Seny Major, No. 7. Febrer 2011 by Oriol Luis Serrano

Jaume Moya, La Veu de la Segarra, 11 de febrer de 2011

Acabem aquest monogràfic amb el desig de que hagi deixat un bon record a tots en tot el que s’ha viscut al voltant d’aquesta emotiva celebració del quinzè aniversari de La Cerverina d’Art. I entomant el títol de l’article de Jaume Moya, estem d’acord en que l’acompanyament d’aquests “montaditos” que sembla que van agradar a tothom -ves a saber com es tradueix aquesta paraula en català-, ens reafirmem que el nostre pa amb tomàquet, regat amb l’oli d’oliva i acompanyat amb productes de la terra, l’assaborim aquí, al nostre país, i l’enyorem quan estem en llocs que no n’han sentit ni a parlar. No saben el que es perden!

15 Monogràfic dedicat a La Cerverina d’Art, amb motiu del seu 15è aniversari

És molt gratificant veure com, en aquest context de crisis, mals averanys i retallades financeres, l’art segueix ben present a les nostres vides. (...).

núm. 7 - febrer 2011

Divendres passat vaig tenir el plaer d’assistir a la inauguració de la mostra col·lectiva d’art “Un espai, vint-i-quatre mirades”, en la qual es ret homenatge als quinze anys de la galeria Cerverina d’Art i s’agraeix la tenacitat dels seus promotors amb l’obsequi de les obres donades per cadascun dels autors de les mirades. L’esdeveniment va tenir lloc en un entorn que a poc a poc s’està convertint en uns dels més sòlids referents culturals de Cervera i, per extensió, de la Segarra: la cafeteria el Campanar, que va quedar petita per l’acte. Tot assaborint uns deliciosos “montaditos” (qui m’ho sap traduir?) de bull negre amb ou, vaig gaudir plenament de l’acte, i obedient als versos recitats d’Ester Brescó -“entra, beu del meu art i embriaga’t de bellesa”- vaig contagiar-me del síndrome d’Stendhal. L’entusiasme encomanadís de la Teresa Salat, que va exercir de mestra de cerimònies, la gran quantitat d’amics i amigues de Cervera que es van donar cita al lloc i la magnífica mostra d’obres reunides varen palesar la bona salut i la generositat de la creació artística a la nostra comarca.

SENY MAJOR

montaditos

d 'art

Publicació de

Passeu, passeu... casa nostra és casa vostra!

a n r o T

15 anys, 3 portes

Al carrer Major hi havia, i encara hi és, una casa on les portes de la botiga lluïen un treball extraordinari. Era d’estil modernista i, avui, encara es conserva perfectament.

En aquests baixos ja feia anys que hi havia una barberia que la portaven els senyors Ninot, pare i fill. Al cap d’uns anys aquest establiment es va desplaçar a Cap Corral i, aleshores, fou quan la van comprar la Pilar i el Xago. La façana de l’immoble és bonica, les portes i porticons són una joia, per l’imaginatiu treball d’ebenisteria de l’artesà que ho va fer i el cancell que dóna accés a l’escala també fa molt goig.

la de la barberia... la del blau lluminós... que ara conviu amb la fusta de mel satinada...

En aquest conjunt hi anava una torna extraordinària: la FONT. Un petit tresor que encara dóna més personalitat i encant a aquest racó tan entranyable.

Moltes gràcies a tots i desitgem que ens poguem retrobar d’aquí deu anys, per celebrar els 25!!

Col·laboracions: Alba Cuñé; Arnau Alemany; Jaume Moyà; M. Teresa Salat; Oriol Serrano; Pilar Porredon; Vanesa Carcasona i Xago Serrano. Fotografies: Carme Bonet; Carme Cucurull; fons fotogràfic de La Cerverina d’Art; Joan Feliu; Jordi Prat; Ramon Aldomà: Ramon Armengol i Ton Pedrós. Webgrafia: www.arnaualemany.com; violetaparra.scd.cl/biografia.htm:

www.lacerverinadart.com;

www.estudiqueralt.com;

www.

Edita: Cafeteria el Campanar

Il.lustracions: Ton Granell

Portada: Porta de “La Cerverina d’Art” (Fotografia: Carme Bonet).

Coordinació i redacció: Carme Bonet i Trilla Disseny i maquetació: copisteria Travesser

correu electrònic: senymajorelcampanar@yahoo.es

editorial

Aquest número 7 de la publicació Seny Major és excepcional. És tracta d’un treball monogràfic sobre els dos actes programats a “el Campanar” amb motiu de la Festa Major d’Hivern. En el primer s’anunciava una mostra col·lectiva d’art amb el títol: “Un espai... vint-i-quatre mirades”. Resulta que la mostra d’art amagava una sorpresa. Es va organitzar per agrair i recolzar el treball fet per Pilar i Xago des del seu espai del carrer Major. Un cop va sorgir la idea, tots els col·laboradors s’hi van afegir amb ganes, i es van avenir a mantenir el secret per poder-los-hi donar una sorpresa. Encetem doncs aquestes pàgines amb un escrit del seu fill, l’Oriol, que resideix a Mèxic, i que amb les seves paraules va fer possible que molts ens assabentessim d’aquest aniversari. Trobarem també un escrit signat per M. Teresa Salat on queda reflexat com van anar els inicis d’aquest projecte. Alba Cuñé, escenògrafa, va disposar la col·locació de totes les peces que ara, en aquestes pàgines, anirem presentant d’una en una, amb el nom de l’autor o autora. Veureu també les imatges de la inauguració en un acte que fou extraordinari i emotiu i que començà quan la Pilar i el Xago van entrar a “el Campanar” emmig dels aplaudiments d’una gentada que omplia tots els espais.

