Revista Vicolot-CostaBrava, núm. 27 by lluis musach

Any V Revista núm. 27

GARROT X A - OSONA - RIPOLLÈS - L A SELVA - BAIX EMPORDÀ - ALT EMPORDÀ - GIRONÈS - PL A DE L’ E S T A N Y - E L B A G E S

Vies Verdes de Girona

La recepta de Casa Tió

El Club dels Recomanats

Més de 125 quilòmetres de Vies Verdes per descobrir nous paisatges.

Casa Tió proposa una recepta de pit de pollastre amb ceps i tomàquets secs.

Celler Arché Pagès, més d’un segle estimant la vinya, i La Llar del Pagès, un excel·lent restaurant de Capmany.

Llagostera, la porta d’entrada a la Costa Brava

MAGAZINE “Un home només té dret a mirar-ne un altre cap avall quan l’ha d’ajudar a aixecar-se”. Aquesta cita tan bonica només podria pertànyer a un referent de la literatura mundial que acaba de deixar aquest desigual món que compartim diàriament. Us estem remetent al gran Gabriel García Márquez, novel·lista colombià que visionava el nostre planeta i la societat contemporània amb una claredat incomparable. Nosaltres, tot i viure ben lluny d’en Gabriel García Márquez, estem plenament identificats amb aquestes cites que ens ajuden en el nostre dia a dia. Arribem al número 27 i encarem ja la recta final cap a l’estiu de 2014. Ho fem obrint la portada amb Llagostera, una més que interessant vila de la comarca del Gironès i un punt de pas de la Via Verda que uneix Olot amb Girona i amb la Costa Brava (Ruta del Carrilet). Tal com anuncia el títol del reportatge, “la porta d’entrada a la Costa Brava”. En aquest número també hi trobareu una entrevista amb Miquel Calm, President del Consorci de les Vies Verdes de Girona i Vicepresident de la Diputació de Girona on ens explica la feina que fa el Consorci de les Vies Verdes que és la de realitzar el manteniment i la millora d’aquesta infraestructura, així com la seva promoció i l’ampliació d’aquesta xarxa tan coneguda en el segment del turisme de proximitat. En el nostre “Club dels Recomanats” us acostem al Celler Arché Pagès, la cinquena generació ja de viticultors que ja fa més d’un segle que treballa i estima la vinya des Capmany, al nord de l’Alt Empordà. Des de

Editorial

l’any 2004, aquesta empresa familiar elabora vins amb una singularitat especial que no ens ha passat per alt. També us recomanem la Llar del Pagès, un excel·lent restaurant també situat a Capmany, fruit de la restauració d’una casa centenària i amb la que han aconseguit crear un ambient d’allò més càlid. No us el perdeu! Per finalitzar, només ens queda dir-vos que gaudiu molt de la Primavera!

Redacció:

Lluís Musach Anna Fontseca Anna Traveria Roger Fitó Alba Orra

Fotografia:

Joan Montero

Portal d’Internet: www.vicolot.com Facebook: facebook.com/vicolot Publicitat:

Central d’Edicions 93 883 53 47 637 491 421

Director de continguts:

Roger Fitó

Disseny i maquetació:

Anna Traveria

Tirada:

5.000 exemplars

Portal d’internet: www.vicolot.com

Roger Fitó

Lluís Musach

Twitter:

@vicolot

Facebook:

Vicolot Magazine

Contacta amb nosaltres:

roger@vicolot.com

Dipòsit legal: B-46.129-2009 Edició: Edicions Personalitzades Ctra. De Montrodon, 54 08552 Taradell Telèfons: 620 657 041/ 637 491 421 gestio@projectem.cat És una idea original de Central d’Edicions.

MAGAZINE

Llagostera, la porta d’entrada a la Costa Brava

Foto: Marc Sureda

Gastronomia, paisatge i història identifiquen el municipi de Llagostera, que s’ha convertit en la porta d’entrada a la Costa Brava. Entre el mar i la muntanya, al peu de les Gavarres i del Massís de Cadiretes, Llagostera i el seu entorn són ideals per practicar el senderisme i l’excursionisme, amb un munt de rutes per fer a peu, en bicicleta o a cavall. Llagostera està situada en un lloc estratègic de la Via Verda que uneix Olot amb Girona i amb la Costa Brava (Ruta del Carrilet), un camí exclusiu per a vianants i cicloturistes, amb un pendent molt suau i accessible, que travessa paratges de gran importància paisatgística, ecològica i cultural.

Llagostera ofereix la tranquil·litat i la bellesa d’un entorn natural enclavat estratègicament al sud de la comarca del Gironès a només 20 km de la capital, Girona, i a 15 km de les millors platges. El municipi disposa d’un ampli patrimoni arquitectònic que cal conèixer, ja sigui en bicicleta o a peu, sense itinerari o seguint les rutes senyalitzades pels seus monuments més significatius. Una passejada pel nucli antic, per exemple, permet fer un recorregut per nombrosos edificis amb un important interès històric, algun d’ells catalogats com a Bé d’Interès Nacional, com ara la Muralla.

Foto: Marc Sureda

Dins el nucli antic s’hi troba també Can Caciques, el centre d’interpretació, un equipament dinàmic i actiu que convida el visitant a descobrir els trets més significatius del passat del poble. La seva ubicació és una casa construïda aprofitant una de les torres de la muralla medieval del segle XIV, formada per dos espais: Per una banda, la vila emmurallada, que ens descobreix la formació del nucli antic de Llagostera des de la construcció del castell i la muralla fins que quedà sobrepassada pel creixement urbà del segle XVI. Per altra banda, l’espai El privilegi del bosc ens apropa a la relació de l’home i el bosc, que a Llagostera ha estat tradicionalment intensa per la important presència de superfície forestal al municipi, on conflueixen els

MAGAZINE

Llagostera, la porta d’entrada a la Costa Brava

massissos de Gavarres i de l’Ardenya - Cadiretes. Conté un variat fons de peces en exposició permanent que il•lustren alguns dels oficis derivats de l’aprofitament del bosc, així com una selecta mostra de les millors peces arqueològiques sorgides dels diferents jaciments del poble. Llagostera destaca també a la comarca per la seva àmplia oferta d’activitats culturals, entre les quals s’hi troben les fires, que traspassen l’àmbit local. El Mercat Romà (Diumenge de Rams), la Fira del Batre (finals de juliol) i la Fira del Bolet (12 d’octubre) combinen tradició cultural i gastronomia amb milers de visitants cada any.

