Num 2b revista by Mº José Lora

entrega

IES Montserrat Roig

SUMARI

EDITORIAL REPORTATGE ENTREVISTA

TEST MODA

NOTíCIES JORNADES QUÈ FEM PASSATEMPS EQUIP

Después de 12 años trabajando en el Montserrat Roig, se hace difícil pensar que no volveré allí, por lo menos de la misma manera. Ha sido mucho tiempo de tren, de cansancio,… y han surgido muchos momentos inolvidables: buenos, malos, difíciles y gratificantes. Yo sólo quiero recordar los buenos. Y con esos me voy… Siempre me acompañarán las chicas del departamento de castellano. Cada una distinta y única, todas extraordinarias. Hemos trabajado muy bien juntas y me han enseñado mucho, pero quizá lo más importante es que me he sentido muy bien con ellas. Esas reuniones… lo mejor de la semana.

editorial

Para siempre…

También se viene conmigo el recuerdo del equipo directivo. He pasado 8 años en esos despachos y con un cargo que a veces no ha sido fácil. Y varias personas han estado en esa dirección, Núria Molí, Estel Grífol, Sílvia Espurz, Lucía Muñoz y Pere Peris. A todas ellas un sincero agradecimiento por el tiempo compartido. Pero el equipo que trabajaba ahora dirigiendo el instituto era excepcional. Anna, mi cómplice, que me ve venir de lejos y me tiene caladísima…. La capacidad de trabajo y la eficiencia. Manel, divertido, provocador, impredecible. Una persona con criterio y entrega. Jordi es la tranquilidad, la consideración, el respeto por los demás. Es la prudencia y la discreción que siempre he admirado y una gran persona. Y qué decir del jefe… A él le debo que me diera una oportunidad cuando formó su equipo y me he pasado 8 años intentando demostrar que no se había equivocado. Espero haberlo conseguido. A George le admiro por su gran capacidad y tolerancia. Una lección del buen hacer. Y todos ellos son competentes y leales. Todos incondicionales, un apoyo seguro que a veces he necesitado y que siempre he tenido. Y no puedo olvidarme de los alumnos que el año que viene, en el curso 2013-14, harán 4ESO. Con esta promoción empecé cuando llegaron a 1ESO y he sido su profe durante 3 años. Los conozco muy bien y me han hecho pasar muy buenos ratos. Es un alumnado con muchas cualidades y dentro de la variedad, cada uno a su manera, han dejado un recuerdo que tardaré en olvidar. A todos os deseo mucha suerte en ese largo futuro que os queda por vivir. Y lo más importante, que seáis muy felices. Y con estos y muchos otros momentos, me voy a trabajar a un instituto de Barcelona, cerca de casa. Seguro que tendré más tiempo e iré menos cansada, pero me voy con pena. Para siempre me llevo un buen recuerdo y para siempre mi agradecimiento.

Carmen Izquierdo Barcelona, 2 de julio de 2013

Reportatge

emana anta La Semana Santa es la conmemoración anual del cristianismo de la pasión, muerte y resurrección de Jesús de Nazaret. Además es el momento litúrgico más intenso de todo el año. La Semana Santa empieza a través de la primera luna llena de primavera, porque Jesus murio en noche de luna llena. Más allá de las creencias religiosas, Semana Santa es una época llena de tradiciones que se celebra en todo el mundo. El sentido de la semana santa es puramente cristiano y cuando ésta se celebra, se efectúan algunas costumbres como no bañarse antes del Sábado de Gloria, creer en la leyenda del “Conejo de Pascua”o en Viernes Santo comer pescado i marisco.

Los evangelios nos explican cómo este acto se desenvolvió: Jesús fue acusado, fue arrestado, fue juzgado y condenado a muerte. Aunque era inocente, murió como un criminal en la cruz y después fue sepultado en una tumba. Al tercer día resucitó y, de acuerdo a la Biblia, cientos de personas fueron testigo de esto.

«cual es la diferencia entre la devoción y el fanatismo »

La creencia principal del cristianismo es que Dios envió a su hijo Jesús al mundo para redimir al humano de sus pecados. Para lograr esto, Jesús murió en una cruz como sacrificio, tomando el lugar del pecador.

Las procesiones las componen: Los Nazarenos: Son los acompañan a la procesión . Llevan la cabeza tapada con el Capirote.. Normalmente van con alpargatas o también dándose latigazos, descalzos o con una zarza con cristales Los costaleros: Son los que llevan la procesión encima de ellos. Han de protegerse el cuello y la barriga. Deben ir todos acompasados para que no se caiga la procesión. Cuando ellos paran los demás también se paran La banda de música: Son los que tocan al paso de precesión.

REPORTAjE

PROCESIONES

DIAS DE SEMANA SANTA

Domingo de Ramos: Celebramos la entrada triunfal de Jesús a Jerusalén en la que todo el pueblo lo alaba como rey con cantos y palmas. Por esto, nosotros llevamos nuestras palmas a la Iglesia para que las bendigan ese día y participamos en la misa. Lunes Santo: Unción de Jesús en casa de Lázaro. Jesús expulsa a latigazos a los mercaderes del Templo de Jerusalén. Martes Santo: Jesús anticipa a sus discípulos la traición de Judas y las Negaciones de San Pedro. Miércoles Santo: Judas Iscariote conspira con el Sanedrín para traicionar a Jesús por treinta monedas de plata. Jueves.Santo: Este día recordamos la Última Cena de Jesús con sus apóstoles en la que les lavó los pies dándonos un ejemplo de servicialidad. En la Última Cena, Jesús se quedó con nosotros en el pan y en el vino, nos dejó su cuerpo y su sangre. Es el jueves santo cuando instituyó la Eucaristía y el Sacerdocio. Al terminar la última cena, Jesús se fue a orar, al Huerto de los Olivos. Ahí pasó toda la noche y después de mucho tiempo de oración, llegaron aprehenderlo. Viernes Santo: Ese día recordamos la Pasión de Nuestro Señor: Su prisión, los interrogatorios de Herodes y Pilato; la flagelación, la coronación de espinas y la crucifixión. Lo conmemoramos con un Via Crucis solemne y con la ceremonia de la Adoración de la Cruz. Sábado Santo o Sábado de Gloria: Es un día de luto y tristeza pues no tenemos a Jesús entre nosotros. Domingo de Resurrección o Domingo de Pascua: Jesús venció a la muerte y nos dio la vida. Pascua es el paso de la muerte a la vida

Reportatge

CONEJO DE PASCUA Es una leyenda de lo más pintoresca. Ésta cuenta que cuando metieron a Jesús en la cueva, había dentro un conejo. El conejo se quedó dentro de la tumba, hasta que de repente el conejito vió que Jesús se levantó y dobló las sábanas con las que lo habían envuelto. Un ángel quitó la piedra que tapaba la entrada y Jesús salió de la cueva ¡más vivo que nunca! Desde entonces, cuenta la leyenda que, el conejo sale cada Domingo de Pascua a dejar huevos de colores en todas las casas para recordar al mundo que Jesús resucitó y hay que vivir alegres.

ENTRETENIMIENTO O DEVOCIÓN Existe un problema que no debemos olvidar: hay gente que puede que se tome la religión demasiado en serio y es posible que pasen de la “devoción” al fanatismo religioso, y, como bien sabemos ningún fanatismo es bueno. Pero, ¿cuál es la diferencia real entre devoción y fanatismo? Hay gente que se toma la semana santa como días de descanso, pero en cambio hay otras que son muy religiosas y llevan al extremo esta celebración. Como por ejemplo: En localidades de México y Filipinas, centenares de creyentes azotan sus cuerpos como mandas. La devoción de las religiones para muchas personas podría ser exagerada , pero no para quienes las realizan, ya que su fe y amor los llevan a realizarlas sin importar el dolor que estos actos les puedan provocar.

“Algunas procesiones son ya exageradas, pero esta se lleva la palma. Es impresionante ver como un grupo de personas camina descalza por la calle, tapados con telas blancas mientras se azotan por la espalda con sus fustas y por si no fuese poco, cuando salen las ampollas se las agujerean para que sangren.”

http://www.sanvicentedelasonsierra.org/L os-Picaos.1392.0.html

Reportaje

Creemos que la religión no se debería vivir de esta manera, como en el pueblo Sant Vicente de la Sonsierra, de la Rioja (pueblo del abuelo de un colaborador de la revista). Esta es la opinión de un colaborador de la revista, ya que él estuvo en la procesión de “Los Picaos”:

Entrevista

Alumnos aula de acogida Desde nuestro instituto queremos homenajear a todos los alumnos que vienen de otros países e intentan adaptarse a nuestra cultura y costumbres. Valoramos de forma muy especial a los que llegan sin conocer el castellano y tienen que hacer un gran esfuerzo hasta que lo hablan, para poder convivir y poder comunicarse. El instituto debe ayudarles y motivarles. Para todos ellos nuestro ánimo y reconocimiento.

Natalia Colombia 1 año

Own Pakistan 1 año y seis meses

Abraham Ecuador 2 años Entrevista a alumnos: 1. ¿Por qué viniste a España? 2. ¿Cuándo llegaste sabias hablar el castellano? ¿Y el catalán? 3. ¿Te costo integrarte? 4. ¿Qué pensaste cuando llegaste al instituto, y no conocías a nadie? 5. ¿Te cuesta tener amigos? 6. ¿echas de menos a los amigos que tienes en tu país?

7. ¿Qué sientes cuando te hablan en catalán y te cuesta expresarte? 8. ¿Qué asignatura te gusta más? ¿en cuál tienes más dificultad? 9. ¿te gustaría volver a tu país? 10. ¿qué podemos hacer todas las personas que estamos en el instituto para que te sientas mejor?

Entrevista

1. por motivos de mejora de vida. 2. si savia hablar el castellano, pero el catalán no, si me gustan estos idiomas. 3. no me costó integrarme. 4. bueno en realidad me sentí un poco extraña, pero no tanto ya que conocía a una niña que se llama Nuria Sans. 5. no me cuesta tener amigos porque soy muy sociable. 6. si, en especial a mi prima. 7. siento mucha desesperación porque no puedo decir todo lo que me gustaría, también siento vergüenza incluso fuera de ámbito. 8. me gusta sociales i la que menos me gusta es naturales porque tiene un vocabulario difícil. 9. si me gustaría. 10. que siempre tengan en cuenta mi opinión i mis sentimientos.

1.por tener mejores estudios. 2. no sabía hablar el castellano ni el catalán y no me molan. 3. un poco porque es muy difícil aprender dos idiomas a la vez y relacionarte. 4.estaba nervioso pero no me sentí extraño porque todos éramos nuevos alumnos. 5. no porque no tengo vergüenza. 6. si les hecho un poco de menos. 7. me pongo a pensar en lo que les diría, tardo mucho y me siento incomodo. 8. me gusta catalán, en todas porque no las entiendo. 9. si. 10. que los exámenes sean más fáciles, i que nos chiven las respuesta y poder llevar chicle en la boca.

