Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)
Jornada 22D
Ha arribat el moment de deixar la meva tasca docent. Han estat 33 anys dedicats al món apassionant de l'ensenyament. El meu inici professional va ser a Reus, la meva ciutat natal, en un gabinet psicopedagògic; després, a Deltebre, a l'escola Sant Miquel, com a mestra d'educació especial. A partir d'aquí, vaig quedar «atrapada» per la calidesa de la gent d'aquestes terres. Així vaig concursar a l'EAP (Equip d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica) del Departament d'Ensenyament, quan s'estaven creant per tot Catalunya. Van ser 25 anys intensos, treballant al principi amb un gran equip de professionals, conjuntament amb tots els centres educatius de les Terres de l'Ebre: més tard, amb els del Baix Ebre per anar avançant en el tractament de la diversitat de l'alumnat. I vet aquí que, fa set anys, em vaig tirar la manta al coll i, des de llavors, comparteixo el dia a dia de l'institut, amb tota la seva intensitat, amb molt de respecte i il·lusió. I, per què no?, també amb passió. Amb vatros m'he trobat com a casa gràcies a l'acollida de l'equip humà d'aquesta gran família que formeu l'institut, començant per les meves estimades companyes i company del Servei d'Orientació i per l'equip directiu que ha estat pendent sempre de cobrir les meves necessitats específiques (cosa que els ha comportat una càrrega afegida; per això els estic molt agraïda). No puc oblidar el claustre del professorat, les companyes de consergeria i secretaria i tot l'alumnat. Un alumnat que ha estat el centre de totes les meves actuacions, ja sigui impartintlos classe (sempre us he volgut exigir més, la qual cosa en ocasions no us ha agradat massa) o donant-los suport, des del Seminari d'Orientació, en el seu desenvolupament personal i acadèmic. També vull recordar especialment les famílies amb qui he intentat, juntament amb els tutors i les tutores, guiar els seus fills i filles en les vicissituds del dia a dia. He tingut el gran plaer d'acompanyar molts joves, amb necessitats diverses, a cercar un major benestar. He conegut vides molt dures portades amb molta dignitat; d’altres més desenfrenades amb inquietuds pel futur; també de senzilles avançant per una millor qualitat de vida; algunes de desorientades en busca d'equilibri o molt perdudes amb dificultats per remuntar. Aquesta ha estat per a mi una tasca apassionant, teixint complicitats i sinergies. Gràcies a tots plegats per la confiança dipositada en mi. Us respecto molt i us desitjo el millor per continuar tirant endavant. He après molt de tots i de totes. Em sento afortunada i agraïda per haver pogut compartir tants moments, petits i grans, amb totes les persones que m'heu acompanyat fins aquí. Gràcies per la vostra professionalitat i amistat. Sempre m'acompanyareu. A reveure. Paquita Gomis
Lo basquEt 5
Il ya quelques mois une collègue m’a demandé avec sollicitude d’écrire une petite note d’adieu pour la revue du lycée étant donné que je prends ma retraite cette année scolaire. Ce simple écrit s’est présenté difficile pour pouvoir résumer en peu de lignes mes 35 ans de profession, toute une vie, car les médecins affirment que l’humain n’est préparé pour bien fonctionner que la période de temps citée ci-dessus, et je l’ai déjà surpassée. De toute façon je vais essayer de mon mieux de vous dire “au revoir” à ma façon. Depuis trois mois vous ne me voyez plus parcourir le couloir chargée de l’énorme porte-clef de la classe de langues étrangères qu’un jour notre bien aimé ancien proviseur a eu l’idée de fabriquer pour ne pas le perdre. Quels temps si émouvants! Vous en rappelez-vous? Bien, mon temps comme enseignante de langue française est arrivé à son final, ce qui me provoque un sentiment contradictoire, d’un côté je m’en rejouis et de l’autre une grande tristesse m’envahi. C’est une sensation un peu inexplicable, il faut l’éprouver pour la comprendre. Ma profession m’a beaucoup donné, la connaissance de jeunes incroyables qui ont fait croître chez moi l’amour envers l’humanité, l’envie de vivre et la curiosité. À quoi nous sert leur apprendre des notions, des règles de grammaire si nous ne savons pas leur créer l’illusion pour découvrir le monde et pour devenir bons citoyens moyennant notre matière? C’est cela ce que j’ai voulu transmettre, que nous avons tous avec nos différences une place dans ce monde, qui d’ailleurs semble se compliquer avec le pas du temps. Je ne sais pas si j’ai abouti à le faire, quand même j’ai essayé, et je peux dire avec toute tranquillité :”au revoir les enfants”. Une nouvelle étape est devant moi pleine d’espoirs et d’illusions, que je pense brûler, et comme disent les français “je vais prendre mon pied”. Merci à Charazade, Genís, Jaume, Gemma, Redoine, Malika, Patricia, Dani, Manar, Fatima, Hana, Eva, Mar, Sofía, Maria, Pilar, Christian, Dídac, Irina,...............et tant d’autres élèves qui ont été présents et seront présents dans ma vie. Je voudrais finir mon écrit en citant une phrase de Jean-Paul Sarte: “On meurt toujours trop tôt ou trop tard. Et cependant la vie est là, terminée. Tu n’es rien d’autre que ta vie” Merci à tous. Marisa
Lo basquEt 6
Benvolgudes i benvolguts, Ha arribat el moment de deixar una etapa activa, laboralment parlant, per començar-ne una altra de més relaxada: la benvolguda, o “temerosa”, jubilació, segons es miri. M’han demanat de manifestar la meva experiència en el món de l’ensenyament, i així ho faré breument. Puc dir que he estat afortunada de poder treballar en allò que m’agradava: ensenyar. No sé si ho he fet bé o malament: El que sí que sé és que, independentment d’impartir la matèria, sempre he procurat inculcar a l’alumnat el fet d’esforçar-se per ser persones abans que bons estudiants. He volgut educar-los en l’harmonia, en l’honestedat i en el respecte, principis bàsics per a una bona convivència. De tots els anys passats, guardo bons i mals records perquè el trajecte no ha estat sempre fàcil. Tanmateix, el més important per a mi és que he fet aquest recorregut amb responsabilitat, amb il·lusió i amb bona companyia. Sempre amb vosaltres, Maite
Lo basquEt 7
L’HORT: CONSTRUÏM I RECICLEM
L’Institut de Roquetes, com a centre inclusiu que és, intenta aplicar acadèmicament metodologies transversals. El centre disposa, des del curs 2010-2011, d’un projecte anomenat Hort Escolar Ecològic. Davant de la necessitat de construir un carretó per a l’hort, es va proposar a diferents departaments de col·laborar en aquesta tasca. Per aquest motiu, durant el curs escolar 2014-2015, el grup de 2n A d’ESO, en les matèries de Tecnologia i de Llengua Catalana, va portar a terme una sèrie d’activitats, relacionades amb aquesta finalitat, dirigides pels professors Jaume Ferré i Pep Carceller. L’objectiu era iniciar un projecte sobre reciclatge de palets anomenat Un Carretó per a l’Hort. Es va dur a terme durant el segon trimestre del curs passat, en una hora setmanal, i s’ha finalitzat durant el primer trimestre del curs 2015- 2016. Hi ha participat el mateix alumnat, en les classes dedicades al projecte de l’hort, durant una hora setmanal, amb el suport de Fina Ariño i María José Borràs. L’activitat va començar al taller de Tecnologia, tot treballant amb palets recollits al centre. Allí els alumnes van seguir totes les fases del procés tecnològic, tutoritzades pels educadors. Aquestes fases van ser les següents: descripció i anàlisi de la necessitat; la recerca d’informació; la generació i selecció d’idees; l’execució; i l’avaluació del projecte.