Foto: Marc Sureda

Precisament, la gastronomia és un dels principals actius del municipi. Llagostera ofereix una àmplia oferta per a tots els paladars i totes les butxaques. El municipi disposa de restaurants amb renom nacional i internacional, amb una estrella Michelin, així com establiments acreditats amb el distintiu Km 0. A mig camí entre l’interior i la costa, Llagostera permet gaudir de la millor cuina tradicional casolana, amb productes naturals del mar i de la muntanya, però també de la cuina d’autor més innovadora. Amb una tradició gastronòmica molt arrelada, al llarg de l’any es duen a terme diferents jornades que promouen la gastronomia i la cultura culinària.

Foto: Marc Sureda

www.visitallagostera.cat

MAGAZINE

Torna la Fira de Primavera d’Olot

Torna la Fira de Primavera d’Olot amb la 2a edició de la Fira d’activitats extraescolars L’1 de maig, Olot dóna la benvinguda a la primavera amb la tradicional Fira del Primer de Maig. Enguany, es tornarà a sumar a l’oferta firal la 2a edició de la Fira d’activitats extraescolars de la ciutat a la plaça del Mig. Aquesta Fira pretén reunir en un dia i en un mateix espai tota l’oferta pública i privada d’activitats extraescolars de la ciutat d’Olot, amb un doble objectiu: primer, facilitar l’elecció d’activitats extraescolars als pares i mares de la ciutat; i segon, oferir un espai de promoció i difusió a empreses, entitats i institucions que realitzen aquet tipus d’activitats. Com cada any, al passeig d’en Blay s’hi situarà el mercat de l’automòbil i la secció comercial. A continuació, des del Firalet fins la plaça Balmes, es muntaran més de 150 parades de roba i complements constituint el tradicional mercat extraordinari de roba. Foto: Ajuntament d’Olot

A la plaça Major, durant tot el dia, hi

Foto: Ajuntament d’Olot

haurà el mercat d’artesania amb més de 30 parades de productes alimentaris (coques, mel, formatges, embotits...) i no alimentaris (bijuteria variada, complements tèxtils...), mentre que a l’Hospici tindrà lloc la 20a Mostra de bonsai i suiseki organitzada per l’Associació Garrotxina Amics del Bonsai. Com a conseqüència de les obres de la Plaça Mercat, el mercat del disc se situarà a la plaça Clarà, on també hi haurà parades de col·leccionisme i andròmines al llarg del matí del dijous. Com cada any, el Club Motor Antic Garrotxa (MAG) organitzarà una exposició de la història del motor a la Garrotxa, mentre que la Joventut Ocellaire d’Olot torna a programar el concurs de cant d’ocells. Cal remarcar que gran part dels comerços del centre de la ciutat podran obrir les seves portes al llarg de la diada.

MAGAZINE

Torna la Fira de Primavera dâ&#x20AC;&#x2122;Olot

MAGAZINE

Salut: la selecció del que mengem

“La diferència entre els països pobres i els països rics és que en els primers la gent no sap quan menjarà, mentre que en els segons la gent no sap què menja”. Aquesta cita, d’un article d’opinió sobre les noves crisis alimentàries, ens permet iniciar una discussió sobre la manera de saber què mengem. Catalunya ha crescut des dels anys 50, ha superat èpoques de pobresa i carències alimentàries, i ha viscut el final del segle XX i l’entrada del XXI com si el benestar fos un dret adquirit... i sovint de forma desmesurada. I, pel que fa a l’aliment, ho podem observar en dos detalls interessants: mentre que a mitjans del segle XX la part dels diners que guanyàvem destinada a alimentació girava pels volts del 50%, actualment es situa entre el 10 i el 12%. Això només es pot aconseguir amb una oferta alimentària multiplicada i a preus baixos. I els preus baixos només es poden aconseguir amb processos de producció, transformació i distribució que permetin que els productes agradin a tothom, arribin arreu, i es conservin durant molt de temps per poder arribar arreu.

I si volem fer un producte que agradi a tothom, arribi arreu, i es conservi molt de temps ens veiem obligats a fer productes plans, monòtons, pel que fa a sabor, textura i riquesa gustativa. I també productes amb conservants, espesseïdors, colorants, aromatitzants i altres additius que facin que ens creiem que estem menjant filet quan el que ens arriba son retalls de carn de tercera manipulats fins a fer-los inidentificables. Tot això en un país, Catalunya, on tenim accés a productes frescos de tot tipus, produïts en proximitat, que ens poden arribar sense pràcticament cap manipulació. Aquests productes conserven totes les aromes i valors nutritius que els són propis, i podem situar-los geogràficament per saber la cara que té el productor! I, considerant la gran oferta, sovint els trobem a preus molt ajustats i propers als de la resta de productes. Quina hauria de ser la nostra actitud, si el que desitgem és saber què mengem, d’on ens arriba el que mengem, i com han processat el que posem a taula? En primer lloc, no ens fa falta menjar cap producte que tingui molts elements. Podem i

