CALVIÀ
PORTA SUD DE LA SERRA DE TRAMUNTANA
03. POSSESSIÓ DE GALATZÓ
PROJECTES EN PAISATGES CULTURALS Quadrimestre de Tardor 2018-2019 Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès Universitat Politècnica de Catalunya
POESIA
“A les tres de la matinada, partírem en carruatge cap a les cases de Galatzó. Davallant, davallant, per dins olivars, la claror dels estels, era una cosa meravellosa... A Galatzó deixàrem el cotxe i muntàrem les someres. Era ja auba clara i prenguérem per dins un torrent, aleshores eixut, vorejats d’esbarzers i grans brancatges de figuera. Sortim del torren i, hala, per amunt! (...) El vent de les altures, carregat d’aromes de pinar, ens feria el rostre; el sol daurava ja certs indrets de la muntanya però res, ni una ànima vivent en tot allò!” “La casa de Galatzó, de senyorial aspecte i embellida per la llegenda que la fa morada del Comte Mal, s’alça al fons d’un grandiosa clotada entre olivars i marjades de tarongers (...) Davant la casa, i separat d’aquesta per una ampla carretera ombrejada d’arços esponerosos, hi ha un jardí abandonat i suggestiu, ple de rosers, mimoses i baladres florits que es mesclen amb arbres de variada fulla (...) Després d’un dinar de prínceps, servit al menjador dels amos- una estància de volta, blanca, tota ella, com la tefla de la neu, i amb una ampla finestra amb retxats de ferro qui dóna a la carretera dels arços, vaig sortir jo defora, mentre els altres restaven dins amb conversa de sobretaula” (Maria Antònia Salvà, Excursió a Galatzó, circa 1910)
INDEX
1. 2. 3 -5. 6. 7. 8. 9 -10. 11-12. 13. 14. 15. 16. 17.
concepte paisatge, possessió, Galatzó dades bàsiques timeline història Mallorca – Es Galatzó zonificació usos climatologia fauna i flora pedra en sec sistema hidràulic conjunt arquitectònic societat, labors i festivitat patrioni i profecció llegenda comte mal bibliografia
Paisatge El paisatge és alhora el territori i la seva interpretació. És la manifestació de la vida del territori; la imatge dels llocs. És el testimoni viu de la història del territori i de les accions que hi han desenvolupat les comunitats que l’habiten; es un indicador de qualitat ambiental i l’expressió de la identitat cultural. Aleshores és la recreació d’un imaginari del que és el territori. El imaginari es forma per les idees el treball i quan es comparteix el coneixement quan es ve que això agredeix la realitat i la es transforma vol dir que estem projectant el paisatge, tot i que sabem que del món de les idees a la realitat hi ha una dialèctica sense fi. Carles Llop
Galatzó Els lingüistes Joan Coromines i Josep Mascaró Pasarius, relacionen les arrels del terme Galatzó amb el vocable aqua (aqua) i l’arrel llatina lat o latiorem (més ample, més gran). El terme aqua latiorem, la qual una possible traducció podria ser la de més aigua, podria fer referencia al gran nombre de fonts i corrents existents a la finca. Aquesta mateixa relació també la observem en el topònim de un extrem del Delta de l’Ebre denominat Galarxo. Alhora, aquesta relació també es veu representada en el Diccionari Alcover-Moll, que defineix el terme galarxo o galatxo com un “corrent d’aigua secundari”.
Possessions Les possessions són finques compostes per terres de cultius i edificis annexos, i representen la unitat de producció i d’habitatge tradicional de l’illa de Mallorca. És la denominació que, des del segle XVI, es va imposar sobre els antics noms genèrics d’origen àrab, les alqueries i els rafals. Les possessions representen una concentració del control de les terres en vasts dominis; aquest tipus d’organització va ser introduïda després de la conquesta cristiana de l’illa de Mallorca al segle XIII, precisament per part de Jaume I, amb la imposició del sistema feudal en detriment de les petites explotacions agrícoles que havien caracteritzat l’activitat agrícola precedent. L’organització feudal es basava en les explotacions agrícoles extensives de producció de gra, olives i vi, amb el seu determinat paisatge associat. La cultura de l’olivera s’estén a través de tota la regió de Tramuntana i coneix el seu apogeu al segle XVI, quan es converteix en la primera font de riquesa a la regió. Carles Llop
1.
