El Tramtordera. Un tramvia per a la Selva Marítima. Part 3 by Victor Catalan

Victor Catalan i Casas

7.4.Avaluació financera del projecte A continuació es presenta una avaluació financera des del punt de vista del finançament del projecte, és a dir, anàlisis del projecte des del punt de vista de l’òptica de que l’única garantía financera és la pròpia del projecte. Per efectuar l’anàlisi de la taxa interna de retorn (TIR) s’ha considerat l’escenari següent: En un primer moment, es va preveure que l’administració sufragaria l’ infraestructura i l’empresa concessionària es faria càrrec de la compra del material mòbil i de l’explotació del servei. Però, degut als immensos beneficis que tindria aquesta empresa concessionària, que invertiria en total prop de 40 milions d’euros i n’obtindria vora dels 280 milions al cap de 40 anys, s’ha cregut convenient planificar un altre sistema de concessió. Així doncs, l’administració únicament cedeix els terrenys i la llicència de funcionament, mentre que l’empresa concessionària assumeix els costos tant d’infraestructura com del material mòbil, és a dir, el 100% del capital va a càrrec de l’empresa. Per efectuar aquesta avaluació financera s’ha procedit a estimar el flux d’ingressos del projecte, donat que el cost ja s’ha estimat a l’apartat anterior, projectant els fluxos d’ingressos i despeses per un període de 40 anys, que seria el període concessional considerat en aquest projecte. Per a aquest objectiu, hem pres com a referència una evolució del IPC del 2,50%, tot i que per a cada concepte de despesa i ingrés s’ha considerat específicament els criteris que es mostren a continuació, i s’ha suposat que l’ inversió inicial es produeix en els anys 20010 i 2011, el inici de l’activitat el 2012, i per tant el període d’avaluació termina el 2050.

7.4.1.1. Estimació dels viatgers A partir de l’estimació de viatgers que ofereix el model projectat a l’apartat de l’anàlisi de la demanda, es calcula l’ increment anual acumulat i s’interpola per tenir els viatgers de cada exercici, estimant-ne una evolució menor de la demanda a partir del 2025, que es xifra en 1,50%. Veure la Figura 159: Percentatges aplicat a partir de X any.

7.4.1.2. Estimació de la tarifa mitja de viatgers per l’exercici 2006 Les últimes dades facilitades per pujol referides als títols i la penetració d’aquests en el consum, formen part de l’exercici del 2006, els quals convindrà actualitzar al 2008, projectarlos al 2012, i establir la tarifa mitja pel tramvia per aquest any. Es preveu que els bitllets de l’autobús i del tramvia estiguin en una integració tarifària amb els de Lloret de Mar.

Treball de Recerca

Gener del 2009

Capítol: Anàlisi economicofinancer

7.4.1. Estimació dels ingressos Per estimar els fluxos de cobrament que generarà l’activitat, s’ha partit prèviament d’una estimació de demanda de viatgers, obtinguda de l’anàlisi de la demanda en apartats anteriors, i d’una tarifa mitjana ponderada per viatger, seguint la línia de creixement d’aquesta tarifa en l’actual sistema d’autobús de la zona.

200

Victor Catalan i Casas A continuació, es calcula la tarifa mitjana ponderada del 2006 corresponent únicament al sistema de transport urbà de Blanes. Per tant, no s’inclouen les dades interurbanes Blanes Lloret ni les urbanes de Lloret de Mar, i per descomptat, de Palafolls. Títol Ordinari urbà a 0,80 euros Ordinari estació FFCC a 1,00 euros Turístic (jardineres i trenets) a 1,90 anada i 2,90 anada i tornada Multimèdia idèntic a l’ordinari però permet transbordar gratuïtament Abonament amb tarja xip sense contacte. Possibilitat de 10 viatges línies 1,2,5,6 i 8 a 5,00 euros (0,50 per viatge) Abonament amb tarja xip sense contacte. Possibilitat de 10 viatges línies 4 i 7 a 6,00 euros (0,60 per viatge) Tarja mensual il·limitada a 18 euros Tarja Carnet Jove a 0,42 per viatge Tarja anual de jubilats. Viatges il·limitats Escolars amb passi gratuït (servei especial)

Bitllets / viatges 412.875 bitllets anuals 441.017 bitllets anuals 194.951 bitllets anuals 41.730 transbordaments anuals 169.474 viatges anuals

61.926 viatges anuals

99.755 viatges anuals 19.970 bitllets anuals 356.304 viatges anuals 39.599

Figura 193: Tipologia de títols i tarifes del 2006, i estadística de vendes del 2006 per cada un d’ells. Font: Ajuntament de Blanes, Serveis Tècnics.

Total bitllets = 1.798.295 + reforç escolar gratuït = 1.837.895 Tarifa mitjana ponderada del 2006 = 0,62 euros/viatges. D’aquesta manera, tenint el nombre de viatgers anuals per cada any, i la tarifa mitjana de 2006, la projectarem fins als 2012 i, a partir d’aquí, la tarifa s’incrementarà un punt percentual per sobre de l’ IPC, és a dir, un 3,5% cada any. Hem de tenir en compte que els últims anys la tarifa s’ha anat augmentant al voltant del 7% anual, ja que cada any s’incrementava el preu en 5 cèntims d’euro.

7.4.1.3. Altres ingressos addicionals Evidentment, l’activitat genera altres fluxos de cobrament accessoris com poden ser, principalment, la publicitat i la propaganda, algun possible lloguer a les instal·lacions pròpies, i fins i tot alguns ingressos financers fruit de les disponibilitats de la tresoreria. En aquest cas, per estimar aquests ingressos, per cada ant, s’ha calculat com un percentatge amb relació a la resta d’ingressos, en concret: Altres ingressos: d’acord amb el observat en altres empreses del sector, sol representar un 7,0% sobre el volum d’ingressos tarifaris.

Treball de Recerca

Gener del 2009

Capítol: Anàlisi economicofinancer

Un cop establerta la tarifa, caldrà anar multiplicant a cada exercici el nombre de viatgers pel preu mitjà del bitllet, per obtenir els ingressos tarifaris corresponent a la venda de títols.

