Revista 2n trimestre

Page 1

Al RoigViu

1


Sumari

EDITORIAL REPORTATGE Hipters

ENTREVISTA La brigada MODA JORNADES CULTURLAS Tallers /xerrades Entrevista Premis QUÈ FEM RACÓ CULTURAL OCI EQUIP 2


" Aprendre és important, aprendre a aprendre, ho és encara més, però saber per a què s’aprèn, això sí que és essencial! " J. Piaget “ Com una font, a voltes, la paraula diu els secrets del món.” Joan Vinyoli

editorial

“JO TINC UN SOMNI 1”

Alumnes, Estic orgullosa de reunir-me amb vosaltres avui en la que serà la darrera trobada amb la promoció 2010-2014 de l’institut Montserrat Roig de Terrassa. Quatre anys, com la meva filla, compartits. El 2010 recordàvem la Montserrat Roig quan expressava “Escriure i llegir ajuda, ajuda a viure, que potser és l’afer més important”. Hem viscut conjuntament amb curiositat, sorpresa i emoció un seguit de paraules, sintagmes, frases, subordinades, versos, contes, novel·les, cançons, raps, anuncis i ... fragments d’existència. Ens hi hem esforçat i en aquest espai hem definit amb el llenguatge les nostres classes. I llegíem, vam llegir i hem llegit lliçons que ens han fet més grans, com ara que “els homes no poden ser ser si no són lliures”, d’Espriu; que “ens exalta el nou i ens enamora el vell”, de Foix; que tots i totes volem ser l’Alba del Mecanoscrit del segon origen, “la mare de la humanitat actual”, valenta, justa, decidida i culta. Segurament, a voltes, escriurem, al cap de molts anys, algunes d’aquestes paraules de la memòria. I ens retornaran quan “la tocava amb cobejança latent”, “el pubis escarolat i la gropa sumptuosa”, “les espècies més perilloses del Mediterrani”, “Que bé, bombons!”, entre moltes d’altres. Tot i així, les paraules, a vegades, importen poc si no menen a curt termini a una acció. Ara és el moment de l’agraïment als qui han demostrat l’acció compromesa en el sentit ampli de l’Educació, el moment de la nostra comissió d’Activitats i Valors, sense la qual tasques de sensibilització de drets humans i actes de cohesió de centre no haguessin estat possibles. Heu demostrat, comissió, el millor dels exemples: que els valors no es diuen, sinó que es practiquen. Gràcies! [1]

Discurs de comiat a la promoció 2010-2014 i a la comissió d’Activitats i Valors, realitzat a la festa de final de curs.

3


Mentrestant, les fotografies van passant i mostren el balanç de l’etapa, d’un cercle que ja es va tancant. Queda poc. Ara heu de conduir la nova cursa pel camí elevat de la dignitat, disciplina, esforç, “vinclantvos dòcilment a allò que us agita”, sense deixar de sorprendre-us per la vida que, com a l’inici la veu de la Roig deia, és l’afer més important. Perquè a la vida hi estem ara, però els dies vénen i se’n van. Una nova etapa us comença. I en aquest punt, ara ja, exalumnes meus i meves, hem de dir-nos el darrer poema que el sabeu memoritzat. Sí, el de Joan Vinyoli. Aquell que ens acompanya i ens ajuda a comprendre aquest instant. (... ) “assajant sempre cercles, per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla -i mai potser no n’estaràs segurque has assolit el cercle convincent. “ Joan Vinyoli (1914-1984)

Aquest és el somni. Assoliu-lo. Que tingueu sort! MARTA CODINA I VIVES Professora de llengua catalana i literatura. Coordinadora d’Activitats i Valors.

Institut Montserrat Roig de Terrassa, juny de 2014

26 de



HIPSTERS

Reportatge


Història:

El nom de hipster prové del terme “hip”, que "estaven en ona". Originalment, eren adolescents fins a 20-25 anys, de classe mitjana o alta, lliberals i d’esquerra (que defensen els drets dels treballadors) i aficionats al jazz, encara que també escoltaven Indie Rock. Els veritables hipsters eren aquells que van viure a EUA, entre els anys quaranta i cinquanta, i van adoptar l'estil de vida dels músics d'aquella època: llenguatge, roba provocativa, consum de drogues, actitud relaxada i sarcàstica.


Característiques dels Hipsters d’avui en dia Creuen que són més intel·ligents que els demes, porten roba de disseny independent (millor si és vintage). Son aficionats a la literatura, als gats, curtmetratges (mai miren anuncis o pel·lícules comercials) i a bandes o grups que poca gent coneix. Fan servir els triangles com al seu símbol d’identificació (també bigotis).Les seves ulleres són retro, semblen a les dels nerds. Porten la càmera a tots els llocs on van, són càmeres professionals, però les fotos que fan són de mala qualitat, els hi agrada mirar imatges de galàxies del univers,...


Roba i accessoris




Entrevista

Construcción de un objeto tecnológico

La Brigada El objetivo de esta brigada es aprender técnicas profesionalesque sirvan como preparación a Ciclos Formativos de carácter técnico como por ejemplo: técnicas básicas en madera, ebanistería y electricidad .

Opinión de Marina sobre la asignatura: Marina Borrego es la profesora de la materia optativa “Construcción de un objeto tecnológico”. Le hemos preguntado dudas acerca de la asignatura en privado, y esto es lo que nos ha contestado: ¿Por qué decidiste crear esta materia? Para que alumnos interesados en ejercer un trabajo propio de esta materia puedan al menos saber las cosas básicas y estar más cualificados en un futuro. ¿Para qué tipo de alumnos está creada la materia?

Pues para alumnos que he mencionado anteriormente, para un alumnado motivado a ejercer un empleo en donde lo que están haciendo ahora, les pueda ayudar más adelante. ¿Crees que los alumnos elaboran bien sus trabajos? Cuando se concentran en lo que realizan sí. Son alumnos capacitados para esta asignatura, solo necesitan un poco de motivación y concentración. ¿Trabajan en grupo o individual? Se van turnando los trabajos pero normalmente trabajan en parejas.


Alumnos de la Brigada :MohamedBoulben, Daniel Pérez, Raül Pérez, Marcelo Matarin, Tom Lansana, Erik Nogales, Andy Rodríguez.

Opinión de los alumnos de esta materia:

LaB

¿Qué pensáis de esta materia optativa? Es muy interesante y aprendemos muchas cosas que nos puedeservir en un futuro. ¿Qué objetos habéis construido en este trimestre? Hemos reconstruido un armario y una silla. ¿Cuál ha sido vuestro trabajo más difícil de realizar? Coger unadecapadora. ¿Estáis a gusto en las clases al trabajar? Sí. Muchísimo. ¿Termináis trabajos en casa? No. Todo lo acabamos aquí. ¿De dónde sacáis los materiales? La mayoría de los materiales se los trae Marina de su casa. ¿Nos podéis explicar lo que estáis haciendo ahora? Sí. Ahora unos estamos realizando una silla y otros están realizando una ventana. ¿Qué estáis haciendo con la silla? Hemos cogido una silla del contenedor y por un lado, dos alumnos la estamos encolando y tapizandoy otros dos están quitando las grapas del asiento y tapizando una nueva tela. Lavamos a dejar como nueva. ¿Y con la ventana que estáis haciendo? Dos alumnos más están decapando la pintura de una ventana y la vamos a barnizar y pintar. ¿Cuánto se tarda en acabar de realizar una silla? ¿Y una ventana? ¿Es difícil? En realizar una silla se tarda unos tres o cuatro días, y una ventana un par de días. No es difícil perotienes que trabajar mucho. ¿Qué habéis aprendido? Hemos aprendido el oficio de tapizar y de elementos que no habíamos utilizado antes.


LaB 14


15

Moda

SummerFashion


16


17


18


Com cada any , celebrem les Jornades Culturals. Fem diferents cursos, xerrades ... A més, celebrem l’any Vinyoli i el centenari de la publicació de “Platero y yo” de J.R. Jiménez. us invitem a gaudir


EL Primer estel Al fons de tot es dreça una muntanya prometedora, el dia ja finit. És bo no tenir sempre el que volem i bastir una cabana d'esperances: així, per l'entrellum, el primer estel fulgura net, silenciós incita, sense fer mal, a un goig que no turmenta que sigui breu; sabem que en esvanir-se serà tot lluminària el firmament. No em puc, doncs, plànyer de la meva sort; aquí m'estic ple de pressentiment d'una vida auroral sempre futura que és ara sols nit clara sense vent


Platero es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera que se diría todo de algodón, que no lleva huesos. Sólo los espejos de azabache de sus ojos son duros cual dos escarabajos De cristal negros. Lo dejo suelto, y se va al prado, y acaricia tibiamente con su hocico, rozándolas apenas, las florecillas rosas, celestes y gualdas... Lo llamo dulcemente: "¿ Platero ?", y viene a mí con un trotecillo alegre que parece que se ríe, en no sé qué cascabeleo ideal...Come cuanto le doy. Le gustan las naranjas, mandarinas, las uvas moscateles, todas de ámbar, los higos morados, con su cristalina gotita de miel...Es tierno y mimoso igual que un niño, que una niña...; pero fuerte y seco por dentro, como de piedra. Cuando paso sobre él, los domingos, por las últimas callejas del pueblo, los hombres del campo, vestidos de limpio y despaciosos, se quedan mirándolo: - Tien'asero... Tiene acero. Acero y plata de luna, al mismo tiempo


TALLERS

En primer lloc, els alumnes de 1er d’ ESO han fet una sèrie de tallers durant les jornades culturals del dia 23 d’abril. Els tallers que han fet són:

•HIP HIP HOP. En el taller de hip hop tractava de fer balls però no eren totalment d’aquest estil i a alguns alumnes no els va agradar gaire. Va col·laborar Mireia Garcia, alumna de 4t d’ ESO i es va realitzar a l’aula d’altaveus.

