LA MIRADA DE PICASSO Memòria
COMI SSIÓ ORGA NITZA DORA
NOM DE LA GALERIA TELÈFON EMAIL PERSONA DE CONTACTE TÍTOL DEL PROJECTE AGENTS IMPLICATS
La Cerverina d’Art. 973 530 612 / 666 753 435 / 678 718 312 info@lacerverinadart.com Oriol Luis Serrano La mirada de Picasso. Pilar Porredon / Oriol Luis Serrano
MEM ÒRIA VAL ORA CIÓ
La Cerverina d’Art és una galeria d’art, situada al bell mig de La Segarra. Fa divuit anys, obríem les portes per primera vegada i a les seves parets hi han exposat noms com els d’Antoni Tàpies, Bigas Luna, Marcel·lí Antúnez o Jordi Mollà. La proposta de Tardor Art 2013 és percebuda com a una oportunitat per a diversificar la seva oferta i, d’aquesta manera, atreure públic diferent. Alhora, el renom del paraigües de Tardor Art, ha permès que la galeria aparegui en diversos mitjans de comunicació. Els mitjans que s’han fet ressò de les activitats de La mirada de Picasso, són Televisió de Catalunya, Catalunya Informació, NexTv, els diaris Segre, La Mañana i La Veu de la Segarra, entre d’altres. En el sumatori de les diferents activitats s’assoleix una assistència a l’entorn de 400 persones, destacant l’afluència de més de 150 persones a l’acte de dansa flamenca a càrrec de Ballet En Femenino. A les activitats amb contingut de fons, com la conferència del comissari Joan Gil i la taula rodona amb Elias Gaston (president del Centre Picasso d’Horta de St. Joan), Alain Moreau (crític i especialista en art) i l’antropòleg i galerista Santiago Serrano reben un centenar de persones de públic. L’activitat de cloenda – després de patir un canvi de darrera hora, l’actuació va a càrrec de Roger Cònsul, membre del grup Sköpun – rep l’assistència d’unes 50 persones, entre els que es compten nombrosos infants que riuen i s’ho passen d’allò més bé amb els contes picassians que els hi són explicats. L’exposició, fil conductor de totes les activitats, rep una afluència de públic molt major que l’habitual a la resta de la temporada. Això es prova en el fet que s’esgotéssin els diferents materials promocionals que es realitzaren per als actes i l’exposició (1500 postals i 400 tríptics). Cinc grups d’alumnes visiten l’exposició i se’ls hi explica aspectes biogràfics o tècnics de l’obra i la vida del geni malagueny. Els professors, tant d’història de l’art com de Ciències Socials, de l’IES Antoni Torroja inclouen Pablo Picasso i la seva influència; tema de l’exposició presentada; en el temari de classe. Per tot plegat, pel ressò mediàtic, pel bon feedback rebut, pel refrescant públic que ha assistit a una u altra activitat, pel suport de la Paeria (Ajuntament) de Cervera, el balanç que fem des de La Cerverina d’Art és molt positiu i il·lusionant.
MEM ÒRIA IMA TG ES
ACTE INAUGURAL 5 d’octubre de 2013. La Cerverina d’Art. L’acte compta amb l’assistència d’unes 200 persones, entre els qui es compta una important representació d’artistes participants. L’acte és presentat per Oriol Luis Serrano i compta amb una introducció a càrrec de la historiadora de l’art Teresa Salat i s’amenitza amb la música del Grup Arezzo i un vernissatge amb inspiració picassiana: receptes andaluses, olives, formatge i vi ecològic de la comarca.
ACTE INAUGURAL Maria Teresa Salat introdueix la figura de Picasso, el seu impacte en la pintura i la percepció del món en l’actualitat.
ACTE INAUGURAL Artistes assistents a l’acte. D’esquerra a dreta: Frederic Anguera, Jordi Aligué, Rafael Romero, Carles Guitart, José Luis Aguiló, Oriol Móra i Queralt Antú.
ACTE INAUGURAL Ester Trilla, violoncel del Grup Arezzo.
CONFERÈNCIA “PICASSO ETERN” JOAN GIL I GREGORIO 12 d’octubre de 2013. Antiga Biblioteca de la Universitat. Unes 75 persones assisteixen a la conferència que imparteix el comissari d’exposicions, especialista en la vida i l’obra de Pablo Picasso, Joan Gil. El ponent fa un repàs del pas de Picasso per Catalunya, fent especial esmena a la vida de l’artista a Barcelona i la primera visita a París.
