EDITORIAL Un curs més, i un altre número de Lo basquet, el setzè. Enguany hem celebrat, per primera vegada, amb il·lusió i èxit, el Dia Mundial de l’Aigua. En felicitem el comitè organitzador perquè ha dut a terme una gran tasca, plena de motivació, a l’hora de planificar-ne les diferents activitats. L’alumnat de primer d’ESO, des del Project Work, també ha organitzat per primer cop una Festa Solidària per ajudar el Xavi, un nen amb Transtorn de l’Espectre Autista, per tal de recollir diners per ensinistrar un gos que l’ajudi i l’acompanyi. Des d’aquí, aplaudim aquest alumnat i totes aquelles persones que els han donat suport en aquesta idea tan fantàstica i tan humana. D’altra banda, també s’ha esdevingut la Primera Edició del Premi d’Assaig Joan Carles Ventura, en honor a aquest company i amic, tan estimat i recordat per tothom. Felicitacions també per a l’alumnat i per al professorat que ha estat premiat en els concursos en els quals ha participat. Així mateix, creiem que cal valorar, i aplaudir, la dedicació de les persones responsables de les activitats extraescolars, i de les que s’han fet al centre, durant aquest curs. Agraïm a l’AMPA, un cop més, el fet de subvencionar econòmicament la revista i d’altres activitats promogudes per l’institut. Així mateix, donem gràcies als ajuntaments dels municipis adscrits al centre per la seva aportació econòmica, juntament amb la de l’AMPA, a l’hora de patrocinar el Premi-Beca de l’Institut Roquetes, que premia, cada curs, l’alumnat que ha acabat el batxillerat amb els millors resultats acadèmics. Gràcies també a aquelles persones que han contribuït a confeccionar la revista. I sobretot a Joan Antoni Gonzàlez, per haver-nos ajudat, des del primer dia, en el seu muntatge. La professora de Matemàtiques, Montse Múria, i la d’Història, Tere Anglada, s’han jubilat. Els desitgem una jubilació plena de salut i de felicitat. Finalment, l’equip de redacció de la revista desitgem que gaudiu amb el contingut de Lo basquet i…, fins al proper número.
Revista de l’Institut Roquetes Núm. 16 Curs 2018-2019
Impressió Impremta Monllau S.L.977503126
Equip de redacció Marià-Blai Lleixà Sumpta Moya Gisela Daura
Dipòsit Legal T-1762-2001
Disseny de les portades Gisela Daura
Institut Roquetes Anselm Clavé, 8 Roquetes
El ciberbullying El ciberbullying, o ciberassetjament, és una nova forma d’assetjament escolar que es duu a terme mitjançant les noves tecnologies. Els dies 2 i 3 d’abril, a l’institut es van fer les Jornades d’Identitat Digital per tractar el cyberbullying, tot concretant-lo en les persones que en són testimonis. El lema d’aquest treball fou “I am a Witness”, que vol dir “Jo soc un testimoni.” A les aules d’ESO es van fer diferents activitats amb el fi de conscienciar l’alumnat de la importància que té el fet de denunciar que algú és víctima de ciberassetjament. L’alumnat de primer d’ESO van confeccionar pòsters; els de segon, padlets; els de tercer, infografies; finalment, l’alumnat de quart van elaborar vídeos a través del quals es presentaven diferents situacions de ciberassetjament. El dia 11 d’abril es va fer l’exposició dels diferents treballs que havien realitzat tots els cursos d’ESO, tot comparant-ne els resultats dels anys 2015, 2018 i 2019. S’hi va observar que els resultats són més positius a mesura que avancen els cursos, però cal dir que encara falta molt camí a recórrer per aconseguir fites més importants. Val a dir que a l’any 2015 encara no hi havia la figura del testimoni; en canvi, ara és molt present en el nostre dia a dia. L’objectiu d’aquest treball i de la seva presentació fou fer palès a l’alumnat i a les famílies que el ciberassetjament és un tema greu que s’ha de prendre seriosament. Si hi apareix, s’ha de parar com més aviat millor. També cal que les famílies controlin l’ús que les filles i els fills fan del mòbil perquè, el fet de no fer-ho, pot comportar greus conseqüències. Gemma Balaguer, Marina Blanch i Judith Falcó
Ha arribat el moment d’acomiadar-me de la tasca docent. Ja sé que a algun de vosaltres, només en sentir el meu nom, se us desperta una son irreprimible. Però, a banda d’això, he de dir que sempre m’he sentit ben pagada quan, en només un o dos de vosaltres, veia una llumeta als ulls perquè us havia despertat l’interès. No em puc creure que us hagi de dir adeu. Són tants els cursos que he estat en aquest institut! He de dir que hi he viscut moments especials. Hi he après de les companyes i dels companys, i també de l’alumnat. M’hi he enriquit de tothom. Xiquetes i xiquets, aprofiteu el temps. El cervell és un múscul més del cos que s’ha d’exercitar. I com? Per exemple, memoritzant la guerra dels Cent Anys: “El primer dia de la guerra…” I així cent anys seguits… Us ho diré per última vegada, i entra en l’examen… Estudieu. Apreneu cada dia alguna cosa nova. Practiqueu la tolerància. Desenvolupeu l’esperit crític. No perdeu mai la capacitat de dubtar de tot. I tot això per a què us ho dic? Doncs per arribar a ser bones ciutadanes i bons ciutadans. Us desitjo tota la sort del món. Fins aviat,
Tere Anglada
Ha arribat el moment d’acomiadar-me i ho he de fer de forma prematura. Com molts ja sabeu, fa més de dos anys que vaig patir una greu malaltia de la qual em vaig poder sortir, tot i que m’ha fet jubilar abans d’hora per una incapacitat permanent. Malgrat tot, em considero una persona afortunada ja que m’he pogut dedicar, durant tota la meva vida professional, a allò que des de ben joveneta m’ha agradat. Tinc 50 anys i poc més de 26 els he dedicat a ensenyar matemàtiques en diferents instituts. El 15 de setembre de l’any 1992 vaig entrar per primera vegada en un institut com a professora, i no com a alumna. Va ser a l’Institut Samuel Gili i Gaya de Lleida. L’estiu de 1993 vaig aprovar les oposicions i vaig anar a treballar, com a funcionària en pràctiques, a l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta. Aquells cursos vaig impartir classes a BUP i a COU. El mes de setembre de l’any 94 em van enviar amb destinació definitiva a l’IES Sòl-de-Riu d’Alcanar, que era un centre pioner en la implantació de l’ESO. Quan vaig arribar-hi, em vaig trobar que no hi havia llibres perquè les editorials encara no els havien publicat. Tot el material que havia d’utilitzar, tant per als crèdits comuns i variables de l’ESO com per a les matèries optatives de batxillerat, l’havia de preparar jo mateixa. Llavors, el treball va ser molt intens, sobretot els dos primers anys. Allí vaig estar durant 13 cursos. Finalment, l’any 2007, per motius familiars, vaig demanar el trasllat per estar més prop de casa i em van donar plaça a l’Institut Roquetes. Després de tants anys en un mateix centre, abandonar-lo, no va ser una decisió fàcil. Quan vaig arribar a Roquetes, m’hi vaig trobar molt a gust des del primer moment, i vaig pensar: “D’aquest centre no em mouré fins a la jubilació.” D’aquests 26 anys guardo en el record els bons moments i, si n’hi ha hagut algun de dolent, ja l’he oblidat. Ara em toca emprendre aquesta nova etapa amb molta tranquil·litat i mirant de fer aquelles coses que sempre havia deixat per a quan tingués més temps. Faig una abraçada a tot l’alumnat que he tingut a classe i a tots els companys, i companyes, amb qui he compartit la sala del professorat. Fins sempre!
Montse Múria
ACTIVITATS SIEI · ACTIVITATS SIEI · ACTIVITATS SIEI
Hort de 1r i 2n d’ESO L’alumnat del primer cicle d’ESO participa en el projecte Hort ecològic pensat per treballar de manera transversal diverses matèries curriculars. El curs de 1r d’ESO treballa l’horta tradicional, tot cultivant hortalisses i verdures de temporada. El curs de 2n d’ESO treballa “el jardí aromàtic”, tot tenint cura de les plantes aromàtiques autòctones del nostre territori. Aquest projecte s’acompanya de la descoberta de l’entorn, tot realitzant sortides per la Via Verda, a la cooperativa Soldebre i al GEPEC amb la finalitat de relacionar la seva pràctica a l’institut amb altres realitats properes.
Autoestima i benestar La higiene és un dels hàbits que es treballen des de l’educació per prevenir infeccions, malalties i males olors. Per treballar-ho, des del SIEI s’organitzen diverses xerrades. Una d’higiene corporal impartida per la infermera del centre, Míriam Pérez. Una segona xerrada d’higiene bucal explicada pels estudiants d’infermeria de la URV de Tortosa amb una sessió teòrica i una de pràctica per aprendre a raspallar-se les dents. Per últim, una d’higiene capil·lar, amb el suport d’estudiants del Cicle de Perruqueria de l’institut, en què l’alumnat pot gaudir del rentat, tallat o pentinat dels seus cabells.