•IRISH IRISH DANCING. El taller de irish dancing, consistia en ballar una dansa irlandesa anomenada Céilidh. Les professores que van col·laborar en aquest taller van ser Ailís i Isabel Muriana i es va dur a terme a l’aula d’altaveus.

•BREAK BREAK DANCE. En el taller de break dance va anar Laser Djove, que va ser el monitor, hi sabia molt d’aquest estil de ball i els alumnes no van parar de ballar. S’ho van passar molt bé. Es va realitzar a l’aula d’altaveus.

•BICICLETADA. BICICLETADA. El taller de bicicletada va fer una voltada fins al llac petit durant dues hores. El monitor d’aquest taller va ser Carles C.


•CASES CASES ROMANES I CONFECCIÓ MOSAIC. El taller de cases romanes i confecció mosaics la primera hora era d’explicació, per la qual va resultar una mica avorrida per als alumnes, i la segona hora van dedicar-la a crear un dofí de mosaic. D’aquest taller es va fer càrrec la Sílvia Comelles del Museu Terrassa Glòria Major i es va realitzar a l’aula 1.6.

•JOCS JOCS DE TAULA. El taller de jocs de taula van jugar amb diversos jocs a l’aula oberta. S’ho van passar força bé.

•GIMCANA GIMCANA MESURES. El taller de gimcana mesures tractava de fer problemes matemàtics i va resultar avorrit per alguns alumnes. El que es fa fer càrrec d’aquest taller va ser Toni Latorre a l’ interior del centre.

•POLSERES POLSERES I TRENES. El taller de polseres i trenes va dedicar-se a fer polseres i trenes amb boletes de colors i van fer-li formes d’animals. També van fer uns cocodrils. Va ser força entretingut amb la col·laboració de Laura P, alumna de 4t d’ ESO. Es va realitzar a l’aula oberta.

•Alguns nois i noies, els hagués agradat realitzar algun taller relacionat amb la cuina, especialment amb la xocolata.


Xerrades

1er D’ESO •ESTRATÈGIES ESTRATÈGIES EDUCACIÓ EMOCIONAL En la xerrada d’estratègies educació emocional van parlar de les coses que havien aconseguit i tots els objectius que havien obtingut al llarg de la seva vida. La xerrada la va fer el Feliciano a l’ aula 1.6.

•EMPATIA EMPATIA I ASSERTIVITAT En la xerrada d’empatia i assertivitat van fer jocs cooperatius per confiar més els uns amb els altres. Per exemple, una persona havia de caminar al seu aire i quan un altre company deia el nom d’aquest, es tirava al terra i el company l’havia d’agafar abans de que caigués a terra. La xerrada la va fer la Mònica Rodríguez a l’aula 1.8.

•JOCS JOCS D’EMPATIA En la xerrada de jocs d’empatia van parlar del que consistia l’empatia i van fer diverses activitats per posar-la en practica. Per exemple, havien de dir quines coses voldrien canviar i passar una bola de fill de llana a la persona que volguessis fins que la llana els va acabar unint a tots. La xerrada la va fer l’Anna Soler a l’aula de INSO.

•NEGOCIEM NEGOCIEM PER GUANYARGUANYAR-HI TOTS En la xerrada de negociem per guanyar-hi tots van explicar com demanar les coses correctament de diverses formes. La xerrada la va fer Luci Morera i es va realitzar a l’aula 1.7


FOTOS 1er D’ESO

Per completar, els alumnes de 1er juntament amb els de 2n han realitzat un vídeo amb la música de Happy. https://www.youtube.com/watch?v=IUjKQxcZ01c&feature=youtu.be


Els primers cinc tallers que • Gimcana de Mesures( van fer els alumnes de Van fer una gimcana amb segon cicle de l’ESO foren: relacionada amb el mon de l’esport) • Shim-Sham (Es un ball • Tangram (Es una tècnica associat al jazz) japonesa per fer figures a partir d’una única peça de • Kinesiologia (Es una paper ) tècnica cerebral que • Balls de cultura consisteix en connectar els popular(van ballar i dos hemisferis del cervell aprendre valls que per fer que treballin l’hora, pertanyen a la cultura i així aconseguir el nivell catalana) d'estrès)


Els tallers que varen fer els alumnes de segon cicle de l’ESO foren:

• Taller de xocolata (Una mestre de pastisseria els va ensenyar a fer piruletes de xocolate) • Escriptura creativa(Van • Edició de fotografia (Van aprendre ha redactar aprendre com editar una imatge redaccions creatives) • Henna(Es una tècnica de a traves d’un programa informàtic) coloració de la pell d’origen • Poliedres (Van adquirir oriental) informació relacionada amb el mon de la geometria)


Les xerrades que van fer els diferents grups classe de 2n d’ESO són les següents: I TU, COM ETS? A l’aula 1.1, amb la psicòloga Carme van aprendre a buscar la seva pròpia personalitat ja que molts dels alumnes els hi costava saber com eren de veritat i no com els altres deien que eren. AFECTIVITAT A l’aula 1.2, amb la Maria Molina sobre l’afectivitat entre les persones, l’amor i el carinyo.


CREEM MÓNS. A l’aula 1.3, amb la Marta Martí, aquesta xerrada tractava de llibres il·lustrats i temàtics per que els nens puguin aprendre amb llibres que també estiguin il·lustrats i no només amb llibres amb lletra petita i sense fotos ni decorats. CANTAR EN LLENGUA DE SIGNES. A l’aula 1.4, amb l’Antoni i la Hala, on els hi van ensenyar a cantar sense fer servir la veu i només utilitzant el llenguatge de signes per a poder comunicar-se.


• Òrgans dels sentits: Era una activitat que consistia en fer exercicis per entrenar els sentits, com per exemple tapar-se els ulls i tocar un abjecte i dir que era, tapar-se els ulls i provar diferents gustos... Es va fer només una classe de dues hores, i ho va organitzar el departament de Ciències. •

Para paradise: paradise: Va ser una activitat organitzada per alumnes de 3er d’aquest centre, La Julia Guillamon, la Sara Muñoz i Pol Sánchez. Aquesta activitat tractava de aprendre l’estil de ball Japonès de Para Paradise. Els van ensenyar els passos i al acabar d’assagar varen fer el vall sencer. Aquesta activitat va agradar bastant, però van acabar molt ràpid i van haver de fer altres activitats al acabar la coreografia. Només es va fer una classe de dues hores.


Cupcakes: Cupcakes: Aquesta activitat consistia en elaborar magdalenes i adornar-les, primer van fer tots junts la massa de xocolata i un altre normal, tot seguit van es van separar en dos grups, els que volien fer les • de xocolata. Finalment les van posar al forn, i les van adornar. Es va dur a terme en dues hores en un grup. Va ser organitzat per tres noies de tercer.

Hockey: Hockey: Es va realitzar en el club natació de Terrassa. Tractava de practicar aquest esport i havien de fer una sèrie d’activitats, com per exemple jugar al rei de la pista (entraven a l’àrea de porteria, començaven tots a córrer i amb la pilota de hockey havien d’evitar que la llencessin fora de l’àrea ). Els van ensenyar a tirar a porteria i a passar la pilota entre ells, i finalment van fer partits. Es van fer en dos tallers, dues hores cada grup. El professor era un monitor de hockey del club (Joan C.) i dos ajudants alumnes de 4rt que eren la Judith Astals i el Pol Albericio.


Expressió corporal: Al principi havien de fer escalfaments jugant al joc de la cadira, i estirant les extremitats, i per acabar havien de fer figures amb el cos i una altre persona tenia que imitar. Es van fer tres classes de dues hores, amb una monitora (Sandra B.) • Esgrima: Aquesta activitat tractava d’aprendre a dominar l’esport d’esgrima. Primer van escalfar fent una sèrie de moviments en les articulacions per evitar lesions, tot seguit es van posar els cascs i la monitora va explicar com eren els moviments amb els sables. Al acabar l’explicació van haver de practicar els moviments en parelles, i finalment varen fer competicions en parelles practiquen els moviments que els van ensenyar.


• Zumba: Zumba: Es va dur a terme l’activitat en el gimnàs del centre. Aquesta activitat consistia en aprendre els moviments de Zumba especials per tonificar el cos. Aquesta activitat va agradar a la majoria de persones, però d’altres es van quedar assegudes. Aquesta activitat la va realitzar una monitora de Zumba del club natació (Alicia) en la classe 2.5 i en al gimnàs.


JORNADES CULTURALS DE 4rt Durant el període de jornades culturals ( 22 i 23 d’Abril), els alumnes de 4rt han realitzat un seguit de diverses activitats: •POSITIVEM-NOS: dinàmiques que ens faran la vida emocional més saludable. Una activitat realitzada per: Luci Morera. •Minyons: castells catalans. Una activitat realitzada per: monitors de minyons. •CAPOEIRA: art marcial que consisteix en ballar lluitant. Una activitat realitzada per: Àlex (monitor brasiler) i Rita (alumna). •CONTES: narració de contes culturals. Una activitat realitzada per: Elet. •GOSPEL: cant d’estil entre jazz i blues. Una activitat realitzada per: Genís Sobrado. •CUPCAKES: activitat de rebosteria. Una activitat realitzada per: alumnes de 4rt.


RISK: joc d’estratègia. Una activitat realitzada per: alumnes de 4rt. JOCS D’ESTRATÈGIA: diversos jocs de roll. Una activitat realitzada per: Landròmina. JOCS COOPERATIUS: jocs amb els quals el seu objectiu és associar-se amb els companys i fonamentar la cooperació. Una activitat realitzada per: Pere Peris i alumnes de cicles. CREPS: activitat culinària. Una activitat realitzada per: Beatriz CUSTOMITZACIÓ ROBA: a prendre els primers passos per personalitzar la roba. Una activitat realitzada per: alumnes de 4rt.


A més d’aquestes activitats, també han assistit a Capoeira xerrades durant aquests dos dies: •SENSIBILITZACIÓ DRETS HUMANS: el seu responsable és Joan Tamayo, advocat. •AMIR: una història de superació personal i projecte solidari, que es va fer amb anglés, a la biblioteca de l’institud. •TERRASSA-SAHARAUI O LANCI DE LA FUNDACIÓ VICENT FERRER. El responsables és: Crespinell. •SHERRY ENGLISH. •POBRESA O MALA DISTRIBUCIÓ: una xerrada de mostra de coneixement i consciència per als alumnes.