Lo basquEt 8
L’HORT: CONSTRUÏM I RECICLEM Quant a l’execució d’aquest projecte, l’objectiu era aprendre el nom i la utilitat pràctica de les diferents eines pròpies d’un taller; per mesurar, marcar i traçar (flexòmetre); per tallar (serra de vogir elèctrica i serra de marqueteria); per subjectar (cargol de banc); per desbastar i polir (polidora); per perforar (trepant de sobretaula); per percussionar (martell de pena); i per cargolar (tornavís). En la matèria de Llengua Catalana es van treballar les competències d’aprendre a comunicarse. Es van treballar diferents competències comunicatives; d’una banda, a nivell d’expressió escrita, l’alumnat es va fer una entrevista entre ells per conèixer millor el projecte de palets que estaven portant a terme; d’altra banda, a nivell d’expressió oral, es va fer una simulació a la ràdio a partir d’aquesta mateixa entrevista. Els alumnes que han participat en aquest projecte han estat Gerard Piñol, Elena Madalina Rostas, Omar Sabir, Mustapha Ben Hammadi i George Marsh. Aquestes són algunes de les seves opinions al voltant de l’experiència que han viscut: “És una cosa que no fas cada dia; és especial.” “He après a reutilitzar les coses, a conèixer el nom de les diferents eines del taller; també sé com fer funcionar les màquines.” “Ha valgut la pena perquè l’utilitzem molt; vam esforçar-nos molt per a fer-lo bé.” “Em sento bé perquè hem pogut construir un carro en equip.” “I sobretot la importància que té respectar als companys.” “M’he sentit orgullós de mi mateix.“
Lo basquEt 9
La setmana del 17 al 20 de maig vam celebrar a l’Institut Roquetes les V Jornades Mediambientals. Això vol dir que, durant aquella setmana, i més que mai en tot el curs, el protagonista va ser el medi ambient. El títol d’aquestes jornades va ser Xeic, no ho llences! A Roquetes R que R: Reduïm, Reutilitzem i Reciclem. Amb aquest lema preteníem cridar l’atenció sobre la quantitat de residus que provoquem dins del model de societat consumista en què estem immersos. Volíem fer la reflexió que moltes vegades llencem allò que encara està en vida útil, o que es pot reutilitzar tot donant-hi un segon ús. Les jornades van ser també un petit homenatge al passat: a les maneres de fer d’abans. Segur que els nostres iaios tot ho aprofitaven, i estaven farts de fer sabó amb l’oli dels fregits, de cuinar cócs amb pa sec, de confeccionar bosses amb retalls de roba sobrera, i tantes altres coses que requerien molta imaginació i enginy. Amb aquest objectiu, els tallers de les jornades van estar enfocats a produir objectes d’utilitat a partir d’altres que ja havíem rebutjat. En 1r d’ESO, es van fer tallers de reaprofitament i sensibilització mediambiental (Taller de Patchwork i Taller de paper); En 2n d’ESO, tallers de reaprofitament i sensibilització mediambiental (Reciclem l’oli fent sabó i Decorpots: decoració d’espais amb materials reutilitzats). En 3r d’ESO, tallers de reaprofitament i sensibilització mediambiental (Reconvertim la roba usada i Com fer la nostra pròpia roba: iniciació al ganxet i mitja). A Roquetes, eRre que eRre. Per això, dijous 19, a la tarda, va tenir lloc la jornada de portes obertes per celebrar amb les famílies el nostre lema. El centre exposà els treballs fets en la matèria d’Educació Visual i Plàstica tenint sempre en compte la R de reutilitzar. A més, les famílies van poder visitar l’exposició de tot el que s’havia elaborat en els tallers durant aquella setmana. Després de la visita, al vespre, vam poder assistir a la xerrada anomenada La vida de pagès, abans i ara..., a càrrec de Miquel Àngel Angelats, un arquitecte reconvertit en pagès a l’antiga,
que ens explicà com els mètodes de fer d’abans poden ser ara molt efectius en l’agricultura i en altres camps de la vida. Però no únicament vam tenir present el Reduir, Reutilitzar i Reciclar en aquests dies. Des del Comitè Verd, i amb tot l’alumnat, estem treballant durant tot l’any aquests conceptes. Ja fa dos anys que recollim el paper, les llaunes de ferro i alumini, els envasos i els taps. Amb la venda de tots aquests residus, aquest any hem aconseguit comprar una taula de tennis taula, que també vam inaugurar en aquestes jornades. Per celebrar-ho, vam organitzar un campionat, i vam reservar la final del torneig per a la tarda de portes obertes. Ara ja tenim campions i subcampions del 1r torneig de tennis de taula a l’Institut Roquetes! Felicitats a Eduard Rodríguez i a Oriol Platero, els campions, i als germans Benouda, Mohammed i Abdillah, que van quedar subcampions. En aquesta jornada de portes obertes també vam donar el premi als guanyadors d’uns dels nostres concursos més consolidats, el de Les classes més sostenibles. En aquest concurs, i com cada any, premiem la classe més neta, que tanca els llums en sortir de l’aula i llença les escombraries al lloc corresponent, que no malbarata energia deixant les finestres obertes si va la calefacció, que deixa l’aula ordenada perquè es pugui netejar millor i que reutilitza els fulls si només estan escrits per una cara. Aquest any, els cursos guanyadors han estat 2n B i 4t B. El premi, per gentilesa de l’AMPA, ha estat una sortida a la platja. Des d’aquí donem l’enhorabona als guanyadors. També volem donar les gràcies al conjunt Rocketes, que no podia faltar a la festa, i que ens va oferir quatre peces, també reciclades, del musical Nits d’estiu representat per alumnes del centre; i a Marc Ayuso, que ens va llegir un fragment de la carta dels indis americans, que molts experts consideren com el primer tractat d’ecologia escrit.
TROBADA ESCOLES VERDES El 28 d’abril de 2016, les alumnes Hasnae Abdelmaek de 2n A, Joana Fumadó de 2n C, i Marta Fadurdo i Alexia Forés, de 3r B, acompanyades d’Enric Rehues, van participar en la trobada bianual de les Escoles Verdes de les Terres de l’Ebre. Aquestes trobades es fan cada dos anys, i les organitza el Departament d’Ensenyament juntament amb el Departament de sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Hi participen conjuntament centres de primària i de secundària. Aquest any la trobada es va fer a l’antic col·legi Betània, seu actual del centre de recursos. Després de la presentació, se separaren els alumnes i els professors per posar en comú les experiències dels respectius centres educatius. El nostre centre va exposar el projecte Reciclar té premi amb el que hem aconseguit una taula de tennis taula. Vam conèixer també altres experiències interessants que es duen a terme en altres centres, com ara la de L’escamot verd, sobre un grup teatralitzat de dinamització ecològica en un centre concertat de primària i secundaria de Barcelona; i Els patis viscuts, del col·legi de Sant Jaume. Després de dinar es va fer una plantada de plantes autòctones i el Sr. Domingo Tomàs, regidor de l’Ajuntament de Tortosa, va donar cloenda a la trobada.
Lo basquEt 12
Un curs més hem celebrat Sant Jordi amb joia. Hi hem homenatjat el llibre amb la pretensió de conscienciar l’alumnat sobre la necessitat de la lectura com a recurs de formació personal. Llegir ens fa més lliures. Si llegim, adquirim coneixements i distingim les idees i les accions més adequades amb esperit crític. Com cada any, en aquesta diada hem lliurat els diferents premis del Concurs de Sant Jordi amb la presència dels representants de l’AMPA, del professorat, de l’alumnat i amb l’acompanyament del grup musical Rocketes i d’alumnes de primer de batxillerat que han recitat poemes d’amor. Guanyadores i guanyadors dels diferents concursos: FELICITATS! --------------------------------------------------------------------------------------------------- ----------------------------------------------------
El passat 8 d'octubre de 2015, al teatre Bartrina de Reus, s’hi van lliurar els Premis Consell Social URV als millors treballs de recerca de batxillerat i CFGS. L'alumna de segon de batxillerat de l'Institut Roquetes, Heura Cartoixà i Merlos, amb el treball La resiliència de la dona rural a les Terres de l'Ebre, tutoritzat pel professor David Carles Mauri, hi va ser guardonada. Aquest treball de recerca explica la capacitat que ha tingut la dona rural a les Terres de l’Ebre per superar els obstacles amb què s’ha trobat al llarg del temps. D’altra banda, Patrícia Miguel Carot ha aconseguit un accèssit al Concurs de Treballs de Recerca de l’EMD de Jesús pel seu treball El teatre a la comarca del Baix Ebre. Enhorabona a totes dues.
