el turó de la Seu vella i els paisatges de les terres de lleida lleida: els paisatges dels turons
02. paisatges de l’aigua
projectes en paisatges culturals gener 2013
ÍNDEX
INCIDÈNCIA DE L’AIGUA EN LA FORMA URBANA creixement urbà
SISTEMES D’APROFITAMENT ENERGÈTIC DE L’AIGUA història de la hidroelectricitat a Catalunya canal de Seròs centrals hidroelèctriques del territori lleidatà
INTRODUCCIÓ situació + evolució mapes
INFRAESTRUCTURES embassaments canals sèquies clamors sistemes de regadiu
GESTIÓ DEL TERRITORI introducció evolució secà - regadiu contrast paisatge de secà pas de regadiu a secà paisatge de regadiu evolució del regadiu paisatge de regadiu_ horta de Lleida
ECOSISTEMES introducció terra baixa_ zones de secà zones de regadiu muntanya mitjana i baixa altres ecosistenes L’AIGUA INVISIBLE_ BOIRA introducció característiques PAISATGES COMUNICATIUS cites literàries creences + costums lèxic
panorama
INTRODUCCIÓ situació + evolució
Depressió central > el Segrià > Lleida La plana al·luvial no és pas una plana uniforme, sinó el conjunt d’una sèrie de planes esglaonades entre 10 i 90m sobre el nivel actual del riu. Aquest conjunt de terrasses són els testimonis de la historia del Segre. Les que es troven situades a major altitud són les més antigues, testimoni d’on passava el riu fa milers d’anys. L’aprofitament d’aquestes no és igual per part de l’home. Les millors zones són aquelles en que els materials están menys consolidats, i que faciliten la formació de sòls més profunds i fèrtils.
El relleu més antic que coneixem de Catalunya és el massís de l’Ebre, que ocupava l’actual Depressió de l’Ebre i bona part de la Depressió Central Catalana. Aquest massís molt desgastat estaba submergit sota l’oceà Paleozoic i únicament en sobresortien alguns relleus de poca alçada. La historia geológica del Mesozoic és la de un seguit de transgressions i regresions marines com a conseqüència de l’acció de moviments i variacions del nivel del mar, associades a causes tectòniques. El Terciari s’inicia com a una continuación de les condicions sedimentàries del Mesozoic. Posteriorment va tenir lloc la fase compressiva de l’orogènia que segueix amb una sèrie de falles que formen foses tectòniques i que més tard s’omplen de sediments. Durant els darrers milions d’anys no s’han produit fenomens tectònics de transcendencia, enregistrant-se en canvi, una important activitat modeladora per part dels agents externs (gel i aigua) fins a arrivara formar el relleu actual.
“Conegut per tots els homes que jo, Ramon, comte de Barcelona, i jo, Ermengol, comte d’Urgell, atorguem a vosaltres, tots els pobladors i habitants o residents de la ciutat de Lleida, tant els presents com els futurs, les cases, els patis i les hortes i les finques de tota la ciutat de Lleida, tant la construïda com la destruïda, dins i fora dels murs per tal que la pobleu, que l’habiteu i que hi edifiqueu cases. Us donem també tot el territori de la ciutat de Lleida, ja conreat ja erm, amb tot el seu territori i les seves pertinences, perquè hi tingueu les vostres cases i les vostres heretats en propi franc alou; i podeu donar-les, vendre-les o empenyorar-les a qui voldreu, excepte a cavallers i eclesiàstics. I que ni nosaltres, ni cap senyor, ni cap baró, no us farem cap força en les vostres persones ni en les vostres possessions, ni puguem inculpar-vos sense testimonis legítims, i que no fareu combat contra nosaltres”. Carta de poblament de Lleida, 1150
font pròpia
_al període Ecocè, fa entre 42 i 37 milions d’anys, un braç de mar entrava fins al centre de Catalunya. Degut a l’acostament posterior de les plaques, aquesta comunicació amb l’oceà es va anar tancant. _el clima era càlid i sec i hi havia una gran evaporació d’aigua que era cada vegada més salada.
_de tant en tant s’obria la comunicació amb l’oceà i entrava aigua marina, que afegia sal que es precipitava al fons del mar tancat _quan aquell mar tancat ja no va rebre més aigua de l’oceà, es va anar reduint.
_temps després, el clima es va tornar una mica més plujós i els rius portaven més aigua. _els sediments que duien els rius van cobrir la sal dels llacs formats. _la sal va quedar sota terra, sense contacte amb l’aigua dels llacs. www.txec.cat
“La condició de paisatge relativament contemporànea a les Terres de Lleida, es fonamenta bàsicament en la geología profunda de la terra i en la forma en què l´aigua l´ha bastit, en el seu decurs superficial, instersticial i profund solcant-la des dels Pirineus fins a les planes del Segrià fins vessar-se al riu Ebre. Multitud de fisionomies i expresions geogràfiques que exemplifiquen els resultats d´una diversistat de possibilitats en l´equació territorial: terra+aigua+energia+recursos+ població+cultura= paisatge, on el factor humà i les cultures de les comunitats que han hábitat històricament són determinants d´un territorio que des de l´alta muntanya fins al mar, establint llocs fisiogeogràfics i ambientals molt variats. L´aigua determina i configura els paisatges de les Terres de Lleida. A destacar en aquesta zona, tenim la cartografia que des dels Pirineus fins al delta de L´Ebre representa el territori sobre el fil conductor de les traces d´aigua i dels grans sistemes hidrològics dels rius afluents a l´Ebre (Les Nogueres Ribagorçana i Pallaresa, i el Segre).” Els paisatges de l´aigua. L´Alt Pirineu i Aran. Paisatges d´aigua I paisatges de l´aigua a les Terres de LLeida. Ruta I relat, un mètode per retttrooobar paisatges. Carles LLop Torné.