TAULA RODONA “LA MIRADA DE PICASSO. DIVERSOS PUNTS DE VISTA. DIVERSES EXPERIÈNCIES” ELIAS GASTON / ALAIN MOREAU / SANTIAGO SERRANO 19 d’octubre de 2013. Antiga Biblioteca de la Universitat. Aproximadament 75 persones fan acte de presència a la taula rodona. Acte on, en primera instància, Santiago Serrano – antropòleg i galerista – fa un repàs de la infància de l’artista on planteja que no va tenir adol·lescència. Acte seguit, Elias Gaston, repassa les visites que realitza a Horta de Sant Joan, on es diu que comença a visualitzar el Cubisme. Finalment, es dóna veu a Alain Moreau, qui posa en dubte l’originalitat del Cubisme com a concepció artística innovadora doncs, segons Moreau, Picasso s’inspira en l’art primitiu africà, els rostres romànics o un art “underground” que es desenvolupava al centre d’Europa a principis del s.XX. Així s’obre un intens debat sobre la influència de Picasso i la seva capacitat de síntesi o de creativitat. Paral·lelament a les ponències s’ofereix al públic assistent un tast d’una beguda molt picassiana: l’Absenta.
BALLET FLAMENCO ENFEMENINO “LAS MUJERES Y PICASSO” 25 d’octubre de 2013. Paranimf de la Universitat de Cervera. Més de 150 persones gaudeixen d’un acte únic i singular: la confluència de l’univers Picasso: la seva vida i la seva obra, repassades mitjançant la dansa flamenca i el cant. Les quatre integrants de Ballet EnFemenino sorprenen als assistents amb un espectacle ple de sentiment i força.
ROGER CÒNSUL INTERPRETA “CONTES PICASSIANS”. 27 d’octubre de 2013. Església romànica de St. Joan Degollat. Com a acte de cloenda de les jornades de La mirada de Picasso, Roger Cònsul explica contes per a totes les edats amb temàtiques picassianes: el Minotaure, el Colom de la Pau, Guernika, … La cinquantena de persones que assisteixen, especialment els infants, riuen i s’emocionen al ritme que els determina l’orador i les projeccions sobre el retaule romànic de l’església.
L’EX PO SI CI Ó
NOTES SOBRE ELS PARTICIPANTS A L’EXPOSICIÓ COL·LECTIVA (Per ordre alfabètic)
JOSÉ LUIS AGUILÓ Exposicions individuals 2006 Auditori Municipal, Montcada i Reixac, Barcelona. 2002 Galeria Antonio de Barnola, Barcelona. 2001 Galeria Trama, Barcelona. Galeria Nova 3, Sabadell. 1998 Pretexto Galeria d ‘Art, Barcelona. 1995 Art Library, Osaka, Japó. 1994 Centre Cívic d’Avinyó, Bages. Galeria Antonio de Barnola, Barcelona. 1991 Galeria Antonio de Barnola, Barcelona. 1990 Galeria 4 Gats, Palma. 1989 Galeria Yerba, Barcelona. 1981 Tres Nombres Nuevos, Galería Trece, Barcelona. Exposicions Col·lectives 2006 XXXVIII Salón de Otoño de Pintura de Plasencia. 2006 Virgen de las Viñas V Certamen. 2006 Premio de Pintura, Honda, La Garriga. Accésit. 2005 Virgen de las Viñas, IV Certamen Cultural, Tomelloso, Adquisición. 2005 LXIVI Exposición Intl de Artes Plásticas, Valdepeñas. 2005 Finalista Premio Pintura Juan Ramón Masoliver, Montcada. 2004 Premio de Pintura, Juan Ramón Masoliver, Montcada 2003 ARCO 2003. Galería Antonio de Barnola, Madrid. XIV Exposición Internacional de Artes Plásticas, Valdepeñas. 2002 LXIII Exposición Internacional de Artes Plásticas, Valdepeñas. Premio Ciudad de la Pintura. Sala Fundación Caja Vital, Kutxa, Vitoria. 2000 New Art. Stand Galería Antonio de Barnola, BCN Premio Galería Aitor Urdangarín, Vitoria. 1999 New Art. Galería Antonio de Barnola,Barcelona. Mini divertimentos Taller Barra de Ferro,Barcelona 1997 Homenaje a García Lorca. Galería BAT-Alberto Cornejo, Madrid. 1996 Homenaje a García Lorca . Galería BAT-Alberto Cornejo, Madrid. 1995 Col·lecció Testimoni 94-95, Fundació La Caixa, Palma. Un món en pau, un art en llibertat. Casa Elizalde, Bcn. Galería Meza, Coral Gables, Miami, Florida, EUA 1993 ARCO 93. Galeria Antonio de Barnola, Madrid. L‘art diu No al terrorisme. Sala Arcs, Fundació La Caixa, Bcn. 1991 ARCO 91. Galería Ferrán Cano-4 Cats, Madrid. 1990 ARCO 90. Galería Ferrán Carto-4Gats, Madrid.