ENCARA NO SAPS QUÈ SÓN LES TUTORIES JÚNIOR? Les tutories júnior és un projecte de centre que té com a objectiu acollir l'alumnat de 1r d’ESO que acaba d'arribar a l’institut. A cada alumne de primer se li assigna un tutor/a de cursos superiors perquè el guiï en els primers dies de curs. Els tutors són alumnes voluntaris, bàsicament de segon i de tercer. La meva experiència com a tutorand ha estat meravellosa perquè el meu tutor m’ha donat consells per a estudiar, m’ha contat la seva experiència a l’institut i moltes coses més. Sobretot, el que més m’ha agradat ha estat la nova amistat que he fet amb el meu tutor. Pau Vidal García
FESTA DE LES TUTORIES JÚNIOR Al mes de desembre, clausurem el projecte de TJ amb una festa que és, a la vegada, una benvinguda al centre per a tot l'alumnat de 1r d’ESO. Hi van els nous alumnes, els que han estat tutors i també tots els voluntaris de mediació. Tothom col·labora en la preparació; així, la festa es converteix en un gran intercanvi on tots participen. Uns porten el menjar; altres assagen una coreografia; els més petits preparen un regal en agraïment als tutors; s'organitzen parlaments; i els de mediació ajuden preparant un photocall per immortalitzar el moment. El centre i el professorat del grup de mediació fiquen tot el que falta. El resultat: un matí per recordar. La festa de tutories júnior: unes hores d’emoció, d’alegria, de compartir. Tots, els tutors, tutorands i els professors de mediació en la mateixa sala. Tot perfectament organitzat. Cada activitat i cada detall van ser preparats perquè tot sortís al peu de la lletra, perquè ens poguéssim divertir compartint cada activitat. Fotos per guardar aquell bonic record per sempre; un photocall per riure; un ball perquè tots hi participéssim i poguéssim expressar els sentiments en cada moviment. Per a mi, el millor moment va ser quan ens van donar les gràcies, com a tutors, per haver creat aquell vincle tant preciós entre persones que no coneixíem. Cada tutorand ens va fer un petit regal, que el guardo com un tresor. Podria dir, amb tota seguretat, que tots ens vam divertir i vam poder apreciar aquella bonica relació que vam crear i que espero que duri per sempre, amb els nostres tutorands. Anna Eva Aibar
Lo basquEt 14
ENCARA NO SAPS QUÈ ÉS EL SERVEI DE MEDIACIÓ? Ja fa quatre anys que en aquest centre hi ha un servei de mediació de conflictes. Aquest servei facilita resoldre els conflictes mitjançant el diàleg. Un grup de professors i alumnes posen els mitjans perquè sigui així. Aquest any, hem intervingut en moltes ocasions i de ben segur que hem contribuït al bon ambient de l’institut. Nosaltres ja fa anys que ens formem, però ara és molt important que també tots vosaltres, pares i alumnes, conegueu que hi ha una altra manera de posar solucions a les friccions diàries originades per la convivència. Per això, si observeu algun canvi en el comportament del vostre fill o filla, o veieu que té algun malestar, no dubteu a posar-vos en contacte amb el servei de mediació, o emplenar el formulari que trobareu a: http://mediacioroquetes.blogspot.com.es/
TALLER DE MEDIACIÓ El dia 18 de maig, s’ha fet el Taller de Formació en Mediació i Resolució de Conflictes a l’Institut Roquetes. En aquesta sessió, hi ha participat tot l'alumnat i professorat mediador del centre, tant els qui s’han format aquest any, com els d’anys anteriors, que ja han estat exercint com a mediadors durant tot el curs. En aquesta trobada, hem consolidat el grup, hem compartit experiències i hem treballat per reforçar tot allò que creiem que ens costa més a l’hora de fer una mediació. Per tancar aquesta tarda, en què professors i alumnes han estat companys, hem compartit també una deliciosa xocolatada.
Lo basquEt 15
PROJECTE HORT ECOLÒGIC El Projecte de l’hort apareix en moltes àrees de les nostres programacions com una activitat complementària. Aquest curs 2015-2016, l’hort ens ha continuat aportant una sèrie d’experiències gratificants, enriquidores i úniques, adaptades a tots els nivells i interessos de l'alumnat, per tal que aprenguin continguts curriculars de la gran majoria de les matèries (ciències naturals i socials, llengua, educació artística, matemàtiques, educació física, etc.). A banda de l’aprenentatge conceptual, l’hort facilita i potencia la intel·ligència interpersonal, és a dir, ofereix un context idoni per aprendre a pensar, per educar-se emocionalment, perquè s’entrenin en el domini de les habilitats socials i aconsegueixin un desenvolupament i creixement moral. Tot plegat s’engloba en un marc pràctic, vivencial, i sobre tot manipulatiu. Aquest curs l’alumnat de 4t d’ESO ha viscut l’hort des de la vessant més artística. Han tingut com a objectiu principal fer el manteniment de la tanca que protegeix l’hort. Han estat els encarregats de la neteja, pintura i treball en corda per donar nom a l’espai dedicat a l’hort escolar ecològic: «ECO HORT». Aquest ha estat el resultat: fantàstic!
L’alumnat de 4t també s’ha dedicat a treballar amb les carabasses de l’hort per donar ambient a la festa de Halloween i fer el treball de sala per als tallers de cuina fets al llarg del curs. Felicitats, artistes!
Lo basquEt 16
TALLERS CUINA DE L’HORT Les borraines i les carabasses han estat els productes estrella de la cuina d’aquesta temporada, a més de les faves, cebes, enciams, coliflors i bròquils. El disseny d’aquesta activitat busca una manera d’ensenyar i aprendre lúdica i engrescadora que afavoreixi la interacció i la comunicació entre l’alumnat. És una eina més de relació social i inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials en entorns ordinaris. Les verdures de l’hort són les protagonistes dels plats seleccionats i treballats per l’alumnat.
Escrivim la recepta; manipulem els aliments (tallant, aixafant, barrejant, batent, ajuntant...); observem els canvis que es produeixen i els verbalitzem; fem fotos dels passos que hem anat seguint fins al resultat final; mengem junts i convidem a tastar el menjar als companys que treballen conjuntament amb nosaltres dins el projecte hort. Aquí us deixem uns exemples dels tallers de cuina que hem fet al llarg d’aquest curs.
Fina Ariño, María José Borràs i Puri Forné
Lo basquEt 17
ENTREVISTA EXPRÉS A RAÚL PERALES Una ciutat per viure? Sant Carles de la Ràpita. Un lloc per anar de viatge? Qualsevol ciutat d’Itàlia. Un llibre per llegir? Los Pilares de la Tierra. Un plat? Gazpacho Manchego. Una pel·lícula de cinema? El Diario de Noah. Un mitjà per estar informat? La ràdio. Quin diari llegeixes? La Vanguardia o El Punt Avui. Mar o muntanya? Les dues coses. Un cantant o grup musical? Freddie Mercury, del grup Queen. Quin personatge històric t’hauria agradat conèixer? Leonardo da Vinci. Un personatge actual? Ken Follett. Un esportista que admires? Qualsevol que practiqui el seu esport per passió i no pels diners. Què valores més de les persones? La humilitat la sinceritat. Si algun dia fossis president del govern o de l’ONU, quina primera decisió prendries? Aconseguir la pau al món. Dretes o esquerres? Cap. Què t’enduries a una illa deserta? Aigua, menjar, una casa i la meva família. Un desig confessable? Viure als escenaris.
TREBALLS DE RECERCA
Tot seguit, us mostrem els resums dels continguts dels treballs de recerca del curs 2014-20154 que han estat valorats amb la màxima puntuació. ..................................................................................