Situación Serra de Tramuntana Municipio: Calvià, Palma de Mallorca La finca limita con los municipios de Puigpunyent, Estellencs y Andratx Dimensiones 14.013.500m2; 1.401Ha 35a 10% del total del municipio de Calvià Propietario Ayuntamiento del municipio de Calvià Titularidad municipal, pública
2.
Time line
3.
Time line
4.
Time line
5.
ZONIFICACIÓ USOS des aparcament fins a la finca
Montanas Rius Embassament Sender Camp de taronja Camps per a vaques i porcs Jardí Frances Edificis Plazas Aparcament Bosc Síquies
6.
CLIMATOLOGIA La finca de Galatzó presenta un clima de caràcter mediterrani oceànic típic de la illa de Mallorca. Els estius són càlids i secs amb precipitacions escasses i els hiverns són templets i humits. ÉsCLIMATOLIGIA important tenir present que, degut al gradient d’altures existent, trobem condicions climàtiques molt diverses dins la pròpia finca. Debido al de importante alturas, diferencias reseñables dentro de Les precipitacions la finca gradiente oscil·len de entre els existen 600 i els 800mmclimáticas anuals. És important destacar la misma finca, donde dos parámetros se ven claramente afectados: temperatura y que les precipitacions són molt poc regulars. precipitaciones. Cal tenir present que l’aigua de regadiu no procedeix de l’aigua pluvial ja que gran part d’aquesta Debido es perda esta per variación escorrentia i filtració. És per aquest motiu i pel vent, quedeladiferentes vegetació que espacial (gradientes horizontales y verticales) hablamos trobem enescalas: les parts altes és mesoclima, de menor microclima dimensions i esta preparada per afrontar condicions de macroclima, y nanoclima. poca aigua. el macroclima, son los valores de los elementos climáticos y sus Pel que fa Ela primero, la radiació incident, depenent de medios la orientació, trobem zones més humides (a la regulares (mensual, anual…), de la topografía, o de orientació uctuaciones nord) o més seques (orientació sud)independientemente i això es veu fortament reflectit del en suelo la vegetació. la vegetación. Son los datos climáticos aportados por las estaciones meteorológicas, y por tanto de los que más información se tiene. Las otras escalas tienen en cuenta las variaciones por la geomor-fología (mesoclima), la vegetación (microclima) y el suelo (nanoclima).
clima mediterráneo templado. https://www.researchgate.net/publication/266736102_Guia_de_la_finca_publica_de_Galatzo características más importantes de este tipo de clima son: - Presencia de veranos secos, con hasta 4 meses sin prácticamente precipitaciones - Precipitaciones en otoño, intensas o muy intensas, y de corta du-ración. Son frecuentes las inundaciones y las arroyadas por la acu-mulación repentina de agua en unos niveles muy superiores a la capacidad de in ltración del terreno. - Clima templado, con inviernos muy suaves, donde las temperatu-ras por debajo de los 0 ºC son poco frecuentes y los veranos bas-tante calurosos. - Predominio de la irregularidad. Se producen variaciones interanua-les muy importantes, sobre todo por lo que respecta a las precipi-taciones.
7.
FAUNA I FLORA
8.
1
2
PEDRA EN SEC
3
4
7
8
5
6
9
10
11
12
9.
PEDRA EN SEC El relleu de la finca del Galatzó és molt irregular, oscil·la des dels 150-200m d’altitud on trobem les cases principals de la finca, fins als 1025m del Puig de Galatzó. Per tal de poder cultivar aquests terrenys, l’home els ha anat adaptant mitjançant la construcció de màrges (parets de pedra en sec que s’utilitzaven per tal de retenir el sòl). Les construccions de pedra en sec es realitzen amb materials accessibles, inesgotables i sostenibles i recentment (2018) han passat a formar part del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat segons la UNESCO. Aquesta estructura té els seus inicis en els jornalers que treien les grans pedres que trobaven al sòl i que els hi impedien cultivar-lo i les arraconaven en un cantó. Les construccions es realitzaven sense argamassa, eren pedres encaixades entre elles amb sorra seca entremig per tal de poder omplir els buits. S’aguantaven per gravetat i permetien passar l’aigua cosa que evitava part dels ensorraments.
