SUPLEMENT LI 118-setembre 12 Veneçuela
Crida inter nacional de supor t internacional a la candidatura obrera d'Orlando Chirino
El 7 d’octubre se celebraran les eleccions presidencials a Veneçuela. S’hi presenten l’actual president Hugo Chávez, del PSUV, i Henrique Capriles, candidat de la MUD (Taula de la Unitat Democràtica), representant a les forces de dreta tradicionals. El que és nou, i no tan conegut, és que davant d’ells hi ha una altra opció que és la candidatura presidencial del dirigent obrer Orlando Chirino, postulat pel PSL (Partit Socialisme i Llibertat). Es tracta d’una candidatura que aixeca les banderes de la independència política dels treballadors, és a dir sense pactes ni acords amb els patrons nacionals o estrangers, i en nom del veritable socialisme. Per a molts treballadors, joves i lluitadors antiimperialistes i d’esquerra del món, que durant aquests anys han escoltat els discursos de Chávez criticant l’”imperi” en nom de l’anomenat Socialisme del Segle XXI, pot semblar equivocada la candidatura d’Orlando Chirino. Aquests dubtes són encoratjats des de sectors del chavisme amb acusacions al company Chirino de “divisionista” i d’”estar al servei” del candidat de la dreta pro ianqui Henrique Capriles, dient que existiria el perill que “torni a governar la dreta colpista”. Aquest argument també és usat repetidament pel govern chavista contra tots aquells que discrepen i lluiten per les seves justes reivindicacions, cosa que reafirma el seu caràcter autoritari. Comprenem els dubtes que puguin tenir honestos companys i lluitadors, però no els compartim. Volem abordar-los per aclarir als lluitadors antiimperialistes i d’esquerra quina és la realitat de Veneçuela. Ja que el govern de Chávez no avança en direcció a cap socialisme, i si hi ha alguna possibilitat que a través del vot tornin els vells polítics patronals i pro ianquis que van impulsar el cop d’abril del 2002 és justament per la seva responsabilitat. En primer lloc, perquè qui va amnistiar els colpistes quan el poble els volia castigar va ser el propi president Chávez. I sobretot, perquè en 13 anys de govern no ha complert cap de les seves promeses per resoldre els problemes de fons dels treballadors i el poble de Veneçuela. (segueix...) 1
Per la rreconstr econstr ucció de la IV Inter nacional econstrucció Internacional
El govern de Chávez no va a cap socialisme La trista veritat és que Chávez fa discursos contra l’”imperi” però ha pactat amb les multinacionals del petroli a través de les empreses mixtes. Concedint-los el 40% de les accions en el negoci petrolier. El govern està associat a Chevron, Mitsubishi, Total, Repsol, a Petrobras, a empreses noruegues, russes i xineses. És soci de la transnacional suïssa Glencore i de transnacionals xineses en el negoci de l’alumini i l’acer. Parla contra l’”imperi”, però l’abril del 2011 va lliurar a l’exiliat colombià Joaquín Pérez Becerra al govern proianqui de Juan Manuel Santos, de Colòmbia, sense respectar cap norma internacional. Va ser una escandalosa violació dels drets humans que va provocar el rebuig generalitzat d’amplis sectors de l’esquerra mundial, fins i tot molts simpatitzants del chavisme. Paral·lelament declarava que Santos era “el seu nou millor amic”. Es diu un govern d’esquerra, popular i democràtic, però es nega a donar suport a les revolucions dels pobles àrabs contra els seus dictadors. Arribant al súmmum de defensar dictadors genocides com Gadaffi a Líbia, o Baixar Al Assad a Síria, qualificant-los de “governs antiimperialistes”. Es diu un govern “obrerista”, però no respecta la negociació col·lectiva dels treballadors, i vulnera en molts casos el dret de vaga. No es respecta l’autonomia sindical, s’acusa els treballadors estatals que fer vagues de “contrarevolucionaris” i es criminalitza la protesta. L’exemple
22