L’EMBRIÓ DE CONSTITUCIÓ CATALANA Pretén ser una anàlisi de la situació política actual en què es troba Catalunya. En aquest treball es poden trobar els fets històrics que ens han portat fins on som ara i les propostes de Constitució que han contribuït a facilitar el procés sobiranista. A més, conté un breu estudi de dret comparat per equiparar aquestes propostes a altres constitucions europees. Abril Méndez Espinós
CREUS QUE AMB RASPALLAT N’HI HA PROU? Aquest treball és fruit del meu interès per l’odontologia i la salut bucodental. M’hi he plantejat conèixer la salut bucodental de diferents sectors de la població que hi ha actualment a la comarca del Baix Ebre i estudiar i exposar les mesures preventives per no patir malalties bucodentals. A més, he fet una proposta de neteja bucal per a infants, per tal d’educar-los a aconseguir que tinguin una bona salut bucodental. També he investigat els problemes d’una mala salut oral, a partir d’una operació, amb l’ajuda d’un metge. Alba Primé Rubí
LA COSMÈTICA NATURAL Els objectius d’aquest treball han estat fer una revisió bibliogràfica de la història de la cosmètica i del perfum; produir els meus propis olis essencials, perfums i productes naturals casolans; fer una comparació entre la cosmètica natural i l’artificial; fer un estudi dels ingredients utilitzats per fabricar productes sintètics; i saber què pensa la població de la cosmètica natural. Les conclusions més importants han estat les següents: el mètode de destil·lació és eficaç per produir olis essencials; els ingredients naturals són rendibles per fabricar cosmètics; finalment, la majoria de la població no sap la diferència entre cosmètica natural i sintètica. Balma Homedes Pedret
ELS GRUPS SANGUINIS I L’ALIMENTACIÓ Després d’haver llegit Els grups sanguinis i l’alimentació, de Peter J. D’Adamo i d’haver observat que en algunes persones pareixia haverhi una relació entre els gustos alimentaris i el tipus de sang, en aquest treball s’ha intentat trobar algun lligam entre aquests dos factors. Amb la intenció de relacionar la nutrició, la genètica i l’evolució, s’ha investigat la dieta dels nostres avantpassats, l’herència dels grups sanguinis i la seva progressiva aparició. A partir d’aquestes dades, i mitjançant enquestes, s’ha fet una anàlisi comparativa entre els gustos alimentaris de diversos alumnes de l’Institut Roquetes amb el seu grup sanguini. Carme Blanco Gavaldà
JOVES I HIGIENE DE MANS La higiene de les mans consisteix en totes aquelles mesures encaminades a eliminar la brutícia, la matèria orgànica i a reduir la presència de microorganismes de les mans. Una proporció considerable de la transmissió de patògens gastrointestinals es creu que és deguda al contagi a través de les mans. L’objectiu d’aquest estudi ha estat el fet de demostrar l'efectivitat d'una intervenció educativa en el canvi dels hàbits de la higiene de mans dels joves com a mesura de la prevenció de malalties. Al final, hi ha hagut una notable millora en la higiene de mans de l’alumnat que ha participat en aquesta experiència. Mar Panisello Cardona
L’ÚS DE LA CÀMERA RÈFLEX De petita no m’interessava la fotografia; el que m’agradava era fer fotos. No he trigat gaire a descobrir que la formació és indispensable en qualsevol àmbit; ho és per a saber fer les coses millor i, sobretot, per a gaudir-les amb més intensitat. Amb aquest treball de recerca m’he endinsat en un coneixement més profund de la tècnica fotogràfica, he après a valorar la vessant creativa de la fotografia i m’he fet el propòsit de treure més partit de la meva afició. Tot plegat m’ha ajudat a obtenir una major satisfacció amb la meva tasca. Marina Argelaga Monserrat
LA IMPORTÀNCIA DE LA LACTÀNCIA MATERNA La lactància materna està considerada el mètode d'alimentació més òptim i més important per al desenvolupament correcte d'un nadó. En aquest treball es mostra la importància que té el fet d’alimentar el nadó, des d’un principi, amb llet materna, ja que té molts més beneficis respecte a la llet artificial. El nadó alimentat amb la llet de la mare té el sistema immunològic més competent i fort. Noèlia Gallardo Borràs
EL TEATRE A LA COMARCA DEL BAIX EBRE És una aproximació al gènere teatral i, alhora, una mirada aprofundida en les diverses tradicions culturals relacionades amb les arts escèniques a la comarca del Baix Ebre. És un treball que té, com a puntals bàsics, la figura del director teatral Ricard Salvat, la de de l’actor Pere Ponce i les de les actrius Sílvia Sabaté, Belén Fabra i Mercè Lleixà, destacats representants del teatre de les nostres terres, reconeguts pels seus mèrits artístics a nivell nacional i entrevistats personalment per l’autora d’aquest treball de recerca. Patrícia Miguel Carot
LA MUSICOTERÀPIA Aquest treball de recerca mostra una visió global de l’ús i possibles aplicacions de la musicoteràpia. En ell s’aprofundeix en el tractament dels trastorns psicològics que es poden presentar durant la infància. És un treball que s’ha basat en diferents estudis teòrics i en la seva aplicació pràctica en nens de diferents edats, durant la seva educació infantil i primària. Senda Calvo Muñoz
VIATGE A ROMA Un grup d’alumnes de primer i de segon de batxillerat hem pogut gaudir d’un viatge a Roma durant quatre dies. L’aventura va començar el 28 de gener. Molts de nosaltres no havíem anat mai en avió. Durant el vol vam viure situacions força divertides. Patrícia hi va conèixer un policia italià que li va ensenyar algunes paraules de l’idioma. Alba i Núria van intentar entrar juntes al petit lavabo de l’avió i van aconseguir de fer riure alguns passatgers quan van veure com totes dues intentaven tancar-ne la porta sense èxit. En arribar a Roma, ens vam instal·lar a l’hotel. Allà, entre altres misteris, hi va néixer més d’una història d’amor. Ja se sap... Roma, amor... Podem resumir el nostre menú diari amb les següents paraules: pizza i pasta; pizza i pasta; pizza i pasta; pizza i pasta; i sempre gelat per a les postres. Vam estar tres dies a Roma i un dia a Pompeia i a Nàpols; Hi vam caminar tant, que algunes sabates no ho van resistir, però vam utilitzar també una gran varietat de transports: autobús, metro... Fins i tot escales mecàniques! El dia que més bé ens ho vam passar va ser quan vam visitar el Vaticà. Per poc no hi vam coincidir amb un autèntic monument: Leonardo Di Caprio (això és cert!). En el transcurs del viatge vam poder veure i admirar moltes de les obres d’art que havíem estudiat durant el curs en la matèria d’Història de l’Art. A la Fontana Di Trevi vam buidar els moneders. Vinga a demanar desitjos! La veritat és que segur que totes i tots vam arribar a casa amb un gran desig: tornar algun dia a Roma, la ciutat eterna. Aida Cid, Núria Cid, Irene Cid, Patrícia Miguel i Alba Pérez
Lo basquEt 22
Aquest curs 2015-2016, hem pogut gaudir de l’oportunitat d’anar a Holanda per dur a terme un intercanvi amb l’institut Odulphuslyceum. Uns mesos abans, l’alumnat holandès ja havia estat al nostre institut, i a casa nostra. I ja havia arribat l’hora de fer les maletes i fer cap a Holanda. Les famílies dels nostres partners, és a dir, l’alumne o l’alumna que s’havia quedat a casa nostra, ens van anar a buscar a l’aeroport d’Eindhoven, situat a aproximadament a mitja hora de Tilburg, on estava situat l’institut. Aquella va ser la nostra primera nit a Holanda. Al dia següent vam fer cap al seu institut per primera vegada. Era un centre educatiu espectacular, que vam visitar. Durant tota la setmana vam fer moltes activitats, com ara la visita al parc d’atraccions Efteling o l’anada a la capital d’Holanda, Amsterdam. Claudia De Andrade
La comunicació, verbal o no verbal, encara que no ho sembli, és summament important per a qualsevol situació: per demanar en un restaurant, per ajudar algú, per conèixer noves persones... Per això, parlar diferents llengües és tan important. Per tant, l’intercanvi que hem fet ha estat molt interessant, no només per l’experiència adquirida, sinó per a la nostra diversitat lingüística. L’anglès, avui dia, és considerada clarament la llengua més parlada a tot el món. Fins i tot podríem dir que és la llengua universal. Necessitem l’anglès i el seu aprenentatge no és pot quedar només en els llibres i dins les aules. Al principi, no podem negar que la majoria dels alumnes participants en aquest intercanvi, igual que les famílies, no estàvem segurs que ens poguéssim comunicar amb la nostra parella. Però estàvem disposats a fer un petit esforç i, al cap d’una estona, semblàvem cotorres de tant que parlàvem. Viatjar significa descobrir. En aquest projecte hem après a agafar confiança en nosaltres mateixos; a conèixer noves persones; a saber que les coses no són tan complicades com semblen; a conviure amb una família estrangera, amb les conseqüències i beneficis que això comporta (de vegades no ens posàvem d’acord; les ficades de pota que sorgien i que feien riure; la curiositat que tenien i teníem en conèixer les respectives cultures); també hem après a desplaçar-nos, a conèixer món, a veure més enllà d’on vivim i a saber que encara ens queda molt a fer. El que més va impactar és que, cada matí, en despertar, t’adonaves que no estaves al lloc de sempre i que havies dormit en un llit que no era el teu; miraves per la finestra i veies un paisatge que no era el de tots els matins. Els primers dies era estrany; donava una sensació de vertigen que fins i tot descol·locava però, era tan emocionant, que ni ho notaves. T’acabaves acostumant fins al punt que tot ho acabaves fent teu, i pensaves que tampoc s’hi estava tan malament. El més curiós és que també vam aprendre paraules i expressions en holandès, igual que els holandesos en van aprendre en català, la qual cosa ens va fer sentir privilegiats i orgullosos d’haver participat en aquest viatge. Per tot això, dóna tanta pena i enyorança dir adéu. Costa oblidar les amistats que hi hem fet, les tardes que hem compartit i la cultura que hem descobert. Una experiència que recomanem a tothom. Rut Cortiella
Lo basquEt 24