201

Victor Catalan i Casas Ingressos financers: d’acord amb el observat en altres empreses del sector, sol representar un 1,5 % del total d’ingressos operatius. En ambdós casos, com que la referència primera són els ingressos tarifaris que es projecten a cada any tenint en compte l’evolució de la demanda i de la tarifa mitjana, s’obtindrien ja directament per a cada exercici. D’aquesta manera, el quadre d’ingressos pel primer exercici d’activitat seria el següent: 2006

2007

2008

2009

2010

2011

Viatgers

1.771.810,76

1.877.039,07

1.989.224,98

2.108.866,68

2.236.499,86

2.372.700,65

3.273.515

Tarifa mitjana

0,62€

0,66€

0,71€

0,76€

0,81€

0,87€

0,93€

Ingressos tarifaris Altres ingressos Ingressos operatius Ingressos financers TOTAL INGRESSOS ACTIVITAT Figura 194: Quadre d’ingressos per al primer any (2012). Font: elaboració pròpia.

2012

3.044.369,28 €

213.105,85 € 3.257.475,13 €

45.665,54 € -

3.303.140,67 €

Addicionalment, s’ha decidit valorar també els possibles efectes positius que el transport públic pot tenir tant en la societat com al medi ambient, per intentar quantificar aquest efecte econòmicament i poder introduir-lo en la valoració financera del projecte. En aquest sentit, el model ens ofereix una estimació, pels tres anys horitzó, dels viatgers/km. Que realitzen canvi modal deixant el vehicle privat pel tramvia. D’aquest model, s’ha interpolat aquests valors per poder obtenir aquesta variable per tots els exercicis, i s’han projectat fins el 2049 amb la mateixa evolució que els viatgers.

Veh. Privat Socials Ambientals

Accidents Efectes urbans Soroll Naturalesa i paisatge Contaminació Efecte hivernacle

0,0213 € 0,0016 € 0,0052 € 0,0029 € 0,0134 € 0,0186 €

Metro - tren 0,0030 € 0,0013 € 0,0039 € 0,0006 € 0,0025 € 0,0066 €

Metro – V.P. -0,0183 € -0,0003 € -0,0013 € -0,0023 € -0,0109 € -0,0120 €

Figura 195: Costos externs del Transport. Font: universitat de Karlsruhe i l’Instituto INFRAS

Treball de Recerca

Gener del 2009

Capítol: Anàlisi economicofinancer

Finalment, per calcular el flux del cobrament monetari que pot produir aquest canvi modal s’han considerat uns valors unitaris recollits per l’”Estudi de Costos Externs del Transport”, de la universitat de Karlsruhe i l’Instituto INFRAS de 2004, que són les recomanades per la Direcció de Política Regional de la UE per a l’avaluació economicosocial de projectes finançats per fons europeus:

202

Victor Catalan i Casas 7.4.2. Projecció de les despeses Per projectar l’estructura de costos determinada en l’apartat anterior als 40 exercicis del període considerat,amb la finalitat de quantificar els pagaments per efectuar i avaluar financerament el projecte d’inversió, s’ha considerat la següent evolució anual acumulada de cadascun d’aquests conceptes: Concepte de la despesa Personal Consums Conservació Altres Despeses

Evolució IPC+1.00% IPC+0.25% IPC+0.25% IPC+0.25%

0,035 0,0275 0,0275 0,0275

Figura 196: Evolució de les despeses. Font: elaboració pròpia.

Treball de Recerca

Gener del 2009

Capítol: Anàlisi economicofinancer

Addicionalment, s’ha de senyalar que, com a pagaments imputables al projecte que es realitzaran al llarg dels 40 anys, s’ha considerat que cada 10 anys resulta necessari efectuar una gran inversió en renovació d’inversions auxiliars, que s’ha xifrat en 2 milions d’euros corrents de 2012, com a gran reparació de l’ infraestructura, per tant aquest import s’incorporaria com a pagament, projectat amb l’evolució del IPC corresponen als anys pertinents a la projecció. I, a més, a l’any 2036 s’hauria de renovar els vehicles, ja que haurien complert aleshores els 25 anys de vida útil, que al cost actualitzat per a aquest exercici, i descomptant el valor residual dels que es donin de baixa, suposaria un pagament addicional de 27,8 M€.

203

Victor Catalan i Casas 7.4.3. Avaluació financera del projecte Per avaluar financerament el projecte tramviari i el rendiment de la concessió, s’ha basat la seva viabilitat en l’observació del comportament de la Taxa Interna de Retorn (TIR). Aquesta taxa sorgeix calculant el rendiment de la relació ingressos - despeses anuals durant tot el període d’explotació de la concessió, que en el nostre cas, és de 40 anys. Recordar, però, que els estalvis socials en concepte dels transvasament de la modalitat del transport del vehicle privat al tramvia són merament indicatius, de manera que en cap cas afecten la TIR del projecte Per poder avaluar financerament el projecte, s’ha hagut de fixar un escenari, en el qual el projecte suporta totes les despeses, tant d’infraestructura com en material mòbil, així com la seva renovació als 25 anys de vida útil.

Treball de Recerca

Gener del 2009

Capítol: Anàlisi economicofinancer

S’ha realitzat la taula presentada a les pàgines següents en les que hem inclòs tots els conceptes d’ingressos – despeses anteriorment calculats per a aquest escenari citat anteriorment.

204

Victor Catalan i Casas

Any

2012

2013

2014

2015

2016

2017

0,930 €

0,963 €

0,996 €

1,031 €

1,067 €

1,105 €

1,671 €

1,607 €

1,546 €

1,488 €

1,432 €

1,410 €

3.273.515

3.452.249

3.640.742

3.839.527

4.049.165

4.174.689

3.044.369,28 €

3.322.962,56 €

3.627.050,19 €

3.958.965,18 €

4.321.254,04 €

4.611.145,37 €

213.105,85 €

232.607,38 €

253.893,51 €

277.127,56 €

302.487,78 €

322.780,18 €

Ingressos operatius

3.257.475,13 €

3.555.569,94 €

3.880.943,70 €

4.236.092,74 €

4.623.741,82 €

4.933.925,54 €

Ingressos financers

45.665,54 €

49.844,44 €

54.405,75 €

59.384,48 €

64.818,81 €

69.167,18 €

3.303.140,67 €

3.605.414,38 €

3.935.349,46 €

4.295.477,22 €

4.688.560,63 €

5.003.092,73 €

Despeses de personal

-600.000,00 €

-621.000,00 €

-642.735,00 €

-665.230,73 €

-688.513,80 €

-712.611,78 €

Consum de materials i subministres

-763.827,73 €

-784.832,99 €

-806.415,90 €

-828.592,34 €

-851.378,63 €

-874.791,54 €

-1.005.036,49 €

-1.032.674,99 €

-1.061.073,55 €

-1.090.253,07 €

-1.120.235,03 €

-1.151.041,50 €

-341.712,41 €

-351.109,50 €

-360.765,01 €

-370.686,05 €

-380.879,91 €

-391.354,11 €

Total dels costos operatius

-2.710.576,62 €

-2.789.617,48 €

-2.870.989,46 €

-2.954.762,18 €

-3.041.007,37 €

-3.129.798,93 €

Despeses financers Finançament a IP vehicles Finançament a IP infraestructura Amortització Mat. Mòbil Amortització Infraestructura Total Costos d'Inversió TOTAL COST ACTIVITAT DIFERÈNCIA COST - INGRÈS Estalvis Ambientals i Socials

