04 Son Vich Vell

Page 1

CALVIÀ

PORTA SUD DE LA SERRA DE TRAMUNTANA

04. POSSESSIÓ DE SON VIC VELL

PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS Quadrimestre de Tardor 2018-2019 Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès Universitat Politècnica de Catalunya



Aquest projecte d’estudi tracta sobre l’anàlisi descriptiu de la Possessió de Son Vic Vell. Abordem el treball des de quatre àmbits: Situació Aigua Flora i Fauna, Agricultura i Ramaderia Arquitectura D’aquesta manera pretenem donar a conèixer tots aquells aspectes característics que conformen la Possessió.



ÍNDEX

SITUACIÓ PEGUERA EVOLUCIÓ HISTÒRIA ÀMBIT SOCIAL SON VIC VELL AXONOMETRIA L’AIGUA EL TORRENT DE S’ALQUERIA CAPTACIÓ DE L’AIGUA AGRICULTURA, FLORA I FAUNA FLORA I FAUNA AGRICULTURA I RAMADERIA L’ARQUITECTURA SEGONS L’ÚS AGROPECUARI SEGONS L’ÚS QUOTIDIA BIBLIOGRAFIA

5-6 7 - 16 17 - 18 19 - 20 21 - 22 23 - 24 25 - 26 27 - 28 29 - 30 31 - 36 37 - 42 43 - 44 45 - 46 47 - 48 49 - 52 53 - 56 57 - 58


SITUACIÓ

5


GR221

ALCÚDIA

SON VIC VELL MANACOR LLUC MAJOR

Ens situem a Palma de Mallorca, illa del mediterrani, amb accés per vaixell al port de Palma o per avió a l’aeroport de Son Sant Joan, situat a 10 km de la ciutat de Palma. La Possessió de Son Vic Vell es troba al municipi de Calvià, a una distància de 22 km de Palma en sentit Est i 9 km d’Andratx en sentit Oest.

6


ANDRATX

CAMP DE MAR

PEGUERA EMPLAÇAMENT I CONNEXIONS SON VIC VELL - PEGUERA 1/25000

7


SON VIC VELL

Una de les connexions mes importants, es dóna amb el nucli urbà de la costa de la calma, anomenat Peguera, pertanyent al municipi de Calvià. La relació amb Peguera ve donada per la pròpia gestió de la Possessió, normalment vinculada amb la vivenda del senyor o dels propis treballadors. Un altre aspecte molt important que els relacionen, es la possibilitat de la reutilizació d’aigües d’ús de la població per abastir el regadiu de Son Vic Vell, mitjançant la construcció de noves infraestructures. La distància entre Peguera i Son Vic Vell es de 3 km el que suposa uns 5 min amb vehicle rodat o uns 25 min a peu.

8


TOPOGRAFIA I HIDROGRAFIA

9


10


CONNEXIONS I CAMINS

11


12


VEGETACIÓ I CONREU

13


14


EDIFICACIÓ

15


16


EVOLUCIÓ

17


1956

1989

2001

2015

18


HISTÃ’RIA


20


ÀMBIT SOCIAL Els Senyors: famílies, normalment pertinents a la noblesa, els quals eren els propietaris de la Possessió i que arrendaven per treure’n fruit i beneficis del treball de les terres que la composaven. Els Amos: eren els arrendataris que gestionaven la feina i tot el que envoltava la vida a la possessió. Normalment se’ls hi arrendava la Possessió per un termini de 3, 6, 7 o 9 anys. El contracte d’arrendament comportava un seguit de requisits econòmics i de benefici en relació a la producció de les terres. Pagesos: comprenien nuclis de diverses famílies que eren les encarregades de la feina al camp i el manteniment de la casa dels Senyors. Ells llauraven la terra, cuidaven de la cassa i s’encarregaven de la producció d’oli o ametlles. Aquestes famílies vivien en la mateixa o als pobles propers a la Possessió. La possessió comprenia un gran nucli social on hi convivien els treballadors (pagesos i famílies) i l’Amo (amb la seva família) que eren qui feien vida als seus espais i terrenys. Els Senyors puntualment hi residien. Normalment feien vida a ciutat o al poble proper (en el cas de Son Vic Vell , probablement, a Peguera) i feien visites a la Possessió, o Possessions ja que podia ser que tinguessin varies propietats. L’Amo i la seva família residien sempre a la Possessió i els treballadors majoritàriament provenien de les poblacions del voltant tot i que alguns deurien residir-hi. Gràcies a la seva extensió territorial, la constant disposició de béns i la magnitud arquitectònica que les composaven, les Possessions esdevenien un símbol de benestar pels Amos, de vida pels treballadores i de poder pels Senyors.