INTRODUCCIÓ mapes orografia
aigües subterrànies
aigües superficials
embassaments
precipitacions
temperatures
precipitació mitja anual [mm]
temperatura mitja anual [oC]
límit fronterís línea de costa
menys de 400
menys de 8
límit conca de l’Ebre
400 - 700
8 - 10
rius
700 - 1000
10 - 12
1000 - 1500
12 - 14
més de 1500
més de 14
nuclis de població ciutat de Lleida
masses d’aigua superficial mineralitz. baixa muntanya muntanya calcàrea muntanya humida calcàrea alta muntanya eix mediterrani - continental
embassaments actuals masses d’aigua subterrànies límit domini hidrològic masses d’horitzó únic
grans eixos ambient mediterrani
www.chebro.es
font pròpia
Noguera Ribagorçana
Noguera Pallaresa Conca hidrogràfica: Riu Ebre Desembocadura: Riu Segre Longitud: 154km Cabal mig: 37,1m3/s Altitud: naixement a 1.860m
Conca hidrogràfica: Riu Ebre Desembocadura: Riu Segre Longitud: 133km Cabal mig: 21,7m3/s Altitud: naixement a 2.400m
Segre Conca hidrogràfica: Riu Ebre Desembocadura: Riu Ebre Longitud: 265km Cabal mig: 100,2m3/s Altitud: naixement a 2.843m
Segrià
Lleida
Ebre
imatges: www.chebro.es
Els rius principals (Segre i Nogueres), discorren de Nord a Sud, consegüents amb la direcció de l´orògen Pirinenc (est-oest), tallant en impressionants congostos les estructures de plegament enlairades i originant valls obertes sobre els materials tous. L´explicació d´aquesta distribució de la xarxa de drenatge és doble: el seu traçat bàsic queda ja determinat a partir de l´aixecament per sobre el nivel del mar del primer solc pirinenc. Per altra part, l´aixecament del Pirineus va comportar un rejoveniment del relleu que es va traduir en una forta erosió. El materials conglomeràtics originats van soterrar una bona part de les estructures de plegament i una part de la xarxa fluvial està adaptada a aquest peudemont detrític, del que encara avui en queden restes importants en posicions interfluvials o de capçalera d´aigües.
font pròpia
INCIDÈNCIA DE L’AIGUA EN LA FORMA URBANA creixament urbà
introduí canvis en els productes de conreu, sinó que també va transformar la fesomia del paisatge i la vida Als nuclis de la zona est i sud-est de Terres de Lleida es diferencien per la seva ordenació física en esImportants processos de descentralització de la residència i les activitats econòmiques, junt amb
Lleida, 1958 www.icc.cat
Lleida, 1975 www.icc.cat
Lleida, 2011 www.icc.cat
l’encariment del preu del sòl als nuclis més importants van provocar un èxode de la població dels nuclis
Altres evidències d’aquest territori, eminentment rural, és la concentració dels nuclis urbans, polígons i
Implantació de la trama urbana al costat del
Creixement de la trama urbana preexistent Formació de nous nuclis urbans a l’altre vora
Evolució urbana del teixit ja existent adapConsolidació de la trama urbana a banda i
INFRAESTRUCTURES
embassaments El riu Segre té 8 grans embassaments construïts, amb la intenció de regular el règim de cabals per satisfer la demanda d’aigua pel reg, per usos domèstics i industrials, per la producció d’energia elèctrica i pel Principals embassaments construïts en la conca del riu Segre Nom
Capacitat (hm3)
Any de construcció 1960
Noguera Ribagorçana
152
1965
Noguera Ribagorçana
679
1961
Noguera Ribagorçana
237
1916
Noguera Ribagorçana
205
1935
Noguera Ribagorçana
23
1920
Noguera Ribagorçana
113
1958
Segre
101
1998
Segre
404
Noguera Pallaresa 1
8
1 Segre
Noguera Ribagorçana
4
7
5 6
2 3
8
2
7 Segre
5
4 3
6 www.embalses.net
canals 6 són els grans canals que deriven el cabal del riu Segre per a reg, usos domèstics i industrials i també Canals del riu Segre Any d’inici
Conca receptora (km2)
Cabal origen (m3/s)
Longitud (km)
Superfície reg (ha)
1958
1500
36
124
98000
Pinyana
1147
1768
54
13500
Urgell
1907
7194
33
144
51500
Auxiliar d’Urgell
1948
7194
8
77
23500
-
-
35
Nom Aragó i Catalunya
Segarra - Garrigues
70000
Rius Embassaments Riu Ebre Província de Lleida Canal Sagarra-Garrigues Canal principal d’Urgell Canal de Pinyana Canal d’Aragó i Catalunya
www.sostenibilitat.paeria.cat
INFRAESTRUCTURES
A Lleida l’aigua es escassa i, per tant, és necessària la domesticació dels rius i torrents per tal de captar
La Sèquia de Fontanet El nom inicial era el de sèquia Vetula (sèquia vella), però els feudals Aquesta sèquia rega l’horta del marge esquerre del riu Segre, a nivell Les dimensions de l’actual sèquia l’hem de considerar una gran i important infraestructura, que va ser bàsica per al desenvolupament de les La Sèquia de Torres Es desconeix l’origen de la sèquia, però sabem del seu ús durant l’època entre els Hospitalers i la Paeria pel lloc on s’havia d’agafar l’aigua, i també moltes queixes de la gent de Sudanell per la poca aigua que els
clamors Actualment són ramals profunds d’una sèquia de l’horta, els quals Clamor de les Canals Anys enrere recollia també les aigües residuals provinent del polígon
Clamor de les Planes Recull les aigües de reg dels camps de conreu de la zona est de Lleida, i també algun desguàs de les aigües residuals dels nuclis urbans Clamor del Bosc En un punt es divideix en dos cursos: l’aigua que porta va a parar al riu Segre i l’altra torna a enllaçar amb la La Clamor Gran es divideix en diversos ramals i rega tota la zona resActualment ens trobem amb que pràcticament el 99% de la clamor està soterrada, i només queden alguns punts testimonials de la seva www.sostenibilitat.paeria.cat
sistemes de regadiu Nou Regadiu
2 4
4 1
5
3 1
Nou Regadiu
8
9
12 11
7
10
Nou Regadiu
20 23 17 18 21 22 19 24 26 16 25 27
15 13
14
www.regadius.cat