Pel que fa als marges del Galatzó, destaca la seva cura i execució duta a terme per un mestre marger. Aquesta gran destresa la trobem en la habilitat amb la qual estan tallades les fileres superiors de pedres rectangulars, en les cantonades i les capginyes (pedres col·locades verticalment que unien els marges i permetien que si un queia l’altre no ho fes també). Finalment també és important la correlació dels marges de la finca amb les síquies de regadiu.
10.
AIGUA
1 3
4 5
2
El sistema hidràulic de la finca de Galatzó té el seu origen en la seva finca adjacent, la finca des Ratxo (al terme de Puigpunyent). En aquesta finca hi trobem un sistema de captació d’aigües subterrànies que, després de proporcionar aigua a la pròpia finca, canalitza l’aigua fins la finca de Galatzó, mitjançant una síquia de 2km que és paral·lela al camí que uneix ambdues finques alhora que es va adaptant al terreny.
1. síquia finca Ratxo-Galatzó
2. accés d’aigua a l1aljibe
3. dimensions sa Bassa
4. molí fariner
Finalment, aquesta síquia desemboca en una gran bassa, coneguda com a sa Bassa. Aquest dipòsit, de 95,60 metres de llarg està construït amb la tècnica de pedra en sec i revestit amb morter de ciment, calç i arena groga. La bassa està subdividida en varies parts per tal de reduir el risc de fuga d’aigua i el mur de la cara sud està reforçat per cinc contraforts construïts en talús. Aquest aljibe, reparteix l’aigua en tres síquies: la primera aporta aigua a les marjades superiors de l’hort des Tarongers, la segona és la encarregada de les marjades centrals i, la tercera és la que dona energia als dos molins d’aigua. Cada marjada disposa de la seva pròpia síquia i el rec és a manta, un tipus de regat que s’utilitza en terrenys inclinats i en el que es construeixen dics paral·lels (en el nostre cas les marjades amb murs de pedra seca) i l’àrea intermitja s’inunda. La tercera síquia que surt de l’aljibe, s’encarrega de proveir aigua al primer molí fariner. L’aigua sobrant d’aquest desguassa en el segon tram de síquia que desemboca en el cup del segon molí i l’acciona. L’aigua sobrant és recollida en una síquia coberta que proporciona aigua a les cases de Galatzó i a l’estany del jardí.
5. sistema de regadiu 11.
SISTEMA HIDRÀULIC
Sa Bassa 2 KM
Es Ratxo
Els molins d’aigua fariners són poc comuns a la illa ja que precisen d’una caudal constant d’aigua, poc comú. Aquest molins, també coneguts com a molí de cup o de roda horitzontal, es troben sota una espècie de “muralla” de pedra en sec que fa arribar l’aigua fins a un punt de màxima altura per tal de després precipitar-la al buit en caiguda lliure amb la suficient força com per accionar el molí. Al final de la caiguda lliure, l’aigua baixa a través d’un cup, un conducte vertical de secció circular revestit amb morter de ciment, calç i arena groga. A la base del mur hi trobem l’obrador, un espai cobert amb voltes que alberga la roda encarregada de moldre el cereal. Al centre de la roda hi ha un petit forat de secció circular, denominat sagetia, a través del qual l’aigua sortia a pressió i queia sobre la roda horitzontal subterrània. Aquesta, denominada rodet, feia girar un eix vertical que transmetia la força de l’aigua a la pedra de moldre.
12.
