El Perxe Núm. 6 by Museu Vida Rural

Ramon Casas velocipedista, Santiago Rusiñol. Fundació Banc Sabadell

BUTLLETÍ DEL MUSEU DE LA VIDA RURAL

Núm. 6 Any 2012

MVR

ÀLBUM PINTORESCH-MONUMENTAL DE CATALUNYA

La vida a pagès segons C ar me Ruscalled a, Roger Mas, Joa n Margar it, Araceli S egar ra, Lluís Foix , Joan Massagu é, Ramon Tremosa, Perico Pastor...

Cròniques rurals El testimoni de vint personalitats del nostre país en la seva relació amb el camp i l’entorn rural un llibre de Jordi Llavina, Carme Martí i Albert Carreras www.museuvidarural.cat 2

MVR

EL PERXE

Editorial

Índex

Aquests últims mesos hem vist com el Museu de la Vida Rural continua creixent, afermant el seu projecte museístic nacional de primer ordre, de manera segura i indefallent. D’una banda, l’aparició del llibre Cròniques rurals, sota el paraigua de la Fundació Lluís Carulla i, doncs, del Museu, que ha aplegat vint personalitats del país que ens donen la seva opinió sobre el món rural: sobre els seus valors, la seva vigència, la seva precarietat, la seva màgia, la seva memòria. Els tres autors de l’obra —Albert Carreras, Carme Martí i Jordi Llavina, tots tres treballadors del MVR— han tingut l’oportunitat de conèixer persones excepcionals, tant per la seva rellevància professional o artística com pel seu gruix moral. El llibre recull idees intel·ligents, valentes, i també records d’allò més substanciosos. Aquesta és una primera realitat prometedora, que es va consolidant dia a dia gràcies a la col·lecció etnogràfica Museu de la Vida Rural. És la realitat, per dir-ho així, literària.

4 La col·lecció 5 El visitant convidat Àlex Susanna, poeta 6 L’article Alimentació, ciència i cultura Anna Sànchez, farmacèutica nutricionista 8 D’un altre temps 9 El rebost La recepta de Josep Vallespí, del restaurant Pepo El vi, maridatge de Gatzara 10 L’entrevista Vinyet Panyella, directora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges 12 Sortim Can Visó L’art modern 13 Lectures 14 Programa cultural

D’altra banda, aquest juny inaugurarem les noves dependències del museu. Després de la innovadora primera fase de l’ampliació, que va veure la llum l’octubre del 2009 amb el nou edifici i la renovació radical del nostre discurs museogràfic, en aquesta segona fase ens dotarem d’un nou espai, molt valuós, que ens ha de servir per oferir unes instal·lacions en les quals podrem exhibir la nostra col·lecció de carruatgess i brindarem als nostres visitants, en especial als escolars, unes aules on podran desenvolupar in situ, còmodament i profitosa, la seva activitat. Són només dues de les moltes expressions notables que arrenquen del MVR, i en totes dues s’hi desplega l’ànima d’aquest projecte tan ambiciós. Entenem que l’ampliació material del museu repercutirà sensiblement en la recepció d’un missatge, d’uns continguts, que continuem defensant amb la mateixa convicció i la mateixa fermesa que el primer dia, en aquell ja llunyà 1989, quan es va veure realitzat un dels somnis del senyor Lluís Carulla: el dia que el Museu de la Vida Rural va obrir les seves portes.

El perxe Butlletí del Museu de la Vida Rural Número 6, maig de 2012 Equip de redacció: Montse Cabal, Albert Carreras, Jordi Llavina, Carme Martí, Jordi Puig, Ramon Rosich. Fotografies: Albert Carreras, Ramon Rosich, Arxiu del Museu de la Vida Rural. Disseny Gràfic: APRODISCA Edició: Museu de la Vida Rural SUBSCRIPCIÓ: Si desitgeu rebre gratuïtament el butlletí del MVR en format digital envieu un correu electrònic a l’adreça info@museuvidarural.cat Fundació Lluís Carulla Museu de la Vida Rural Carretera de Montblanc, 35 43440 l’Espluga de Francolí Tel. 977 87 05 76 www.museuvidarural.cat HORARIS D’OBERTURA DEL MVR De dimarts a dissabte, de 10.30 a 14.00 i de 16.00 a 18.30 h Diumenges i festius de 10.30 a 14.00 h El Museu obre tots els dies de l’any excepte els dilluns no festius, l’1 i 6 de gener, el Dilluns de Pasqua, i el 25 i 26 de desembre.

MVR

LA COL·LECCIÓ

Santiago Rusiñol a Poblet, 1889 Durant l’any 1889 Santiago Rusiñol i Ramon Casas van passar el mes d’abril en campanya pictòrica al monestir de Santa Maria de Poblet. Els artistes van rondar una temporada pel cenobi, que llavors ja havien abandonat els monjos i estava en ruïnes, i d’aquesta època n’han quedat quadres de les tombes saquejades, quadres des de la terrassa del monestir, retrats del guàrdia Sumalla, de Vimbodí, que s’encarregava de la vigilància de les restes, cartes dels dos artistes que testimonien i parlen de la seva estada prop del monestir... Tot plegat, un seguit d’obra que es podrà veure al Museu fins el 22 de maig. A més, el dia 5 de maig es farà una visita guiada, prèvia inscripció, amb Vinyet Panyella, comissària de l’exposició i gran experta en l’obra i vida de Santiago Rusiñol com palesa la seva biografia Santiago Rusiñol. El caminant de la terra.

Peces destacades del fons del MVR

Planxa de brases Dimensions: 18 x 18 x 8,50 cm Data: Segle XIX

Banya per a pólvora Dimensions: 30 x 10 cm Data: Segle XIX

Planxa de ferro colat per a la roba en l’interior de la qual s’hi col·locaven brases.