Molts preparatius, moltes maletes, molts nervis… El viatge que havíem estat esperant durant tot l’any havia arribat; encara no ens podíem creure les dimensions del vaixell fins que no el vam veure de ben a prop. Començava l’aventura, en sortir del port de Barcelona. Dins del MSC Fantasia tot era un món nou. El sol fet d’estar trepitjant el vaixell ja era tot un luxe. Semblava ben bé una ciutat dins d’un vehicle, on no era difícil perdre’s. Podem dir que el més dur va ser triar què fer, ja que les activitats que hi havia semblaven no tenir fi. Visita cultural al matí; piscina a la tarda; teatre a la nit; sopar a l’exquisit Cherche De Oro, on cal destacar les amistats que van nàixer amb els seus cambrers; i, més tard, a ballar fins cansar-nos. I de tant en tant, passàvem pel bufet a menjar alguna cosa per renovar energies. Posar-nos d’acord amb els companys d’habitació va portar alguna dificultat. Qui dormiria amb qui? I on? Petites qüestions que, al cap i a la fi, no tenien molta importància. Despertem! Hem arribat ja a la costa italiana de Gènova, una ciutat plena d’art i cultura, carrerons estrets i també de les delicioses “focaccias”. Ja cansats de caminar, ens dirigim al mercat genovès, on trobem de tot i més. Ja hem comprat suficients souvenirs? Doncs, tornem al vaixell, que ens esperen per dinar. Següent destí: Cannes. Un lloc on es combinen el més car, el cinema i l’art amb el sol i la platja. Els clics de les càmeres van a tort i a dret. No existeixen prou fotografies per descriure tot el que veiem: el mercat d’antiguitats, les botigues, l’arquitectura... Tot ens ha deixat sense alè. Mallorca se’ns presenta amb un sol radiant, i l’últim dia també. Així que l’únic que podem fer és aprofitar-ho al màxim. Comprem ensaïmades per a les famílies (i ben grans que són!), passegem pels carrers de la ciutat, fem moltes més fotos, visitem la catedral... Es poden explicar tantes històries d’aquest creuer, que hem vist o après, que no ens caben les paraules al paper. Ens emportem l’experiència d’una aventura diferent, però també el record d’uns dies fantàstics amb aquells companys i amics que han estat amb nosaltres des del principi de l’ESO (o fins i tot abans!). Sense dubte, un viatge que quedarà marcat dins la nostra història personal. Rut Cortiella
Lo basquEt 28
Sortir d’excursió amb els amics és una cosa que ens agrada a tots perquè, no només sumem noves experiències increïbles als nostres records (un viatge amb autobús, l’emoció de pujar a una atracció que et fa perdre el nord...), sinó perquè també sortim d’una rutina i alhora aprenem amb una mica més de ganes. Doncs això és exactament el que ens va passar en la nostra sortida al Tibidabo. El que prometia ser un gran dia començava amb papallones a la panxa. Vam aprendre conceptes teòrics sobre màquines i engranatges, tot calculant, amb problemes, velocitats, forces..., i sabent que després seríem nosaltres mateixos qui viuríem el que estàvem apuntant en el dossier. Els nostres cossos plens d’adrenalina s’haguessin passat hores divertint-se allà però, tal com se sol dir, tot el que és bo s’acaba. Així que, havent dinat, vam marxar cap al Parc Güell. Allà també vam passar una bona estona, però sobretot vam poder veure l’art que s’amagava en aquell indret: columnes que representaven arbres; construccions senceres que simbolitzaven una onada gegant; sargantanes i fins i tot la casa de la bruixa de Hansel i Gretel. Realment pareixia que estàvem enmig d’un gran conte de fades. A poc a poc vam anar descobrint la gran història que s’amagava rere aquell lloc màgic i com havia arribat a ser un parc el que en un principi havia de ser una urbanització d’habitatges. Tot plegat per una equivocació de Gaudí, que va fer un error molt ben comès. Qui sap! Potser totes les equivocacions no són ben bé dolentes. Heus-ne ací un bon exemple. En resum, va ser un dia ple de petites i grans experiències que ens fan valorar una mica més el que ens envolta, i que d’aquí uns anys recordarem amb molta il·lusió. Àngela Celma
Lo basquEt 30
El dia 15 de febrer de 2016, l’alumnat de l’Institut Roquetes, concretament el de perruqueria, formació bàsica (FPB) i estètica, vam poder gaudir d’una sortida a Barcelona per poder visitar la fira Beauty Barcelona. Hi vam veure els estants de diferents cases comercials de l’àmbit de la perruqueria i de l’estètica (Peggy Sage, Stick art studio, Harppo...). Val a dir que s’hi podien comprar productes. També hi havia passarel·les on es mostraven pentinats i recollits. Qui volia, es podia fer una neteja de cutis, la manicura o tallar-se el pèl. Fins i tot s’hi va presentar una màquina de tallar el pèl per als homes! Un tema que ens va interessar molt va ser el del body paint. És una tècnica de pintura que es fa al cos. La model sol estar despullada o bé vestida amb poca roba. Tanmateix, aquesta tècnica també s’utilitza per complementar el maquillatge d’aquelles persones que es vesteixen amb grans vestimentes. Abans de la invenció de cisells o d’altres eines prehistòriques, l'home ja s’aplicava pigments sobre el cos per afirmar la seva identitat, la pertinença a un grup, per situar-se en relació al seu ambient, per preparar-se per a alguna cerimònia o simplement per gust. Aquesta pràctica va ser usada com a instrument de transformació; els dibuixos i els colors van permetre a l’ésser humà alternar en el seu cos diverses identitats (assenyalar l'entrada en un nou estat o grup social, definir una posició ritual o reafirmar la pertinença a una comunitat determinada) o emprar-la senzillament com a ornament. Aquest tipus de pintura corporal va aparèixer a Occident, a finals del segle XX, com a part d’un art temporal, en què l’artista creava un dibuix al cos d’una model. Cal remarcar que a Àustria (Seeboden) o a Bèlgica (Brussel·les) es fan festivals de body paint. Mònica Marín Martin
Lo basquEt 31
Participar aquests quatre anys al Certamen de Lectura en Veu Alta m’ha aportat moltes experiències inoblidables, tant de bones com de dolentes. He pogut fer nous amics, he pogut viure moments que se’m quedaran gravats en la memòria durant tota la meua vida, i també he pogut experimentar l’alegria que sents quan comencen a dir els guanyadors i escoltes el teu nom pel micròfon. No ha estat sempre fàcil: no es tracta solament d’agafar el text que t’ha tocat, un micròfon i començar a llegir davant d’un jurat i un públic. Abans d’aquesta actuació, hi ha molts de patis practicant la lectura en veu alta, moltes hores que dediques a casa a llegir una vegada i una altra els mateixos textos. Però això no és una pèrdua de temps, ja que aquest temps l’he dedicat a una cosa que m’agrada i de la qual estic orgullós. Tampoc és tan bonic tot. En el meu cas, el primer any no vaig passar de quarts de final, i em vaig sentir frustrat en pensar que tot el que havia fet no havia valgut la pena. Però la vida consisteix a caure i tornar-te a aixecar. Un any més tard vaig arribar a la semifinal. Aquella vegada em vaig sentir bé amb mi mateix, perquè amb temps i esforç vaig aconseguir el meu repte: arribar a unes semifinals de tot Catalunya. És un sentiment molt fort pensar que de tota la gent que hi ha al teu institut, tu n’has de ser el representant. Que de tots els lectors i lectores que hi ha en aquest país, te trien a tu com a semifinalista. I encara és més colpidor pensar que la gent confia en tu. Com dirien alguns: “Tot esforç té la seva recompensa”. I és que de veritat, això es compleix. Marc Ayuso Sebastià
Lo basquEt 32
Fins ara, en la meva vida escolar, ni en els meus anys de primària ni en el poc temps que portava a l’institut havia practicat la lectura en veu alta. Va ser la novetat el que em va impulsar, pels volts del mes d’octubre, a apuntar-m’hi. Ha estat una manera divertida de millorar la lectura, la comprensió i, en definitiva, la llengua. He après moltes coses: a millorar el ritme, la postura, la vocalització, l’expressió i, sobretot, a autocontrolar-me els nervis. Des de principis d’octubre, els companys que volien participar en la lectura en veu alta ens trobàvem amb els professors que ens modelaven, a l’hora del pati, per a practicar. Quan ja quedava poc per als Quarts de final del XII Certamen Nacional Infantil i Juvenil de lectura en veu alta, va arribar el dia en què els professors havien de triar un representant per a la categoria de Corsaris. La veritat és que mai de la vida havia llegit davant de gent, però em va anar molt bé i no em vaig posar nerviós. Quan em van comunicar que havia estat seleccionat, em vaig posar molt content i sorprès. A partir d’aquell moment, vaig haver d’assajar molt perquè el dia del concurs tot sortís perfecte. Va arribar el gran dia. Va ser un honor participar en nom de l’institut Roquetes. Primer de tot vam anar a esmorzar al Viena amb els meus companys. Vaig sentir molt de suport i ànim gràcies a ells. Un cop a la sala on se celebrava el concurs, vaig veure llegir els xiquets de les altres categories i després va ser el meu torn. Per acabar d’arrodonir el dia, els jutges em van proclamar el guanyador de la meva categoria. Va ser una sensació molt gratificant. Durant tot aquest trajecte, encara que m’ha tocat llegir a mi, hem format un gran equip. Ens hem relacionat alumnes de diferents classes i hem treballat i hem rigut junts. Això ha estat així fins que vam anar a Reus al mes de maig, on vam participar a les semifinals. Vaig llegir amb la mateixa seguretat i confiança que a Tortosa, però el meu viatge es va acabar allí. Un viatge que us recomano. Hermini Carreras Caballé
Lo basquEt 33
Elena Cid Ruiz, un jovencísimo talento narrativo La alumna Elena Cid Ruiz, de 2º de ESO C ha obtenido la medalla de oro del concurso de Jóvenes Talentos de Relato Corto patrocinado por Coca Cola. Elena, que ya había demostrado su gran capacidad para urdir historias y expresarse de manera brillante y original, ha quedado finalista del certamen y ha obtenido el máximo galardón entre más de 1800 participantes de toda Cataluña. La entrega del premio, los regalos y el diploma acreditativo tuvo lugar el pasado 4 de junio en Port Aventura, donde acudió acompañada de su familia y de la profesora de Lengua castellana y Literatura Susanna Bel. ¡Enhorabuena, Elena, por este reconocimiento! Después del éxito en los Premios Sant Jordi de este año, estamos seguros de que no será el último. En la siguiente página os dejamos la creación que le ha permitido quedar primera en el certamen dirigido a todos los estudiantes de 2º de ESO de Cataluña. Ahora queda la fase estatal, en la que le deseamos la mayor suerte.