21


S E N Y O R S

A M O S

P A G E S O S 22


SON VIC VELL


VISIÓ 365

PARCEL·LES I CAMINS 1/15000

Com observem en el següent plànol, veiem que la finca té unes dimensions molt més grans que la resta de parcel·les que l’envolten, exactament té unes dimensions de 567.678m2 Les parcel·les col·lindants es situen prrincipalment a la part sud, direcció Peguera i a la part nord direcció Es Capdellà, els laterals són muntanya i turons, els quals fan que la finca quedi inmersa en una vall. La vall se situa entre unes cotes de +75 m fins a +95 m amb les zones de conreu a la part més baixa.

24


AXONOMETRIA

25


26


L’AIGUA “Baixa la pendent d’estret horitzó, mitja carreró i mitja torrent. Cada casa sent pel seu pontarró pasar la remor de l’aigua corrent. El saltant eixorda, la figuera borda lo dóna ombradís. Crivell de la serra dins d’un solc de terra, tanca un paradís.

Joan Alcover “Notes de Deià” a “cançons de la Serra” (fragment)


Son Vic Vell es caracteritza per donar un tractament de l’aigua basat en un equilibri de sistemes, tot i tenir una escassetat d’aigua en certs moments de l’any, la possessió actualment es gestiona a través de tres sistemes: Seguint l’ordre d’aparició, la possessió es va col.locar confrontada al torrent per a poder abastir-se d’aigua d’ús personal i agrícola. Més endavant, es va col.locar al pati interior un pou que recull l’aigua de la coberta i que aprofitaria aquesta aigua per a ús personal. Per últim, la poca disponibilitat d’aigua del torrent depenent de la temporada ha suposat l’aparició d’un nou sistema: l’aigua tractada de la desalinitzadora.

28


EL TORRENT DE S’ALQUERIA


HIDROGRAFIA DEL TORRENT DE S’ALQUERIA [Exclusivamente para usoEntenem académico]el Torrent de S’Alqueria, no tan sols com un fil conductor de vida, sinó

com una superposició de capes que l’acaben definint, com un palimpsest que lectura rere lectura dóna més informació del paisatge que l’envolta. El Torrent de s’Alqueria comença a les primeres muntanyes del sud-oest de la Serra de Tramuntana, i es va conformant pels punts més favorables per descendre fins a la vall on es situa la possessió de Son Vic Vell. Tot seguint el seu relleu i donat l’avantatge de generar planície, la carretera que porta fins a Peguera es situa paral.lelament al torrent fins a arribar al poble, que és la localització on els propietaris de la possessió tenien la casa. És per aixó mateix que entenem el torrent com una gran part de la història que composa la vida de Son Vic Vell.

30


CAPTACIÓ DE L’AIGUA


CAPTACIÓ D’AIGUA 1/15000

Es denota clarament que la col.locació en el terreny de la possessió ve molt condicionada per la situació del torrent, no tan sols per que es vegi clarament que la parcel·la es delimita a partir del límit del torrent, sinó perquè les possessions necessiten d’un abastiment d’aigua proper per a la producció agrícola i aquest és l’únic punt proper que trobem. Al ser un torrent, els mesos d’estiu habitualment es troba buit i és per aixo que apareixen els sistemes que s’expliquen més endavant.

32


[Exclusivamente para uso acadĂŠmico]

33


SISTEMA DE CAPTACIÓ DE LA COBERTA

PLANTA COBERTA

FONT (TFG DE CATALINA ROSSELLÓ MUNAR)

[Exclusivamente para uso académico]

SECCIÓ TRANSVERSAL

FONT (TFG DE CATALINA ROSSELLÓ MUNAR)

Un cop es transporta l’aigua per gravetat de la coberta, la façana ens explica la gestio d’aquest sistema clarament: dos canals amb pendents simètriques aboquen l’aigua a un baixant fet amb teules ceràmiques col.locades amb morter d’una forma molt plàstica fins que arriba a l’alçada del pou del pati interior per emmagatzemar-la.

34


SISTEMA DE CAPTACIÓ DE LA DESALINITZADORA

Els dos sistemes previs depenen molt de l’estació i de la pluja. Al ser una possessió, l’explotació agrària suposa un suport molt gran per al manteniment de Son Vic Vell.