Xerrada Amin Sheik in English


OPINIONS: Hem preguntat a algunes persones de la comissió de festes de 4rt per saber la seva opinió sobre aquestes jornades culturals: -JUDIT ASTALS:Aquest any, les activitats han estat ben organitzades i interessants. Però cal dir que l’acte de Sant Jordi va resultar ser massa llarg i pesat. Pel pròxim any, suggereixo que aquest acte sigui més dinàmic, fent, per exemple participar el públic. -LAIA FIGUERAS:Opino el mateix que la meva companya, les activitats van ser divertides, sobretot Minyons. He trobat a faltar activitats més esportives, com Hip-hop, bàsquet o hockey,... I hagués preferit triar les xerrades. - BERTA ALSIUS: La imatge i el so durant l’acte de Sant Jordi, van estar perfectament coordinats. Pel que fa als tallers, els vaig trobar entretinguts. I en quan a les xerrades, tot i que encara que totes van ser interessants, potser en suprimiria alguna.


• -MARTÍ GUERRERO: Després del gran esforç que vam fer els integrants de comissió de festes, l’acte va quedar molt bé, sembla ser que a tothom li va agradar i el públic es va comportar adequadament. Vaig assistir a unes activitats de 3er d’ESO, i em van agradar molt. Destacaria DJ Flo i Zumba, que el pròxim any es podrien realitzar també a 4rt. • -KEVIN RODRÍGUEZ: Recolzo la opinió d’en Martí, i estic d’acord amb ell de que alguns tallers de 3er d’ESO van estar realment divertits. Però s’ha de dir que els nostres, també ho eren. Els que més em van agradar van ser els contes culturals i Minyons, ja que eren jocs perquè tots els membres del grup hi col·laboressin.


JORNADES CULTURALS 1R 2N DE BATXILLERAT

Els alumnes de batxillerat el dimarts no van fer jornades culturals, van fer classe normal. El dimecres a primera hora, tots dos batxillerats van fer l’acte de Sant Jordi al gimnàs, de 8:00 a 09:30. De 09:35 a 11:00 van anar a la universitat d’enginyeria de Terrassa a escoltar una xerrada d’un professor de l’Abat Oliva que anava sobre que significa ser universitari. Els alumnes, en Marc i el Joel que son els que es van oferir a respondre les nostres preguntes ens van dir que la xerrada va ser molt interessant, però ja sabien de que tractava i ja tenien coneixements previs.


La Marta Codina és professora de Català i la Coordinadora d’activitats i valors i s’encarrega de gestionar tots les activitats que es celebren al nostres Institut com el dia de les dones, Jornades Culturals...... 1. Que t’han semblat aquestes jornades culturals? Doncs estic molt satisfeta d’aquestes jornades culturals, perquè han funcionat gracies a la col·laboració i a la bona participació de tota la comunitat educativa. L’institut ja se sent seus aquests dies. Hi va haver una prèvia d’escalfament decorant l’ institut i recordant els escriptors i l’alumnat ha participat fent tallers. Tots els nivells s’han mostrat molt participatius alhora de fer l’acte de sant Jordi. També hi va haver una bona actitud per part dels alumnes i això és molt positiu perquè vol dir que l’alumnat té ganes de cel.lebrar aquest dia i que sap que és important per la vida d’aquest institut. De fet jo crec que ho gaudim tots, hi ha mes bon ambient, hi ha voluntariat i això dona uns fruits. 2. Quins son els tallers que penses que han tingut més èxit? Normalment els tallers que tenen mes èxit són els mes actius, es a dir tallers com (kapoeira, gospel, hockey, cupcakes...) però haig de dir que els tallers realitzats per companys i companyes vostres totalment

voluntaris també són exitosos, com el para para, hip hop o hockey, entre d’altres. Tot i que estic orgullosa també que hagin funcionat els tallers creatius, que tot i que son mes tranquils ajuden a despertar i mostrar habilitats d’alumnes que altres vegades a la classe o en un entorn mes acadèmic no llueixen tant. I els que menys? Aquestes jornades culturals gairebé tots els tallers han funcionat, jo no en descartaria cap, sobretot han funcionat perquè han aprofitat propostes, d’alumnes.


3. Canviaries alguna cosa? En general crec que l’estructura funciona: de bon mati xerrades relacionades amb el fil conductor de totes les jornades de cada nivell, desprès tallers i el dia de sant Jordi, l’acte de sant Jordi. Com que hi ha molt alumnat, uns gairebé 500 de secundària mes els de batxillerat, a vegades costa organitzar i tothom vol mostrar les accions i es pot arribar a fer pesat. L’únic que crec que es pot millorar son els continguts de l’acte de sant Jordi. Hem d’intentar que no sempre organitzin els mateixos departaments : llengües i música, cal que fem mes partit amb la resta de departaments durant l’acte

“ Entenc l’educació de manera integral i aquestes activitats permeten treballar de manera competencial “ 4. Que es el que t’ha costat més organitzar o distribuir? Costa molt tenir-ho tot lligat, has de parlar amb moltes persones i has de demanar moltes col·laboracions, tenim un pressupost reduït i moltes activitats per fer, per tant has de demanar de molt alumnat, de molt professorat col·laboracions i això fa doncs que s’hagi de tenir contacte amb moltes persones i és el que costa mes de lligar i quan deia al principi que estic satisfeta és per què per sort no hem hagut de recórrer a posar pel·lícules o anar al pati a jugar a pilota, si no que han funcionat .

5. Com valores la participació dels alumnes? Doncs, molt positiva, sobretot a secundària, estic encantada de sentir alumnat de primer que diu “m’agradaria que fossin més dies” perquè esteu rebent informacions i cultura a les xerrades i esteu participant amb companys de diferents nivells. Per tant, sentir a dir que volen mes dies és positiu, també m’agrada saber que els de quart estan orgullosos de participar molt i que els de tercer volen agafar el relleu i els de batxillerat malgrat portar l’estrès d’uns estudis durs, doncs també col·laboren. Estic orgullosa. 6. Que es el que més t’agrada de la teva coordinació d’activitats? Jo entenc la educació de manera integral, per tant aquesta coordinació permet realment treballar competencialment i que l’alumnat pugui demostrar totes les seves intel·ligències, intel·ligència no nomes lingüística ni matemàtica, si no la intel·ligència creativa o musical, entre d’altres...


I el que menys? El que fa patir és que com es deleguen moltes funcions , alguna d’elles es descontroli, surti malament o no funcioni... aquets moments d’estrès puntuals fan patir, tot depèn de tu i tu ets el major responsable. 7. Des de que vas arribar al teu càrrec de coordinació quines han sigut les millors Jornades Culturals que has fet?

Sempre hem anat millorant, des de les primeres fins a les ultimes, les darreres jo penso que són el fruit de tot el que hem après al llarg dels anys. 8. Que t’han semblat les xerrades? les xerrades les fem a primera hora perquè esteu mes desperts i en general penso que han estat amplificadores de mides, algunes d’elles han estat en angles, sobretot a 4rt n’han tingut tres en angles, hem intentant que algun taller a 4rt fos en francès, i kapoeira fos en portuguès. També m’agradaria dir que les jornades culturals tenen un fil conductor, tenen un eix temàtic i que no nomes es tracta de no omplir d’activitats i ja esta . 9. D’on treus tots els contactes de les xerrades? Per sort encara les administracions subvencionen xerrades i tallers com el PAME i la mostra de coneixement però sií que trec molt del fet d’haver estat en el mon associatiu, el fet d’haver sigut monitora d’esplai id’haver participat en altres associacions de Terrassa, això ajuda.


EL ACTE DE SANT JORDI DE PRIMER CICLE

El passat 23 d’abril es va celebrar l’acte de Sant Jordi en el qual van participar diversos alumnes i professors de l’ institut. L’acte va començar amb una lectura de poemes de Joan Vinyoli en català i un fragment de “platero y yo” en castellà, seguidament en George, el director va fer el seu discurs, seguit per l’entrega de premis dels jocs florals, al mig d’aquests van posar un vídeo on sortien els de primer i segon ballan la cançó “HAPPY” de The Pharrell William.