Dipòsit de pólvora fet amb la banya d’un bou amb tancament metàl·lic de ferro i dues anelles per passar-hi una cinta i penjar-la a l’espatlla.

Picaporta Dimensions: 27 x 13 cm Argolla: Ø 13 cm Data: Segle XIX

Clemàstecs Dimensions: 175 x 103 cm Data: Segle XIX

Argolla amb motius ornamentals circulars, subjecta a un escut en forma d’estrella, que s’usava per picar a la porta.

Penjats damunt la llar de foc mitjançant l’anella, se subjectaven als ganxos inferiors les anses de les calderes tant per escalfar com per fer el menjar. En aquest cas es tracta d’una peça amb un fort treball ornamental com es pot apreciar en la decoració interior del triangle, en el travesser, en les anelles i fins i tot en els ganxos.

MVR

VISITANT CONVIDAT

Àlex Susanna No he nascut a pagès, però hi visc: bé, des de fa un quart de segle visc al camp, perquè a dreta llei ja no puc pas dir que visqui a pagès. Quan amb la meva dona, però, vàrem decidir anar a viure en aquest racó de l’Alt Penedès, els horts i els camps que envolten casa nostra eren conreats, les feixes que s’enfilaven bosc amunt acollien oliveres, cirerers i ametllers, i a l’estable s’hi aplegava tot sovint un formidable ramat de bens. Cada estiu vèiem la sega del blat a tocar de casa, i cada tardor, en aquest mateix camp, hi pasturaven ramats diversos. De nit, sentíem raucar les granotes de la bassa, i la fressa del torrent del Racó era el primer que ens envestia així que sortíem al jardí. Ara, però, aquest món ha desaparegut, tot i que costi creure-ho i costi encara més dir-ho: amb la mort recent del Miquel, ens ha deixat l’últim pagès del barri dels Tarongers que conreava amb cura i paciència els seus horts. Llevat d’alguna au nocturna, una mena de silenci feixuc s’ha ensenyorit d’aquesta fondalada on vivim, i res ja no és el que va ser. Tant de silenci arriba a anguniejar.

Per això, la primera vegada que vaig visitar el Museu de la Vida Rural va ser com recuperar de sobte i de cop unes formes de vida que encara havien embolcallat casa nostra en els primers anys de viure-hi: si més no, li havien donat uns ritmes recurrents, una música reconeixible, i sobretot la visió inesborrable d’uns homes i unes dones portadors d’un munt de sabers que estaven a punt de perdre’s irremissiblement. Tot i ser-ne ja només uns ignorants espectadors urbans, no sols sabíem que aquesta cultura pagesa ancestral donava vida a la terra i n’assegurava la fecunditat, sinó que ens agradava pensar que encara la teníem a tocar. No en formàvem part, però mentalment ens hi aixoplugàvem. Ara són molts els paratges abandonats, aquí i arreu, i això és el que malauradament dóna ple sentit a aquest museu de l’Espluga de Francolí: un museu de visita obligada per recuperar la memòria del que vam ser –un món rural saturat d’oficis, eines i màquines que d’una manera o altra encara ens interpel·len des del seu mutisme

transparent-, del que vam sentir –una memòria visual, olfactiva, auditiva, tàctil i gustativa excitant: llavors la vida era molt més saborosa que ara-, i del que vam dir –també la llengua d’aquells temps s’arrapava a tots i cadascun dels seus oficis i dringava com mai més no ho tornarà a fer: comparat amb llavors, som uns autèntics baldats de l’ànima. Visitar aquest museu, doncs, tant o més que passejar i retrobar-nos per les cuines, rebostos i corrals del nostre passat més immediat, és carregar de raons la nostra consciència per tal que aquesta terra no deixi mai de nodrir-nos.

Àlex Susanna Poeta

ACTUALITAT

La Unió Europea aprova l’etiqueta “vi ecològic” A partir de la propera verema els pagesos que garantitzin l’ús de pràctiques ecològiques en tot el procés que segueix el raïm des que es planta fins que es fa vi podran imprimir a les seves ampolles l’etiqueta “vi ecològic”, que la Unió Europea va aprovar el passat febrer. D’aquesta manera, el Comitè Permanent d’Agricultura Ecològica salda un deute amb el sector vitivinícola, que era l’únic sector agrari que encara no estava protegit totalment per les normes de la Unió Europea en matèria d’agricultura ecològica. A més del lema “vi ecològic” els productors hauran d’incorporar a l’etiqueta de les ampolles el logotip ecològic de la Unió (foto) i el codi de garantia del certificador.

La nova normativa estableix els processos que s’han de seguir i les substàncies que no es poden utilitzar per obtenir la certificació, com per exemple l’àcid sòrbic. També es fixa el nivell de sulfits que pot contenir el vi, sempre entre 20 i 50 mg per litre més baix que el d’un vi convencional. Amb aquesta mesura s’espera que la quantitat d’hectàrees que es dediquen a Europa a la plantació de vinya ecològica creixi, doncs ara mateix les 75.000 que hi ha plantades signifiquen només el 2% del total. La major part d’aquestes 75.000 hectàrees de ceps ecològics es troba concentrada en tres països: Itàlia (30.341 hectàrees), França (21.403 hectàrees) i Espanya (17.665 hectàrees). MVR

