1
ALUMNES 6è Títol
pag
La guerra
2
La guerra
3
Una carta amb pues
4
Guerra
5
Jordi
6
La guerra
7
La guerra
8
Pareu!
9
La guerra
10
Per què existeix la gerra
11
MNP
12
Guerra entre Ucraïna i Rússia
13
Les families a la guerra
14
Bakea 0% La vida de la guerra La família i la guerra La raó La tercera guerra mundial
15 16 17 18 19
1
LA GUERRA
Hola! Sóc la Maddie i tinc tretze anys. I avui, dia 7 d’octubre, ha començat una guerra que podria ser la tercera guerra mundial en el món. Que com ho sé? Per les notícies, i estic una mica espantada, ja que el meu millor amic, en Jeison, viu on hi ha la guerra a Ucraïna. Però el pitjor no és això, sinó que quan estava caminant cap a casa després de l’escola, vaig sentir un soroll molt fort i molt a prop meu. -
La guerra està aquí, ara ho sé.
Vaig començar a córrer cap a casa i quan una bomba estava a punt de caure a dos centímetres de mi, una persona em va salvar. -
Jeison? Gràcies!- vaig dir amb llàgrimes als ulls.
Ara sí que vam córrer i ens vam amagar dins un supermercat, ja que no vam tenir temps d’anar cap a casa o a algun altre lloc del món. Hi havia molta gent, amagant-se allà, ningú sabia quant duraria la guerra i si viuríem tots. Cada vegada més pares van haver d'anar a la guerra, a salvar el món, i un d’ells era el meu pare. Per mala sort no em vaig poder acomiadar d’ell, ja que estava al supermercat amagada. Dues setmanes després ja va afluixar una mica, jo crec que pensaven que ja no quedava ningú viu. Així que tots els que estàvem al supermercat vam sortir per veure si hi havia algun lloc on quedar-se, perquè estava tot destruït. Vam anar caminant, buscant algun lloc fins que vaig caure i una pedra gegant em va picar al cap. Em sentia marejada i amb mal de cap, fins que em vaig despertar en un hospital amb molta gent mirant-me. Van anar passant els anys de pau, fins que el meu pare em va dir que aquells anys vaig estar en coma, i que el que havia passat de la guerra havia sigut tot un malson.
Martina Cano Badosa 6è EPRI
2
LA GUERRA
El 24 de febrer va passar una gran desgràcia i és que…va començar una guerra.
El 20 de febrer el president d’Ucraïna i el president de Rússia van començar a discutir perquè Rússia i Ucraïna van fer uns acords i Ucraïna no els va acceptar. I diumenge 20 de febrer en Vladimir Putin va decidir atacar a Ucraïna.
Per culpa d'això hi ha gent escapant, gent que té família a Ucraïna i pateix molt, gent que no en té cap culpa i escapa de la guerra… També van bombardejar l’estació de trens i l’aeroport, perquè la gent no poguessin escapar. La qüestió és que si arribés a tot el món, seria la tercera guerra mundial.
El dia 4 de març Rússia va bombardejar una central nuclear. Creiem que si hagués explotat més fort podria haver arribat molt lluny. I el pitjor és que hi ha gent jove lluitant pel seu país, amb la seva vida per davant. Esperem que s’acabi aviat.