JORDI ALIGUÉ Neix el 10 de gener de 1953 al barri del Clot de Barcelona. Actualment viu i treballa a Cardedeu, Barcelona. Artista interdisciplinari i investigador. Autodidacta. Professor de dibuix, pintura i gravat. Durant la seva llarga trajectòria ha mostrat la seva obra a Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Japó i Suècia. Ha participat a fires d’art com: Arco, Bari, Basilea, Barcelona, Bolonya i Londres. Ha format part del col·lectiu “Esclat Gris-80” i de la direcció i coordinació de l’espai d’art “Artual” de Barcelona. Jordi Aligué ha publicat tres llibres de poesia: Constructora de somnis, La mà a l’ombra i El Sot de l’Om. Editor de la col·lecció d’obra gràfica Petjades d’Art. Ha format part de la direcció de l’associació cultural “Besllum”. Codirector del projecte “Cardedeu amb l’Art Vigent 2004-2008” i actualment director artístic de Vallgrassa, Centre Experimental de les Arts al parc del Garraf.
FREDERIC ANGUERA Estudis d’art Escola d’arts i oficis de Barcelona Cercle artístic de Sant Lluc Reial cercle artístic de Barcelona (beca) Escola Massana, pintura Exposicions 2011 Espai d’art, Terrassa (col·lectiva) 2010 Galería Isabel Pradillo, Madrid 2009 Museu de la Mediterrània, Torroella de Montgrí Capella de Sant Antoni, Torroella de Montgrí Escultura . El secret del cava congrés d’art i paisatge. Museu Vilafranca del Penedès. Escultura Totèmica, Fundacio A.M. Sitges 2008 Gal·leria Ernest Fleck, Barcelona Vallgrassa Centre Experimental de les Arts Galeria Botó de Roda, Torroella de Montgrí Capella de les Arts, Fundació A.M., Sitges Art International Zurich, Suïssa Galeria Isabel Pradillo, Madrid 2007 Vallgrassa Centre Experimental de les Arts Galeria Botó de Roda, Torroella de Montgrí Fundació A.M., Palau de Mar, Sitges Galeria Isabel Pradillo, Madrid Art International Zurich, Suïssa 2006 Galeria Isabel Pradillo, Madrid Galeria Ismes, Vilanova i la Geltrú (col·lectiva) Galeria Ernest Fleck, Barcelona Galeria Antoni Botey, Granollers Fundació A.M. : Sitges 2005 El Retiro, Sitges (col·lectiva) Galeria Antoni Botey, Granollers Feria internacional de Arte de Marbella. 2004 Galeria Ismes, Vilanova de Geltrú Galeria Ernest Fleck (col·lectiva) 2003 Galeria Ernest Fleck, Barcelona
CARLES GUITART L’artista, nascut a Barcelona i amb vincles professionals amb el món del disseny i la creació multimèdia, desenvolupa una obra amb tendència a l’abstracció jugant, però, amb la figuració emmotllant-la al seu interès. Ha desenvolupat exposicions arreu de Catalunya i diversos punts d’Europa. Carles Guitart es presenta com un artista madur i introspectiu. Estudis 1979-84 Taller d’arts plàstiques Leonardo Da Vinci. Bcn. 1989 Curs d’il·lustració a Escola Recreo. Barcelona 1990 Màster en disseny gràfic a IDEP. Barcelona 1999 Estudis Graduat Multimèdia a la UOC. Premis 1987 1990 2004 2006 2008 2009 2012
Finalista a la I Biennal de Pintura J.Guasch. Bcn. Finalista al premi internacional Les Etoiles de la Peinture, París. Guanyador del IX Premi de pintura Gaspar Camps, Igualada. Guanyador del XI Premi de pintura Gaspar Camps, Igualada. Resident a Cat’Art, Centre d’Art Contemporani, Ste. Colombe sur L’Hers, France. Subvencionat per l’Institut Ramon Llull, Barcelona. Subvencionat per l’Institut Ramon Llull, Barcelona. Subvencionat per l’Institut Ramon Llull. Barcelona.