Victor vallejo Genís Sellarés


La leyenda de la Tigresa de Jade La perfección, dicen, sólo está en el firmamento. Allí, los sueños brillan en cada estrella. Flotan deseos. Iluminan ilusiones. Roxanne falleció en el momento en que un sombrero pirata se posó sobre su cabeza. A partir de ahí, la nueva Tigresa de Jade nació. Cuenta la leyenda que en Oriente, una mujer, muñeca de porcelana, de cabello rojo como la misma sangre, rizada como si las almas arrebatadas se hubieran quedado atrapadas en una danza de curvaturas extrañas y rígidas, sin movimiento a no ser que la bendición del aire meza su cascada, retaba constantemente a su propio destino. destino. Las voces hablan y vuelven a contar. Aquella extraña doncella, cuyos oídos terceros identificaban como Jade Thygra, Thygra, era esbelta, De l'70m de estatura, mintiendo O'5m más por el tacón de sus características botas. Entonces, se rumorea que sí que hay una perfección. Una excepción. O eso cuentan los marinos u hombres, esclavos de Lujuria; Un cuerpo delgado, tonificado. Porque así era. Jade poseía un cuerpo envidiable. Su rostro, refinado y femenino, se adornaba por unos grandes y seductores ojos verdes esmeralda; tan intensos como la mismísima piedra de Jade; llenos a esas alturas de historias por contar. De miedos y vivencias. De decepciones y alegrías. Eran la mismísima marea. Pero allí no acababa su encanto, una risueña nariz, pequeña y algo puntiaguda, descansaba algo más arriba de su pequeña boca. Ésta, de labios carnosos y carmesí, despertaban deseo. ¿Inocencia? Podría ser. Pero los esquemas de esta mujer se romperían. Su cara bonita no era lo que le abría las puertas de cada lugar al que iba. No, había mucho más. Al final de su cuello delgado descansaba una espalda ancha; sin haber exagerado, hombros redondeados y brazos largos y torneados; ocultando una fuerza bruta que dejaría boquiabierto a más de un ignorante juzgador. Pero aquellas extremidades no podrían terminar de mejor manera que con unas manos de pianista innata. De largos y delgados dedos; daba la impresión de ser frágil. Tan incorruptible... Hasta que llegaron sus senos, bien alzados y de golosa talla media, sus caderas femeninas y anchas, su ombligo divertido y anfitrión de visitas obscenas. Pero, cuando creían los oyentes de leyendas que ya no había más, quedaban sus glúteos firmes, tanto como la carne de sus también torneados muslos. Y sus largas piernas, y sus pequeños pies, y cada perfecta uña cuidada. Entonces, díganme, a mi, que soy un pobre narrador. A mí, que soy quien cuenta leyendas que han llegado a mis oídos. Y que esa gente que me la contó haya oído lo mismo en el trabajo, yendo a comprar, o en la cama del amante. Díganme, ¿existe ahora sólo la perfección en el firmamento? Puede que no... Pero me temo que, a ésos intensos y candentes ojos de Jade, ella no seria la excepción. Me pregunto como algo tan aterrador y angustioso puede despertar el énfasis en algunos hombres; porque la tersa y pálida piel de esta pelirroja no es regular. No, no la llaman tigresa por nada más que sus ojos o el porte que lleva a cada golpe de tacón... No. En aquella espalda que podría haber sido un lienzo de besos, alguien se adelantó y la marcó de por vida. Como Cuentacuentos los he fallado.“ Pero creo que la verdad de lo que os voy a contar sólo la sabe la mismísima Pirata. Su espalda, marcada por horribles cicatrices que nacen desde sus costados hasta unos dos centímetros antes de su columna vertebral, recuerdan al pelaje de un tigre. tigre.


Claramente puedo deciros las versiones que más se han oído; dicen que fue por la hoja de traidoras dagas. O de envidiosos latigazos. O pasionales arañazos de una mismísima bestia mítica. Entonces, vuelvan a asegurarme algo. En el alma de esta mujer, ¿los sueños brillan en cada estrella, flotan sus deseos, iluminan sus ilusiones? No es fácil describir a Thygra. Thygra. Recuerden que no es una mujer normal y corriente. No; no es la típica mosquita muerta que si puede te apuñala. Tampoco es la Barbie que sólo sabe llevar la ropa ajustada y abrirse de piernas. Mucho menos una chica que finge ser algo que no es para autoauto-proteger un interior dulce. Para nada. Ella es mucho más compleja, rompiendo estereotipos; pueda aparentar lo que Dios quiera que aparente. Quizá para entender la evolución de Jade, sus creencias y su idiosincrasia, deberíamos ser conscientes de su historia De las vivencias que la rodearon desde que abrió los ojos por primera vez y del primer llanto que emitió. Eso, o imaginarnos a un tigre con orgullo en los ojos. Un tigre que mata para respirar. Una bestia que moriría por subsistir. Así sería ella. Pero, antes que nada, si debería describirla con una sola palabra; independiente. Muchos no podréis imaginaros la magnitud y fuerza de esta palabra. La independencia; ¿Qué es, exactamente? ¿Qué conlleva? Mucho, eso es evidente. Jade es una mujer que se vale por si misma. Que puede estar sola; no necesita unos brazos que la rodeen para sentirse más segura. De corazón de hierro y alma de metal. Cree en ella como un cristiano creería en su señor pues, ha aprendido que el verdadero enemigo de uno mismo es su propia persona. Y de este mismo negro hay blanco, la única ayuda que realmente puede levantarte sonltus piernas. Esto la lleva a ser desconfiada; pero es algo que va atado a la cautela. Thygra ha sentido demasiadas veces el miedo. Tantas, que ahora podría irse de copas con el sin estremecerse. Ha sabido sonreírle con burla... Y es que aunque sea una esponja que absorbe sabiduría por allí donde pasa, gracias a que es una persona atenta, que se fija en los detalles y recuerda lo menos importante, sabe muy bien que lo que no te mata te hace más temible. Y así es como la describen; temible y letal. La vida le enseñó que una no puede ser compasiva. El paso del tiempo la ha esculpido con una soledad en la que se arropa. Difícil de penetrar. Difícil de querer. Es como la mismísima pieza del Tigre de Jade. Parece alguien negativa, pero está llena de vida y de positivismo aunque no lo demuestre. Cada día en su mente podría cruzársele la frase "Tú puedes“ mil veces. Una vez por cada gota de mar. Y no exagero. Afronta lo que se le cruza por delante. Sin embargo es mujer, ¿no? Tiene hormonas y eso le hace que de vez en cuando se descontrole. Que esté de mal humor... Pero le cuesta mucho gritar; lo ve una falta de respeto. ¡Si! Esta pirata sabe lo que es respetar. Y quizá por eso la respetan. Por eso, y por todo lo que ella es, la quieren y la odian. La admiran y la intentan descoronar. Es de las típicas personas que o te pueden caer muy bien o, por todo un contrario, muy mal. ¿Será eso una desgracia? Quién sabe, pero a ella no le importa. Consecuente y consciente con sus acciones. Responsable, pasional; pero no suele ser cariñosa. Muestra muy poco afecto con los demás y es que su único pudor es que la vean en su lado débil. Porque todas las personas tienen una debilidad... Padece de algún que otro de los Pecados Capitales como la Avaricia y la Gula…


Acercándose pero sin entrar en la Lujuria; "no hay tiempo para amar cuerpos ajenos, pero de vez en cuando brindarse placer no estaría mal". De carácter fuerte, de gran memoria y de fácil rencor. Energética y emprendedora. A pesar de aparentar ser intocable, nadie lo es. Es alguien con secuelas. Con tristes historias que contar que pesan más que todas las bonitas que ha llegado a vivir y zanjar. Es alguien que ha sido Tocada y Hundida un millón de veces. Sabia por ello, si... irreemplazable, quizá. Difícil de olvidar; esto ya empieza a dudarlo. Es alguien que por desgracia, tiene mucha autoestima y se enorgullece de lo que ve, pero que no cree que nadie más lo piense. Así que siente ternura cuando alguien intenta demostrarle su afecto hacia su persona, pero no se quiere engañar. Todo lo que sube baja, y a suerte el tiempo se va llevando lo que un día la marea trajo. Para rematar de hurgar en la personalidad de esta peculiar pelirroja; no creo que haya falta decir que es alguien competitiva. Es alguien que, aparte de enorgullecerse de si misma, de no dejarse pisotear por nadie... Las cosas a veces se le va de las manos. No es fácil hacer que pierda el control, y como la Templanza, sabrá elegir lo que es mejor. Pero quizá todo cambia si le rozan en el alma o si tocan a los que --aunque --aunque parezca mentira— mentira—- aprecia. ¡Entonces hará que el mar se encuentre en el cielo, y las estrellas en el mar! ¡Removerá todo! Y la ferocidad de su bestia interna, cada día más domada, se desatará.


Llum Blava -Corre o ens descobriran. descobriran.--li diu. No torna a parlar en tot el camí de tornada fins al cementiri. Allà la deixa a l’entrada, dóna mitja volta i comença a caminar per tornar al vell palau. -Espera! –crida ella.ella.-D’això... Ehmm...Gràcies. Ehmm...Gràcies. -De res res-- li respon sense girar girar--se ni deixar de caminar. -Ei!... Perquè m’has ajudat? -La curiositat mata mata-- li respon –Literalment. Tu ho tindries que saber més que ningú. I, per cert, els teus pares s’han esforçat molt per mantenir--te allunyada d’aixòmantenir d’això-. Diu mentre treu un penjoll amb una pedra blava –igual al que té ellaella- i li ensenya com brilla amb la mateixa llum blavosa que hi havia a la sala del palau. Només que aquesta no flota. –Així que procura que el seu sacrifici no haguí sigut en va. A l’Egwin li arriben unes estranyes imatges al cap. S’adona que són records. Llavors recorda que uns dies abans de morir la seva mare li havia donat aquell penjoll. Li havia dit que aquest era el símbol de la seva família. Que mai l’havia d’ensenyar a ningú i molt menys deixardeixarho, sigui qui sigui la persona que li demanés. Però aquest cas el podria considerar diferent va pensar no passarà res si li ensenyo a ell. Al cap i a la fi, té un idèntic al meu... Decideix dirdir-li. Gira el cap a on estava però no el veu. S’ha anat i ella no s’ha ni donat compte. Torna a mirar el penjoll, que ara el porta en la mà. Per un mil·lèsima de segon nota com si la pedra blava li cremés el palmell de la mà. De l’ensurt, deixa caure el penjoll a terra. S’ajup a agafaragafar-lo i el mira sorpresa. No s’ho havia imaginat. La pedra blava crema de debò i emet una llum blavosa cada cop que la noia la toca. Els teus pares s’han esforçat molt per mantenirmantenir-te allunyada d’això li havia dit el noi abans de desaparèixer. Però el seu avís havia arribat massa tard. Perquè ara ja no hi ha manera de mantenirmantenir-me allunyada d’això va pensar. Sigui el que sigui.


EL ACTE DE SANT JORDI DE SEGON CICLE I BAXILLERAT El passat 23 d’abril es va celebrar l’acte de Sant Jordi en el qual van participar diversos alumnes i professors de l’ institut. L’acte va començar amb la música del grup This is riot, aquest grup està compost per alumnes de 4rt ESO del centre. Tot seguit la Lidia Mingorance va cantar i tocar You are beautiful. Després en George, el director del centre, va fer un discurs. En darrer lloc els alumnes de 3r i 4rt van recitar i llegir algunes obres d’en Juan Vinyoli i d’en Juan Ramon Jiménez Jiménez. Per continuar els alumnes de batxillerat van llegir un fragment una novel·la d’en Joan Amant--Pinella. Amant Pinella.Per acabar en Josep Puertas va ver un discurs i es va fer

l’entrega dels premis literaris.

