Amb els miners! nº 117 juliol 2012 - especial- donatiu 1 euro Editorial
pàg 2
Amb els miners!
pàg 3-5
Paraguai: contra el cop parlamentari
Grècia: pàg 6-8 Després de les eleccions, el nou govern no estabilitza la situació El desmantellament de l'ensenyament públic.
pàg 5 Suplement: IV Congrés Mundial de la UIT-CI
Per econstr ucció de la IV Inter nacional econstrucció Internacional Per la la rreconstr rn Lluita Internacionalista 117, juliol 2012
1
EDITORIAL
L
La cimera europea del 28-29 de juny va obrir la possibilitat d’injectar els diners de recapitalització directament als bancs, a canvi de la pràctica desaparició dels bancs centrals que cedirien la seva sobirania al Banc Central Europeu, és a dir, al capital financer alemany, a partir del 2013. Això deixa de moment els 100.000 milions com a deute públic que després, diuen, «fàcilment» podrà passar-se a injecció directa, i com les condicions directament vindran de Berlín, ja es parla de tancament de bancs i caixes amb els consegüents acomiadaments. En la mateixa cimera, Merkel aclareix que no cediran en el control del dèficit ni en què el compliment de les condicions. El discurs del creixement, amb una injecció líquida petita, servirà per repartir diners públics entre els empresaris i per fer una nova volta de rosca al mercat laboral. Almunia, ja abans de la cimera, va deixar clar que les «recomanacions» de Brussel·les són obligacions. És a dir, vénen l’aplicació immediata de les «recomanacions»: pujada de l’IVA, acomiadaments i retallades de salaris de treballadors públics... No obstant això, el que determina si amb els diners públics es paga el deute que va a parar als banquers, o la supervivència dels treballadors i treballadores és la lluita de classes. I en aquesta, com assenyalàvem al LI 116, comencem a veure canvis. La marxa negra que avança cap a Madrid, mentre es manté la vaga indefinida, està marcant una fita que ha posat al seu davant a CCOO i UGT, que han vingut frenant tot procés de lluita, neguen l’extensió del conflicte, i segueixen dilatant la convocatòria del necessari pla de lluita que inclogui la vaga general. Els professors interins asturians se sumaven als miners amb una vaga indefinida a principis de juny; es preveu que el curs no començarà a Madrid, Guadalajara, Balears..., mentre es discuteix en altres comunitats. A Catalunya, el procés de no inici de curs arrenca de baix, votant centre a centre, coordinant les zones educatives, i constituint un comitè de vaga mixt -representants de zona i sindicats que donen suport a la vaga- que prepara una indefinida discontínua.
D’altra banda, l’hipotètic respir de què parlaven els governs de la UE amb el triomf pírric en les eleccions gregues de Samaràs, ha durat un sospir. La pressió de la lluita expressada en l’avanç substancial de Syriza, havia imposat condicions també a la «triomfadora» Nova Democràcia, comprometent-se en la seva campanya a una renegociació a la qual ni Alemanya ni els seus socis estan disposats.
P
Si la nit de les eleccions estava cantat que el nou govern no tancava la crisi, la dimissió abans de ser nomenat de l’home fort del mateix, el ministre d’economia, acompanyada de la «indisposició» de Samaràs per anar a Bruesl·les, són tot un al·legat. Grècia segueix sent el punt més alt de la lluita de treballadors i treballadores contra els plans de la UE, i sumar-se a ells, com fer-ho aquí i ara als miners asturians, és imprescindible per trencar l’aïllament a què ens condemnen les burocràcies sindicals, un aïllament que només beneficia a l’Europa del capital.
Ni a Grècia ni aquí s’ha de pagar ni un euro de deute Amb els miners, amb els treballadors i treballadores gregues: per la unitat de les lluites front els plans del capital
29/06/12 2
2
Lluita Internacionalista 117, juliol 2012
Vaga de la mineria
No la deixem aïllada! La vaga dels miners del carbó ja supera el mes de durada, amb més força a les zones mineres de Lleó, Astúries i Palència. Ham fet talls de tren i carreteres, tancaments en alguns pous i en oficines de l’administració de l’estat i, el passat 18 de juny, una vaga general convocada pels sindicats miners d’UGT i CCOO, amb un seguiment gairebé total. El 22 de juny es va iniciar l’anomenada Marxa Negra, amb 3 columnes de miners (procedents d’Astúries, Lleó i Terol) que marxen cap a Madrid, on arribaran l’11 de juliol, en defensa dels llocs de treball i del futur del sector, davant els ajustos del govern del PP.
