8
MAGAZINE
Salut: la mel als ulls!
Salut: la mel als ulls!
La mel és bona per la salut. Sempre i quan les abelles hagin fet tota la feina. I això no és exactament el que ens trobem en els supermercats. Ara fa 10 anys, els industrials de la mel van convèncer a Brussel·les per a que els autoritzés, sense necessàriament dir-ho als consumidors, a afegir a la mel fins a un 5% de “sucres exògens”. Les oficines antifrau són les responsables de controlar la presència d’aquests sucres i assegurar que no superin aquest 5%. El gran problema és que els mètodes d’anàlisi que estan portant-se a terme per detectar quantitats superiors només detecten els sucres de canya i de blat de moro. I els industrials poden haver decidit treballar amb altres tipus de sucre, com per exemple xarops a base de midó de cereals, que en una anàlisi es confonen amb la fructosa fabricada per les abelles. A França, la revista “Que Choisir” (què triar), en el seu número de setembre de 2014, va comprar vint pots de mel de preu baix en grans superfícies, i els va analitzar amb un nou mètode –encara no homologatque és capaç de detectar tot tipus de sucre. Per ressonància magnètica nuclear s’obté el “carnet d’identitat” molecular de la mel. El resultat va ser que un 30% de les mels eren un frau, gairebé el doble de les que detectaven els sistemes oficials. Els quatre pots de mel més carregats de “sucres exògens” que es venien en grans superfícies populars a França, portaven una etiqueta que deia “barreja de mels, originàries de la UE i no originàries de la UE”. Aquest text serveix sovint per vendre’ns mels d’origen xinès, que es compren a preus
molt baixos i a les que afegeixen una petita quantitat de mel europea. A França (país del que tenim dades) prop de dues terceres parts de les 40.000 tones de mel que es mengen, venen de la Xina o del Vietnam. D’entrada perquè és molt barata, però també perquè la producció ha caigut, en deu anys, a la meitat. Entre altres coses per un ús poc assenyat d’insecticides i fitosanitaris. Però nosaltres estem en un país on es produeix mel de qualitat, on tenim una xarxa d’apicultors artesans i on podem accedir a mels conegudes, serioses, sense afegitons i de gran qualitat. Encara és possible, a petites botigues de barri o en mercats, a fires i altres esdeveniments, trobar aquestes mels i comprar-ne. La mel, que és bona per la salut, és un edulcorant, i per tant el seu ús ha de ser
mesurat, assenyat. No hem de caure en la temptació de la compra barata, que pot acabar posant-nos a la boca mels barrejades, de molts llocs diferents, i amb sucres d’origen desconegut. La compra de mel de proximitat és possible. He volgut escriure aquest article en record de Pierre de Couessin, un bretó que va instal·lar-se a la Garrotxa i que ens ha ofert durant molts any una mel excepcional, la MEL PICOT. En Pierre ens va deixar aquest mes de novembre, víctima d’una llarga malaltia. Nosaltres i les seves abelles el trobarem a faltar. En honor seu, i pel bé de tots, donem una oportunitat a les mels del país, properes, serioses, artesanes, de gran qualitat i fetes, des del principi fins el final, per les abelles! Joan Bassets Ecogarrotxa