Jessica Zapata Carla Mora Cristina Gaya


ELS GUANYADORS/RES DEL CONCURS LITERARI DE SANT JORDI Premis de llengua catalana: 3r ESO NARRATIVA Iván Jiménez Fernández: La meva vida, la d’un pingüí Hola, em dic Cisco, i sí, sóc un pingüí. Visc en un món on, als pingüins ens tracten d’animals maldestres, divertits i lents. El que no sap ningú és com és la vida d’un pingüí de debò. El dia a dia és molt dur. Visc amb la meva família (es pot dir que és molt gran) d’uns cinquanta membres aproximadament i, cada dia hem de cercar aliment per poder sobreviure. Però imagineu el que és pescar per a cinquanta individus. Pel que fa a la meva colla, jo em considero molt intel·ligent però, no sóc gaire hàbil en terra jo encara sóc un pingüí jove, però m’he de començar a preocupar per viure. Fem torns per cuidar els ous i els nens, i ensenyo a nedar als més petits. M’encanta nedar. Com ja he dit, no sóc gaire hàbil en terra, però quan es tracta de llançar-se a l’aigua.. Bé, ara em disposo a explicar la història en qüestió; Un dia vàrem topar-nos amb una altra manada de pingüins. Els primers dies no hi havia problemes, cadascú tenia aliment i podíem viure en pau. Un dia mentre jo nedava i buscava aliment tranquil·lament, vaig sentir un so esgarrifós que procedia de dins l’aigua. De sobte, vaig veure com es precipitaven uns amics meus nedant amb totes les seves forces i fent-me senyals de que marxés. En el mateix instant vaig veure que els perseguia una silueta negra i enorme. Era la monstruositat més immensa que havia vist mai. Vaig fugir aletes ajudeu-me i, mentre fugia, sentia els crits d’auxili dels meus companys. Va ser tot molt ràpid i no vaig poder comprendre res fins que vaig sortir de l’aigua. Un cop vaig recobrar l’alè i la sang va arribar-me al cap vaig comprendre-ho; Havíem estat atacats per una manada d’orques sanguinolentes i afamades que buscaven aliment. Vaig contemplar aquell paisatge tenebrós i ple de sang (sang dels meus amics i familiars) i vaig desesperar. No sabia que fer ni com reaccionar. Aviat va aparèixer el meu pare dient-me que no trobava a la mare enlloc i que estava esgotat i desesperat. De seguida vaig trencar a plorar xocat per la notícia i, no sé ben bé per quina raó, no era capaç d’aixecar-me i anar a buscar-la. No era morta, havia aconseguit sobreviure a les orques, però estava ferida i necessitava ajuda. Unes hores després, un cop m’havia relaxat i havia buscat, la vaig trobar inconscient a la vora de l’aigua. Vaig cridar ràpidament el pare i vam poder salvar-la a temps.


A partir d’aquell dia va costar molt trobar aliment, les orques ens seguirien si marxàvem d’allà i se’ns estava acabant l’aliment. Vam odiar a les orques pel que havien fet i vam fer tot el que vam poder per resistir. Hi havia intencions de robar menjar a l’altra manada per tal de seguir vius. L’objectiu era mantenir-se vius el temps suficient per que les orques marxessin en busca d’aliment. Varen passar setmanes fins que allò finalment passés. Però abans va haver una intensa lluita contra l’altra manada per tal de resistir. Vam preparar un atac; però el problema era que la intenció era acabar amb ells del tot. Vaig proposar una col·laboració per tal de mantenir-nos amb vida tots, però va guanyar per majoria la proposta de l’atac, així que es van disposar a atacar a mort. El dia de la batalla jo no vaig voler participar, però una gran part de la família ho va fer, així que van arrasar amb tot. Vam tenir morts per part nostre, però el pitjor va ser el que vàrem fer nosaltres. Un cop va acabar la batalla tots els qui havien participat es va disposar a celebrar-ho. Llavors vaig veure-ho clar i vaig llançar el meu discurs; - Amics, familiars, no sé com podeu gaudir amb el que heu fet. No us heu parat a pensar-hi ni un moment, però ara m’agradaria que hi reflexionéssiu. Vosaltres heu atacat a un poble innocent i heu acabat sense pietat amb tots els qui l’habitaven només per aconseguir sobreviure. No heu repetit el que anteriorment vau rebre d’uns enemics més potents i perillosos als que odiàveu tant? No sou, d’alguna manera com LES ORQUES!? No sé si sereu capaços de carregar tota la vostra vida amb el pes de la mort d’un poble innocent que no havia fet res per merèixer el que li va passar. No sóc qui per dir-vos el que heu de fer, però vull que sigueu conscients del que heu fet. En acabar el discurs, tot el poble va emmudir. Tots els qui havien participat en la batalla es van sentir culpables i, alguns, inclús van plorar. Al dia següent de tot això, al llevar-me, vaig veure com, més de la meitat del poble es preparava per precipitar-se al mar per ser devorat per les orques, ja que no podien afrontar el que havien fet. En el moment que em van veure aparèixer van precipitar-se a l’aigua. En aquell moment vaig sentir un horrible sentiment de culpabilitat, va ser com si em perforessin el cor amb una estaca. Era el culpable del suïcidi de tots aquells éssers.


4tr ESO NARRATIVA Cecilia Coca Peña Surt el sol Surt el sol. Com cada mati. Com cada mati, li pregunto al gran astre per què vaig haver de ser jo l’escollida ` per molt que mai encara he rebut una resposta. ~ Com cada matí, passa la dona trista amb la bata descolorida i els esclops que li ' van petits. Mai sembla alegre i no transmet confiança en ella mateixa. El seu aspecte és descuidat, com si no tingués fe i hagués perdut l’esperança de tornar a agradar-se. El seu cos es para sempre uns segons a contemplar els aparadors de les botigues de llenceria i roba plens de maniquins impossibles. Encara són tancades, però compten amb una innecessària i inamovible Il·luminació nocturna. Els ulls tristois i cansats de la dona diuen: - Jo mai podré aconseguir-ho, jo sóc únicament una dona que neteja cada nit un institut ronyós en una simple ciutat que no té cap importància.Si ella sabés la rellevància de la seva existència... Si tots i totes en fóssim conscients... Jo, des d’aquí terra, empatitzo inevitablement amb ella. Com cada matí veig el vell sense sostre que dorm enmig de cartrons humits, resguardat als porxos de la plaça del Vapor i penso en antigues fàbriques tèxtils, sutge i pobresa extrema. -Viure per treballar, no treballar per viure.- Una pobresa que per molt que hagi disminuït, continua notablement present al meu voltant. Des de la meva privilegiada perspectiva veig el que la gent no vol veure. Criatures nocturnes, llops solitaris color carbó que fugen deis rajos solars, éssers que s'arrosseguen lànguidament... Criatures que la societat ha marginat deliberadament i que moren lentament entre les ombres. Com cada mati sóc conscient que el que dic no ho sent ningú, que la meva veu no arribarà enlloc i que per mi tot ha acabat. Va ser un instant, sols un instant de no res que ho acabà essent tot. A vegades, gairebé agraeixo que aquell monstruós monstre d’acer passés sense miraments per damunt el meu petit ' indefens cos i li prengués descaradament la vida per sempre. Ara només sóc unes restes biològiques que la gent ja ni es para a mirar. Tenen massa pressa per execra-s’hi. No més manyacs al cap, ni abraçades en nits insomnes, ni trossets de pernil oferts a amagadetes sota la taula del menjador. La cruesa de tot plegat ja no m'afecta, he après a conviure-hi i a reviure com a una observadora de la vida urbana. Com cada matí, el sol segueix el seu recorregut i ignora la meva eterna pregunta. Com cada matí.


Premis de llengua castellana 3r ESO NARRATIVA Carme Muntada: ESCRITOS DURANTE LA GUERRA CIVIL: El hambre se expandía por todo el barrio, como una plaga. No es que el pueblo no tuviese dinero, sino que los pocos supermercados que había en la ciudad, tenían la mayoría de sus estanterías bacías. El propietario, siempre nos decía lo mismo: Hasta que no se calme un poco la guerra por esta zona, los proveedores no se verán capaces de traer sus productos aquí. Me duele mucho, pero lo único que os puedo ofrecer, es esos trozos de pan hechos a base de harina y agua i esas bolsas de patatas gruesas i bien ricas. En el fondo, todos sabíamos que el pobre hombre nos estaba diciendo la verdad, y que muchos días se iba a la cama sin comer nada porque nos ofrecía su trozo de pan. Era una persona con un gran corazón, sin duda alguna. En casa no vivíamos mal, no nos faltaba nada, teníamos suerte. Mi madre siempre se ocupaba de tener algo de comida, i alguna tarde, trajo leche que le habían dado en el súper, como excepción. Una buena noche, los nacionales entraron a casa para llevarse los objetos de gran valor, o los que según ellos eran sospechosos. Recuerdo que nos quitaron un cuadro donde había un retrato de un personaje catalán. Mi madre les intentó decir que solo estaba colgado en la pared para tapar una grieta que se había producido por la humedad, pero antes de que pudiera abrir la boca, este ya estaba desmenuzado. Habían tenido piedad de nosotros. Por lo contrario, en casa de Manuel, lo habían roto todo, destrozando todos los objetos y quemando incluso algunas cosas. Una tarde de junio, mi tío vino como de costumbre. Como siempre, no venía a vernos, si no a cambiarse de ropa. La camiseta que llevaba él estaba repleta de agujeros y sucia de barro. Mientras se iba cambiando de ropa, hablaban con mi madre de lo que estaba planeando hacer con sus amigos republicanos. Nunca había entendido muy bien en qué consiste su trabajo pero mi madre me explicó que era como un bandolero bueno. Me hace rabia que mi tío se ponga la ropa de mi padre. ¿Es que no tiene él la suya? A veces pienso que quiere arrebatar todo lo que era de mi padre, y que tengo que frenarle los pies, ya que mi padre ya no lo puede hacer.