L’ARTICLE

Alimentació, ciència i cultura ANNA SÁNCHEZ i FARRÉ La inquietud per saber quina alimentació és la que ens permetrà tenir una vida més sana i, per tant, més llarga i de més qualitat genera molta informació, de la qual molts cops és difícil extreure’n conceptes bàsics i clars. L’alimentació forma part de les ciències de la salut, doncs ens és essencial per mantenir-nos vius i sans i també l’entenem com un fet cultural lligat a les nostra vida pròpia i social, ambdós fets vinculats per sempre. Com a ciència que és, evoluciona i, per això, ara podem saber que hi ha greixos que són adequats per mantenir les artèries del nostre cos netes i d’altres greixos poden fer tot el contrari. La tècnica aplicada als aliments permet, per exemple, allargar la vida dels aliments per tal de no haver d’anar a cercar-los cada dia gràcies a les tècniques d’higienització i emmagatzematge. Ens preocupa, doncs, quins són els aliments que ens poden aportar els nutrients més adequats per mantenir un estat de salut de bon nivell i quins processos tecnològics, tant de preparació com de cocció, poden ser els més adequats per mantenir aquests nutrients amb la seva millor qualitat. Algunes idees bàsiques poden ser útils a l’hora 6

MVR

de plantejar-nos quin model alimentari pot ser el millor per a cadascú. Durant el primer any de vida, la llet és l’aliment bàsic de la nostra alimentació i aporta tots els nutrients necessaris amb una absorció adequada al grau de maduració del budell del nadó. A poc a poc, i amb la introducció d’altres aliments, junt amb la situació social, cultural i geogràfica en la qual ens trobem, aniran conformant el nostre model de

L’oli d’oliva, el pilar alimentari de la dieta mediterrània, conté el greix més saludable dieta. La cultura pot marcar l’exclusió d’alguns aliments de la dieta, la forma de cuinar i el grau de coneixement de les necessitats nutritives. La situació social també pot ser determinant per a l’adquisició dels aliments i per com, quan i amb qui es menja. Finalment, la situació geogràfica permet tenir a l’abast uns aliments amb més facilitat

que d’altres. En aquest sentit, el model de dieta mediterrània ha estat exaltat pels nutricionistes, perquè es basa en el consum de verdures, llegums, fruita, peix i l’oli d’oliva com a greix essencial, també n’és característic el vi, que pres amb moderació se li atribueixen efectes beneficiosos. Les verdures i la fruita són una font molt important de vitamines, minerals i de fibra, que actuen regulant les funcions de l’organisme, és a dir, rebutjant residus nocius i incorporant nutrients. Aquest és un paper determinant perquè evita els danys que els residus puguin acumular a l’organisme. L’oli d’oliva, el pilar alimentari de la dieta mediterrània, conté el greix més saludable per les seves característiques químiques, que el fa adequat per la salut tant si es pren cru com cuinat. El seu principal avantatge és que en el metabolisme dels greixos té un efecte protector en front de les malalties cardiovasculars, al contrari que els greixos d’origen animal. En la zona mediterrània hi ha una gran varietat de peixos i se saben cuinar bé, això fa que els trobem presents en la dieta habitual. La proteïna que contenen és d’alta qualitat i la proporció grassa és

L’ARTICLE

variable segons l’espècie. S’anomenen genèricament com a peix blanc els més magres i peix blau els més greixosos, justament aquest greix està format per poliinsaturats omega-3 que, tal com escriu el cardiòleg Valentí Fuster en el seu llibre La ciència de la salut, són un “autèntic regal per a la salut”. El consum de fruits secs també és habitual en tot els països del mediterrani, i val la pena tenir-los en compte. Les seves principals característiques nutritives es basen en el seu contingut proteic, minerals, i greixos de tipus insaturat. Són molt energètics i per tant adequats per a persones amb elevada activitat física, com els esportistes. Finalment, val la pena fer especial esment a un altre dels aliments característics de la dieta mediterrània com són els llegums, molt baixos en greixos i rics en proteïna, la qualitat dels quals augmenta combinats amb cereals, arròs o pasta. És una opció a tenir molt en compte, com a font proteica per a les persones vegetarianes i per a aquelles que volen mantenir els nivells de greixos a ratlla. A part dels aliments que hem descrit com a propis de la dieta mediterrània, no hem d’oblidar els làctics, els cereals, la carn i els ous, que en la seva justa mesura ens acaben d’aportar els nutrients necessaris per a una dieta correcta i equilibrada. Malgrat que no hi hagi aliments que es puguin considerar dolents, sí que n’hi ha de més convenients que d’altres, sobretot per la freqüència del seu consum. No podem dir que un pastís sigui un aliment dolent si en mengem de tant en tant, ara bé, si tenim el nivell de glucosa en sang alt i en mengem cada dia, a la llarga ens serà perjudicial per a la salut. Sabem que per començar el dia és necessari un bon esmorzar que contingui almenys un làctic (llet, iogurt), un producte que porti carbohidrats (pa, coca, cereals) i una fruita. Podem

acompanyar-ho amb melmelada o codonyat, també podem fer les torrades amb oli d’oliva. Ens donarà l’energia suficient per encarar el dia. A l’hora de dinar haurem de combinar un aliment proteic (peix, carn, ous), amb verdures i pasta, arròs o patates. La cocció d’aquests productes ha de procurar garantir que no es perdin nutrients. Ho aconseguirem evitant coccions llargues o que recremin el producte. Es poden utilitzar tècniques diverses

per cuinar les verdures, que les facin atractives i sobretot que mantinguin el seu valor nutritiu. Les coccions al vapor o “papillote” són les que mantenen millor les característiques nutritives. També convé fer-les atractives per facilitar-ne el consum i podem inventar plats amb pasta, fer pastissos, cremes, coques. De fet, les possibilitats són tan extenses com la nostra imaginació. Si després de dinar hem de seguir tenint activitat, haurem de triar aliments que no retardin el buidat gàstric. Els aliments greixosos i proteics tarden