Caixa meteorològica Un dels aparells que ha fet possible el progrés i l’expansió de la meteorologia ha estat l’Estació Meteorològica. Aquest any l’alumnat SIEI de 3r hem estat realitzant una Caixa Meteorològica, emmarcada dins del Projecte Hort. Al llarg del curs hem conegut quins instruments meteorològics es necessiten per fer-la i quina és la seva utilitat. Posteriorment hem anat creant la caixa, treballant-la sobre fusta i llimant-la. Una vegada la tinguem, realitzarem un registre diari de les dades meteorològiques de Roquetes. El nostre alumnat seran veritables dones i homes del temps.
Sortida al gimnàs Colossum El passat mes de febrer vam proposar a l’alumnat de 1r, 2n i 3r del SIEI que participés en una sessió de gimnàs per potenciar l’activitat física i la descoberta de l’entorn més proper. En concret ens vam desplaçar fins al gimnàs Colossum de Roquetes per treballar cor i musculatura amb sessions molt dinàmiques i adaptades a l’edat dels alumnes. Valorem positivament la iniciativa i animem tot l’alumnat del centre perquè adquireixi un hàbit constant en la pràctica de l’exercici físic i l’esport. Així, amb aquest estil de vida, se sentiran bé físicament i psicològicament.
Activitat conjunta amb el SIEI de l’Escola Per tal d’afavorir l’acollida del que serà el nostre nou alumnat i l’atenció a la diversitat, aquest curs hem portat a terme una activitat conjunta dintre del Projecte Hort, en la qual hem realitzat diverses dinàmiques i una activitat de planter, on han plantat una maduixera que han pogut emportar-se com a detall. Aquesta activitat ha ajudat a establir vincles entre els elements del medi natural i l’alumnat. A l’innegable factor de coneixement del medi natural que inclou aquesta activitat s’ha unit l’element afectiu. Tot plegat ha provocat una reacció d’atracció, estima i respecte cap a aquests elements amb què es conviu.
Des del Comitè de Convivència desenvolupem diversos projectes dirigits a millorar la relació i la cohesió entre la comunitat educativa del centre. Aquests són la MEDIACIÓ, les TUTORIES JÚNIOR, i ara també, l’#AQUIPROUBULLYING. Tots aquests projectes, que impliquen la participació del professorat i de l’alumnat, vetllen per la bona convivència del centre de diferents maneres. La MEDIACIÓ vol difondre la resolució pacífica i el diàleg com a forma d’actuar davant els conflictes. Per això tenim un grup de mediadors/es, que anem formant any rere any, integrat per membres del professorat i de l’alumnat. Vetllen per la bona convivència i guien les persones en conflicte per trobar-ne la solució pactada. Per fer-ho, l’alumnat es forma en la matèria específica de 3r, i el professorat ho fa en cursos que es van fent dins del Pla de Formació de Centre. El dia 1 d’abril vam celebrar una jornada on els mediadors de 3r i 4t d’ESO i els de 1r de batxillerat, juntament amb el professorat del centre, vam compartir una tarda d’activitats amb l’objectiu de formar, però també de cohesionar el grup. Sembla que vam aconseguir les dues coses. Alguns alumnes ens conten la seva experiència a través de les següents paraules: “Vam poder gaudir d’una jornada plena de rialles. L’alumnat de l’específica de 3r vam poder aprendre moltes coses noves per poder millorar la nostra capacitat en la mediació. Personalment, em vaig sentir molt a gust tota l’estona, ja que semblava que entre alumnes i professorat no hi havia diferència, perquè érem tots iguals.” (Judit Falcó. 3r ESO) “Va ser una jornada molt divertida. Ens ho vam passar molt bé. Era com si ja ens coneguéssim d’abans. Era com si fóssim una pinya: la pinya dels mediadors”. (Gemma Balaguer. 3r ESO)
TUTORIES JÚNIOR és un programa d’acompanyament que pretén acollir totes les xiquetes i xiquets de primer perquè se sentin des del primer dia còmodes al centre. L’alumnat de 2n i de 3r d’ESO realitzen la tasca de tutor, o germà gran, i adquireixen la responsabilitat de guiar els tutorands durant les seves primeres setmanes a l’institut. Tothom sembla content en participar en el projecte i en poder ajudar-se mútuament. Un incentiu molt gran és la festa que fem quan finalitza el primer trimestre. És una festa de benvinguda per a l’alumnat de primer, però també és un premi per la feina ben feta.
L’#AQUIPROUBULLYING és un nou projecte impulsat pel Departament d’Educació que té com a objectiu treballar per prevenir i detectar l'assetjament escolar, i per poder activar, si és necessari, el protocol pertinent davant de cada cas. Tot això ho fa a través de la formació del professorat, de les famílies i de l’alumnat, i amb d’altres mecanismes de difusió i conscienciació que hem endegat aquest any. El servei comunitari de 4t, anomenat GUAITES, forma també part d’aquest projecte. El programa dona molta importància a la figura de l’observador,que és aquell que veu l’assetjament i el permet. Us convidem a ser observadors actius i EMPODERAR-VOS per fer front a l’assetjament i al ciberassetjament tots junts. “SI HO POTS VEURE, HO POTS ATURAR.” Per Sant Jordi, es va fer públic el nom de la guanyadora del concurs del LOGO d’#AQUIPROUBULLYING. Hafida Hassan s’emportà un premi que consistia en vals d’esmorzar regal per al tercer trimestre. El seu dibuix, d’ara en endavant, representarà aquest servei. Per poder desenvolupar tots aquest projectes, necessitem una sèrie de valors, que anem treballant com a formiguetes any rere any. Són els següents: No judici – Centrar-se en un mateix i mostrar-se tolerant i obert cap a l’altre. Tots som iguals. Empatia – Posar-se al lloc de l’altre. Respecte – A tothom; cap a totes les formes de ser i de vestir; vers totes les idees i religions. Escolta activa – Saber escoltar l’altre amb atenció plena, sense emetre judicis ni donar consells. A través del Comitè de Convivència, intentem atendre tot l’alumnat i transmetre aquests valors, perquè entre tots lluitem per fer que la convivència al centre sigui cada dia millor.
Emiliano Valdeolivas
Ă€ngel Burgas
Albert Forns
La bona persona de Sezuan
El despertar de la primavera
Los ninos tontos
Hight School Musical
Terra trencada
MONTSE VALLDEPÉREZ. PROFESSORA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA. LI ENCANTA ENSENYAR, VIATJAR I LLEGIR. Què volies ser de petita? De petita volia ser el que soc ara. Sempre vaig pensar que volia ser professora. Recordo que quan era menudeta posava els ninots en fila i sempre estava ensenyant-los coses. Per què vas decidir ser professora? Quan feia 2n de BUP, recordo que una professora ens va manar de fer una exposició oral. En acabar d’exposar, em va preguntar què volia ser de gran, cosa que em va deixar sorpresa, però jo li vaig respondre això: “Doncs ja ho sé. Vull ser professora. Vull ensenyar.” Tanmateix, de gran, en reflexionar, he arribat a la conclusió que potser m'hagués agradat estudiar una altra cosa, com per exemple, Periodisme o Antropologia i Història per conèixer els costums dels pobles. Però com ho tenia tan clar, ja ni m’ho vaig plantejar. Què és el que més t’agrada d’ensenyar? El contacte amb els alumnes. Estic enamorada de la majoria dels meus alumnes. M’agrada molt interactuar amb l’alumnat i parlar-hi. No sé si en les meves classes ho transmeto, però normalment acostumo a estar bastant a gust amb els alumnes. A més, amb ells aprenc coses noves, com el funcionament de YouTube, de les noves tecnologies, sobre música…. La veritat és que m’agrada aprendre coses noves. A més d’ensenyar-nos català, què vols transmetre’ns? El que us vull transmetre sobretot és que heu de creure que sou capaços de canviar el món. No sé si recordeu que, quan us feia classe, us intentava transmetre l’amor per la cultura, per la lectura, per aprendre, per adquirir un esperit crític. Així mateix, també desitjava que penséssiu en les altres persones i que respectéssiu les persones diferents. Jo no vull ensenyar només català. Vull transmetre valors a través de l’aprenentatge de la llengua i que entre totes i tots puguem ensenyar-nos mútuament. Has estat sempre en aquest institut? No. He treballat a altres centres, però en aquest institut fa quasi 22 anys que estic exercint de professora. De fet, crec que soc la docent més antiga de l’institut, però no pas la més gran, ja que vaig venir aquí quan el van inaugurar. D’aquella època crec que només quedem Manel, Batiste, Xavi Beltran i jo. Realment, penso que el més bo de mi com a professora, i com a persona, ho he donat aquí.
Maria Gordo, Laia Reverté, Montse Valldepérez, Eva Zhu i Astrid Porres
Sabem que has viatjat a molts llocs; quin ha estat el que més t’ha agradat? Això és molt difícil de contestar, però un país que em va impactar molt va ser Dinamarca. Vaig notar que allí la gent era molt cívica i els transports públics eren força eficients. Vaig pensar que era un tipus de societat en la qual m’agradaria viure. Si hagués d’escollir una ciutat del món, em quedaria amb Nova York. Si parlem de paisatges, em va enamorar la Patagonia, situada a Argentina. Fou el primer lloc on vaig poder escoltar el silenci. També m’han agradat molt els viatges que he fet a cultures estranyes, com ara algunes tribus de la Xina i d’Àfrica. Tal com veieu, m’agrada molt viatjar, i continuaré viatjant sempre que pugui. He de dir que, abans d’anar a qualsevol lloc, me’n documento perquè sento que així aprenc molt més.