-2.710,58 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2758009,559 -5.468.586,18 € -2.165.445,51 € -44.290,66 €

-2.789,62 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2758088,6 -5.547.706,08 € -1.942.291,70 € -46.708,93 €

-2.870,99 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2758169,972 -5.629.159,43 € -1.693.809,98 € -49.259,24 €

-2.954,76 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2758253,744 -5.713.015,93 € -1.417.538,71 € -51.948,80 €

-3.041,01 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2758339,989 -5.799.347,36 € -1.110.786,73 € -54.785,20 €

-3.129,80 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2758428,781 -5.888.227,71 € -885.134,98 € -56.483,54 €

Tarifa ponderada Tarifa tècnica Viatgers Ingressos tarifaris Altres ingressos

TOTAL INGRESSOS ACTIVITAT

Conservació Altres despeses

Treball de Recerca

Gener del 2009

Capítol: Anàlisi economicofinancer

Estructura de costos i balanç d'explotació

205

2018

2019

2020

2021

2022

2023

2024

2025

2026

1,143 €

1,183 €

1,225 €

1,267 €

1,312 €

1,358 €

1,405 €

1,454 €

1,505 €

1,389 €

1,369 €

1,349 €

1,329 €

1,311 €

1,292 €

1,275 €

1,257 €

1,240 €

4.304.104

4.437.531

4.575.095

4.716.923

4.863.148

5.013.905

5.169.336

5.329.586

5.494.803

4.920.484,06 €

5.250.574,73 €

5.602.809,53 €

5.978.674,01 €

6.379.753,36 €

6.807.739,11 €

7.264.436,29 €

7.751.771,00 €

8.271.798,56 €

344.433,88 €

367.540,23 €

392.196,67 €

418.507,18 €

446.582,74 €

476.541,74 €

508.510,54 €

542.623,97 €

579.025,90 €

5.264.917,94 €

5.618.114,96 €

5.995.006,20 €

6.397.181,19 €

6.826.336,09 €

7.284.280,85 €

7.772.946,83 €

8.294.394,97 €

8.850.824,46 €

73.807,26 €

78.758,62 €

84.042,14 €

89.680,11 €

95.696,30 €

102.116,09 €

108.966,54 €

116.276,56 €

124.076,98 €

5.338.725,20 €

5.696.873,58 €

6.079.048,34 €

6.486.861,30 €

6.922.032,39 €

7.386.396,94 €

7.881.913,38 €

8.410.671,53 €

8.974.901,43 €

-737.553,20 €

-763.367,56 €

-790.085,42 €

-817.738,41 €

-846.359,26 €

-875.981,83 €

-906.641,19 €

-938.373,64 €

-971.216,71 €

-898.848,31 €

-923.566,63 €

-948.964,72 €

-975.061,25 €

-1.001.875,43 €

-1.029.427,00 €

-1.057.736,25 €

-1.086.823,99 €

-1.116.711,65 €

-1.182.695,14 €

-1.215.219,26 €

-1.248.637,78 €

-1.282.975,32 €

-1.318.257,15 €

-1.354.509,22 €

-1.391.758,22 €

-1.430.031,57 €

-1.469.357,44 €

-402.116,35 €

-413.174,55 €

-424.536,85 €

-436.211,61 €

-448.207,43 €

-460.533,13 €

-473.197,79 €

-486.210,73 €

-499.581,53 €

-3.221.212,99 €

-3.315.327,99 €

-3.412.224,77 €

-3.511.986,59 €

-3.614.699,26 €

-3.720.451,19 €

-3.829.333,46 €

-3.941.439,94 €

-4.056.867,34 €

-3.221,21 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2758520,195 -5.979.733,18 € -641.007,98 € -3.221,21 €

-3.315,33 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2758614,31 -6.073.942,30 € -377.068,72 € -3.315,33 €

-3.412,22 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2758711,207 -6.170.935,98 € -91.887,63 € -3.412,22 €

-3.511,99 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2758810,969 -6.270.797,56 € 216.063,74 € -3.511,99 €

-3.614,70 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2758913,681 -6.373.612,94 € 548.419,45 € -3.614,70 €

-3.720,45 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2759019,433 -6.479.470,62 € 906.926,32 € -3.720,45 €

-3.829,33 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2759128,316 -6.588.461,77 € 1.293.451,60 € -3.829,33 €

-3.941,44 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2759240,422 -6.700.680,36 € 1.709.991,18 € -3.941,44 €

-4.056,87 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2759355,849 -6.816.223,19 € 2.158.678,25 € -4.056,87 €