Salut: la selecció del que mengem

hem de tendir a triar productes crus, frescos, sense cap element afegit. Preferiblement productes ecològics o de producció integrada, perquè ens permet controlar l’ús d’herbicides o altres fitosanitaris. En segon lloc, no ens cal menjar productes llunyans. La gran majoria d’aliments habituals en la nostra dieta es produeixen al país, i en ecològic. Podem ocasionalment anar a buscar alguns elements, com el plàtan de Canàries, però res justifica que ens dediquem a comprar mangos, lichis, o altres fruites produïdes a l’altra banda del món. Podem cobrir les nostres necessitats amb productes fets a casa. Gandhi va dir en una ocasió “al món n’hi ha prou per cobrir les necessitats, però no la golafreria” (fent un joc de paraules entre “needs” i “greeds”). En tercer lloc, no ens fan falta productes farcits d’additius. Molts d’ells serveixen per fer durable productes que haguéssin estat eliminats de la cadena alimentària perquè no arribàven a les condicions exigides. Amb els additius, són perfectament comestibles, però això vol dir que els additius també ens els mengem. I si aquests additius ajuden a conservar l’aliment, no en podem inferir que si ens els mengem ajudin a conservarnos! EN RESUM: la prioritat en el consum só n aliments crus i frescos, preferentment ecològics, de proximitat, sabent on s’han produït, i lliures d’additius i manipulacions innecessàries. Potser això ens obligarà a cuinar una mica més, però tambè la cuina forma part de la cultura del país, i convé no perdre-la. Fins la propera columna. Ecogarrotxa Joan Bassets

Neix la revista Som de Poble

Neix la revista Som de Poble, una aposta per donar una empenta als municipis de la comarca d’Osona

L’equip de Vicolot-CostaBrava ha llançat, aquest mes de març, un nou projecte que vol donar tot el protagonisme als pobles de la comarca d’Osona. Som de Poble és el nom que engloba aquesta iniciativa, que manté una clara relació amb la plataforma Vicolot-CostaBrava a través del web vicolot.com i de les seves xarxes socials. La nova revista manté també una vinculació amb aquesta quant a continguts. De la mateixa manera que VicolotCostaBrava aposta per difondre i recomanar activitats i establiments relacionats amb el turisme de proximitat i la gastronomia, Som de Poble segueix donant tot el protagonisme a un públic que vol aprendre més sobre les activitats culturals i d’oci que poden trobar a cada poble, a més d’apostar per donar una empenta al comerç local. Llegeix la revista online:

MAGAZINE

La recepta de Casa Tió

La recepta de Casa Tió:

Pit de pollastre amb ceps i tomàquets secs INGREDIENTS (4 persones) - 4 pits de pollastre - 500 g. de patates petites pelades - 3 grans d’all pelats i picats - 4 ceps nets i tallats a làmines i posats amb 100 cc. d’oli uns 30 minuts - 4 o 5 tomàquets secs i tallats a tires gruixudes, també posats en l’oli dels ceps - 2 fulles de llorer - 200 cc. de brou de pollastre - Sal i pebre molt

Salpebrem els pits de pollastre i els posem a daurar en una cassola amb 3 cullerades del mateix oli dels ceps i els tomàquets. Quan ja s’han daurat, hi afegim les patates, els grans d’all, els tomàquets ben escorreguts i eixugats amb paper de cuina, les fulles de llorer i el brou. Es deixa coure de 20 a 25 minuts. Uns 10 minuts abans d’acabar-se la cocció, hi afegim els ceps ben escorreguts.

* Acaba d’arrodonir l’àpat amb vi blanc Gran Gesta Jove

MAGAZINE

xxxxx

MAGAZINE

Sopar maridat amb el restaurant Aradi i el Celler Arché Pagès

Sopar maridat amb el restaurant Aradi i el Celler Arché Pagès A la Costa Brava, uns quants restaurants de la Cuina de l’Empordanet i uns quants cellers de la Denominació d’Origen Empordà s’uneixen del 31 de gener al 27 de juny. D’aquesta unió en surten els sopars maridats, un dels quals es va celebrar el passat divendres dia 11 d’abril i on vam tenir l’ocasió de ser presents. En aquesta ocasió, l’àpat va tenir lloc al restaurant Aradi de Platja d’Aro, conjuntament amb el Celler Arché Pagès de Capmany. Començant pel tracte rebut tant per la Carme de l’Aradi com a amfitriona del sopar, com d’en Bonfill del celler Arché Pagès i acabant per tots els plats i els corresponents vins que vam degustar durant tota la vetllada, ens va suposar un retrobament amb la cuina de qualitat feta amb molt d’amor i esforç. Tot això, maridat amb uns vins dels quals la cinquena generació d’una nissaga familiar molt coneguda a l’Empordà aposta amb

il.lusió per treure nous productes al mercat creats i pensats per a tot tipus de plats. Per la gent d’interior, com és el meu cas, anar a aquests sopars és, a part d’una oportunitat per temes professionals, una bona ocasió per aprendre a menjar, corroborar que hi ha gent en el món de la restauració i del vi que estan fent molt bé les coses, i que quan es fan les coses amb ganes i dedicació res és imposible. És un fet que ajuda a crear sinergies entre les persones i que ens fa sentir millor en tots els sentits. Per més informació: www.cuinadelempordanetnet Facebook i Twitter: #soparsmaridats2014 #cuinamepordanet #doemporda Lluis Musach Capdevila