SISTEMES D’APROFITAMENT ENERGÈTIC DE L’AIGUA història de la hidroelectricitat a Catalunya Industrialització i fonts d’energia són un binomi inseparable, ja que la revolució industrial a Catalunya es va caracteritzar, entre altres qüestions per un augment espectacular del consum d’energia, que feia En l’època preindustrial s’utilitzaven, bàsicament tres fonts d’energia: l’energia produïda per homes i aniUn altra innovació important en aquest període va ser l’electricitat
onada , de la qual les terres de Lleida en van ser pioneres -
central hidroelèctrica la massa d’aigua per convertir-la en energia elèctrica, emprant turbines acoblades a alteralitza mitjançant la captació (amb embassament o sense) del cabal del riu que és conduït cap a la central (canonada forçada) on, utilitzant el desnivell d’alçada per adquirir energia un lloc on situar les centrals hidroelèctriques depèn dels nivells pluviomètrics de la zona, i també de les seves característiques topo-
Avantatges - Econòmics. El combustible no és necessari i el cost de mà d’obra en general és baix - Emissions de gasos d’hivernacle. Després de la seva construcció, ja no emeten diòxid de carboni - Activitats connexes. - Les grans preses hidroelèctriques poden controlar inundacions
canal de Seròs El canal i la central de Seròs és una obra extraordinària laborals, les tècniques i
Romà Sol, historiador lleidetà
derivació de d’aigua canal de conducció –el canal de central hidroelèctrica de Seròs en menys de dos anys: l’1 d’abril de 1914 entra en funcionament a la central de Seròs el primer grup i, per tant, ja i el 23 de setembre la central hidroelèctrica ja treballa a ple rendiment en posar-se en funcionament el
Inconvenients - Danys al medi ambient. - Trasllat de poblaments. Necessitat de tornar a ubicar a les persones que viuen al costat de les - Preses fallides. Els fracassos en presses poden provocar milers de morts, inundacions i persones
SISTEMES D’APROFITAMENT ENERGÈTIC DE L’AIGUA
CENTRALS HIDRÀULIQUES DE LA NOGUERA PALLARESA Central de Gavet Data d’inici de construcció: 1930 Data d’inici de funcionament: 1931 Tecnologia: hidràulica Dimensions: canal de 8 Km de longitud i salt de 53 m de desnivell Central de Terradets Data d’inici de construcció: 1931 Data d’inici de funcionament: 1935 Tecnologia: hidràulica Capacitat embassament: 33 Hm3 Dimensions: presa de 44 m d’alçada i 160 m de longitud Central de Camarasa Data d’inici de construcció: 1917 Data d’inici de funcionament: 1920 Tecnologia: hidràulica 3
Dimensions: presa de 92 m d’alçada i 145 m de longitud
CENTRALS HIDRÀULIQUES DE LA NOGUERA RIBAGORÇANA Central de Canelles L’embassament més gran de la conca del Segre i el segon més gran de la de l’Ebre Data d’inici de funcionament: 1959 Tecnologia: hidràulica Capacitat embassament: 679 Hm3 Central de Santa Ana Data d’inici de funcionament: 1962 Tecnologia: hidràulica Capacitat embassament: 237 Hm3
CENTRALS HIDRÀULIQUES DEL SEGRE Central de Sant Llorenç de Montgai
NOGUERA PALLARESA Montamara Esterri-Unarre Tavascan La Torrassa Baserca Llavorsí Senet Boí Sallente Bono Llesp Capdella Vilaller Molinos Mont-Ros Pont de Suert Pobla de Segur Escales SEGRE Sossís NOGUERA Talarn RIBAGORÇANA Pont de Montanyana Gavet Oliana Terradets Canelles Santa Ana
Sant Llorenç de Montgai Camarasa Balaguer
Data d’inici de construcció: 1928 Data d’inici de funcionament: 1930 Tecnologia: hidràulica Capacitat embassament: 950m3
Central de Balaguer (canal de Balaguer) Data d’inici de funcionament: 1960 Tecnologia: hidràulica
Térmens Lleida Serós
EBRE
Central de Térmens (canal de Balaguer) Data d’inici de funcionament: 1964 Tecnologia: hidràulica
Central de Lleida (canal de Balaguer) Data d’inici de funcionament: 1964 Tecnologia: hidràulica
Central de Seròs Data d’inici de construcció: 1912 Data d’inici de funcionament: 1914 Tecnologia: hidràulica Dimensions: canal de 25 Km i un salt de 52 m
GESTIÓ DEL TERRITORI introducció L’aigua ha estat el principal element transformador en l’agricultura del segle XX, i el cas de l’horta de Lleida, és un clar exemple de com l’aigua ha desenvolupat una agricultura que poc a poc s’ha caracteritzat per tenir majoritàriament cultius de regadiu, tot i ser una de les zones més àrides i amb menys precipitacions de Catalunya. Les Terres de Lleida són la major extensió agrícola de Catalunya gràcies a la disponibilitat d’aigua i de les condicions de relleu (un 90% del territori té menys del 20% de pendent), els conreus ocupen més del 60% del total de l’àmbit. L’horta de Lleida és el cinturó agrari que envolta la ciutat de Lleida amb un radi de 5 quilòmetres a la rodona. La delimitació de l’horta coincideix amb els límits actuals del terme municipal de Lleida. El seu caràcter distintiu ve marcat per la proximitat urbana, que condiciona un tipus determinat d’agricultura i la presència també de determinats components urbans. En el sentit anterior podem parlar d’un espai de transició entre la ciutat i el camp. Usos del sòl per comarques a terres de ponent
Catàleg del paisatge_Les Terres de Lleida
evolució secà - regadiu
Plànols evolució conreus a terres de Ponent Catàleg del paisatge_Les Terres de Lleida
Els projectes de reg, pendents d’execució pel conjunt de l’àmbit de les Terres de Lleida, són molt important, atès que mentre l’any 2002 la superfície agrícola d’aquest àmbit es repartia entre 137.214 ha de reg per 244.828 ha de secà, la previsió en un horitzó proper és que s’inverteixin aquests valors i el reg assoleixi unes 230.000 ha, per només unes 150.000 ha de secà, suposant –amb molt d’optimisme– que la superfície agrícola total es mantingui estable, contravenint la tendència a la davallada dels darrers decennis.
