Les parets dels meus tallers a l'Espluga de Francolí - Enric Adserà Riba

Page 1

Enric ADSERÀ RIBA Les parets dels meus tallers a l’Espluga de Francolí Museu de la Vida Rural 7.06.2013 - 25.08.2013


a Gosse

Catàlegs del Museu de la Vida Rural Núm. 8 - Enric Adserà Riba Les parets dels meus tallers a l’Espluga de Francolí Portada: Enric Adserà Riba. L’Art Català Tècnica mixta 125 x 150 cm. 1991 © dels textos Josep M. Rovira i Valls, 2013 Joan Rendé Masdéu, 2013 © de les fotografies Albert Carreras Ballart, 2013 Dipòsit legal: T-694-2013 Impressió: Grup Bou © Museu de la Vida Rural, 2013 Fundació Lluís Carulla Museu de la Vida Rural Carretera de Montblanc, 35 43440 l’Espluga de Francolí www.museuvidarural.cat


Enric ADSERÀ RIBA

Quan les parets parlen Quan un observa amb atenció una de les obres de la sèrie Les parets dels meus tallers, de l’Enric Adserà Riba, pot imaginar sense massa esforç que els dibuixos i les pintures parlen, canten, xiuxiuegen, o no fan res. Són espais atapeïts de vivències que ens expliquen històries reals, històries que som capaços d’entendre i d’interpretar. Les parets dels meus tallers marquen una de les grans etapes artístiques de l’Enric. La primera vegada que es van exposar va ser el 1990, a la Petit Parade que s’organitzava per a la Galerie Petit al Singer Museum de Laren, al centre d’Holanda. Va ser com una juguesca intencionada de l’artista que, després d’haver presentat una de les seves obres monumentals -el CUBI- i abans d’atrevir-se amb l’obra gràfica més gran que ha fet mai -el MOSAICUS - va voler mostrar una part de la seva obra més íntima enganxant records i vivències en uns plafons decorats com si fossin talment trossos de les parets dels seus tallers. L’obra va sorprendre els entusiastes coneixedors de la trajectòria artística de l’Enric i també la crítica, que hi va saber veure un retorn a la composició equilibrada en un parèntesi entre l’abstracció de les darreres obres i la tècnica precisa del dibuix que només posseeix un artista fet. A Les parets, l’Enric ens fa adonar que entre els estucs -que va aprendre a fer a Barcelona treballant de paleta amb el seu oncle- les composicions aparentment desordenades, els objectes i els retalls enganxats a les parets, hi ha l’ART com a protagonista inequívoc. La vivesa extraordinària d’uns dibuixos, aquarel·les, olis, o puntes seques, subtils i precisos que homenatgen l’obra de grans artistes com Velázquez, Dürer, Rembrandt, Goya, Van Gogh, ens vénen a dir, simplement, que estem davant d’una part important de la història de l’art. La combinació d’aquestes petites joies que l’Enric va pintar per a cada composició o que va rescatar del suposat oblit en el que cauen les creacions quan no les tenim presents, no fan un collage estèril. Al contrari, sumen forces enèrgiques plenes d’una vida i d’un sentiment que t’atrapa encara que no vulguis. Notes que hi ha alguna cosa més perquè entens la composició només veure-la. No es fa estranya, et convenç i et comunica el seu significat sense trampes. A cada una de les Parets hi ha una història, una història de veritat que no costa gens d’endevinar. Quan això passa es produeix un moment màgic entre l’espectador i l’obra que contempla: sé què em vols dir, ens hem entès! 3


Les parets dels meus tallers són les obres que més difusió han tingut de l’Enric Adserà Riba i les que hi ha a més col·leccions públiques i privades. Són les que viatgen a bord dels grans vaixells que les exhibeixen a les seves sales. Són a tot el món perquè són properes. Són l’obra més íntima d’un artista que, per por de quedar-se curt, ens les ofereix en tota la seva immensitat. Josep M. Rovira i Valls

Àngel 1991 - 125 x 95 cm Tècnica mixta 4


De Eenzame Weg 1989 - 125 x 150 cm Tècnica mixta

5


Llum d’oli 1981 - 125 x 150 cm Tècnica mixta

6


Le Coeur de Pierrette 1991 - 150 x 125 cm Tècnica mixta 7


Visi贸n 2000 - 150 x 122 cm T猫cnica mixta 8


Fil 1996 - 55 x 45 cm Tècnica mixta

REVUE 1995 - 55 x 45 cm Tècnica mixta

Sant Sepulcre 1993 - 50 x 40 cm Tècnica mixta

Hojas selectas 1994 - 50 x 40 cm Tècnica mixta 9


10


Pàgina anterior: Telèfon 1993 - 244 x 110 cm Tècnica mixta

Porta 1991 - 160 x 200 cm Tècnica mixta 11


ENO 1995 - 55 x 75 cm Tècnica mixta

Los apóstoles 1995 - 88 x 109 cm Tècnica mixta 12


Leichte Konzerte 1995 - 100 x 120 cm Tècnica mixta

Salut d’Amour 1995 - 100 x 120 cm Tècnica mixta 13


Merona 1995 - 55 x 75 cm Tècnica mixta

Heno de Pravia 1995 - 90 x 110 cm Tècnica mixta 14


Polaca 2000 - 150 x 122 cm Tècnica mixta 15


Rossini 2000 - 150 x 122 cm Tècnica mixta 16


Violí Bouma 2000 - 150 x 122 cm Tècnica mixta 17


Enric ADSERÀ RIBA El sentit del solc i el rovell Finalment, l’Enric Adserà Riba i el Museu de la Vida Rural s’han trobat. Hi ha, en aquesta oportuníssima confluència, tota una trama substancial de motius comuns que la feien necessària, imprescindible, esperada. Potser, fins ara, el Museu i l’artista no havien encertat l’ocasió de conèixer-se prou bé. El Museu de la Vida Rural, que és la institució etnogràfica més important del país, té com a objectiu principal la fixació i interpretació dels estris, les feines i els costums de la vida pagesa. L’Enric Adserà Riba elabora, des de sempre, el caràcter, l’estil i la producció del seu art amb un propòsit i uns materials paral·lels, si no gairebé idèntics, als del Museu.