L’acte es va iniciar amb un breu concert. I a continuació M. Teresa Salat ens donà a tots una magnífica lliçó, fent-nos la seva personal lectura de les peces exposades, de manera que va convertir l’explicació en una classe d’art. Va ser un encant escoltar la interpretació que feia de cadascuna de les obres. Seguidament, Teresa Porredon va llegir el poema que havia escrit Ester Brescó, i Isabel Valverde va llegir el seu. Carme Bonet va donar les gràcies a tothom i la Pilar i el Xago, fent un esforç, doncs encara estaven emocionats, van tancar l’acte. Tot seguit trobarem la nota d’agraïment que Pilar i Xago van escriure i després, el muntatge d’un “colla-

El segon acte l’obrim, amb el programa dibuixat pel Ton Granell, anunciant la xerrada que va tenir lloc el dissabte dia 12 de febrer. Amb l’imaginatiu títol de “Quinze llambordes sobrevolen el carrer Major, bombardejant margarides de paper” Xago Serrano ens va conduir, mentre anàvem veient una gran quantitat d’imatges que han escrit la història de La Cerverina, pels camins de l’agraïment, del simbolisme de les portes obertes, d’una declararació d’amor envers el nostre poble i d’una reafirmació en la democratització de l’art. Tancà la seva xerrada recitant el poema que dóna el nom al títol de la conferència. I fent un regal a tothom, embolicat amb partitures que guardaven les notes de la cançó de Violeta Parra, “Gracias a la vida que me ha dado tanto” i que, la cantant professional xilena Andrea Andreu, amb la seva meravellosa veu, va escampar per tot l’espai, fent que acaricièssin les parets centenàries. El Seny Major vol recordar les tres portes que hem vist evolucionar al llarg dels anys: la de la barberia, la de color blau que ens ha acompanyat tant temps i la d’ara, que llueix la fusta satinada, amb un color de mel, que només el dóna el pas del temps, contrastat amb l’antic blau lluminós que encara banya les vidrieres. Hem entomat un fragment d’un recull de premsa, signat per Jaume Moya, col·laborador habitual de la Veu, per posar-lo a la contraportada. Els que seguim els seus escrits sabem que sempre ens sorprendrà, tant pels temes que escolleix com per la manera que té d’expresar-se. Això de “montaditos d’art” ens ha fet pensar que convidar amb pa amb tomàquet sucat amb oli, acompanyat de productes típics de casa nostra, és una bona manera de donar relleu als sabors senzills, però autèntics, ben bé de casa...

Oriol serrano i porredón

Quinze anys de La Cerverina d 'art

Fa quinze anys La Cerverina d’Art, la galeria del carrer Major de Cervera, obria les seves portes procurant apropar l’art i les arts plàstiques a la ciutadania cerverina. Es mirava d’oferir noves lectures del paisatge segarrenc, un nou retrat de les sàvies pedres que expliquen la història de la comarca i, en part, de tot un país. Es presentaven mirades llunyanes dels racons més llunyans dels mars, dels oceans, d’orient i del Nou Món i de noms consagrats d’aquesta terra. La Cerverina d’Art neixia d’un somni, on una família s’unia amb el fi de veure’s part de l’art, treballant amb ell, per a ell, difonent-lo i defensant-lo. Aquest projecte es materialitzaria a Cervera, la ubicació idònia, confluència de multiples estils artístics i arquitectònics, com el Romànic, el Gòtic, el Barroc, el Modernisme, l’Art Déco o l’art contemporani. I, sense oblidar, un pictòric teló de fons, el paisatge estival de milions de pinzells daurats deixant-se endur per l’atzar del vent, o el gebre que es deixa anar pels vidres i les fulles després d’una gèlida nit hivernal. Entre les diferents meravelles cerverines, en destacava el carrer Major. Aquest carrer, que de primer antuvi era ple de vida, color i moviment i vibrava al so de les llambordes picapedreres, ara romania, en aquell mil nou-cents noranta-cinc, moix, musti i tímid. Lluny de l’apressada i atrafegada història que s’atresora a les llindes i àmpits de portes i finestres i als balcons de pedra del carrer. Al número cent cinc hi havia hagut una barberia amb una portalada modernista imponent que s’havia apagat com una nit d’hivern, com havia passat en d’altres façanes veïnes, i ara era aquella fusta erma i vella i que callava davant del pas dels anys. Aquella barberia va acollir el somni de la galeria La Cerverina d’Art. Les barberies i les perruqueries són espais on s’acostumen a explicar històries curioses -d’aquestes moltes seran oblidades però d’altres seran novelades i algunes seran pel·lícules ja clàssiques avui en dia- mentre s’embelleix allò quotidià: els cabells, la barba, el bigoti, les ungles, un mateix. Hom entra a la barberia i demana que li tallin els cabells; que s’hi apliqui una loció que els

faci lluir; compara el seu tallat amb el de les revistes que té a l’abast de la mà; comenta la llargada dels seus cabells, els del presentador de les notícies i el pèl de la barba, del nas i les orelles; comenta la política local, el gol del jove davanter de la cantera del Barça i el color de la façana de ca l’espardenyer. Més tard,un altre client comenta la nit amb la dona i un altre explica la pena de l’esposa i, un tercer, que la recorda a diari, a cada hora. Un nou personatge entra a la sala i explica que un bòvid li ha caigur a la rasa i que vol les patilles més curtes. A la Cerverina -nom comú adquirit al llarg dels anys otorgat pels propis visitantss’han explicat milers d’històries. Algunes narracions eren llunyanes: de vestits exòtics i ulls allargassats, de pells fosques i paisatges onírics; d’altres explicaven vides ignotes de móns interiors o vides recognocibles en móns exteriors. Hem vist edificis que s’empassaven cotxes, arbres i avions, màquines que engolien pedres col·locades com un trencaclosques. S’han relatat històries que no hem entès, però ens han agradat. Algunes ens han fet ballar -a ritme de bossanova, de jazz o al compàs suau d’una flauta travessera, un violoncel, un violí o una guitarra clàssica. En tot aquest temps s’han donat bones i alegres notícies, tanmateix, malauradament, també hi ha hagut espai per les tristes o no tan bones. I encara som aquí, la galeria encara és d’art i és cerverina. Diuen que el “fracàs només demostra que el desig no va ser prou intens”. La Cerverina d’Art ha clos el seu quinzè any de vida i el nostre desig, que és prou intens, és dir-vos, com es diu a diari centenars de cops a perruqueries i barberies: fins a la propera. Oriol Serrano i Porredón

m. teresa salat i noguera

la cerverina d 'art: 15 anys

“-S’està pintant una porta. Amb aquest blau? Que estrany! -Segur que s’obrirà una nova botiga de roba, però... al carrer Major? Mal negoci! -Una galeria d’art? Estan bojos! Es nota que venen de Barcelona i no saben on es posen. -Però qui es pensen que entrarà a veure aquests pintors, si no els coneixen ni a casa seva! I... això és pintura? Si no es veu ni el que hi ha!”