contrast A les terres de ponent trobem dos tipus de paisatges diferenciats: -Paisatge auster, sec, de parcel•les grans i ocres: MANCA D’AIGUA –conreus tradicionals (oliveres, ametllers, cereals): SECÀ -Paisatge suau, planer, de verds lluminosos amb geometria ordenada: REGADIU Fraccionament del paisatge agrícola pel corredor de l’A-2, ciutat de Lleida i capitals comarcals de Balaguer, Tàrrega, Cervera i Mollerussa. Límit regadiu - secà_ Canal d’Urgell www.ICC.cat
paisatge de secà L’agricultura de secà ha format un paisatge caracteritzat principalment per conreus cerealícoles i arboris. Es pot distingir entre el paisatge de secà de les àrees de muntanya (oliveres a les Garrigues), i el de les zones planes (ordi). El paisatge de secà actualment s’ha vist sotmès a dos grans canvis. La mecanització ha provocat l’abandonament de feixes, la recolonització del bosc i el consegüent canvi en el paisatge. La transformació del sòl agrícola de secà en regadiu implica un canvi radical en el paisatge mateix, que es veu sotmès a una profunda homogeneïtzació.
vista des del Turó de la Torre de Vigilància font pròpia
pas de regadiu a secà Actualment, l’ampliació de les zones regades per les noves actuacions (transformacions de sòl agrícola de secà en regadiu) permetran mantenir diverses plantacions amb reg de suport, fet que en millora el rendiment i n’assegura la continuïtat, així com l’estabilitat del paisatge. Tanmateix, quan hi ha un rec de transformació (6.500 m3/ha/any) també s’estan introduint canvis profunds en el paisatge agrícola de la zona a través de concentracions parcel•làries i canvis d’usos del sòl. Els cultius típicament de secà (cereals, ametllers i oliveres) es converteixen en cultius de regadiu (fruiters, alfals i blat de moro). Aquest fet, a banda d’afavorir l’existència exclusiva de monocultius en àmplies zones de territori (sobretot de panís i alfals), implica un canvi sobtat de la percepció del paisatge. A la uniformitat de superfícies i al predomini de les formes poligonals s’hi afegeix una xarxa de camins amplis i vies de regadiu clarament ortogonals que artificialitzen el paisatge. noves actuacions Albi_ 1 Algerri - Balaguer_ 2 Garrigues Sud_ 3 Segarra - Garrigues_ 4 Segrià Sud_ 5 1
2
3
4
5
www.regadius.cat
GESTIÓ DEL TERRITORI paisatge de regadiu L’agricultura de regadiu ha format un paisatge caracteritzat per alternà l’alfals amb el panís, tot i que els fruiters també ocupen una superfície important, sobretot pomeres, pereres i presseguers. Regar a les Terres de Lleida prové de temps immemorials. Els recs antics configuren una xarxa densa i irregular de canalitzacions: l’horta de Lleida. Al segle XIX els projectes de regadiu dels canals d’Urgell, el canal d’Aragó i Catalunya, l’Algerri-Balaguer i el Segarra-Garrigues, han transformat el territori de secà a regadiu amb el consegüent canvi de conreus i usos del sòl, repercutint a nivells socioeconòmic, paisatgístic i infraestructural.
evolució del regadiu
vista des del Turó de la Torre de Vigilància font pròpia
La diferent tipologia dels projectes de regadiu que s’han anat implantant al llarg de la història caracteritzen les diferents zones. Aquetes marquen la tipologia de les parcel·les i la seva configuració espacial i, per tant, defineixen el paisatge. REGADIUS TRADICIONALS: Les zones de rec més antigues, les hortes de la Noguera Ribagorçana i el Segre, es caracteritzen per un paisatge molt fragmentat, amb parcel·les petites que formen un trencaclosques on s’alterna tota la diversitat de cultius de regadiu i horta (fruiters, blat de moro, alfals, hortalisses i xops). Distribueixen l’aigua per gravetat i reguen per inundació, consumint grans dotacions d’aigua (12.000-20.000 m3/ha/any). Part d’aquesta aigua es recupera, a través d’aqüífers o de les escorrenties que permetran regar de nou. NOUS REGADIUS:
paisatge de regadiu_ Canal de Pinyana www.ICC.cat
Els nous projectes de transformació en regadiu (ampliació del canal Algerri-Balaguer i canal SegarraGarrigues) comporten la concentració parcel·lària precedent, passant d’una estructura de mosaic amb parcel·les de mida mitjana a parcel·les més grans, camins rectes i infraestructures de reg per aspersió, pivots i degoteig. Tipologia: patrons més homogenis i regulars. Basats en un sistema de reg a pressió automatitzat (per aspersió o degoteig) que permet un gran estalvi (6.500 m3/ha/any). L’aplicació de la concentració de terres en aquests nous regadius en facilita aquesta gestió.
paisatge de regadiu_ Canal d’Aragó i Catalunya www.ICC.cat
paisatge de regadiu_ horta de Lleida Al segle XII, els musulmans consolidaren la primera gran infraestructura de regadiu en allargar una antiga sèquia provinent del riu Noguera Ribagorçana. Estructura típica de paisatge pla, amb parcel•les petites orientades de manera perpendicular al curs del riu, que formen un trencaclosques on s’alterna tota la diversitat de cultius de regadiu i horta. El contacte entre l’horta i les àrees de regadiu extensives no difereix gaire pel que fa a la tipologia de conreus però sí quant als patrons parcel·laris, més petits, heterogenis i irregulars.
plànol zonificació horta Catàleg del paisatge_ Les Terres de Lleida
L’horta és un paisatge agrícola intensiu i gestionat a través de petites explotacions familiars. L’espectre vegetal contingut a l’horta de Lleida es constitueix principalment per fruiters de fruita dolça (pomeres, presseguers i pereres), hortalisses (tomateres i mongeteres), cultius herbacis (panís I alfals) i, puntualment, espais forestals (xops i vegetació de ribera). El paisatge de l’horta ha esdevingut a hores d’ara un paisatge històric i, per tant, presenta un elevat valor patrimonial i identitari. plànol densitat edificacions en l’horta_ 2006 www.regadius.cat
parcel·lació típica dels conreus
relació camp ciutat
relació visual_ horta - seu vella
www.ICC.cat
www.lleidatur.com
font pròpia
ECOSISTEMES introducció La morfologia plana i el clima àrid han fet que el paisatge tradicional estigui constituït per una alternança entre conreus de secà i franges de bosc i de vegetació estèpica. Els successius projectes de regadiu han anat retallant l’extensió de paisatges de salades, timonedes i àmplies extensions de vegetació secà, amb un bon nombre d’espècies característiques de flora, fauna invertebrada i també diverses espècies vertebrades. Actualment, els sectors no regats sovint no reuneixen les condicions adequades ni pel que fa a la mida, connexió o qualitat de l’hàbitat per garantir la conservació d’aus estèpiques catalanes. La presència d’espais estèpics és un factor bàsic per a garantir la biodiversitat i la identitat del paisatge de les Terres de Lleida.
terra baixa_ zones de secà FLORA: - Màquia continental de garric i arçot (Rhamnolycioidis-Quercetum cocciferae) - Carrascar continental (Quercetum rotundifoliae).