En l’actualitat, el carbó que es crema a les centrals tèrmiques és la font pròpia més important per a la generació d’energia elèctrica de l’estat espanyol (28% del total), amb una producció prevista el 2012 d’11 milions de tones. El gas natural suposa un 26%, l’energia nuclear un 19%, les renovables i la hidroelèctrica un 17%, i les petrolíferes un 8,9%. La plantilla de la mineria del carbó a desembre de 2012, segons el vigent Pla del Carbó, serà de 5.032 treballadors. D’aquests, al voltant del 50% pertanyen a l’empresa pública Hulleras del Norte S.A. (HUNOSA, gestionada per la Societat Estatal de Participacions Industrials, SEPI), i la resta a 28 empreses privades, algunes d’elles part de holdings com el Grup Viloria, que també es dediquen a d’altres activitats relacionades amb l’energia i el subministrament de combustibles. Al costat d’aquesta plantilla ha de considerar-se l’efecte
d’un eventual tancament de les mines sobre l’ocupació induïda (contractes, que triplicarien les xifres de la contractació directa), i sobre l’ocupació indirecta, ja que la majoria de l’activitat econòmica de les zones mineres, especialment a Astúries, Lleó, Palència i Terol, té a veure amb la mineria La reestructuració del sector: cap al tancament negociat, amb subvencions a la patronal La reestructuració de la mineria del carbó forma part del procés de desindustrialització i ‘adaptació’ als interessos de les burgesies europees –especialment de l’alemanya i la francesa- de l’entrada d’Espanya en la Unió Europea, amb una economia enfocada al turisme, els serveis, l’especulació, i la venda i privatització del sector públic. Amb l’actual pressió europea sobre el ‘dèficit’ dels estats, i amb la imposició de mesures
Als MINERS/ES EN LLUITA Lliurat als miners tancats en els Pous Candín i Santiago Companys/es: Volem fer-vos arribar la nostra més fraternal solidaritat amb aquesta lluita que heu iniciat per la defensa dels llocs de treball, pel futur de la mineria. Seguim amb atenció la vaga indefinida, els tancaments, les manifestacions i talls de rutes, i molt especialment la preparació de la vaga general del proper dilluns 18 de juny. Efectivament, com assenyaleu, si no aconseguim frenar la política del govern sobre la mineria està en joc el futur de les comarques mineres. Ens vam sumar a la vaga general convocada a les comarques per al proper 18 de juny. Però no és només la mineria, el Govern es posa al servei dels grans capitals bancaris per lliurar-los enormes summes de diners perquè després paguem aquesta factura el conjunt dels treballadors/es, amb el tancament d’inversions i ajudes a sectors productius, amb acomiadaments en l’empresa pública, amb retallades de salaris i pensions, amb retallades en sanitat i educació públiques. Si deixem que segueixi el Govern no deixarà res. Per això creiem que la vostra lluita ha de tenir continuïtat en un pols de tots els treballadors/es i les organitzacions sindicals per aturar la política que dicten els bancs, la UE i el FMI, i acabar fent fora aquest govern. Calen noves convocatòries de vaga general que acabin amb la sagnia en llocs de treball i drets. Compteu amb tot el nostre suport. V isca la lluita dels miners/es. T ots/es a la vaga del 18 de juny Tots/es juny.. Ni un duro per a la banca. Inversions per aixecar plans d’industrialització i ocupació pública Per una solució definitiva amb la nacionalització de la indústria energètica i la mineria. Cal convocar una nova vaga general ja! 14 de juny de 2012 Lluita Internacionalista Lluita Internacionalista 117, juliol 2012
3
4
4
d’ajustament per part de tots els governs, el tancament de la mineria sembla que ha d’accelerar-se, doncs la UE planteja acabar la seva política de subvencions el 2014. Per justificar el tancament de la mineria del carbó s’utilitzen arguments ecològics –per les emissions de CO2 i cost per al medi, i ‘econòmics’ – pel preu més barat del carbó de l’exterior. Davant d’això s’argumenta la necessitat de mantenir uns mínims de producció pròpia per contrarestar l’enorme dependència energètica exterior, al voltant del 80%, i els avanços
baixes incentivades), com per a projectes privats de reactivació de les conques mineres que, en molts casos, i en paraules de l’actual Ministre d’Indústria, no s’han portat a terme. L’empresa pública HUNOSA, inclosa en el Pla, compleix el paper de comprador a les empreses privades amb problemes, i de suport per al finançament de projectes privats lligats al Pla del Carbó.