Desde que murió mi padre, mi madre está distinta. Hay días que me da la sensación de que ya no le importa vivir o no, que lo único que le importa es que esa guerra que nos está absorbiendo la energía se acabe de una vez por todas, y poder vivir sin el ruido que hacen las bombas al estallar. Hoy ha vuelto a sonar la alarma de bombardeo, y como es costumbre, hemos ido al refugio más cercano de casa. No soporto el ruido de las bombas cuando estallan. Para no oírlo me tapo las orejas con los dedos y canto la canción que me cantaba mi madre cuando era pequeño por las noches. Eso me relaja. Estoy ilusionado, dentro de tres días será mi cumpleaños. A pesar de que sé que no será como los otros años, tengo ganas de que llegue. Esta vez no hará pastel, ni regalos para el niño pequeño que se está haciendo mayor año tras año. Pero no importa. He decidido que esta vez voy a hacer yo el regalo a mi madre. Tantos años cuidando de mi, tratando de animarme, levantándose con una sonrisa, ¿y ahora yo no puedo hacer que se anime un poco? Cuando llegó el famoso día, le preparé una cena riquísima. Puse patatas a hervir, y prepare una salsa a base de leche y algunas especies. La verdad es que me quedó muy bueno, y le prometí a mi madre que lo haría más a menudo. Aquella noche, la obligué a vestirse con sus mejores vestidos y joyas, y yo me puse el taje más elegante que tenía en mi armario. Al principio puso pegas, pero al final la convencí. Cuando la vi bajar de la habitación, la encontré realmente guapa. Sus ojos verdes me miraban fijamente y sus perlas le iluminaban toda la cara. Se puso unos zapatos con un talón de unos cinco centímetros que la hacían más bella aún. Ella también se quedó sorprendida al verme con traje. La última vez que lucí uno, fue en la boda de mi prima Laura, tres años antes. Aquella noche, la recordaré toda la vida. Fue la primera noche en que, por un momento, nos habíamos olvidado todo lo que pasaba en el exterior de aquella casa. Todas las preocupaciones y los miedos estaban enterrados. Y la primera vez, en muchos años, que nos reíamos y disfrutábamos del placer de la libertad por unas horas. A partir de ese momento, ambos empezamos a disfrutar de la vida, tanto juntos como separados. Al cabo de unos años, cuando ella me dejó, recordaba esos tiempos y se me iluminaba una sonrisa en la boca y en los ojos.


4tr ESO NARRATIVA Oriol de Dios Mirauda:

Los crucigramas Número vigésimo séptima. Horizontal, nueve letras: virtud por la cual el hombre se convierte en ser. . Había pasado casi dos meses intentando resolver esa frase. La había leído tantas veces, que incluso me la sabía de memoria . Había visualizado cada una de esas palabras en mí cabeza, una por una, intentando saber lo que querían decir, tratando de averiguar lo que significaban . Durante los últimos dos meses, esas palabras habían sido lo único que me levantaban cada día. Durante dos meses, aquellas palabras me habían obligado a tragar la comida que me servían . Durante dos meses, aquellas palabras habían evitado que me colgara del tubo de ventilación . Durante dos meses, aquella adivinanza había sido mi razón para vivir. Pero ahora ya daba igual. Ya no importaba. Sinceramente, me hubiera gustado poder completar ese rompecabezas. Hubiera sido fácil, con Edmure. Él fue el que me dio aquel maldito pasatiempos y me enseñó a descifrarlo. Todavía me acuerdo las noches que pasábamos sentados en el suelo frío y duro. Yo, con la poca luz que disponía, le leía la definición de cada palabra y él me respondía con la solución más adecuada . Ambos sabíamos que su muerte era inevitable, como la mía. Su pérdida fue una lástima . Sin él, me las he tenido que apañar solo para poder terminar lo que empezamos... Y ni siquiera lo he conseguido del todo . Miro el trozo de periódico que tengo entre las manos. Todos los cuadrados están ‘rellenados, cada uno con su letra correspondiente. A veces una letra puede formar más de una palabra, pero esta última que ignoro está aislada de las demás letras. Excepto la tesis de la palabra a pie de página, no tengo ninguna pista para descifrarla. De golpe me siento impotente, incapaz de hacer cualquier cosa. Esto me enfurece. Tomo el papel con las dos manos y lo tenso hasta partirlo en dos. Lo estrujo y lo desmenuzo en pedazos en un ataque de rabia . Podría seguir destrozando cosas , podría empezar a darme cabezazos contra la pared.


En vez de eso, lloro. Lloro por Emma, lloro por Dani, lloro por mí. Lloro porque soy un desgraciado, un demonio, un criminal Lloro porque todo el mundo me odia, yo incluido. Lloro porque todo este tiempo he vivido en una pesadilla llamada vida. Pero hoy despertará. Es entonces cuando escucho un chirrido. Giro la cabeza y descubro a un viejo barbudo de pie delante de mí. Adler ha venido a buscarme. La verdad, me alegro de que haya sido él quien haya aparecido. De todos los trabajadores de esta planta, él es el que me da menos asco, y hay que reconocer que se sabe unos chistes buenísimos. El anciano me hace un gesto con la cabeza para que le siga. Me hubiera gustado que me explicara uno de sus chistes verdes por última vez , pero seguro que se habrá dado cuenta de mis lágrimas y prefiere caminar en silencio. Mí destino está bajo el edificio, en el sótano: el camino es largo. Antes de cruzar mi última puerta, le hago mi última pregunta al último amigo que me queda. Adler piensa... levanta los hombros y me confirma que no tiene ni idea de la respuesta que busco. No puedo evitar una carcajada. Levanto la cabeza y lo miro a los ojos. Entonces le doy las gracias. Él me desea suerte. Atravieso la puerta con un paso lento. Durante el efímero camino doy un vistazo a mi alrededor. Nunca me ha gustado tener público, pero hoy me tengo que aguantar. Dos desconocidos me sientan en una silla. Me atan de manos y pies. Luego, uno se me planta delante y ordena que comience el espectáculo. Unas bombillas empiezan a encenderse y el hombre empieza a recordarme porque estoy donde estoy. Me recuerda lo que hice en mí vida. Me recuerda lo que hice a mi mujer y a mi hijo. Cuando termina me pregunta si quiero decir unas últimas palabras. Se me ocurren un montón de discursos aburridos sobre cómo estoy de arrepentido y que lo siento mucho... pero quedo en silencio. Pasan unos segundos antes de notar cómo me tapan la cara con una capucha y la atan para que no me la pueda quitar. Está todo oscuro. No puedo ver nada ni oír nada con claridad. Noto como la muerte me acaricia la cabeza y me prepara para enviarme a su reino. Edmure tenía razón . Aquel trozo de periódico me había entretenido durante los últimos tres meses. Lástima que, ni siquiera Adler haya podido descifrar el rompecabezas. Lástima que me quede todavía una palabra para averiguar. Lástima que ya sea demasiado tarde... espera... quizás todavía puedo hacer un último esfuerzo... Nueve letras: virtud por la cual el hombre se convierte en ser. No estoy seguro... pero concuerda: “ Esperanza.”


4rt ESO POESIA Marta Morañón Prim El vuelo A veces siento desesperación, A veces pienso que quiero rendirme, Dejarlo todo y esconderme, Ser un pájaro, irme y no volver jamás. Pero entonces me ilumino, lo veo claro, Veo que no puedo dejarlo todo, Veo que por mucho que me apetezca, Por muchas ganas que tenga No puedo, sencillamente no puedo. Debo seguir adelante y aprender a vivir con ello, Debo continuar y luchar, Debo ser fuerte, no débil Pero a veces es tan fácil volar… Volar, huir del problema, marcharte, Ser frágil y no enfrentarte a lo que temes, A veces es tan fácil… Es tan fácil que cuesta no rendirse, no rendirme No apartarlo todo, no dejarlo todo, No volar.


2on Batxillerat POESÍA Marián Cabrera Viceño

El infierno: sus ojos Todo ángel cal, perdido, en un fuego: la vida. Amor que quema, mata, Llega y vuela para irse. Primaveras eternas, veranos de ceniza que dejaron sus piernas marcados en el alma. Ya no volverá el humo, No nublará la vista De aquel ángel sin rumbo. Diablos borrosos nacen De su mente confusa. El calor abrasador, el dolor, la memoria; el recuerdo maldito del infierno: sus ojos…


Què fem?

Proves cangur Les proves cangur són proves de matemàtiques per als alumnes que hi vulguin participar de tot 3r i 4rt d'ESO i tambè batxillerat. Van ser el dijous 20 de Març de 9 a 12:30 a la UPC. Van consistir en diversos problemes relacionats amb el temari que s'havia treballat durant aquest curs , es va competir amb altres instituts del mateix nivell i el grup guanyador es va eportar un val per comprar a l'Abacus. La prova constava de 30 problemes matemàtics, de dificultat creixent i resposta complicada amb cinc opcions per a cada problema. Els enunciats es van preparar, en una reunió internacional per al Cangur-2014 que es va celebrar a Edimburg (Escòcia). Els participants d'arreu d'Europa i d'altres països del món es van plantejar els mateixos problemes i van tenir un temps d'una hora i quart per intentar resoldre'ls.

FEM DE MESTRES

Fem de mestres es una optativa de 3rd’ESOen la Que s’ajuda als alumnes de 1r a resoldre els dubtes que tinguin, per la tarda de 16:30 a 17:30, Els alumnes que facin aquesta optativa han de feruna hora més a la tarda, per això els dimarts a les 13:30 se’nvan a casa,però abans han de firmar un paper els seus pares el primer dia Per assegurar-se de que poden sortir i cada Dimarts abans d’anar-se’n han de dir

FEMDE MESTRES

58


L’hora dels postres!! El dijous i el divendres, els alumnes de les instrumentals 1, 3 i 5 de 3rd’ESO, van escriure receptes de postres per a la classe de català de la Montse Lasurtegui. També van haver de preparar-les per menjar-les a l’hora de classe. Per exemple hi ha gent que va ferun pa de pessic i uns altres pastissos de xocolata .