més emblemàtic és el del dirigent sindical Rubén González, militant del partit del govern, que va estar més d’un any pres per haver encapçalalat una vaga. El govern està aplicant un dur pla d’ajustament des de 2008, augmentant en un terç de l’IVA; congelant dels contractes col·lectius de l’administració pública, dels siderúrgics i dels treballadors de l’alumini; liberalitzant els preus de la major part dels aliments, i devaluant la moneda en un 100%. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, el 1998 el conjunt de la burgesia es va apropiar del 36,2% de la riquesa produïda, contra un 39,7% en mans del conjunt dels assalariats. En 2008 aquesta proporció va canviar en favor dels patrons, que van passar a apropiar-se del 48,8% de la riquesa produïda, mentre que els assalariats van passar a recuperar amb prou feines un 32,8% del produït amb el seu esforç. Chávez parla contra “el capitalisme” i diu que s’està “construint el socialisme”, però ha augmentat en el seu conjunt, el sector de l’economia en mans privades enfront del sector públic. Segons el Banc Central de Veneçuela, en 1998 el sector privat aportava el 65% del PIB, mentre que el sector públic produïa el 34,8%. En el 2009, el sector privat va representar el 70,9% del PIB, i el sector públic es va reduir a 29,1%. La banca, el comerç i el sector de les telecomunicacions, són els sectors burgesos més afavorits pel govern chavista. Les telecomunicacions estan fortament penetrades pel capital transnacional, i porten més de tres anys amb un creixement ininterromput. Per la seva banda, les utilitats de la banca es van situar en 2011 en 14.490 milions bolívars (uns 3.369 milions de dòlars), un
creixement del 92,3% pel que fa als guanys obtinguts l’any anterior. No hi ha “construcció del socialisme” al costat de Chevron, Ford, Mitsubishi o els banquers privats, i atacant els salaris. Per això a Veneçuela creixen les protestes sindicals i els reclams socials per falta d’habitatge, de llum o per la terra. Les missions com les de salut (Barrio Adentro) que van ser una conquesta del poble, mai van passar d’una assistència primària i, a més, s’han anat deteriorant per falta de fons i corrupció. Però mai hi havia hagut un pressupost més gran per als hospitals i el sistema de salut: per això se succeeixen les protestes de les infermeres i els treballadors de la salut. Una altra vegada, com a la Nicaragua dels 80 amb els sandinistes, tornen a fracassar els projectes “nacionals i populars” basats en les empreses mixtes i els pactes i acords amb la burgesia, que van ser tenir el suport de Fidel Castro i la direcció del Partit Comunista de Cuba, que ara també es posen al costat de Chávez, projectes que parlen molt de socialisme, però acaben mantenint els pactes amb les multinacionals, els empresaris, els militars i les burocràcies sindicals. La candidatura de Capriles tampoc és una sortida per als treballadors Han estat aquestes polítiques antiobreres i antipopulars, sumades als reiterats casos de corrupció, les que van anar creant distància i decepció entre els treballadors i sectors del poble, davant del govern de Chávez. Per això hi ha avui sectors populars i obrers que cansats del chavisme prendrien el camí equivocat de votar a Capriles. Afirmem que Capriles de la MUD i la vella burgesia proianqui de Veneçuela, que volen tornar al poder per beneficiar-se un altre cop com a agents directes de l’imperialisme, no són una sortida per al poble i els treballadors. Capriles i els vells polítics patronals volen aprofitar el descontentament popular i la pèrdua d’expectatives de milions de veneçolans en Chávez, per aconseguir canalitzar un “vot càstig” al seu favor. Com ja va passar a les legislatives del 2010, quan equivocadament sectors populars li van donar milions de vots a la dreta de la MUD, que li va do-
nar un vot majoritari enfront del PSUV de Chávez. Rebutgem de ple el vot a Capriles i a la MUD, ja que significa votar a una altra variant política capitalista pro ianqui que seguirà explotant al poble treballador, com ja ho fan a les demarcacions que governen des de fa molts anys (Miranda, Zulia, Carabobo, etc.). El seu programa és ser millors proveïdors del petroli veneçolà als pops internacionals i defensors dels grans empresaris nacionals i estrangers. Ja tots van conèixer els anteriors governs de Carlos Andrés Pérez, Lusinchi o Caldera. Capriles no ofereix res de nou per als treballadors i el poble. La classe treballadora, la joventut i els sectors populars de Veneçuela necessiten una alternativa política veritablement d’esquerra i socialista per tractar d’evitar que es frustri el procés revolucionari que va obrir la insurrecció popular del Caracazo de 1989, i les seves aspiracions de canvi de fons. Milions van creure que Chávez portaria endavant aquestes legítimes aspiracions de canvi veritablement antiimperialistes i socialistes. Es corre el perill d’una nova frustració. Per això ha arribat l’hora que els treballadors i el poble veneçolà segueixin la seva lluita per aquests canvi i enforteixin una nova alternativa política socialista i dels treballadors. Aquesta és la bandera que aixeca la candidatura obrera d’Orlando Chirino. Suport al vot per Orlando Chirino Orlando Chirino, dirigent obrer veneçolà de llarga trajectòria, ha estat protagonista del procés de lluites i transformacions que viu Veneçuela des de 1989. Va estar en primera línia en l’enfrontament contra el cop i el sabotatge petrolier pro imperialista del 2002-2003, cosa que va ser reconeguda pels treballadors i fins i tot pel propi govern. Chirino, al costat del corrent sindical CCURA (Corrent Classista, Unitària, Revolucionària i Autònoma), va assumir en el 2006 una defensa de principis de