Lo basquEt 34
LEMA: UNA CAJITA DE MÚSICA Muchas veces duele aceptar la realidad. Lo sabes mejor que nadie. ¿Por qué tenías que acabar así? Ahora te miro y te veo en una camilla de hospital. Pero por más que tus párpados se mantengan sellados, incapaces de despertar, por muchos tubos que entren y salgan de ti, sigo viéndote vivo. Más vivo que nunca. Las clases de lengua, nos sentábamos juntos y siempre nos separaban. No callábamos. ¿Lo recuerdas? Todos los abrazos que me robabas… Cuando intentabas invadir mis mejillas con tus labios y yo siempre me apartaba… Me gustaba que lo intentaras. No sé si me puedes escuchar. Quiero que me oigas. Es ya una necesidad. ¡Por favor! Estoy llorando. Estoy llorando por ti y no puedes verme. La caja de música que me diste el primer día de otoño…Escucho su melodía cada noche, antes de dormir. Tan dulce, tan simple…tan perfecta. Era tuya. Igual que la vida, también es tuya. Quiero que me prometas una cosa. En unos meses quiero que lleves una medalla colgando del cuello. Corres rápido. Te he visto. ¿Podrás hacerlo? Al menos intentarlo. Estás haciendo sufrir a demasiada gente. Gente que te quiere, que te espera de vuelta, que reza por ti y por tu vida. Esfuérzate para que puedan verte correr de nuevo. ¡Se lo debes! ¡Me lo debes a mí! ¡Te lo debes a ti mismo! No quiero gritarte. Lucha. Lucha por aquellos que jamás dejarían de luchar por ti. Por favor, no te mueras.
Lo basquEt 35
Activitats
de
El dia 28 de gener, un grup d’estudiants de segon i tercer d’ESO vam participar en la Copa Cangur que es realitzava a l’institut de Sant Carles de la Ràpita. Hi vam anar dos grups: un de nois, format per Albert Ventura, Joan Ventura, Josep Subirats, Edgar Espinós, Paul Adrian Buha, Andrés Lorenzo i Ivan Tafalla; i l’altre de noies, format per Aida Pascual, Nerea Clemente, Paula Codorniu, Joana Palanques, Laura Mendieta, Laura Mauri i Adela Romero. Quan vam arribar allí, ens van donar unes cintes identificatives. Les noies érem el grup 5 i els nois, el 6. Durant tot el concurs, els del nostre institut vam anar els primers, tant els nois com les noies però, en els últims cinc minuts, altres instituts, que ja tenien experiència d’altres anys, van presentar les respostes d’algunes preguntes que s’havien reservat. No vam poder guanyar cap dels dos equips. Tot i així, els dos equips ho vam fer molt bé per ser la primera vegada que hi participàvem. Va ser una experiència que tornaríem a viure. A.Pascual, N. Clemente, P. Codorniu i J. Palanques
Els dies 14 i 15 de març, els alumnes de 2n C, de 2n D i alguns de 2nE vam visitar l’exposició de geometria del Museu de l’Ebre. El professor de Disseny, Joan Antoni Blanc, ens va explicar nocions bàsiques de geometria, algunes de les quals ja havíem estudiat, però també d’altres que eren noves per a nosaltres. Després, vam poder aplicar el que havíem aprés al taller ART- KIT, que consistia en la creació de composicions geomètriques i artístiques amb peces de color imantades. Ens va sobtar que es podien representar figures que eren impossibles de construir en la realitat. També vam poder fer el taller POP-UP en el qual es podien crear figures amb volum a partir d’un foli. Semblaven façanes d’edificis amb moltes terrasses. Finalment, a partir de caixes de fusta, vam poder dissenyar mobles escultura, útils i decoratius alhora. Va resultar una experiència molt divertida en què vam poder aplicar, de manera pràctica, alguns dels coneixement geomètrics estudiats durant el curs i d’altres que vam poder aprendre en els tallers. Laura-Anna Mauri, Meritxell Farlete i Sofia Audí
Lo basquEt 36
matemàtiques Després de resoldre els problemes de la primera fase del Fem Matemàtiques, el dia 30 de març vam anar a Valls, al seu centre cultural, per participar-ne en la segona fase. Havent esmorzat, vam fer la prova ràpida, que va durar trenta minuts; després, ens dirigírem cap a la prova de camp, que es va fer en una plaça de la ciutat. Consistia en la resolució de tres problemes pràctics. Dos dels problemes tractaven de canviar el redol dels arbres i d’un monument que hi havia a la plaça. Mes tard, vam veure la actuació dels Passabarret i dinàrem. Finalment, vam anar a l’Institut Narcís Oller per fer la prova individual. Al final, hi va haver un acte de cloenda on es repartiren els premis. Malauradament, no vam guanyar, però vam fer nous amics i ens ho vam passar molt bé. Sofia De Andrade, Cinta Audí i Núria Panisello
El dia 7 d’abril, una setantena d’alumnes va realitzar la Prova Cangur a l’institut. Van haver de resoldre trenta reptes matemàtics, en una hora i un quart, i sense calculadora. Per primera vegada va poder participar-hi alumnat de primer i segon d’ESO. S’han obtingut molt bons resultats. Els alumnes Hermini Carreras, Martí Fontvila i Albert Grau, de 1r d’ESO; Andrés Lorenzo i Paul-Adrian Buha, de 2n d’ESO, Albert Ventura, de 3r d’ESO; i Xavier Garrigós, de batxillerat, han quedat en un lloc ben destacat; els seus noms apareixen publicats en la pàgina oficial del Cangur entre el millor 5%. També cal considerar els resultats de Josep Calabuig, de 2n d’ESO i Marina Mendieta i Oriol Segura, de 4t d’ESO, que han quedat entre el 10% dels millors classificats. Teresa Solé
Lo basquEt 37
Victoriano Gavaldà Gavaldà té 79 anys. Va néixer el 20 de març de 1936 a Paüls, i encara hi viu. Té dos fills. És l’avi de l’Emma, l’Eloi i l’Ariadna Gavaldà Pons. Granger, pagès, i víctima de la guerra. Mingo, el seu germà més gran, va anar a la guerra civil. Allí es va infectar d’una malaltia, fins que li va arribar la mort.
“VÍCTIMA DE LA GUERRA, SOLDAT DE LA QUINTA DEL BIBERÓ”
Ens han explicat que tenia un germà més gran i que el van enviar a la guerra. Com va ser això? Com el van cridar? Perquè faltaven soldats a la guerra. Necessitaven més forces per guanyar. Van reclutar la quinta dels nois que tenien 17 anys i els van avisar des de l’Ajuntament. Era molt jove quan va marxar? Quan mon germà va marxar jo tenia dos anys; ens portàvem 15 anys; per tant, ell en tenia disset. Era de la quinta del biberó; així era com s’anomenaven els d’aquella colla. Quan va marxar, com sabíeu on estava? Quan va marxar, no ens van dir on l’enviaven; al cap de setmanes, ens van començar a arribar cartes a casa on ens explicava tot el que passava, la por que tenia... Sap si va estar en alguna guerra important? Què us va explicar? Sí, va estar a la batalla de l’Ebre. En les cartes que ens enviava ho explicava tot. Ens deia que no tenien res per menjar i patien molta gana. A més, sempre els feien treballar i no els deixaven descansar.