Jan Castillo Fernández 6è EPRI
3
UNA CARTA AMB PUES
Estimat senyor president d’On bîr,
Em dic Roxanne Race i tinc tretze anys. Prego que si us plau pareu la guerra. Estic tancada en un búnquer subterrani molt petit, amb els meus 3 germans, la meva mare i la veïna de la casa del costat. És difícil conviure, ja que gairebé no hi ha espai. Se'ns acaben les reserves de menjar i aigua. És pitjor a mesura que passen els dies, els he comptat i en total són cent seixanta-tres dies. No podríeu parar ja? La veritat, és molt estressant sentir tota l’estona les sirenes d’atacs aeris i bombardejos. Al final ens hi acabarem acostumant, ni ens immutarem. Per cert, per què bombardegeu la ciutat de Kiuva? És perquè us caiem malament? O perquè us devem terres? Que jo sàpiga, des de fa molts anys que no us en devem. Si és perquè la gent de Siugra no volem que es quedin amb les nostres terres, per què no ens fa cas? No som lliures? No acabo d’entendre perquè ens bombardegeu. No enteneu el dolor que és pensar el que hi ha a fora o en el que pot passar en qualsevol moment. Milions de persones moren. Tant si són persones de Siugra com d’On bîr. Estan matant a moltíssima gent innocent! Obriu els ulls senyor president. S'està portant com una criatura de cinc anys! És que no ho veu? A part, no només moren persones, la flora i la fauna també comença a desaparèixer. Reso, prego, demano, desitjo que si us plau això pari ja. És imperdonable, tant per la humanitat com per l’ecosistema del món sencer. Però tranquil, jo només volia posar-lo al corrent de què passa al seu voltant mentre vostè està al sofà, odiat pel seu país i manant que tirin un míssil a Kiuva o a Curêu. Per dir-li tot això, em disculpo per haver-li robat dos minuts del seu valuosíssim temps. Disculpi les molèsties. Una abraçada plena de pues, Roxanne Aleth Corominas Codina 6è EPRI
4
GUERRA
Imagina que hi hagués una guerra entre tot l’univers. Què passaria? En aquest cas seria un caos. La terra tindria molta gent per defensar-se com el grup Anonymous, els hackers de Xina, etc. Mart tindria uns alienígenes amb moltes armes que no tenim aquí al planeta Terra, com un disparador que envia rajos als satèl·lits per desactivar-los completament o bé xips que desactiven els mètodes de comunicació, com els telèfons, les antenes o coses similars.
En canvi, hi ha moltes diverses formes de realitzar una guerra, com per exemple una guerra de sancions, una guerra de religió, una guerra de territori… Avui en dia hi ha guerres com la més coneguda, la de Rússia i Ucraïna, però també Etiòpia, Afganistan, Yemen… Per això hem de tenir empatia amb la gent que ve a refugiar-se.
Hassan El Fanichi 6è EPRI
5
JORDI
Hi havia una vegada un nen de dinou anys que es deia Jordi. En Jordi tenia una xicota, tenia una família, amics… El dia 20 de febrer va començar una guerra entre el país d’en Jordi, Ucraïna i Rússia. En Jordi no sabia què fer, perquè veia com es moria la gent i explotaven les cases, les escoles, els hospitals. També van morir familiars d’en Jordi. En Jordi es va posar molt trist, però es va posar encara més trist quan a les notícies van dir que de 18 a 60 anys havien d’anar a la guerra a lluitar. En Jordi amb molta, molta pena i tristesa es va acomiadar de la seva família, la seva xicota i dels seus amics, i va marxar. Allà a la guerra va fer un amic. Tenia la mateixa edat que ell i parlant va descobrir que era un cosí seu. Van estar tres dies lluitant i van poder sobreviure. Entre ells dos van decidir que escaparien, i així ho van fer. Quan es van escapar van estar tres dies caminant. Van passar per rius, muntanyes, platges… Finalment, van arribar a un altre país i allà van trucar a la mare d'en Jordi. Li va dir: -
Hola mama, estic salvat. Endevina a qui m’he trobat a la guerra.
I la mare li va dir: -
Hola carinyo, a qui t’has trobat?
En Jordi va dir: -
M’he trobat en Pau, el meu cosí.
-
Endevina Jordi… Jo també estic aquí on em dius, amb la Laura (la xicota d’en Jordi), en Marc
(el germà) i el teu pare. Estem a la plaça de les joguines. Vine! Va dir la mare. En Jordi va anar a la plaça de les joguines i efectivament, hi havia la família sencera d’en Jordi. Després de retrobar-se van ser feliços.