Algunes exposicions individuals 2012 2011 2009 2007 2006 2002 2001 2000 1998 1997 1995 1994 1993 1991 1989 1987 1986
La Cerverina d’Art. Cervera. Reial Cercle Artístic. Barcelona. Galeria Ernest Fleck. Barcelona. La Sala. Igualada Centre Cultural Vallgrassa, Parc del Garraf, Begues. Galeria Artfactum. Barcelona. Espai Jordi Aligué. Cardedeu. Galeria Espai d’Art. Mataró. Galeria La Polèmica. Palafrugell. Galeria Beida. Barcelona. Sala Otto Zutz Club. Barcelona. Galeria AB. Granollers. Galeria Canals. Sant Cugat del Vallès. Donet Gallery. Estocolm Galeria Era Bauró. Andorra la Vella. Sala Manel Girona, Fundació Caixa de Barcelona. Bar Boira. Barcelona. Bar Blu. Granollers. Centre Matas i Ramis. Barcelona
ORIOL MÓRA www.oriolmora.com Cobrir per des-cobrir La pintura com una opció expressiva per si mateixa, basada en el color i les relacions entre les diverses zones cromàtiques. Un treball en què les decisions de composició es resolen, meditades, i en capes superposades. Normalment el quadre es treballa per llargs períodes de temps (de forma no continuada) fins que s’arriba a aquella forma que d’alguna manera resumeix les anteriors (a sota). La rutina d’un treball metòdic, provocant l’estat final del descobriment. La textura de la superfície és un testimoni bastant fidel de tot el procés. Biografia Es forma inicialment en el treball acadèmic (arts i oficis) i va penetrant en les possibilitats expressives del color. En acabar Belles arts, fa una estada d’ampliació d’estudis intensiva a l’Art Institute of Chicago. Seguidor de les avantguardes i els pensadors de la història de l’art, dels aspectes formals propers a l’esperit contemporani, en consonància amb una idea de sinceritat. Per ell és central la relació d’enriquiment amb les altres arts, com la música i la literatura. Ha treballat també disciplines paral·leles com el disseny gràfic, la instal·lació i l’audiovisual. Treballa també en docència, a l’escola d’Art i disseny de Sant Cugat del Vallès. Darreres exposicions individuals 2013 MNespai. Barcelona 2011 Sala Portal del Pardo. El Vendrell (Tarragona) LaGaleria, c. Consell de Cent 279. Barcelona Casa de Les Punxes. Barcelona 2010 MNespai. Barcelona 2009 Saltburn Gallery. Cleveland, UK 2008 Wandergalerie Bcn-Berlin Darreres exposicions col·lectives 2012 Gallery Brocken, Tòquio, Japó 2010 Big Draw Festival. Museu Picasso, Barcelona 2009 En Passant Gallery. Berlin, Alemanya Fréderic Moisan Gallery. París, França 2008 Moulin du compte. Marcillac-Vallon, França Darreres fires d’art 2011 Top-twentyfive. Casablanca, Marroc FACIES. Isle-sur-la-Sorgue, França
JOSÉ LUIS PASCUAL 21 de abril de 1947. Barcelona Jose Luis Pascual es titula en arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona l’any 1970. S’inicia en l’aprenentatge del dibuix i la pintura de manera autodidàctica cap a 1965. Al llarg de la seva carrera ha residit en diferents indrets que han influït en la seva trajectòria artística. Fins a l’any 1980 treballa a Barcelona, després passa sis anys a Eivissa, l’any 1986 s’instal·la a Centelles (Osona), on resideix fins a 1994. A partir d’aquesta data es trasllada a l’Empordà, primer a Ventalló i, des de 1999, a Sant Mori. A l’Empordà treballa al seu estudi ubicat a Camallera i, des de l’any 1998, a l’actual de Saus. Si haguéssim d’escollir dues dates clau en la projecció de l’obra de Pascual, serien les de 1977, quan s’inicia amb l’estreta col·laboració amb el galerista René Metras, quan la seva labor relacionant el món del còmic i el de la pintura transcendeix amb la participació a les Biennals de Venècia i de São Paulo i la de 1997, quan comença a dirigir la galeria Treze de Ventalló. A partir de 2004 dirigeix l’“Espai d’Art KM7” situat al seu estudi de Saus-Camallera. Algunes de les seves exposicions 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003 2001 2001 2001 1996 1992 1992 1989 1982 1980 1965
Oli sobre cartró Espai d’Art Espelt. Vilajüiga, Girona Escultures. Espai d’Art KM7. Saus, Girona Galeria Alba Cabrera. Valencia A diari. Espai d’Art Espelt. Vilajüiga, Girona Dèjà vu, mais pas oublié. Galeria Art al Set. Andorra JLP. Arc en Ciel. Toulouse. França Oli sobre tela. Espai d’Art KM7. Saus. Girona Esculturas y aguadas. Galeria Tres Punts. Barcelona Lo que no sabe mi mano izquierda. Alba Cabrera. Valencia Dibuixos a la xafuguina d´agost. Galeria Fecit. St Feliu de Guixols Once Upon a Time. Espai Vollart. Fundació Privada Vila-Casas. Barcelona Artista de l’any. Fundación Privada Vilacasas. Torroella de Montgrí Galeria Claudia. Houston. Texas. EUA Galerie Fabrice Galvani. Toulouse. França Galerie Au Virage. Seprais. Suïssa Galeria AB. Granollers Sala Gaspar. Barcelona Centro de Cultura de Sa Nostra. Palma Sala Montcada de la Fundació La Caixa. Barcelona XVI Bienal de São Paulo, Brasil Pavelló Espanyol. XXXIX Biennal de Venècia, Itàlia Galeria de Arte Griffé y Escoda, Barcelona (1a).