Lo basquEt 38
Ell va morir durant la guerra. Sabeu que li va passar? El Mingo va morir a causa d’una malaltia anomenada tuberculosi. Estava escampada per tot arreu on hi havia guerra. Allí es va infectar ell i moltes altres persones. Algunes van morir i altres van tenir la sort de viure. Segurament, però, més tard, van acabar morint. Què vau fer llavors? El meu pare va anar a Tudela a visitar-lo , però ja estava molt malalt. Aviat els van comunicar que l’havien traslladat a l’Hospital Militar de Barcelona, on va morir. De fet, el van enterrar allà i no van poder portar-lo a casa. Va estar molt temps fora de casa o venia alguna vegada? Només va vindre una vegada. Va haver de tornar a marxar i ja no el van veure més. Al morir, com va reaccionar la família? Jo vaig posar-me molt trist, encara que no el conegués gaire. La meva mare, al cap de poc temps, va morir i la meva àvia també. A mi, em van contar que es van morir de pena, tant l’una com l’altra. Vam continuar endavant amb mon pare i mon iaio. A mi, em va fer gran la germana del meu pare, la Teresina. Va canviar la teva manera de viure? Sí. Des d’aquell moment vaig passar a ser l’hereu de casa. Em vaig haver de fer gran abans d’hora, per poder ajudar al pare i al iaio. En aquella època, recollíem molt fruit i fèiem falta tots per poder-ho fer. També teníem una mula que era part de la família. La necessitàvem per a les feines del camp. Vull parlar-te també de Pedro Feijo: un refugiat gallec que va viure uns quants anys amb la nostra família, i amb qui vam mantenir sempre molt bona relació; era com un germà, per a mi. Creus que ara la teva vida seria diferent si no hagués mort? Això no ho podrem saber mai. Però , segurament, les coses haurien anat de diferent manera . Jo no seria l’hereu i, en lloc de pagès i amo, potser hauria d’haver-me hagut de guanyar la vida d’una altra manera. Alba Alcoverro i Emma Gavaldà
Lo basquEt 39
In memoriam Joan Brull Martínez, antic botiguer; creador i guia dels mapes dels Ports, juntament amb el seu germà; president del Centre Cultural de Xerta durant molts anys (CCEX) i darrerament de l’Associació de l’Ermita de Sant Martí. Joan Brull (3 de setembre de 1933-21 de maig de 2016) va nàixer al barri de Ferreries de Tortosa, però va viure bona part de la seva vida a Xerta. Es va casar amb Erika, i va tenir tres filles: Erika, Mònica i Jordina. L’entrevista que podeu llegir a continuació va ser feta el Nadal de 2015 pel seu nét i un company de classe. Quins productes venia quan tenia la botiga? Els productes eren tot a base de menjar, i també veníem sabates i espardenyes, però el principal de tot era el menjar i la verdura. Què pensa dels aliments congelats i precuinats que es venen avui dia? És diferent; una cosa és precuinat, i l’altra és congelat. Per exemple, el peix congelat es venia sencer i t’ho havies de fer tot tu: descongelar-lo, tallar-lo, cuinar-lo, etc. Ara es ven tallat, congelat i precuinat. Hi havia alguna altra botiga que li fes la competència? Sí, hi havia sis o set botigues que em feien la competència. Des del moment que ja hi ha una altra botiga, ja hi ha competència. Creu que ha millorat el comerç de quan vostè tenia la botiga? Sí, perquè hi ha més productes que abans i també coses que abans no estaven. Una altra cosa que ha millorat molt és el menjar fet, com els canelons, macarrons... I el congelat. A quina empresa li comprava el gènere? El gènere li comprava a l’Spar. Les altres coses que la gent em demanava i que a l’Spar no les tenien, les comprava als viatjants. Va ser difícil fer els mapes dels Ports juntament amb el seu germà? Amb quin fi els van fer? Els mapes dels Ports van ser difícils de fer perquè no teníem mitjans per poder-los confeccionar. Però, de totes maneres, teníem la brúixola, amb la qual vam treballar molt. I els arbres: segons les seves fulles i les branques t’indicaven on estava el nord o on estava el sud.
Lo basquEt 40
Sense l’ajuda dels mapes que van crear, les persones es podrien orientar pels Ports ? Sí, depèn de l’experiència que tinguis. Com diu la dita, l’experiència és la mare de la ciència. Si ja ho saps, quan estàs a prop d’un poble, totes les senderes, i les dels masos, fan cap al poble. Quina edat tenien quan van fer els mapes? Si no ho recordo malament, teníem 16 o 17 anys i va durar 10 o 15 anys. Ara agafes el 4x4 i vas on vols o quasi on vols. Abans havies d’anar en bicicleta o a peu, i, si no, fer connexions des de Tortosa amb el cotxe de línia, fins al lloc on volies anar. Per exemple, al mas de la Franqueta o a la Farinera (Horta de Sant Joan) i d’allà marxaves a peu endins i, a la tornada, havies d’anar per Alfara de Carles o Paüls i en bicicleta fins a Tortosa. Vostè ha estat president durant molts anys del Centre cultural de Xerta. Quines eren les activitats que s’hi organitzaven? Cultura i esport. Esport en excursionisme: excursions, curses d’iniciació a l’excursionisme acampades… I en cultura, teníem una revista, exposicions, projeccions de diapositives i també fèiem alguna excursió en bicicleta al Reguers, Tortosa... Sabem que forma part del Patronat de l’Ermita de Sant Martí. En quina situació es troba? Jo vaig tindre la idea de tornar a reconstruir l’Ermita de Sant Martí i, juntament amb un grup d’amics del poble, s’hi està treballant. Però costa molt perquè no hi ha cèntims. De moment, hi ha una mà de problemes; no obstant això, estem molt avançats. Ja tenim els plànols de la segregació de la finca on s’ha de fer; hem parlat amb la notaria que ho fa i segurament que, d’aquí a uns mesos, ja estarà solucionat el tràmit, i podrem treballar fort, fort i fort. Què pensa de la implicació del poble en aquest projecte? El poble encara no ha començat a participar-hi; només la Junta. Estem fent totes les gestions per poder portar-ho a terme. Què prefereix ser: botiguer, crear i ser guia dels mapes dels Ports o ser president de la CCEX? M’agradaria seguir la guia o fer els mapes; també ser actiu amb el tema del Centre Cultural. Prefereixo més això que ser botiguer. Perquè ser botiguer, dins de tot, té una segona obligació: jo havia de guanyar-me la vida. Havia de viure i, sense la botiga, no hagués pogut fer la guia i tampoc hagués pogut ser president de la Unió del Centre Cultural. Joan Navarro i Hermini Carreras
Lo basquEt 41
Sabeu què és Com Sona L'ESO? Aquest any 2016, la trobada més espectacular i meravellosa que puguis imaginar s'ha dut a terme a València. Així, La Ciutat de les Arts i les Ciències es va omplir de llums, so, il·lusions i esforç. Els nervis es mesclaven amb els somriures en baixar de l'autobús en direcció al paradís de la música. Recordo la imatge de gairebé 1500 alumnes muntant tendes. Allà tot era diferent; la vergonya s’havia quedat al lloc d'on venies; la gent et saludava i reia amb tu, tot i que no ens coneixíem. Al primer assaig, tots suàvem de la por que ens amarava; els mestres ens havien advertit del cansament, del silenci, i sobretot de l’esforç que hauríem de fer. Tenia tantes ganes de fer-ho bé! Després del sopar, arribava la nit. Nit de concerts, de nous amics, d’estones ballant amb la xaranga improvisada, i de músics acompanyats per les nostres veus. Malauradament, també nit de pluja. Encara que el bon temps no va acompanyar la primera nit, aquesta va ser irrepetible. Ningú de nosaltres l'oblidarà mai.
En finalitzar l'assaig ens vam encaminar cap a La Plaça de la Verge, a l’antic casc valencià. Teòricament anava a ser una caminada curta... Quan hi vam arribar, un grup de músics van tocar unes cançons tradicionals, que van aconseguir fer ballar el nostre cor. Després de ballar tocava sopar i, un cop sopades i sopats, vam tornar al càmping.