1. por conocer a mi mama. 2. Si, No, Si, me gusta hablar estos idiomas. 3. Si al principio. 4. No me sentí tan extraño porque conocía a gente. 5. No me cuesta. 6. Si, mucho. 7. Siento mucha Desesperación y agobio. 8. La que mas me gusta es catalán. 9. Si, me gustaría. 10. Que tengas mas encuentra mi opinión y que algunas personas sean mas sociables.

Tatiana, Mohamed, Melissa i Mohamed

Entrevista

Ferran Ventura Pota 6 anys amb nosaltres, realitza tasques a l’aula d’acollida, aula oberta i s’ocupa del servei de manteniment a l’IES

1. Quan de temps portes en aquest institut? 6 anys 2. T ‘ agrada la teva professió? Sí 3. Quin lloc ocupa aquesta vocació en la teva vida? És bastant important, però no sabria dir-te quin lloc exactament 4. Per a que consideres que serveix la teva mataria? L’aula d’acollida per ensenyar el català i l’aula oberta per donar un reforç a aquell alumnat desmotivat per l’estudi 5. A vegades et cansa la teva professió? No 6. T ‘ agrada tractar amb gent d’ altres països? Sí 7. Tens molta paciència amb el nens i nenes que arriben a fora i no saben el català ni el Castella? Intentem que estiguin el millor possible al centre i li fem un pla de treball per a que aprenguin català 8. Et consideres un bon mestre? El millor mestra es el que passa per desapercebut i això ho han de dir els alumnes i el temps ja ho dirà. 9. Alguna vegada has vist que algun alumne/a ha fet més del que pensava que pudia fer? Sí 10. Que et motiva cada mati quan t’ aixeques i penses que has de ensenyar educació a uns nens i nenes per a que tinguin un millor futur? Amb la crisis cada dia ens ho posen més difícil. Intentem formar ciutadans crítics, reflexius i participatius en la nostra societat

Dj de Flaix Fm, Ràdio Platja d' Aro Ha punxat a discoteques com Be Out, Black & White & Gib's de Platja d'Aro. Vetro & Soho de Bcn i també a la festa de 20 anys del Grup Flaix. Hola, molt bona tarda Borja! Hola bona tarda. Quina persona ha sigut o és el teu punt de referència? Home, hi ha “bastantes”. Hi ha moltes persones que et vas trobant que com per exemple el director de Ràdio Platja d’Aro, la ràdio on vaig començar, que t’ensenyen moltes coses i sempre et fixes en elles. També evidentment els locutors que escoltes, en el meu cas els de Flaix Fm des de ven petit i el Puyal. Per punxar, que prefereixes vinils o controladora? Vinils no he arribat a tocar mai, ja directament vaig començar amb una mescladora i dos plats però tothom diu que és una experiència inoblidable i algun dia m’agradaria provar aquests aparells tot i que no està pràcticament a cap discoteca.

Com vas donar el salt per arribar a Flaix FM? Vaig estar tres anys a Ràdio Platja d’Aro i va haver-hi un dia que vaig enviar una maqueta a Flaix Fm i en dos mesos em van trucar per fer una prova... al cap de dues setmanes em van dir que ja podia començar a treballar un 11 d’agost i així va ser.

Entrevista

Borja Nicolau

Sabem que estudies i la pregunta es evident, compagines bé la feina amb els estudis? Sí, la veritat es que l’horari que tinc a Flaix Fm m’ajuda molt a estudiar perquè només treballo dissabtes i diumenges i a la ‘uni’ vaig de dilluns a divendres per els matins. Descanses bé després de 6 hores de fórmula? Si, es descansa, a més, millor que si no ho fes. Home, 6 hores es bastant ja que normalment es fan 3 però està bé....

Amb quina edat toques la teva primera controladora? Doncs devia tenir 15 o 16 anys quan vaig comprar-me la primera.

Com et sent quan saps que cada dia t’escolten 397.000 persones? Doncs fa molta il·lusió però com tu als oients no els veus doncs la cosa canvia una mica.

Com arribes a la conclusió que a tu el que t’agrada és punxar? Suposo que això d’anedons de que quan t’agrada la música electrònica tens la curiositat de provar a mesclar i un cop comences et dones compte de que és addictiu.

Vas tenir una bona rebuda dels oients el dia que vas començar? La veritat es que sí, l’Ernest Codina que estava abans que jo va publicar un missatge al facebook i els comentaris van ser molt positius.

Entrevista

Pol rosset En Pol Rosset cursa el batxillerat tecnològic en el nostre centre. Com a projecte de recerca va crear un globus aerostàtica que va ser impulsat a més de 31.000 metres d’alçada, i portava dues càmeres, que captaven tots els moviments del globus, i tres GPS. Des de la revista, hem volgut fer-li una entrevista. Aquestes han sigut les seves respostes:

En què consistia el teu treball? Què volies aconseguir? L’objectiu del treball era aconseguir imatges de la Terra i amb aquesta excusa l’objectiu ha estat tot el procediment d’arribar fins allà i la construcció de la capsula i l’estudi dels materials que havia de necessitar, l’estudi físic també de perquè el globus puja fins a on arribarà, perquè peta també las capes atmosfèriques, la temperatura la pressió o sigui aconseguir un vídeo però a darrere tot un treball físic dels materials i de les coses. Com se’t va ocórrer aquest projecte? Vaig veure uns vídeos per Internet i a les noticies que uns nois d’Estats Units i del nord d’ Europa ho havien fet i hem va interessar. Vaig estar amb contacte amb ells i hem van explicar que ho havien fet com a lleure i jo vaig aprofitar la idea com a treball de recerca. Va ser molt complicat poder realitzar el projecte? Vaig obtenir molta informació d’un grup d’aquí de la universitat que hem va ajudar bastant perquè també estan fent coses semblants. Molt complicat tampoc però ha sigut molta feina perquè he hagut de contactar amb molta gent i empreses perquè hem deixessin material. Hi ha un treball de mig any i molta feina constant

Què vas pensar quan vas enlairar el globus? Tenies més pensaments positius o negatius a l’hora d’enlairar-lo? Pensaments positius, però feia una mica de por perquè enlairava bastant diners i si ho perdia havia de tornar aquests materials i doncs perdria diners. Quant temps vas trigar a acabar aquest treball? Vaig començar a començaments d’estiu i vaig enlairar el globus, i vam entregar el treball de recerca gener. Va ser molt costós el projecte? El projecte estava valorat en uns 1400 euros, però hem va costar 300 euros perquè per exemple, vam enlairar dues càmeres i una era meva i l’altra me la va deixar un amic i això no compta com a cost però si ho perdia si que havia de retornar tots aquests diners i doncs perdíem uns 1000 euros

Vas tenir molta ajuda per fer el projecte? Si, vaig tenir ajuda de una professora d’aquí, la Montse Enrech, i d’altres 3 professors d’universitat, un d’enginyeria d’aeronàutica, un altre de física i un altre d’informàtica. També d’un grup de joves d’universitat que cursen 3r y 4t de carrera que també m’han ajudat molt, no m’han fet el treball però m’han ajudat, donat idees i deixat material. Has pogut compaginar bé les altres matèries amb la preparació de tot el projecte? Si, ja tenia molta feina feta abans, a l’estiu, però és feina constant però ho he pogut compaginar perquè el treball de recerca és una cosa que m’agrada. Què és el més gratificant de tot això? Poder fer un projecte que es complex teòricament, poder buscar informació i parlar amb altre gent, i una cosa que m’ha agradat molt es parlar amb gent de la universitat. Després d’això, quin nou projecte t’agradaria fer? Després del segon enlairament, estava pensant fer un projecte com aquest, llençar un ninot des de l’estratosfera , però encara ho estic pensant i necessito innovació amb càmeres mes petites, però projectes hi ha molts en el cap.

I desprès de Batxillerat? Desprès de batxillerat m’agradaria fer enginyeria, encara que també m’agrada la física encara que és molt teòrica i llavors per compaginar una mica les dues havia pensat en enginyeria aeronàutica, però et demanen un 12 i no crec que hi arribi tot i que trec bones notes, i si no mecànica. Ara estava pensant en marxar 1 any fora per estudiar però això esta per veure’s. Què li diries a totes les persones que l’any que ve comencen el batxillerat tecnològic? Del treball de recerca, que intentin fer un treball que els hi motivi, perquè moltes vegades et donen treballs a l’institut que no motiven gaire i si fas un treball que t’agrada i et sents realitzat, per gust personal doncs es gratificant fer un treball del que t’agrada que no pas d’assignatures que no t’agraden.

Entrevista

Si no hagués sortit bé, ho haguessis tornat a intentar? Depèn, si hagués perdut la capsula no hagués tingut suficients diners per tornarho a fer i la gent no m’hagués tornat a deixar els materials però el projecte suposo que l’hagués pogut acabar. El projecte havia de sortir, hem podia equivocar en algunes coses però la veritat que va sortir molt bé.

El Pol ha realitzat un segon enlairament del seu projecte ‘Stratos Eye’, per trobar més informació podeu visitar la seva pàgina de Facebook ‘Stratos eye – Una mirada a la Terra’.

Des de la revista et desitgem que et vagi bé al futur en nous projectes, i que et puguis dedicar al que més t’agrada, ha sigut un plaer fer-te l’entrevista. Molt bona sort!

Paula Ruiz, Paula Mesa i Florencia Díaz

test

La teva parella t’estima o és infidel?

Creus que la teva parella de veritat t’estima o te és infidel ?? Fes aquet test hi ho sabràs!!!!

1.Esteu molt temps junts ? a)15 hores setmanals b)10 hores setmanals c)5 hores setmanals d)Menys de 2 hores i mitja setmanals ? 2.Quedeu molt sovint ? a)3 cops setmanals b)2 cops setmanals c)1 cop setmanal d)Ningun cop 3.Posa moltes excuses per no quedar ? a)No, mai b)A vegades c)Sovint d)sempre

4.Normalment qui obre a qui al wahatsapp ? a)Estem igualats b)Ell mes c)Normalment jo d)Sempre jo 5.És carinyós /a amb tu ? a)Si molt sempre em dona petons b)La majoria de vegades c)Molt poc d)Gens 6.Et fa regals ? a)Si sempre b)Sovint c)Sempre li he de demanar d)Mai

test

Calcula la teva puntuació: Puntuació A) 8 Punts. B) 6 Punts. C) 4 Punts. D) 2 Punts.

Respostes: De 48 a 36 punts : felicitats la teva parella t’estima molt. De 36 a 24 punts : t’estima però podria estimar-te molt més. De 24 a 12 punts : té dubtes.