Què vas sentir quan vas sortir per primera vegada del teu país? Vaig ser molt feliç. Trobo que va ser quan vaig anar a Itàlia amb uns amics. Vaig gaudir-hi molt. Però us he de dir una cosa: de vegades el més bonic no està tan lluny com ens pensem, perquè un dels llocs que més m’agrada visitar és el Delta de l’Ebre. Hem de saber gaudir de les coses que tenim a prop, perquè són boniques, i si les coneixem, les estimem, i si les estimem, les respectem. Què t’agrada fer durant el temps lliure? Bàsicament, llegir. En realitat, llegir és viatjar amb la imaginació. He de confessar, però, que últimament m’estic aviciant bastant a les sèries de Netflix, la qual cosa em treu temps per llegir. Quin llibre ens recomanes? Per què? Trobo que us recomanaria El vigilant del camp de sègol, de J.D. Salinger. És un llibre que parla de l’adolescència i sobre el creixement de les persones. És un dels primers llibres que vaig llegir. Quin llibre t’emportaries a una illa deserta? M’enduria una biblioteca: la meva biblioteca. La que he anat creant al llarg del temps. Com et descriuries com a persona? Soc vital. De vegades, massa exigent. Molt xerraire. També tinc defectes com tothom. Soc una mica maniàtica i de vegades m'apassiono massa amb tot. Em costa reflexionar i distanciar-me de les coses. Però sense cap mena de dubte, em definiria com una persona enamorada de la vida.
Un curs més, pels volts de Sant Jordi, s’ha celebrat amb èxit l’acte de lliurament dels premis dels diferents concursos que s’hi convoquen. Ja fa vint-i-dos anys que es convoquen els premis literaris de narrativa i poesia en català i castellà. Tres anys del premi per al disseny de la portada i contraportada de l’agenda escolar de l’Institut Roquetes. Vuit anys del premi de narrativa curta en anglès. Sis anys del premi de narrativa curta en francès. I tres anys del premi per al concurs del Rkteniggm@. Com a novetat, el Departament d’Imatge Personal ha convocat els primers premis de Pentinats i Recollits, de Decoració d’Ungles i de Maquillatge. També s’hi han premiat els logotips que representaran el Departament d’Imatge Personal i el del programa del centre #aquíproubullyng. Abans de lliurar els premis, les alumnes de tercer d’ESO, Gemma Balagué i Neus Gordo, han encetat l’acte tot llegint un text de Josep Francesc Delgado, poeta, novel·lista i contista. A través de les paraules d’aquest escriptor, hem sabut que amb la poesia es pot guanyar un amor i que la lírica és el vehicle perfecte per alliberar els sentiments. L’acte de lliurament dels premis ha estat enriquit per diferents recitals poètics protagonitzats per l’alumnat. Així, l’alumnat de segon de batxillerat Àlex Sabaté, Josep Subirats, Joan Vericat i Aida Viñas han recitat poemes amorosos dels poetes ebrencs Sebastià Juan Arbó i Gerard Vergés. Dahiana Bogado i David Lacasta, alumnes de primer de batxillerat, juntament amb Anna Casanova, Àngela Celma, Edgar Espinós i Ariadna Forés, alumnes de segon de batxillerat, també han llegit poesies d’amor de Pablo Neruda i de Vicente Aleixandre. Durant tot l’acte, com sempre, ens ha acompanyat la música amb molt de caliu. Els alumnes Edgar Espinós, Gerard Gracià, Ariadna Gavaldà, Cinta Vega, Miquel Medina, Xavi Celma i Àlex Fontanet n’han estat els seus intèrprets. Donem les gràcies al professorat que ha participat com a jurat per decidir els diferents veredictes de cada concurs; a l’Associació de Pares i Mares, per haver-hi contribuït amb l’aportació econòmica dels diferents premis; a l’alumnat que hi ha participat; i a la resta d’alumnes i professores i professors que han assistit a aquesta celebració tan tradicional. Des d’aquí, felicitem les guanyadores i els guanyadors dels diversos certàmens.
Gaudim amb les Matemàtiques Aquest any, la Copa Cangur s'ha fet a la Universitat Rovira i Virgili. L’equip d’alumnes que ha representat l’Institut Roquetes ha estat format per César Cervera, Jordi González, Gemma Balagué i Gemma Gil, de tercer d’ESO, i Elie Chouaib, Eloi Huruglica i Pau Gracià, de 2n d’ESO. Cal destacar el bon paper que ha fet l’esmentat equip, que ha ocupat les primeres posicions durant gran part del concurs. “La Copa Cangur és un concurs d’habilitat, d’estratègia matemàtica i sobretot de cooperació. Durant bona part del concurs hem ocupat les tres primeres posicions, però la tensió també hi ha influït, especialment a l’últim minut. Malgrat tot, estem molt contentes del treball que hem fet. És una experiència molt divertida que recomanem de viure.” (Gemma Balaguer i Gemma Gil) 27 alumnes de primer d’ESO i 9 alumnes de segon van participar en la primera fase del concurs Fem Matemàtiques. Hi van resoldre els problemes plantejats amb encert i molt bona presentació. Finalment, un equip de primer d’ESO i un altre de 2n van passar a la segona fase que va tenir lloc a Cambrils, a l’Institut Ramon Berenguer IV, el dia 3 d’abril. Els classificats de 1r van ser Joan Miquel Gisbert, Lluna Reverté, Pol Martí i Alba Valldepérez. I els de l’equip de 2n, Elie Chouaib, Rubén Mestres, Jordi Aubeso, Arnau Blanch i Pau Gracià (que exercí de suplent). "Per a nosaltres, el fet de passar a la segona fase va ser una experiència molt positiva, perquè era una forma d’aprendre diferent. Allí, ens van donar diferents enigmes, que vam intentar resoldre. El que ens va agradar més de la jornada va ser el truc de màgia del mag Sergio Belmonte, i la prova de camp, ja que es va fer en un parc.” (Pol Martí i Lluna Reverté) El 21 de març va tenir lloc a l’institut La Prova Cangur 2019. Hi van participar un total de 80 alumnes. Els resultats dels nostres participants han estat excepcionals. Per primera vegada un alumne nostre, Albert Garriga Grau, de 4t d'ESO, ha aconseguit un premi en la categoria pòdium i un 2n premi (0’02%) d’un total d’11.292 participants. D'altra banda, han aconseguit menció honorífica els següents alumes de 3r d’ESO: Cesar Cervera Curto, en la posició 54 (0’26%) i Jordi González Antolín, en la posició 174 (0’83%), d’un total de 21.441 participants. També apareixen en la pàgina oficial del Cangur Lluna Reverté, de 1r d’ESO (4,27%) i Paul Buha, de primer de batxillerat (5’05%). Així mateix, cal destacar els resultats d’Iris Giménez, de 1r d’ESO, i Àngel López, de 2n d’ESO, que han quedat dintre del 10% dels millors classificats. L'alumne Albert Garriga va anar a recollir el seu premi al Teatre Poliorama de Barcelona, el dia 27 de maig. Segons les seves paraules: "L’acte de lliurament dels premis va ser una nova experiència per a mi. M'ho vaig passar molt bé. Alguns dels altres premiats es van sorprendre que jo m'orientés cap al Batxillerat Social, ja que allí la majoria volien estudiar-ne el Científic i segurament acceptarien la beca del Batxillerat Internacional que, a més del Campus Matemàtic, forma part del premi. Vam fer bona amistat i espero tornar a trobar-me'ls al Campus que tindrà lloc el proper més de setembre.” Des d’aquí felicitem l’Albert i també la resta de participants de la Prova Cangur i dels altres concursos. Estem molt satisfets dels excel·lents resultats obtinguts i agraïm a tots l’interès i la dedicació que hi han posat. Aprofitem aquestes línies per agrair a la professora Montse Múria la seua implicació en l’impuls dels diferents concursos matemàtics en els quals participa l’Institut Roquetes. La seua passió per les matemàtiques i el seu interès per apropar l'alumnat a la part més divertida de les Matemàtiques han estat un exemple. Felicitats, Montse!