MAGAZINE La Fundició Restaurant i Viniteca

Les ciutats semblen sovint reescriure el seu propi destí. Decideixen expandir cap a noves latituds, geogràfiques, culturals i socials. Girona, ha viscut una metamorfosi total en només quinze anys, virant d’un ambient grisenc a una vitalitat forjada a l’entorn de la seva jove universitat, que com un remolí ha desencadenat una explosió en cadena de caràcter comercial, cultural i gastronòmic. L’amalgama d’establiments culinaris sorgits, només engrandeixen llistats i directoris, però no brillen amb llum pròpia sense originalitat, caràcter i ànima pròpia. La Fundició acapara els tres i els dóna joc amb estil propi. Originalitat el savi equilibri dels espais que proposa. Caràcter gràcies a l’ambient en què ens submergeix. Ànima

aglutinant els elements i l’esperit d’un territori eminentment enològic. La sala de tast i compra de vins és santuari urbà de paladars exigents on encomanar a un santoral de 200 referències. El restaurant un salconduit d’imaginació culinària en una alquímia de textures originals, sabors sorprenents i producte autòcton. Un oasi urbà, càlid i relaxat, de tracte professional i exquisit, on truquen a la porta dels sentits totes les essències del vi. Obrim una porta a tota l’essència enològica empordanesa, terra de contrastos, on la Mediterrània abraça els Pirineus i li murmura en forma de tramuntana tota la seva bellesa. Vinyes valents desafien la seva força, fan arrels mirant al cel vermellós del

La Fundició Restaurant i Viniteca

capvespre. Petits cellers breguen en un món global oferint personalitat única convertint en vi l’essència d’aquestes terres.

MAGAZINE

L’esmorzar saludable, la millor forma de començar el dia

Anna Prims Em presento: el meu nom és Anna Prims i des de fa 25 anys sóc coach nutricional. M’apassiona el món de la salut i tot allò que hi està directament relacionat. Treballo com a distribuïdora independent d’una de les companyies de nutrició i benestar més importants del món: Herbalife.

Aquest és l’inici d’una col·lecció d’articles en els que us explicaré de quina manera ens hauríem d’alimentar i nodrirnos per tenir una millor qualitat de vida i viure més feliços. Avui començarem per una de les parts més importants: l’esmorzar.

Com el preparem? En primer lloc, prendrem dos tapets d’aloe vera dissolta en un gran vas aigua, que ens netejarà l’aparell digestiu, i eliminarem toxines. Pot ser la solució a possibles problemes gàstrics com podrien ser el colon irritable, digestions pesades o acidesa, entre d’altres. A més, és

L’esmorzar saludable, la millor forma de començar el dia

magnífic antioxidant. Conté molt poques calories (només 6!) i apart del matí, es pot prendre a qualsevol hora del dia, essent un cremador de greix natural. El batut fórmula 1 serà el rei del nostre esmorzar i la base nutricional que necessitem. Preparat a base de proteïna de soja, ens aportarà tots els nutrients essencials, entre ells les proteïnes i els hidrats de carboni que ens proporcionaran energia durant tot el dia a més a més, de vitamines i minerals. Un esmorzar reconegut a nivell mundial per la seva facilitat de preparació i els saborosos gustos en els que està disponible. Aquests tres passos tan senzills configuren el nostre esmorzar saludable. T’agradaria provar-lo? T’asseguro que la teva energia i vitalitat canviarà en pocs dies! Que sigueu molt feliços!

una excel·lent manera d’hidratar el nostre cos i començar el dia en plena forma. Seguidament prendrem la beguda instantània d’herbes, un combinat de fàcil de preparar i una bona alternativa a les begudes energètiques, que són massa ensucrades i que el nostre cos no necessita. Aquesta beguda ens aportarà energia i actuarà com un

Anna Prims Coach Nutricional Distribuidora Independent d’Herbalife i Membre de l’Equip President Contacta amb ella a: anna@vicolot.com

MAGAZINE

Sabies que...?

Sabies que Shrek està inspirat en una persona real? La imatge del personatge Shrek està basada en la de Maurice Tillet, un lluitador professional que va tenir una malaltia anomenada acromegàlia, comunament coneguda com “gegantisme”, que es caracteritza per la producció en excés de l’hormona del creixement, afectant especialment a les extremitats i el cap (del grec akron, “extremitat”, i megues, “gran”).

Tillet va néixer el 1910 a França i va créixer amb el somni de ser actor, però, després de les burles i la intolerància dels seus compatriotes, va marxar als Estats Units, on es va convertir en lluitador professional, eventualment guanyant molta popularitat pels mateixos trets que el van fer deixar la seva pàtria. Dins del quadrilàter, va ser anomenat, justa o injustament, “l’ogre”.

xxx

MAGAZINE

ATMA: una oportunitat per descobrir la Garrotxa en bicicleta

ATMA: una oportunitat per descobrir la Garrotxa amb bicicleta

Foto: ATMA

Fa mes de 20 anys que a ATMA, l’Agència de Turisme Mediambiental, treballa per l’estudi, la gestió i la promoció del turisme en el medi natural a la comarca de la Garrotxa, mitjançant un seguit d’activitats relacionades amb el medi ambient i la seva vessant més lúdica i educativa. Projectes de promoció i divulgació dels valors naturals, programes d’educació ambiental o gestió d’infraestructures turístiques son alguns dels aspectes que treballa, tenint sempre en compte el respecte cap al medi i el seu coneixement per part dels ciutadans. Tot això ho fan gràcies a la gestió de dos equipaments que es complementen i que permeten al visitant curiós gaudir d’una

comarca en moltes ocasions mal coneguda. D’una banda el Càmping Natura, fundat l’any 1992 a Les Preses i ubicat al peu del Puigrodó, on hi ha un mirador de la zona volcànica de La Garrotxa i des d’on surten diversos camins pedestres per passejar fins al volcà Racó. El càmping ofereix als hostes un ambient tranquil i familiar i un punt d’estada per visitar la comarca. En aquest sentit, és interessant arribar-se fins a la Vall d’en Bas, antiga zona lacustre que és una de les valls més fèrtils de Catalunya i on estan establerts els pobles de El Mallol i Hostalets d’en Bas, declarats conjunts històrico-artístics. La vall també té una zona de bany a l’Àrea Recreativa dels Pins, a Sant Privat d’en Bas.