De 0 a12 punts: no t'estima.

Fashion Chiarafashion.co.u Bardot.com.au

Monsoon Bellaria Ring

Amazon.com

Doorstepluxury.cc

H& M

Autora: Meritxell Berenguer (4t) 16

Fashion

SuiteBlanco SuiteBlanco

Stradivarius

Esprit

Las tendencias para este verano ! AtrĂŠvete

Smoooth Clothing Autora: Miriam Vilanova (4t) 17

Noticias

L’IES MONTSERRAT ROIG UNIT PER LA IGUALTAT REAL El passat 8 de març es va celebrar el dia internacional de la dona treballadora a l’Institut Montserrat Roig. En aquest acte es reivindicava la igualtat, però no la igualtat que coneixem al nostre dia a dia, sinó una igualtat real, sense desigualtats de cap tipus. La comissió d’activitat i valors encapçalada per la professora Marta Codina. L’equip de la comissió va preparar cada un dels detalls de l’acte, perquè tot sortís perfecte. L’acte va començar amb un seguit d’integrants de la comissió fent les feines de neteja, reivindicant la repartició d’aquestes tasques... La Marina Martínez i la Mireia Garcia de 3r d’ESO, van ser les encarregades de presentar el multitudinari acte, juntament amb els membres de la comissió, que van ser els encarregats de llençar un munt de preguntes retòriques sobre la igualtat, unes frases feminitzades i pluralitzades sense menysprear a cap dels dos sexes, també es va donar veu als espectadors fent-los opinar sobre el tema que es tractava i que es comprometessin amb la igualtat estampant les seves empremtes a les columnes del vestíbul. Per finalitzar l’acte, la nostra companya Lidia Mingorance, juntament amb la Cecilia Coca, ambdues de 3r, van delitar al públic assistent, tocant “Only a woman'sheart“ de Eleanor McEvoy. Però abans el Roc Castañé, l’Enric Clemente i l’Albert Alier van llegir el següent manifest redactat per ells mateixos:

El nostre país viu avui un moment històric excepcional, una etapa basada en el principi democràtic del dret a decidir. I aquet 8 de març, el nostre institut IES Montserrat Roig vol ser part d’aquest desitjat col·lectiu per crear un futur en què es parlarà també en femení.

NotÍcies

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL 8 DE MARÇ DE 2013

La història que es coneix, aquella que s’ensenya a les escoles i es llegeix en els llibres, és la realitat de milers de vides humanes. Sempre ens expliquen episodis quotidians, però existeix en el present, en la història que ens ha tocat viure, una experiència en primera persona. La nostra, la vostra, i la d’aquelles que ens van precedir i les que vindran després. Les dones som protagonistes d’aquest present històric que ens empeny amb ànsia a transformar el nostre futur per poder fer un país amb idees clares i el mateix temps, ens enfronta el repte diari d’un context econòmic ple de dificultats. Les dones tenim el ferm propòsit de treballar perquè la qualitat de la vida humana no es malmeti i de situar en el centre de l’agenda política aquesta tasca. Si ens fixem en les estadístiques, podem interpretar que les dones catalanes desitgen trobar la fórmula per poder combinar feina, i la vida personal i familiar, una ambició que persegueix harmonitzar la realitat quotidiana de la vida humana en totes les seves etapes. I malgrat els obstacles que aquesta decisió ens representa, fem el possible i l’impossible per equilibrar ambdós móns públic i privat. Som expertes en transitar d’un lloc a l’altre i concertar la vida, amb tots els seus imprevistos. Aquest 8 de març no volem parlar només d'estadístiques, tampoc volem fixar-nos exclusivament en les quotes de representació. Aquest 8 de març, el que volem des de l’Institut és plantejar-nos un interrogant de futur, un interrogant que plantegem a tots aquells estaments i sobretot a l’educació, a la nostra escola, que tenen en aquest moment la possibilitat de decidir si la nova Catalunya serà una societat on dones i homes conviuran en un mateix ordre de sentit i valor. Perquè aquest 8 de març volem posar damunt la taula la necessitat d'imprimir en les pàgines en blanc d'aquest nou principi el talent femení, el llenguatge femení, que cada dia les dones aportem a la vida pròpia i a la dels altres. Aquesta no és una ambició petita, per això es necessita la complicitat de tothom. En especial la de les dones més joves que inicien la trajectòria adulta i intenten incorporar-se al mercat de treball. La seva convicció, la seva fermesa, el seu compromís són el nostre llegat i la nostra esperança. Aquest és el desig d'aquest 8 de març de 2013 i aquesta és la direcció en la qual volem fer avançar Catalunya per tal que esdevingui, també, un exemple en la consecució d'un país que es defineixi també en femení. Totes i tots per la igualtat real en oportunitats, en formació, en la vida laboral, en les tasques domèstiques, en el respecte, en la vida familiar, a l’escola, al lleure i a tot arreu!

Noticias

Els nois i noies de segon d’ESO ,s’han adherit al grup de mediació del institut format per els alumnes de tercer, quart d’ESO i batxillerat. Ells ens podran ajudar amb qualsevol problema que tinguem amb algun company i/o professor del nostre centre amb l’ajuda del professorat i l’alumnat-mediador. Contacta amb ells, a l’hora del pati i en hores de classe. Per sol·licitar una mediació has de dirigir-te a l’Isabel Salvador, o a qualsevol mediador del centre. Ells podran ajudar-te a solucionar els teus problemes, i així poder conviure millor. Amb els coneixements que han adquirit a les classes de matèria optativa, sabran com ajudar-te i com poder fer-te més respectuós o fer-te respectar a tu mateix. No dubtis en consultar-los si en algun moment ho necessites. Les teves dades i les teves conferencies seran guardades amb confidència i no exposes a cap lloc, les persones mediadores no parlaran amb ningú sobre el teu problema. Podreu saber qui forma part de l’equip mediador amb la fotografia que hi ha penjada al vestíbul i amb els noms que hi ha a continuació:

Notícies El monestir de San Benet va ser fundat al 960 i està situat a Catalunya a la comarca del Bages. És un dels conjunts monàstics més interessants del país, amb elements que van des del Romànic de l’època fundacional fins el Modernisme, passant pel Barroc. Està format per l’església, el claustre i el celler, un local dedicat al envelliment o maduració del vi. La zona del monestir de San benet compta amb la Fundació Alícia, que està presidida pel cuiner Ferran Adrià. És un centre d’investigació dedicat a la cuina i la promoció dels bons hàbits alimentaris, on es realitzen tallers tant per nens com per joves. D’aquesta manera, els alumnes de primer de la ESO del institut Montserrat Roig van visitar les seves instal·lacions el passat trimestre

Noticias

CUINA CREATIVA El passat 14 de Febrer, a la aula “Taller d’atenció socio-sanitària”, els alumnes de tercer d’ESO de la matèria optativa de francès per presentar d’una forma “didàctica” i divertida el segon quatrimestre, van passar una hora diferent i atrevida menjant creps. És una opció interessant utilitzar una classe per cruspir-se una massa confeccionada per farina, llet... Creiem que és captivant utilitzar tota una hora per motivar i crear un vincle diferent amb els estudiants, però és la millor manera? Doncs generalment, tots els alumnes pensen que sí tot i que segons el nostre company no estaven gaire bones!

En aquesta foto es pot apreciar com la professora dona indicacions als alumnes a l’hora que ells passen una bona estona participant en les diferents tasques culinàries, mentes aprenen francès”.

Les crêpes ! C'est toujours un bon moment, celui des crêpes chaudes, avec le pot de confiture ou de pâte à tartiner ... Les crêpes sont simples à réaliser, il suffit pour cela de suivre la recette de base, et surtout de les cuire très fines, pour qu'elles soient juste moelleuses...

Recette de creps Temps de préparation: 10 min Cuisson: 12 min Rendement: 8 à 10 crêpes

Notícies

Crêpes

Ingrédients •2 œufs •35 g de sucre •150 g de farine •400 ml de lait •50 ml de jus d’orange •le zeste d’une orange •50 g de beurre •2 c à soupe d’huile

preparation: •Dans un saladier mettre les œufs avec le sucre •Ajouter la farine, le zeste d’orange, et le beurre en morceaux •mixer bien le tout puis ajouter la lait progressivement •puis incorporer le jus d’orange ( si c’est du jus en boite, diminuer le sucre) •ajouter en suite l'huile, mélanger encore. •couvrir avec un film plastique et laisser reposer pendant 2 heures. •Faire cuire les crêpes dans une poêle anti-adhesive. dégustez avec une pate a tartiner, comme la pate a tartiner au pain d’épices, ou avec de la compote de pomme, ou préparez un gâteau avec ces délicieuses crêpes

Noticias

Concurs Cultural 2013 Com tots els anys, el Consell Esportiu del Vallès Occidental organitza un concurs de redacció i dibuix, en el que els alumnes de l’ESO realitzen una obra artística en la que expressen un tema escollit per aquest consell. Aquest any ha sigut «Jugues? Si vols pots!”. El programa pretén desenvolupar les qualitats artístiques i literàries dels nois i noies a través de l'esport com a manifestació cultural. S’han presentat 15 centres i en total s’han presentant un total de 1369 dibuixos, 758 mascotes, 49 còmics, 316 redaccions i 148 fotografies. El nostre IES ha participat i hem obtingut diferents premis: DIBUIX INFANTIL: REDACCIÓ INFANTIL:

3ª Lucila Monte 5ª Genna Stephens 2ª Queralt Vivó

Hem parlat amb la Lucila, una de les guanyadores i ens ha dit : De que va el concurs ? Havíem de fer un dibuix relacionat amb l’esport. Podíem escollir en un dibuix d’una mascota o una redacció sobre el tema plantejat. Com et vas inspirar ? El que sabia es que volia fer alguna cosa amb aquarel·la perquè m’agrada molt però tampoc vaig tenir en cap moment una idea clara. Per què et vas decantar per el dibuix? Perquè m’agrada pinar, especialment amb aquarel·la. Com es la teva creació? Resumeix-la. Doncs és un desert amb una carretera i amb un noi corrent que representa una de les famoses curses que es realitzen en aquest. Que opines del nivell dels concursants? Jo només he vist els de primer d’ESO i estaven bastant treballats 24

Notícies Vídeo dels alumnes de 4t d’informàtica (Sergi González i Carles Farrés ) 25

Noticias

L o n d r E s 2 0 1 3

Foto: Laura Segura (4T)

l passat 23 d’abril els alumnes de tercer i quart van fer un viatge a Londres.