SISTEMA DE CAPTACIÓ D’AIGÜES REGENERADES

Per últim, després de parlar del sistema que funciona actualment en major grau, l’Isidre explicava que s’estava plantejant un nou sistema que pugui donar un suport complementari al de la desalinitzadora: Aprofitar les aigües residuals tractades a la depuradora per al reg de la zona agrícola.

35


És per això que apareix un tercer sistema capaç d’abastir d’aigua durant tot l’any i tots els dies a la possessió. De fet, el propietari parlava de que en l’actualitat, la desalinitzadora d’Andratx és el sistema predominant dins de la explotació de Son Vic.

En aquest cas, es col.loquen tots dos sistemes en un sol full per a entendre l complimentaritat de tots dos sistemes i que per altra banda el vegi com finalment el cicle de la gestió de l’aigua quedaria tancat.

36


FLORA I FAUNA AGRICULTURA I RAMADERIA



“Oh esquerpa cadena de puigs gegantins! Ginebrons balsàmics, estepes i pins; sitges que negregen sota l’ausinar, soleiada ardenta que besa el pinar; ombra esmaragdina del fullatge espès; càntics de revetlla que arriben al mar de l’església oberta com un ull encès; mules trotadores que cascavellegen per la carretera del coll en avall; falles que flamegen, seguint la primera de les balladores en la nit del ball; soledat feresta on sembla que udola d’obscur fratricidi la gòtica gesta; trilleig de campanes que el vilatge endola; endolats que resen i de dos en dos cap al cementiri segueixen la caixa; garrofers que freguen amb la branca baixa les veles dels carros que van an el cos; tonada del batre, cadència moresca; mèl·leres que boten per dins la verdesca; famílies que volten la font de salut, i fruites que es fonen dins la boca fresca plena de rialles de la joventut; musa cançonera, vella rondallaire; sanitosa flaire de la pagesia; llumeneret blau que l’ànima atrau de la minyonia... sou l’exquisidesa, sou l’encantament on l’ànima hi sent de la pàtria mia.”

Joan Alcover Poema “La Serra” (fragment)

39


La flora i la fauna que ens trobem en el paisatge, és pròpia d’un paisatge mediterràni, especialment de la serra de tramuntana, amb abundant presència de boscos frondosos de pins i alzines, que van ser disposats amb una finalitat concreta i s’han reproduït, creant aquests paisatges. La fauna salvatge que trobem, son aus tals com àguiles, voltors, etc., petits mamífers i espècies invasores com la cabra mallorquina

L’agricultura que trobem a la finca, és una agrícultura molt emprada a la resta de possessions també, les principals plantacions que trobem són, vinyes, oliveres, ametllers, i en ocasions cereals. La ramaderia típica mallorquina, trobem el porc negre mallorquí, la vaca mallorquina, imprescindible per la seva funció forestal i l’ovella blanca.

40


AGRICULTURA I VEGETACIÓ


AGRICULTURA I VEGETACIÓ 1/15000

42


Els agrrofers són arbres amb una sortida al mercat molt bona. Allà on trobem garrofers, trobem animals, ja que el fruit s’utilitzava principalment per alimentar els animals. Els trobem al començament dels camps de la finca.

FLORA I FAUNA La cabra salvatge, és una espècie invasora a tota la serra de tramuntana, la seva aparició com es va produïr per el abandonament de ramats per part de ramaders. Així doncs, al ser animals que mengen fruits de tot tipus, escorça d’arbres, plantes silvestres, es mantenen i reprodueixen amb total facilitat.

43


L’alzina és un arbre que forma boscos frondosos, molt típic del mediterrani. Van ser plantades per a la seva futura explotació, extreure’n la seva fusta, per a l’ús de la finca. És un arbre que creix millor amb llum indirecta que amb radiació solar dirceta.

Rapinyaires: Voltor negre (Aegypius monachus), àguila calçada (Hieraaetus pennatus), xot (Otus scops) i falcó peregrí (Falco peregrinus)

Es va afavorir l’aparició del pi, entre d’altres coses per a donar ombra a les alzines i donar un millor creixement a aquestes. L’existència de boscos de pins és pròpia de un clima mediterrani.

Tortuga mediterrània (Testudo hermanni), tortuga móra (testudo graeca), sargantana balear (Podarcis lilfordi), gripau verd (Bufo balearicus), serp de cogulla argelina (Macroprotodon mauritanicus), eriçó morú (Atelerix algirus) i geneta (Genetta genetta).

44


Els sòls agrícoles de Mallorca són calcàris, amb bona capacitat de retenció d’aigua, per això són terres molt bones per a la plantació de vinyes.