Enric Adserà Riba Fotografia: © Cesc Anadón

Imaginem-nos un foc a terra que somiqueja en una llar d’agricultors del poblet de Cabra del Camp. El campanar de la parròquia, a tocar de la casa, ha quedat silenciat perquè la Guerra, acabada de poc, li ha robat la campana. Les hores i els dies fa molt que es van aturar i res no es renova. Hi ha poc pa al rebost i tot escasseja. Unes brasetes s’apaguen i es fan carbonet al voltant de la flama mandrosa. I en aquest magre decorat neix l’artista, tercer de quatre germans d’una família mig benestant en l’ànima de la qual batega un estrany alè de sensibilitat i de respecte per la cultura. El món que informa la creixença d’aquest vailet és, doncs, d’una simplicitat natural i bàsica. Aviat mostrarà una atracció curiosa per aquells carbonets que guixen i per les parets tot just emblanquinades i les paperines de paper d’estrassa de ca l’adroguer, materials magnífics perquè aquell que s’ha de fer artista pugui començar a exercitar-se. També construirà les seves pròpies joguines amb les llaunes de sardines, els taps de suro i les espardenyes velles que la mare llença. Les tàpies escrostonades, la molsa de les pedres antigues, les vetes de l’argila en els marges esllavissats, el rebrec de les fesomies dels jaios, els canvis de colors dels arbres i els sembrats, la mort de la fusta i el ferro a les portes i finestrons esdernegats, tot això fascina els ulls enormes i penetrants del petit Enric.

18


El mestre el fa sortir sovint a la pissarra per la seva excel·lència en cal·ligrafia i dibuix. L’arquitecte Cèsar Martinell, amic de la família, no trigarà a descobrir el talent del noi i li ofereix unes primeres lliçons de dibuix a la seva granja de Valls. A nou anys, el noi fa amb bicicleta uns quinze quilòmetres entre Cabra i la granja de Doldellops dels Martinell i s’hi està un mes aprenent dibuix, perspectiva i història de l’art amb l’arquitecte. Als dotze, la bicicleta l’haurà de dur, cada dimecres i durant dos anys, a rebre lliçons de dibuix i escultura amb l’escultor Josep Busquets, a qui l’ha adreçat l’oncle Enric Adserà, metge insigne i filantrop. Encara adolescent es trasllada a Barcelona, on fa els cursos de l’escola Llotja i assisteix a classes de dibuix a la cúpula del Coliseum i al Cercle Artístic de Sant Lluc. El dibuixant Joaquín Gallardo li descobreix l’aptitud de cantant i el fa ingressar a l’Orfeó Laudate. També li facilita una feina al gabinet de disseny gràfic d’en Pla Narbona, l’exigència estètica i l’esperit de bon gust del qual impregnen profundament la sensibilitat d’Adserà. I ens haurem de fixar en aquesta influència –les lliçons de l’alt grafisme- per entendre la seva progressió cap a l’ús equilibrat de les geometries i el llenguatge de la vida dels materials. Aleshores, l’activitat de l’Orfeó el porta sovint a actuar per Europa i, en un d’aquests concerts, a Gal·les, s’enamora de la Korrie, cantant d’un orfeó holandès, que es convertirà aviat en la seva dona, la qual cosa determinarà un canvi radical a la vida de l’Enric Adserà Riba. Es casa i es trasllada, per sempre, a Holanda. Canvi de llum, canvi de paisatge, transformació de les bases estètiques. A Catalunya s’havia centrat, sobretot, a estudiar la figura; a Holanda fa cinc anys de perfeccionament a la Rijksakademie van Beeldende Kunsten d’Amsterdam, amb el mestre Wim Vaarzon Morel i Huub Loontjens. I esdevé, força de pressa, un dels pintors més reconeguts a Holanda. Grans exposicions a Suècia, Alemanya, als Estats Units. Però, de tant en tant, torna a Cabra, potser a confirmar colors, formes, ombres i atmosferes, fins i tot olors i sons, que són el canemàs que duu a dintre des de sempre. Finalment compra una casa a Barberà, on passa actualment llargues temporades. Ha canviat la figuració per l’experimentació constant amb les formes pures i les composicions abstractes, pels efectes del reciclatge de materials que són la sorra del rellotge del pas del temps. Però manté sempre la virtuositat en una lògica impecable d’una combinació precisa de formes i gradacions de colors, tot preservant-se dels contrastos violents i establint una poètica particularíssima amb allò que la terra ofereix espontàniament i amb els efectes materials de la digestió dels segles. Aquesta exposició resulta simbòlica, perquè Adserà Riba reconeix en el Museu de la Vida Rural un gran recer connatural, el solc llaurat, anyada rere anyada, per la rella essencial del seu art.

Joan Rendé Masdéu Escriptor 19


Museu de la Vida Rural Carretera de Montblanc, 35 43440 l’Espluga de Francolí Conca de Barberà www.museuvidarural.cat


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.