Treball de Recerca

Gener del 2009

Capítol: Anàlisi economicofinancer

Victor Catalan i Casas

206

2027

2028

2029

2030

2031

2032

2033

2034

2035

1,558 €

1,613 €

1,669 €

1,727 €

1,788 €

1,851 €

1,915 €

1,982 €

2,052 €

1,243 €

1,247 €

1,250 €

1,254 €

1,258 €

1,262 €

1,267 €

1,272 €

1,277 €

5.577.225

5.660.883

5.745.796

5.831.983

5.919.463

6.008.255

6.098.379

6.189.855

6.282.702

8.689.731,18 €

9.128.779,85 €

9.590.011,45 € 10.074.546,78 €

10.583.563,25 €

11.118.297,79 €

11.680.049,78 €

12.270.184,30 €

12.890.135,36 €

608.281,18 €

639.014,59 €

705.218,27 €

740.849,43 €

778.280,84 €

817.603,48 €

858.912,90 €

902.309,48 €

9.767.794,44 € 10.261.312,25 € 10.779.765,05 €

11.324.412,68 €

11.896.578,63 €

12.497.653,27 €

13.129.097,20 €

13.792.444,83 €

151.118,20 €

158.753,45 €

166.774,47 €

175.200,75 €

184.052,76 €

193.352,03 €

9.904.726,13 € 10.405.162,42 € 10.930.883,25 €

11.483.166,13 €

12.063.353,10 €

12.672.854,01 €

13.313.149,96 €

13.985.796,86 €

-1.005.209,30 €

-1.040.391,62 €

-1.076.805,33 €

-1.114.493,52 €

-1.153.500,79 €

-1.193.873,32 €

-1.235.658,88 €

-1.278.906,95 €

-1.323.668,69 €

-1.147.421,22 €

-1.178.975,31 €

-1.211.397,13 €

-1.244.710,55 €

-1.278.940,09 €

-1.314.110,94 €

-1.350.248,99 €

-1.387.380,84 €

-1.425.533,81 €

-1.509.764,77 €

-1.551.283,30 €

-1.593.943,59 €

-1.637.777,04 €

-1.682.815,91 €

-1.729.093,35 €

-1.776.643,41 €

-1.825.501,11 €

-1.875.702,39 €

-513.320,02 €

-527.436,32 €

-541.940,82 €

-556.844,19 €

-572.157,41 €

-587.891,74 €

-604.058,76 €

-620.670,38 €

-637.738,81 €

-4.175.715,31 €

-4.298.086,55 €

-4.424.086,87 €

-4.553.825,30 €

-4.687.414,20 €

-4.824.969,34 €

-4.966.610,05 €

-5.112.459,27 €

-5.262.643,70 €

-4.175,72 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2759474,697 -6.935.190,01 € 2.493.168,32 € -75.459,85 €

-4.298,09 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2759597,069 -7.057.683,62 € 2.847.042,51 € -76.591,75 €

-4.424,09 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2759723,069 -7.183.809,94 € 3.221.352,48 € -77.740,62 €

-4.553,83 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2759852,807 -7.313.678,11 € 3.617.205,14 € -78.906,73 €

-4.687,41 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2759986,396 -7.447.400,59 € 4.035.765,54 € -80.090,34 €

-4.824,97 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2760123,951 -7.585.093,30 € 4.478.259,80 € -81.291,69 €

-4.966,61 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2760265,592 -7.726.875,64 € 4.945.978,37 € -82.511,07 €

-5.112,46 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2760411,441 -7.872.870,71 € 5.440.279,25 € -83.748,73 €

-5.262,64 € -429.573,00 € -1.755.725,98 € -570.000,00 € -1.119.772,30 € -2760561,626 -8.023.205,33 € 5.962.591,54 € -85.004,96 €