més a ser digerits que els carbohidrats. La fruita és una bona opció per a les postres que podem alternar amb làctics o fruits secs de tant en tant. Les vitamines de la fruita es perden ràpidament per l’efecte de la llum i l’escalfor, caldrà tenir-ho en compte per tal de consumir-les habitualment fresques. Per acabar el dia podem fer un sopar lleuger amb aliments que siguin de fàcil digestió, com verdures, sopes, ous, peix, fruites i làctics. És convenient triar aliments diferents dels que haguem menjat a l’hora de dinar. A mig matí i a berenar, podem complementar la dieta amb làctics, fruita, petits entrepans, en funció de l’edat i activitat. La varietat dels aliments que triem i la planificació, per exemple setmanal, permeten elaborar una dieta equilibrada. Es pot visualitzar la composició de la dieta òptima en forma de piràmide, on cada pis correspon a un grup d’aliments, com més ample és el pis més freqüent hauria de ser el consum del grup d’aliments que representa, i com més estret és el pis vol dir que el consum d’aquest tipus de producte hauria de ser esporàdic. Hi ha moltes dietes ideals possibles, només cal una mica d’imaginació i sentit comú, i donar-li la importància que té a nivell familiar, per tal que formi part de l’educació, de la qual tots els membres de la família en són protagonistes. La incorporació dels aliments que caracteritzen la dieta mediterrània permet elaborar menús molt variats i adequats a cada economia i preferències. ANNA SÁNCHEZ I FARRÉ

Farmacèutica nutricionista MVR

D’UN ALTRE TEMPS

El terrisser que no treballa pel maig... Aquest és el millor moment de l’any per a fer càntirs i vaixella de terrissa en general, puix que, no essent les serps verinoses, no hi ha perill que la terra pugui ésser contaminada per elles i, per tant, no pot estar emmetzinada. Antigament, la terrissa feta pel maig la feien pagar molt més cara que l’altra. L’anomenaven vaixella de rei perquè era l’única de què se servien els reis i els grans magnats, car així estaven segurs de no morir emmetzinats. Hom creu que pel mes de maig la terra i el foc es casen i que fan més bona lliga que en tota la resta de l’any; en conseqüència, s’admet que és el més bo per a coure la terra. Els rajolers i els terrissers durant tot aquest mes treballen a la desesperada per tal de poder produir com més obra millor, creguts que assolia una qualitat i una resistència molt superiors a les d’ordinari. Aprenents, mitjos fadrins i gent malfeinera i esguerrada d’ofici, pel maig treballaven tant com podien com ho diu el proverbi: El rajoler que no treballa pel maig no té feina mai. El terrisser que no treballa pel maig no treballa en tot l’any.

Joan amades Costumari català El curs de l’any, maig

Nens amb escopeta La meva àvia Margarida -que era de la Selva del Camp i ara és al celsempre deia això: “¿Què fan, els infants? El que veuen fer als grans”. Tal dit, tal fet. Aquests tres vailets que no aixequen un pam de terra apareixen rigorosament uniformats com a milicians, i cada un d’ells sosté una escopeta. Ben poca feina faran, però! La mirada del que hi ha a l’esquerra està prodigiosament divorciada de l’objectiu. La mirada del noiet del mig, encara més, massa preocupat per esbrinar què s’amaga rere el retratista. I l’atenció del nen de la dreta, el més professional, deu concentrar-se, segurament, en un moixó que acaba d’enlairar-se d’un pal de la llum. Vet aquí, doncs, els tres soldadets de la innocència, immortalitzats per a gaudi de totes les innòcues guerres del món, fetes amb pistoles d’aigua i fusells de tap de suro! JORDI lLAVINA

MVR

EL REBOST

El vi

La recepta

Saltat de l’horta de la vora del riu amb mandarina picant Cuiner: Josep Vallespí Borràs Restaurant Pepo Carrer Piscines, 1 43512 Benifallet 977 462 200 www.restaurantpepo.com INGREDIENTS PER A 4 PERSONES • 250 g de pit de gall dindi • 4 mandarines clementina • 1 arrel de gingebre • 250 g de mongeta tendra • 4 cebetes tendres • 1 coralet

• oli d’oliva • sal • oli de sèsam Per al sofregit • 200 g de greix de pernil ibèric • 1 ceba mitjana • 2 alls

GATZARA 2010 Trepat GatzaraVins Viver de Celleristes de la Conca de Barberà El maridatge descansa sobre un joc d’afinitats, entre les textures suaus, sedoses, del gall dindi i del vi jove i sobre una complexíssima amalgama d’aromes i sabors que van dels terrosos i cítrics del plat, punyents, als balsàmics, minerals i afruitats d’aquest Gatzara, de gerd i de grosella, molt més delicats, però realçats pel mateix plat.

PREPARACIÓTallem el gall dindi a tires finetes i el posem a marinar durant tres hores amb la pell tallada en juliana de les clementines (ataronjada pels dos costats), el seu suc i una mica de gingebre ratllat. Per una banda separem les cabeces de les cebes senceres i per una altra la part verda, que piquem fineta fins arribar a les fulles. En una paella amb una mica d’oli, sofregim el greix de pernil picat. Quan estigui daurat, hi afegim l’all i la ceba picats i ho deixem sofregir tot junt a foc suau. Escalfem un wok i posem un fil d’oli a les mongetes tendres i a la part blanca i verda de les cebetes. Cuinem les mongetes i la part blanca de la ceba fins que estiguin cruixents i ho retirem. Al mateix wok hi posem el gall dindi amb les pells de mandarina, ho salem i afegim la part verda de les cebes. Seguidament posem el coralet i quan estigui a punt hi incorporem el suc de les clementines marinat. Quan el suc hagi reduït, ho afegim tot, ho remenem i apaguem el foc. Per acabar, hi tirem un rajolí d’oli de sèsam.