Carme Entrena Zamora 6è EPRI
6
LA GUERRA
Hi havia una família que vivia a Ucraïna, que es refugiava de la guerra a altres països propers, soterranis, búnquers… El president de Rússia, Vladímir Putin, va avisar els seus militars que havien de destruir el país. També el pare de la família s’havia de quedar obligatòriament a lluitar a la guerra, perquè és obligatori de 18 a 60 anys. Els nens quan ho van saber es van posar tristos, perquè no volien perdre el seu pare en aquesta guerra. Ara s’estan manifestant perquè acabi la guerra, perquè el seu pare pugui tornar a casa sa i estalvi a casa, per tornar a estar junts. També hi ha esportistes i famosos que estan atrapats a Ucraïna, que es volen refugiar de la guerra, i espanyols que volen tornar a Espanya, però no poden escapar. Ara no podrem veure cap pel·lícula, sèrie, dibuixos animats, etc. d’origen rus i baixarà l'economia. En Putin ha bombardejat moltes ciutats i pobles. La gent ha de sofrir per culpa de la guerra. Ara els ajuden per menjar, buscar una casa, treballar, etc. Per tenir una vida com abans.
Mohamed Habri 6è EPRI
7
LA GUERRA
La guerra d’Afganistan contra l'estat islàmic és l'actual guerra més ferotge de totes en el món, i ja fa molt temps que va començar. I allà hi ha mort moltes persones, se'n van d'allà per poder estar vius i no morir. És molt fort perquè tiren míssils i bombes, i és la més perillosa del 2022.
També hi ha la tan coneguda i que se'n parla tant, la d’Ucraïna contra Rússia. Ara molta gent se'n van d’Ucraïna perquè ja hi ha míssils impactant contra Ucraïna i els estan amenaçant amb una bomba nuclear. Tot això és per culpa de Vladímir Putin, el president de Rússia . Diuen que tenien un tracte entre Rússia i Ucraïna, i que Ucraïna no l’ha complert. Per això, Rússia ha atacat i tots diuen que la culpa d'això és de Rússia, però la culpa no és de ningú.
Us posaré un exemple d'això. Espanya i Catalunya, on Catalunya vol ser independent. Hi ha gent d'Espanya que no vol que Catalunya sigui independent i gent d’Espanya que tant els hi fa, França ens diuen que ens ajuden a ser independents… doncs de qui és la culpa?
Parlem d’una família, la família és Putin Katin. Són quatre i en Joan és el petit de la família. En Joan estava mirant la tele i de cop ha vist que ha començat la guerra. En Jaume li han dit que anirà a la guerra i en Joan, la Carla i la Tina han de fugir. En Joan veu una foto del seu pare i s’escapa per anar amb ell. Però la Tina li diu: -mira a la dreta. De cop veu un avió militar i surt el seu pare, però el seu veí no. També veu una tomba i veu com és la guerra de dura. Per això hem de valorar tots els amics i família i valorar el que tenim.
Arnau Homs Balmes 6è EPRI
8
PAREU!
La guerra entre Ucraïna i Rússia va començar el 24 de febrer. Es veu que havien fet un pacte i Ucraïna no el va complir, per això el president (en Putin) de Rússia es va enfadar i va començar a tirar bombes cap a Ucraïna.
Allà jo tinc familiars, els meus tiets i els meus cosins. No poden sortir, ja que no tenen prou diners. Jo per saber que estan bé, el meu tiet sempre m’envia missatges. Avui el meu tiet m’ha dit que faríem una videotrucada i m’he posat molt content. Serà a les 6 de la tarda, ara són les 11 del matí. Estic tan emocionat que no puc estar-me assegut.
Són les 2 de la tarda i estic que exploto! Ja no puc més, li haig d’enviar un missatge: -
Hola, què tal? Tot bé?