RAMON PUIGPELAT (Article publicat a Revista de Regió7, 15 setembre de 2012).
Dels animals domèstics als pinzells, els tubs de pintura, les teles i una peça sorprenent. El taller on treballa Ramon Puigpelat ha mutat el seu antic ús domèstic, i des del carrer Raval de Manresa, de Calaf, expressa el seu alè íntim i, alhora, dedica unes hores a l’ensenyament dels joves. Però res sobta tant allà dins com la premsa que va comprar l’any 1991 de segona mà a Barcelona i que utilitza per a la serialitat xilogràfica. Una còpia d’un instrument similar construït a Suïssa que eixampla els horitzons d’un artista que se sent calafí perquè, malgrat néixer a la localitat aragonesa de Casp, el seu pare era de la vila anoienca i ell hi va anar a viure als sis anys. Moure’s pel taller de Puigpelat demana una certa perícia. Sembla que hi faltin uns quants metres quadrats per respirar. Però res és el que sembla. Rere una porta, s’obre una altra estança al mig de la qual s’imposa la presència fèrria de la premsa. En una altra paret, una altra porta condueix al magatzem on acumula tants quadres que «podria muntar una exposició demà mateix». Un altre forat serveix de pas cap al taller de l’amic Gustavo Barba. «No treballo mai de nit», assegura, però per la resta «vaig molt a la meva». Ramon Puigpelat va viure deu anys a Barcelona, on va fer el COU i, després, va provar fortuna en escoles com la Massana, la Llotja i a Arts del Llibre. Al final de l’aprenentatge va tornar a Calaf, on cada dia compleix el ritual de fer un cafè amb llet per esmorzar i inaugurar la jornada i de prendre’s una cervesa al bar cap a les 7 o les 8 per rematar-la. De l’apogeu expressionista dels anys 80 al retorn de la pintura del segle XXI, Puigpelat ha estat un observador perspicaç de la realitat artística, tot i que la llunyania amb el centre neuràlgic del país el fa guardar una prudent distància respecte de les modes i les frivolitats. «Mai no m’he tingut per un pintor d’estils gaire marcats», adverteix, i deixa constància d’una paradoxa: «tota la vida m’he considerat un figuratiu, però moltes crítiques parlen de la meva pintura com una abstracció. Potser és perquè hi veuen textures i icones que insinuen això». Malgrat tot, es reconeix admirador de Pollock i del grup avantguardista espanyol El Paso, tant com de Hockney, Luis Gordillo i el pop-art. La conversa de Ramon Puigpelat és pausada. La mort recent d’una germana el va sumir en un estadi de meditació que va prendre la forma tant poètica com emocional d’uns retrats d’una força visceral. Però si alguna cosa preocupa Puigpelat per sobre de les altres quan exerceix d’artista és la composició: cada cosa té un lloc, ja sigui sobre la tela o en un gravat. L’ordre subjacent de la raó, la intuïció espacial del subconscient. Mentre espera però no desespera que el mercat torni a ser benèvol, Ramon Puigpelat ensenya les seves creacions amb l’orgull de qui no deu res a ningú. Quan li cal baixa al carrer del Consell de Cent de Barcelona per entrar a Rigol Belles Arts i proveir-se de material per continuarse explicant a si mateix des de la pintura. Vendrà algunes obres a gent que el visita al taller, d’altres s’exposaran i moltes restaran hivernades però vives. Sense presses. I si el van a veure, deixin que els convidi a fer un glop. Entre rialles a’ora la complicitat d’un artista d’una sola peça.