LA PRIMAVERA A L’HORT A la primavera la natura desperta de la letargia de l’hivern… mica en mica creixen els nous i tendres brots, les flors obren les seves fragàncies al món i els ocells tornen del seu exili fred amb els seus cants. La primavera és molt poètica i és comprensible el perquè, però el pagès ha de deixar la poesia per a més endavant: se li gira feina. És una de les estacions més actives a l’hort doncs s’ha de preparar la terra i els cultius perquè s’apropa l’època de major producció de l’any. És ben certa

HORTUS APRODISCAE la dita que diu “qui treballa a la primavera, prepara un bon estiu”. Serà el moment de planificar els nous cultius. Què, quan i on plantarem tenint en compte les condicions meteorològiques d’enguany i la rotació de cultius, tècnica indispensable en l’agricultura ecològica per mantenir lluny plagues, insectes i paràsits. Abans però haurem de preparar la terra: llaurar, remoure-la, treure les males herbes, adobar-la... La primavera, a més, com que és una estació molt canviant, ens obli-

ga a estar molt alerta i prendre mesures els dies molt calorosos o les nits molt fredes protegint convenientment les sembres. Durant els mesos primaverals anirem introduint a l’hort, entre d’altres verdures, carbassons, bledes, enciams, cols, espinacs, patates, raves, remolatxa, pastanagues, tomàquets i cogombres. I començarem a gaudir de fruites tan sucoses i saboroses com maduixes, albercocs, préssecs i cireres. Si és que la primavera és vida!

MVR

L’ENTREVISTA

“Rusiñol és un pou sense fons, no ens l’acabarem” Vinyet Panyella, poeta i directora del Consorci del Patrimoni de Sitges

Tombes de Poblet

Historiadora, biògrafa, escriptora, poeta, política... No. Política no. Sóc un a dona compromesa, amb opinió, que arrel de la transició passa de la vida civil a la política per una qüestió de compromís amb el país i la cultura, però no em considero política. L’any 1999, quan deixo l’escó al Parlament, em reintegro a la societat civil i segueixo treballant des d’aquest àmbit. Pel que fa a la professió, em defineixo com a poeta i això està per damunt de qualsevol altra cosa. A més, escriptora i experta en gestió cultural, que és el camí per on m’ha portat la meva professió. Ara mateix ets Directora del Consorci de Patrimoni de Sitges. Directora dels museus de Sitges per entendre’ns. Suposo que és el càrrec somiat, no? És un càrrec que, la veritat, no m’havia plantejat mai de tenir. En l’àmbit 10

MVR

de Sitges sempre hi he col·laborat molt però mai de manera institucional, cosa que no vol dir que no m’agradi fer-ho. Al contrari, estic encantada amb el càrrec. M’hi sento molt compromesa. Suposo que l’entrada no ha estat bona. El moment és crític, tant per la crisi econòmica, com per l’aturada del projecte de reforma dels museus i la façana marítima de Sitges. Com ha estat l’entrada i com està aquest assumpte? Hem entrat enmig d’un projecte d’obres molt complicat i molt complex que s’ha entorpit i rectificat i que ara estem refent. Esperem poder reobrir aviat, ben condicionats, el Cau Ferrat i el Palau de Maricel. Anem a l’art. Has escrit biografies i estudis d’artistes i personatges nascuts o relacionats amb Sitges. Carbonell, Sunyer, el Dr. Robert i,

sobretot, Rusiñol amb El caminant a la terra, la biografia definitiva de l’artista. Potser aquest últim és l’artista que més ha marcat la teva vida? Rusiñol és un pou sense fons. No ens l’acabarem mai. Té una infinitat de matisos artístics tant com a escriptor com com a pintor. Va tenir una vida molt llarga i molt prolífica. Tenia un mètode de treball molt intens. Va publicar i pintar moltíssim. Va dedicar tota la seva vida a l’art i, a més, era una persona extremadament sociable, interessadíssima en la gent. No va passar mai desapercebut en cap aspecte. Has portat al Museu La campanya de Poblet de 1889. De quin Rusiñol ens parla? Ens parla d’un Rusiñol jove, que té molt clar que ha de tirar endavant per la via de l’art però que està encara molt lligat a una estructura fa-

L’ENTREVISTA

miliar molt determinada. Té muller, filla i sogra. El seu avi acaba de morir i Rusiñol, amb la complicitat del seu germà, que es fa càrrec de l’empresa, s’exilia voluntàriament i emprèn la senda artística. És un Rusiñol que pren decisions. Durant aquest període, al costat de Ramon Casas, reflexiona i, un cop acabada la campanya, decideix no tornar a casa i anar a París a completar la seva formació. De Poblet sorgeixen també la conjunció entre l’interès pels grans monuments artístics, les ruïnes nobles, i els jardins tancats. No com a pura descripció, realista, sinó com a visió subjectiva, lírica. El claustre és en Rusiñol un espai de reflexió, un espai d’harmonia entre la natura i la mà humana. D’entre els quadres que Rusiñol pinta a Poblet sobresurt Tombes de Poblet. Què representa en el global de l’obra de Rusiñol? Es tracta d’un quadre molt important en la seva trajectòria i molt poc conegut. Molt important pel que explica: la cohabitació de l’element humà, que és l’arquitectura, amb la natura. Aconsegueix una imatge de la integració dels dos elements. La destrucció per efecte del pas del temps i la pervivència de l’obra humana. Una visió molt lírica d’aquesta cohabitació. No és cap part monumental del monestir. Ni l’interior de l’església, ni el retaule, ni el claustre. És un exterior on la natura ja ha començat a fer arrels. A més, en aquest cas no és una ruïna qualsevol, és el monument que representa el passat més gloriós de la història de Catalunya. Poblet, abandonat després de la desamortització, reviu en aquesta època gràcies a l’excursionisme lligat a la Renaixença, amb les visites de Víctor Balaguer i Eduard Toda i, sobretot, als llibres que se’n deriven. Esdevé símbol d’aquest passat gloriós de Catalunya que la Renaixença exalta. És un fet que també determina la decisió de Rusiñol d’anar-hi. Rusiñol i Casas emprenen junts la campanya. Quina importància tindrà aquesta experiència en la seva posterior relació? Poblet és el moment de consolidació de l’amistat. Coincideixen en els ideals artístics, hi ha una complicitat