CONJUNT ARQUITECTÃ’NIC
A nivell arquitectònic podem observar un primer nucli, el de major importància de la finca en tractar-se del nucli i centre neuràlgic de la possessió. Aquest primer conjunt presenta dos cossos: el primer, que engloba la zona d'habitatges i el segon, de menor altura, que inclou la tafona d’oli i part de les dependències agropecuàries. Tots dos cossos s'organitzen a partir d'un pati central des d'on es distribueix l'accés a les diferents dependències. La façana principal està formada per un gran cos longitudinal de tres altures que s'adapten al pendent del terreny. En la planta baixa es disposen dos portals, un central que configura el portal forà i dóna accés al pati interior, i un altre, que es correspon amb l'entrada a la capella. En la planta noble es localitzen totes les dependències dels senyors de la finca incloent un balcó de ferro forjat. Tota la façana és de pedra mampostada amb arrebossat blanquejat i decoració realitzada amb incrustació de còdols, tècnica decorativa coneguda popularment com brodat de pedra. La façana aquesta es caracteritza per la presència d'un porxo embigat sostingut per pilars poligonals, cobrint l'arrencada del camí i generant una terrassa en la planta noble. La zona dels magatzems té dues altures amb portes i finestres de llinda horitzontals de diverses grandàries. La façana oest té una sola altura i permet l'accés a un garatge i a una segona dependència. Aquesta estada albergava l'antic safareig i sobre aquest cos es disposa una terrassa amb balustrada de pedra. La tafona se situa en el cos posterior i lateral est i s'accedeix a ella des del pati interior. Es tracta d'un cos de planta longitudinal amb tres altures. En el mur posterior es disposa un aljibe que subministrava l'aigua per al seu funcionament i també hi ha una obertura en la part superior amb accés des d'una rampa per a introduir les olives en el recinte. Al costat de l'entrada es localitza un humeral i una cuina econòmica. El molí de sang està situat després de la premsa. En el mur situat en el lateral del molí hi ha dos magatzems, un d'ells dividit interiorment en dos mitjançant un mur d'arenisca. En una habitació situada en l'exterior de la tafona es localitza la botiga de s’oli, amb els safaretjos per a l'elecció, el repòs i l'emmagatzematge. Enfront de l'habitatge principal hi ha dos jardins. El primer jardí, d'estil francès de l'any 1804, amb una font de planta circular el centre amb una escultura central. En la part posterior, es localitza un segon jardí, d'estil anglès un llac artificial amb forma de ronyó. El segon conjunt, separat de les cases principals, està format per les porqueres i vaqueries. És de planta longitudinal i se situa sobre una terrassa per a eliminar el pendent del terreny.
13.
SOCIETAT L’estructura social de l’època en què es van construir les edificacions de Galatzó, Edat Mitjana, es veia reflectida tant en les unitats arquitectòniques com la distribució i explotació de les terres. La concepció arquitectònica de les cases ens reflecteix una divisió molt marcada de la societat. Els senyors, a la part alta de la piràmide social, ocupen les dependències nobles de les cases, mentre que els roters, explotant les terres més marginals i mal vivint en cabanyes, se situarien en la base. Entre tots dos, l’espai i el grup social es van fonent en un només, podent observar-se des de les casis de l’amo, a les dependències on vivien els treballadors de la finca, o aquelles zones on descansaven els temporers. En aquest sentit, espai, arquitectura i societat es fundin en una única i interrelacionada imatge.
LABORS I FESTIVITAT En el camp, les tasques i els períodes de descans estan molt relacionats amb el cicle vital de les espècies que es crien i conreen. Això arriba a tal punt que moltes festes cristianes es corresponen amb celebracions paganes dels moments més marcats d’aquest cicle. Per això, la vida en la possessió ve determinada per les tasques que s’han de realitzar en cadascuna de les estacions de l’any.
Tots aquests treballs reunien al llarg de l’any en la possessió de Galatzó un bon número de gent, la qual cosa enriquia la vida social de la finca. Durant els treballs i en les nits de descans es comptaven rondalles i es cantaven cançons que ajudaven a passar les dures jornades laborals. Aquests costums han permès que, entorn de les tasques agrícoles del camp mallorquí, existeixi una llarga tradició de cançons, dites, refranys i glossis que enriqueixen una manera de concebre el temps lliure i la vida que ja ha desaparegut.
14.