60


61


62


63


Què fem?

Que fem a tastets? Els tastets estan organitzats per l’ajuntament de Terrassa a traves del Fonament de treball, i per tots els instituts. Estan fets per a estudiants que no acaben de rendir a l'instituí, però volen accedir a la formació laboral i al món del treball.. Aquest curs hi ha de fusteria, torn i fressa, perruqueria, comerç i arts gràfiques.

Tastet de perruqueria Aquest tastet consisteix en crear obres d’art als cabells de tothom, es a dir, perruqueria.

Qui hi participa? Les noies que participen el tastet de perruqueria són: HibaDiouri; SandraIdemuda; SafaeSerrouk i HalinaRaib


Tastet de perruqueria

Aquestes s贸n algunes de les fotos de les alumnes treballan.


66




69


El crèdit de síntesi 1er de ESO

TARRACO


Què fem?

Els alumnes de 1er de ESO durant la setmana del 9 al 13 de juny van anar a Tarragona. Allà van aprendre la història dels Romans a la Península Ibèrica. Ja que van visitar el aqüeducte, el circ, el amfiteatre i el museu.


Els alumnes de 2on ESO durant la setmana del 9 al 13 de juny van anar al Montseny (Vallcàrquera). Allà van aprendre la fauna, la vegetació i la qualitat de l’aigua de la zona.

L’ aigua, un bé valuòs

¿Quéhacemos?

Crèdit Sintensi 2n d’ESO



Crèdit de Sintesi de 3r d’ESO Esports nàutics a Sitges

• Els alumnes de 3er ESO durant la setmana del 9 al 13 de juny van anar a Sitges. Allà van fer diversos esports aquàtics i els van transmetre els valors del respecte pel mar, el medi ambient, els companys, la cooperació i amb el màxim nivell de seguretat.




Els alumnes de 4t de l’ESO han realitzat el seu viatge de fi de curs a Cantabria. Han visitat Altamira, Parc Natural de Cabarceno, Els Pics d’Europa, Santander,Potes, Castro Urdiales .... Han visitat i realitzat diferents activitats esportives

77



79


80


ELS MEDIADORS

Aquests són els alumnes de 2ond’Esoquehan fet la matèria optativa “parlem de mediació” i han entrat a formar part de l’equip de mediació del centre.

La Isabel Salvador es la coordinadora de l’optativa de mediació. S’encarrega de que els alumnes que hi son a aquesta optativa ajudin als companys que tenen conflictes entre ells. Aquesta optativa es una bona idea per a que aquest centre pugui conviure millor.


Racó cultural

Van pasando los días, las semanas, los años y tú ya no estás. Recuerdo aquellos momentos que vivimos los dos juntos. Llenos de risas y caricias. Recuerdo tus verdes ojos junto al sol que brillaban al mirarme. Recuerdo tu dulce aroma a rosas que me hipnotizaba, tus frías y grandes manos . Tu bella sonrisa con tus perfectos dientes de perlas que relumbraban mi cara . Tú voz cálida y suave que la escucharía una y otra vez sin parar, como un disco rayado. Cuando estaba contigo el tiempo se detenía, se congelaba por un instante. Los segundos se hacían eternos. Estar a tu lado era una sensación maravillosa, única e inexplicable. Me llevabas a un mundo inalcanzable dónde solo tú y yo sabíamos el camino para llegar. Recuerdo aquellas mañanas cuando nos levantábamos para ver salir el sol desde el ventanal de casa, contemplando el más allá del mar. Sintiendo el susurro de las olas, el canto de los pájaros, el sonido de las hojas de los arboles cuando se agitaban. Sentíamos el aire fresco por nuestros cuerpos. Respiraba tu aliento, necesitaba alimentarme de él. Jugábamos a perdernos entre nuestras miradas y encontrarnos en nuestros labios. Tus labios, tus besos eran mi perdición, eran mi única medicina. Me acuerdo de todos los momentos vividos como si fuera ayer. Extraño cada pedacito de ti. Extraño lo que nosotros éramos. Pude el amor conocer en ti. En mi mente siempre estarás. Te quiero

Paula


Una joven soñó una noche que caminaba por un extraño sendero, que ascendía por un acantilado cuya cima se encontraba hermosa casita blanca, rodeada de un jardín. Incapaz de ocultar su curiosidad, llamó a la puerta de la casa, que abrió un hombre muy, muy mayor. En el momento en que ella empezaba a hablarle, despertó. Todos los detalles de este sueño permanecieron en su memoria. Después volvió a tener el mismo sueño en tres noches sucesivas. Y siempre despertaba en el instante en que iba a comenzar su conversación con el anciano. Pocas semanas más tarde, la joven se dirigía a una fiesta en taxi .De pronto, le pidió al conductor que se detuviera. Allí, a la derecha del camino, estaba el sendero de su sueño. -Espere un momento - y echó a andar por el sendero, totalmente intrigada. Cuando subió por el sendero, todo era igual que su sueño, hasta los más mínimos detalles. El mismo anciano del sueño, abrió la puerta. - ¿Se vende esta casa?-dijo ella-Sí -respondió el hombre-, pero no le aconsejo que la compre. ¡Un fantasma, hija mía, frecuenta esta casa! -Un fantasma -repitió la joven-. Dios mío, ¿y quién es? -Usted -dijo el anciano, y cerró la puerta suavemente

Cristina Gaya Rodríguez


Inviernos en el acantilado Cada invierno iba a casa de la abuela. Era una casa peculiar, estaba en la cima de una roca frente al mar. El viento siempre surcaba hacía el sur. Las olas lujuriosas chocaban con las rocas del acantilado. Por doquier se contemplaba los arboles sin vida y el cielo oscuro por el frío invierno. La casa de la abuela era fría y lúgubre por fuera, pero por dentro era benévolo, cálido y acogedor. En cuanto entrabas, se podía apreciar el aroma a galletas recién horneadas. Mi abuela solía sentarse en su cómoda butaca y juntas hablábamos junto a la chimenea. Mi abuela, era una mujer de brazos fuertes y expresión juguetona, tenía una risa suave y contagiosa que sabía dejar ir siempre en el momento adecuado. A veces le afligía el aire cuando rozaba su delicada y arrugada piel. Le encantaba el sol del amanecer, esa variedad de colores conjugados sobre el cielo, sus ojos del color del mar en verano y cóncavos apreciaban el comenzar de un nuevo día. A veces le torturaba como un vértigo, el recuerdo y como la peor amenaza el futuro. Tiempo atrás, despertaba a media noche con la certidumbre de que se partiría en dos, segura de que el dolor se la comería de golpe. Ella se levantaba, se dibujaba una risa en la cara, y salía a convivir con los demás como si los pesares la hicieran flotar. En ocasiones, me preguntaba cosas como: ¿Alguna vez le has dicho a alguien, “dejémoslo para mañana” y en tu apatía, veías su tristeza? ¿No has pasado tu tiempo en Babia preguntándote “quien eres” y no hayas ninguna respuesta? ¿Te has parado a pensar que cuando corres muy deprisa para llegar a cualquier sitio, te dejas diversión o maravillas por el camino de tu vida? Una vez le pregunte:-¿Por qué mamá se fue? ¿Es que no me quería? Jessica Zapata


Ella me respondió que se fue por que quería cuidar de mí en todo momento. Ella se había ido al sol, a la luna, a las nubes, a las estrellas y en la brisa marina que roza mi piel en primavera. Ella estaba siempre conmigo y me quiere incondicionalmente y bajo cualquier circunstancia cuidara de mí. Recuerdo que en otra ocasión le pregunte porque las personas lloran. Ella respondió: - A veces para poder soportar todo lo que se nos pone por delante. Las lágrimas brotan únicamente cuando tu ser necesita expresarse más allá de las palabras. Es nuestra única debilidad, las lágrimas suelen implorar perdón a los errores y emblandecen nuestro cauteloso y testarudo corazón, convirtiéndonos en humanos. Cada lágrima contiene una pizca de amor, que se desliza por nuestro rostro y se desvanece en el aire. Nuestros ojos son la gran puerta que da entrada a nuestro espíritu dónde se hallan los sentimientos. Por eso podemos reflejar atreves de las lágrimas nuestro afecto. En aquel momento no entendía del todo sus palabras. Pero años después lo comprendí. Ahora me encuentro en la cima del acantilado frente al mar. Es verano, la estación favorita de mi abuela. Esta amaneciendo, y los colores variados se están formando en el cielo y se ven reflejadas en el mar. La mar esta sereno, las olas son suaves, poco a poco las nubes dan paso al sol, que su brillo y resplandor convierten al mar en fibras de diamante. Puedo sentir a mi madre sonriéndome desde el cielo, junto a ella está mi abuela, más bella que nunca. Ambas tienen los ojos del color del mar y unas sonrisas relucientes y llenas de júbilo. Lo cual me hace derramar lágrimas, una tras otra deslizan mi rostro y se las lleva el viento. Cierro los ojos y solo siento un nudo en la garganta, como si una pastilla estuviera incrustada. Finalmente el sol se ha puesto del todo, cada rayo es fulgurante y de


Cuando era pequeño me gustaba mucho robar las cosas de mis compañeros de clase, cuando me hice mayor seguí robando pero esta vez cosas más importantes y valiosas. Como era muy conocido en mi barrio por el hecho de robar, un día vino un capo de la mafia que se llamaba Franchesco Bonano y me propuso una cosa, que atracara a un banco y si conseguía mucho dinero entraria en su organización llamada “La cosa nostra” que seria como mi familia. Cogí un coche que yo mismo había robado y me fui con uno compañeros de Franchesco a robar el banco. Primero, entramos en el banco con las pistolas escondidas en las gabardinas, despues le pedimos al cajero que nos diera todo el dinero que había en el banco y nos dijo que ni hablar, al final tuvimos que sacar las pistolas, coger el dinero y matamos a una persona porque estaba llamando a la policía. La mañana siguiente, todo parecía estar en orden, estaba ya dentro de “la cosa nostra” y tenía mucho dinero, pero de golpe llamó alguien a la puerta, yo, sin querer, la abri, resultó que era la policía y me detuvieron por haver atracado el banco. Estuve seis años en la que se suponía que era la carcel mas segura del mundo, cuando en teoría tenía que estar catorce años, estuve los seis años pensando la manera de escapar. Un día salí al patio, y ví que había un arenal en una esquina del recinto, se me ocurrió la genial idea de cavar lo suficientemente hondo como para que cupiese dentro, enterrrado. Antes de hacerlo, le pedí a un amigo que si le preguntaban donde estaba yo, dijera que me habia escapado cuando en realidad estaría escondido en la cárcel, y justamente como lo planeé, los guardias le preguntaron a mi amigo dónde estaba y dijo que me habia escapado. Los guardias se fueron rapidamente a buscarme en un radio de diez kilómetros, y dejaron la cárcel sin seguridad, solo las càmaras, y fué entonces cuando, al fin, pude escapar.