-
Si, si, hem aconseguit sortir d’Ucraïna sense ningú ferit, gràcies a la gent que ens ha donat diners, perquè puguem sortir!
-
Ostres que bé! Me'n alegro moltíssim, quan sereu aquí?
-
Diria que falten dos dies per arribar a l'aeroport i per arribar a casa teva, una setmana.
Ja han passat 6 dies. Demà ja haurien de ser aquí. El meu tiet m’avisa que a la 1 de la matinada ja haurien de ser aquí. Són les 00:50, baixo cap a baix i veig el meu tiet, ferit, plorant, però amb un somriure a la cara. Corro cap a ells i els hi dic que passin. Una vegada he curat el meu tiet, m’explica que en Putin quan eren al cotxe els hi ha tirat un coet bastant a prop i s’han fet una mica de mal.
Ja fa dos dies que són aquí, sort que tot ha anat bé, però m’agradaria poder ajudar a més gent.
Iona López Lara 6è EPRI 9
LA GUERRA
El dia 22 de febrer del 2022 va començar la guerra entre Ucraïna i Rússia. El president de Rússia, en Putin, prendre la decisió de guerra contra el president Volodímir (el president d'Ucraïna). Les causes de la guerra van ser que Ucraïna i Rússia van arribar a un tracte fa molts anys i Ucraïna no va complir el tracte. La segona raó va ser que Rússia volia més terreny i en Putin volia el terreny d’Ucraïna i Ucraïna no vol que Rússia agafi el terreny d’Ucraïna. Hola! Sóc la Marta, tinc dotze anys i un germà petit de sis anys que es diu Marc. Visc a Ucraïna i ara estem amb guerra amb Rússia. El meu pare ha hagut d’anar a la guerra, la meva mare s’ha de quedar a Ucraïna per si necessiten militars. Trucaran a la meva mare i anirà a la guerra. Jo i en Marc ens n’hem hagut d’anar a casa els meus tiets a Catalunya. Caminant hi ha 3.140 km, són 33 hores amb cotxe. Quan hem arribat s’han quedat confosos per veure’ns allà, els hem explicat tot el que està passant sobre la guerra, i amb molta il·lusió ens han acollit a casa seva. Mesos més tard… Cada dia parlàvem amb la nostra mare per saber si estava bé, però un dia ens va dir que el nostre pare havia mort. Ens vam posar molt tristos, però el més greu era que la nostra mare estava bé. La van trucar per anar a la guerra, van passar uns deu mesos i encara estava a la guerra. Van passar dues setmanes que la nostra mare no responia i ens vam estranyar. Al final del dia ens va dir que no ens podia escriure perquè havia anat a lluitar a la guerra. Al cap d’uns dies ens va arribar la notícia que la nostra mare s’ havia mort. Ara només tenim als nostres tiets.
Anys més tard… Ens vam anar acostumant a estar amb els nostres tiets. La guerra va acabar al cap de tres anys, jo tenia quinze anys i el meu germà nou anys. Cada setmana anàvem a la tomba dels nostres pares i els recordem com uns HEROIS!
Ainoa Martínez Nadal 6è EPRI 10
PER QUÈ EXISTEIX LA GUERRA?
La guerra existeix perquè entre els governants dels diferents països tenen pensaments diferents. Per exemple, envair terreny.
Quines i quantes guerres hi ha ara? De guerres n’hi ha moltes, però només et posaré les més destacades. De la que ara es parla molt és la de Rússia contra Ucraïna, però n’hi ha més, per exemple la d’Afganistan, Iemen, Etiòpia i més!
Quant duren? Hi ha guerres que duren molt, per exemple la d’Afganistan, que està en guerra des de 2001. La guerra que menys va durar va ser la guerra anglo-zanzibaresa, que va durar entre 38 i 45 minuts. I la que més va durar va ser entre Països Baixos i Illes Sorlingas que va durar 335 anys.