FAUNA: Avifauna de gran valor: sisó, la terrerola (Calandrella brachydactyla i Calandrella rufescens) i l’esparver cendrós (Circus pygargus), entre altres.
carrascar
sisó
terrerola
Esparver cendrós en els conreus de secà Catàleg del paisatge_ Les Terres de Lleida
zones de regadiu FLORA: - Màquia continental de garric i arçot (Rhamno lycioidis-Quercetum cocciferae). - Zones de reg: comunitats higròfiles i hidrofítiques - Marges de camps hi abunden els llistonars i bardisses FAUNA: - La fauna terrestre en general té poca importancia - Certes espècies d’aus d’alguns conreus representen una important font estacional d’alimentació, encara que tan sols els canyissars d’algunes basses de reg escampades pel territori serveixen com a refugi més o menys permanent
Margera en el paisatge de secà Catàleg del paisatge_ Les Terres de Lleida
muntanya mitjana i baixa FLORA: - Carrascar amb boix (Buxo sempervirentis-Quercetumrotundifoliae) en situacions eixutes - Roureda de roure de fulla petita (Violo willkommii-Quercetum fagineae) en zones més humides. - Comunitats secundàries (pinedes de pi blanc, brolles de romaní, llistonars, siscallars) són sovint les que dominen el paisatge.
romaní
senglar
FAUNA: - Poblacions de senglars i altres mamífers - Diversitat d’ocells
altres ecosistemes INDRETS MAL DRENATS SALINS: - Vegetació halòfila (Thero-Salicornion, Suaedion braunblanquetii, Juncion maritimi) - Tamarigars (Tamaricion africanae) - Bosc de ribera (Populion albae) - Vegetació arbustiva (Pruno-Rubion) i dolçaqüícola: herbassars (Potamogetonion), canyissars (Phragmitionaustralis), jonqueres (Holoschoenion) i altres.
màquia
estepa
RELLEUS MÉS TRENCATS: - Vegetació de les roques (Adiantetea i Asplenietea trichomanis).
conill
www.gencat.cat, Catàleg de paisatge_ Terres de Lleida
ECOSISTEMES introducció_fluvial Els rius pirinencs Segre i Noguera Ribagorçana configuren l’espina dorsal del sistema fluvial de les Terres de Lleida i aporten l’aigua necessària per a l’agricultura i el sistema d’assentaments urbans. A l’entorn més immediat d’aquests cursos d’aigua emergeix un paisatge fluvial singular que alterna ambients emboscats, espais humits i terrasses agrícoles. Els paisatges fluvials presenten un gran valor natural i cultural i són un element de gran contrast amb el paisatge semiàrid tradicional de les Terres de Lleida.
trencalòs
roure
Llera del riu Segre Catàleg del paisatge_ Les Terres de Lleida
Aquest paisatge és determinat pel curs del riu Segre, que creua la unitat de nord-est a sud-oest i recull les aigües de gairebé tots els racons de la demarcació de Lleida. A més dels boscos de ribera característics, que ofereixen una gran varietat cromàtica estacional en aquests paisatges, cal destacar les àrees d’aiguabarreig entre el Segre i els seus afluents. Aquestes són zones humides, de gran bellesa i de gran transcendència com a àrees de reproducció i de pas per a la fauna migratòria.
llúdrigues
hàbitat fluvial del riu Segre Observatori del paisatge, www.ichn.iec.cat
canyissar
om
FLORA: - Bosc de ribera (xoperes, alberedes, omedes i vernedes) - Salzedes, bardisses i canyissars FAUNA: - Aus (àguila cua barrada i trencalòs) i petits mamífers (llúdriga, gat fer, turó…). Comunitats de peixos (cranc de riu i truita de riu) i algunes aus gràcies al recurs alimentari de les comunitats vegetals submergides (hidrofítiques)
truita
contrast entre vegetació de ribera i entorn semiàrid www.ICC.cat
L’AIGUA INVISIBLE_ BOIRA introducció La morfologia de les Terres de Lleida en forma de plana, encerclada per un conjunt de serres, propicia l’aparició del fenomen climàtic de la boira. La persistència i la distribució territorial d’aquest fenomen modifica la percepció del paisatge, alhora que influencia la composició vegetal i l’estructura de conreus a la plana i, de manera puntual, a les valls i els relleus elevats que l’envolten.
Lleida amb boira font pròpia
característiques El tipus de boira a Lleida és boira d’irradiació, originada sota condicions de fort refredament nocturn. Si la temperatura disminueix i la humitat puja, la boira es fa cada vegada més densa, extensa i pot existir dies. Des del punt de vista físic, la boira no és més que un núvol situat a prop o fregant la superfície de la Terra format per petites gotes d’aigua en suspensió, i juntament amb la seva densitat, humitat i fredor en són les qualitats perceptibles més immediates. La boira és un fenomen estacional propi dels mesos de novembre, desembre i gener, període en el qual dominen les situacions d’altes pressions atmosfèriques i, per tant, d’estancament de la circulació de l’aire.
horitzó de Lleida font pròpia
influència en els conreus Caràcter humit i fred accentua l’aspror del clima subàrid i té sovint efectes negatius en la productivitat dels conreus, amb episodis extrems com la boira gebradora. A les Garrigues baixes la boira influencia la distribució altitudinal dels conreus, orientant els cereals a les parts baixes i convidant l’olivera a pujar als pendents abancalats. A la unitat dels Aspres de Noguera, la persistència de la boira a les conques i fondals del territori (en general per dessota dels 700 m), a la tardor i a l’hivern, genera una inversió generalitzada de la vegetació, amb presència de boscos marcescents a les parts baixes i boscos d’esclerofil·les damunt dels nivells on les boires són absents o es dissipen aviat.
horta de Lleida amb boira Ajuntament de Lleida
panorama En efecte, a l’interior dels espais emboirats el sistema de fites i fons escènics que emmarquen la plana és diluït i substituït per una perspectiva de radi curt i horitzons propers. Paral·lelament, l’absència de llum fa variar la percepció visible dels objectes, tendint, per regla general, a difuminar-los i enfosquir-los. Una cosa i l’altra contribueixen a una pèrdua de visibilitat dels punts de referència habituals del paisatge de les Terres de Lleida (com el Montsec, la serra de la Llena o la Seu Vella, entre altres).