El sol em va despertar al dia següent; per un instant vaig trobar a faltar el meu llit. Tocava esmorzar i assaig, amb alguna que altra estoneta lliure. En sortir de l'assaig, un camionet havia descarregat una paella gegant, que havia d’alimentar tothom. He de dir que la paella valenciana està boníssima de debò. En una estona va arribar el bus. La cara dels alumnes que mai havien estat a la Ciutat de les Arts i les Ciències transmetia una sensació de sorpresa acompanyada de nervis. És preciós aquell lloc. Les grades, al costat de la immensitat d'aquells edificis, semblaven minúscules. Tanmateix, us asseguro que, quan hi estàs a sobre, canvia la manera de veure-ho.
Durant la segona nit, la gent semblava més cansada, però ningú no anava a dormir fins que s'acabava la festa. Hi havia alguns esbojarrats que es van passar la nit voltant fins a les quatre i mitja de la matinada per fer noves amistats. També hi havia qui volia saltar nuet a l’embarcador o qui s’amagava al parquet de boles... A l’endemà, el sol tornava a ser el meu despertador. Ens esperava un dia dur, amb els últims assajos. La pressió i els nervis suraven per l’ambient. Aquell era l'últim matí que podríem gaudir. Tocava firmar camisetes, anar a la piscina i intentar fer tot el que encara no havies fet durant les hores lliures que ens quedaven. Després de dinar, vam tornar a la Ciutat de les Arts i les Ciències per no parar d'assajar. A les deu de la nit, quan els repics del Micalet van sonar, l'escenari es va començar a omplir a poc a poc. La sensació de ser allà dalt, encara que la veu ens fallés, va ser única.
Vam resistir el cansament, el fred, el vent, però tot plegat va tenir la recompensa d'una gran satisfacció personal. Ja estava fet. Tot el treball havia donat el seu fruit, i un molt bon resultat. Aquella nit ja era la darrera. Havíem de gaudir-la; alguns no vam dormir en tota la nit i vam veure sortir el sol. Després d'un passeig amb concert matutí, que he de reconèixer que es va embolicar una mica, havíem de desmuntar les tendes. S'havia acabat. Ara ja sí... Jo no vaig plorar; d’altres, sí, però la tristesa de marxar i saber que allò no es repetiria mai més encara em persegueix ara. Crec que tan sols en aquests dies de l'any on es fa la trobada de Com Sona l’ESO, es poden reunir tantes persones per defensar l'art de la música. Senzillament és màgia. És l'única explicació que trobo a tot el que passa allí. El que passa a Com Sona l’ESO, es queda a Com Sona l’ESO.
Míriam Centelles
Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)
Joglaresca Teatre es va fundar l'any 2013, arran de la gran inquietud teatral i literària d'un grup d'alumnes de batxillerat de l'institut. En principi, el propòsit era portar a les taules algunes de les obres clàssiques de la Literatura Universal i comptàvem amb un elenc d'actrius i actors amb escassa experiència teatral. L'èxit de la iniciativa, mirat ja amb la perspectiva de tres anys enrere, ha estat considerable, ja que, partint d'un total d'uns 15 alumnes en els inicis, en l'actualitat comptem amb més de 30 actors i músics que participen en el nostre últim projecte. Durant el curs 2013-2014 vam representar La Celestina, de Fernando de Rojas, en versió original castellana. El curs 2014-2015 vam fer Els moixons, versió lliure en llengua catalana de Els ocells, d'Aristòfanes, un dels clàssics del teatre còmic de l’Antiga Grècia. Ara hem fet un musical de creació pròpia, basat en un grapat de les cançons més emblemàtiques de la música popular catalana de les últimes dècades, que porta per títol Nits d'estiu. En aquest cas, a més, hem comptat amb música en directe a càrrec del grup ROCKetes, formació musical creada enguany a l’institut i dirigida pel professor de Música Raúl Perales. El grup ROCKetes és una versió en petit format de l’Orquestra STOP, un dels signes distintius del nostre institut. S’ha creat enguany, sobretot arran de l’experiència de participar en el projecte col·lectiu de Com sona l’ESO, el qual ens ha servit de base per a dissenyar tota l’obra i per treballar, amb partitures adaptades, tota la part musical de l’obra. El guió de l’obra ha estat una creació pròpia. Bàsicament l’ha escrit l’alumnat que l’ha representada. Hem partit d’improvisacions preparades en el taller de teatre que hem anat fent durant tots els dimarts.
Lo basquEt 48
En aquest cas, igual que en la resta de projectes, hem fet un treball integrador i pluridisciplinar, ja que hi hem incorporat alumnat de diferent tipologia i professionals de diferents àmbits: música, llengua, educació visual i plàstica, orientació educativa, idiomes estrangers, perruqueria, maquillatge... Després de l’excel·lent acollida que ha tingut l’obra per part del públic i la crítica, només ens resta donar les gràcies a tots el participants, als espectadors i a l’AMPA pel seu suport incondicional; val a dir que les aportacions fetes durant la representació del passat 26 de maig ens permetran aportar més de 700 euros a una causa benèfica tan important com La Marató de l’any 2016. De segur que seguirem endavant amb la reposició d’aquesta aventura i amb nous projectes.
L’obra tracta d’una sèrie de nits d'estiu, en què un grup de joves s'adonaran que la vida és alguna cosa més que pura diversió desenfrenada i flirtejos sentimentals sense transcendència. Arran d'un succés dramàtic, la vida diària deixarà de ser aquest mirall amb petites taques que sembla ser la rutina de cada dia, plena de problemes menors que no semblen tenir una solució fàcil. Després de portar al màxim la tensió, tots s'adonaran que l'amor, l’amistat, el perdó i la recerca de la pau interior són el camí de la felicitat. Francisco de Pedro
Lo basquEt 49
Shakespeare. Un altre cop Shakespeare. Sempre Shakespeare. Tothom qui estima la faràndula acut sempre a la cita teatral amb aquest geni anglès del qual es commemoren enguany els quatre-cents anys de la seva mort. L’alumnat de batxillerat, juntament amb el professorat, ha pogut gaudir aquest curs, en directe, a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya, de Molt soroll per a res, la gran comèdia romàntica de Shakespeare, amb música del gran i meravellós Cole Porter. Aquesta obra shakespeariana és una versió contemporània inspirada en les pel·lícules americanes dels anys cinquanta. Una gran companyia d’actors i actrius, dirigits pel famós Àngel Llàcer, i sota la direcció musical de Manu Guix, ofereixen a l’espectador i a l’espectadora els secrets, els enganys i les traïcions d’una comèdia sobre la frontera entre l’amistat i l’amor. Una comèdia romàntica que, tenyida per les ombres del melodrama, es converteix en un apassionat cant a la vida. Ha estat un espectacle encisador amb tot el luxe i el glamour dels anys 50. Quins decorats! Quin vestuari! Quines cançons més boniques, i que ben interpretades! Quines coreografies! Quina orquestra! Tot ens ha semblat fantàstic en aquest teatre, les infraestructures i l’amplitud del qual permeten tanta fastuositat i tanta varietat d’escenaris. Hem sortit del teatre felices i feliços, amb ganes de cantar i ballar les notes alegres, fresques i vibrants d’aquest musical. Sempre evocarem Molt soroll per a res d’una manera intensa i emocionada. Sumpta Moya
Carta oberta de l’ Benvolgudes famílies i ens locals col·laboradors, Un any més, ens dirigim a vosaltres en acabar-se el curs 2015-2016. Com sempre, l’AMPA vol formar part de les famílies i del centre, amb les actuacions i col·laboracions que considerem oportunes. Una vegada més hem de donar gràcies a les famílies sòcies pel seu suport i participació. Sabem que moltes vegades han de fer un sacrifici per fer-ho, però amb el seu esforç ens ajuden a fer petites coses que d’alguna manera influencien en l’educació dels fills i de les filles. Volem agrair la participació del professorat del centre i de l’alumnat, en activitats, que si bé no tenen res a veure amb la tasca acadèmica del dia a dia, també formen part de la cultura i de l’ensenyament. Ens referim al grup de música Rocketes, al grup de teatre Joglaresca, als tallers de les Jornades Mediambientals, a les classes més sostenibles, a la revista Lo basquet, al concurs de Sant Jordi... i a altres projectes que durant el curs són duts a terme voluntàriament per l’alumnat i pel professorat del centre. Un cop més animen aquelles famílies, que encara no són sòcies, a col·laborar amb nosaltres per poder donar un major suport a les famílies i a l’institut. Des de la nostra associació us desitgem que gaudiu d’un bon estiu, i us recordem que estem oberts a la vostra participació i assistència, tot esperant poder tornar a comptar amb la vostra col·laboració el curs vinent. Salutacions,
LA JUNTA DIRECTIVA DE l’AMPA DE l’INSTITUT ROQUETES
Amb el suport de l’Ajuntament de Roquetes