9.298.012,36 € 130.345,97 € 9.428.358,33 €

136.931,70 €

Treball de Recerca

671.300,80 € 143.850,17 €

Gener del 2009

Capítol: Anàlisi economicofinancer

Victor Catalan i Casas

207

2036

2037

2038

2039

2040

2041

2042

2043

2044

2,123 €

2,198 €

2,275 €

2,354 €

2,437 €

2,522 €

2,610 €

2,702 €

2,796 €

1,282 €

1,420 €

1,424 €

1,428 €

1,433 €

1,438 €

1,443 €

1,449 €

1,454 €

6.376.943

6.472.597

6.569.686

6.668.231

6.768.255

6.869.779

6.972.825

7.077.418

7.183.579

13.541.409,45 €

14.225.589,16 €

14.944.337,05 €

15.699.399,68 €

16.492.611,85 €

17.325.901,06 €

18.201.292,21 €

19.120.912,50 €

20.086.996,61 €

947.898,66 €

995.791,24 €

1.046.103,59 €

1.098.957,98 €

1.154.482,83 €

1.212.813,07 €

1.274.090,46 €

1.338.463,88 €

1.406.089,76 €

14.489.308,11 €

15.221.380,40 €

15.990.440,64 €

16.798.357,66 €

17.647.094,68 €

18.538.714,14 €

19.475.382,67 €

20.459.376,38 €

21.493.086,37 €

203.121,14 €

213.383,84 €

224.165,06 €

235.491,00 €

247.389,18 €

259.888,52 €

273.019,38 €

286.813,69 €

301.304,95 €

14.692.429,25 €

15.434.764,24 €

16.214.605,70 €

17.033.848,65 €

17.894.483,86 €

18.798.602,65 €

19.748.402,05 €

20.746.190,07 €

21.794.391,32 €

-1.369.997,09 €

-1.417.946,99 €

-1.467.575,14 €

-1.518.940,26 €

-1.572.103,17 €

-1.627.126,79 €

-1.684.076,22 €

-1.743.018,89 €

-1.804.024,55 €

-1.464.735,99 €

-1.505.016,23 €

-1.546.404,18 €

-1.588.930,30 €

-1.632.625,88 €

-1.677.523,09 €

-1.723.654,97 €

-1.771.055,49 €

-1.819.759,51 €

-1.927.284,20 €

-1.980.284,52 €

-2.034.742,34 €

-2.090.697,76 €

-2.148.191,94 €

-2.207.267,22 €

-2.267.967,07 €

-2.330.336,17 €

-2.394.420,41 €

-655.276,63 €

-673.296,74 €

-691.812,40 €

-710.837,24 €

-730.385,26 €

-750.470,86 €

-771.108,80 €

-792.314,30 €

-814.102,94 €

-5.417.293,92 €

-5.576.544,48 €

-5.740.534,05 €

-5.909.405,55 €

-6.083.306,26 €

-6.262.387,95 €

-6.446.807,07 €

-6.636.724,84 €

-6.832.307,42 €

-5.417,29 €

-5.576,54 €

-5.740,53 €

-5.909,41 €

-6.083,31 €

-6.262,39 €

-6.446,81 €

-6.636,72 €

-6.832,31 €

-429.573,00 €

-796.404,33 €

-1.755.725,98 €

-570.000,00 €

-1.056.748,14 €

-1.119.772,30 €

-2760716,276

-3614454,991

-3614618,98

-3614787,852

-3614961,753

-3615140,834

-3615325,253

-3615515,171

-3615710,754

-8.178.010,19 €

-9.190.999,47 €

-9.355.153,03 €

-9.524.193,41 €

-9.698.268,01 €

-9.877.528,79 €

-10.062.132,33 €

-10.252.240,01 €

-10.448.018,17 €

6.514.419,06 €

6.243.764,77 €

6.859.452,67 €

7.509.655,25 €

8.196.215,85 €

8.921.073,87 €

9.686.269,73 €

10.493.950,06 €

11.346.373,15 €

-86.280,04 €

-87.574,24 €

-88.887,85 €

-90.221,17 €

-91.574,49 €

-92.948,10 €

-94.342,33 €

-95.757,46 €

-97.193,82 €

Treball de Recerca

Gener del 2009

Capítol: Anàlisi economicofinancer

Victor Catalan i Casas

208

2045

2046

2047

2048

2049

2050

2051

2052

2,894 €

2,995 €

3,100 €

3,209 €

3,321 €

3,437 €

3,558 €

3,682 €

1,461 €

1,467 €

1,474 €

1,481 €

1,488 €

1,496 €

1,504 €

1,513 €

7.291.333

7.400.703

7.511.713

7.624.389

7.738.755

7.854.836

7.972.658

8.092.248

21.101.892,11 €

22.168.065,21 €

23.288.106,71 €

24.464.738,30 €

25.700.819,20 €

26.999.353,09 €

28.363.495,40 €

29.796.561,01 €

1.477.132,45 €

1.551.764,56 €

1.630.167,47 €

1.712.531,68 €

1.799.057,34 €

1.889.954,72 €

1.985.444,68 €

2.085.759,27 €

22.579.024,56 €

23.719.829,78 €

24.918.274,17 €

26.177.269,98 €

27.499.876,54 €

28.889.307,81 €

30.348.940,08 €

31.882.320,28 €

316.528,38 €

332.520,98 €

349.321,60 €

366.971,07 €

385.512,29 €

404.990,30 €

425.452,43 €

446.948,42 €

22.895.552,94 €

24.052.350,75 €

25.267.595,78 €

26.544.241,05 €

27.885.388,83 €

29.294.298,10 €

30.774.392,51 €

32.329.268,70 €

-1.867.165,41 €

-1.932.516,20 €

-2.000.154,27 €

-2.070.159,67 €

-2.142.615,26 €

-2.217.606,79 €

-2.295.223,03 €

-2.375.555,83 €

-1.869.802,90 €

-1.921.222,48 €

-1.974.056,10 €

-2.028.342,64 €

-2.084.122,06 €

-2.141.435,42 €

-2.200.324,89 €

-2.260.833,83 €

-2.460.266,97 €

-2.527.924,31 €

-2.597.442,23 €

-2.668.871,89 €

-2.742.265,87 €

-2.817.678,18 €

-2.895.164,33 €

-2.974.781,35 €

-836.490,77 €

-859.494,27 €

-883.130,36 €

-907.416,44 €

-932.370,40 €

-958.010,58 €

-984.355,87 €

-1.011.425,66 €

-7.033.726,05 €

-7.241.157,26 €

-7.454.782,96 €

-7.674.790,64 €

-7.901.373,58 €

-8.134.730,97 €

-8.375.068,13 €

-8.622.596,67 €

-7.033,73 € -796.404,33 € -1.755.725,98 € -1.056.748,14 € -1.119.772,30 € -3615912,172 -10.649.638,23 € 12.245.914,72 € -98.651,73 €

-7.241,16 € -796.404,33 € -1.755.725,98 € -1.056.748,14 € -1.119.772,30 € -3616119,604 -10.857.276,86 € 13.195.073,89 € -100.131,51 €

-7.454,78 € -796.404,33 € -1.755.725,98 € -1.056.748,14 € -1.119.772,30 € -3616333,229 -11.071.116,19 € 14.196.479,59 € -101.633,48 €

-7.674,79 € -796.404,33 € -1.755.725,98 € -1.056.748,14 € -1.119.772,30 € -3616553,237 -11.291.343,88 € 15.252.897,17 € -103.157,98 €

-7.901,37 € -796.404,33 € -1.755.725,98 € -1.056.748,14 € -1.119.772,30 € -3616779,82 -11.518.153,40 € 16.367.235,43 € -104.705,35 €

-8.134,73 € -796.404,33 € -1.755.725,98 € -1.056.748,14 € -1.119.772,30 € -3617013,177 -11.751.744,15 € 17.542.553,95 € -106.275,93 €

-8.375,07 € -796.404,33 € -1.755.725,98 € -1.056.748,14 € -1.119.772,30 € -3617253,514 -11.992.321,64 € 18.782.070,87 € -107.870,07 €

-8.622,60 € -796.404,33 € -1.755.725,98 € -1.056.748,14 € -1.119.772,30 € -3617501,043 -12.240.097,71 € 20.089.170,98 € -109.488,12 €

Treball de Recerca

Gener del 2009

Capítol: Anàlisi economicofinancer

Victor Catalan i Casas

209

Victor Catalan i Casas

7.5.Conclusions economicofinanceres Desprès d’haver compost la taula de amb els 40 anys d’explotació amb l’anàlisi detallada de tots els ingressos i despeses i d’haver realitzat així un balanç d’aquests, s’ha calculat la TIR (Taxa Interna de Retorn), la qual determinarà la viabilitat econòmica o no del tramvia. Així doncs, tal i com acabem de comentar, s’ha calculat la TIR mitjançant la fórmula =TIR(valors;estimar) de la fulla de càlcul, i ha donat un resultat del TIR=14%.

Capítol: Anàlisi economicofinancer

D’aquesta manera, queda demostrada econòmicament la viabilitat d’un projecte tramviari de les característiques citades en aquest projecte.

Treball de Recerca

Gener del 2009

210

Victor Catalan i Casas

8. Imatge i marca 8.1.Tramtordera Les raons per les quals s’ha escollit aquest nom per a aquest tramvia, són diverses: -

La majoria de les marques comercials dels tramvies europeus contenen la partícula tram a la seva denominació. Fet pel qual no es podia, doncs, elidir aquesta partícula a la marca d’aquest tramvia. A Catalunya, els altres dos tramvies en funcionament duen, a més a més de la partícula tram, un topònim diferencia les dues línies tramviaires geogràficament. En el cas català, s’han utilitzat els nom d’un riu o de la comarca els quals el tramvia travessa o li és pròxim: Trambesòs (Riu Besòs), i Trambaix (Baix Llobregat).

Així doncs, s’ha escollit la denominació Tramtordera pel fet que inclou la partícula tram i el nom del riu que, tot i que legislativament sigui la divisió entre municipis, comarques, i províncies, a la realitat, és la ròtula que uneix funcional i socialment un territori: el riu Tordera.