PAISATGES COMUNICATIUS cites literàries
Apunt de Lleida Una torratxa surmonta el puig. Mart que renega dins de la Seu. Un riu que passa, li besa el peu fa una ganyota i fuig. Josep Estadella i Arnó_ Obra Poètica, p.375
A En Màrius “I jo veia, com una boira pel vent empesa, flotar damunt de tot aquell món la tristesa. I ¿què més? Segre enllà, la pau dels camins rals, el vermell boig de les cireres garrofals i una fortor calenta de palla i de farratges...” Joan Sales_ Barcelona, 1936
Pont Vell_ Barana Avinguda del Segre Lleida “Quan ja sóc dintre teu, Lleida llunyana, miro l’espill del riu i veig amants, i m’emmirallo a l’aigua, i sóc gavina que ve del mar, i fa fistó amb fil de núvols de cotó, i enganxa riba i riu. I veig, gavina, els dos amants dansar dansa d’amor, voraviu de mans i galta, i pits vessant i barba. I veig un nin petit, gavina, mullar-se els peus, clapotejar. Són dues petxines blanques.”
Després d’això vaig passar del meu país a la ciutat de Lleida, en terres de Catalunya. És una ciutat d’estudis entre cristians d’aquella regió i té un gran riu que la travessa. Allà vaig veure trossos d’or barrejats amb la sorra, però ja se sap que entre la gent d’aquest país les despeses d’explotació no són compensades pel valor d’allò que se n’obté. Per això ho han abandonat.
Rosa Fabregat_ Mel per dintre, p.37
Banqueta_ accés des de Plaça Sant Francesc Soldrà i Espinosa [...] anaven amunt i avall del Passeig rebent la tèbia dolçor d’aquell sol de primavera. L’alè que es desvetllava als camps hi arribava esponjat i ple de sentors. Darrere la balustrada, el riu s’escolava mansoi, bategant amb una remor blana. Ramon Xoriguera_ Destins, p.172-173
Anselm Turmeda, dins Joan Ganau_ Viatges per Ponent, p.92
La meva Lleida Vora el riu que bressola la seva vida neta de ciutat camperola, coronada de pàmpols i d’oliveres bruna, també sap, a les nits, fer versos a la lluna. Màrius Torres
La boira també ha estat motiu literari d’un bon nombre d’escriptors de Ponent: “Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta, on els anys d’alegria són breus com una nit; on el sol és feliç, el vent és un poeta, i la boira és fidel com el meu esperit. L’Orient hi deixà la seva sang de roses, la mitja lluna càlida del seu minvant etern i, enllà d’un gran silenci de persianes closes, un riu profund corre per una nit d’hivern.” Torres, 1964
Tampoc a Verdaguer li passà desapercebut el paisatge boirós d’aquesta contrada; “Aqueixa terra és alegre perquè es veu de dia i nit: vós la regnam més que el Segre amb el vostre amor infinit. Per les terres catalanes vostres braços esteneu: protegiu sos monts i planes des del mar al Pirineu. Beneïu des d’eixa serra la ribera i pla d’Urgell: beneïu tota la terra, de vostres peus escambell.” Verdaguer. 1964, p.235
Rovira i Virgili descriu els voltants del poble de Balaguer. Destaca la importància del riu Segre en el paisatge present. “Bella terra! Des de l’alçada de la muntanya on queden encara les ruïnes glorioses del passat, es veu la planúria que el riu solca, posant a cada riba una zona d’esplèndida de vegetació. La serra del Montsec, al lluny, limita la mirada, i la lenta aigua fluvial és espill de les alberedes i del cel clar. Poques visions tan esplèndides s’ofereixen com la que s’albira des de l’antic poblat d’Almatà, veí encinglat de Balaguer. Guaitant el riu, veient el pont, contemplant l’escampall dels conreus, reviuen en la imaginació els episodis històrics als quals ha servit d’escenari aquella contrada.(...) L’aigua del riu fecunda la terra, i alegra el paisatge, i vesteix els camps.” Rovira i Virgili. 2000, p.129-130
PAISATGES COMUNICATIUS creences + costums IMAGINARI DEL RIU En aquelles societats on, al llarg de la seva història, el riu ha jugat un paper important, aquest ocupa una posició destacada en l’imaginari popular.Les antigues creences i costums de les nostres terres mostren un riu com a element generador de vida i de fertilitat, renovador i purificador. Però en altres casos personifica la por de la natura desbocada i, per tant, s’associa a la mort i a l’oblit.La pròpia literaturatura reflecteix aquesta fascinació pel riu.
L’AMOR VORA EL RIU Sílvia, ¿recordes l’amor vora el riu, entre els verns i l’heura? I l’aigua que corre, mirall que somriu només que ens hi volguéssim veure!Barques passaven plenes de cançons. No les vèiem pas, només se sentien. Veus d’aigua: Adéu, ens feien i morien del riu, igual i sempre nou, al fons. Màrius Torres
Gravat “Camí vora el Segre” Antoni Ollé Pinell_ Lleida, 1929
LES CREENCES POPULARS De les diferents creences que va recollir l’eminent folklorista Joan Amades a Lleida, n’hi ha una que sovint a passat desapercebuda: “Segons el dir de la gent de Lleida, pescaven la mainada al Segre en forma de rats-bufs o rates d’aigua, els posaven a la vora del foc i amb l’escalfor s’anaven alterant de forma ÿns convertir-se en una criatura...Resulta remarcable i interessant la dienda de les velles àvies i mares de Lleida, que atribuïen una certa maternitat al riu i a l’aigua...”. Aquesta creença, força estesa a principis de segle, atorga un rol quasi “mitològic” al propi riu com a element generador de vida. Joan Amades, Folklore de Catalunya. Costums i creences, vol. 3, Biblioteca Perenne 24, Biblioteca Selecta, Barcelona 1969, p. 43
ELS BANYS RITUALS Un dels costums dels pobles de la ribera del Segre era la pràctica dels banys rituals. Els dies escollits per fer-ho eren la nit de Sant Joan (23 de juny) i el dia de Sant Cristòfol (10 de juliol), dies en que les aigües adquirien propietats màgiques i purificadores. Durant la vetllada de Sant Joan, era tradició a Aitona i a Seròs que, a les 12 de la nit, les dones es capbussessin completament al riu o al braçal, amb la creença que així es preservarien de tenir dolor durant tot l’any. El mateix es feia a Lleida per Sant Cristòfol: durant el darrer quart del segle XIX, era costum banyar-se al riu per Sant Cristòfol, tot atrïbuint a aquesta pràctica i a les aigües unes virtuts gairebé iguals a les dels banys la mitjanit de sant Joan.