En tornar d’Itàlia, no hi ha dia que no recordem alguna anècdota o algun record del viatge. Va ser una setmana genial, que cap de nosaltres oblidarem. Sempre serà el millor record que tindrem dels quatre cursos de l’ESO. El viatge és divertit, però també ho és la seva preparació. Totes i tots ens vam involucrar, d’una manera o d’una altra, per poder obtenir diners per finançar-lo. El torneig de futbol; l’elaboració de postals; muntar la paradeta a la fira de Nadal de Roquetes; vendre loteria… Vam fer totes aquestes activitats amb ganes i il·lusió. Anar de viatge et permet aprendre moltes coses però, si aquest viatge el pots fer amb les companyes i els companys, encara el fa més especial. La gent, que encara no hi ha anat, no es pot arribar a imaginar la quantitat d’anècdotes que es poden arribar a recollir després de set dies de viatge. Viatjar t’ajuda a créixer, a aprendre, i a perdre’t també. T’has de responsabilitzar de les teues coses; has de saber organitzar-te amb els diners; has d’estar amatent a tot el que passa al voltant. Aprens constantment del nou lloc on arribes, de tot el que t’hi ensenyen, de les companyes i companys, de la nova llengua, de la diferent cultura, i sobretot de tu mateix. Un dels objectius d’aquest viatge era fer una gran pinya entre nosaltres, i ho vam aconseguir. La màgia que es va crear entre totes i tots sempre quedarà en la nostra memòria. Ens costa dir quin va ser el millor moment, ja que tots són especials. Potser un dels millors va ser la primera nit a Sant Remo. Les professores ens van fer anar a dormir, i, com que estàvem molt emocionats i volíem estar junts, vam obrir les finestres de les habitacions i imitar la famosa radiopatio. Per allí anàvem parlant tothom. Aquest va ser el primer vincle que ens va unir a totes i a tots. Un altre moment del viatge per evocar és la tarda de Roma. Després de passejar per tota la ciutat amb la guia turística, les professores ens van donar temps lliure fins a l’hora de sopar. Alguns de nosaltres vam decidir anar a una terrassa de la Piazza Navona a prendre alguna cosa. Florència també ens va agradar molt. La gent era molt amable i hi havia molts músics de carrer. Ens hi vam trobar la mar de bé. A més, va ser on vam tenir el millor hotel de tot el viatge. Ens va sorprendre molt la manera de conduir, tan esbojarrada, dels italians. A Itàlia vam menjar excel·lents gelats. Eren el nostre berenar de cada dia. Aquell trosset de cel amb forma de cucurutxo ens feia arribar al paradís. Recordem amb nostàlgia les nit als hotels. Durant el dia estàvem morts de son perquè, quan arribava la nit, gastàvem l’energia a les habitacions rient i recordant els moments del dia que havíem viscut. En les converses nocturnes dèiem que no teníem ganes de marxar enlloc; volíem quedar-nos a Itàlia. Les profes, Aida, Mamen, Mar i Joana, van ser força amables amb nosaltres, cosa que ens va fer més amè el viatge. Ens han dit que hi van venir amb molta il·lusió i que entre elles també es van crear llaços d’amistat. Diuen que sempre evocaran els moments dels riures, de les emocions i del gaudi de la nostra joventut i energia. Des d’aquí, els donem les gràcies per acompanyar-nos en aquest viatge, que repetiríem mil vegades.
CODEWARS Ho han tornat a fer! Sis valentes i valents alumnes de batxillerat van acceptar el repte de representar l’institut a l’HP Codewars, el concurs internacional que per cinquena vegada tenia una seu a la fàbrica de la multinacional HP de Sant Cugat del Vallès, a Barcelona. L’Edgar Espinós (2n BATX A), l’Alexia Forés (2n BATX B) i el Josep Gaitan (2n BATX B) van estar preparant l’esdeveniment des de l’inici de curs, una hora a la setmana, en la matèria de Tecnologia Industrial, mentre que el Paul-Adrian Buha (1r BATX A), la Núria Panisello (1r BATX B) i el Dani Audí (1r BATX A), ho van fer a estones durant algunes hores del pati, ja que tenien experiència del curs passat. El llenguatge de programació que van estar estudiant durant aquest temps va ser el Python 3, aplicant-lo en la resolució de problemes logicomatemàtics característics d’aquest concurs. Més de 30 problemes componien la prova, ordenats per nivell de dificultat, i amb només 3 hores de competició per a intentar resoldre’ls i treure’n el màxim nombre de punts possible, sent els de més valuosa puntuació aquells amb una major dificultat. L’ambient viscut en aquesta edició va estar marcat per la coincidència amb la festa del Carnaval, fet que va animar molts dels equips participants a assistir-hi disfressats, cosa que va ajudar a trencar el gel, a rebaixar els nervis i a donar un toc molt divertit a la jornada. A més de l’experiència del concurs, i un àpat força complet i apetitós, com a novetat d’enguany van poder xerrar amb els voluntaris sobre les sortides professionals dels graus tecnològics, i també van gaudir d’una estona de gaming amb els ordinadors HP de la gamma OMEN. Una visita per les instal·lacions de la seu barcelonina de la multinacional HP va servir de tancament per a aquesta enriquidora i orientadora experiència.
CodeWeek Institut Roquetes & Escola Marcel·lí Domingo III Aquest curs, hem celebrat la 3a edició de Institut Roquetes & Marcel·lí Domingo. Això s’esdevingué el 10 d’octubre dins de la setmana de la Codeweek. Els mestres de cerimònia van ser, un cop més, els pioners que van començar aquesta tradició fa 3 anys, quan cursaven 2n d’ESO, i que ara es troben ja a quart, a les portes d’acabar la seva etapa de l’ESO. Com en la passada edició, l’alumnat de 6è de primària de l’Escola Mestre Marcel·lí Domingo va venir a les nostres aules d’informàtica a fer el taller d’Scratch, on els nostres alumnes experts en programació els van orientar, assessorar i ajudar en tot moment. Per a la majoria d’aquestes noies i nois va ser el seu primer contacte amb el món de la programació d’ordinadors. Molts van confessar que els havien quedat ganes de fer algun projecte més, a banda del proposat per la Comissió Europea, entitat organitzadora de l’esdeveniment. Per al nostre alumnat va tornar a ser una molt bona experiència, i els va fer recordar una etapa de la seva vida que cada dia sembla més llunyana. Els va servir per a prendre consciència del camí que porten recorregut i del potent bagatge sobre programació que tenen. Fira CTC 2019 Aquest any s’ha celebrat la 5a edició de la Fira Impulsem la Robòtica - Tecnologies Creatives dins l'Aula (IRTCA), i per tercera vegada els nostres alumnes han tornat a formarne part. Això fou el 22 de febrer a les instal·lacions del Cosmocaixa de Barcelona. Un curs més hem format part d’aquest projecte STEM (Science Technology Engineering and Maths) d’àmbit català, aplicant-lo en la matèria específica de Tecnologia de quart d'ESO, en la qual s’han treballat els continguts curriculars al voltant de la robòtica, mitjançant l’ús de les plaques Arduino. A diferència de les anteriors edicions, i degut a la realització d’obres al Cosmocaixa, no s’ha pogut reunir tots els centres participants en un mateix dia, i només hem pogut compartir l’experiència amb centres de Tarragona, la Catalunya Central i els dos Vallès. La dinàmica de funcionament ha estat molt semblant a la de les altres edicions: vam explicar els projectes a la gent que s’apropava a la taula i, per torns, vam visitar els expositors dels altres instituts. Enguany, els nostres programadors i constructors robòtics han presentat una caixa que replica els tocs que li donem a la tapa (Caixa TOC-TOC), una càmera robòtica mòbil que es controla i mou amb un comandament de la Play Station 2, un rellotge fet amb matrius de LEDs i una màquina expenedora de begudes. Ha estat, un cop més, una experiència molt enriquidora, molt treballada. Esperem que sigui el punt de partida del futur en enginyeria d’algunes o alguns alumnes.
Ja ha passat més d'un mes, però pareix que fos ahir quan marxàvem a Com Sona l'ESO. Malgrat que ja en coneixíem la seua existència, al principi de curs, Raúl i Roc ens van començar a parlar sobre aquesta trobada. Vam començar escoltant totes les cançons. Llavors vàrem assabentar-nos d'on aniríem: uns apostàvem per Eivissa; d’altres, per Mallorca; però finalment va ser CASTALLA. Ens vam preguntar on era aquest lloc. Raúl ens va dir que se situava prop de València. Després de mesos i mesos treballant les cançons i les coreografies, Raúl ens va dir que aquest any no podria acompanyar-nos-hi, ja que seria pare. Estàvem tots molt contents per aquella gran notícia, però a la vegada tristos. Qui ens acompanyaria en lloc de Raúl? En pocs dies vam descobrir que seria Goyo. A la fi va arribar el 8 de maig. Marxàvem a Com Sona l'ESO! Quatre horetes de viatge; mare meua! Però van passar ràpides. Aquest any compartíem l'autobús amb els de Gandesa. Les millors amistats que vam fer, sense dubte, serien amb tots ells. Els nervis es mesclaven amb els somriures en baixar de l'autobús en direcció al paradís de la música. Quin munt de gent! Recordo la imatge de gairebé 1.500 persones endinsades en aquella selva de tendes. Allà tot era diferent; la vergonya s'havia quedat al lloc d'on venies; la gent et saludava i reia amb tu, tot i que no ens coneixíem. Creuàrem el camp i, a la fi, plantàrem les nostres futures “casetes” durant aquells quatre dies. Un cop muntades dinàrem i marxàrem a fer el primer assaig. Eufòria; moltes ganes de passar-nos-ho bé... Eren les sensacions que recorrien els nostres cossos. Reunits dintre d'aquell pavelló, aparegué la màgia! Que bonic! Mesos d'esforç es veieren focalitzats en aquell moment. Tot fluí perfectament. Més d’un miler d’adolescents, i no sé quants professors, acompassats com si fóssim la banda American Army. Espectacular!