L’objectiu d’aquest viatge era practicar l’anglès durant quatre dies. L’estància dels alumnes era a cases d’acollida de famílies angleses. En aquets quatre dies van poder visitar tots els monuments, edificis i museus mes emblemàtics de la ciutat, també van visitar Cambridge i el mercat de Camden Town. Alguns dels edificis que van visitar van ser Buckingham Palace (palau de la reina), el Big Ben i The house of parliament o Tower Bridge. També van visitar dos museus; el British Museum i el Science Museum. Van tenir temps lliure en el que van poder comunicar-se amb altres persones i van per practicar l’anglès i visitar llocs com el centre comercial Harrods. Per poder gaudir de totes les vistes de Londres, els alumnes van pujar al London Eye on van poder veure Londres des d’una vista panoràmica.

Anècdotes: A quatre noies de 3r els van intentar robar les motxilles dins el British Museum. A l’entrar al centre comercial Harrods, un guàrdia va dir a una noia de tercer que portava la motxilla a les espatlles: “the bag on the front” i ella va respondre: “yes,yes” i va seguir caminant endavant. És a dir: no va entendre el que el guàrdia havia dit. Aquestes son algunes de les fotos fetes pels alumnes de tercer i quart.

NoticĂes

Noticias

TERRA BAIXA Los alumnos de primero de bachillerato han representado la obra de teatro “Terra Baixa” en la biblioteca del instituto. Con la ayuda de su profesora Montserrat Lasúrtegui, han decidido escoger esta obra ya que era la más importante del tema que estaban trabajando y la que mejor representaba la literatura que estaban estudiando. Se han repartido los papeles según el que más encajaba con cada alumno y le hacía más ilusión representar. Les ha resultado atractiva la experiencia de representar una obra de teatro en el instituto ya que ha sido una manera diferente y mucho más dinámica de aprender catalán. Sin embargo, los actores nos han contado que no les gustaría representar la obra para todo el instituto ya que afirman que tendrían que prepararla mucho mejor y no tienen el tiempo necesario para hacerlo. La escena favorita de los actores ha sido la del asesinato de uno de los personajes, Sebastián, ya que les ha parecido interesante representar un tema tan importante como la muerte. El personaje que más les ha gustado ha sido el de Manelic, un pastor que al principio de la obra parece ser alguien inocente y después acaba asesinando a uno de los personajes. La respuesta del público ha sido muy buena y la representación ha conseguido hacer reír a los espectadores.

Hemos entrevistado a algunos de los actores de primero de bachillerato que han realizado la obra de teatro Terra Baixa.

-¿Por qué decidisteis escoger esta obra? Decidimos escogerla ya que era la obra más importante del tema que estábamos trabajando y la que mejor lo representaba. -¿Os gustaría representar la obra para todo el instituto? No, ya que tendríamos que prepararla mucho mejor y no tenemos el tiempo necesario ni el espacio adecuado. Nos resultaría imposible. -¿Cual es la escena de la obra que más os gusta representar? Nuestra escena preferida es la de la muerte de Sebastián, cuando Manelic le mata. -¿Os ha gustado la experiencia de representar una obra de teatro en el instituto? Sí, nos ha gustado mucho ya que es una manera diferente de aprender catalán y es mucho más dinámica. -¿Cuál es el personaje que os gusta más? El personaje que nos gusta más es Manelic, un pastor que al principio de la obra parece ser alguien inocente y después acaba asesinando a uno de los personajes. -¿Cómo os habéis repartido los papeles? Cada uno ha escogido el papel que le encajaba más. PÚBLICO -¿Qué te ha parecido la obra de teatro? Me ha gustado la representación y además me he reído mucho

Un treball de recerca que no et deixarà deixar indiferent

Noticíes

“LA CRISI DELS COGOMBRES DEL 2011” 2011”

Recordeu de la crisis dels cogombres al 2011? Doncs uns nois de segon de batxillerat han fet un treball de recerca sobre aquest mateix cas. Un treball realitzat per Ana Lamora, Ferran Moreno i Aniol Ramon. En aquest treball els alumnes han volgut demostrar que el cogombres no poden contenir els bacteris dels que es va dir que contenien els cogombres Espanyols. Han guanyat un accèssit dels premis de Treballs de Recerca de Matadepera, Rellinars, Viladecavalls i Terrassa on hi han participat 23 projectes d’11 centres de secundària -Va ser molt complicat realitzar-lo? La part teòrica la vam realitzar sense gaires complicacions, però la part pràctica la vam haver de repetir, perquè el primer cop que la vam fer hi van haver errors en el mètode, ho vam repetir i va sortir bé. -Quant de temps heu trigat a realitzar el treball? -En que consistia el vostre treball? Que volíeu aconseguir?

Vam començar al juny del 2012 i el vam acabar el gener de 2013, per tant sis o set mesos.

Sabíem que volíem fer un treball de microbiologia i ens vam centrar en “la crisi dels cogombres del 2011” i el que volíem veure era si realment hi havia aquell bacteri que va provocar tantes malalties i problemes gastrointestinals que va haver-hi a Alemanya.

-Va ser molt costós aquest projecte? Es un treball de recerca de batxillerat, en el que es treballa per passos, nosaltres érem tres, per tant érem més mans per fer-ho. I costós no ho sabem, però si que es llarg i laboriós.

-Com se us vas ocórrer aquest treball? El que ens interessava era trobar un tema polèmic, que hagués causat controvèrsia i el nostre tutor ens va suggerir “la crisi dels cogombres” i el va semblar

interessant

-Heu pogut compaginar bé les altres matèries amb la preparació del treball? Compaginar-les sí, però el fet de haver de fer el treball suposa un estrès addicional, però és el que toca

Noticias

Heu guanyat un premi , expliqueu-nos de que va tot això Ens van proposar presentar el treball a diferents concursos, al premi de Treballs de Recerca de Matadepera, Rellinars, Viladecavalls i Terrassa, al de la UAB i al de la UB. I un dia ens van avisar que havíem guanyat el de Terrassa i es una emoció molt forta, perquè vam veure recompensat el treball de set mesos.

perquè els Alemanys ens van fer molt mal i ens en continuen fent i que els que ara fan primer de batxillerat puguin continuar investigant aquest tema i demostrar que no s’acaba aquí.

-Com recordeu la crisi del Cogombre Espanyol al 2011? La recordem de veure-la pels mitjans de comunicació, que va ser el centre de atenció durant molt temps. Això va ser al 2011, no ens en recordàvem molt, però ara amb el treball hem reviscut el tema, hem investigat i hem descobert que el tema es complicat i hi ha molta Controvèrsia

Resultats del treball

-Que li diríeu a totes les persones que el curs vinent comencen el batxillerat científic? Que és un batxillerat dur, potser el més dur, però a la vegada t’aporta moltes coses... T’aporta un ampli coneixement de les ciències i es un bon punt de partida per desprès veure que faràs, i que no cal saber que faràs una carrera de ciències, desprès et pots decantar pel que més t’agradi i això esta molt bé, és un bon batxillerat.

El Ferran Moreno en el lliurament de premis

Que us agradaria demostrar i/o desmentir pròximament en el món científic? Demostrar que no hem acabat, que mai s’acaba la recerca científica, per molt que descobreixis una cosa, sorgirà una altre, d’aquesta en sorgiran noves preguntes i nous descobriments ... I així la ciència mai s’acaba. -Desprès de “La crisi dels cogombres de 2011, quin nou projecte us agradaria fer? Si poguéssim continuar investigar en aquest tema,

Per veure el vídeo del lliurament podeu dirigir-vos a Canal terrassa (http://www.terrassadigital.cat/detall_actua litat/?id=16694 )

jornadas “L’ENSENYAMENT QUE DEIXA PETJADA NO ES EL QUE ES FA AMB LA MENT SI NO EL QUE ES FA AMB EL COR” Hendricks, Howard G. Voleu saber que han fet els alumnes del Montserrat Roig aquestes Jornades Culturals? Els dies 22 i 23 d’Abril la Comissió d’Activitats i Valors del centre, va organitzar, com cada any, un seguit d’activitats per les Jornades Culturals. Les Jornades s’organitzaven de la següent manera: el dilluns 22 es van realitzar tallers durant tot el dia i el dimarts 23 els alumnes van poder presenciar l’acte que recordava la figura de tres poetes: Salvador Espriu, Luis Cernuda i Ramón Gómez de la Serna i van continuar aprenent dels tallers. Alguns dels alumnes de 3r i 4rt d’ESO van marxar de viatge a Londres. Al llarg de tota la setmana s’han pogut veure diferents treballs d’aquests poetes guarnint el hall i les escales de l’institut. Aquests treballs han estat realitzats pels alumnes dels diferents nivells i han sigut una petita mostra de la producció d’aquests tres escriptors. L’objectiu era fer més acollidor i literari el nostre entorn. Amb aquestes activitats es vol demostrar i comprovar que es poden aprendre continguts interessants fora de les aules i al marge dels llibres del nostre curriculum.

Departament de Català 1r i 2n d’ESO 1. Premi de poesia. Cherry Bomb, “Recull de poemes estranys”. Autora: Aurora Coca de 1r ESO.

jornades

RESULTATS DEL CONCURS LITERARI DE SANT JORDI DE 2013

2. Premi de narrativa. Escornalbou, “La calma perduda”. Autor Andreu Vergés Miró de primer d’ESO

3r i 4t d’ESO 1. Premi de narrativa. Booker De Witt, “Vells records”. Autor Pedro Cordón, de tercer d’ESO. 2. Segon premi de narrativa. El Loiro, “El discurs de la Gisela”. Autor Oriol de Díos, de tercer d’ESO

Batxillerat i ciles formatius 1. Premi de narrativa. Sparkly Vicious Banjo, “L’Emily”. Autora Lucía Ruiz Soto de primer de batxillerat. 2. Segon premi de narrativa. Nero, “El que simbolitza Persèfone”. Autor Mar Negra de segon de batxillerat

A continuació mostrem alguns dels treballs premiats

Jornadas

Finalment havíem trobat un lloc sense habitar i amb prou subministres per subsistir algun temps més, ara ja faria unes setmanes. Afortunadament vaig trobar un grapat d’espelmes i llumins per passar la nit, els altres van descobrir unes quantes garrafes d’aigua ocultes sota un drap a l’entradeta de la casa, que un cop buides les podríem omplir d’aigua de pluja per rentar-nos. Era una casa de dos pisos, hi havia dues habitacions, una sala d’estar, cuina, menjador, i unes golfes. Vaig deixar-me portar fins un gran finestral de la habitació de matrimoni, on dormia amb en Damià, per la curiositat de saber si avui, finalment, hi hauria lluna plena. Afirmativament, allà dalt estava, quieta, brillant, i blanca, il·luminant la ciutat deteriorada ràpidament per falta del manteniment diari que l’home havia procurat fins aleshores. Eren unes vistes tristes, però a la vegada eren precioses. Em vaig asseure una bona estona a observar en silenci aquella visió. De cop i volta vaig notar una mà a l’espatlla que em va fer espantar-me, era en Damià, que em portava una llauna de pinya en almívar per compartir. Va agafar una altra cadira i es va asseure davant meu, deixant la llauna damunt el marc de la finestra.