tecnològics, com la ‘crema neta’ en les centrals tèrmiques, que redueixen les emissions de CO2. En aquest marc, des de 1990 s’han anat negociant diversos plans de reducció progressiva de la producció i les plantilles, entre el govern, els sindicats UGT i CCOO, i la patronal privada de la mineria, CARBUNION. L’efecte d’aquests plans ha estat el següent: de les 234 empreses de l’any 1990, amb una plantilla de 45.212 treballadors i una producció de 19,32 milions de tones, es preveu arribar a finals del 2012 amb una producció d’uns 11 milions de tones (per sobre dels 9,1 previstos en el Pla del Carbó 200612) i una plantilla directa de 5.032 treballadors, en 28 empreses. Paral·lelament, s’ha incrementat l’activitat de les subcontractes (en proporció de 3 a 1) i s’han repartit centenars de milions en ajudes a les empreses privades, gestionades per la Comissió de Seguiment del Pla que formen els signants. Aquestes ajudes havien de servir tant per a la política de reducció ‘no traumàtica’ de les plantilles (prejubilacions i
El febrer passat, el govern del PP anunciava la congelació de les ajudes de l’actual Pla del Carbó, vigent fins a desembre del 2012. L’ajustament es tradueix en una retallada als Pressupostos de l’Estat. Les ajudes estatals a la producció de carbó, amb les quals se subvenciona a les empreses mineres, passen de 301 milions a 111; la partida per a la creació d’infraestructures (fons miners) es redueix de 167 a 101,6 milions; la dotació per a beques passa de 56 a 2 milions; les ajudes per a instal·lació de noves empreses a les zones mineres (reactivació industrial i econòmica) passen de 167 milions a 39. I en matèria de Seguretat Minera, el Pla preveia una inversió de 12 milions que desapareix. L’ajustament del govern va provocar la immediata amenaça de tancament per part de la patronal. Per la seva banda, les direccions de CCOO i UGT, a més de negarse a la retallada, plantegen la negociació d’un nou pla fins a 2018 (data prevista per la UE per al tancament de les empreses que
L’ajustament del govern i la proposta de les direccions sindicals
Lluita Internacionalista 117, juliol 2012
necessitin subvencions). Aquest pla hauria d’incloure el manteniment de l’activitat minera del carbó, al costat de la resta de fonts de generació d’energia, i una actualització del fracassat projecte de reactivació econòmica de les conques mineres. En aquesta línia, Cándido Méndez, secretari general de la UGT, planteja al govern que demani un préstec per garantir les ajudes previstes, «com fa per ajudar d’altres sectors industrials». La necessitat d’una sortida: nacionalització i racionalització Les direccions sindicals i el govern eludeixen parlar clarament de la principal mesura que faria possible la racionalització del sector i la reactivació de les zones en perill: la nacionalització de la indústria minera i energètica, actualment subjecta als altibaixos dels mercats internacionals i de l’interès privat. En no plantejar la nacionalització, les direccions de CCOO i UGT utilitzen l’heroica lluita dels miners per posar-se del costat de la patronal i defensar les seves subvencions actuals, mentre pretenen seguir negociant la lenta agonia de la mineria. Perquè només des d’una indústria energètica pública i unificada es pot encarar la racionalització de la mineria, reestructurant el que calgui en funció de l’interès social i tenint en compte els efectes sobre el medi ambient, i incloent un Pla de reindustrialització i ocupació que garanteixi els nivells actuals i el desenvolupament de les zones dependents de la mineria. No deixar aïllada la lluita de la mineria A 2005 després de gairebé un mes de vaga i amb un gran nivell de radicalització, es signava l’actual Pla. A 2010, la patronal va deixar de pagar els salaris i va haver-hi una nova vaga, en la qual va intervenir el govern del PSOE. En aquesta ocasió, davant la dràstica retallada del govern del PP, els miners s’han llançat novament a la lluita, obligant a sumar-se a les direccions sindicals que ara pretenen reconduir-la cap a un nou Pla 201318, que continuï l’agonia negociada del sector i noves subvencions a la patronal. Però, més enllà de les seves particularitats, la situació que viuen
Tot el suport a la lluita dels miners. Per la nacionalització del sector energètic i la mineria. Per la reindustrialització de les conques mineres. Per un pla d'ocupació pública contra les retallades, les privatitzacions i la destrucció d'ocupació. Vaga general contra la política del govern!