Foto: ATMA

MAGAZINE

ATMA: una oportunitat per descobrir la Garrotxa en bicicleta

Qui vulgui passar una agradable estada a la comarca de la Garrotxa, no pot dubtar a atrevir-se a gaudir de les seves rutes en bicicleta, sigui amb amics o amb família. Per a més informació: www.atma.cat www.infobicicleta.blogspot.com Troba’ns també a facebook:

Foto: ATMA

Pels més esportistes, ATMA gestiona també el Centre Logístic de Bicicletes, just al kilòmetre 0 de la Via Verda del Carrilet a menys de deu minuts en cotxe del càmping. Allà es poden llogar bicicletes i contractar trasllats i recollides al llarg de les Vies Verdes de Girona, un antic tram ferroviari convertit en un carril per a bicicletes que cobreix els trams Ripoll-Olot-Girona-Sant Feliu de Guíxols, així com coordinar serveis a la nova ruta de Pirinexus. Aquest extens camí permet al ciclista endinsar-se en uns paratges naturals dels quals destaca, per exemple, la ruta del Carrilet, que té un traçat de 57 quilòmetres i travessa tres comarques i dotze pobles recorrent les valls dels rius Fluvià, Brugent i Ter. A més a més, el Centre Logístic ofereix un seguit de rutes de diferent distància i grau de dificultat pel territori perquè tothom trobi un recorregut adient a les seves necessitats. Els diferents models de bicicleta permeten adaptar a qualsevol tipus de ruta i client (elèctriques, muntanya, trekking, carretera, infantils, carros-remolc...).

Foto: ATMA

MAGAZINE

Ecolider Olot garanteix fins a un 60% d’estalvi en tinta i tòner d’impressora

aquest sentit, “no només reciclem sinó que els nostres embalatges són reutilitzables. Per motivar a la gent a reciclar abonem tant els embalatges com els cartutxos de tinta i tòner originals o reciclats per nosaltres”. El funcionament, explica Villagrasa, és senzill: “Nosaltres disposem de cartutxos reciclats 100% garantits i que el client pot adquirir. En el cas de no tenir-ne, si pot ser, se li recicla el seu o se’n fa venir un de la central d’Ecolider o de qualsevol dels altres centres. Intentem donar el servei en 24 o 48 hores i també portem comandes a domicili.”. Un altre dels avantatges que ofereix

Reciclatge i estalvi són dues de les paraules que defineixen a Ecolider, una empresa nascuda el 1995 amb un servei especialitzat en el reciclatge i venda de cartutxos de tinta i tòner. Amb gairebé vint anys d’experiència, Ecolider ja compta amb més de 215 centres entre Espanya, Portugal, el Marroc, Veneçuela, República Dominicana, Perú i Angola, consolidant-se així com una empresa líder en el sector. Un dels centres que trobem a Catalunya és a Olot, obert l’any 2012 i, segons la seva gerent, Judith

Villagrasa, “ha tingut molt bona acollida, tant per part dels particulars com per part de les empreses”. En aquesta línia remarca que bona part de l’èxit “és gràcies al benefici per a la butxaca que suposa reciclar un cartutx o un tòner d’impressora, ja que estem parlant de fins a un 60% d’estalvi respecte al preu dels originals”. A més a més, destaca que “la gent està força conscienciada amb el reciclatge, ja que tant les empreses com els particulars cada cop volen més un producte amb garantia i que ajudi al medi ambient”. En

MAGAZINE

Ecolider Olot garanteix fins a un 60% d’estalvi en tinta i tòner d’impressora

Ecolider Olot és el seguiment dels seus clients: “com a empresa intentem donar un servei molt personalitzat al client i global, procurant cobrir les seves necessitats oferintli aquell producte que necessita, assessorantlo en la compra d’impressora, articles i complements informàtics, serveis d’Internet, serveis Multimèdia, manteniment, reparació, consumibles, etc.”. A banda de vendre i reciclar tinta per impressores, en els últims mesos Ecolider Olot ha incorporat una secció de papereria, material d’oficina i escolar. Els complements informàtics també tenen un paper important en la nova línia de l’establiment, ja que aposta per accessoris com fundes i teclats per a tauletes, ratetes, auriculars i bateries externes, entre d’altres. El producte estrella, però, porta segell propi. El llapis de memòria de l’estelada, creat per ells mateixos, és un dels articles més nous que ofereixen i dels més ben valorats. A part del de l’estelada, també compten amb un bon assortit de llapis de memòria divertits. Ecolider Olot: facebook/EcoliderOlot Esteladausb: www.esteladausb.cat/ facebook.com/Esteladausb

MAGAZINE

Irene Palou: “A mi m’encantaria fer turisme al Lluçanès”

Irene Palou: “A mi m’encantaria fer turisme al Lluçanès” Quins són els racons del Lluçanès que no poden passar per alt? La joia del Lluçanès és el claustre de Lluçà. Però també hi ha llocs amb molt encant, com el casc antic de Sant Boi, el poble d’Alpens, la cripta d’Oristà o el safareig municipal de Prats. Podríem definir la tendència actual com a “turisme de proximitat”? Sí. Majoritàriament ve gent de l’àrea metropolitana, justament per passar el dia en un entorn rural fugint de les aglomeracions.

L’Irene Palou és tècnica de turisme i responsable de l’Oficina de Turisme de Prats de Lluçanès. En el seu dia a dia, compagina també altres tasques tècniques i administratives al mateix Ajuntament. Si haguessis de convèncer algú perquè visiti el Lluçanès, què li diries? Que no s’ho pot perdre perquè hi trobarà, sobretot, un paisatge diferent i molta tranquil·litat. Els pobles del Lluçanès són molt petits, molt acollidors, i hi ha moltes activitats de natura. A més a més i com a avantatge, ara és molt més fàcil arribar-hi. Prats, per exemple està a poc més d’un quart d’hora de Vic o Berga.