PEGUERA CAMPS I PLANTACIONS DE PEGUERA

AGRICULTURA I RAMADERIA En l’actualitat la conservació d’aquesta raça és per l’elaboració de sobrassada de Mallorca de porc negre, reconeguda amb la marca europea IGP, és el producte paradigmàtic d’aquesta raça.

45


L’ametller és un arbre molt plantat a la illa de Mallorca, per a la extracció de les ametlles. Creix en terres permeables i resisteix molt bé la sequera

L’olivera és un arbre molt plantat a Mallorca ja que creix molt fàcilment amb les propietats del sòl que hi ha. S’utilitza el seu fruit i sobretot per a l’elavoració d’oli, que antigament era un pràctica comuna a totes les possessions.

La producció més important de l’ovella blanca és la seva carn i el seu formatge. Es venen les cries per al seu consum, de molt bona qualitat entre els productes insulars.

Una de les funcions més valorades de la vaca mallorquina, és el control de la vegetació ambiental d’aquestes zones, ja que aprofita tant les plantes lignificades com el canyís, així es converteixen en una espècie imprescindible per al control d’aquesta vegetació. A més d’aprofitar la seva carn o llet.

46


L’ARQUITECTURA



SEGONS L’ÚS AGROPECUARI 49


PLANTA BAIXA SON VIC VELL FONT (TFG DE CATALINA ROSSELLÓ MUNAR)

50


EL CLASTRA (pati) No només és un espai de distribució i connexió entre els diferents espais i volums que formen La Possessió sinó que també s’hi feien vàries feines relacionades amb el camp (la pela d’ametlles, disposició dels béns que arriben...)

ESTABLES Es troben disposats amb dues sales paral·leles a l’almàssera de planta rectangular de volta de canó rebaixada construïdes amb carreus de gres. En mig de les sales s’hi disposa un arc de contenció central.

SESTADORS Tocant als estables trobem un últim volum d’edificació corresponent a dos espais destinats a amorriar. Un lloc de repòs pel bestiar a cobert.

51


ALMÀSSERA (molí d’oli) S’hi accedeix des del clastra. Una edificació d’una alçada de dos pisos degut a la gran maquinària. És de planta rectangular amb uns volums contigus de volta de canó els quals servien per emmagatzemar-hi vi, oli o altres materials. A l’almàssera s’hi disposava la Tafona, composada per dues bigues (datades del 1770 i 1790) i unes pedres monolítiques, juntament amb un molí de sang (molí de tracció animal) i un pelador mecànic d’ametlles.

52


SEGONS L’ÚS QUOTIDIÀ 53


PLANTA NOBLE SON VIC VELL FONT (TFG DE CATALINA ROSSELLÓ MUNAR)

54


EL CLASTRA (pati) Principal espai de distribució i connexió entre els diferents volums que conformen La Possessió. És un espai on s’hi congreguen els treballadors, on es transporta tot material agrícola, on s’hi feien algunes feines relacionades amb la vida quotidiana (com cosir, filar, netejar, anar a buscar aigua de la pica...). També era l’espai social ja que al seu entorn s’hi generaven les festivitats i celebracions populars de totes les persones habitants de La Possessió.

CASA DELS SENYORS (planta noble) Era l’habitatge on feien vida quan els Senyors hi residien. És reconeguda fàcilment dins del complexa degut a les grans finestres, algunes balconeres, Un volum de 3 plantes les quals la planta noble es trobava a la primer planta a la qual s’accedeix a partir d’una escala des del clastra (datada de 1757). Ocupava la 1a i 2a planta deixant la planta baixa per la capella i estances dedicades a l’activitat i vida de la Possessió

LA CASA DELS AMOS Situada a ponent, és un volum de planta baixa i un pis el qual s’accedeix a partir del clastra amb un portal centrat i flanquejat per una finestra a cada cantó d’aquesta. En la planta baixa es disposa una gran cuina la qual caracteritza la llar situada a un cantó, amb una gran xemeneia i uns bancs d’obra al voltant. AL llarg d’aquesta es disposa una llarga taula per fer-hi activitats de la vida quotidiana com els àpats dels treballadors.