I de mica en mica, amb la paciència de qui sap on vol arribar encara que el camí sigui feixuc, la galeria obria l’estança setmana rere setmana. I, si bé amb un cert temor, algú, de tant en tant, empenyia la porta i es posava a mirar les parets on s’anaven mostrant obres de diversos estils i diferents artistes. Qui més qui menys, deixava caure que encara recordava quan aquest lloc havia estat una barberia; altres, en escoltar-ho, entraven en conversa i afegien que havien sentit a dir que, abans de la guerra, allò era un cau de comentaris, que per allí havien estat criticats o recolzats amb fortes discussions tots aquells que per un afer o altre, sobresortien de la resta de cerverins. Pocs diàlegs giraven entorn de l’obra exposada. Però no importava. Allò que era vital per aquest espai era que la gent hi entrés, tant se valia el motiu pel qual ho feien. I així, el procés anava avançant de la mateixa manera que ho fan les gotes calcàries quan regalimant des de les estalactites s’acumulen en l’àrid sòl fins aconseguir el naixement d’una estalagmita. La parella tenia la fortalesa i la tossuderia d’aquells que saben bé per on van i què és el que volen aconseguir.

m. teresa salat i noguera

la cerverina d 'art: 15 anys

Ariadna armengol i Ester trilla

No era la primera vegada que s’havia intentat una experiència semblant a la nostra ciutat; fins i tot en el primer quart del segle XX es va tirar endavant un museu d’art contemporani; però sí que ha estat la primera vegada que ha perdurat durant 15 anys, aquesta opció d’apropar el públic fins a pocs centímetres d’una experiència artística, de poder prendre contacte amb els autors, de ser testimonis d’unes singulars inauguracions... de manera que durant aquests15 anys hem pogut tenir la possibilitat de veure com eren les pinzellades dels pintors o les petjades de la premsa en la litografia o el valor de la fotografia com a obra d’autor.

música

El “vernisage” que va donar lloc a la inauguració va iniciar-se amb un petit concert ofert per la néta del barber Ninot, l’Ariadna Armengol i la seva amiga l’Ester Trilla. Lliscant les seves mans en el clarinet i el violoncel, van oferir dues peces melòdiques, titulades “Balada Romàntica” i “El espiritu irlandès” del músic, professor i compositor francès, Alain Lefebure.

El Xago i la Pilar han aconseguit la realització d’un somni.Somni? Potser aquesta ha estat per a ells la paraula clau i no tan sols per aconseguir exposar art en les seves parets, sinó també per retornar un espai a l’aura modernista de la Cervera de principi del s. XX. Han transformat un servei, el de la barberia i els seus safareigs, en un altre de característiques ben diferents, de manera que dignificant l’embolcall presenten l’obra artística en un entorn a la vegada insòlit, atractiu i històric. Així com no hi ha mai una única explicació davant d’una mostra d’art, (allò que veiem, toquem, palpem o escoltem), potser tampoc té una sola interpretació la història interna d’aquesta perdurabilitat en el temps... a Cervera!. Però el que és realment cert és que ells dos han obsequiat a la nostra ciutat la restauració d’un espai singular a més d’un servei al qual no estàvem acostumats. Potser en algun moment ens haurem de preguntar quines implicacions tindrà aquest regal vers la nostra manera de concebre l’art, la tasca dels nostres artistes i la il·lusió d’aquells que aspiren a exposar-hi. M. Teresa Salat i Noguera

Ariadna armengol i Ester trilla

música

alba cuñé

escenografia

Una mirada a les parets de la cafeteria ens mostra l’obra de l’escenògrafa Alba Cuñé, qui amb tres sèries de cinc petites portes de la cerverina (els seus 15 anys) ens incita a mirar l’interior, on el mirall reflecteix la nostra imatge, parcialment desestructurada, reconeixible però no sencera, com una al·legoria a la galeria, que ens obra les portes per connectar amb l’art, inspirat en el món que ens envolta, però no pas copiat. Aquest mateix dibuix es reprodueix a mode de postals en grups de 15 per tal que qui vulgui pugui escriure unes ratlles com a record per als galeristes, i també unes fulles on els petits hi puguin dibuixar els seus somnis. La porta és el motiu que es repeteix per donar-nos la informació de qui ha treballat cada obra.

carles caparrós

fotografia

La fotografia del seu costat és típica del Carlos Caparrós, que remarcant la banda esquerra de la porta, dilueix els angles per donar una sensació pictòrica, just el contrari de la Montse Barberà, que amb la precisió d’un miniaturista pinta la porta de manera que l’espectador creu que està veient una fotografia.

montse barberà

pintura

Amb aquesta obra pretenc fer una reflexió sobre l’expressió artística i el que representa una galeria d’Art en un lloc com Cervera. La Cerverina durant 15 anys han apropat l’Art a la nostra ciutat, hem pogut gaudir de l’expressió artística sense haver de desplaçar-nos a un altra ciutat. 15 portes obertes representen aquests 15 anys de vida d’aquest espai. Observes la porta i un mirall t’introdueix dins l’espai, els miralls sempre transformen la realitat com ho fan els artistes i el seu procés de creació.

Alba Cuñé

alba cuñé

escenografia

carles caparrós

fotografia

montse barberà

pintura

Alba Cuñé

disseny gràfic

L’Anna Domenjó amb la lluminositat dels colors de l’empremta d’una mà, atrapa una sèrie de idees relacionades amb la galeria, com emocions, les de l’art exposat o nostàlgia, la de l’espai modernista on aquell s’exposa.

bea barrientos

ceràmica Bea Barrientos amb la rotunditat amb que ella marca la seva obra, ofereix una ceràmica exacta a la porta de la galeria.

pilar porredon i xago serrano - galeristes

anna domenjó

la nostra gent

Instruccions d’ús Estimats

Com un llibre antic i ben escrit aquesta participació ha de començar pels agraïments: Agrair a totes i cadascuna de les persones que han fet possible aquest acte entranyable i inoblidable per a nosaltres. Agrair a tots els que han tingut a be, visitar La Cerverina d’Art en qualsevol de les seves activitats. Agrair a tothom que hagi confiat en nosaltres per a adquirir una obra d’art, esperem que aquesta compra enriqueixi vostres vides perquè introduir art a la nostra llar és introduir bellesa al nostre esperit. Agrair a tots aquells que ens han acompanyat, donat suport i alè en aquesta ja important singladura, als que estan i als que ens han deixat (en especial recordo a una persona que en cada inauguració estava minuts abans de les set de la tarda davant la porta i si ens atraçàvem ens renyia afectuosament). Agrair als artistes que ens han permès exposar les seves creacions dintre de les parets de La Cerverina d’Art, tenim l’obligació de dir que tots, tots ens han deixat les seves obres sense demanar cap estipendi previ. Pot ser que aquesta sigui l’última activitat comercial que es basa en la confiança mútua i en l’encaixada de mans per tancar una operació. També dir i recordar que sense visitants i compradors i sense artistes, que cada vegada són més els que volen exposar, La Cerverina d’Art hauria tingut una curta trajectòria. Moltes, moltes gràcies.