L'assaig de dues hores semblava de trenta minuts. Després, les danses. I un altre cop es produí el miracle... Gent nova ballant com a bojos i gaudint del moment per totes bandes. Quina xalera! Dijous va ser un dia molt complet a nivell musical. Ens aixecàrem ben prompte, esmorzàrem i tornàrem a assajar un altre cop. Després de dinar ens deixaven unes horetes lliures i, llavors, a tornar a assajar, però aquesta vegada a les grades del concert. Ens col·locàrem tots on ens tocava, i aleshores vingué la banda. Tot encaixava a la perfecció. Després de sopar tornàrem a assajar, per fer les proves de so i llum. A la nit, arribava l'hora dels concerts, de les noves amistats, de les estones ballant amb la xaranga improvisada, i de músics acompanyats per les nostres veus. Divendres al matí tinguérem lliure. Nosaltres vàrem agafar un megàfon per passar tot el matí fent soroll per Castalla, juntament amb els de Gandesa. Més tard, anàrem a dinar; podíem escollir entre dinar paella dintre del campus o bé anar a la nostra. Vam anar a una pizzeria. Que bo estava tot! Després de menjar, un altre cop assaig. Aquesta va ser la prova final. El nervis ja començaven a circular per l'ambient... L’assaig resultà perfecte. Anàrem a les tendes per ficar-nos la samarreta de la trobada; sopar i..., cap al concert! Solament faltaven deu minuts per començar. Últims detalls; últimes instruccions i..., cap a l'escenari! Quina passada! Quin munt de gent! El concert va passar més ràpid que els assajos! Quin goig! Després del concert, cap a un altre concert i, quan es va acabar, a fer nit blanca. Quin munt de gent muntant gresca... Quanta gent gaudint de l’última nit com si no existís un demà! Quan va fer-se de dia, plegàrem les tendes i tornàrem cap al bus. Tothom restava trist perquè ja s'havia acabat. Pujàrem al bus i a dormir fins arribar a Roquetes. Com Sona l'ESO, com diu la cançó, és un sentiment que es porta dins del cor. És una passió que atrapa tot el món.
Recol l i dadecĂ psul es
Netej aicl assi fi caci Ăłdelmateri al
Reparti mentdelcompost
DENTRO DEL BOSQUE Primer premi del IX Concurs de microrelats de terror de l’Institut Cristòfol Despuig
Corro por el bosque desesperado. La niebla que lo inunda se mezcla con el frío aportando una atosigante sensación de humedad; la noche parece incluso más oscura de lo normal. Hace rato que corro; las gotas de sudor me caen por la frente y empiezo a sentir que me falta el aliento; se siguen oyendo esos tenebrosos aullidos de fondo que retumban por todo el valle. Una sensación de compresión me oprime el pecho; noto como el miedo se cuela dentro de mí, extendiéndose del rincón más pequeño al más grande; comienzo a toser sin control alguno; tropiezo con una roca y caigo al suelo. Me quedo ahí quieto, inmóvil; cierro los ojos con fuerza; me tapo los oídos con las manos y entonces unas imágenes me vienen a la cabeza. Eran los años veinte; salía de trabajar de la casa grande; la cena se había alargado más de lo normal; se había hecho muy tarde, así que aún llevaba debajo del abrigo la ropa de mayordomo. El mundo estaba cambiando; hacía poco que la Primera Guerra Mundial había acabado; tenía suerte de conservar mi empleo aún, ya que se habían dedicado a despedir a la mayoría de sirvientes. Cuando me dispuse a abrir la puerta de casa, oí un fuerte aullido; me giré ensimismado por aquella curiosa llamada lobuna. Detrás de mi casa había un pequeño bosquecillo; crucé mi jardín y me adentré en la frondosidad. Cada vez que mis pies entraban en contacto con la tierra, notaba como de ella subía por mis piernas un temblor muy extraño. De repente empecé a oír unos gruñidos; me quedé muy quieto. Los temblores se intensificaron; se oía el ruido de mil patas de lobos corriendo a una gran velocidad; incluso se podían percibir sus jadeos. Esos ruidos cesaron de repente; tragué saliva asustado; me giré lentamente y, al hacerlo, un lobo enorme, con colmillos largos y de aspecto tenebroso, se abalanzó sobre mí; noté un dolor penetrante en el costado; todo se volvió negro. Al volver a despertar me encontraba corriendo junto a una manada de lobos. Me sobresalto y me pongo sentado de un brinco; respiro agitadamente; me levanto deprisa; el miedo ya no se apodera de mí; vuelvo a correr; ahora me siento libre; incluso parece que pueda ir más rápido que antes. Miro a los lados y veo a una manada de lobos corriendo junto a mí. Cinta vega Tomàs
Girona
Figueres
Banyoles
Cotlliure
EmpĂşries
Elna
APRENEM VIATJANT Aquest curs, els Departaments de Llengua Catalana i de Llengua Castellana hem programat una estada per les comarques de la Catalunya Nord. L’objectiu principal d’aquesta sortida ha estat aprendre a partir de diferents experiències. Per això, hem estat homes i dones del neolític a Banyoles. Hem recitat poemes davant la tomba de Machado. Hem conegut la biografia d’Elisabeth Eidenbenz a la Maternitat d’Elna. Hem vist com era el camp de refugiats d’Argelers. A Figueres, hem descobert Dalí a través del seus quadres. Hem viatjat al passat visitant una ciutat grega i romana a les ruïnes d’Empúries i al call jueu a Girona. També hem après a crear un clima de convivència entre companyes i companys, a saber comportar-nos, a compartir, a escoltar... DIARI DEL VIATGE 23 d’abril de 2019 Ha arribat el dia! Marxem de Roquetes amb il·lusió. En parar per esmorzar, a l’autopista plou a bots i barrals. Això no ens desanima perquè sabem que serà un bon viatge. Arribem a Banyoles i no plou. Fins i tot hi podem veure una escletxa de sol. Entrem al Parc de la Draga i retornem 7.400 anys enrere. Hem après algunes tècniques de caça i per moldre el gra. Hem gaudit molt. Ha estat una experiència inoblidable. Després hem anat a dinar a l’estany de Banyoles, on alguns hem fet noves amistats. Més tard, a la plaça central on es trobaven les paradetes de Sant Jordi, hi hem vist amb emoció els nostres llibres preferits. Ens ho hem passat molt bé! Anna Sànchez, Biel Marçal, Christian Garcia i Iris Giménez
24 d’abril de 2019 Ens hem despertat d’hora per passar la frontera. En el trajecte parlàvem de les sensacions experimentades la primera nit. Alguns han dormit poc. En arribar a Cotlliure, se’ns han creuat un piló d’emocions, tant de bones com de dolentes. Hem anat al cementeri on reposa el poeta Antonio Machado. En honor seu, li hem recitat uns poemes que ens han captivat el cor. Després, abans d’anar a dinar, hem descobert els edificis, les tradicions i la gent d’aquest bonic poble costaner. Que bonica és aquesta vila mediterrània! Hem anat a dinar a un restaurant on només es parlava francès. Alguns agosarats han dit en veu alta alguna paraula en aquest idioma. En acabar de menjar, hem visitat la Maternitat d’Elna on hem sentit molt respecte i tristesa per les persones que hi van ser. Hem escoltat una conferència i hem vist un documental que ens explicava l’època en què es va fundar la maternitat. El vídeo de l’entrevista a l’Elisabeth Eidenbenz ens ha corprès i ens ha fet reflexionar sobre la vida d’aquelles pobres persones. Hem après que al món hi ha persones molt bones. El final del dia ha estat marcat per la platja d’Argelers, on la professora Montse ens ha llegit dos textos del llibre de l’Assumpta Montellà, titulat La Maternitat d’Elna. Aquelles paraules en primera persona explicaven la història d’una noia que visqué en aquest camp. Ens hem imaginat totes aquelles persones presoneres en aquella immensa platja. Esfereïdor! Joan Miquel Gisbert, Xavi Tafalla, David Marín i Gabriel Dámaso
25 d’abril de 2019 Hem anat a Figueres per conèixer el museu Dalí, que ens ha semblat molt interessant. Ha estat una visita increïble. La forma amb què s’expressava Dalí era estrambòtica, estranya. Ens ha colpit el fet de descobrir una imaginació tan desbordant. Més tard, hem anat a Sant Martí d'Empúries, un poblet medieval i encisador. Finalment hem fet una visita a les ruïnes d'Empúries: l'únic jaciment arqueològic de la Península Ibèrica on conviuen les restes d'una ciutat grega i una colònia romana del segle I aC. Una guia, vestida de dona patrícia, ens n’ha fet una explicació històrica i social amb la qual ens hem sentit com si visquéssim en aquell precís moment. No hem parat d'escoltar-la en cap moment. Ha estat un dia fantàstic i productiu. Tània Lahosa, Alba Felicidad, Laura Carbonell i Alba Marín
26 d’ abril de 2019 Ens hem llevat molt d’hora. Hem dormit poc perquè hem xerrat molt. Marxem cap a Girona on hem fet una visita guiada en què ens han mostrat tot el casc antic, el call jueu i la catedral. Hem entrat als banys àrabs, la muralla... Quantes coses no sabem del nostre passat! En acabar, hem gaudit d’una estona per passejar soles i sols una mica per la ciutat. Viatjar amb les companyes i companys ens ha agradat. Desitgem viure-ho un altre cop perquè és bonic sentir la llibertat. Hem caminat entre la multitud tot fixant-nos en allò que ens envoltava. Sentíem tristesa i felicitat a la vegada. D’una banda, no volíem acabar l’excursió però, de l’altra, estàvem alegres perquè havíem gaudit de la millor sortida de la nostra història, de la qual hem après molt. Ha estat un experiència inoblidable que sempre recordarem. Clara Poy, Mariona Acero, Lara Sánchez i Jana Ribes
