MAGAZINE
16
Salut: Quins ous?!
Salut:
Quins ous?! Ara fa uns dies, per un tema de geranis, vaig visitar una agrobotiga prop de casa. Un d’aquells centres de confiança, que teòricament estan ajudant-nos a vendre i promocionar els productes de la terra, propers. Aprofitant la visita, vaig donar un volt per la zona d’alimentació. Anava veient llegums de proximitat, sucs del país, fruita, etc. i estava, ho he de dir, força content.
El problema va ser precisament aquest. Quan vaig llegir l’etiqueta dels presumptes “ous de pagès”, vaig veure que en realitat eren ous d’una granja intensiva, amb les gallines en gàbia, i que era una granja de València! És a dir, la gent entrava a l’agrobotiga de tota la vida, per trobar els productes de casa nostra, i sortia amb una dotzena d’ous de gallines criades en gàbia a València.
I, de cop, en una cistella de vímet, prop de l’aparador, vaig veure els ous. Era evident que tenien aquella cistella per oferir als compradors “ous de pagès”, d’aquells que son tant bons perquè les gallines viuen com abans. Els compradors els agafaven a l’engròs, i els posaven en oueres de 6 o 12 unitats, per menjar truites com les que ens feia la mare.
L’agrobotiga no enganyava a ningú. Enlloc no deia que fossin ous de gallines en pastura, ni que vinguéssin d’un poble veí. I els ous estaven correctament etiquetats, fent que la venda fos absolutament legal. Podem discutir si aprofitaven per incrementar el preu, suposant que la gent estaria disposada a pagar més per uns ous comprats dins d’una cistella. Això darrer no ho podem saber, perquè no vaig gosar preguntar-ne el preu.
Encuriosit, vaig voler veure d’on eren. Vaig agafar-ne un, i em vaig trobar amb el que em temia. Com que reglamentàriament cada ou ha de portar marcat en tinta l’origen, podien passar dues coses: que els ous fossin marcats o no. Si no ho eren, hi havia un problema de legalitat, però no necessàriament de qualitat. En tot cas, en una botiga com aquella era desitjable que fossin etiquetats, i ho eren!
En tot cas, el que si és primordial és que comencem a aprendre a llegir les informacions dels aliments que comprem. Les etiquetes ens diuen un munt de coses sobre els que ens empassem al menjar. En el cas dels ous, per exemple, l’etiquetatge s’organitza de la