l’autonomia sindical en la Unió Nacional de Treballadors, central que després va ser dividida pel govern. Posteriorment es va negar a donar suport a la Reforma Constitucional, pel seu contingut antidemocràtic i capitalista, sent acomiadat il·legalment de PDVSA com a represàlia política. Posteriorment es va pronunciar en contra el pla
d’ajustament econòmic dissenyat i executat pel govern nacional per enfrontar els efectes de la crisi econòmica mundial, aixecant la mateixa consigna dels treballadors i la joventut grega, dels miners espanyols, dels Indignats i de milions de treballadors al voltant del món: “Que la crisi la paguin els capitalistes i no els treballadors”. Chirino està quotidianament acompanyant les lluites dels treballadors i els sectors populars per les seves reivindicacions i contra la política antiobrera del govern de Chávez. Chirino, al costat del PSL, va aixecar valentament el suport a la revolució dels pobles àrabs i denuncia les massacres perpetrades pel dictador sirià Al Assad, mentre el govern veneçolà el defensa. La candidatura de Chirino, amb el suport del Partit Socialisme i Llibertat (PSL), és l’única alternativa d’esquerra en les eleccions
presidencials veneçolanes que està lligada a les lluites socials, compromesa amb els drets dels treballadors i els sectors populars, i que per tant representa la continuïtat de les lluites lliurades pel poble veneçolà per la construcció d’una societat veritablement socialista. És l’única candidatura que en l’actual escenari electoral planteja la recuperació de la sobirania sobre el petroli i el gas, eliminant els contractes de les empreses mixtes perquè el petroli sigui 100% veneçolà i que els seus beneficis serveixin per millorar salari, treball, salut, educació i habitatges. És l’única que defensa la plena independència política davant dels governs de les potències econòmiques; un salari mínim igual a la cistella bàsica; aturar el pagament del deute extern; l’anul·lació dels tractats de lliure comerç i tractats contra la doble tributació subscrits per Veneçuela; per la nacionalització de la banca i de les multinacionals sota el control dels treballadors; una reforma agrària que garanteixi terres als camperols; el reconeixement dels territoris indígenes, i el rescat de les organitzacions sindicals com un instrument de lluita de la classe treballadora, amb autonomia dels governs i els patrons i sense burocràcia sindical de cap tipus ni color. És l’única candidatura que expressa la solidaritat amb els pobles en lluita; que denuncia la política de Chávez de lliurar lluitadors al govern colombià, que se solidaritza amb els pobles de Síria contra la dictadura i dóna suport al procés de la revolució àrab. És l’única candidatura que sosté que ha arribat l’hora que governin els treballadors. El vot a Orlando Chirino i el suport a la seva campanya, al costat del Partit Socialisme i Llibertat, contribuirà a enfortir la construcció d’una alternativa política socialista revolucionària, sense empresaris ni buròcrates sindicals, que es prepari amb més força per donar suport a les lluites i reivindicacions obreres, estudiantils i populars contra els plans d’ajustament capitalistes i que vol sumar tots els treballadors, joves,
3
camperols, sectors populars i lluitadors d’esquerra que, cansats de falses promeses, vulguin tenir una organització política realment de lluita, democràtica i socialista. Per totes aquestes raons, donem suport a la candidatura presidencial d’Orlando Chirino i cridem al poble veneçolà a votar per aquesta opció el proper 7 d’octubre. I al seu torn convoquem als dirigents sindicals, estudiantils, populars, intel·lectuals, antiimperialistes i de l’esquerra mundial a adherir i donar suport aquesta candidatura independent, obrera i socialista.