Què li passa a la gent? Els nois amb més de divuit anys els fan anar a l’exèrcit. Els nens, nenes i dones es queden a un lloc subterrani o marxen del país.
Com podem ajudar? Podem ajudar acollint els refugiats, enviant menjar, roba, sacs de dormir, mantes…
Ainhoa Martínez Sánchez 6è EPRI
11
MNP Hola, sóc la Berta i ahir va començar una guerra. A mi les guerres no m’agraden, però és el que em toca viure. El meu pare ha hagut de marxar a la guerra per fer de militar. El trobo molt a faltar i no vull que li passi res. Jo l’estimo molt i no vull que no el pugui tornar a veure. He hagut de deixar casa meva per les bombes. Ara estic fent cua a la carretera. Ja fa tres hores que fem cua, però prefereixo fer moltes més hores de cua que viure el que està passant. Estic amb el meu germà i la meva mare. Estem esperant que els cotxes es moguin una mica. Tan sols la guerra va començar ahir i ja n’estic cansada. He vist molta gent posant-se a baix, a les vies de metro. Quina sort que tinc jo, vull dir que tinc sort de poder marxar amb cotxe, cosa que molta gent no pot. Em sap tan greu… Oh! Per fi, ja hem avançat una mica més. Odio haver de passar per aquesta situació. Oh! Ja veig que tornem a avançar una mica més. Perdó, m’he adormit. Ostres, però si ja no fem cua. -Mama, on som? -Li vaig preguntar. -Som a un camp de refugiats -Em va respondre. No tenia ni idea del que era allò, però jo vaig seguir a la meva mare. Vaig veure molta gent allà, menjant, bevent, plorant… Pobres, vaig pensar. Vam arribar a un lloc ple de menjar. Allà vaig dinar i després amb la meva mare i el meu germà vam anar a una casa on ens van dir que hi hauria més persones. En aquell moment no vaig entendre gaire aquella frase, però quan hi vam arribar, ja ho vaig entendre. Era una casa d’altres persones. M’havien “adoptat”. Adoptar no és ben bé la paraula, però no sé com dir-ho. Ara mateix només tinc una cosa a dir. Moltes gràcies a les persones que ajuden a la gent que ara no sabrien com fer-s’ho. GRÀCIES!
Berta Mascaró Boxó 6è EPRI
12
GUERRA ENTRE UCRAÏNA I RÚSSIA
Entre Rússia i Ucraïna hi ha una guerra molt forta que està provocant molts problemes a altres països. A Ucraïna molta gent ha mort i gent que ha pogut sortir del país i se n’ha anat. Però hi ha gent que s’ha quedat per defensar el seu país. L’exèrcit rus, que és el que ha provocat la guerra, està tirant coets per destruir edificis, cases… tot el que troba per Ucraïna. A Rússia també hi ha nens i nenes que també els estan ensenyant a fer servir armes, com per exemple una escopeta Ak 47 i moltes més armes. A Ucraïna també fan el mateix que Rússia, que ensenyen a fer servir armes als nens i nenes.
Mireia Navarro Erene 6è EPRI
13
LES FAMÍLIES A LA GUERRA
Tot va començar el 24 de febrer del 2022 amb una guerra entre Ucraïna i Rússia.
Quan la guerra es va anar desenvolupant, es van fer dos bàndols. El bàndol que defensava a Rússia, que eren: Xina, Corea del Nord, Corea del Sud, Japó… i el bàndol d’Ucraïna: Estats Units, França, Itàlia, Espanya… No tots estaven involucrats amb la guerra, com Portugal o Corea del Sud, que només defensaven els països en cas d'una guerra mundial. Alguns països es van posar a la guerra i després si que ja va començar la tercera guerra mundial.