RELIGIOSITAT POPULAR
Sant Cristòfol Auca s. XIX
“Un xicot sense família, que s’encomanava sovint a la Mare de Déu de Grenyana, a qui considerava la seva única mare, un mal dia, una riuada se l’endugué. Però finalment la verge el salvà d’una mort segura”. “Fra Jeroni Taix, dominic lleidatà, narra en el Llibre dels miracles del Roser, de l’any 1602, citat per Josep Lladonosa, un prodigi que va tenir com a protagonista un d’aquells raiers que passaven per Lleida. Una mica imprudent, es veu que l’home havia empès viatge en un riu molt cabalós i amb un fort impuls. Quan el desesperat navegant va adonar-se que no podia dominar la tramada, es va encomanar a la Verge del Roser, a qui va prometre que si se salvava es comprometia de per vida a resar el rosari cada dia. Dit i fet, una onada monstruosa va aixecar enlaire la fràgil embarcació i el raier es va despertar al cap d’una estona en una vora del Segre, no pas gaire lluny de la ciutat.Aleshores, amb el cor ple d’agraïment -i de ben segur que encara encongit- l’afortunat nàufrag es va adreçar al convent del Roser del carrer Cavallers amb la decidida intenció de passar com més aviat millor el primer d’una llarga sèrie de rosaris”. Vidal Vidal_ La ciutat de l’oblit “Rutes de Ponent” Lleida, Pagès Editors,. 1998, p.52
MITES VORA EL RIU En moltes cultures, el fet de creuar el riu s’interpreta com un camí iniciàtic que permet passar d’un estadi a un altre. En són una clara mostra el mite grec del barquer Caront, que conduïa les ànimes dels difunts a l’altra banda de la riba ÿns a les portes del regne dels morts, o la figura de Sant Cristòfol, que com a penitència passava la gent a coll d’un costat a l’altre del riu. El “Cano Gros” (ponter de Corbins, principis s.XX”
Gravat del naufragi d’una barca pel pas del Cinca La ilustración Española y Americana, num. XXXV, 1872
“Aquest home es va fer famós per la seva corpulència i força física. S’explica d’ell que, quan hi havia riuades fortes, ajudava la gent a travessar el riu, carregant-se’ls a coll- i – bé. Fins i tot, algun cop es va carregar una somereta...També conten que un any dels que anaven a fer llenya a Tragó de Noguera, poble muntanyenc avui cobert pel pantà, li va sortir una festejadora, no ben bé del seu agrat. I sembla que va haver de fugir a corre-cuita, nedant riu avall per la Noguera Ribagorçana, fins arribar a Corbins”. Joan Bellmunt_ Fets, costums i llegendes. Segrià I Virgili i Pagès. 1990, p.465
ELS OFEGATS El corrent imprecís del riu amb tolles profundes, remolins i corrents que poden canviar la seva direcció en tot moment, ha motivat recels i un respecte justificats pel constant degoteig de notícies sobre ofegats al riu. Unes notícies que encara avui sovint colpeixen pel seu dramatisme! Qui no ha sentit alguna notícia d’algú que s’ha ofegat al riu per accident o per suicidi? Morir engolit per les aigües, té una component de dramatisme que no tenen altres tipus de morts. Dones prenent un bany al riu Gravat del s.XIX
PAISATGES COMUNICATIUS art + pintura + fotografia 1563. Detall del gravat lleidatà de Wyngaerde, pintor de la cort de Felip II. Hi podem contemplar el Cappont completament poblat i tancat, la qual cosa indica que els seus habitants no malvivien en un raval fora el pont, sinó que tenien propietats i condició de ciutadans
1901. Les vistes de Lleida i la Seu des de Cappont són obligades. Les fires de bestiar hi tenien lloc perquè no calia que els animals entressin a la ciutat, i s’hi podien abeurar amb placidesa, com aquest ramat de corders. Al fons, veiem els plataners de la part de dalt de la Rambla de Ferran (avui pròpiament de l’Avinguda Francesc Macià), encara jovenets, i els arcs del «castell» tapiats, ja que encara feia de caserna de tropes espanyoles (des de Felip V i fins al 1947).
1910. Cappont riu amunt. L’areny del Segre sempre havia estat quantiós abans de la construcció dels pantans pirinencs, que de seguida arribaria aquella mateixa dècada. Al fons, el pont del ferrocarril. A la dreta, les mules i algun carro en el pàrquing del Cappont de fa un segle.
1910. La carretera de Barcelona a Cappont. El barri riu amunt, fins al pont del ferrocarril, començava a omplir-se de magatzems i cases, i resseguia tot el parc dels Camps Elisis.