Per la gent que es mou pel territori aprofitant les fires i les festes, quines destacaries del Lluçanès? La més antiga del Lluçanès és la Fira de l’Hostal del Vilar, que es fa a Sant Agustí de Lluçanès el 28 de setembre. També han près molta anomenada la Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra i la d’en Perot Rocaguinarda d’Olost. I de Prats? A Prats tenim la Fira de Sant Jaume dedicada al comerç en general al juliol, i al desembre la Fira de Santa Llúcia. Com a festa, el passat mes de febrer vam celebrar Santa Àgata per commemorar la data en què les tropes de Felip V van cremar Prats ara fa 300 anys. A Prats, a part de les fires tenim mercat els diumenges i els comerços oberts fins al migdia. Llegeix el contingut complet a vicolot.com

MAGAZINE

L’empresa de genètica porcina Sergal presenta el GenomPlus

L’empresa de genètica porcina Sergal presenta el GenomPlus El passat divendres 11 d’abril, l’empresa de genètica porcina Sergal va fer l’acte de presentació del GenomPlus, una línia de producte exclusiva que la situa com l’empresa pionera dins del territori espanyol, primera a desenvolupar aquesta prestigiosa categoria de Pietrain. L’esdeveniment, que va comptar amb la presència d’unes 150 persones del sector porcí, va comptar amb la presència del director de reproducció de la reconeguda empresa alemanya SHZ, el Dr. Jan Bielfeldt1. En un discurs molt ben valorat per tots els assistents, Bielfeldt va exposar el procés que ha seguit la marca per investigar i aconseguir comercialitzar aquest producte i els avantatges de treballar amb el GenomPlus. Entre ells, va destacar l’alta fiabilitat respecte a altres animals sense proves genètiques, ja que s’aconsegueix saber la qualitat real del mascle en base a una gran quantitat de dades que aporta la informació genòmica. Segons Bielfeldt, es tracta d’un “abans i un després. És una revolució”. La iniciativa de desenvolupar el GenomPlus va sorgir, segons Bielfeldt, “quan vam veure que ja s’estava fent amb

animals de corral”. Amb l’objectiu de traslladar aquest sistema al sector porcí per millorar el programa de cria de garrins, el següent pas va ser buscar la col·laboració de diferents universitats per desenvolupar aquest projecte, que va comptar amb el finançament del govern. Bielfeld es va mostrar orgullós de la feina feta i dels beneficis que ha aportat el GenomPlus, però va apuntar que “això tot just és el començament”. De cara al futur, es planteja la possibilitat d’aplicar altres paràmetres que continuïn afavorint la selecció genètica “com l’olor o la qualitat del semen”. En aquest sentit i com a punt a favor per Sergal, va destacar que aquesta empresa hagi liderat la comercialització

del Genom Plus, ja que fins llavors SHZ ho havia fet només a Alemanya, el seu país d’origen. Un cop finalitzada la conferència, els assistents van poder intercanviar les seves opinions i les seves experiències com a clients de Sergal i del GenomPlus en un dinar-bufet, a les mateixes instal·lacions del Món Sant Benet. En aquest sentit, empresaris del sector van valorar de forma molt positiva la trajectòria de Sergal i van qualificar de “necessari pel sector” actes d’aquesta índole, ja que els permeten establir diàleg amb els impulsors d’aquesta investigació i d’aquesta manera, compartir experiències amb altres professionals del sector.

MAGAZINE

Abstract: mobiliari i complements de bany amb la millor relació qualitat-preu

Entrevista als socis fundadors de l’empresa de mobiliari de bany Abstract, Marc Casadevall Roca i Josep M. Garcia Garcia. Com va començar Abstract? El 2008, els dos socis vam començar a treballar junts en una botiga que tenia a veure amb el tema dels banys. El 2009 vam decidir muntar Abstract, a Olot, perquè vam veure una oportunitat de negoci. Com definiries Abstract? És una empresa experta en mobiliari, complements i accessoris

MAGAZINE

Abstract: mobiliari i complements de bany amb la millor relació qualitat-preu

de bany, que comercialitza i distribueix a diferents comerços del sector. Actualment treballem sobretot a nivell català, però ara hem començat a exportar al País Basc i a Itàlia. Quin és el vostre producte estrella? El nostre fort són els plats de dutxa i els taulells del material aston, de fabricació pròpia. Aquests dos productes es poden personalitzar i fer a mida segons les necessitats del client. A part d’això, comercialitzem mobles de bany fabricats a Madrid. Heu notat algun canvi en la demanda per culpa de la crisi? Nosaltres no venem a particulars sinó a les botigues, i elles sí que han notat canvis. Ara, treballem sobretot per un client mig, que es pot permetre fer una reforma de bany, i l’obra que fem més sovint és canviar la banyera per un plat de dutxa. Com feu front a la competència en mobles de bany? Oferim una molt bona relació qualitat-preu, però no podem competir amb les grans superfícies que ofereixen preus extremadament baixos. Per tant, ens hem de desmarcar i fer coses diferents.

MAGAZINE

Més de 125 quilòmetres de Vies Verdes per descobrir nous paisatges

Més de 125 quilòmetres de Vies Verdes per descobrir nous paisatges Foto: Consorci de les Vies Verdes de Girona

Miquel Calm és el President del Consorci de les Vies Verdes de Girona i Vicepresident de la Diputació de Girona. Aprofitant l’arribada del bon temps, ens explica a què es dedica el Consorci i què ofereixen a tothom que vulgui gaudir d’un entorn que es pot descobrir a peu o en bicicleta.

també els camins naturals, on no hi passava el tren però que s’han adaptat per fer un camí d’uns 125 quilòmetres en total.