Parlàvem, bé, més aviat parlava ell, jo l’escoltava, mentre parlava jo el mirava i pensava que havia tingut molta sort poder-lo trobar. Estava a casa seva, tancat a la seva habitació en estat de xoc per la mort dels seus pares, els quals vam trobar descompostos, un a l’habitació i l’altre al menjador. Esperàvem que en Damià també tingués la marca negra en alguna part del seu cos després d’haver presenciat la descomposició, lenta i agònica dels seus pares, però no va ser així.

Ell em crida l’atenció, sap que no l’estava escoltant. Per la manera de mirar-me sé que vol saber en que pensava, com amant de la veritat li dic el que pensava. La cara li va canviar de cop i volta. Ja sabia que no li agrada aquest tema, però era el que pensava. S’ aixeca i m’anuncia que va una estona amb els altres, el Lleó i la Blau. Em giro i torno a mirar el paisatge, aleshores m’adono de la presencia de la llauna de pinya i l’agafo, penso mentre menjo. En Damià era dèbil, realment era fàcil fer-li mal a nivell psicològic, jo no esperava trobar-lo viu. Sabia que ara ell vivia gràcies a mi, gràcies a l’esperança que li donava. En aquest nou món la gent dèbil de cor mor, aquestes eren les noves normes des de fa uns tres mesos.

Jornades

Tot va començar un bon dia, quan vaig veure per les noticies del dematí, que havien casos d’una nova malaltia que es presentava en forma de taca negra i que s’estenia per tota la resta del cos del malalt en pocs dies, no era una infecció contagiosa. Les zones afectades del cos començaven a podrir-se acceleradament, com si es tractés d’un cadàver, tret que els pacients sentien el dolor contínuament, un dolor immens i agònic que recorria l’espina dorsal en tot moment i que cap calmant podia fer minvar aquell patiment. El que resultava curiós del cas era que només ho patien persones que experimentaven emocions negatives fortes, com ràbia, odi, desesperació o terror absolut. Si senties algun d’aquells sentiments, la marca apareixia, i no hi havia cura possible ni manera d’evitar el desenvolupament de l’expansió de la descomposició. Així vaig perdre el meu pare, i en morir ell, el terror i el desconsol es van apoderar de la resta de la família, només vaig quedar jo, el mateix els hi succeït a la Blau, en Lleó i en Damià. Vaig arribar a la conclusió que aquesta infecció era com un efecte dominó.

M’he acabat la pinya, i estic una mica cansada, així que em dirigeixo al bany abans d’anar a dormir. Regirant en un petit armariet del bany per veure si hi havia més rotlles de paper higiènic, cau un petit llibre, l’agafar-ho, està tancat amb un petit cadenat. “Claire”, hi ha escrit en la portada del bloc, per la manera en que estava escrit era possible deduir que era d’una nena, potser de nou anys. Abandono el lavabo després d’haver trobat el paper, i al sortir-ne s’aproxima el Lleó. En Lleó era company meu d’institut, com la Blau, tret què ell i jo som més íntims i compartim les mateixes opinions, li apassiona tota mena de mitologia, i és una bona persona, però a la vegada és molt fred. Es va oferir per obrir el cadenat, ell hi tenia la ma trencada. En obrir-lo me’l va oferir perquè el llegís, a veure si hi trobava informació útil.

Aquella lectura em va esgarrifar, la Claire explicava que el seu pare es va veure afectat inicialment en els ulls i com la desesperació de la situació va afectar també a la seva mare, ella els veia patir, però exactament no sabia que passava. Fins el moment que no hi va haver silenci en la casa, fins que els seus pares no van ser morts no es va adonar de res. En l’última pàgina del diari les lletres de tinta estaven corregudes per llàgrimes on deia que trobava a faltar molt els seus pares

Jornadas

M’estic eixugant les llàgrimes quan entra en Damià al dormitori, ell no m’esperava trobar allà, perquè anava sense pantalons, però va ser aleshores quan li veig una taca negre en una de les cuixes. M’alço de cop, i ell em demana que no digui res a ningú, tanca la porta i em convida a asseure’m en el llit. Em diu que si no havia dit res, era perquè jo no m’infectés, li agraïa, però tot i així hauria volgut que m’ho expliqués. Vaig tranquil·litzar-lo dient que no estava preocupada, era cert, jo sabia que ell era responsable i sabia el que feia, no havia res per poder preocupar-se, i sense adonar-me, m’adormo.

Sento un soroll llunyà i quan em llevo, no el trobo al meu costat, corrents vaig a buscar en Lleó o la Blau, però quan anava a baixar les escales al primer pis, veig la porta de les golfes entre oberta. Decideixo entrar-hi lentament. Noto electricitat recorrent tota l’espinada en veure en Damià penjat en una de les bigues del sostre, suspès a l’aire retorçant-se, lluitant per respirar. Vaig cridar el Lleó i la Blau amb totes les meves forces mentre singlotava i plorava buscant alguna manera de salvar-lo, aleshores veig el tamboret que ha fet servir per penjar-se. El cap em crema i noto com la sang va tota pressió per venes i arteries. Agafo el tamboret, el col·loco davant seu amb les mans tremoloses, hi col·loco un peu, no hi veig bé, poso l’altre peu i quan vaig a impulsar-me per arribar al seu coll el tamboret es mou, de manera inconscient, per evitar caure al terra, m’agafo a allò més proper a mi, el qual va resultar ser en Damià. Caic fent una forta estrebada al seu cos, em pico el cap al terra just quan entren el Lleó i la Blau.

No puc evitar para de mirar-me la zona lumbar grisosa, m’he d’apartar els cabells, cada vegada menys vermells per falta de tint, per poder veure com es propaga columna espinal amunt. Surto del lavabo del restaurant de carretera, lamentant-me per haver mort en Damià, trencant-li el coll en aquella casa que ja queda llunyana, hem de seguir, hem de trobar alguna petita població de persones sense males intencions, o al menys ells ho han de fer. Vaig demanar-li al Lleó que acabés amb mi quan sortís el sol, per sort, hi havia una gran roca que podrien aixecar entre ell i la Blau per deixar anar sobre el meu crani. Ens mirem els tres, no ens diem res, no és necessari, m’estiro en un costat del camí. S’acosta el Lleó. Parlem tranquil·lament, com si jo fos una pacient estirada en un divan i ell el psicòleg que m’escolta. Em tranquil·litza, però sap que no tinc por, un moment, em diu que no em preocupi per ells dos. Realment això si que em preocupa, el seu destí.

Jornades

En aquell moment mostra els seus coneixements en mitologia, em fa diverses comparacions del que ha passat fins ara i el que passarà. Una comparació que em va cridar l’atenció va ser comparar-ho tot amb Persèfone. Ella simbolitza un cicle de vida, mort i resurrecció. Renaixerem de tot això i serem millor espècie, no ens odiarem, ni ens envejarem entre nosaltres, no ens farem mal ni se’ns podrirà l’ànima, només quedaran humans sense emocions negatives. Però això comporta una absència de sensibilitat, depèn com.

Vaig tancar els ulls, no podia parar de pensar en el que m’havia dit el Lleó, en el fons, això era com fer una neteja de mals en la Terra, netejar la Terra d’humans, no només ens havíem fet mal entre nosaltres, sinó que a més havíem destorçat tot el que ens rodejava. Era el millor que li podia passar al planeta, i el millor que ens podia passar a nosaltres. Renaixeríem, seriem millor espècie, estava segura, això és el que vull creure.

Jornadas

RECULL DE POEMES ESTRANYS PENSAMENTS DE NIT Foscor Si no estimo em sento fals, necessito caminar. La vida vull canviar amb tan sols una mirada. I em somriu la lluna platejada, dins d'un mar de gel calent. Els cabells eren com l'or, però negra la mirada, com una ombra congelada, de llàgrima incandescent.

Trista església abandonada. Cants atrapats, ecos... Silenci, solitud. Espelmes de llums roges. Aigua beneïda. Trista església abandonada

ESTIU Gotes de tinta blava, impreses sobre l’ala d’una gavina. El so de les onades és etern, mai desafina. Històries marines amb un toc de sal. Ferida naval que amb l’aigua es cura. Aigües verdes i sorra. Ingredients per a l’estiu. Gotes de tinta blava, impreses sobre l’ala d’una gavina.

Jornades

Silenci incòmode Són les set i vuit minuts. Plou al nord i bufa el vent al sud del meu jardí. Gotes blaves i fredes. Seixanta set ombres contades. Expectatives emmascarades. Atrapat dins un núvol. Perdut en la boira. Parlant amb la brisa. Emmanillat a un roure blau. Mirada immòbil Sóc a llar del silenci. Corre tant ràpid el temps que... he traspaperat els sentiments.

Jornadas

INSEGUR Estic trencat, incomplet. No sóc ningú. Estic esquerdat. Ningú sap que hi sóc. Estic amagat. Em passo els dies refugiat enlloc. Col·lecciono somnis vells, que guardo dins d’un pot. Sóc transparent. No sé d’on sóc ni si tinc dret a viure. No puc ser ni aquí ni allà. M’autoabandono en un bosc blau. La meva llar és translúcida. M’amago rere la realitat. Neva i no em sé abrigar. Creo espais per camuflar-me M’espanto amb els sorolls. Amb els moviments bruscos. No sé on sóc. M’he perdut massa vegades. Jugo amb els miratges. Convido als fantasmes a dormir a casa. Paisatges surrealistes en una vida surrealista. Zero coma zero Sóc inexistent. Sóc cec i sord. Sóc fals. Sóc un impostor. Sóc traïdor. Un visitant. Un nòmada. D’un lloc a l’altre. Viatger, aventurer. Que no sap on va ni d’on vé.

Aurora Coca, 1r ESO 40

Departamento de Castellano 1r i 2n d’ESO 1.

Premio de poesia. Gato azul, “Recopilación de poemas”. Autora: Aurora Coca de 1r ESO.

2. Premio de narrativa. Cinderella, “Lo que soy y lo que eres para mí”. Autora Judit Postigo

3r i 4t d’ESO 1. Premio de narrativa. Neptuno, “El mayor espectáculo del mundo”. Autora Lidia Mingorance, de tercer d’ESO. 2. Accésit de narrativa. , “Lágrimas”. Autor Oriol de Díos, de tercer d’ESO.

Batxillerat i ciles formatius 1. Premio de narrativa. Sparkly Vicious Banjo, “L’Emily”. Autora Lucía Ruiz Soto de primer de batxillerat. 2. Segundo premio de narrativa. Nero, “El que simbolitza Persèfone”. Autor Marc Negra de segon de batxillerat.

