil·lar, durant el rodatge del documental al Teatro Circo Price. La malabarista portuguesa Dulce Duca en un moment del documental.

Un moment de l'entrevista a Marco Motta, a l'esquerra de la imatge, durant el documental.

capil·lar, fins a les objeccions de la mare de Motta, que li deia: “et vaig portar a Europa a estudiar i tu ara et vols penjar”. “Tots els artistes de circ pateixen lesions. Jo mateix tinc una síndrome autoimmune i he patit brots d’artritis reumatoide durant els darrers tres anys. Al circ, hi ha processos molt durs en què et preguntes si vols seguir amb la pràctica”, explica Juan, de Trocos Lucos. Per a Motta, és important no deixar mai de calibrar on es troben els propis límits. “La salut al circ consisteix a saber el límit de cadascú i respectar-lo”.

La malabarista portuguesa Dulce Duca és una de les protagonistes del documental La jove companyia madrilenya bàscula coreana i verticals Trocos Lucos.

La quadratura del cercle

“Hi ha quelcom a les meves arrels que, de forma natural, em fa sentir còmode en un escenari circular”, assenyala Motta. M’interessen les arts que es fan en cercle, des de la samba al break dance o la capoeira, en què l’artista no se separa de l’espectador, sinó que li fa sentir que forma part de tot això”. Morales, per la seva banda, sent el circ com un ritual. “El circ no deixa de ser una reunió en cercle en què es produeixen sensacions diferents a les normals”, explica l’artista de roda Cyr i clown, que en el documental comparteix el singular procés de creació del seu personatge abans de cada funció. Potser les paraules de Duca són les que defineixen de manera més simple i precisa la pulsió definitiva que mou a

Motta: “El circ és il·lusionar la gent i enviar algun missatge”

qualsevol artista: “Faig malabars perquè em fa somriure, em fa feliç”. També Ríos, quan se sent literalment una dona ocell onejant la seva faldilla vermella penjada del sostre d’un escenari, capta en una frase l’essència del circ: “entro en trànsit, connecto amb el meu cos: la sensació de llibertat és increïble”. Per a Morales, “el circ és el més semblant a la màgia: és la projecció del teu estat anímic”.

Totes aquestes reflexions i moltes altres poden escoltar-se a El vuelo circular, un documental seleccionat per la societat d'autors SGAE que reuneix cinc figures en el punt àlgid de la seva carrera i mostra, a més, fragments del seu treball, que demostra un cop més la gran força del circ iberoamericà a nivell mundial. “És clar que l’art pot transformar mentalitats”, assenyala Duca a la fi de la gravació. “Està comprovat”.