8.2.Logotip Pel disseny del logotip i la marca del servei tramviari s’ha intentat dissenyar un símbol que representés i acollís en ell el significat, la forma i l’identitat del que representa el Tramtordera. S’ha buscat un disseny modern, doncs és una de les característiques del nou tramvia. S’han escollit colors que representen la geografia de la zona: el blau del riu Tordera i el mar, i el verd del paisatge i l’entorn verd que caracteritza la Costa Brava i la comarca. I el taronja, que representa l’energia. Els dos primers colors a més representen la Selva marítima (verd i blau). I per últim, una forma que representés la unió que faria un servei comú a les poblacions de Palafolls, Blanes i Lloret.

Capítol: Imatge i marca

D’aquestes intencions, n’ha sortit el següent disseny:

Figura 197: Imatge del logotip dissenyat per al Tramtordera. Font: elaboració pròpia.

Treball de Recerca

Gener del 2009

211

Victor Catalan i Casas

9. Resum de les característiques del Tramtordera En aquest apartat s’hi resumeixen les característiques tècniques bàsiques del Tramtordera:

Servei del Tramtordera Freqüència - Hora punta - Hora normal - Hora vall Viatges esperats - A l’any 2012 - A l’any 2037 Temps del viatge

Material mòbil Nomb. de tramvies Longitud del tramvia Amplada del tramvia Capacitat del tramvia - Total del tramvia - Asseguts - De peu

Finançament Cost infraestructural Cost del material mòbil Cost total Anys de la concessió TIR del projecte

tram-tren 11.242 m. 25 m. en servei i 18 m. a cotxeres 4,5% 30 km/h 70 km/h 100 km/h 15 parades 1.456 m. 750 Vcc catenària 3 subestacions de tracció generada per les plaques fotovoltaiques de la

10 min. 20 min. 40 min. 3.273.515 viatgers 6.472.597 viatgers 17,33 min.

5 tramvies (4 + 1 de reserva) 32,517 m 2,65 m 200 viatgers 5617 viatgers 144 viatgers

55.988.615 € 15.000.000 € 70.988.615 € 40 anys 14 %

S’hi reserven dues places per a persones amb mobilitat reduïda

Treball de Recerca

Gener del 2009

Capítol: Resum de les característiques del Tramtordera

Fitxa tècnica Sistema tramviari Longitud total Radi mínim de corba Pendent màxima Velocitat màxima - Zona peatonal - Zona urbana - Zona interurbana Nomb. de parades Ample de via Tensió d’alimentació Presa de corrent Nomb. de subestacions de tracció El 50% de l’energia consumida pel tramvia és coberta del tallers.

212

Victor Catalan i Casas

10.

Valoració personal

La realització del treball ha sigut molt satisfactòria a nivell personal. Al cap de mesos i mesos de treball continu, he pogut concloure un treball que m’ha suposat centenars d’hores de treball entre els mesos de febrer i desembre. El fet d’haver canviat d’institut crec que m’ha enriquit no només a nivell personal i acadèmic sinó també de cara a l’elaboració del treball, ja que he pogut copsar dos sistemes diferents de treballar, el que m’ha permès aprendre encara més. Quant al treball, volia fer-ne un que agrupés els coneixements adquirits durant el batxillerat tecnològic i poder-los veure reflectits sobre la pràctica. Així doncs, aquest projecte tramviari reflecteix en la mesura del possible part dels coneixements adquirits sobre el dibuix tècnic, les matemàtiques, la física, la tecnologia industrial, la informàtica.... Però no només me limitat a aplicar els coneixements adquirits, sinó que he hagut de dedicar hores i hores a aprendre a fer anar l’Autocad, el programari de disseny amb el qual he dissenyat els plànols. Aquesta és, de ben segur, la part més dificultosa, laboriosa i que m’ha obligat a dedicar més temps del treball, doncs el fet de no tenir cap familiar ni conegut proper que em pogués orientar en el món del disseny (arquitectes, enginyers...) ha fet que m’hagués d’espavilar en aquesta tasca, de la qual me n’he sortit prou bé, tenint en compte que totes i cada una de les línies del traçat del Tramtordera s’han fet a escala 1:1, i si tenim en compte que hi ha més d’onze quilòmetres de via i que si cada carrer mesura una mitjana aproximada de 15 metres d’amplada, estem parlant de que s’ha dissenyat metre per metre més de 168.630 m2 de superfície, sense comptar les seccions. Tot i així, en dubtes i problemes, he pogut comptar amb una estudiant d’arquitectura de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, na Cristina Tomàs, germana d’un amic, que es va oferir per donar-me un cop de mà quan tingués problemes. Però, aquest coneixement no és envà, ja que l’Autocad és un programa d’ús indispensable als estudis d’arquitectura, fet pel qual m’ha motivat encara més per aprendre’n i fer tota aquesta feina. En quant a la part més tècnica i teòrica, he pogut comptar amb un gran ventall de persones que han posat a la meva disposició el material i coneixements que tenien a l’abast d’una manera totalment voluntària. És per aquest motiu que els hi estic molt agraït. Així mateix, la realització d’aquest treball ha comportat conèixer un gran ventall de coneixements i de conceptes en el camp de la tècnica i ampliar els ja estudiats a l’assignatura de tecnologia industrial.

En resum, ha sigut un treball dificultós i molt laboriós, que m’ha portat a dedicar moltíssimes hores de feina, però que alhora ha sigut gratificant, entretingut, i fins i tot, divertit. És possible que també hagi caigut en embolicar-me en un treball molt ambiciós, doncs vaig haver de començar ja abans de l’estiu per poder-lo tenir enllestit per les dates nadalenques. Però sobretot, un treball en el qual he pogut veure reflectits tots els meus coneixements adquirits, i potser també ha sigut una aproximació al que espero poder dedicar-me en un futur no gaire llunyà.

Treball de Recerca

Gener del 2009

Capítol: Valoració personal

D’altra banda, és un projecte que he fet pensant en el meu entorn, doncs he nascut a Blanes, i sense afany d’exaltar en excés la vena patriòtica, me l’estimo, i és potser un dels motius pels quals he volgut fer alguna cosa per la vila.

213

Victor Catalan i Casas

11.