en el fons, tot i que tots dos tenen llenguatges artístics i interessos molt diferents. Rusiñol troba en Casas una persona molt diferent del que fins llavors és el seu gran amic, l’escultor Clarasó, més vinculat a la seva vida familiar. Casas significa tot el contrari. Un home lliure, sense lligams, que només s’interessa per córrer món desenvolupant el seu art. Hi troba l’amic que busca. És l’amic que no li recordarà mai que té responsabilitats familiars. Des de Poblet l’amistat és inestroncable. Emprenen campanyes artístiques arreu, com la de la Catalunya vella en carro, el gran viatge iniciàtic de tots dos. Parlem del Rusiñol personatge, del que ha quedat en l’imaginari popular del país. El Rusiñol de les anècdotes. Què n’hi ha del cert? D’una banda hi ha una base anecdòtica molt coneguda, molt genèrica. L’escena de la terrissa, per exemple, és totalment vertadera. Ens arriba per boca de Prudenci Bertrana que la viu en persona l’any 1892 a Hostalric. Estaríem parlant d’aspectes que formen part de l’elevació del personatge a la categoria de mite. Aspectes que ell mateix propicia en la seva vellesa, als anys 20. La veritat, però, és que és un anecdotari molt inflat i molt imprecís que, malauradament, ha ocultat l’autèntica dimensió de l’artista. Se l’ha menjat en molt aspectes. Tornem a tu. Ets una poeta reconeguda. Quins nous projectes tens entre mans? La veritat és que tinc diverses coses damunt de la taula, però m’ha sorgit un gran condicionant que és la feina actual, que em treu tot el temps del món. Dit això, la literatura no s’abandona mai. Estic ficada en el projecte de la revista Poetari, del que n’estic molt contenta pel que té d’immersió en el context de la poesia actual. Més enllà, la meva escriptura poètica va fent el seu curs. Sóc una escriptora lenta. Ja s’anirà veient en què es materialitzarà. Tinc un projecte de novel·la entre mans que fa temps vaig començar. També treballo fa temps en una obra sobre el noucentisme. M’interessa el moviment en general, no una figura en particular.

Vinyet Panyella (Sitges, 1954), poeta i escriptora, ha dedicat tota la seva vida a la recerca cultural, amb particular interès pels artistes i els moviments artístics relacionats, d’una o altra manera, amb la seva vila natal. Ocupa actualment un càrrec que sembla fet a mida, la direcció i gerència del Consorci del Patrimoni de Sitges, és a dir, la direcció dels cinc museus sitgetans. La seva entrada al càrrec, fa tot just un any, ha significat la reorientació i modificació del projecte que havia de canviar la façana marítima i la gestió dels museus. Experta en la figura de Rusiñol, a qui ha dedicat diversos estudis i de qui ha comissariat diverses exposicions com la que actualment hi ha al Museu, és autora de la biografia definitiva d’aquest artista: Santiago Rusiñol. El caminant de la terra (Premi Gaziel 2001). A més dels assajos i els treballs de recerca cultural ha publicat diversos poemaris, amb els quals ha guanyat premis com el Rosa Leveroni de Cadaqués. Ha estat vinculada a la política en diverses etapes de la seva vida, sent parlamentària per Convergència i Unió en la cinquena legislatura de 1995 a 1999. Entre 1989 i 2004 va ocupar diferents càrrecs dins la Biblioteca de Catalunya fins a ser-ne directora, convertint-se així en la primera diplomada en Biblioteconomia que ocupava el càrrec. És propietària de la petita editorial Llibres de Terramar que fa edicions, d’estètica acuradíssima, de poesia i assaig eminentment artístic. MVR

SORTIM

Cal Visó

L’art modern Obres mestres del Cau Ferrat Fins el 25 de novembre

Cal Visó és una masia situada en la confluència de tres comarques: el Bages, Osona i el Berguedà. Es troba en un espai obert, envoltada de camps de conreus i boscos de pi, roure i alzina, i, per tant, lluny de la pol·lució lumínica i acústica. És una masia del s. XVIII que van adquirir els pares de l’actual propietària. La masia estava formada per dues cases, cal Visó i cal Cisteller, on vivien dues famílies que pel que es conta no tenien gaire bona relació. Compartien, això sí, la premsa i el pou. Vivien de la vinya i el vi que elaboraven era molt conegut a la contrada. Quan l’actual propietària va heretar la masia, aquesta es trobava en mal estat. L’esfondrament d’una teulada va propiciar l’inici de les obres de restauració. La decisió de dedicar la casa al turisme rural va molt lligada a la recuperació de la masia. Sense un pas no hi hauria hagut l’altre. Des de cal Visó, el Guillem, l’actual responsable, explica que és una sort que gràcies al turisme rural s’hagin pogut restaurar masies com aquesta, ja que formen part del patrimoni cultural del país. Cal Visó té habitacions per a vint persones, però pot arribar a encabir-ne fins a trenta. Algunes de les habitacions tenen banys independents. Hi ha sales d’estar equipades amb llar de foc, cuina, menjador, celler i rebost. En destaquen l’eixida amb barbacoa i un cobert amb magnífiques vistes. Tot i que la casa disposa de cuina equipada, els propietaris també ofereixen un servei de cuina propi amb productes típics de la zona. En el que antigament era cal Cisteller, han fet una gran sala preparada per acollir celebracions i reunions d’empresa i adequada, també, per realitzar tallers. Les activitats que es poden fer a la vora de la masia són diverses, anar en canoa pel pantà de La Baells, visitar una granja escola, practicar d’esports d’aventura... Per disfrutar del paisatge només cal sortir a caminar, tot i que també es poden llogar bicicletes i segways.