3. Premio de poesia. Autora Kanghi Xia

A continuación os mostramos algunos de los trabajos premiados

Jornades

RESULTADOS DEL CONCURSO LITERARIO DE SANT JORDI DE 2013

Jornadas

Lo que soy y lo que eres para mí. Como siempre, la luz del nuevo sol comenzó a asomarse por la ventana. La oscuridad de la noche comenzó a desaparecer a medida que los rayos solares inundaban la ciudad y, con ella, la habitación de un par de jóvenes que recientemente se lanzaban a descubrir mundo. En la cama, dos cuerpos se escondían debajo de las blancas sábanas. Estas lentamente comenzaron a danzar. Se movían con lentitud, y pereza. Pareció un baile de telas que apenas duró unas milésimas de segundos. Una chica de cabello negro, revuelto y enredado por la calurosa noche, se asomó hasta sentarse. Tenía una mirada perdida, soñolienta. Era evidente que acababa de despertarse. Cuando logró asimilar que seguía con vida, miró hacia la mesita de noche. Las siete y cincuenta y nueve. Otra vez, había adelantado al reloj. Sonrió victoriosa, sentándose en el extremo de la cama. Estaba dispuesta a levantarse para ir a asearse.

Pero de pronto unos brazos, de la nada, abrazaron la cintura de la joven. Y unos labios, de pronto, se apoyaron contra el hombro desnudo de la pelinegra. Alex. Él siempre tan atento, fuera la hora que fuera. Siempre. Él era la pareja de Evel, un chico alto de metro ochenta y tres que hacía un año que había terminado la universidad. Con un cuerpo atleta, unos ojos grises como la luna, y un cabello medio largo de un castaño avellana, Evel se preguntaba cómo era que este se había enamorado de ella. Después de todo, su caso era muy distinto al de él. Ella estaba en medio de la carrera universitaria de fotografía, un arte como otro cualquiera. Tenía una larga cabellera negra que le llegaba hasta la cintura. Esta casi siempre andaba despeinada, ya que era mucho trabajo cuidarlo, y ella apenas tenía tiempo. Y con lo activa que era, en seguida se le movía y los peinados se le estropeaban; quedando aún peor. Su cuerpo no era nada del otro mundo. Su busto era el típico, una copa 90 B. Quizás fuera un poco pequeño… Poco importaba. Tenía la tez blanca, tan pálida... Y sus pestañas eran largas y negras como el carbón, quedaban tan lindos con sus ojos de color esmeralda. Realmente, según las amistades de ambos, eran el día y la noche. Al menos en la apariencia.

Alex besuqueó el cuello de la muchacha con dulzura, mientras que esta no podía evitar sonreír de oreja a oreja, endulzada, degustando el sabor a miel que las acciones contrarias le brindaban. Día a día, eran casi los mismos despertares. Otras veces era ella quién sorprendía al contrario y comenzaba a besarle, dando pruebas carnales de que aún le amaba como el primer día. Y siempre recordaban aquella tarde con cierto cariño, como si fuera el día más feliz de sus vidas

Jornades

Siempre se sentaban en la orilla del río que se hallaba en el medio del parque natural de la ciudad. Realmente estaba prohibido ir allí, ya que se tenían que saltar vayas, pero la vida era corta, tenían que aprovecharla, ¿no? Siempre se sentaban. Y comenzaban a contarse lo que el uno había sentido en el pecho. Como era que a cada palabra y a cada pestañeo sus corazones habían comenzado a latir de manera desesperada, sintiendo un alivio inmenso cada vez que notaban que el bum-bum ése no cesaba. Seguían vivos. Y seguían vivos, enfrente uno del otro, para verse reflejados en los ojos del contrario, viendo cómo eran las pupilas dilatadas que confesaban que aquellos minutos habían sido grandes horas de anhelos y deseos.

El primer turno siempre era de Alex. Él comenzaba explicándole a su amada lo primero que había pensado la mañana de aquél día. Y siempre lo hacía tomándole de la mano, sintiendo el calor que podían transmitirse

-Cuando me levanté me prometí a mí mismo no defraudarnos. – Empezaba siempre mirándole a los ojos, cómplice del amor mutuo. – Y juré a todos los dioses que iba a confesarme. Aun que no me esperaba que tú te me adelantaras. – Siempre se reía en aquella parte.- Eres una mujer decidida, eso es lo que más me enamora de ti. – Y seguidamente siempre besaba la frente de Evel. Ella se sabía las tardes, esas, de memoria.- Se supone que son los príncipes que van a por las princesas, no al contrario. – Y ahí la joven siempre se quedaba sin habla, y decidía sonreír risueña, infantil… Porque a su lado, el tiempo se paraba. Y volvía a ser niña, porque no necesitaba preocuparse ni protegerse de nada. Era un amor tan sincero, tan puro, tan grande… Parecía no tener fin. Y de eso se trataba. Los amores nunca deben tener un final feliz. Simplemente no deben tener un final, pero la historia ha de ser hermosa. Si no, ¿de qué sirve amar si luego se termina, más que haber disfrutado el momento? Hay veces en que el mundo se tiene que sentar y vivir de lo que está talando.

Alex y Evel se amaban como Julieta y Romeo se habían amado. Y ellos, a diferencia de la creación de Shakespeare, iban a luchar por no tener una tragedia singular a la de los protagonistas de aquella obra teatral. Sinceramente, el castaño había amado a muchas mujeres. Y se había acostado con muchísimas más. Él no era nuevo en el amor, había experimentado todo. Había estado al borde de ser padre, de casarse y sólo tenía 27 años mientras que ella estaba experimentando su primer amor con 19 años. Sí, ella antes de él no había estado con nadie. No había compartido el cuerpo, ni los labios. Ella en un pasado había sido tan reservada… Y ahora se entregaba tanto a él que no podía imaginarse una ruptura. Lo veía tan lejos, tan imposible.

Jornadas

La pareja ya se había levantado de la cama para instalarse en la cocina. Estaban sentados en la mesa, almorzando como cada mañana. El despertador había sonado hacía ya veinte minutos, por lo cual eran las ocho y veinte. La chica le miró mientras terminaba de tomarse el café, inclinó la cabeza hacia un lado y parpadeó para llamar su atención. -Alex, quiero contarte una historia. – Terminó por sonreírle, y al instante él asintió. Él ya no iba a hablar más, porque esperaba a que ella comenzara con su relato. Era cierto que siempre que Evel abría la boca, Alex tenía toda la atención encima de ella. Eso era hermoso. Sentía curiosidad por lo que iba a contarle, así que se puso cómodo, escondiendo detrás de la taza una sonrisa ladina.

- Había una vez una princesa en un reino que se pasaba la vida esperando. No la dejaban salir de palacio, así que siempre iba al jardín a por las flores. Esa era su única pasión, aun que aquello escondía un secreto. Cada vez que cogía un ramo de flores, corría a su habitación. Y nunca nadie más volvía a ver aquellas flores. La princesa se pasaba toda la tarde deshojando y deshojando, quedándose los pétalos de las frágiles y maravillosas plantas. Antes, siempre les hacía una única pregunta. “¿Cuándo vendrá mi príncipe y cuando me sacará de este lugar?”. Era evidente que los vegetales nunca le respondían, así que decepcionada la alteza guardaba los restos de pétalos en una caja. - >> Una noche de invierno, la princesa fue corriendo al jardín. Sabía que no encontraría ninguna flor, ya que no era época de ellas, pero aún así quería ir a visitar su amado jardín. Buscó y buscó durante horas, toda la noche. Y cuando fue por darse por vencida, entre la nieve, encontró a una rosa independiente. Fue a cortarla, pero esta la aturó. “No me cortes, princesa. No me merezco que me mates, doncella”. La princesa no daba crédito. Meditó durante un tiempo y, sin vacilar, le propuso; “No te cortaré, no te mataré, si a cambio me contestas a una pregunta. ¿Cuándo vendrá mi príncipe y cuando me sacará de este lugar?”. La rosa se quedó pensativa durante un instante, pero finalmente le contestó “No vendrá nadie a por ti, porque nadie te conoce. Y quién lo hace te llama la asesina de la primavera, por cortar las flores y deshojarlas. Si quieres el amor de tu vida, debes cuidar la primavera.” La princesa no entendió aquello, pero estaba tan dispuesta a enamorarse que aceptó. - >> Pasó el invierno y el otoño, y no había pasado ni una sola tarde en la que la princesa no hubiera ido al jardín a cuidar sus flores que aún no nacían, a hablar con la rosa sobre ilusiones y noches de amor con el afortunado que robara el corazón de la doncella. Cuando llegó la primavera, las flores del jardín eran las más hermosas de toda la corte, de todo el país, de todo el mundo. Eso hizo que mucha gente fuera a robarle, a rogarle y a comprarle las plantas. Pero ella tenía una promesa, y siempre negaba aquellas propuestas. “No cortaré ni una sola flor hasta que no anuncie mi boda.”. A fin de cuentas, ella sabía que si cortaba una flor, teniendo un romance, este era posible que se rompiera. Aquella primavera pasó, y un verano más. La misma noche de invierno, la princesa fue en búsqueda de la rosa. “Ya ha pasado un año, he cuidado las flores y no he arrancado ninguna. ¿Cuándo vendrá mi príncipe y cuando me sacará de este lugar?”. ?” La rosa se quedó pensativa

>> El último día de primavera, casi desesperada y agotada por cuidar tantos invernaderos y jardines, la princesa le preguntó a la rosa “Ya he difundido la primavera, y ya la he protegido. No he matado ni una sola flor… ¿Cuándo vendrá mi príncipe y cuando me sacará de este lugar?”. Aquella vez la rosa no respondió, no aquella tarde. Pasaron días, semanas y meses. En mitad de verano, la princesa visitó a la eterna rosa. “Contestame”, exigió. “Está bien, princesa. Ha cuidado y protegido a las flores pensando que a cambio obtendría su romance. Pero, tanto cuidar flores y protegerlas, ¿por qué no se cuida ni se protege usted misma? Si el amor no viene a usted, ¿por qué no va a buscarlo?”. La princesa no pudo dar crédito. Habían pasado dos años, esperando paciente. Y, ahora, ¿aquella planta le decía que saliera a buscarlo? Sintió rabia y odio y ordenó a todos sus mayordomos que cortaran todas las flores y que le hicieran un vestido, unos zapatos, una pinta de cabello y un bolsito con ellas. Se vestiría de primavera. Y así, coser y cantar. En seguida obtuvo su atuendo y accesorios, y en ese momento partió a la ciudad. Muchos eran los que se quedaban enamorados al instante. Pero ella no se enamoraba. Los pétalos comenzaban a pudrirse, a secarse, y su vestido ya no era de primavera… ahora era de otoño. Y luego fue invierno. Y luego volvió a hacerse un vestido de primavera, pasó a verano, luego a otoño e invierno de nuevo. Pasaron años y años haciendo la misma historia. Una y otra vez, y la princesa no encontraba su amor. Ya no recordaba ni su nombre. Solo sabía qué hacer con cada flor. Poco a poco, los aldeanos de la corte, fueron llamándola la mujer de las estaciones. Según cuentan aún por las calles más viejas del mundo, han visto a la princesa bailar con su traje de flores mustias, brillantes y frescas, y secas del todo depende de la estación del año. Y dicen, también, que terminó percatándose que el amor de su vida, sin duda, eran las flores y su primavera.