55


LA TORRE Trobem un element de defensa envers els atacs per part dels pirates. Una edificació de planta quadrada de planta baixa i dos pisos superiors els quals només s’hi podien accedir a partir d’un pas amb un tauló, el qual després es retirava per impedir-hi l’accés dels assaltants i poder-s’hi quedar aïllat del atac. En concret, en aquest element de defensa de Son Vic Vell també s’hi preserva tal i com era un element de defensa directa, un matacà, el qual servia per poder tirar pedres contra els atacants situats sota la torre. LA CAPELLA (del S. XVIII) El seu accés és des de la façana principal (façana Sud Est) mitjançant una porta amb llinda i brancals de pedra. És de planta rectangular amb volta de canó i una capçalera plana. Es troba decorada per pintures al fresc tant en murs com en la volta, on hi destaca un sagrat cor central. Al presbiteri s’hi troba un retaule dedicat a St. Alfons Maria de Ligori. La capella servia d’oratori i s’hi celebraven els oficis dominicals per tota la gent de la contrada.

56


BIBLIOGRAFIA


SITUACIÓ https://maps.google.com https://www.caib.es https://www.ideb.caib.es/cataleg https://www1.sedecatastro.gob.es https://www.wikiloc.com/hiking-trails/volta-al-puig-de-sa-grua-15599049 Proyecto de reforma y cambio de uso de la possessión Son Vich Vell en Mallorca, TFG, Catalina Rosselló Munar AIGUA https://www.caib.es https://maps.google.com http://abaqua.es/ca/catabastiment/dessaladores http://abaqua.es/ca/catabastiment/instal%C2%B7lacions-hidrauliques https://www.amicsdelaterra.org/nueva/wp-content/uploads/2016/12/resum-sortida-dessaladora.pdf FLORA, FAUNA, AGRICULTURA I RAMADERIA Informació proporcionada per Isidre Canyelles Simonet i l’ayuntament de calvià (www.calvia.com) Imatges: http://www.mallorcanet.com https://www.seo.org/ave/aguililla-calzada https://www.periodicodeibiza.es https://www.masmallorca.es https://www.porta-mallorquina.es http://mestelrich2.blogspot.com/ ARQUITECTURA, HISTÒRIA I ÀMBIT SOCIAL Vibot, Tomàs (2006). Son Vic Vell. LES POSSESSIONS DE MALLORCA VOL.2 (pàgines de261 a 274). Pollença. Editorial EL GALL EDITOR (1978). HOMBRE Y ARQUITECTURA EN MALLORCA. Editat per Sociedad Cooperativa de Aparejadores. Escola Plitècnica Superior d’Edificació de Barcelona. “Poryecto de reforma y cambio de uos de la Posesión Son Vich Vell en Mallorca”. Treball de fi de Grau en Arquitectura tècnica i edificació. Rosselló Munar, Catalina. 2015 Fotos antigues referents a persones. http://www.paraisobalear.com Esquema d’una Tafona. http://www.conselldemallorca.cat/media/36999/Tafona.JPG

58


ALUMNES

01. INSULARITAT INOUE POMPEIA, ANNA AYUMY MARTÍNEZ-ARTERO PEÑALVER, MARÍA CASTELLOTE BORRELL, CLARA DE PRADO BERT, GERARD REÑONES DE LA PUENTE, JULIA 02. TERRITORI DE LES POSSESSIONS LUPPINO, RAFAELLA CASSIANO DE MENDONÇA, PEDRO BALLERA NAVARRO, ENRIC COSTA LACORTE, PAU 03. POSSESSIÓ DE GALATZÓ BERGE , LENA MARGRETHE HOEN LARSSON, DAVID KARLSEN NAESS, MAGNUS ALONSO DIEZ, MARÍA PALACIOS BOIL, MARTA PAPANDINAS RUIZ, MAIDER 04. POSSESISIÓ DE SON VIC VELL IGLESIAS IGLESIAS, LAIA MONTOYA SALVADO, ARNAU TONINO, VITTORIA MONTERO GOMEZ, JOSEP MARIA MARTÍN GARCÉS, ANDREA 05. POSSESSIÓ DE LA TRAPA EGEA CAÑELLAS, MARC FREIXAS I MUÑOZ, ANNA LOPEZ BREA, ISABEL PAMELA MAZA PINTO, GISELA PEZZELLA, MARIANNA

15-25 de gener de 2019

www.paisajesculturales.50webs.com www.ciutatmosaicterritorial.com

ORGANITZA

Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori / Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès / Universitat Politècnica de Catalunya

professors responsables col·laboradors doctorands col·laboradors arquitectes col·laboradors especials

Carles Llop, Josep Maldonado Catalina Salvà Gemma Milà, Artur Tudela Consell Insular de Mallorca, Grup Balear d’Ornitologia (GOB), Manuel Calvo, Biel Salom Jiménez, Isidre Canyelles Simonet, Tomeu Perales Capó


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.