Un sol interior Un beau soleil intérieur, Claire Denis, 2017
Cine en versió original des de 1999
Projecció 757 Fitxa tècnica Direcció: Claire Denis Guió: Christine Angot i Claire Denis (a partir del llibre de Roland Barthes) Drama, comèdia, 94 min. França, 2017 VOSE Repartiment Juliette Binoche, Gérard Depardieu, Nicolas Duvauchelle, Josiane Balasko, Xavier Beauvois, Alex Descas, Bruno Podalydès, Paul Blain, Philippe Katerine, Sandrine Dumas Palmarès Festival de Sevilla: Secció Oficial. Premis del Cinema Europeu: nominada a Millor Actriu. Premis César: nominada a Millor Actriu. www.animat.cat
«Vull tenir un amor. Un amor de veritat. Tot i que acabaria malament, com sempre. Per què no pot ser diferent per una vegada? Per què?» La Isabelle, una mare divorciada de mitjana edat, lamenta un altre fracàs amorós (o sexual). Amb les seves minifaldilles i escots perpetus, vaga, presa de la infelicitat, per una societat intoxicada pel romanticisme. Vol un amor, durador i tradicional, un company de vida. Però les seves expectatives es veuen diluïdes amb homes casats, joves neuròtics i amants inconformistes. La veterana Claire Denis adapta Fragmentos de un discurso amoroso, l’assaig de l’escriptor Roland Barthes de 1977, i el resultat és una de les pel·lícules més accessibles de la seva filmografia. Un sol interior (Un beau soleil intérieur) radiografia la complexitat i les insatisfaccions de les relacions sentimentals actuals. Efímeres, idealitzades. Forma un collage amb diàlegs íntims i plànols subjectius que ens ajuden a deduir les verdaderes intencions de la protagonista. Juliette Binoche està sublim. Composa un personatge vulnerable i esplendorós. Barreja la tendresa amb el dolor, la soltesa amb l’elegància, la fragilitat amb la fortalesa. Transmet la incertesa i frustració d’una dona saturada pels enamoraments sobtats, per les aventures d’una nit, pels amants traïdorencs que s’amaguen darrera d’una màscara d’indiferència. «Estic buscant el meu gran amor», assegura. Però la cerca és plena de decepcions. Porta una vena espessa als ulls que li impedeix apreciar la crua realitat: és incapaç d’acceptar la solitud. Probablement anhela l’estabilitat d’una vida en parella però la seva actitud submisa i les seves inseguretats emocionals la fan vulnerable, disponible a caure en mans d’homes dominants i absorbents. La por li fa creure que per ser feliç necessita un home. Precisament això li fa veure el personatge de Gérard Depardieu. La seva breu aparició, pràcticament al final del llargmetratge, la fa reflexionar sobre les oportunitats. Sobre la necessitat de mantenir-se «oberta» a possibles pretendents però sense precipitar-se a pensar que tots són els indicats. I, sobretot, incideix en la importància de sentir-se bé amb si mateixa, a valorar l’autoestima. Un consell: per res del món us aixequeu de les vostres butaques quan comencin els crèdits finals. Meritxell Meya Rolan
Auditori de la Diputació de Tarragona, diumenge, 14 d’octubre de 2018
Programadors: David Aragonès, Jacob Dalmau, Sergi Ferret, Carlos Gómez, Cristina Gonzàlez, Marc Igual, Meritxell Meya i Xavier Vidal.