Esta luz, este cielo, estas nubes, son el lujo de Madrid, su cosa más fina. Josep Pla
Un recorrido literario por Madrid, con paradas en Alcalá, Toledo y Segovia Del 13 al 17 de marzo pasados hicimos con 37 alumnos de 1º de Bachillerato un viaje cultural largamente esperado. La idea era conocer el patrimonio artístico y literario de Madrid y también visitar tres ciudades declaradas Patrimonio de la Humanidad y situadas a tiro de piedra de la capital. El MIÉRCOLES 13, tras madrugar más de la cuenta y viajar toda la mañana, llegamos a Alcalá de Henares, villa natal de Cervantes y sede de la Universidad Complutense. Allí visitamos su Corral de Comedias (1601), uno de los edificios teatrales más antiguos de Europa, hoy reformado y convertido en un pequeño teatro romántico. La estructura del corral se mantiene intacta, a pesar de las sucesivas reformas que ha sufrido. Conocerlo fue como viajar en el tiempo e imaginar y vivir en directo lances amorosos, duelos y aventuras de la época de Lope y Calderón. Un rato después, pudimos entrar en la Casa natal de Cervantes, el lugar en el que, según los estudiosos, nació y pasó su infancia el famoso autor del Quijote. Las diversas estancias conservadas recrean la vida y costumbres de la época e incluyen un pequeño museo dedicado al escritor. Finalmente, llegados a Madrid a media tarde, dimos un paseo por el centro, recorriendo la Gran Vía y pasando por el Palacio Real hasta llegar a la Plaza Mayor, eje del barrio de los Austrias y escenario de innumerables obras literarias del Siglo de Oro y posteriores. Allí queda la huella de los sueños, triunfos y desgracias de Quevedo, Lope o Cervantes, junto a los episodios imaginados por novelistas del XIX como Benito Pérez Galdós, o las vivencias de escritores “bohemios” como Valle-Inclán, poetas del 98 como Machado y tantos otros, especialmente los de la llamada Generación del 27, con Federico García Lorca a la cabeza. Su estatua, situada en la Plaza de Santa Ana, junto al Teatro Español, nos recuerda la intensa vida cultural de la zona justamente ahora que se cumplen 100 años de su llegada a Madrid, procedente de Granada. El JUEVES 14 fue el día elegido para visitar Toledo, la ciudad imperial -en alusión al emperador Carlos V-. Hoy es considerada la ciudad de “Las Tres Culturas” por la larga convivencia que tuvieron en ella sabios árabes, hebreos y cristianos de la época del rey Alfonso X el Sabio, lo que la convirtió en un puente cultural único entre la Antigüedad clásica, el mundo oriental y la Edad Media hispánica y europea. En Toledo, tras la ruta panorámica, entramos por la puerta de Bisagra y visitamos la Catedral y el museo sefardí, la antigua sinagoga del Tránsito. En tan mágico lugar, origen de innumerables leyendas como la del pozo, el hombre de palo, el Cristo de la Luz, Don Rodrigo y la Cava, o la mesa del Rey Salomón, pudimos también degustar la rica gastronomía local antes de retomar itinerario y dar con nuestros huesos en Madrid, junto al parque del Retiro y el Palacio de Cristal. Tras un rato de paseo, descanso, fotos y animada charla, nos acercamos al teatro Nuevo Alcalá, dispuestos a disfrutar de un espectáculo tan maravilloso como el musical Billy Elliot, uno de los mejores montajes que se han hecho de la historia del niño que quería ser bailarín en la dura Inglaterra de las luchas mineras y los recortes sociales de Margaret Thatcher. A primera hora del VIERNES 15 nos desplazamos hasta la famosa Residencia de Estudiantes para conocer su interesante historia y visitar un lugar tan emblemático de la cultura española: un auténtico faro de ilustración y espíritu crítico en las dos décadas anteriores a la Guerra Civil. Allí vivieron destacados genios del arte y la literatura de la llamada Edad de Plata, como Juan Ramón Jiménez, Luis Buñuel, Lorca o Dalí. Allí se conocieron, allí se hicieron todos amigos y allí iniciaron su trayectoria como artistas de fama mundial.
Luego, después de una comida ligera, visitamos una de las primeras pinacotecas del mundo: el Museo del Prado. A pesar de los miles de turistas, pararse a contemplar las obras de Velázquez, Zurbarán, El Bosco o Goya es siempre una experiencia inolvidable. Poco más tarde, tras pasar ante la sede de la Real Academia Española y hacer un breve descanso en el Retiro, nos dirigimos al Círculo de Bellas Artes para admirar desde su terraza panorámica una de las mejores vistas de Madrid. El resto fue una agradable tarde libre para recorrer plazas, calles, tiendas y visitar esos lugares típicos del centro en que se puede cenar de tapeo a base de bravas, bocadillos de calamares, bacalao frito y otras “delicatessen”. Ya el SÁBADO 16 por la mañana y después de otra noche de amistad y buena compañía en nuestro alojamiento en Navalcarnero, a las afueras de Madrid, salimos hacia Segovia para recorrer con calma la parte vieja de la ciudad de la mano de una experta guía local. Visitamos el Alcázar, admiramos el imponente acueducto que atraviesa de parte a parte la famosa plaza del Azoguejo y nos separamos en la Plaza Mayor en busca de algún rico menú del día o un plato de cordero o cochinillo de la zona. A la tarde tuvimos el placer de estar acompañados por Jesús Pastor, escritor segoviano y doctor en Literatura, que nos propuso una muy interesante ruta literaria, visitando la casa de Machado, la Universidad Popular, la Judería y el Barrio de Los Caballeros. Terminamos la visita, ya al atardecer, llegando a las puertas del convento de San Juan de la Cruz, en el arrabal de San Marcos, a los pies del Alcázar y junto a la ribera del río Eresma, un “locus amoenus” de libro. Un final perfecto para un viaje que fue magnífico en convivencia, en contenido cultural y como experiencia personal. Para repetir. Un lujo, un placer y un dulce recuerdo que nos acompañó todo el viaje de vuelta, ya el DOMINGO 17, porque el lunes, con todo el dolor de nuestro corazón, volvíamos a la faena, al estudio y el trabajo de cada día… C. Fàbregues, M. Valldepérez y F. de Pedro
Al llarg de l’any hi ha molts dies internacionals i mundials que commemoren aspectes importants de la vida humana, de la història, de la literatura, de la música… Així, se celebra el dia de l’aigua, de la ciència, de les dones, dels llibres… Només de temes ecològics, ja en tenim un bon grapat. Aquest any l’institut ha volgut celebrar-ne un d’una manera molt especial, juntament amb el col·legi Mestre Marcel·lí Domingo: el Dia Mundial de l’Aigua. Amb les companyes i companys del col·legi, tot i coincidir en alguns aspectes i moments, no ens coneixem gens. Ens trobem a l’entrada o a la sortida, però som perfectes desconeguts. Per això, vam pensar de celebrar una festa juntes i junts, tot homenatjant l’aigua, per tal d’agermanar-nos. I així ho vam fer... El 22 de març ens vam trobar, tot vivint una experiència molt enriquidora i exitosa. Vam fer tallers distribuïts per diferents espais de Roquetes. Després, vam ajuntar-nos al pati de l’institut per cantar, ballar, fer una onada gegant i escoltar lectures sobre l’aigua. Des del Comitè Verd volem donar les gràcies a tothom que ho vau fer possible: als músics, tant de primària com de secundaria; a les balladores de jotes de primària; a les cantadores de jotes de secundària; a les corals dels dos centres; a tots el personal docent que van col·laborar en la realització dels tallers; a tot l’alumnat per participar de la festa; i a l’alumnat que va fer de monitor voluntari, que va contribuir, amb la seva ajuda incondicional, al desenvolupament dels tallers. Gràcies a totes i a tots per la vostra participació!
A Roquetes, reciclar ens fa solidaris El 23 de gener, amb el cotxe del professor Raül Curto, ens dirigim a la cooperativa agrària Soldebre per comprar articles destinats al banc d’aliments de la Creu Roja. Al cotxe, Raül aprofita per donar-nos una classe sobre els productes de proximitat i del valor que hem de donar-los, ja que fan que els nostres diners repercuteixin en la nostra societat més propera. Ens acaba fent una classe sobre el que és l’agricultura ecològica i els avantatges i les dificultats que té per implementar-se en la nostra societat. Tan entusiasmat està en les seves explicacions, que s’equivoca de camí i anem pel més llarg. Potser ho ha fet expressament per poder acabar d’exposar les seves idees... Però què anem a fer a Soldebre? Al llarg dels cursos ens hem anat conscienciant que reciclar és molt important. Hem anat recollint el paper, els taps de plàstic i les llaunes d’alumini. I ho hem venut a l’empresa Reciclatges Forés. Ara tenim uns diners a gastar. Per saber com gastar-los, hem consultat el Comitè Verd i, gairebé per unanimitat, l’alumnat de l’institut ha volgut que els destinem a comprar aliments per a les persones més necessitades. Així que anem a Soldebre i comprem llet de cooperatives catalanes, llegums envasats a Catalunya (no són ecològics perquè encara són molt cars) i sucre. Ens hem gastat 100 euros, que són els que hem guanyat amb la venda del reciclatge. Aquests aliments els hem lliurat a la Creu Roja perquè els distribueixin. Contents i agraïts, ens han fet una foto, a la seu de l’entitat, per publicar-la en el seu butlletí. Al final, molt satisfets, hem tornat a l’institut per continuar amb les classes.