Luis Carlos Gómez Pintado Luca
Paraguai
Contra el cop parlamentari
INTERNACIONAL
els miners s’emmarca en els atacs que la classe treballadora sofreix a escala estatal i europea, i la seva lluita coincideix amb els motius que ens van portar a l’anterior vaga general del 29 de Març a l’estat espanyol, que ha quedat sense continuïtat. Per això molts i moltes veiem amb simpatia i solidaritat aquesta lluita, més enllà de la política de les direccions d’UGT i CCOO, que utilitzen als miners per pressionar cap a una sortida negociada.Una sortida que no contemplarà la nacionalització de la mineria i el sector energètic, la fi de les subvencions a la patronal i la reindustrialització de les zones mineres. I una política que ha intentat mantenir el conflicte el més aïllat possible. Els dirigents d’UGT i CCOO no han volgut fins ara convocar una vaga general a escala estatal per l’ocupació i contra les retallades del govern, convocatòria que és ajornada des del 29 de Març. Ni tan sols estan organitzant actes o convocatòries en solidaritat amb la lluita minera en tota la geografia estatal. Avui, la lluita dels miners ens fa dir que ja és hora d’unificar les lluites dels treballadors i treballadores contra la política del govern, i no de defensar subvencions per a la patronal a costa de les nostres lluites, sinó de començar a proposar solucions de fons als nostres problemes.
El Partit dels Treballadors (PT), rebutja i repudia amb indignació i fermesa el cop que va significar el judici polític celebrat avui al Senat -afavorit i patrocinat per la dreta tradicional del nostre país-, que va acabar amb la destitució de Lugo i la designació de Federico Franco com a President.
Ens reafirmem que el Parlament Nacional, una veritable cova de lladres, no representa el poble treballador i no té la més mínima autoritat política ni moral per destituir una persona que ha estat designada per la majoria del poble, per la via de les eleccions generals, per exercir el càrrec de president de la República. Reafirmem la nostra posició de que Lugo mereixia ser jutjat i destituït però per la voluntat popular, no pels trànsfugues i antipopulars parlamentaris. Lugo va ser triat per la majoria del poble per mitjà d’eleccions i és aquest mateix poble qui havia de destituir-lo.
El PT, no reconeix el govern de Federico Franco per ser il·legal i il·legítim i imposat per un cop parlamentari. És un govern que sorgeix d’una violació a bàsics principis democràtics. Repudia, també, tots els partits que van decidir tirar endavant aquesta farsa: el Partit Liberal Radical Autèntic, el Partit Colorado, el Partit Pàtria Querida, el Partit Unace i el Partit Democràtic Popular. Instem totes les organitzacions polítiques i socials que es considerin democràtiques a rebutjar i no reconèixer el nou govern, i a repudiar els partits colpistes, en el marc de defensar les llibertats públiques d’organització i mobilització així com la plena vigència de les garanties constitucionals bàsiques. Aquest cop, cal dir-ho, és només la crònica d’una tragèdia anunciada per resultant de la política «d’enganyarem i utilitzarem la dreta», «ens aliarem als sectors democràtics dels partits capitalistes per acumular i avançar» i l’engany massiu que va significar el «poncho juru» que va portar a desarmar el moviment de masses, cosa queva crear condicions per al cop. Aquesta política és responsabilitat completa de Lugo i les esquerres luguistes que van acabar rebutjats pels seus «aliats» polítics.
Creiem que, amb organització i mobilització, hem d’exigir la convocatòria urgent d’una Assemblea Nacional Constituent, democràtica i sobirana, que reorganitzi la nostra nació sobre noves bases que assegurin terra, pa, treball, sobirania i llibertat per a tot el poble paraguaià. Darrere d’aquest objectiu cridem a totes les organitzacions socials i polítiques d’esquerra a treballar junts en unitat d’acció orientada a construir un gran moviment de la classe treballadora que trenqui definitivament amb la inservible política d’aliança amb els sectors»progressistes i democràtics» de la burgesia, i es projecti un govern obrer, camperol i popular.