Cal Visó - Gaià - 649 922 152 www.calviso.com 12

MVR

L’exposició L’art modern, a l’Edifici Miramar de Sitges, aplega prop de 150 obres del Museu Cau Ferrat, actualment en procés de reforma. Es tracta d’una oportunitat excepcional per veure una acurada selecció d’obres modernistes de la pintura catalana, entre les quals hi ha vint-i-vuit olis del pintor Santiago Rusiñol i vint-i-dues obres de Ramon Casas. La mostra, produïda i organitzada pel Consorci del Patrimoni de Sitges amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), del qual el Museu Cau Ferrat n’és secció, és comissariada per l’especialista i llicenciat en Història de l’Art, Ignasi Domènech. Amb l’organització d’aquesta mostra, el Consorci del Patrimoni de Sitges pretén que el procés de reforma i condicionament dels museus de la vila no sigui un impediment perquè els ciutadans i els visitants de la vila puguin visitar les col·leccions del Cau Ferrat. L’exposició està estructurada en tres àmbits: ‘Santiago Rusiñol, senyor del Cau Ferrat’, ‘El col·leccionisme com una de les belles arts’ i ‘L’art modern’. L’itinerari de la mostra recorre els fons que han fet del Cau Ferrat un dels espais més significatius i rellevants del Modernisme i de l’Edat d’Or de la pintura catalana. A més d’una representativa mostra d’olis de Santiago Rusiñol i Ramon Casas, L’art modern. Obres mestres del Cau Ferrat exhibeix pintures d’un jove Pablo Picasso, d’Isidre Nonell, de Ramon Pichot, d’Ignacio Zuloaga, de Miquel Utrillo i d’Anglada-Camarasa, entre d’altres, així com les dues pintures d’El Greco que va adquirir Rusiñol i que van arribar al Cau Ferrat l’any 1894. La mostra també exposa escultures de Manolo Hugué, Enric Clarasó i Pablo Gargallo, així com fotografies (algunes de les quals inèdites) i objectes de vidre i ferro. www.museusdesitges.cat

PUBLICACIONS

L’any 2009 l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Fundació del Món Rural van emprendre el projecte de la creació d’un banc d’imatges sobre el món agrari a les terres de parla catalana. Amb el propòsit de facilitar a la societat un coneixement del sector agrari des de finals del segle XIX fins a l’actualitat, i garantir-ne la conservació, han creat un arxiu d’imatges digitals de gairebé 4.000 fotografies recollides arreu del territori a més de 150 fons fotogràfics, entre els quals hi ha el del Museu de la Vida Rural. Fruit d’aquest treball n’ha sorgit una exposició itinerant, articulada en dotze grans plafons i ordenada en camps temàtics. La pàgina web Memòria Digital de Catalunya recull el fons en la seva totalitat. El catàleg conté tota la informació dels plafons de l’exposició i n’amplia els continguts. Els camps temàtics són el paisatge, els conreus, la ramaderia; l’home, la dona i la terra; el treball; les formes de vida; present i futur. A més, complementa l’exposició amb una introducció a càrrec del geògraf Joan Vilà-Valentí i l’aportació d’articles d’experts soEL MÓN AGRARI A LES TERRES bre temes diversos: Pagesia i paisatges del s. XXI, de Martí Boada; Els DE PARLA CATALANA conreus a Catalunya, de Jordi Peix; Del ramader a la nevera... i tot això Catàleg de l’exposició per un litre de llet?, de Meritxell Serret Alleu; L’escàs planter entre tanta Institut Ramon Muntaner, CCEPC, herbota, de Joan Rendé Masdéu; La roda dels anys, les feines del camp i Fundació del Món Rural la llibertat i supervivència del pagès, d’Ignasi Aldomà Buixadé; L’agriculMida: 23 x 23,30 cm tura, entre l’evolució i l’abandonament, de Pep Riera i Porta; Present i fuPàgines: 155 tur: explotacions agràries preparades per canviar, de Francesc Reguant. Preu: 15 euros Signa l’epíleg Jordi Llavina amb Literatura i camp.

PAGÈSIQUES Perejaume Edicions 62 Mida: 21 x 13 cm Pàgines: 560 Preu: 24,90 euros

Després del celebrat Obreda, ens arriba aquest nou títol del poeta i artista Perejaume, summa de diversos llibres i resultat d’uns quants anys d’escriptura lírica. Els seus versos remunten a la llavor de l’agrarietat, i són la concreció d’una mirada que és capaç de detectar, i de recrear en la pàgina, les analogies entre el cosmos i el microcosmos. En la poesia del de Sant Pol, naturalesa i cultura no mantenen pas una relació dialèctica. Ben al contrari, la segona s’identifica amb la primera. “Prou de parlar a la terra. / Ah qui aconseguís parlar la terra”, escriu l’autor, convençut que assolir aquest propòsit du implícit “escoltar-s’hi ell mateix”. Perejaume torna les coses al seu lloc primigeni. I crea mots nous a partir dels existents, sovint gràcies a la reunió de dos conceptes, altres vegades usant la derivació. Les suggestions, en llegir aquests versos, són múltiples, i vénen tant de l’originalitat teòrica de la proposta perejaumiana com de l’excel·lència de tants versos com es recullen aquí. Per llegir ben a poc a poc.