http://www.calvia.com/servlet/model.web.ShowDoc?KDOCUMENTACIO=37442&TABLENAME=WEB.DOCUMENTACIO&pageProcessKey=LOADINGDOCUMENT&ts=1519733123799
PATRIMONI I PROTECCIÓ Actualment la finca es regeix segons una sèrie de normatives i graus de protecció en base a la figura territorial. Pel que fa al marc comunitari la finca forma part de la Red Ecològica Europea “Natura 2000” des del 2006, aquesta és una xarxa de conservació dels hàbitats naturals i la fauna i la flora silvestres i alhora és un lloc d’importància comunitària (LIC- ES 5310008 Es GalatzóS’Esclop i LIC- ES 5310079). A l’interior de la finca trobem hàbitats i espècies d’importància comunitària, alguns d’ells prioritaris, és a dir, que la seva conservació suposa una especial responsabilitat de la Unió Europea. En el marc comunitari e insular, la finca es troba dins del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana des de 2007 i està regulat pel Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Serra de Tramuntana. El PORN zonifica la finca en: un 10% de zones d’ús limitat i un 90% de zones d’ús compatible. Urbanísticament i a escala territorial, la finca conserva la figura d’Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI), segons el Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM) atorgada el 1991 i al 2004 augmenta la protecció qualificatòria com ANEI d’Alt Nivell de Protecció (AANP). A escala local, el Pla General d’Ordenació Urbanística que actualment regeix el municipi de Calviá (PGOU), qualifica la finca de Galatzó com s Sòl Rústic Protegit amb les qualificacions: SR-1 (Àrea d’Interès Natural), SR-2 (Àrea d’Interès Forestal) i SR-3 (Àrea d’Interès Paisatgístic).
15.
LLEGENDA COMPTE MAL La llegenda del Comte Mal, la recuperen autors com Joan Antoni Zaforteza, Josep Mº Quadrada o Guillem Colom (1627-1694), de la època del romanticisme. Aquesta llegenda idealitza el personatge de Ramón Burgès-Safortesa, segon Comte de Santa Maria de Formiguera i senyor de les antigues cavalleries d’Hero i Santa Margalida i de l’alqueria de Galatzó entre d’altres títols, i sota el nom popular de Comte Mal. Al llarg de la seva vida, va mantenir una sèrie de litigis amb veïns de la vila de Santa Margalida, relacionats amb el manteniment de drets d’origen feudal respecte a jurisdiccions civils i criminals, així com sobre el domini directe i pagament de deumes sobre les viles i habitants dels dominis. La figura del comte és ideada com un cavaller maleït de caire fantasmal que apareixia per les nits cavalcant un cavall negre envoltat de flames. Una de les més conegudes llegendes que ronden la figura del Comte Mal, és la que relacionada amb les declaracions que suposadament va fer la seva dona, la comtessa, segons les quals, després de morir, el comte va anar a visitarles. La comtessa va fer col·locar al capellà del poble una creu en el desvan amb lo qual va frenar les aparicions. Degut a totes les llegendes que rondaven sobre el Comte Mal, de vegades, als amos del Galatzó, tenien problemes a la hora de contractar jornalers que espantats per les aparicions del comte renunciaven a treballar a la finca.
https://fincagalatz.wordpress.com/historia-del-valle-de-galatzo/
Què vetlau tota soleta, muller lleial? Queè vetlau, tota soleta, mon desigual ? Jo no verl tota soleta, mon Compte Mal, Jo no vetl tota soleta, ai, mon Déu val ! Qui teniuper companya, muller lleial ?…. Déu i la Verge Maria, mon Compte Mal…. On teniu les vostres filles, muller lleial ? Dins l´estudi són qui dormen, mon Comte Mal…. Les me voleu deixar veure muller lleial ?…. Vós les me retgiraríreu, mon Compte Mal…. Amb què les retgiraria, muller lleial ? Amb les flamades de foc, mon Compte Mal…. Què és lo que duis en els úlls, mon Compte Mal ?…. Males coses que he mirades, muller lleial…. Què és lo que duis en els ulls, mon Compte Mal ? Males coses que he olorades, muller lleial….. Què duis vós a les orelles, mon Compte Mal?…. Males coses que sentides, muller lleial…. Què és lo que duis en el nas, mon Compte Mal ?…. Mals pensaments que he tenguts, muller lleial…. Què és lo que duis als jonolls, mon Compte Mal ? Mal ajonollat que he estat, muller lleial…. Què és lo que duis en els peus, mon Compte Mal ? Males passes que he donades, muller lleial…. Jo sent renous de cadenes, mon Compte Mal…. Aixó són els meus cavalls, muller lleial…. Los voleu donar civada, mon Compte Mal ?…. Ells no viven de civada , muller lleial…. Me voleu dir de què viven, mon Compte Mal ?…. D´animetes comnedades, muller lleial…. El gall canta, i no te´n vas, mal esperit ? El gall canta, i no te´n vas? Ja és mitjanit ! Digau per on he d´eixir, muller lleial….. Per allà on sou entrat, mon Compte Mal…. Per les juntes de les portes, muller lleial, Per les juntes de les portes, món desigual ! Cançó popular mallorquina, recollida en el “Cançoner Popular de Mallorca, Vol. IV, 467-469” i que fa referència a una de les visites del comte, després de mort, a la seva dona
16.