Comitè Executiu Nacional Partit dels Treballadors Asunción (Paraguai) 22 de juny de 2012 Lluita Internacionalista 117, juliol 2012
5
INTERNACIONAL
Grècia. Primeres conclusions de les eleccions del 17 de Juny
Qualsevol govern tindrà un caràcter transitori Els resultats de les eleccions del 17 de juny apunten algunes diferències respecte les del 6 de maig. La principal és, per descomptat, que ara els dos partits burgesos i pro memoràndum poden formar govern. Això principalment com a resultat de l’augment significatiu de Nova Democràcia i el bonus de 50 escons1. Però, això és només un aspecte de la realitat, o més aviat una aparença, una imatge. A l’altre costat, tenim una nova pujada de l’esquerra, que obté un nou rècord històric i aconsegueix un resultat sense precedents, al voltant del 33% -34%. Aquesta és l’altra diferència pel que fa a les eleccions del 6 de maig. És a dir, que el resultat de les eleccions del 17 de juny és més polititzat i a més mostra una tensió de polarització, fins i tot una divisió de la societat. Abans de treure les nostres conclusions, hem d’observar breument els resultats:
6
6
1. En les eleccions del 6 de maig els dos partits burgesos, Nova Democràcia i PASOK van perdre prop de 3,3 milions de vots en comparació al 2009. En les eleccions de juny van rebaixar les seves pèrdues al voltant de 550.000 vots, de manera que finalment van perdre al voltant de 2,7 milions de vots en comparació al 2009. Però aquest petit augment es basa en que ND va absorbit tots els petits partits pro memoràndum (LAOS, Aliança Democràtica, Acció, etc) i més. Això mostra que també en aquestes eleccions es va donar una disminució, encara que petita, del pes electoral de les
forces burgeses pro memoràndum, encara que aquestes forces es van unir a N.D. com era més o menys previsible en una situació que es polaritza. El PASOK va perdre un punt percentual més, del 13,18% el 6 de maig va caure al 12,28% el 17 de juny. 2. L ’esquerra va augmentar prop L’esquerra de 7 punts percentuals, del 27% del 6 de maig fins al 33% -34% del 17 de juny, la qual cosa demostra que el gir a l’esquerra dels treballadors, de les masses pobres populars i els joves, continua amb el mateix impuls. a ) Aquesta vegada l’únic guanyador va ser SYRIZA SYRIZA, que va augmentar el seu percentatge en 11 punts percentuals (del 16,78% al maig al 26.86% al juny!) guanyant els vots de les altres forces de l’esquerra (KKE , Antarsya, ml KKE - KKE ml, etc.) En general, van ser confirmades i enfortides totes les tendències que es van produir en les eleccions de maig: SYRIZA va expressar millor l’esperit que bàsicament domina – de moment- les masses populars, és a dir, la cerca d’una solució a través de les eleccions, probablement dins de la UE. D’altra banda, objectivament, va expressar, com al maig, l’esperit
Lluita Internacionalista 117, juliol 2012
combatiu de les masses, el seu desig de lliurar-se de les forces pro memorandum, el desig de la unitat de les forces de l’esquerra i potser d’un govern d’esquerra o una solució alternativa en contra de la brutalitat del sistema. b) El Partit Comunista va perdre al voltant del 50% de les seves forces, del 8,48% al maig al 4,50% al juny, un percentatge inferior al que va obtenir en 1993 (4,53% després del col·lapse del «socialisme existent», la participació al govern de «salvació nacional» de Tzanetakis2 , dues grans ruptures, etc). S’han confirmat i enfortit totes les tendències que s’havien pogut veure a les eleccions de maig, és a dir, va perdre més suport electoral a les zones obreres i populars, sobretot a Atenes. Es va desaprovar, per descomptat, el conjunt de la seva política que més enllà de divisions, sectarisme, etc, es fa cada vegada més incomprensible, incoherent, i repulsiva. Haurem d’esperar per veure les conseqüències imminents d’aquests errors. c) L’extr ema esquerra (Antarsya, ’extrema la coalició electoral de ml KKE- KKE ml) va tenir pèrdues significatives. A més, va disminuir la força electoral de Antarsya (de l’1,19% al maig a 0,33% al juny, caient aproximadament un 70%!) A part