Capítol Primer

Aquesta és la història d’una porta És veritat! I aquesta mostra és prova d’això, és molt probable que si aquesta porta no existís tampoc hi hauria La Cerverina d’Art. Neruda deia que ell construïa les seves cases a partir d’una porta, nosaltres hem fet La Cerverina d’Art per donar-li sentit a aquesta porta. Les portes són per a entrar i per a deixar entrar, entrar a un espai protegit de les inclemències del temps i dels Temps Foscos.

xavier badia

construcció plàstica

Xavi Badia, utilitza una rel d’olivera que marca la “C” de Cerverina i que transforma en peu de llum, en una al·legoria a la llum que va esclatar quan el matrimoni va a tornar a obrir aquest espai que s’hauria pogut perdre per sempre i que fa resplendir les seves corbes modernistes. Una superfície del blau de la porta serà un porta targes.

carme cucurull

fotografia

Carme Cucurull atrapa no solament la claredat del matí, sinó la totalitat de l’espai, amb una simetria perfecta i un “decoupage” magnífic.

anton pedrós

fotografia

L’objectiu del Ton Pedrós capta una imatge del passat. Un fons violeta emmarca la foto de la barberia quan aquesta es va posar a la venda, mostrant els colors blanc, blau i vermell que n’eren el reclam.

el realisme màgic Sense cap dubte, és un d’aquests artistes per la terra que tota persona sensible amb l’actual degradació del planeta, hauria de conéixer la seva obra. Qui ha visitat una exposició seva, no l’oblida.

“Tranvía”, Arnau Alemany

“Avería”, Arnau Alemany

jordi prat

fotografia

Jordi Prat, el cronista h a b i t u a l d’aquest espai, captura un dels actes amb que s’inaugurava l’exposició d’un cal·lígraf.

“Barco en el desierto”, Arnau Alemany

Arnau Alemany, que ha exposat a La Cerverina, tot i estar encara convalescent d’un accident de moto, no va dubtar en venir a “el Campanar” en representació de tots els artistes de fora de Cervera que havien exposat a la galeria del carrer Major. Ell està vinculat des de fa molts anys a aquest carrer i a aquest poble, ja que la seva esposa, Magda Miró, és de la Botiga Nova, l’antic i important establiment on es venia tota classe de roba per fer vestits... i que estava obert a pocs metres, en la mateixa vorera, de La Cerverina. L’Arnau acostuma a passar els estius a Pallerols, on hi tenen una casa, i en temps de calor, se’l veu sovint pel mercat de Cervera.

De seguida es va mostrar disposat a venir a acompanyar a la Pilar i al Xago en aquest homenatge que se’ls hi feia. Va ser una escapada d’anar i tornar, ja que ara està molt enfeinat acabant de preparar l’exposició que presenta a la prestigiosa sala Parés, al carrer Petritxol de Barcelona, i que s’inaugurarà el proper 28 d’abril.

sebastià caus

fotografia

Sebastià Caus testimonia com la porta podia ser el marc ideal per realçar l’elegància de la model.

ramon aldomà fotografia

Ramon Aldomà ressalta el desgast de les columnes dels porxos i la seva alineació, contrastant-ho amb la polidesa de les línies sinuoses de la porta.

ton granell

dibuix

xavier santesmasses

fotografia

La caricatura en color de la Pilar i el Xago, avançant en un fons lila on les línies de fuga del llapis del Ton Granell, donen vida a un mogut carrer Major obra un diàleg amb unes fotografies que busquen la complicitat de l’espectador, per una part la del Xavi Santesmasses que fa una composició fotogràfica utilitzant com a fons el sindicat, davant del qual la frenètica nòria dels cavallets fa sorgir el “Pepito Grillo” dels SerranoPorredon, com a consciència de la nostra societat que reflexiona, analitza i critica allò que ells consideren que no ens funciona.

joan porredon fotografia

Per altra banda, el Joan Porredon, desenfoca l’objectiu, a mode de la mirada de l’espectador quan entra en l’espai sense poder identificar allò que veu i remarca el primer terme d’uns ossos contrastant-los amb les estovalles blanques del fons.

joan feliu

fotografia i disseny

I el Joan Feliu amb la complicitat del seu objectiu, emmarcant la simetria de l’espai ple a vessar en el moment d’una inauguració, ens mostra una sèrie d’obres suspeses en l’espai com un anar i venir de les peces exposades pels galeristes, mentre que flanquejant la façana un petit cèrvol simbolitza el seu arrelament a la ciutat de Cervera i l’ufanós arbre que situa a l’altra banda és una clicada d’ullet a l’estudi de la natura que duu a terme la Pilar.

carme bonet

fotografia

Quan la mirada llisca damunt una de les portes de fusta més belles de Cervera, de seguida, el mot modernisme ens omple els sentits. Tenint en compte que el desenvolupament de la rajola hidràulica va coincidir plenament amb el modernisme, i que el terra de La Cerverina, a semblança d’una catifa, n’exhibeix una mostra molt atractiva, he volgut lligar aquests dos conceptes que van fer història a finals del s. XIX i principis del XX. Carme Bonet

Dues obres entren en la qualificació de “pop art”, la de la Carme Bonet, qui damunt d’un paper artesà hi col·loca vuit petites fotografies rectangulars que capten diversos dibuixos de les rajoles hidràuliques de la galeria, mig cobertes per un quadrat petit del mateix paper on, retallat manualment, queda el buit del número 15 i la del Xavi Miret, que presenta un díptic. Un quadre vermell amb un pinzell al centre i un blanc, amb la pinta inclosa. En els dos hi és escrita una frase que els relaciona tot connectant l’antic i el nou servei d’aquest espai.

xavier miret

disseny gràfic

ester i marisé brescó poesia i dibuix

Em descobreixo rera la nuesa del teu traç convocant els colors per a rompre els blancs silencis. La claror queda atrapada en els pinzells, la vida, rera l’esclat dels blaus més íntims. Entro de la teva mà per la porta dels suaus clars obscurs i la violència dels vermells de sang. Ebri de poesia la llum passa pel sedàs dels ulls, cada retall d’existència clama, nua des de la seva paret: entra, beu del meu art i embriaga’t de bellesa. Ester Brescó Torné

Al seu costat l’obra de les germanes Brescó. L’Ester amb un poema al qual dóna imatge la Marisé qui, amb unes senzilles línies, fa sorgir fins enlairar-se vigorosa, la silueta d’una noia.

