No en sé, no puc, no em surt

Per a la meva estimada Pili Punzano, per ser una dona extraordinària i generosa. Que l’eco et torni tota la bellesa que hi ha en tu.

P. S.

Per a l’Hugo i el Nil, els meus preciosos nois. No oblideu que podeu fer tot allò que us proposeu.

G. N.

NOENSÉNOPUCNOEMSURT

©2022 Text de Pilar Serrano © 2022 Il·lustracions de GISELFUST Il·lustradora representada per IMC Agència Literària, S. L.

Primera edició en català per a tot el món: novembre 2022 © Tramuntana Editorial – Rambla de la Generalitat, 41-47 17220 Sant Feliu de Guíxols (Girona) www.tramuntanaeditorial.com

ISBN: 978-84-18520-46-4

Dipòsit legal: GI 1454-2022

Imprès a Arlequín - Espanya Tots els drets reservats

NOENSÉNOPUCNOEMSURT

L’Àlex tenia unes paraules preferides que deia massa sovint. Les primeres eren «no» i «puc». Les deia juntes i moltes vegades.

NO

NO ENSÉ

Les segones que cridava sense parar eren «no», «en» i «sé». També les pronunciava totes seguides i ràpidament.

I finalment «no», «em» i «surt». Les deia de memòria massa vegades al dia...

NO EM

SURT

Quan algú li proposava una tasca, ell sempre responia:

puc! o –No en sé!

Si alguna vegada s’estava uns cinc segons intentant fer alguna cosa, acabava cridant i dient: –No em surt!

NO EM SURT!