Gloria Sebastián Lelio, 2013
Fitxa tècnica Direcció: Sebastián Lelio Guió: Sebastián Lelio i Gonzalo Maza Disseny de producció: Marcela Urivi Fotografia: Benjamín Echazarreta Vestuari: Eduardo Castro Muntatge: Sebastián Lelio i Soledad Salfate Xile, 2013 Duració: 110 min. VE Repartiment: Paulina García (Gloria), Sergio Hernández (Rodolfo), Coca Guazzini (Luz), Antonia Santa María (María), Diego Fontecilla (Pedro), Fabiola Zamora (Ana), Hugo Moraga (Hugo), Alejandro Goic (Gabriel), Liliana García (Flavia), Luz Jiménez (Victoria). Palmarès destacat: Premi Cine en construcción, Festival de San Sebastià (2012). Ós d’or a la millor actriu per a Paulina García, Festival de Berlín (2013). Premi Ariel i Latino a la millor pel·lícula iberoamericana de l’any. En aquesta categoría, nominació als Premis Goya i als Independent Spirit Awards.
www.animat.cat
Projecció 655
Les actrius del daurat Hollywood, una vegada arriben a la quarantena, desapareixen del focus mediàtic i es veuen obligades a reinventar-se per la via de la cirurgia. Dins de la industria nord-americana no hi ha espai per a històries que versen sobre les preocupacions i la quotidianitat de la maduresa. El cinema segueix sent terreny de púbers i frivolitats, però afortunadament podem trobar excepcions com Gloria. La pel·lícula, candidata xilena als Oscar de l’any passat, va passar molt desapercebuda per als acadèmics estatunidencs, demostrant una vegada més que els Estats Units, com dirien els Coen, «no es país para viejos». Per sort, els seus passis triomfals a Berlín i San Sebastià demostren que la comunitat cinèfila vol propostes tan adultes, valentes i honestes com Gloria. Nosaltres ens sumem a aquesta llista d’elogis: la pel·lícula de Sebastián Lelio no té el glamur de los grans superproduccions, però és una obra amb molta llum. Gloria és una funcionària que sofreix la síndrome del niu buit: els fills han marxat de casa, porta separada molts anys i afronta sola, amb por però amb energia, l’arribada de la vellesa. Al principi el personatge actua des de la desesperació i l’avorriment: mata el temps cantant balades de lletra utòpica i buscant parella en discoteques. Però pel camí aprèn a gaudir dels petits moments i assumeix que ja no ha de donar explicacions de res a ningú. Gloria és una història de creixement i d’autoafirmació que comença amb tocs de drama fosc i acaba com una comèdia delirant a ritme de la catàrtica «Gloria» d’Umberto Tozzi. Paulina Garcia defensa una dona complexa, a mig camí entre la heroïna d’una tragèdia clàssica i un mim de gestualitat desbordant; un personatge amb matisos que es posa el públic a la butxaca, que es fa estimar amb molta facilitat. Res a veure, en definitiva, amb els mites i les estrelles del cinema ianqui més postís. El film de Sebastián Lelio s’inclou dins del recent boom del cinema xilè, cada dia més present a les seccions oficials dels certàmens cinematogràfics més prestigiosos gràcies a títols com La vida de los peces de Matías Bize, La voz en off de Cristián Jiménez, No de Pablo Larraín o Matar a un hombre de Alejandro Fernández Almendras. D’aquesta llita, Gloria és la proposta més tonificant, la més divertida i arriscada. Una obra carregada d’allò que els francesos anomenen joie de vivre. Una empenta per als que pensin que amb 58 anys, l’edat de Gloria, encara es pot donar molta guerra. I una pel·lícula que, paradoxalment, no entén ni de sexes ni d’edats: impacta i emociona amb independència del bagatge vital de cada espectador. Sortireu de la sala amb un somriure de boca a orella.
Crítica de Xavier Vidal de las Heras, publicada a: http://cachecine.blogspot.com.es/2013/10/critica-de-gloria-de-sebastian-lelio.html Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 16 de novembre de 2014
Programadors: Adrià Allo, David Aragonès, Jacob Dalmau, Esther Ferré, Sergi Ferret, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Ester Rufián i Xavier Vidal.