Upside down_ Lleida, el Segrià Cristina Robles Bañeres Estudiant del Màster de Desenvolupament i Innovació dels Aliments, Facultat de Farmàcia” Gotetes d’aigua després de la pluja, suspeses en momentani equilibri sobre l’assedegada fulla. A punt de retornar al sòl per continuar l’inesgotable cicle de l’aigua, reflecteixen com petites boles de cristall el futur verd que són capaces de crear.
lèxic Aigualera > la rosada de la matinada Amburria > garrafa Amplenar > omplir Aspertxellar > esquitxar Astollador > pala que tapa el pas de l’aigua d’una fassera. Atxum > beure a morro. Aubenc > terra fèrtil, humida. Aumit > humit, moll Babosa > fang verdós que sol criar aigua a les pedres i a les parets, llim. Boria > boira Brassal > canal d’aigua particular, més que per regar s’utilitzava per les tasques casolanes. Bucoi > recipient de grans dimensions per aigua o vi. Cadolla > abeurador. Bassa d’aigua que es troba en els barrancs i entre les roques. Canella > aixeta Clamor > antigament, tot tipus de corrents d´aigua, barracns o rierols. Es diu que era el soroll que generaven els corents d´aigua en dies de pluja. Actualment, ramals profuns d´una sèquia de l´horta, que recullen aïgues sobarnts dels regs i de la pluja. Codolla > Bassa d´aigua entre barrancs. Complir > omplir, emplenar. Comanador > persona encarregada del cobrament, manteniment i subministrament de l´aigua, abusant lguna vegada del poder que tenia sobre els pagesos i no cumpint les seves tasques. Escatxigar > esquitxar Fassera > Ramal d´una sèquia. Galleta > galleda Molí bataner > molí amb les mateixes instal.lacions que el tradicional fariner però ampliant-les per poder exercir l´aprofitament de l´aigua. Palmeta > plantacions d´arbres en fila deixant l´amplada suficient perquè li passi on vehicle rodat a podar i recollir fruita. Pecina > piscina Poal > galleda Porques > 1ha és equivalent a 27,5 porques. Ram > aiguat en poc temps. Remulladé > acció d’esquitxar l’aigua per terra “ Fot un remulladé cuan se dutxe…” Rubina > rierada Saó > grau d’humitat a la terra Silló > Càntir “ porta ‘l silló que li fotre un trago d’aigua” Segla / Secla > rec amb comportes de ferro per obrir i deixar passar l’aigua. Canal de reg Tesa-manta > regadiu tradicional Toll > bassa Txampullejar > Juga amb l’aigua amb les mans o els peus dins d’un recipient. El mot voldia ser una onomatopeia del soroll xip-xap. Ullal > Obertura lateral d´una sèquia, per on l´aigua d´auqesta pasa a una sequiola. Virdic > troç de terreny dolnt per al cultiu, en mal estat. font pròpia www.sostenibilitat.paeria.cat
L’
AIGUA la
ĂŠs
TOT
cultura del poble
estructurador del paisatge economia de la terra la
de la
forma urbana
Elevat valor paisatgístic que cal conservar i promocionar, ja que pot convertir-se en un actiu turístic de primer ordre Conservació d’espècies estèpiques vinculades al destí del secà ment socioeconòmic i de millora de la qualitat de vida al medi rural Zones afectades pel regadiu enteses com a activitat creadora d’un paisatge molt arrelat en la història d’aquest territori
recolzament al desenvolupament socioeconòmic de la zona i a la conservació dels seus valors Canals i sèquies amb banquetes arbrades funcionals i protegides, habilitades per al gaudi de la població local
dels trams més degradats me ornitològic i recurs docent
A M E N A C E S
Zones extenses amb risc d’inundació, vulnerables per la presència d’àrees poblades a la llera i pels camps agrícoles i el patrimoni paisatgístic associat
ció important
els canals d’Urgell, el de Pinyana i el d’Aragó i Catalunya disminueix les banquetes arbrades, de gran valor històric i social
de les estructures històriques relacionades amb les activitats agrícoles
O P O R T U N I T A T S
BIBLIOGRAFIA Llibres: CatĂ leg de paisatge. Les Terres de Lleida.
Generalitat de
coles. :
Alumnes participants
LES VEUS DEL TERRITORI ALONSO AGUILAR, MIRIAM LAZAREVA, ANASTASIYA MARTÍN USERO, ÁNGEL NAISE RODRÍGUEZ, MARC NAVARRO ENCINA, VALERIA NICKOLE RIQUELME ADAMS, PABLO IGNACIO
[meta] PATRIMONI ANDREU SOTELO, LLUÍS CATALAN LLOPIS, JUDIT COMAMALA DURAN, JOAN FERNÁNDEZ VALERO, JAVIER GONZÁLEZ MARGALEF, PATRICIA LANCHARRO MUÑOZ, MANUEL PÉREZ DE AMO, RAQUEL
paisatges de l’AIGUA ALLUE MEDINA, ESTELA CORNELLA ARIMANY, NATÀLIA GÓMEZ GILI, ALEJANDRO IRLA SALA, NURIA MARTÍN NAVARRO, SONIA MOLONS PUIG, NADINA PINSACH RIERA, CRISTINA ROS RIERA, MARIA
la FORMA URBANA BRANDÉN, ANDREA BREITENBAUCH, CHRISTOFFER GOTHFELT, TOBIAS QUAGLIA, GIULIA RIVAS HERENCIA, MARÍA SÁNCHEZ ARAGÓN, ANA SÁNCHEZ PENA, ALEJANDRO
SECCIONS I PANORAMES CABESTANY DE LA CRUZ, SÍLVIA DOMÈNECH CARDONA, MARIONA DURAND, ESTELLE FÀBREGA MONTOBBIO, LEIRE MÉNDEZ PEÑA, MARC OLIVA FLAQUÉ, JONATAN SANZ CASAS, MAGALI TAIPINA, MONICA FERREIRA DE MELO
les FORMes DEL TERRITORI BERESIN SCHLEDER FERREIRA, PEDRO CAMPENY BASTIDA, LAURA GOMES SOUSA, JOÃO NIETO TENAS, MARIA OIARBIDE URKIA, AMAIA PEINADO ALÓS, MARTA QUAGLIATO EGREJA CARMAGNANI, MARIA PIA
15-24 / Gener / 2013 Pàgina web:
http://paisajesculturales.50webs.com
Professors responsables: Col·laboradors doctorands: Col·laboradors arquitectes:
Carles Llop, Francesca Leder, Josep Maldonado Marta Carrasco, Konstantinos Kourkotas, Leonor Migueis, Giovanni Roncador, Catalina Salvà Manel Castellnou, Eduard Antorn
Organitza
Departament d’Urbanisme i Ordenació del Terrritori / Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès / Universitat Politècnica de Catalunya, en el marc del ERASMUS Intensive Program TESS
Amb el patrocini Amb la col·laboració