Quan i per què va néixer el Consorci Vies Verdes? El consorci va néixer amb l’objectiu de representar tot el territori que abarquen les Vies Verdes, ara fa gairebé una dècada. Va començar amb l’agrupació de la Diputació i els ajuntaments dels municipis per on passa, arribant a un acord per crear una entitat que fes tota la gestió i la promoció de la via actual. Per tant, es tracta de la unió de diverses comarques.

Quins serveis oferiu a la gent que vol fer la ruta marcada? En aquest sentit, treballem conjuntament amb el Patronat de Turisme i els ajuntaments. Veiem que hi ha molta gent d’altres països que busca aquest tipus d’oferta turística per fer amb bicicleta. Per aquest tipus de públic, els oferim el servei integral de lloguer i transport de bicicletes, allotjament en un alberg, etc. I per altra banda, també ens trobem un altre tipus de públic molt important sobretot durant els caps de setmana, que són els catalans que es desplacen fins alguna de les poblacions de la Via Verda per fer una part del recorregut.

Què son exactament les Vies Verdes? Són traçats per on antigament hi passava el ferrocarril. A part d’aquests, s’hi troben

Teniu idea de quanta gent ha trepitjat la Via Verda últimament? Ara fa un any, les dades indicaven que havia

Foto: Consorci de les Vies Verdes de Girona

MAGAZINE

Més de 125 quilòmetres de Vies Verdes per descobrir nous paisatges

tingut dos milions d’usos anuals. Actualment, podem afirmar que aquesta xifra ha augmentat molt. Fa poc heu engegat el projecte de Pirinexus. De què es tracta? És una ruta cicloturística circular, la més gran del sud d’Europa, que compta amb uns 353 quilòmetres aproximadament. Vam voler aprofitar l’actual traçat de les Vies Verdes i enllaçar-lo amb camins secundaris, passant per diverses ciutats franceses fins arribar a coll d’ares. Precisament, ha estat una de les finalistes del premi a la millor ruta pedalable del 2014, segons la Fiets&Wandelbeurs d’Amsterdam. Sí, aquesta fira, on vam ser presents, és una de les fires de cicloturisme i senderisme més consolidades d’Europa, i el jurat va escollir Pirinexus com una de les rutes finalistes. El motiu que van exposar va ser el gran contrast de paisatges que ofereix el recorregut, amb una combinació perfecta de mar i muntanya a pocs quilòmetres de distància. Quin valor té Pirinexus per la zona on es troba? Veiem que té molt interès per part de les empreses que es dediquen al turisme. Des de l’inici d’aquesta legislatura, hem doblat els ingressos econòmics procedents de les empreses que col·laboraven amb nosaltres, procedents de càmpings, turisme rural, etc. perquè hi veuen un gran potencial. Quins projectes teniu en ment de cara al futur? Un d’ells és la ruta del Tren Pinxo (Banyoles-Sarrià de Ter). El projecte ja està fet, només cal fer l’obra per habilitar la ruta, i ens plantejarem aquesta acció quan tinguem l’oportunitat econòmica per fer-ho. La vostra oferta ha hagut d’adaptar-se als hàbits dels turistes durant els últims temps? El nostre objectiu és donar el màxim d’oferta possible, perquè la gent pugui gaudir-la d’una manera o d’una altra segons els seus gustos. En aquest sentit, veiem que està canviant la tendència de visitar la zona de la Costa Brava simplement per anar a la platja. Ara, la gent es lleva d’hora, aprofita per anar a córrer o en bicicleta, i després va a la platja. Ha canviat la mentalitat i aquest tipus de públic necessita infraestructures. Després de doblar la participació de la Marató de les Vies Verdes d’aquest 2014 respecte el primer any, ja esteu preparant l’edició del 2015. Sí, aquesta última edició vam tenir 1.200 participants, una xifra que dobla el número d’inscrits a la primera edició. Pensem que un punt a favor és que donem la llibertat que cadascú pugui escollir la distància amb la qual es senti més còmode (42km, 30km, 21km, 10km), i així ho continuarem fent en la propera edició.

Foto: Consorci de les Vies Verdes de Girona

MAGAZINE

El club dels recomanats

Tradicio i modernitat dins de la DO Emporda

La família Arché Pagès fa més d’un segle que treballa la vinya. Després de cinc generacions de viticultors del cor de l’Alt Empordà, a Capmany, des de l’any 2004 elaboren vins propis i amb personalitat. Una collita a mà i un procés d’elaboració pel qual s’utilitza maquinària d’última generació són la garantia d’un producte final exquisit i cuidat fins l’últim detall, que forma part de la DO Empordà. Expliquen des del celler que “la recol·lecció es duu a terme delicadament en petites caixes de 12kg, el raïm arriba al celler intacte i sa, havent-lo destriat a la pròpia vinya, i la verema es realitza quan cada varietat arriba al seu punt òptim de maduració”. Les varietats que la família cultiva en les 14 hectàrees de vinya pròpia són: garnatxa negra i blanca, carinyena, Macabeu, syrah, cabernet sauvignon i merlot.

C/ Sant Climent 31 17750 Capmany (Girona) Tel. 626 64 72 51

T’ho recomana

MAGAZINE

El club dels recomanats

Plats de temporada en un entorn que no deixa indiferent Una casa centenària de la part alta del poble de Capmany, a l’Alt Empordà, és on s’emplaça des del 2001 la Llar del Pagès, un restaurant que no deixa indiferent. Tothom qui ha gaudit d’un àpat en aquest establiment, en destaca l’ambient acollidor i familiar. L’entorn perfecte per degustar els productes tradicionals i de temporada d’aquesta zona de la Costa Brava, acompanyats de vins de l’Empordà envellits a la seva bodega excavada a la roca. El restaurant està liderat per Toni Sabas, que es declara “un enamorat del foie, de la tòfona i els bolets”, als quals dedica temporades monogràfiques durant els mesos en què aquests productes es troben en el seu millor moment.