VÍCTOR RAMÍREZ Pintor i escultor que ha participat en projectes a Bèlgica, Mèxic, Alemanya, Holanda, Espanya i Xile. Neix a Chillán Viejo, Xile, el 25 de setembre de 1950. Ingressa a l’Escuela de Bellas Artes de la Universidad de Chile l’any 1969 on estudia pintura i gravat. Realitza cursos d’especialització a la Universidad de Concepción, Xile, fins al 1975, any que emigra i s’estableix a Barcelona. L’obra de Víctor Ramírez explora les infinites possibilitats expressives del dibuix i el color, creant ponts entre la paraula, l’espai públic i la pintura. Destaquen els seus darrers projectes internacionals, com l’espai escultòric per a la poesia “Vaso Roto”, al Parque Fundidora de Monterrey, el projecte Abu Dhabi, als Emirats Àrabs Units, la instal·lació en espai públic Verbindingsdok-Westkaai, a Antwerpen (Anvers) i una retrospectiva de la seva obra per al 2010 a Alemanya, Bèlgica, Espanya i Xile. Estratègia Visual Als seus inicis a Espanya, va treballar com a pintor i artista gràfic i, així, va començar a interessar-se per treballs artístics no tradicionals com les instal·lacions i l’art públic. La seva trajectòria artística deixa palesa una permanent recerca a través del dibuix i la pintura, dels principis de força que regeixen els processos de la ment, com les idees i emocions. A les seves pintures abstractes combina els elements de la pintura, línia, color, llum i formes per a posar-les al servei d’una expressió individual i oberta on prima l’harmonia i el ritme de traços i colors que, alhora, destaquen estats anímics i denoten la fusió de la cultura americana i europea. Les seves obres sovint tenen inserits grafismes i dibuixos semi-figuratius que fan referència a éssers mitològics i símbols de cultures originàries i en algunes sèries, ha deixat entreveure la seva afinitat amb la música, la creació literària i l’obra de grans mestres com Da Vinci i Goya. Les seves instal·lacions i intervencions són producte de la seva exploració del concepte de l’espai multi dimensional que permet que la seva pintura i gravat, no només ocupi la tela sinó també suports no tradicionals i volums geomètrics.
JOSÉ G. RAMOS Nascut a Fuenteodra, Burgos, és graduat en Arts Aplicades (muralisme) per l’Escola d’Arts Aplicades, Llotja, de Barcelona. Estudia un Postgrau en arts Plàstiques per a l’Ensenyament Primari per la Universitat Autònoma de Barcelona. Cursa diversos cursos: un curs de gravat impartit pel pintor gravador Enrique Brinkmann i realitzat al taller de la Casa Museu de Goya a Fuendetodos, Saragossa; un altre Curs de gravat impartit per Rosa Siré, pintora gravadora, realitzat a l’Escola Municipal de Belles Arts de Lleida; i el Taller de gravat realitzat a l’estudi del pintor gravador Sandoval, a Lleida. Tanmateix assisteix a diversos cursos de gravat impartits per Blanca Muñoz, Juan Martínez Moro, Fernando Bellver, realitzats en el Taller “Antonio Saura” a Fuendetodos (Saragossa) i un curs d’introducció a l’estampació digital impartit per Enrique Maté, realizat en el Taller “Antonio Saura” a Fuendetodos (Saragossa). Algunes exposicions individuals 2012 Mirant enrere, C.cult. La Marineta. Mollet del Vallès. Foc, Sala Periferiart. Lleida. 2011 Terra, Sala Periferiart, Lleida. 2010 Allà a on és trenca l’horitzó, CIRD Joana Barcala. Mollet. Veo el paisaje. Museu Mpal de Pintura. Villadiego, Burgos 2009 ... del color, Cartó, Barcelona. El paper de l’Art, exposició conjunta amb el gravador Antoni P Vidal, Cal Talaveró Centre d’Art, Verdú. 2008 La caiguda, Espai Ignasi Puente, Alpicat, Lleida 2007 La caiguda, els colors del negre, Galeria ART4, Balaguer. 2002 En el camí, Cal Talaveró Galeria d’Art, Verdú. 2000 Galeria Art-72, Lleida. 1998 Entre la distancia y el sueño, Gal. Anagma, València. Reposteria fina, La Cerverina d’Art, Cervera. La edad dorada, Museu Municipal d’Orense. Reposteria fina..., Galeria Art 72, Lleida. 1997 Des del capvespre al paisatge romànic, Espai d’Art de Can Oliver, Cerdanyola del Vallès. Vam iniciar un viatge, Cal Talaveró, Verdú. 1996 Petjades, Xoc, Barcelona. 1995 Paisatge: límits i horitzons, Gal. Armengol Menen, Lleida. 1994 Estudis sobre el paisatge i altres paisatges, La cotxera, Bcn. 1993 ...ara fa 25 anys, Centre Cívic Matas i Ramis, Bcn. 1992 Galeria d’Art Traç, Sant Joan de les Abadesses. 1974 Retrospectiva 1968-73, Gal. d’Art Mont Negre, Pineda de Mar. 1971 Exposició monogràfica de “Pintura Menor”, Sala d’Exposicions de La Caixa, La Seu d’Urgell. 1970 Sala Maria Vilaltella, Cercle de Belles Arts , Lleida. 1968 1a. Exposició de Pintures Conceptualistes, Can Tarragona, Balaguer.