Conclusions

A l’inici del treball es feia esment de l’objectiu d’aquest treball de recerca, que era respondre a la qüestió “és viable la construcció i explotació d’un tramvia entre Palafolls, Blanes i Lloret de Mar?”. Així doncs, a tall de conclusió i desprès d’haver estudiat tots i cadascun dels aspectes que composen un projecte de caràcter tramviari, podem arribar a concloure que un tramvia de les característiques esmentades i que compleixi els requeriments tractats, seria viable tècnica i econòmicament, gràcies en part a l’estalvi infraestructural degut a la creació d’un sistema tramviari en via única sincronitzat i amb desdoblaments puntuals. A més de l’aspecte financer, el Tramtordera aporta un conjunt d’avantatges i millores a les poblacions afectades: -

S’ofereix un transport públic, el tramvia, de major capacitat, velocitat i confort que l’actual sistema de transport públic en autobús.

S’ofereix als ciutadans una solució als col·lapses circulatoris que pateixen aquestes poblacions.

Es promou el transport públic en front a la mobilitat en vehicle privat.

Es promou una gran millora mediambiental, ja que el tramvia elèctric no emet gasos ni contamina la ciutat.

Es millora l’aspecte i la façana urbana de Palafolls, Blanes i Lloret de Mar, renovant carrers que s’han pogut veure deteriorats pel pas del temps i que el tramvia donaria un aire de modernitat.

Així mateix, potenciaria i expandiria l’eix comercial, tant de Blanes: doncs allarga la zona comercial més enllà del triangle carrer Ample, rambla Joaquim Ruyra, passeig de Dintre, com de Lloret, i apropa amb molta més facilitat clientela a aquests eixos comercials.

Així doncs, és conclou aquest treball de recerca amb l’afirmació que pensar en l’ implantació d’un tram-tren entre Palafolls, Blanes i Lloret no és somiar en fantasies irrealitzables, doncs queda demostrada la seva viabilitat en tots els àmbits. Només cal voluntat política i una ferma aposta pel transport públic. Blanes, gener del 2009

Treball de Recerca

Gener del 2009

Capítol: Conclusions

Econòmicament, ja hem esclarit anteriorment que un tramvia seria viable, però no només això, sinó que el Tramtordera seria una explotació interessant, doncs té una taxa interna de retorn (TIR) que ronda el 14% en un període concessional de 40 anys. Això seria així si es complissin les variables previstes en aquest projecte que són les mateixes que s’han aplicat en altres ciutats i que han estat argumentades degudament .

214

Victor Catalan i Casas

12.

Fonts Consultades

12.1.

Llibres, revistes, estudis i articles de premsa:

Activa Prospec SL. (2005). Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d'influència. Elements clau de desenvolupament territorial. Cerdanyola del Vallès: Activa Prospec. Ajuntament de Blanes. (2006). Estudis previs, diagnosi, criteris i objectius del POUM de Blanes. Blanes: Ajuntament de Blanes. Ajuntament de Blanes. (2008). Pla d'ordenació urbanística municipal de Blanes. Blanes: Ajuntament de Blanes. Alstom. (2007). Citadis Platform, Alstom trams. Conferència d'Alstom a Paris (pág. 16). Paris: Alstom. Arroyo, F. (13 de abril de 2006). Los trenes del metro, Renfe y Ferrocarrils conectarán en una gran estación en Glòries. El País , pág. 21. Associació per a la recuperació i conservació d'autobusos. (2006). Els autobusos urbans de Blanes tenen més de mig milió d’usuaris més que els de Girona. Transports Públics , 7-8. Autobusos, Infraestructures de Transport. (sense data). Consultat el 3 / Maig / 2008, a skyscrapercity.com Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz / Vitoria-Gasteizko Udala. (2006). El tranvía de VitoriaGasteiz. Una apuesta por el transporte público. Conferència sobre el tramvia de Vitória (pág. 32). Vitória-Gasteiz: Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz / Vitoria-Gasteizko Udala. Boletín Oficial de las Cortes Generales, Congreso de los Diputados. (2007). Enmienda nº 333. Enmiendas a los presupuestos generales del estado . Madrid: Boletín Oficial de las Cortes Generales, Congreso de los Diputados. C.B. (25 de abril de 2006). Tranvia de Vélez. Un proyecto pionero en Andalucía. La Opinión de Málaga , págs. 43-54. Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos. (2006). Transporte ferroviario metropolitano y regional. Ingeniería y territorio , 104.

EPYPSA. (2008). Anteproyector relativo a instalacions tranviarias en Murcia. Fase I. Murcia: EPYPSA. EPYPSA. (2007). Estudio de viabilidad y anteproyecto relativo a instalacions tranviarias en Murcia. Fase I. Murcia: EPYPSA. Grup d'estudis de mobilitat, transport i territori. (2004). Diagnosi de mobilitat de Lloret de Mar. Bellaterra: Universitat Politècnica de Catalunya.

Treball de Recerca

Gener del 2009

Capítol: Fonts Consultades

El Tram "la nova manera de viure la ciutat". (sense data). Consultat el 20 / Maig / 2008, a http://www.trambcn.com

215

Victor Catalan i Casas INECO, Cabildo de Tenerife. (2006). Plan Territorial Especial de Infraestructuras del Tren del Sur. Tenerife: INECO. Institut Català de l'Energia, Generalitat de Catalunya. (2006). Instal·lació fotovoltaica a les cotxeres del Trambaix. ENERGIA demo , 4. Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Ordenació del Territori. (1994). Territori i ferrocarrils. La prolongació de la línia de Blanes a Lloret. Barcelona: IEC. Láncara, J. L. (2002). Nuevos tranvías en marcha en la península ibérica. Madrid: Albayda. Marín Izquierdo, M. (2007). Projecte Constructiu. Modificació de la línea del Trambaix entre l’Avinguda Xile i el carrer de Collblanc . Barcelona: -. Ministerio de Medio Ambiente. (2006). Prescripciones técnicas para el diseño de pasos de fauna y vallados perimetrales. Madrid: Organismo autonomo Parques Nacionales. Novales Ordaz, M., Orro Arcay, A., & De Rodríguez Bugarín, M. (2002). Aplicaciones Europeas del Tren-Tranvía, una nueva orientación del tranporte público ferroviario. Revista de Obras Públicas (3424), 21-38. Oromí Fragoso, P. (2007). El Tranvía vuelve a Tenerife. Cimbra: Revista del Colegio de Ingenieros Técnicos de Obras Públicas , 20-31. Pons, A. G. (2007). Citadis, el espíritu de su ciudad. Conferència d'Alstom a Monterrey (pág. 48). Monterrey: Alstom. PTP. (2008). El DPTOP oblida el perllongament de Rodalies entre Blanes i Lloret de Mar i dissenya una carretera ampliada amb un carril bus . Barcelona: PTP. Solà Sequeros, J. (2005). El Trambaix per Sant Feliu de Llobregat i Cornellà de Llobregat. Estudi de viabilitat. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Soldevila, A. P. (2008). TramVallès, proposta de la secció Badia, Barberà, Sabadell i carril bus. Vallès Occidental: PTP.