BIBLIOGRAFIA https://www.researchgate.net/publication/266736102_Guia_de_la_finca_publica_de_Galatzo http://fundaciocasamuseu.cat/rutesqr/index.php?i=ca&r=16 https://atenea.upc.edu/pluginfile.php/2619855/mod_resource/content/1/PC2019-Programa. pdf http://www.calvia.com/responsive/general.plt?KPAGINA=3456&KIDIOMA=2&KNODE=772 http://calvia.com/responsive/general.plt?KNOTICIA=1734&KIDIOMA=2&KNODE=9 http://www.caib.es/sites/espaisnaturalsprotegits/es/paraje_natural_de_la_serra_de_tramuntana21742/ http://www.naturaspain.com/zona-lic-es-galatzo-sesclop.html https://es.wikipedia.org/wiki/Red_Natura_2000 https://fincagalatz.wordpress.com/mitos-y-leyendas/ https://www.researchgate.net/publication/266736102_Guia_de_la_finca_publica_de_Galatzo CartografĂa y ortofotos: https://es.goolzoom.com/mapas/ http://es-es.topographic-map.com/places/Palma-de-Mallorca-1596577/ http://bioatles.caib.es/serproesfront/VisorServlet https://apps.caib.es/seraisubfront/ http://muib.caib.es/mapurbibfront/visor_index.jsp https://ideib.caib.es/visor/ Edificios: http://www.calvia.com/ http://www.artifexbalear.org/ Agua: http://ethiopiques.refer.snhttps://calenda.org https://www.lesinrocks.com http://www.pluscalvia.com/historic/89/sistema-hidraulico-de-galatzo https://fincagalatz.wordpress.com/patrimonio-arquitectonico-y-etnografico/ https://fincagalatz.files.wordpress.com/2010/03/93-recreacion-posesion-dibujo-vicenc-sastre.jpg https://fincagalatz.wordpress.com/mitos-y-leyendas/ http://www.artifexbalear.org/c_galatzo.htm
17.
ALUMNES
01. INSULARITAT INOUE POMPEIA, ANNA AYUMY MARTÍNEZ-ARTERO PEÑALVER, MARÍA CASTELLOTE BORRELL, CLARA DE PRADO BERT, GERARD REÑONES DE LA PUENTE, JULIA 02. TERRITORI DE LES POSSESSIONS LUPPINO, RAFAELLA CASSIANO DE MENDONÇA, PEDRO BALLERA NAVARRO, ENRIC COSTA LACORTE, PAU 03. POSSESSIÓ DE GALATZÓ BERGE , LENA MARGRETHE HOEN LARSSON, DAVID KARLSEN NAESS, MAGNUS ALONSO DIEZ, MARÍA PALACIOS BOIL, MARTA PAPANDINAS RUIZ, MAIDER 04. POSSESISIÓ DE SON VIC VELL IGLESIAS IGLESIAS, LAIA MONTOYA SALVADO, ARNAU TONINO, VITTORIA MONTERO GOMEZ, JOSEP MARIA MARTÍN GARCÉS, ANDREA 05. POSSESSIÓ DE LA TRAPA EGEA CAÑELLAS, MARC FREIXAS I MUÑOZ, ANNA LOPEZ BREA, ISABEL PAMELA MAZA PINTO, GISELA PEZZELLA, MARIANNA
15-25 de gener de 2019
www.paisajesculturales.50webs.com www.ciutatmosaicterritorial.com
ORGANITZA
Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori / Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès / Universitat Politècnica de Catalunya
professors responsables col·laboradors doctorands col·laboradors arquitectes col·laboradors especials
Carles Llop, Josep Maldonado Catalina Salvà Gemma Milà, Artur Tudela Consell Insular de Mallorca, Grup Balear d’Ornitologia (GOB), Manuel Calvo, Biel Salom Jiménez, Isidre Canyelles Simonet, Tomeu Perales Capó