Lluita Internacionalista, de l’Estat Español i Front Obrer, de Turquia, membres del Comitè d’Enllaç Internacional (CEI) Partit Obrer Socialista (POS), de Mèxic. Unitat Internacional dels Treballadors- Quarta Internacional (UIT-CI)
Algunes de les adhesions internacionals son: Bolívia: Jaime Solares (Secretari de Cultura del Comitè Executiu Central Obrera Boliviana (COB); Eliseo Mamani (dirigent agrupació de mestres rurals Pachakuti ... Mèxic: Esteban Volkov Bronstein (Nét de Lleó Trotsky); Federico González Martínez (Secretari General Sindicato Nacional de Trabajadores de General Tire de México); ... Rússia: Boris Ikhlov (Secretari del Comitè Executiu de "Obrer" (Rabochi) i membre del comitè del sindicat obrer "ZZZ" de Perm... EUA EUA: Stephen Durham (candidat a president per Freedom Socialist Party (FSP); ... Argentina: Jorge Altamira (Partido Obrero); Roberto Gargarella (Abogat Constitucionalista, Doctor en Ciències Jurídiques Universitat de Chicago, sociòleg i escriptor); Carlos Zerrizuela (Delegat Gral. Frigorífico Rioplatense i candidat a Pro Sec. Gral. Sindicato de la Carne Lista Roja); Giselle Santana (Sec. Gremial Junta Interna ATE INTI); Alfredo Cáceres, María Elisa Salgado (Congresuals SUTEBA Tigre per Lista Verde); Guillermo Galantini (Junta Promotora CTA Monte Caseros);... Liliana Olivero (Diputada per Córdoba Izquierda Socialista-FIT); Rubén "Pollo" Sobrero i Edgardo Reynoso (Cos de Delegats ferrocarril Sarmiento)... Brasil: Carla Ferreira (Doutora em História pela Universidade Federal do Rio Grande do Sul (UFRGS),...Babá (ex diputat federal, dirigent nacional PSOL)... Wellington Cabral (dirigent Sindicato Químicos Sao José dos Campos, Sao Paulo); Pedro Rosa (dirigent Sintuff i Fasubra -Federación trabajadores de las Universidades-); Neide Solimões i Cedício Vasconcellos (dirigents Sindicato Servidores Públicos Federales Estado do Pará); Julio César Araujo (Diretor SINDIPETRO -Sindicato Petroleiros San José dos Campos-)... Xile: Arturo Vollagrán (Director nacional Confederación de Funcionarios Municipals de Chile); Luis Mesina (Sec. Gral de la Confederación Bancaria de Chile); Mario Mendoza(Presidente FEREFUM Rural-Costa (Funcionarios municipales)); ... Colòmbia: Román Romero Coba (Membre de l'assemblea de Delegats de la Asociación Distrital de Educadores ADE - Bogotá);... Panamà: Priscilla Vásquez (dirigent nacional dels Trabajadores del Seguro Social de Panamá);...
Adhesió d'Hugo Blanco Va ser qui va dirigir la gran mobilització camperola de les valls de la Convención i Lares en Cuzco, Perú, a principis dels anys seixanta. Després de la derrota va passar vuit anys a la presó. Posteriorment va ser dirigent i parlamentari. Avui dia segueix la seva lluita com a dirigent camperol i pels explotats.
Entre altres moltes de sindicalistas, partits signants del manifest, ... de les quals volem destacar les d'Hugo Blanco de Perú i la de la Corrent d'Esquerra Revolucionària de Síria.
Adhesions completes a http://uitci.org/index.php/noticias-ydocumentos/chirino-presidente/ 188-firmas-en-apoyo-a-lacandidatura-obrera-de-orlandochirino-en-venezuela
Traducció del supor t de la Cor ra Revolucionària de Síria Corrr ent de l’Esquer l’Esquerra El proper 7 d’octubre se celebraran les eleccions presidencials a Veneçuela, i de nou, Chavez segueix repetint, igual com ha estat fent al llarg de molts anys, la seva expressió verbal i el seu treball de suport continu a les diferents dictadures sagnants. Especialment vergonyosa és la seva postura davant la revolució popular siriana i el seu suport a la dictadura de la tirania governant al nostre país. Aquesta postura, que l’han seguit algunes “esquerres” amb l’argument de l’antiimperialisme els ha fet caure en el parany d’anar en contra de les revolucions de la classe obrera i lluitadora que s’enfronta a la dictadura burgesa, corrupta, i sagnant; exemple d’aquestes són Tareq Ali, Juan Riz, entre d’altres. El Corrent d’Esquerra Revolucionària Siriana ha signat el manifest internacional de l’esquerra internacionalista en suport a la candidatura del candidat socialista obrer Orlando Chirino en contra tant de Chavez, “el Bonaparte”, com també de les candidatures de tots els altres partits burgesos. Així mateix cridem a totes les organitzacions d’esquerra a la nostra zona i al món a recolzar la candidatura de Chirino perquè representa realment un veritable socialisme. 44
Publicat l'agost 2012 en el seu diari