Comitè Verd
What on earth is Brexit? Brexit, I am sure you have heard of this. It is in the newspapers and on TV. It is a famous word at the moment but.. What is Brexit? The word brexit is a combination of "Britain" and "exit". It is used to talk about Great Britain leaving the EU (European Union). Why is Great Britain leaving? On Thursday June 26 there was a referèndum in Britain about leaving the EU. The vote for leaving won by a very small amount, 51.9% to 48.1%. Why do people in Britain want to leave the EU? This is a very difficult question. Now people can see that there was a lot of “fake news” about immigration and other things that was used to scare people. In general people in Britain are very “British” and don’t like the idea of the EU deciding things for them. What will happen if Britain leaves? If Britain leave the EU then it will be a seperate country again and it will be more difficult for people to travel to Britain or to live there but the big problems will be economic problems. Many people think that it will be an econòmic disaster for the EU and also for Great Britain. When will Great Britain leave? Britain planned to leave on March 29 of this year.. but they didn’t. The British Prime Minister, Theresa May, asked for an extension. Now the next date for leaving is October 29, 2019. Why is there an extension? The British government and the EU agreed to a deal for leaving. However the British parliament has not approved this deal. This is important because there are a lot of problems that the EU and Great Britain need to agree on before GB leaves. Can Great Britain leave with no deal? A “no deal” brexit or a “hard” brexit is possible. But this would be a very bad idea with a very bad impact on the British and EU economy. Imagine your family sells olive oil to a supermarket in Great Britain. After a “hard” brexit how will you know what rules to follow (papers, certificates, taxes etc.) if they are not agreed in a deal? Why do I care about Brexit? You don’t. I am sure you don’t care at all, but think. If Brexit happens then the european economy will suffer and this affects you, your parents and everybody. Brexit is bad, bad for Great Britain, bad for the EU and bad for Catalunya, at least this is my opinion. Huw Edwards-Westlake
Cérémonie de remise des diplômes DELF 2019
En avril 2018, les élèves de 4ème année d’ESO et baccalauréat ont passé l’examen DELF (diplôme d'études en langue française), cinq le niveau A2 et cinq le niveau B1. Comme ils ont réussi, ils sont allés à la remise des diplômes le mercredi 30 janvier 2019. La cérémonie a été présidée par le Consul de France à Barcelone, Cyril Piquemal, le Directeur des études de l’Institut Français, Monsieur Hervé Salaun, Madame Dolors Queralt, Conseillère de Culture et universités de la mairie de Tortosa et Monsieur Marià Cano, Directeur -adjoint des Serveis Territorials d’Educació a les Terres de l’Ebre. Meritxell Fabregat, élève de deuxième année d’ESO, à la clôture de la remise des diplômes, a interprété la chanson “je vole” de Louane. À mon avis, les jeunes qui aimeraient apprendre une nouvelle langue, devraient apprendre le français, c’est une langue qui donne l’opportunité de connaître des cultures de quatre coins du monde. Aussi, on peut étudier en France dans l’avenir, et le DELF nous permettra une meilleure communication et d’autres avantages comme accéder à l’université française avec un B2, travailler en France, faire un master parmi d’autres activités. Pour moi, avoir passé l’examen du niveau A2 a été une expérience extraordinaire, et pour cette raison, mes camarades et moi, nous allons nous présenter cette année au niveau B1. Finalement, j’aimerais remercier les parents, les camarades, et en particulier la professeure de langue française, Suny Chermés, pour nous avoir soustenu et nous aider à apprendre cette belle culture et langue. Je souhaite bonne chance à tous ceux qui vont passer l’examen DELF, je vous conseille à toutes et à tous les élèves de commencer ou continuer à apprendre le français.
Àlex Sabaté Chavarria
Inmanuel Kant, l’any 1784, en un opuscle titulat Què és la Il·lustració?, ens increpava tot dient Sapere Aude! (“Atreveix-te a saber”). El filòsof Josep Maria Terricabras reformula aquesta crida amb un “Atreveix-te a pensar”, tot considerant la necessitat de la Filosofia i del pensament crític, raonat i raonable. I així ho intentem fer amb la pràctica del diàleg socràtic, oferint a l’alumnat espais per a la reflexió i el debat des de les diverses matèries que treballen la Filosofia a l’Institut Roquetes. A partir d’aquí, hem realitzat moltes activitats. Tot seguit us en detallem les més significatives. Participació en la XII Mostra de Fotofilosofia. Visita al Palau Robert i al CCCB En la mostra de Fotofilosofia es van presentar 101 fotografies relacionades amb una pregunta filosòfica. 387 vots de la nostra comunitat educativa van triar les fotofilosofies seleccionades per a representar-nos. Vam aprofitar la jornada a Barcelona per visitar dues exposicions al Palau Robert: Kosmos Panikkar i Creadors de consciència. D’altra banda, al Centre de Cultura Contemporània, vam gaudir amb l’exposició dedicada al cineasta Stanley Kubrick. E-Twinning “Lo confieso: ¡no puedo vivir sin ti!” L’alumnat de l’optativa de Filosofia de 4t d’ESO ha treballat durant aquest curs, de forma col·laborativa, amb alumnat de centres d’arreu d’Europa (Itàlia, França, Portugal, Islàndia, Bulgària i Polònia). Hi han reflexionat sobre les addiccions tot desenvolupant-hi la creativitat i el pensament crític. El grup que treballava les addiccions digitals va exposar el seu treball a l’alumnat de 1r d’ESO en el marc de les Jornades d’Identitat Digital. Prèviament, havien realitzat una enquesta per conèixer els hàbits digitals de l’alumnat de 4t i el de 1r, tot comparant-los. XII Premi Federico Mayor Zaragoza El 16 de març, a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa, els alumnes David Bes, Sami Calvo, Guillermo Domínguez, Albert Vericat i Lin Zhu van rebre el premi Federico Mayor Zaragoza, en la categoria del 2n cicle d’ESO. Van guanyar aquest premi amb el clipmetratge anomenat La mà ecològica, que crearen a partir del lema Salvem el Planeta. Actuem ara, demà pot ser tard! El videoclip mostra accions senzilles, a l’abast de tothom, que ens coresponsabilitzen. No valen excuses. Actuem ja! Reciclem, reduïm i reutilitzem! Respectem i estimem el nostre planeta, la nostra casa, la Terra. La ràdio Ebre, de la cadena SER, ens va fer una entrevista per a explicar l’experiència en elaborar el curtmetratge. II Olimpíada de Filosofia de l’Ebre El 4 d’abril es va celebrar la II Olimpíada de Filosofia de l’Ebre, organitzada per l’Institut Dertosa, amb la col·laboració del CRP del Baix Ebre. Hi van participar alumnes de diferents instituts (de Camarles, de la Sénia, del Ramon Berenguer IV d’Amposta, del Cristòfol Despuig, del Dertosa i de l’Institut Roquetes). Un dels objectius de l’Olimpíada és promoure entre els joves el pensament crític exercitant els mètodes i procediments propis de la Filosofia: el diàleg socràtic, la disputa filosòfica i la dissertació. En la modalitat de dissertació filosòfica per a 1r de batxillerat, el tema va ser Internet: mitjà de comunicació o pou de confusió? Tina Folqué Múrria i Jordi Cartoixà Merlos van quedar en primer lloc, seguits de Cinta Audí i Ivan Tafalla. Cal dir que l’alumnat de 4t d’ESO, Ariadna Muñoz, Cinta Vega i Albert Garriga, d’una banda, i Miquel Medina, Eudald Rodríguez i Salwa Kejairi, de l’altra, van argumentar força bé el dilema ètic. Premi d’Assaig Joan Carles Ventura L’Institut Roquetes ha convocat per primer cop un premi d’assaig amb nom propi, in memoriam de l’estimat professor Joan Carles Ventura i Tonda. En aquesta primera convocatòria el tema ha estat El progrés. L’alumnat guanyador d’aquesta edició ha estat Joan Enric Chavarria Hierro (primer premi), Tina Folqué Múrria (segon premi), Gerard Gracià Capellades (accèssit) i Sofía de Andrade Cruz (accèssit). Joana Subirats Álvarez
Acte de lliurament dels Premis Federico Mayor Zaragoza
Entrevista a l’alumnat guanyador del premi Federico Mayor Zaragoza
Olimpíades de Filosofia
Preparació de la dissertació filosòfica
Premi d’Assaig Joan Carles Ventura
L’altra cara de la dolça vida En aquest treball s’ha estudiat l’efecte que té el sucre sobre la nostra dieta, des del seu origen fins a les greus malalties que causa actualment. A més, es fa incís en el greu problema d’etiquetatge dels aliments i en els sucres afegits, que apareixen ocults en molts dels productes que es consumeixen diàriament. Finalment, s’hi expliquen algunes de les campanyes que fan front als perills que ha portat el sucre en la nostra societat. Ibtissam Abadi
El rol de la dona en els contes infantils El sexe femení ha estat valorat únicament pel seu aspecte físic des de sempre. Els rols de la dona en els contes tradicionals ens mostren clarament els estereotips que s’han anat formant al llarg de la història i que han passat, a través de l’educació, a ser també els rols que trobem en la societat. L’objectiu d’aquest treball és saber la importància que tenen els contes en l’educació i veure si els valors que transmeten, més actuals o més tradicionals, són reflectits en la societat. A partir d’aquí, el treball se centra a veure si avui en dia s’està evolucionant, pel que fa al rol de la dona, en els contes actuals. Àngela Celma Celma