RAFAEL ROMERO Rafael Romero (Badalona, 1967) és Artista Plàstic, Professor del Laboratori de Procediments Pictòrics de la Facultat de Belles Arts a la Universitat de Barcelona i Doctor “Cum Laude” en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. És artista de les Galeries Jordi Barnadas (Barcelona), Joan Planellas (Tossa de Mar, Girona), Maes (Madrid), In der Mühle (Schorndorf, Alemanya). Algunes exposicions individuals 2013 Galeria de Arte María Nieves Martín. Villafranca de los Barros Museo Cortijo Miraflores. Marbella (Málaga) La Fàbrica Celrà. Celrà (Girona). 2012 Torre de Abizanda (Huesca). Renovarte 2012. Gobierno Comarcal de Sobrarbe Gran Hotel Rey Don Jaime. Party Summer. Pro Fundación Amyco. Castelldefels. Salas Expositivas, H. Mas Monzón, Monzón (Huesca) 2011 “Paradís”. Banys Àrabs de Girona 2010 Galeria Jordi Barnadas. Barcelona 2009 Gallery In der Muhle, Schorndorf (Alemanya) Galeria Maes (Madrid) 2008 Casa de Cultura de Salt. Girona Galeria Joan Planellas. Tossa de Mar. Girona 2007 Galeria Jordi Barnadas. Barcelona 2006 Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya) 2005 Arts Connections. Barcelona Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya) 2004 Arts Connections. Barcelona Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya) 2003 Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya) 2002 Arts Connections. Barcelona Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya) Thitz Atelier. Schornbach (Alemanya) 2001 Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya) 2000 Galeria Manifiesto. Barcelona Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya) 1998 Museu d’Art Modern de Tarragona. Tarragona Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya) Palacio Provincial. Diputación de Jaén. 1997 Casa de Cultura. Sant Cugat Barcelona Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya) 1996 Galeria Jordi Barnadas. Barcelona Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya) 1995 Gallery Schuster. Gelnhausen (Alemanya) Gallery Schuster. Offenbach (Alemanya) Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya) 1994 Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya) Galeria Sant Lluc. Olot Gallery In der Mühle. Schorndorf 1992 Galeria Arcs&Cracs. Barcelona Gallery In der Mühle. Schorndorf (Alemanya) 1991 Galeria Ad-Hoc. Vigo Galeria Norai. Pollença 1990 Galeria Arcs&Cracs. Barcelona 1988 Galeria Trade Art. Barcelona
QUERALT ANTÚ SERRANO Directora General i Creativa d’ OVNI MEDIALAB. Estudia Filosofia a la Universitat de Barcelona, Disseny Gràfic a l’Escola Eina i té el títol de Màster de cinema pel Royal College of Art de Londres. Com a Realitzadora ha rodat diversos spots per a marques multinacionals, videoclips, curtmetratges i un llargmetratge documental, Bilderberg’$ Club. Les seves feines han rebut premis i s’han projectat en diferents i destacats festivals com Cannes, Sundance, Visions du Réel, l’Alternativa Barcelona Film Festival, el Sapporo Film Festival, l’Instituto Cervantes de Tokyo i de Tel Aviv o a la Biennale du Cinéma Espagnol d’Annecy. Com a Directora Artística al cinema ha col·laborat a les següents filmacions: Volavérunt de Bigas Luna; Los otros d’Alejandro Amenábar; la trilogía Tulse Luper Suitcases (Les maletes de Tulse Luper) de Peter Greenaway; i Das Parfum - Die Geschichte eines Mörders (El perfum - Història d’un assassí) de Tom Tykwer. Actua com a protagonista a la pel·lícula Mouche d’amour de Bigas Luna. Enguany, entre altres projectes, presenta projeccions en el Cicle de Prop de La Pedrera, creant una sinergia surrealista amb la música de Nico Roig i la seva banda.
Sobre l’obra que presenta a La mirada de Picasso, Queralt Antú Serrano comenta: La meva peça és una instal·lació interactiva on l’espectador pot convertir-se i endur-se un retrat cubista. Una recreació contemporània i tecnològica de l’obra cubista d’en Picasso.