m. isabel valverde poesia

Ara ens parlen les llambordes del nostre carrer Major ple d’aquella vida intensa de moviment i soroll. L’art és tota una evidència que ens configura el camí en les façanes de pedra d’una amalgama d’estils. Hi ha edificis amb història plens de cultura i llegat i una antiga barberia és la Cerverina d’Art. Apropant-nos pinzellades d’altres terres, altres móns, altres cels, altres misèries, vides ignotes, llums, colors. Una visió surrealista, minimalista, interior, en la Cerverina d’Art és la màxima expressió. Art d’aquí o bé d’allà, art divers i mostrat, ben a l’abast de la mà, s’exposa a la galeria des d’ara fa quinze anys. M. Isabel Valverde

L’entramat, paraula a paraula, que va bastint la Isabel Valverde, insereix l’embranzida de La Cerverina en el context del carrer Major, del qual no tan sols en forma part, sinó que n’és un testimoni feafent de la seva història.

vanesa carcasona

dibuix

Des de la publicació Seny Major es treballa en la recuperació de la història de les botigues del carrer Combat, avui ja desparegudes. Hi col·laboro fent-ne els dibuixos: el de la façana junt amb els elements relacionats amb el que s’hi venia o amb el que es treballava. Aquí es pot veure el procés de treball. Al bloc de dibuix i en llapis faig l’esboç del que cal posar-hi. Després cal repassar-ho amb negre perquè quan imprimeixin la pàgina quedi nítid. Avui, excepcionalment, m’he desplaçat al carrer Major, ja que aquesta porta, havia guardat curiosos objectes dels que ja s’ha perdut l’ús. Vanesa Carcasona

Les paraules d’Oriol Serrano Porredon, qui amb una gran elegància descriptiva explica com va sorgir la idea d’obrir la galeria i perquè està amb nosaltres, emmarcades en l’estètica del Seny Major, on es publiquen totes les activitats del Campanar, estan ornamentades amb els dibuixos precisos de la porta i diversos instruments de barberia de la Vanesa Carcasona. Teresa Porredon, en nom d’Ester Brescó, que no va poder fer-ho per compromisos professionals, va llegir el poema que aquesta havia escrit i, tot seguit, Isabel Valverde va recitar el que havia fet ella. Com a cloenda Carme Bonet va acabar llegint aquest text: “Bona nit a tothom: En primer lloc dono les gràcies a totes i a tots els que han fet possible que una il·lusió s’hagi convertit en una realitat. Quan vaig saber, després de llegir l’article de l’Oriol Serrano a la Veu, que La Cerverina havia complert quinze anys, se’m va encendre una llumeta en forma d’idea que de seguida es va anar consolidant. Tothom confirmava la seva participació i, en cinc dies, el projecte va quedar lligat. Només calia realitzar-lo. I tots ens hi vam posar. Avui puc dir que he vist com vint-i-quatre llambordes sobrevolaven el cel de Cervera fins arribar a Cap Corral, mentre bombardejaven, al bell mig del carrer Combat, margarides de paper, lletres de l’abecedari i notes del pentagrama. Estem en una festa d’aniversari i cal portar un regal. Nosaltres també l’hem portat. Tots aquests treballs fets per artistes i artesans són vostres: aquest és el nostre regal. Esperem que ens el deixareu un parell de mesos perquè moltes altres mirades el puguin veure i després vosaltres el tindreu per sempre. Quan mireu aquests treballs us portaran el record d’un agraïment pel regal que ens heu fet tots dos al llarg de quinze anys: la vostra Cerverina que també és la nostra. Gràcies Pilar i Xago”

Fotografies: Ramon Armengol

nota d 'agraïment Diuen que “de vegades els somnis es fan realitat” Val la pena somniar, perquè quan un somni es fa realitat ÉS FANTÀSTIC! Volem donar gràcies infinites a tots els que heu fet possible que LA CERVERINA D’ART arribés a ser el nostre somni i que aquest somni es mantingués en peu durant 15 anys. Sense vosaltres, els fidels amics que cada temporada ens heu acompanyat amb la vostra presència, en les diferents mostres d’art que han vestit les parets de la galeria, ben segur, que no hauria estat possible. GRÀCIES! Volem donar les gràcies als qui, a més a més, heu fet ressò de la nostra activitat, ja sigui a través de les diferents publicacions periòdiques de la nostra comarca o ciutat, amb la crítica assenyada i immillorable dels especialistes en art, als docents, professors d’art i disseny dels diferents instituts que sovint heu vingut amb els vostres alumnes o els heu adreçat a visitar una determinada exposició, o per què no?, amb la simple i valuosa comunicació entre els visitants. GRÀCIES! Finalment i d’una manera especial volem donar les gràcies més sinceres i profundes a Carme Bonet i al seu cercle, bona amiga que, amb la seva inquietud per tot el que fa referència a la nostra ciutat, ha estat capaç d’organitzar aquesta meravellosa FESTA SORPRESA, que s’ha fet realitat perquè vosaltres, els amics de l’art, la fotografia, l’artesania, la poesia o la música, heu donat una resposta entusiasta a la seva invitació. GRÀCIES! No volem oblidar-nos de les persones que, des del començament d’aquesta fantàstica aventura, ens varen donar ànims i van felicitar la nostra iniciativa i que ara, malauradament, no són entre nosaltres, GRÀCIES! Mai no haguéssim pogut imaginar-nos una vivència semblant. La veritat és que ha estat per a nosaltres un GRAN SOMNI, no somniat. Tanmateix, volem dirvos que Sí que ha despertat en nosaltres, més enllà de l’emoció viscuda, les ganes i l’energia suficient per a continuar endavant amb el nostre somni “La Cerverina d’Art”. Pilar Porredón i Xago Serrano

Arnau alemany: Arnau Alemany va néixer a Barcelona l’any 1948. Va estudiar a la prestigiosa Escola Massana de la seva ciutat on, ràpidament, va destacar per les seves qualitats en el mon de l’art. L’any 1978 va organitzar la seva primera exposició a la sala Madei de Barcelona -que actualment ja no existeix- i des d’aleshores es dedica únicament a pintar.

Ha esposat a Madrid, València, Lyon, París, Sant Francisco, Nova York, Chicago... entre moltes altres ciutats.

“Tranvía”, Arnau Alemany

Arnau Alemany s’inspira essencialment en les ciutats i en les icones de la nostra civilització: els mitjans de transport i l’energia. Crea una atmòsfera que no deixa indiferent a ningú, és absolutament màgica, però alhora contribueix a fer reflexionar respecte a la nostra relació amb el planeta. Els seus paisatges urbans són imaginaris i desolats, i estan envoltats d’una aura de misteri. Sota uns cels poc clars i uns capvespres ennuvolats s’alcen edificis i objectes ubicats en espais desconcertants. Són escenaris on la il·luminació reforça la sensació d’irrealitat, creant una atmòsfera plena d’al·lucionacions.