Capítol: Fonts Consultades

Tranvia de Tenerife. (2007). Una vía para la calidad de vida. Tenerife: Editorial Leoncio Rodríguez, S.A.

Treball de Recerca

Gener del 2009

216

Victor Catalan i Casas

12.2.

Planes web

Degut a les visites múltiples i reiterades a les pàgines web amb una freqüència pràcticament diària, no es cita la data de la visita, sinó simplement la pàgina visitada: -

http://ww.tramvia.org

http://rubidigital.net

http://www.saveflorence.it

http://actualrevista.net

http://www.lasprovincias.es

http://documentsptp.org

http://www.greecetravel.com

http://webs.racocatala.cat

http://www.wikimedia.org

http://www.moutenbici.org/

http://www.viquipedia.org

http://www.ifercat.cat/

http://www.epochtimes.de

http://www.fgc.net

http://www.diaridegirona.cat

http://www.coac.net

http://www.gencat.cat

http://www.trambcn.com

http://girona.e-noticies.com

http://miquetetes.blogspot.com

http://www.transport.cat

http//www.mcrit.com/

http://lloretonline.blogspot.com

http://www.ecologistasenaccion.or

http://blocs.esquerra.cat

http://www.forumblanes.com

http://www.fgvalicante.com

http://lloretinfo.com

http://www.fgv.es/

http://www.railway-

http://www.urbanrail.net/

technology.com/projects/angers

http://anden21.es

http://www.elpais.com

http://www.skyscrapercity.com

http://www.trenscat.com

http://www.tranvimur.es/

http://elmundo.es

http://euroferroviarios.net/

http://laptp.org

http://www.murcia.es

http://atm.cat

http://www.tranviatenerife.com

http://www.transportebcn.es

http://www.ayto-

http://malgratconfidencial.blogspo

t.com

http://www.euskotren.es

http://huubs.imente.com

http://www.dbus.es/

http://es.geocities.com/areaSF_20

http://www.vitoria-gasteiz.org

http://www.ayuntamientoparla.es

http://www.amtu.cat

http://www.ets-rfv.es

http://www.tartatatin.com

http://www.ville-reims.fr/

http://www.territoris.net

http://citytransport.info

http://elperiodico.cat

http://www.regionurbainedelyon.fr

Treball de Recerca

Gener del 2009

Capítol: Fonts Consultades

velezmalaga.es/portal/tranvia.php

217

Victor Catalan i Casas

Aceña, Natividad - professora de Dibuix Tècnic de l’IES Serrallarga.

Aulet Corney, Jordi - Enginyer municipal de la Regidoria de Medi Ambient i Mobilitat de l’Ajuntament de Lloret de Mar.

Bantí, Joan –Enginyer de la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palafolls.

Berney, Conxita - Tutora del Treball de Recerca de l’IES Serrallarga.

Brugada, Anna - Professora de Dibuix Tècnic de l’IES Sa Palomera.

Caño Benito, Antonio - Tècnic d'Activitats de l'Ajuntament de Blanes.

Castillo, Susanna – Professoria d’economia de l’IES Serrallarga.

Gratovil Xarbau, Joan Manuel - Professor d’electrotècnia dels Cicles Formatius de l’IES Serrallarga.

Jérez Alum, Pau - Professor de llengües del Col·legi Santa Maria de Blanes.

Juanola, Francesc - Tutor del Treball de Recerca de l’IES Sa Palomera.

Matamala, Neus - Directora de l’IES Sa Palomera

Montaño Galván, Alfons - Delineats de l’Ajuntament de Blanes.

Perarnau Riera, Oriol - De la Regidoria de Medi Ambient i Mobilitat de l’Ajuntament de Lloret de Mar.

Pujol Gil, Jordi - Del Servei de Planejament i Estudis de la Direcció General del Transport Terrestre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Riol Jurado, Ricard - President de la plataforma per a la promoció del transport públic.

Tomás Batlle, Antonio - Enginyer de Camins, Canals i Ponts.

Tomás Centrich, Cristina – Estudiant d’Arquitectura Superior a l’ETSAB

Tomás Centrich, Xavier – Aspirant a estudiant d’arquitectura.

Torelló Meya, Rafael - Professor d’informàtica de l’IES Sa Palomera.

Torroella, Mercè - Directora de l’IES Serrallarga.

Utset Alum, Joan - Delineat de l’Ajuntament de Blanes.

Vaquer Solà, Assumpció - Professora de català de l’IES Serrallarga.

Villalante Llauradó, Manel - Director de la Direcció General de Transport Terrestre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Treball de Recerca

Gener del 2009

Capítol: Fonts Consultades

12.3. Persones entrevistades, consultades i /o que han col·laborat:

218

Victor Catalan i Casas

12.4.

Empreses i entitats que han col·laborat:

Ajuntament de Blanes.

Ajuntament de Lloret de Mar.

Ajuntament de Palafolls.

Antonio Castrillo Rey, despatx d’arquitectura.

Direcció General del Transport Terrestre, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya.

Eusko Tran, Euskal trenbide sarea.

IES Sa Palomera.

IES Serrallarga.

Treball de Recerca

Capítol: Fonts Consultades

Gener del 2009

219

Victor Catalan i Casas

Institut Cartogràfic de Catalunya.

Inti Energia SL. - Empresa dedicada a l’estudi, construcció i explotació de centrals eòliques i fotovoltaiques.

PTP. L'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) és una ONG que va néixer el 1993 i treballa de forma continuada per a una mobilitat més sostenible a Catalunya i alguns àmbits estatals.

Tramvia Metropolità SA.

Tranvimur, Ayuntamiento de Múrcia.

Tranvía de Zaragoza, Ayuntamiento de Zaragoza.

Capítol: Fonts Consultades

Treball de Recerca

Gener del 2009

220