UNA TRIA Ausiàs March Versió de Josep Piera Tast de clàssics Editorial Barcino Mida: 18 x 12,5 cm Pàgines: 101 Preu: 14 euros

En el segon número de la nova col·lecció de l’Editorial Barcino, Tast de Clàssics, Josep Piera presenta una antologia de l’obra poètica d’Ausiàs March, nascut a Gandia o València l’any 1400 i considerat el més gran poeta d’aquell temps. Josep Piera agafa en aquest volum el relleu de Carles Duarte, que es va encarregar en l’anterior número d’adaptar la veu de Jordi de Sant Jordi. Poeta i narrador, Piera, que també és fill de Gandia, defineix March com un dels grans creadors de la literatura catalana i presenta la seva tria amb la voluntat de fer arribar la veu de March al lector del s. XXI “propiciar una aproximació poètica a l’obra marquiana, actualitzant-ne el dir antic tot respectant el to i el ritme sentenciós dels seus contundents decasíl·labs.” “Lliri entre cards, sent que s’acosta l’hora/ en què la meua vida s’acaba;/i, com del tot m’ha fugit l’esperança, /en aquest món roman damnada l’ànima.” MVR

PROGRAMA CULTURAL

Agenda

Recull d’actes

DIVENDRES 11 DE MAIG Projecció del documental Stefan Cools: l’artista a càrrec de Daniel Ferrer, director.

Actes Dels actes duts a terme en els darrers mesos, cal destacar que el MVR va col·laborar per tal que La cerimònia de la llum, de la cantant Lídia Pujol, es pogués representar en el monestir de Poblet.

DIVENDRES 18 DE MAIG Presentació d’Un país que fa camí de David Pagès i Cassú. dijous 24 de maig Presentació del poemari Vetlla de Jordi Llavina. DIVENDRES 25 de maig Presentació de les experiències del taller escolar Una musa molt poètica. Un museu per llegir, que va fer Montse Bosch. divendres 1 de juny Inauguració de l’exposició fotogràfica Catalunya Visió amb obra de Ton Sirera i textos de Josep Vallverdú. diumenge 3 de juny Entrega dels XXXIV Premis Baldiri Reixac a l’escola catalana. divendres 8 de juny Presentació de Memòries III: de la bonança a un repte nou (19932011) de Jordi Pujol. dijous 14 de juny Presentació del poemari Neu/Or Negre de Jordi Carulla-Ruiz. EXPOSICIONS TEMPORALS Fins el 22 de maig SANTIAGO RUSIÑOL LA CAMPANYA DE POBLET DE 1889 De l’1 de juny al 22 de juliol CATALUNYA VISIÓ de Josep Vallverdú i Ton Sirera

MVR

En motiu de la XLI Festa de la Verema de la Conca de Barberà, es va orgnaitzar amb la DO Conca de Barberà la primera edició de vins&twitts, una experiència de tast de vins 2.0. La segona edició es va celebrar durant la Fira de Sant Martí, de Montblanc. El ventall temàtic de les sales d’exposicions del Museu ha abastat diversos camps. L’editorial, amb la commemoració dels cinquantè aniversari de Rafael Dalmau editor, i amb l’exposició Caritat, un llibre almoina, de Jacint Verdaguer. L’artístic, amb obra del pintor Miquel Ferrà i l’escultor Jaume Vallverdú a Terra i vida. El fotogràfic, amb el IV concurs del PNIN. I el divulgatiu, amb l’exposició El Carxe, territori de frontera que va contribuir a donar a conèixer aquesta regió de Múrcia on es parla el català. L’ exposició i el catàleg El món agrari a les terres de parla catalana de l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i la Fundació del Món Rural, mostra, gràcies a la important tasca de digitalització de fons fotogràfics, el sector agrari des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. La presentació del llibre-disc Una magrana d’astres, amb poemes de Carles Duarte musicats per Pere Vi-

lanova i amb il·lustracions de Sergi Solans, va comptar amb el recital del músic barceloní, que va captivar el públic assistent. D’entre els llibres presentats cal destacar les memòries novel·lades de Rafel Nadal Quan érem feliços, la nova obra de Robert Saladrigas, L’estiu de la pluja, i la narració de la vida de Neus Català a Un cel de plom, de l’escriptora Carme Martí. Per a la presentació del documental L’obra d’un gegant, sobre l’arquitectura de pedra seca a Mallorca, van venir des de les illes Balears el director, Antoni Mir, i el margener protagonista, Lluc Mir. En acabar la projecció es va celebrar un interessant debat.

Produccions pròpies S’ha presentat també el segon llibre de la col·lecció MVR, Cròniques rurals, i dos audiovisuals: La força de la mà de l’home i Absències, de la fotògrafa Ivana Larrosa i la cineasta Ruth Somalo, amb poemes recitats per Joan Margarit i música de Ferran Martínez.

Santiago Rusiñol

La campanya de Poblet de 1889 27.1.2012 - 22.5.2012

Museu de la Vida Rural Carretera de Montblanc, 35 L’Espluga de Francolí 977 87 05 76 www.museuvidarural.cat

MVR

Museu de la Vida Rural Carretera de Montblanc, 35 43440 l’Espluga de Francolí Conca de Barberà www.museuvidarural.cat