Però el pitjor va ser les famílies que s’havien de separar perquè el pare es quedava a la guerra i els fills i les mares marxaven. I d’aquests casos en passaven a milions cada dia. Però hi va haver un cas d’una família que va sortir a les notícies. La notícia deia: Una família Ucraïnesa que va venir a viure Catalunya.
Al final, un any després, va acabar la guerra. Hi havia molta gent que es va quedar sense casa, totes les persones que van morir, algunes famílies es van retrobar, també va costar molts diners arreglar les destrosses… però després de la guerra, tot va ser molt trist.
Fortià Parés Alba 6è EPRI
14
BAKEA 0%
El pare estava treballant i la mare era a casa. De cop tremolà el terra i la mare baixà al carrer a buscar el seu fill Blai, que estava jugant amb el seu amic. En Blai va preguntar a la seva mare què passava. La mare li va dir que havia sentit un soroll fort i que podia ser un terratrèmol o una cosa semblant.
Però el que no sabia és que venia la guerra entre Rússia i Ucraïna. Cada cop sentien més soroll però cada cop més a prop
Fins que poooom! Va explotar un bomba a una casa molt a prop de la seva. Ja sabien el que passava.
Hi havia una guerra, no sabien en quines bandes. Estaven preocupats pel seu pare que estava treballant. Unes hores després va venir el pare i va explicar tot el que passava. Estaven en una guerra, i de cop va pensar que era el seu final.
Aingeru Pérez 6è EPRI
15
LA VIDA DE LA GUERRA
Hola! Em dic Sophi i tinc onze anys. Visc a Perú i un dia hi va haver una guerra contra Perú i Equador. En aquell moment jo estava a l’escola, estava fent matemàtiques. Feia dies que la mestra ens estava ensenyant què era un búnquer i en vam fer un a l’escola. Estava al soterrani.
Va començar la guerra, i estàvem tots a casa. De cop es va sentir una sirena que sonava molt fort. El meu pare va fer una cara com de voler cridar” nooooooo!” La meva mare va agafar el moneder i va marxar a comprar molt ràpid. De cop va tornar amb sis bosses de menjar i amb el carro de la compra ple d'ampolles d’aigua. El meu pare ens va portar a un búnquer, que no era gran, però per tres hores hi cabíem. El meu pare s’havia de quedar al Perú a lluitar, nosaltres fugiríem. Quan va dir això, vaig plorar. Ens vam acomiadar i el meu pare va dir que ens enviaria missatges cada dia. I em vaig posar una miqueta alegre.
Vam marxar amb la meva mare, i em vaig enyorar de la casa, dels amics i familiars. La mare em va dir que ella tenia un lloc per anar que era a casa de la meva tieta, a un poble que en cotxe hi estaríem un parell de nits. Van passar els dos dies i ens faltaven tres hores per arribar. El meu pare encara no havia dit res, estava molt preocupada. Al final vam arribar al poble i la meva tieta ens esperava. Quan me'n vaig anar a la meva habitació, el meu pare em va contestar i em vaig posar molt contenta.
ESPEREM QUE ACABI RÀPID.
Bruna Ramon Miró 6è EPRI
16
LA FAMÍLIA I LA GUERRA
A Canadà, més cap a la part de l’oest, el 1793 dC hi vivia una família pobra que vivien els cinc junts: l’àvia, la mare, el pare, el seu fill i la filla petita. Un dia que els nens estaven jugant, de cop van sonar unes sirenes molt fortes. Havia començat la guerra! La família va començar a agafar tot el que tenien i van baixar al soterrani. Uns dies després, un noi va entrar a casa seva i es va emportar el pare a lluitar a la guerra. Tots estaven tristos, però confiaven que tornaria.
La guerra va durar bastant temps, aproximadament un anyet i mig. Només volien que s’acabés o que arribessin a algun acord els dos presidents, però sobretot que tornés el pare sa i estalvi.