Alt, 11 17750 Capmany (GIRONA) Telèfon: 972 549 170 www.lallardelpages.com info@lallardelpages.com facebook.com/LaLlardelPages

La filosofia de la cuina passa per “un producte ben tractat, sense salses que emmascarin el seu sabor original i respectant al màxim els punts de cocció. D’aquesta manera es pot extreure el millors d’ells mateixos”. Aquesta, expliquen des del restaurant, “és la base d’una carta que es mima amb molta cura”.

T’ho recomana

30 Vicolot: cada vegada més propers, cada vegada més presents! Punts de distribució:

A part de les dues capitals, també estem presents a Manlleu, Centelles, Torelló, Tona, Roda de Ter, Sant Julià de Vilatorta, Les Preses, Sant Feliu de Pallerols, Sant Joan Les Fonts o les Valls d’en Bas i la Vall de Bianya. Segueix-nos a www.vicolot.com, al Facebook i a Twitter: @vicolot VIC AQUARIUM DEL GES ART EN CUINA BIBLIOTECA DE VIC BOI GALTÉS BRUNNI IMAIG VIC CAMBRA DE COMERÇ DE VIC CLUB PATÍ VIC COOPERATIVA PLANA DE VIC CORRETJA EL GALLARET ESTANC CRIVILLÉS FRANKFURT BAVIERA MUNTANYA DE LLIBRES OFICINA DE TURISME ÒPTICA ESTRADA QUELMI QUESVIC UNIVERSITAT DE VIC XARCUTERIA MOLAS OLOT AGROBOTIGUES VERNTALLAT ARESTA BIBLIOTECA D’OLOT CAFÈ EUROPA CAN 60 CAN CARBASSERES CAN JAPOT CONSELL C. DE LA GARROTXA CORREDERA NÚVIES CRISTINA PUJOLRÀS JOIES FONT ESPORTS FONT MODA FONTFREDA PINTURES LA QUINTA JUSTA NO-RES JOIERIA OFICINA DE TURISME L’HOSPICI ROCANEGRA CAFETERIA CAFÈ DEL MIG TORELLÓ AJ. DE TORELLÓ ASTOR CASUAL MODA CELLARIUM COPYGES CUCUT DECO ART DISSENY D’ARGENT ELECTRICITAT LLASS MARTA CABALLERIA MODA PISCINA DE TORELLÓ MANLLEU BIBLIOTECA DE MANLLEU MUSEU INDUSTRIAL DEL TER LES PRESES AJ. DE LES PRESES BAR LA PLAÇA CAMPI QUI PUGUI C. BICICLETES CAN CENTRAL CAN MORERA CBR ESTILISTA FARMÀCIA PRAT FLECA CAN DORCA VERTISOL HOSTAL CENTELLES AJ. DE CENTELLES MIMA’T PISCINA DE CENTELLES REGINA JOIERIA ST. JULIÀ DE VILATORTA AJ. DE ST. JULIÀ CA LA MANYANA CROSSANDRA MAS ALBEREDA PUIGLAGULLA RESTAURANT

ALTRES PUNTS DE DISTRIBUCIÓ: HOTEL MAS ALBEREDA AJ. ST. FELIU DE PALLEROLS CÀMPING LAVA MAS PIGUILLEM CÀMPING VALL DE BIANYA MASIA VILASENDRA HOTEL EL VENTÓS HOTEL EL MONTANYÀ

VALL D’EN BAS AJ. DE ST. ESTEVE D’EN BAS QUADS D’EN BAS VALL DE BIANYA AJ. DE LA VALL DE BIANYA CA LA GRACIETA BAR HOSTALNOU DE BIANYA CASA RURAL EL CALLÍS PLATJA D’ARO CÀMPING VALLDARO HOTEL CALA DEL PI HOTEL COSTA BRAVA OF. DE TURISME DE P. D’ARO MARISQUERIA ARADI MARTI COLL SA COVA RESTAURANT NM SUITES VIART FISHOP PALS RESTAURANT HOTEL SA PUNTA RESTAURANT HOTEL LA COSTA LLAGOSTERA ELS TINARS CA LA MARIA CAN PANEDÈS STA. CRISTINA D’ARO/SOLIIUS MAS TAPIOLAS LES PANOLLES MADREMANYA RESTAURANT HOTEL LA PLAÇA TORROELLA DE MONTGRÍ PORTAL DE MAR PALAMÓS LA GAMBA MAS DELS ARCS BEGUR L’HOSTALET DELS INDIANS REST. HOTEL AIGUA BLAVA LLAFRANC RESTAURANT HOTEL EL FAR RESTAURANT HOTEL CASAMAR RESTAURANT HOTEL LLEVANT PALAFRUGELL RESTAURANT LA XICRA TORRENT REST. H. MAS DE TORRENT CASSÀ DE LA SELVA MAS CANYET MAS ROS VIDRERES CAN POU RESTAURANT FONT DEL PLA CAMPLLONG CAN BARRIS GIRONA HOTEL LLEGENDES DE GIRONA GIROBOWLING GRAN SOL BUFFET OF. DE TURISME DE GIRONA HOTEL CARLEMANY TOMAQUET BAR RESTAURANT STA. COLOMA DE FARNERS APARTAMENTS STA. COLOMA MAGMA MASIA GALLART MAS SOLÀ LLOFRIU SALA GRAN CAMPRODON ESTANC MORER

GOLF EL MONTANYÀ CA L’ANNA DE VENTOLÀ BAR LA PLAÇA DE RIBES DE F. RESTAURANT CAP DEL PONT EL REVOLT DE ST. QUIRZE DE S. FONT DEL GRÈVOL ARCADA DE FARES ESTANC CAMPRODON MANCOMUNITAT CAMPRODON

Si vols subscriure’t i vols venir a buscar la revista a les nostres oficines (Vic), envia’ns un mail a: roger@vicolot.com