Repte 5
El mite-maniquí
Paquita Ribas TÈCNIQUES DE CREATIVITAT I INNOVACIÓ UOC
EL DESCOBRIMENT Fa pocs dies vaig descobrir que Milu és un ésser màgic; però si sóc sincera, no em va estranyar gens ni mica. En els pocs dies de tenir-lo a casa ja vaig començar a sospitar que un maniquí molt “normal” no era (vegeu el Quadern de pensar): -
Li agraden molt les papallones
-
Li va començar a créixer cabell del cap, fins que ara li arriba per la cintura
-
Pot volar i té telepatia
-
Li agrada viure en llocs foscos, com l’armari de les nines
Quan vaig començar a desmuntar-la per a trobar-li noves utilitats (collaret, pom de la porta, etc.) em va dir el seu secret: Que és una SILNIQUI. I de seguida el cabell se li va tornar de color blau, li van brotar les ales i unes orelles d’elf i li van sortir uns ulls meravellosos a la cara.
UNA SILNIQUI? I QUÈ ÉS UNA SILNIQUI? Milu em va explicar que surt de la història d’amor entre un maniquí i una Sílfide (Sílfide + Maniquí = Silniqui). Són éssers neutres i amigables i de naturalesa femenina. (Jo ja sabia que aquestes fades del vent poden tenir fills amb humans i amb elfs. Però amb maniquís... no tenia ni idea). Així com les sílfides són semi-humanes, les Silniqui són semi-maniquís. Conserven el cos de maniquí però hereten les ales de libèl·lula i els cabells llargs de les sílfides, que poden ser de color blau, verd o violeta. Han heretat part del poder de les sílfides: Tenen la capacitat de levitar, encara que no moguin les ales, i poder fer-se invisibles a la seva voluntat. Tenen el poder d’invocar el vent i la puja, però no poden produir tempestes ni huracans com las sílfides. Tampoc són portadores del prana vital que nodreix totes les coses vives. Aquest poder l’han perdut. Tot i això són silencioses. Només es percep una lleugera brisa quan es troben vora tu. Quan et miren amb aquests dos ulls grans i verds fan de tu el que volen. És la seva manera de dir que t’estimen o de demanar-te coses, perquè elles no parlen. Realment si ho fan, però no necessiten comunicar-se a través de la veu. Utilitzen la seva telepatia. Tampoc necessiten menjar. Per això no tenen boca (en aquest punt puc puntualitzar que Milu és una Silnique entranya perquè de tant en tant menja móres)