Arnau Tomás y Gabriel Ruiz


Rincón cultural

LES COSES PER LES QUALS HAS DE LLUITAR

Fa tres mesos que estic en aquesta habitació. Tinc ganes de marxar d’aquí., i oblidar-me de les quatre parets blanques que m’envolten, del menjar horrorós que em donen, dels medicaments amargs que m’he de prendre diàriament... Quan era petita em van diagnosticar un tumor a la cama dreta. Em van dir que encara no estava avançat, des de llavors, sabia que tot canviaria encara que la meva mare em digues que no, que tot aniria bé. Uns anys més tard, el doctor Roselles, em va fer saber, que el tumor s’havia expandit i que s’havia d’empotar, com més aviat millor. Faltaven pocs dies per que em donessin l’alta i només pensava en reunirme a la masia dels meus avis la qual m’havia portat tants records. Jo vaig créixer en ella i això feia que l’apreciés, i és que aquesta masia, havia sigut des de bon principi la casa dels meus somnis. Esperava trobar-me a tots els meus familiars i amics esperant-me. I només d’imaginar-m’ho se’m dibuixava un somriure d’orella a orella. La mare em va vindre a buscar a l’habitació, em va dir que ja s’havia acabat tot i que ja podíem sortir lloc on havíem petit tant. Em volia acomiadar de la Mariona, una amiga que em va acompanyar durant tot el procés de la quimioteràpia. Però estava tan eufòrica per marxar, que l’idea va marxar-me del cap en un obrir i tancar d’ulls. Per deixar enrere l’hospital i tot el dolor que havia passat en aquest, vaig decidir posar-me el vestit vermell que m’havia regal el meu pare per quan arribés el dia. A l’arribar, les meves idees no anaven gaire lluny de la realitat: a la masia, m’estaven esperant totes les persones que desitjava que hi estiguessin. Em va fer una grata il·lusió que hi foren tots, i tot va ser genial. No parava de obrir regals i regals, que em demostraven tota la sort que tenia d’estar envoltada de tanta gent que realment m’estimava de tot cor. Carme Muntada i Laia Baile


Jo li vaig agafar la mà a la Judith, per sortir corrents d’aquella masia horrorosa, però s’escoltaven unes passes de fons, de sobte va aparèixer un home amb una amb una màscara allargada blanca i una capa de color negre que li arribava fins els peus, vaig deixar anar la mà de la Judith i agafar inconscientment la navalla que portava a la butxaca i sense pensar-m’ho la vaig tirar amb totes les meves forces clavant-l’hi en el cap. L’home va caure mort al terra i nosaltres vam sortir corrent dirigint-nos cap a casa meva. Eren ja dos quarts de tres i havien arribat a casa meva, allà vam trucar els pares del David i la Maite i ells a la policia. Al cap d’uns anys, quan vam superar la mort dels nostres millors amics, li vaig demanar matrimoni a la Judith, ella va acceptar i ens vam casar

David Ribas i Judith Campos


Oci En esta vida hay que saber decir no y defender nuestros puntos de vista, pero a veces cuando estamos rodeadas de nuestros amigos acabamos dejándonos arrastrar por amigos demasiado influenciables. ¿A ti te pasa?

1.Es sábado y ya te tienes que ir a casa para no pasarte de la hora que tus padres te han marcado, pero una amiga te dice que se van a ir a su casa a ver pelis y que vayas con ellas. ¿Qué haces? a)Llamo a mis padres e intento convencerlos para que me dejen quedar un rato más, les explico que voy a estar en casa de una amiga viendo películas. b)Le digo que no puedo, que tengo una hora marcada y que mis padres no me van a dejar quedarme hasta más tarde. c)Me apunto. Me da igual si me castigan sin salir la semana que viene. 2. Resulta que al final no vais a casa de tu amiga a ver pelis, sino que os lleva a un callejón donde su otro grupo de amigos está haciendo botellón...

a)No me hace ni pizca de gracia que nos haya engañado , así que le digo que me voy, que no me mola el plan que lleva. b)Me empiezo a sentir fatal, me siento engañada y encima me ha hecho engañar a mis padres, pero me quedo un rato para no quedar mal. c)Me quedo, así conoceré a más gente. 3. Siempre que salís hay una amiga a la que siempre le faltan unos euros para pagar el cine, el bocata, las chucherías o lo que sea que se compre...Y siempre os acaba pidiendo dinero... a)Le dejo dinero solo UNA vez, a la que me vuelve a pedir dinero le digo que no, que la próxima vez se lleve más dinero o se compre menos cosas. b)Siemreacabo cediendo y le dejo un euro o los céntimos que le faltan para pagar lo que debe. c)Le miento, le digo que llevo el dinero justo para pagarme lomio.

89


4.Te acabas de comprar un libro que llevas mogollón de tiempo queriendo leer, tu amiga va a tu casa, ve el libro y te lo pide. ¿Qué haces?

a)Le digo que se lo dejaré cuando lo lea yo primero. b)Se lo dejo, sino estará toda la semana de morros conmigo por no dejárselo. c)Le digo que ahora no se lo puedo dejar, que me lo estoy leyendo. Dentro de unas semanas ya se habrá olvidado del libro. 5. Adoras a un actor, pero la última peli que ha protagonizado ha sido un fracaso y una de tus amigas no para de criticarle. Ella no sabe que te mola ese actor: a)Me quedo callada, paso de empezar una discusión, yo defendiendo y ella atacando. b)Le digo que esa peli ha sido un asco, pero que no por ello hay que meterse con el actor, él no ha tenido la culpa. No le digo que yo soy fan. c)Le dejo claro que yo soy gran fan de ese actor y que se corte al meterse con él, que tampoco es para tanto. 6. Una de tus amigas te pide que le digas a su madre que vais a estudiar juntas, pero en realidad ella va a quedar con un chico que ha

conocido por Internet. a)Le cubro las espaldas. No me mola mentir, pero si no lo hago me culpará del fracaso de su cita, aunque haya sido el /la culpable por no atreverse a decirle la verdad a su madre. b)Le digo que no, no me mola mentir y menos para que salga con una persona que ha conocido por Internet. ¿Y si es un degenerado? c)Intento convencer a mi amiga para que le pida permiso a su madre, le explico que si se entera será peor y no le dejará tener citas hasta que vaya a la universidad. 7. Al final esa amiga consigue salir con ese chico pero su cita ha sido un Absoluto fracaso, solo tú lo sabes, pero ella va fardando que se ha ligado a un chico súper simpático y guapo. a)a)No le llevo la contraria, pero cuando estamos a solas le pregunto por qué está mintiendo. b)b)Le sigo el rollo para intentar forzarla a que admita que en realidad no tuvo una cita de cuento de hadas. c)Mientras habla suelto un “¿es la misma cita que me dijiste que fue fatal?”. No soporto a la gente que miente.

90


Soluciones 1. a) 2 b) 3 c) 1 2. a) 3 b) 2 c) 1 3. a) 3 b) 1 c) 2 4. a) 2 b) 1 c) 3 Demasiado influenciable (7 puntos)

5. a) 1 b) 2 c) 3

: No te mola el conflicto y menos con tus amigos, por eso siempre intentas contentarlos aunque lo que te piden no te mole. Está bien querer estar siempre a buenas con tus amigos, pero tienes que aprender a defender tu punto de vista y si te sientes incómoda con algo, decírselo.

6. a) 1 b) 3 c) 2 7. a) 1 b) 2 c) 3

Te dejas influir un poco (8 -14 puntos) : Hay amigos que te influyen más, otros que te influyen menos y otros que no te influyen nada. También hay temas en los que eres más influenciable. Depende del día y qué humor tengas.

No te dejas influir (15-21puntos): Tienes bien claro cuál es tu punto de vista y cuáles son tus principios y nadie te los va a cambiar por mucha amista que haya. Eres inflexible y está bien, pero tienes que aprender a ceder un poco en de Termina dos temas, porque de la inflexibilidad a la cabezonería hay solo un paso

91


2 Sales 5 Barres 1 escenari 2 pistes de ball Cambrers explosius Las millors tardes


Diamond és una discoteca per a joves entre 14 i 17 anys. Aquesta discoteca obre els dissabtes de 17:30 a 21:30, normalment obre dos cops el mes però a vegades obren 3. Ofereixen refrescos i begudes sense alcohol, hi ha cinc barres amb cambrers animats . Moltes de les vegades que han obert han fet festes com per exemple la del semàfor, que et donaven polseras lluminoses de diferents colors segons si estaves disposat a lligar , que et donaven la verda, la tronja per si vols pero ets tímid i la vermella que era per si no volies que se t’acostin. A vegades, també venen DJ’s i famosos com la Maria, el Kiko i el Pascual de “ Mujeres Hombres i Viceversa”.


94

El equipo


Esperem la teva col路laboraci贸

Visita el nostre bloc.......AL ROIG VIU

95


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.