“Avería”, Arnau Alemany

“Barco en el desierto”, Arnau Alemany

De seguida es va mostrar disposat a venir a acompanyar a la Pilar i al Xago en aquest homenatge que se’ls hi feia. Va ser una escapada d’anar i tornar, ja que ara està molt enfeinat acabant de preparar l’exposició que presentarà a la prestigiosa sala Parés, al carrer Petritxol de Barcelona, i que s’inaugurarà el proper 28 d’abril.

xavier badia

construcció plàstica

carme cucurull

fotografia

Carme Cucurull atrapa no solament la claredat del matí, sinó la totalitat de l’espai, amb una simetria perfecta i un “decoupage” magnífic.

pilar porredon i xago serrano - galeristes

la nostra gent

Instruccions d’ús Estimats

Com un llibre antic i ben escrit aquesta participació ha de començar pels agraïments: Agrair a totes i cadascuna de les persones que han fet possible aquest acte entranyable i inoblidable per a nosaltres. Agrair a tots els que han tingut a be, visitar La Cerverina d’Art en qualsevol de les seves activitats. Agrair a tothom que hagi confiat en nosaltres per a adquirir una obra d’art, esperem que aquesta compra enriqueixi vostres vides perquè introduir art a la nostra llar és introduir bellesa al nostre esperit. Agrair a tots aquells que ens han acompanyat, donat suport i alè en aquesta ja important singladura, als que estan i als que ens han deixat (en especial recordo a una persona que en cada inauguració estava minuts abans de les set de la tarda davant la porta i si ens retardàvem ens renyia afectuosament). Agrair als artistes que ens han permès exposar les seves creacions dintre de les parets de La Cerverina d’Art, tenim l’obligació de dir que tots, tots ens han deixat les seves obres sense demanar cap estipendi previ. Pot ser que aquesta sigui l’última activitat comercial que es basa en la confiança mútua i en l’encaixada de mans per tancar una operació. També dir i recordar que sense visitants i compradors i sense artistes, que cada vegada són més els que volen exposar, La Cerverina d’Art hauria tingut una curta trajectòria. Moltes, moltes gràcies.

Capítol Primer

Quan tot ens és advers i quan pensem que la insània humana no té límits, ens queda l’art, l’obra d’art. L’art ens pot guarir l’esperit de la desesperació davant la realitat, ens dona l’empenta per a seguir caminant i el consol quan la vida s’apaga. Qui no s’ha sentit traspassat a un altra dimensió, a un altre estat, quan el mossèn té la gentilesa d’obrir- nos les portes de Santa Maria al capvespre i l’aire de l’església es tenyeix del color dels vitralls? Aleshores ens sentim nets i reconfortats Nosaltres tenim la creença que l’art cura. Que l’art guareix. Que l’art ens fa millors. Que l’art ens allibera. Els artistes són aquesta estranya gent que es dedica a crear bellesa, la cerquen en coses molt rares i, a vegades, banals: en unes sabates velles; en gasolineres abandonades; en tolls d’aigua en mig de camins de terra; en una pipa que no es una pipa; en els petits còdols que deixen les aigües quan es retiren.

Segon capítol

Sense Cervera no hi hauria La Cerverina Les ciutats a mida que les mirem es van fent invisibles als nostres ulls, una boirina espessa les va desfent a l’igual que les escultures urbanes que de cop desapareixen a la nostra mirada. És per això que Alexander Calder o César Manrique creen les seves escultures mòbils que sempre estan canviant segons el vent, són sempre les mateixes, però sempre diferents. Les fan així per a que no desapareguin com les que estan fixes i les ciutats. Aleshores arriba un viatger, un artista i ens diu mireu com la llum cau sobre aquest mur creant un joc d’ombres xineses i nosaltres diem es veritat!

Els artistes veuen coses que nosaltres no veiem.

César Manrique - Mobile

Les seves inicials (MF) estan escampades i posades en llocs claus del monument; aleshores aquest monument grandiós i cerimonial porta en el seu interior una petita o gran història d’amor.

I ens diuen, mireu com el carrer Major es trenca en mil perspectives, perquè el carrer Major no es una línia, no es un carrer traçat amb tiralínies, les cases entren i surten i el carrer fa revolts i més revolts, i les perspectives canvien si ens posem a un costat o a l’altre.

Com sabeu aquest monument té una entrada, una porta i un passadís que s’obre cap l’escultura i a una lectura.

I ens diuen mireu com els carrers es perden al final en els camps de cereals i que moltes de les perspectives ciutadanes es perden entre les pujades dels propers turons.

Permeteu-me explicar-vos una petita o gran història de Cervera: Quan Josep Maria Subirachs feia i erigia el Monument a la Generalitat que tenim aquí, estava enamorat d’una companya de feina de la Pilar i meva.

Alexander Calder - Mobile

Vista del carrer Major - Foto: Jordi Prat

Per l’escultor un dels llocs més formós de la ciutat es troba o es trobava a l’esquena de la porta d’entrada al monument.

I el viatger ens diu, el vostre paisatge canvia constantment, ara es groc, demà marró i desprès verd clar que s’anirà fent maragda i un altre vegada groc. És un paisatge humanitzat, profundament humanitzat; està fet per l’home per a be o per a mal; com una obra d’art que també està feta per la mà de l’home.

És el mur de gastades pedres del jardí de la Casa Caritat.

Aquesta ciutat és traïdora.

Les pedres erosionades, estranyament simètriques, les seves ombres que canvien segons la llum dels dies i segons els diferents moments del dia encisaven a Subirachs i no només s’extasiava mirant-lo sinó que també l’acaronava amb les mans quan ningú el veia.

Amagada en el coll de les Sabines, és una sirena que encisa al visitant amb el seus cants. És una ciutat que te la duus posada a on vagis. Diuen els urbanistes que la ciutat és la més gran obra d’art, ha sigut creada per l’home per als homes, que està feta de temps, d’història, és el sediment del treball i la imaginació de les generacions que ens han precedit. La ciutat és de tots i dels que vindran.

Si no estiméssim aquesta ciutat, a vegades bruta i deixada, però sempre daurada sota el sol de la Segarra NO hi hauria La Cerverina d’Art.

I ens sentim i volem ser solidaris amb ells. I ser solidaris ho entenem com el caminar junt a la nostra gent, no a davant ni al darrera, al costat, al costat de. L’art fa molt que s’ha democratitzat, que s’ha fet ciutadà, ja no està solament en les cases dels grans senyors, ni solament en les col·leccions dels bancs.

Ciutadans

Fa molt que ha sortit a caminar; des dels grans muralistes mexicans que portaren la història del seus pobles a les parets per a que tots la poguessin veure i llegir, al grafitters que pretenen fer la ciutat més amable i més conscient de si mateixa.