d’altres factors, a causa de la debilitat política de les dues formacions, sembla que no s’estabilitza una forta consciència anti-capitalista en un sector de les masses. 3. El partit dels Grecs Independents va tenir pèrdues (de 10,61% al maig a 7,51% al juny), però en general mantenen les seves forces, la qual cosa indica que seguiran exercint un paper en el procés polític dins de les forces polítiques burgeses anti memoràndum. D I M . A R 3 va mantenir els seus resultats i ara ha de mostrar el seu veritable rostre, com a partit del sistema. 4 . El c o s t a t n e g a t i u d’aquestes eleccions, com de les anteriors, és que la banda feixista de Chrisi Avgi4 va mantenir les seves forces, amb un percentatge del 6,92% (6,97% al maig), que mostra les profundes causes socials i polítiques que van permetre la incubació d’aquest «ou de la serp.» Però, en qualsevol cas, el moviment obrer ha d’abordar aquest risc per si mateix i especialment és els seus sectors més febles, com els immigrants. 5. És obvi que els xantatges feixistes, les tones de fang i mentides que van utilitzar les forces burgeses, els mitjans de comunicació i els seus servidors, i més especialment Nova Democràcia, la UE i els imperialistes, van aconseguir terroritzar un sector, bàsicament estrats de la petita burgesia, cosa que va permetre unir-los en el partit conservador de Samarás, i ajudar a les forces pro memoràndum (ND, el PASOK, la troica), a formar un govern. En aquest resultat SYRIZA també té les seves responsabilitats, perquè no només no va poder respondre a l’atac previst de les forces reaccionàries, sinó que també va ser incapaç de defensar-se a si mateix, i al programa petit burgès que va presentar, i va retrocedir cada vegada més, esforçant-se en les seves
Efectes de les retallades
El desmantellament de l’educació pública Les escoles i els instituts públics de Grècia acullen el 95% de l’alumnat. L’educació ha estat un dels sectors més afectats per les retallades imposades per la «troica» (UE, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) en els dos plans de «rescat del país». N’hi ha prou amb un cop d’ull a les xifres per adonar-se que es tracta d’una ofensiva de desmantellament de l’educació pública en tota regla: Despesa. El 2009, abans del primer pla de «rescat» Grècia destinava el · 2,94% del PIB a l’educació pública. L’any passat hi va destinar el 2,69%. L’objectiu del pla és que el 2015 es rebaixi fins el 2,23%. Això suposa una retallada del pressupost educatiu (en un país on ja era dels més baixos de la UE) del 20% en sis anys. Escoles tancades. El ministeri d’Educació ha anunciat el tancament 1056 · escoles (851 de primària i 205 de secundària). Els centres es fusionen i s’augmenten les ràtios de 25 a 30 alumnes per aula. El tancament d’escoles qüestiona l’accés a l’educació de milers de famílies de les zones rurals i les illes. Les beques de transport s’han suprimit. Per al proper curs es preveuen més tancaments i fusions de centres. Problemes de funcionament. Amb les retallades, les escoles no tenen · pressupost per al funcionament bàsic (llum, calefacció, telèfon) i la municipalització del manteniment dels centres encara ha empitjorat les coses. En molts centres demanen diners als pares per poder-los mantenir en funcionament. El curs passat els llibres de text no van arribar fins al Nadal. Supressió del suport. Els programes d’atenció als alumnes amb necessitats · .Supressió educatives especials simplement s’han eliminat. També el reforç educatiu a la secundària I les anomenades «escoles de segona oportunitat. També s’ha eliminat l’orientació professional als instituts, 800 biblioteques escolars. Continguts. La reforma educatiuva promou «l’escola orientada al mercat». · S’han rebaixat les hores de llengues estrangeres, plàstica, educació per a la ciutadania i música. Tendència a eliminar assignatures de contingut humanístic. S’obre la porta a la intervenció empresarial en la definició del currículum. Administració de centres. El govern impulsa la reconversió dels directors en · gerents, amb l’objectiu d’abolir qualsevol forma de govern col·lectiva o de democràcia interna dins els centres. Reducció de plantilles. Entre 2010 i 2011 s’han jubilat 17.500 docents i se · n’han incorporat 3.400. Sobre una plantilla de 160.000 mestres, suposa una reducció del 10%. L’objectiu al final del pla és una rebaixa del 40%. Precarització. Amb les retallades de personal arriben els trasllats obligatoris · a d’altres àmbits de la funció pública. Els mestres i professors han patit fins ara una retallada salarial del 40%, tot i que ja tenien uns sous per sota de la meitat de la mitjana europea. Ara un mestre amb 30 anys d’experiència guanya 1.000 euros i un que s’incorpori de nou 660. Jubilacions. L’edat de jubilació s’ha augmentat fins als 65-70 anys i els anys · cotitzats per cobrar la pensió íntegra han passat de 35 a 40 (s’ha eliminat la possibilitat que tenien els mestres de retirar-se als 60 després de 30 anys cotitzats). Les pensions dels mestres s’han rebaixat en la mateixa mesura que els salars. Davant d’aquesta realitat, OLME, sindicat de mestres de secundària, demana la cancel·lació del deute, la retirada de la troika de Grècia, l’abolició del memoràndum i de totes les mesures que se n’han derivat.