Jornades

durante un instante, pero finalmente contestó “No vendrá nadie a por ti, porque nadie te conoce. Y quién lo hace te llama la guardián feroz de la primavera, por vigilar demasiado las flores y no compartirlas Si quieres el amor de tu vida, debes difundir la primavera”. Los meses siguientes pasaron como los anteriores. Cuando llegó nuevamente la primavera, la princesa fue a todos los palacios de alrededor para cuidar los jardines y difundir la primavera. Poco a poco, todo el país disfrutaba de las hermosas flores que la princesa iba dejando tras de sí.

Evel terminó su historia. No estaba convencida del final, ni sabía si había dado a entender el mensaje del cuento, pero miró a su querido y no pudo reprimir una risa al ver qué tan atento estaba a su relato. -¿A qué viene este cuento? – Dijo, finalmente el chico, confuso. - A que yo soy la princesa. –Se mordió el labio inferior.- Y tú eres mi fiel primavera. Ambos sonrieron, sacudieron la cabeza y terminaron sus cafés. Un nuevo día empezaba, y con él la época del amor.

Judit Postigo 45

Jornadas

PAISAGES Y NOSTALGIA RECUERDOS DE OCTUBRE De aquel raro Octubre, recuerdo las hojas; Las hojas de aquel castaño árbol nacido; Nacido de en medio la brisa otoñal. Y los besos que recordé ¡sólo una vez más! Si me buscas sólo encontrarás: Mi alma entre las raíces del anciano castaño. Y mi suspiro y mis sueños dentro del río y sus entrañas.

RUMBO HACIA EL HORIZONTE Camino de luces. Ojos me olvidan. El negro me envuelve. Camino de colores brillantes, Que sigo, hipnotizado. Sueños de espejo roto. Trozos de sol en un suelo. Luz blanca, ¿se puede tocar? Transparencia. Olvido.

TREN Largo recorrido. Suaves rayos de sol en los ojos. Sonrisa tímida en los labios. Tus miradas espontáneas. Paisajes inolvidables. Nubes blancas en un cielo azul. Tan sencillo. Tan bonito. Hermoso verano. Largo camino. De vías interminables.

Jornades

RITUAL Vidas que noto que vuelan. Vuelan y no vuelven más. Veo mirada encendida, Caen flores de forma aerial. Doradas las algas que mueven el mar, dorada es la tierra. Te buscaré en un lugar, donde surgen las noches y mueren los vientos. Y donde los árboles desnudos respiran. Donde llega la brisa con aroma de noche. Tus ojos me buscan, en la oscuridad de un eclipse rojo. Y la mágia... La mágia de nuestras tierras, enciende una luz muy clara, transparente. Eres tu, voz incandescente. DESIERTO Tierras áridas, desconocidas, monotonía. Suspiros se escapan de los labios de la princesa de los velos rojos. Visiones. Sed… de más. .

Jornadas

PIENSO EN LA NOCHE Puede que todo fuera mal, aunque contigo soñaba. Y las lágrimas que el vaso colmaba, me acercaban a tu corazón. Gotas de agua salada, viajaban, cielo azul. De mensajes recordaba sonrisa amarga, en una noche cómo el tul. Me aguardo en un bosque que aprecio. Cómo aprecio tu labio inferior. Y cómo un suspiro en el pecho, el lago es más azulón. Me miras, te miro y sonrío. Plácido aroma y nube rosa; Que se esconde detrás de mí. Y se funde la lluvia en los ojos, Tus ojos, ojos de rubí.

VIENTOS DE SUR Tierras rojas, arenas dulces, en una canción. Recuerdo tu día, tu paz interior, tu vida vacía. El viento nacía de un hermoso auroral. Y una triste ave que canta. Mirada y recelo. Cantan las hojas secas. Se tiñen las nubes, las algas, y el sol. Se tiñe tu corazón del color del mar.

Nado en un río que vuela. Nado en los peces. Ando en un pasaje curioso, todo es mar. Mi azul se termina, divino. Las palabras que cantaba, callan, arena suave, mi sal. Tengo ganas de tus ojos. Tengo ganas del río. Los árboles me cantan nanas en la noche oscura. Ríos que corren hacia su destino, y vuelven cuándo ya saben más. Ríos desiertos que mueren. Vientos de arena, miradas. Hadas, que nacen. Lluvias extrañas. Y un dulce olor a humedad

Jornades

RÍOS

SOMBRAS AUTOMÁTICAS Ando por el negro pasadizo, Aunque mi cuerpo sea postizo. Guardo mi alma en una caja de madera, cerrada con llave y candado. Camino por el pasillo estrecho, aunque ya no late mi corazón en el pecho. Me envuelve una oscuridad densa, igual que un mantel. Cojo un martillo y rompo una promesa. Pero también mis ojos fueron tristes. Y la balada ya no resiste y deja de sonar. El violín ya no vibra dentro de mí. Las notas se funden cómo si fueran chocolate amargo. En la larga tristeza del si bemol. Llego al fin del pasaje, me siento huidiza y salto hacia un nuevo viaje.

JornadAs

ELEFANTE Labios rojos me vacilan. Enfermo de soledad. Muero en un agujero. Tapado en un velo negro. Caído del cielo. ¿Por qué? Un trozo de luz me ayudaría a encontrar el camino. Pero sólo veo mi reflejo en la oscuridad. Pienso en nada, en elefantes, en flores marchitadas, en aguas estancadas. Mente frágil. Sentimientos locos, mezclados. Vida corta. Efímera abundancia en el concreto rincón de la niebla. Mirada penetrante. Recorro la soledad en quince segundos. Nieve, lluvia, y tristeza. Invierno de días grises y blancos. Cómo un elefante

REINA DEL HIELO Pequeñas gotitas reposan Sobre sus pestañas blancas. No llores más, mi reina, No llores más. Sonido plateado, De tus lágrimas de cristal. Tus labios de invierno. Tu belleza fría. Tu corazón azul. No llores más, mi reina, No llores más

VELO EN ESCOBA Vuelo muy arriba. ¡El aire huele a libertad! Viento agridulce pero suave. Soy fuerte, soy bruja. Medianoche. Me lleno de nube. Estrellas blancas, Felicidad. Cielo oscuro. Respiro aire fresco. Sangre aventurera, corriendo por las venas. De una brujita viajera

Jornades

EXTRAÑAS CRIATURAS

PRINCESA DESCONOCIDA U OLVIDADA Sueños de encaje blanco, De nubes rosas. MUÑECA Dulce princesa, Mirada azul triste, inquietante, paranormal. Que sobre la hierba Vestidos antiguos, encaje ajado. Polvo. Olvido. Invierno. INGLATERRA Té, risitas irritantes. Pastas dulces. Interminables charlas con la instructora. Música clásica. Del gramófono a mis oídos Disimula el aburrimiento porque son las cinco y pasa el tiempo.

Aurora Coca, 1r ESO 51

jornadas

Tallers 1r ESO Els dies 22 i 23 d’Abril, es van celebrar es jornades culturals al nostre centre. Els alumnes de primer s’ho van passar d’allò mes ve. La Lucila i en Nordin en han explicat la seva experiència als tallers que van escollir. 1.Quins tallers vas fer? -Lucila: Reciclatge i creacions, hip hop coresponsabilitat -Nordin: Roses i punts de llibre ,Break i hip-hop 2.Que t’han semblat? -Lucila: Han estat be, però creacions i coresponsabilitat s’ha fet una mica pesat. -Nordin: El que mes m’ha agradat a sigut break i hip hop. El taller de roses no va ser gaire entretingut. 3. Ordena els tallers de mes a menys, posant el primer el que mes t’ha agradat. -Lucila: Hip-hop, reciclatge i creacions i per últim coresponsabilitat. -Nordin: El que mes m’ha agradat a estat hiphop, desprès break i per últim Roses i punts de llibre. 4.Que t’ha semblat l’acte de Sant Jordi? Ens a semblat bastant interessant, entretingut i sobretot, els dos estem d’acord en que el que mes ens a agradat a sigut la cançó de sense tu interpretat amb llenguatge de signes per els nostres companys. 5. Vas participar en l’acte de Sant Jordi? -Lucila: Si, vaig llegir a l’apartat de castellà “ greguerías” de Ramon Gómez De La Serna. -Nordin: Si, vaig participar a l’apartat de castellà i vaig llegir sobre Salvador Espriu.

jornades

Tallers 2n ESO

Els alumnes i les alumnes de 2n de l’institut Montserrat Roig, han passat dos fantàstics dies de jornades culturals on han après valors en les xerrades ( Vicente Ferrer, Projecte Colòmbia i com proposarse reptes) i activitats diverses en els tallers com jocs d'estratègia, taekwondo, Hip Hop, malabars, kebabs, dibuix manga-mosaic, Jazz steps graffity….. Segons els alumnes entrevistats, les jornades culturals podrien haver estat mes llargues i amb més tallers d'altres tipus, com exemple més varietats de cuina, de ball, de música ... S'ho van passar millor del que esperaven, tot i que l'acte es va fer curt. El taller que més va agradar va ser: Grafitty I la xerrada que més va agradar va ser: Com proposar-se reptes En general, s'ho van passar d'allò més bé.

Jornadas

Tallers 3r ESO

Aquest any els alumnes de tercer d’eso han pogut disfrutar de xerrades (Què em poso? ; Drogues; Pròxim orient , Projecte Colombia i Terrassa-Saharaui) i tallers com el d’Esgrima Hoquei, Zumba, expressió corporal, arteràpia, ràdio, improvisació musical, bicicletada, … tots ells força interessants.