La Cerverina d’Art ens ha fet rics. No en diners, ni en grans propietats, sinó en amistats i estimació (aquest acte n’és testimoni).

Vista de Cervera - Foto: Ramon Aldomà

El comerç cultural NO fa grans negocis, a menys que parlem dels grans especuladors de l’art o de les grans cases de subhastes on es parla de milions i milions d’euros, però mai d’artistes.

Des del renaixement que els pintors estan fent gravats de les seves obres per arribar a un públic més gran, més ampli.

El comerç que apropa la cultura a la gent, es la petita llibreria que té dues prestatgeries, una amb les novetats i l’altre amb llibres de segona mà, un lloc on fullejar les noves compres. I algú que et coneix i et recomana l’última lectura.

Mural de Diego Rivera

Nosaltres volíem una galeria que fos com una tassa de té d’aquelles vaixelles d’abans, de porcellana blanca amb una banda blava. Blanca per a que es donés importància a l’obra exposada i el blau, color modernista d’aquells temps en que no teníem por al color.

Porcellana de Limoges - Font: google

Tenim dret com a ciutadans a la bellesa, no som només consumidors i un número en les estadístiques. Som persones, necessitem la bellesa que l’art ens dóna. L’hauríem d’exigir en l’edílica, en l’arquitectura de les nostres ciutats, en les escultures que s’aixequen que no siguin solament del militar amb el sabre, en l’enjardinament dels nostres barris. Som persones, som ciutadans…

Una tassa de té que es beu lentament a les tardes, el té es una beguda suau que entra poc a poc als sentits, primer el subtil gust, desprès l’aroma i desprès la sensació reconfortant.

Aleshores per què obrir un comerç cultural?

Graffiti de Bansky - “Bansky. Wall and Piece”

La Cerverina d’Art ens ha fet rics gràcies a vosaltres.

Recordem que quan vam obrir la Galeria, no ens recomanàvem una tenda de roba, les recomanacions era que obríssim un Frankfurt. Era una mica estrany, però les recomanacions eren un Frankfurt. Potser que al 95 a la gent l’hi agradés molt el frankfurt, o hi havia una gran admiració vers lo alemany. No ho sabem… El problema era que no sabíem fer Frankfurt i a més a més NO ens agraden. La Pilar i jo ens considerem, per damunt de tot, ciutadans; i hem intentat transmetre aquesta idea al nostres fills. Ser ciutadans implica tenir drets i obligacions; nosaltres ens sentim responsables i solidaris dels nostres veïns. No ens sentim responsables davant els grans pares de la pàtria, ni dels grans aconteixements de la història, ens sentim responsables del veïns del nostre carrer, del nostre barri, de la nostra ciutat.

Dos moments de la presentació a “el Campanar”

Exposició Bigas Luna

Exposició Joan Porredon: nuSnu

Exposició d’en Sebastià Caus, dedicada a Isabel i Josep Solsona

Obra de Philip Stanton

Obra d’Olga Pérez

Obres de Queralt Serrano - Font: www.estudiqueralt.com Obra de J.J. White

Philip Stanton

Obra de Francesc Artigau

Exposició Solana Marticorena Turull

Sant Magí

Obra de Zolo Exposició Bartolozzi

Jordi Mollà

Maria del Mar Bonet

Marcel·lí Antúnez

Exposició Ràfols Casamada

Exposició Sant Magí

Exposició “Deferectus” de Bigas Luna i Queralt Antú Serrano

Família Serrano - Porredon

Tot seguit, Xago va recitar el següent poema, que dóna el nom a la xerrada:

Quinze llambordes sobrevolen el carrer Major Quinze llambordes bombardejant Margarides de paper Confetti i pompes de sabó Quinze llambordes

Amb la rosada de la primavera Amb el calor daurat de l’estiu

Quinze llambordes Sobrevolen el carrer Major Trencant la son De la ciutat Amb un bombardeig De llum i color Llambordes lluentes Polides per mil carreres Per mil encàrrecs Per mil il·lusions De la vella ciutat Quinze llambordes Sobrevolen el carrer Major Quinze llambordes Estan tocant A Festa Major

Estimats volem acabar amb un regal per a tots vosaltres. Amb la que nosaltres creiem és la millor cançó d’agraïment: l’emotiu tema “Gracias a la vida”, de l’andina Violeta Parra, interpretada per la cantant professional xilena Andrea Andreu.

Andrea Andreu Muñoz, cantant professional xilena

Violeta Parra va néixer a San Carlos, a la Regió de Chillán, al sud de Xile. El seu pare era professor de música i la seva mare una camperola a qui li agradava tocar la guitarra i cantar. Va passar la seva infància al camp juntament amb els seus vuit germans. Als nou anys va començar a aprendre guitarra i cant, i als dotze ja composava les seves pròpies cançons. Es va formar com a professora a l’Escola Normal de Santiago. En aquells temps treballava tocant i cantant en circs, bars, zones de vacances i petites sales de barri. Des de 1952, Violeta, animada pel seu germà Nicanor, va començar a viatjar per zones rurals, gravant i recopilant música folklòrica. Aquesta investigació li va fer descobrir la poesia i les cançons populars de molts indrets de Xile. Va elaborar una síntesi cultural del seu país i va donar a conéixer una tradició que fins aleshores romania amagada. Així fou com va començar la seva lluita en la recuperació de l’autèntica cultura popular xilena.

GRACIAS A LA VIDA Violeta Parra

Gracias a la vida que me ha dado tanto. Me dio dos luceros que, cuando los abro, perfecto distingo lo negro del blanco, y en el alto cielo su fondo estrellado y en las multitudes el hombre que yo amo. Gracias a la vida que me ha dado tanto. Me ha dado el oído que, en todo su ancho, graba noche y día grillos y canarios; martillos, turbinas, ladridos, chubascos, y la voz tan tierna de mi bien amado. Gracias a la vida que me ha dado tanto. Me ha dado el sonido y el abecedario, con él las palabras que pienso y declaro: madre, amigo, hermano, y luz alumbrando la ruta del alma del que estoy amando. Gracias a la vida que me ha dado tanto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados; con ellos anduve ciudades y charcos, playas y desiertos, montañas y llanos, y la casa tuya, tu calle y tu patio. Gracias a la vida que me ha dado tanto. Me dio el corazón que agita su marco cuando miro el fruto del cerebro humano; cuando miro el bueno tan lejos del malo, cuando miro el fondo de tus ojos claros. Gracias a la vida que me ha dado tanto. Me ha dado la risa y me ha dado el llanto. Así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto, y el canto de ustedes que es el mismo canto y el canto de todos, que es mi propio canto. Gracias a la vida que me ha dado tanto.