Corresponsal a Atenes
Lluita Internacionalista 117, juliol 2012
7
INTERNACIONAL
promeses de lleialtat al règim, la UE i l’euro. El fet que Nova Democràcia i PA S O K p u g u i n f o r m a r u n govern no significa que hagi canviat la correlació de forces social i política producte de l’empobriment, les lluites de les masses i els resultats de les eleccions al maig i juny juny.. Ni el suport electoral de ND, significa una incorporació social i política de sectors de la societat més enllà dels qui es beneficien de les polítiques de memoràndum. Fins i tot la possibilitat -només aritmètica- de formar un govern, no significa la restauració de l’aparell polític de la burgesia i dels imperialistes, de l’escenari polític i, en general l’eliminació o almenys l’atenuació de la crisi política. Tot això no pot aconseguir-se, en la mesura en què continuarà d’una manera o d’una altra la política del memoràndum, i es mantindrà i s’aprofundirà la correlació social i política existent del poder.
es demostrarà aviat que Samaràs, Venizelos, Kouvelis i els seus amics han mentit més que Papandreu al poble grec.
r e v o l u c i o n à r i a i l a l l u i t a per la revolució socialista.
La crisi del capitalisme grec no és reversible i principalment no és administrable amb mitjans normals. Sobretot perquè la crisi a la UE i especialment a la zona de l’euro empitjora, la fallida d’Espanya és un fet, i la d’Itàlia s’espera en els propers dies... i la dissolució de la zona euro gairebé és inevitable. Tot això mostra la nova situació creada i la magnitud del conflicte que arriba, que per descomptat no serà només electoral. OKDE ha assenyalat aquesta situació i continuarà fent-ho en el període que s’obre. En poques paraules, diem que hem d’enfortir l’auto-organització de les masses i de les lluites, la construcció d’una nova força
Organització dels Comunistes Internacionalistes de Grècia (OKDE) www.okde.gr ergatikipali@okde.gr Notes. 1 La llei electoral grega otorga cinquanta escons adicionals al partit més votat. 2 A 1989 el Partit Comunista va portar al poder al conservador Tzanis Tzanetakis després d’una sèrie de escàndols de corrupció del Pasok en el govern. 3 Esquerra Democràtica. Partit escindit de Syriza a 2010 i al qual s’han sumat els diputats del Pasok que trencàven amb l’austeritat. Forma part del govern de coalició amb la dreta 4 Alba Daurada. Partit neonazi
Potser tindran la possibilitat aritmètica de formar un govern, però políticament trobaran obstacles insuperables. L’ajuda del «grup de la voluntat» de DIM.AR juga aquest paper, però fins i tot aquesta ajuda tindrà un preu, i en qualsevol cas no resol el problema. Qualsevol govern format tindrà un caràcter transitori, més aviat breu, perquè
Pots subscriure't a la nostra revista mensual (a escollir vesió en castellà o en català) enviant les teves dades a l'apartat de correu i fent l'ingrés per un any al compte corrent: La Caixa 2100- 3459-38- 2100220515 (25 euros si te l'hem d'enviar per correu dins de l'Estat espanyol). La subscripció de lliurament en mà és de 17 euros i la podeu fer posant-vos en contacte amb qualsevol militant del grup. Publicació mensual de Lluita Internacionalista. Dip. legal B-48673-2001 Lluita Internacionalista no es fa responsable de l'opinió expressada en els articles signats.
8
8
19/6/2012
Lluita Internacionalista 117, juliol 2012
Aquí ens trobaràs Ap. Correus 23036 CP - 08080 de Barcelona Ap. Correus 206 CP- 17080 de Girona Ap. Correus 92 CP-28320 de Madrid e-mail: luchaint@telefonica.net htpp://www.li-litci.com