Les jornades culturals de 4rt d’ESO, com a tots els cursos, van consistir en diverses xerrades de 8 a 9 i tallers durant la resta del dia. Molts dels alumnes d’aquest curs i molts dels alumnes de tercer com ja sabeu van marxar a Londres però els que es van quedar van poder gaudir de les xerrades de “Rols de gènere”, “Jocs cooperatius” i “ACNUR” (Refugiats a Catalunya). Els tallers que els van acompanyar seguidament van ser: Castells, Videotweets, DiscJoquei,Maquillatge i perruqueria i Disseny samarretes. Molts d’aquests tallers, com moltes de les formacions que es van realitzar a l’institut, van estar organitzats per el Districte Jove. A més, després del pati (11:30) es van incloure dos tallers més: Creps per Anna Comas i una ruta per Vallparadís organitzada per els professors del centre. No només això sinó que el dimarts de Sant Jordi les Jornades Culturals encara continuaven amb les mateixes xerrades per a la primera hora i els mateixos tallers, substituint els tallers de DJ, Videotweets, Creps i disseny de samarretes per Creació jocs d’ordinador i Grafitti. Segons el propis alumnes de 4rt. els millors tallers van ser els de DJ i creació de videojocs, van aprendre molt i s’ho van passar molt bé, i les creps van quedar molt bones i les noies de maquillatge estaven molt guapes

Jornades

Tallers 4t ESO

OPINIONS 1. Quines et van semblar les xerrades més interessants, per què? Jocs cooperatius perquè t’ajuden a sensibilitzar-te amb el company i fa que l’animis a participar per jugar a aquests jocs que es necessita l’ajuda de tot l’equip. 2.Quina xerrada vas fer? Creus que anant a una altra xerrada li haguesis tret mes utilitat a el que et van explicar? Vaig fer la xerrada de Jocs cooperatius. Crec que si hagués anat a la xerrada de Rols de Genere haguès aprofitat més l’estona. 3.Quins tallers van ser els teus preferits El de Videotweets perquè va estar molt interessant. 4.Que et va semblar l’acte de Sant Jordi? Com el milloraries? Va estar molt divertit i interessant i crec que aquest any ha estat millor que el passat. Milloraria l’estona d’espera abans de començar l’acte i el grup musical. 5.Vas trobar algun defecte a les Jornades? No, vaig apendre coses molt interessants i va estar entretingut. 6.Van estar ben organitzades ? Si, la organització va estar bé.

Jornadas

TALLER DE RÀDIO A les passades Jornades Culturals, uns companys de 3r d’ESO amb l’ajuda del Districte Jove, van organitzar un dels molts tallers que es van fer a les jornades. Aquest taller va ser una forma lúdica i divertida d’aprendre la forma en la que es realitza un programa de ràdio i com es prepara aquest prèviament. El taller es va organitzar de la següent manera: Els alumnes anaven preparant seccions a l’aula d’informàtica, m’entres els alumnes que van preparar el taller començaven a presentar el programa que s’emitiria per la ràdio municipal de Viladecavalls. La duració d’aquest programa va ser de 2 hores amb continuïtat musical Dance/House, original del programa que es fa normalment, amb seccións intercalades del alumnes del taller. Així doncs, al final del taller es van gravar 2 hores de programa amb tots els col·laboradors que van oferir una visió de l’actualitat atrevida i sobretot molt divertida!

IMPROVISACIÓ MUSICAL Durant les jornades culturals, alguns alumnes van poder gaudir d’un taller d’improvisació musical realitzat per un músic. L’objectiu d’aquest taller era aprofundir una mica els conceptes d’improvisació musical i les seves arrels i que els alumnes entenguessin la importància de la música en la societat. Van aprendre conceptes sobre els inicis de la música i van poder practicar de diferents maneres alguns exercicis de ritme i creació de cançons. Van practicar el concepte de “pregunta-resposta”, el professor indicava un ritme i els alumnes havien d’improvisar un altre sense perdre la pulsació. Una de les activitats que van fer va ser canviar la lletra d’algunes cançons populars d’altres pobles. Alguns alumnes van treballar amb diversos instruments com la guitarra, el teclat i el piano, mentre que els altres els acompanyaven marcant el ritme amb les mans i improvisant noves lletres.

Jornades

ESGRIMA El taller d'esgrima l'ha fet la Marina Borrego. Al començament van fer un escalfament. Desprens van fer una practica de marxa (cap endavant) i trencar(cap enrere). Quan ha acabat la Mariona a fet una explicació de el material i les armes. Desprès d’agafar el material vam començar amb les tocades (donar-li al contrincant amb lÕespasa). Desprès vam fer un petit descans. Finalment vam fer grups de tres, un arbitrava i el altre dos lluitaven i per cada cinc combats es tornaven

Creació samarretes El taller de creació/disseny de samarreta s’ha realitzat a 4t de l’ESO i la monitira era la Mª José Lora. L’objectiu del taller era “tunear” samarretes utilitzant la tècnica d’aplicacions de Patchwork. Els diferents dibuixos són idea de cada alumne/a. També s’han realitzat petits clauers amb feltre

Jornadas

Com cada any, a dates de Sant Jordi, el nostre institut es va omplir de roses i llibres, i sobretot, va fer passar una bona estona als alumnes del centre amb un acte humil, però entretingut, on, com de costum es van entregar els premis del concurs literari de llengua Catalana i Castellana. Com ja es habitual, aquest acte es va celebrar dos vegades, degut al gran nombre d’alumnes del centre. La primera tanda, que va estar celebrada el dia 23 de 8:00 a 9:30, va ser oberta amb una cançó d’en Raimon titulada “He mirat aquesta terra”. Tot seguit el nostre director, George Grayling va donar un discurs sobre les llengües i la literatura. A continuació les germanes Idemudia van delitar-nos cantant “Stand by me”. Desprès es van fer els recitats de poemes d’Espriu en Català, i Ramón Gómez de la Serna en Castellà. Es va fer la entrega de premis literaris de ambdues llengües, i per finalitzar Toni Marbà va fer una actuació. El segon acte va es va celebrar el mateix dia de 9:30 a 11:00 i va ser similar al primer, tot i que cal ressaltar que algunes parts van ser canviades d’un acte a l’altre, seria el cas de l’inici musical de la Banda Sonora de Harry Potter, l’acció de castellà de Gómez de la Serna i la commemoració de l’any de Salvador Espriu. Aquets son alguns dels guanyadors del concurs:

En definitiva, l’acte va estar tot un èxit

¿Qué hacemos?

El Vapor és l’escola on hem anat avui a explicar contes als infants de P4. 30/4/2013

QuĂ¨ fem?

Alguns de nosaltres hem preparat titelle com per exemple la caputxeta vermella i joan sense por.

Els altres hem explicat contes....Hansel i Gretel, la Sireneta, Sant Jordi, la Gallina dels ous dâ&#x20AC;&#x2122;or, la Cigala i la formiga, lâ&#x20AC;&#x2122;aneguet lleig,.la lletera....

AULA D’ACOLLIDA Bahlol Raza: “A mi no m’agrada llegir però sí els contes, nosaltres tenim que llegir cada dia i així podem apendre mès coses. Per exemple, llegir, parlar.... i m’agradan els nens de P4 de l’escola vapor.”

¿Qué hacemos?

Abraham Moore : ” Aquesta experiència és molt interessant perquè llegir contes fa que poguem aprendre el català nosaltres, i escoltar uns contes els nens de P4.”

Aya El Mrini: “Al nostre país no fem aquestes activitats i m’ha agradat molt participar-hi”

QUè FEM?

Al departament de tecnologia han realitzat diferents treballs al taller .. Us presentem alguns dels projectes que s’han fet aquest curs escolar 2n de l’ESO: Instal·lació elèctrica en una vivenda Consisteix en reproduir la instal·lació elèctrica de la nostra llar ( interruptor, commutadors,....) utilitzant materials reciclats, clips, portabombetes....

3r de l’ESO: Construcció d’un timbre. S’ha construït un timbre amb una llauna de tonyina i amb metall ( obtingut d’ampolles de begudes d’alumini)

L’aigua, un bé valuós a la Mediterrània

¿Qué hacemos?

Crèdit sintesi 2n de l’ESO

Els alumnes de 2n de l’ESO han realitzat l’estudi comparatiu (físic, químic i biològic) de dos rius : el Congost i l riera de Vallcàrquera

Què fem?

Aula Oberta Els alumnes de l’Aula oberta han realitzat diferents projectes com ara la construcció de diferents jocs com el tangram,...

Els alumnes de 3r de l’ESO han realitzat diferents pictogrames dins del tema “ Imatge i comunicació “. En aquest cas, els pictogrames volen indicar la diferència entre els lavabos de nois i noies.

Pasatiempos

HORITZONTALS 4.PROFESSORA DE VISUAL I PLÀSTICA, I TUTORA DE TERCER. 8.PROFESSOR DE SOCIALS I TUTOR DE TERCER, QUE ES UN GRAN FAN DE "L'APM?“ 9.PROFESOR DE MATEMÀTIQUES QUE NO SE SEPARA DEL SEU ORDINADOR PORTÀTIL I TÉ UN LOOK EXTRAVAGANT. 10. PROFESSORA DE TECNOLOGIA, INFORMÀTICA I ENCARREGADA DE LA MAQUETACIÓ DE LA REVISTA.

VERTICALS 1.PROESSORA DE CASTELLÀ I MEMBRE DE L'EQUIP DIRECTIU. 2.PROFESSORA D'ANGLES , MOLT CONEGUDA PER EL SEU PECULIAR CARÀCTER 3.DIRECTOR DEL NOSTE CENTRE, QUE IMPARTEIX CLASSES EN UNA LLENGUA ESTRANGERA. 5.PROFESSORA DE SOCIALS, DE CABELLS RINXOLATS, AMB ULLERES, I MOLT REIVINDICATIVA. 6.PROFESSORA DE CATALÀ QUE CADA COP QUE S'HA DE FER UN ACTE S'HO CURRA UN MUNT! 7.PROFESSORA DE CASTELLÀ, DE CABELL ROS, I UNA MIQUETA DESPISTADA.

Passatemps

• • • • • • • • • •

BIGBEN BRITISHMUSEUM BUCKINGHAMPALACE CAMBRIDGE HARRODS HOUSESOFPARLIAMENT LONDONEYE PICADILLYCIRCUS TAMESIS TOWERBRIDGE

Pasatiempos

Trobeu els 10 animals que es troben amagats en aquesta sopa de lletres

Passatemps

Fet per: Jessica Matarin i Meritxell Berenguer (4tD )

Pasatiempos Solucions : Sopa lletra :gallina, girafa, lloro, hipopotam, gos, pop, boa,poll, os, gat

L’equip Revista (Redacció) Coordinadora : Imma Ruiz Redactors: Alumnes de la Matèria Optativa de 3r de l’ESO

: Martí

Guerrero, Pau Castro, Paula Tornos, Tatiana Mero, Melissa Hofkamp,Mohamed, Mohamed Bognouz, Paula Ruiz, Lidia Mingorance, Florencia Díaz, Marina Lázaro, Pau González, Laura Chamorro, Judith Astals i Ivan Montes.

Des de la revista us desitgem un bon estiu ...us esperem al setembre

Bon estiu

Revista digital de lâ&#x20AC;&#x2122;INS Montserrat Roig de Terrassa. 20122012-2013 TambĂŠ ens podeu seguir en el nostre blog

IES Montserrat Roig