PHILIP STANTON www.philipstanton.com En Philip Stanton és un artista i autor dels Estats Units, director del grup de disseny Stanton Studio. Des de Barcelona crea projectes visuals en diverses disciplines. Com a il·lustrador, dissenyador o pintor, la seva obra inclou projectes urbans de gran format, llibres infantils, escenografies o campanyes publicitàries. Nascut a Columbus, Ohio (EUA), als quatre anys es va traslladar amb la seva família a la costa est de Florida, prop del Cap Kennedy. El 1985, Stanton va obtenir el Bachelor of Fine Arts Degree (BFA) de la Rollins College, a Winter Park, Florida. El mateix any, es va presentar al Master of Fine Arts Program (MFA) de la School of Visual Arts de Nova York. Dos anys després es va graduar en aquest programa amb Honors. El 1988, s’instal·la a Barcelona, on forma l’estudi de disseny Stanton Studio. Des de llavors ha participat en més de 40 exposicions individuals i col·lectives, a la vegada que col·labora amb revistes, diaris i nombroses empreses nacionals i internacionals. Des del 1995 és professor d’il·lustració i coordinador del curs de post-grau d’Il·lustració Creativa d’EINA, Escola de Disseny i Art de Barcelona.
La mirada de Picasso és la primera edició d’Oh Est Art!, jornades organitzades per La Cerverina d’Art, que giren entorn a un tema i que ténen una exposició com a eix conductor. Al llarg de les jornades s’estableixen activitats durant tot un mes, el mes d’octubre, que van des de les taules rodones, conferències, teatre i dansa. D’aquesta manera s’apropa l’art a la ciutadania i es fà palès que ni l’art és quelcom snob allunyat de la realitat, ni és un coneixement intangible, ni és inassumible – doncs l’exposició, com les activitats, són gratuïtes –. Es tractava de dur a terme l’experiència i, per a tal fet, La Cerverina d’Art compta amb el suport de la Paeria de Cervera, la Diputació de Lleida i el Gremi de Galeristes d’Art de Catalunya, ja que inclou les jornades dins de la programació de Tardor Art 2013. Gràcies al suport i la companyonia d’aquestes institucions es busca l’estratègia per a establir un impacte important a la ciutadania a fí d’atreure més públic de l’habitual i obrir-se a aquell públic que no s’ha vist atret a la idea distant de l’exposició, plantejant-li nous formats. D’aquesta manera, una roda de premsa convocada per la Paeria de Cervera, permet que la notícia fos emesa per mitjans radiofònics, com Catalunya Informació, i publicada a diaris, com el diari Segre. Alhora, després de notable insistència, s’aconsegueix que mitjans televisius assisteixin a la galeria, fent-ne reportatges al 324 i al TN Comarques (Lleida i Barcelona) de TVC i a NexTV, televisió online de temàtica local. D’altres mitjans clau emprats per a la difusió de les activitats són les xarxes socials: facebook, twitter i youtube. La difusió es fà des de dos punts: la pàgina de La Cerverina d’Art i una nova pàgina a Facebook específica d’Oh Est Art! (Oh!) Gràcies a les eines SEO de les mateixes, veiem que s’ha assolit un impacte diari de gairebé 300 persones a la pàgina “Oh!” i un impacte en un moment concret, coïncidint amb els dos darrers actes, l’us del flyer i del codi Qr, de més de 2600 visites. A youtube es compten 250 visualitzacions complertes (quantificades, doncs les parcials no es comptabilitzen) dels quatre materials videogràfics que es generen. Alhora, es genera un trànsit diari constant de comentaris, comparticions i retuits tant al perfil de facebook com al twitter, entre els usuaris actius es compten Turisme La Segarra (perfil de Turisme del Consell Comarcal), La Segarra (pàgina de l’Associació de Turisme Rural de La Segarra), Ara Lleida, el Centre d’Arts Santa Mònica, la Fundació Tàpies, el Centro Picasso de Màlaga, Museu Picasso de Barcelona, el CCCB i el Museu d’art contemporani de Barcelona, Macba. Fora de les xarxes socials l’impacte també es produeix a nivell de carrer. Es distribueixen 200 cartells commemoratius (una cinquantena són demanats com a record per assitents), 400 tríptics (200 color, 200 b/n), 500 postals i 420 flyers informatius d’activitats específiques. Per tot plegat, estem parlant d’un impacte important, tenint en compte que al ser la seva primera edició, no es podia assolir un èxit extraordinari. Ara bé, l’impacte és notori i plausible, sobretot avaluant tant l’opinió dels participants - que plantegen noves iniciatives - com dels assistents, que encara ens recorden els dies actius.