editorial

Resulta que la mostra d’art amagava una sorpresa. Es va organitzar per agrair i recolzar el treball fet per Pilar i Xago des del seu espai del carrer Major. Un cop va sorgir la idea, tots els col·laboradors s’hi van afegir amb ganes, i es van avenir a mantenir el secret per poder-los-hi donar una sorpresa. Encetem doncs aquestes pàgines amb un escrit del seu fill, l’Oriol, que resideix a Mèxic, i que amb les seves paraules va fer possible que molts ens assabentessim d’aquest aniversari. Trobarem també un escrit signat per M. Teresa Salat on queda reflexat com van anar els inicis d’aquest projecte. Alba Cuñé, escenògrafa, va disposar la col·locació de tots les peces que ara, en aquestes pàgines, anirem presentant d’una en una, amb el nom de l’autor o autora. Imatges de la inauguració en un acte que fou extraordinari i emotiu i que començà quan la Pilar i el Xago van entrar a “el Campanar” emmig dels aplaudiments d’una gentada que omplia tots els espais. L’acte es va iniciar amb un breu concert. I a continuació M. Teresa Salat ens donà a tots una magnífica lliçó, fent-nos la seva personal lectura de les peces exposades, de manera que va convertir l’explicació en una classe d’art. Va ser un encant escoltar la interpretació que feia de cadascuna de les obres. Seguidament, Teresa Porredon va llegir el poema que havia escrit Ester Brescó, i Isabel Valverde va llegir el seu. Carme Bonet va donar les gràcies a tothom i la Pilar i el Xago, fent un esforç, doncs encara estaven emocionats, van tancar l’acte. Tot seguit trobarem la nota d’agraïment que Pilar i Xago van escriure i després, el muntatge d’un “colla-

ge”, ens descobrirà totes i tots els que van fer possible les vint-i-quatre mirades. Es donarà per tancada la informació referent a aquesta inaguració amb les paraules d’Arnau Alemany que, en representació de tots els artistes de Cervera que han exposat a la galeria, va voler assistir a l’acte. El segon acte l’obrim, amb el programa dibuixat pel Ton Granell, anunciant de la xerrada que va tenir lloc el dissabte dia 12 de febrer. Amb l’imaginatiu títol de “Quinze llambordes sobrevolen el carrer Major, bombardejant margarides de paper” Xago Serrano ens va conduir, mentre anàvem veient una gran quantitat d’imatges que han escrit la història de La Cerverina, pels camins de l’agraïment, del simbolisme de les portes obertes, d’una declararació d’amor envers el nostre poble i d’una reafirmació en la democratització de l’art. Tancà la seva xerrada recitant el poema que dóna el nom al títol de la conferència. I fent un regal a tothom, embolicat amb partitures que guardaven les notes de la cançó de Violeta Parra, “Gracias a la vida que me ha dado tanto” i que, la cantant professional xilena Andrea Andreu, amb la seva meravellosa veu, va escampar per tot l’espai, fent que acaricièssin les parets centenàries. El Seny Major vol recordar les tres portes que hem vist evolucionar al llarg dels anys: la de la barberia, la de color blau que ens ha acompanyat tant temps i la d’ara, que llueix la fusta satinada, amb un color de mel, que només el dóna el pas del temps, contrastat amb l’antic blau lluminós que encara banya les vidrieres. Hem entomat un fragment d’un recull de premsa, signat per Jaume Moya, col·laborador habitual de la Veu, per posar-lo a la contraportada. Els que seguim els seus escrits sabem que sempre ens sorprendrà, tant pels temes que escolleix com per la manera que té d’expresar-se. Això de “montaditos d’art” ens ha fet pensar que convidar amb pa amb tomàquet sucat amb oli, acompanyat de productes típics de casa nostra, és una bona manera de donar relleu als sabors senzills, però autèntics, ben bé de casa...

a n r o T

15 anys, 3 portes

Al carrer Major hi havia, i encara hi és, una casa on les portes de la botiga lluïen un treball extraordinari. Era d’estil modernista i, avui, encara es conserva perfectament.

la de la barberia... la del blau lluminós... que ara conviu amb la fusta de mel satinada...

En aquest conjunt hi anava una torna extraordinària: la FONT. Un petit tresor que encara dóna més personalitat i encant a aquest racó tan entranyable.

Moltes gràcies a tots i desitgem que ens poguem retrobar d’aquí deu anys, per celebrar els 25!!

www.lacerverinadart.com;

www.estudiqueralt.com;

www.

Edita: Cafeteria el Campanar

Il.lustracions: Ton Granell

Portada: Porta de “La Cerverina d’Art” (Fotografia: Carme Bonet).

Coordinació i redacció: Carme Bonet i Trilla Disseny i maquetació: copisteria Travesser

correu electrònic: senymajorelcampanar@yahoo.es

Jaume Moya, La Veu de la Segarra, 11 de febrer de 2011

15 Monogràfic dedicat a La Cerverina d’Art, amb motiu del seu 15è aniversari

És molt gratificant veure com, en aquest context de crisis, mals averanys i retallades financeres, l’art segueix ben present a les nostres vides. (...).

núm. 7 - febrer 2011

Divendres passat vaig tenir el plaer d’assistir a la inauguració de la mostra col·lectiva d’art “Un espai, vint-i-quatre mirades” , en la qual es ret homenatge als quinze anys de la galeria Cerverina d’Art i s’agraeix la tenacitat dels seus promotors amb l’obsequi de les obres donades per cadascun dels autors de les mirades. L’esdeveniment va tenir lloc en un entorn que a poc a poc s’està convertint en uns dels més sòlids referents culturals de Cervera i, per extensió, de la Segarra: la cafeteria el Campanar , que va quedar petita per l’acte. Tot assaborint uns deliciosos “montaditos” (qui m’ho sap traduir?) de bull negre amb ou, vaig gaudir plenament de l’acte, i obedient als versos recitats d’Ester Brescó -“entra, beu del meu art i embriaga’t de bellesa”- vaig contagiar-me del síndrome d’Stendhal. L’entusiasme encomanadís de la Teresa Salat, que va exercir de mestra de cerimònies, la gran quantitat d’amics i amigues de Cervera que es van donar cita al lloc i la magnífica mostra d’obres reunides varen palesar la bona salut i la generositat de la creació artística a la nostra comarca.

SENY MAJOR

montaditos

d 'art

Publicació de

C. Combat, 24 25200 CERVERA

Passeu, passeu... casa nostra és casa vostra!