Més enllà de l’euro L’objectiu d’aquest treball és l’estudi de la història, ús i funcionament, disseny, producció i composició de l’euro. A partir d’aquest marc teòric, s’hi realitza una anàlisi del bitllet mitjançant un cultiu micròbic dels bitllets i monedes, acompanyat d’un estudi de la presència de substàncies estupefaents, concretament de la cocaïna. A més, també es comproven algunes capacitats químiques de l’euro, com ara la construcció d’una pila de monedes o l’electròlisi amb monedes. Per últim, per complementar la recerca, s’hi ha realitzat una pràctica relacionada amb els sistemes de seguretat dels bitllets d’euro. Nerea Clemente Rodríguez
Té bona qualitat sanitària l’aigua de les platges de les Terres de l’Ebre? Un excés de concentracions de bacteris pot provocar el tancament temporal d’una platja perquè pot causar danys a la salut. Aquest treball de recerca tracta sobre la contaminació bacteriana de les aigües del mar on ens banyem. Se centra en dos tipus de bacteris que són indicadors fecals d’aquestes aigües de platja. També s’hi mostra l’evolució de les concentracions d’aquests bacteris en les platges de l’Arenal, del Trabucador i de la Marquesa. Paula Codorniu Vidal
La Maternitat d’Elna Molts exiliats de la Guerra Civil, fugits a França, foren internats en camps de concentració. Les embarassades hi donaven llum en pèssimes condicions. La mortalitat infantil era d’un 95%. Davant d’això, Elisabeth Eidenbenz organitzà una maternitat a Elna. La seva tasca salvà 597 nadons. Aquest treball de recerca presenta l’anàlisi del llibre anomenat La Maternitat d’Elna, d’Assumpta Montellà, amb un estudi del context històric, dels fets narrats i dels seus capítols, tot afeginthi el perfil biogràfic de l’escriptora i el d’Elisabeth Eidenbenz. A més, parla de Pau Casals i de l’exiliat anònim, representat pels dos avis de l’autora d’aquest treball. Núria Farreny Solé
Els enzims i el nostre dia a dia Els enzims són unes proteïnes l’estructura de les quals els permet unir-se a un substrat determinat i accelerar les reaccions bioquímiques que tenen lloc al nostre organisme. Gràcies a les seves múltiples funcions, els enzims actualment s’usen per a molts processos industrials: per a la ciència, la medicina i la cosmètica. Una quantitat insuficient d’enzims al nostre organisme pot causar greus problemes, intoleràncies alimentàries i malalties. Ariadna Forés Ferrer
Cura i cosmética. Alternatives a l’ús alimentari de l’arròs En aquest treball s’ha realitzat un estudi descriptiu de les propietats fisicoquímiques de l’arròs per comparar-les amb les propietats que caracteritzen els productes destinats a la cura de ferides i als cosmètics, amb l’objectiu final d’aprofitar aquesta matèria primera com a principi en l’elaboració d’un cosmètic o d’un tractament mèdic. S’hi ha fet un recull bibliogràfic dels diferents mètodes per a la cura de ferides que existeixen, un estudi de l’arròs, entrevistes a persones especialistes i un disseny experimental per comprovar que l’arròs té propietats cosmètiques, encara que no s’ha pogut dur a terme per motius ètics i logístics. Ariadna Gavaldà Pons
Bitcoin: la moneda del futur? Aquest treball de recerca tracta sobre l’evolució de les diverses formes de pagament i dels mitjans de pagament que utilitzarem en un futur. El treball es divideix en dues parts: una teòrica, en la qual es parla sobre les diverses formes de pagament del passat, del present i sobretot del futur; en aquesta part s’analitzen dues de les moltes criptomonedes que hi ha en el món, el Bitcoin i el Neo; la segona part és pràctica. Tracta d’analitzar les cotitzacions del Bitcoin, el Neo i l’or i buscar la relació que pugui haver entre elles. Joana Palanques Domènech
La síndrome d’Edwards Aquest treball està encarat a conèixer amb més profunditat la síndrome d’Edwards. S’hi descriu àmpliament aquesta trisomia amb el suport d’algunes fotografies. També s’hi mostra les opinions i coneixements d’alguns professionals de la salut, que ajuden a veure la malaltia des d’un punt de vista més real i verídic. El treball està complementat amb una entrevista a una mare que va tenir una filla amb aquesta síndrome. Amb aquest treball s’aconsegueix tenir uns coneixements més extensos sobre aquesta malaltia neonatal. Catalina Prats LLuís
El saxòfon: les canyes. Tipus, producció i arranjament La canya és una de les parts més importants del saxòfon. En aquest treball s’explica els diferents tipus de canyes que hi ha i els mètodes de producció corresponents a cadascuna. També s’hi mostra què s’hauria de fer des que comencem a tocar amb una canya fins que deixem d’utilitzar-la i com podem arreglarles. Així mateix, i finalment, se n’ha inventat un nou mètode de producció: la impressió amb 3D. Albert Ventura Agramunt
Després de l’institut... Hola! Em dic Josep Sànchez Arbona. Des de fa un curs soc un exestudiant de l’Institut Roquetes. Des de ben petit m’han agradat la informàtica i l’art, dues disciplines que d’entrada, a l’hora d’estudiar-les, semblen completament oposades entre si, cosa que jo mateix pensava fins que vaig conèixer els videojocs i em vaig proposar arribar a estudiar-los. Durant el temps que vaig ser a l’institut, sempre vaig intentar fer aparèixer el meu punt de vista i la meva passió per l’art en les assignatures que anava descobrint. Al cap i a la fi es tractava d’això, no? D’aprendre tot aprenent a afrontar allò que no agrada tant d’una forma pròpia. Crec que això m’ha fet entendre el món a la meva manera. I ara em trobo aquí, a uns dos-cents quilòmetres de casa, posant-ho en pràctica. He d’admetre que és difícil viure d’una manera tan radicalment diferent a la que he viscut fins ara durant tots els anys de la meva vida. No obstant això, penso que no és tant tètric i horrorós com ho sol pintar la gent en general. La convivència és dura, i més en saber que vius amb gent que no coneixies abans. Sempre hi haurà problemes, però també hi haurà moments inoblidables. El meu consell, en marxar de l’institut, seria de no tancar-se als nous companys ja que, gràcies a ells, mai et sentiràs sola o sol. Des del meu punt de vista, el que s’estudia en acabar l’ESO és una representació del comportament de la mateixa persona. Així que, independentment dels estudis que vulguis emprendre, vagis on vagis, trobaràs companyes i companyes amb qui podràs compartir gustos i comportaments. Personalment, sempre he sigut una persona tímida a l’hora de conèixer gent, però puc assegurar que no és difícil relacionar-te amb persones paregudes a tu. El món es particular: El que s’ensenya en les classes n’és una petita porció. És indubtable que les persones comencen a aprendre quan busquen més enllà del que s’ha impartit. El meu pas per l’Institut Roquetes m’ha marcat sense pensar-ho ni voler-ho. Se m’ha ensenyat que cadascú podem crear el nostre món i que, malgrat haver-hi viscut moments difícils, estem en una constant evolució personal. En definitiva, tot el que s’ensenya dins les classes d’alguna manera és productiu i no sempre hem de descartar camins per poder arribar on volem.
El 8 d’abril, l’alumnat del Cicle Formatiu d’Imatge Personal vam visitar a la Cosmobeauty, ubicada a l’Hospitalet de Llobregat. La fira es dividia en dues parts situades a banda i banda del gran passadís central del recinte. Una part era dedicada a l’estètica i la bellesa; l’altra, a la perruqueria i cosmètica capil·lar per a dones i per a homes. Hi vam visitar diferents estands on vam poder veure diferents demostracions de tallada femenina i masculina, pentinats, afaitats, bodypaint, etc. També s’hi podien comprar articles de perruqueria i estètica més econòmics i de qualitat. Vam passar el matí a la Cosmobeauty. A l’hora de dinar vam anar al centre comercial que hi havia al costat de la fira. En acabar, vam tornar a la fira per continuar assistint a les demostracions que s’hi oferien. Personalment, recomano d’anar a aquesta fira ja que s’hi poden comprar productes de qualitat més econòmicament. També aconsello de visitar-la perquè és una manera diferent de passar el dia i perquè s’hi pot veure diferents maneres de treballar d’altres professionals del sector. Mònica Marín
Carta oberta de l’ Benvolgudes i benvolguts,
Curs rere curs, d’ençà vint-i-dos anys, aquesta AMPA, de la mà de l’Institut Roquetes i de les famílies, treballem de manera conjunta i amb fermesa per aconseguir que el projecte educatiu de l’alumnat sigui exitós. I no només acadèmicament, sinó també amb l’objectiu de fer grans persones. Aquesta és la nostra força, la de tots plegats. Durant el recorregut d’aquest camí, les alternatives que es presenten són diferents; cadascú de vosaltres n’escull una que ha meditat, pensat i discutit. Nosaltres desitgem sort i encerts a totes i a tots. Sí, a cadascú de vosaltres. Perquè s’obre un món d’opcions i oportunitats que cal viure amb il·lusió i ganes. No ens cansem de donar les gràcies a les famílies que formeu part, o n’han format part, d’aquesta associació. Al centre, a l’Institut Roquetes, des de la primera a l’última de les persones que hi treballen. I finalment, a l’Ajuntament de Roquetes pel seu suport. Continuarem amb la nostra tasca perquè creiem en la nostra tasca.
Salut i bones vacances!,
La Junta Directiva de l’AMPA de l’Institut Roquetes
Amb el suport de l’Ajuntament de Roquetes