Un dia la nena petita li va preguntar a la mare si podia sortir a la porta a respirar aire pur, que a dintre estava atabalada. Va treure el cap i va poder veure que estava tot destrossat, i tot i que no hi havia soldats, no se’n va fiar i no va sortir. Ells avorrits, estaven al soterrani dia i nit, fins que uns dies abans que la guerra acabés es van quedar sense menjar. Van esperar i desitjar la pau i al final va finalitzar.
Però no estava tot, resulta que EUA havia conquerit la zona on vivia, i es van haver de traslladar al cantó del nord de Canadà.
Dues setmanes després d’haver-se traslladat, una sorpresa va aparèixer. El pare! Tots van saltar i li van fer una forta abraçada, li van explicar tot el que havien fet i els havien fet i els havia passat i van viure feliços per sempre.
Martí Sánchez Ojeda 6è EPRI
17
LA RAÓ —Papa… Em promets que tornaràs?— Em deia la meva filla de sis anys amb llàgrimes als ulls. —T’ho prometo papalloneta meva— Li vaig dir afectuosament, sense saber realment si el que li estava prometent acabaria sent cert. —T’ho prometo. La meva dona estava al costat plorant desconsoladament. Ella i jo ja havíem decidit feia uns dies que elles dues marxarien fora del país soles, ja que jo havia estat obligat a quedar-me per batallar i anar a la guerra. Que què és el que més estimo? A la meva filla. Em destrossava el cor passar per tota aquella situació, sabent que podria ser l’última vegada que la veia, que no la podria veure més. Però, el pitjor de tot era que jo era una persona normal, una persona que no volia lluitar, volia viure. Ja era el dia. El que podria ser l’últim. Un autobús em va passar a buscar. Era un autobús vell, amb algun vidre trencat i amb uns quants nois. Alguns joves, alguns més grans. Quatre o cinc estaven plorant, d’altres, com jo, ens estàvem aguantant les ganes de fer-ho. Al baixar de l’autobús em van donar roba amb aspecte militar. Tres hores després, em trobava entre bombes i trets. Estava amagat rere una gran pedra al costat d’un home d’uns cinquanta anys. Tots dos anàvem traient el cap de tant en tant, disparant sense ni tan sols saber-ne. De cop, sense veure-ho venir, una bala va travessar la meva espatlla. Estava sagnant. L’home del meu costat havia agafat una peça de roba per parar-me l’hemorràgia. Jo ja estava a punt de perdre el coneixement quan de cop la vaig veure… era una papallona. Sis mesos més tard, em trobo en un camp ple de flors, amb la meva dona i la meva filla, rient tots tres junts i feliços.
L’amor de la meva papalloneta em va donar les forces per tirar endavant.
Berta Vinyeta Aranda 6è EPRI
18
LA TERCERA GUERRA MUNDIAL
Había una vez Ucrania y Rusia. Estaban muy tranquilos hasta que un día Rusia tuvo ganas que Ucrania fuera parte de Rusia, y ahí empezó el problema. Ucrania dijo que no y Putin, el presidente de Rusia, se enojó. Putin estuvo dispuesto a hacer una guerra para que Ucrania sea parte de Rusia.
España está con Ucrania, Putin ya le empezó a tirar bombas a Ucrania, mucha gente se va del país y le piden a Putin que pare, que no es necesario. Hay niños pidiendo paz, hasta había un hacker declarándole la guerra a Rusia. Las cosas no van muy bien, las cosas están aumentando.
Ucrania no tenía casi ni habitantes, se están yendo todos y los que no se pueden ir, están en refugios. Putin no para de tirar bombas, lo destruye casi todo por completo.
Hasta que un día Putin vio las noticias y vio lo que estaba haciendo, la gente que mataba, la gente que perdía sus hogares… Y Putin decidió no hacer la guerra, porque se dio cuenta de lo que estaba haciendo. Se volvió aliado de Ucrania y ahora viven totalmente tranquilos.
Joaquin Soria Sanchez 6è EPRI
19
20