Esquerra revolucionària i anticapitalista
E A P U C a l b am ACTE CENTRAL 17N VEUS ANTICAPITALISTES:
· Julián Garcia (Des de Baix Cornellà) · Jorge Sánchez (Revolta Global) · Fidel Lora (Xarxa Roja) · Manel Màrquez, fundador de Kaos en la red · Anna Gabriel, candidata de la CUP-AE per Barcelona · Esther del Alcazar, candidata de Lluita Internacionalista · Oscar Simón i Òliver Martínez, candidats d’En lluita · I intervencions d’activistes de lluites socials
VEUS INTERNACIONALS:
· Santiago Alba (Tunísia) · Petros Constantinous (Grècia, regidor d’Antarsya) · Raquel Varela (Portugal, editora de Rubra) · Angela McCormick (Escòcia, militant de Solidarity) · Andrés Bódalo (Sindicat Andalús de Treballadors
i treballadores, SAT)
Dissabte 17 de novembre, 17:30h Centre Cívic Fort Pienc. Pl. Fort Pienc 4-5. Metro L1 Marina o Arc de Triomf
Esquerra revolucionària i anticapitalista amb la CUP-AE
L
es classes populars catalanes encarem les eleccions amb dos elements centrals: les més dures retallades contra la classe treballadora per mantenir els beneficis de la banca i evitar que la crisi la paguin els rics, i el xoc entre la recentralització del govern central i la voluntat d’independència d’un important sector del poble català. El govern català amb Mas al capdavant ha protagonitzat retallades i privatitzacions especialment dures, en alguns casos capdavanteres al conjunt de l’estat. Després de votar aquí i a Madrid amb el PP, i reprimir durament els moviments, quan les molles del Pacte fiscal li van estar negades, Mas intenta maniobrar per reconduir el descontentament popular cap el xoc amb el govern central i tractar d’encapçalar la reivindicació nacional. Però la maniobra no té gaire volada, ja que això no canvia els seus compromisos amb la banca i la patronal i per tant la seva política contra els i les treballadores. Com ha fet els darrers trenta anys i com van demostrar ja els seus avantpassats, la burgesia catalana és abans burgesia que catalana. El govern tripartit (ERC-PSC i ICVEUiA) ja va iniciar les retallades l’any 2010. Vam veure la seva actuació amb lleis com la LEC, que aprofundia la privatització de l’educació pública, o amb ICV-EUiA al capdavant dels Mossos d’Esquadra. Ara mateix, també el govern andalús (PSOE-IU), ha iniciat un nou procés de retallades. Davant l’experiència de l’esquerra parlamentària i institucionalitzada, cal el reagrupament de forces que responguin clarament als interessos treballadors, per aturar els acomiadaments, les retallades de sous
Cal un reagrupament de lluita anticapitalista, antimonàrquic i sobiranista, i internacionalista que esdevingui un referent de lluita i condicions laborals, en defensa dels serveis públics, que posi la gent davant dels interessos de la banca, i es negui a pagar el deute públic. Necessitem una força política que estigui clarament al costat del poble català i el seu dret de decidir, l’autodeterminació que nega la constitució monàrquica, que cerqui la solidaritat entre pobles i treballadors, contra aquestes institucions antidemocràtiques que ens
Mas intenta maniobrar per reconduir el descontentament popular cap el xoc amb el govern central. Però la maniobra no té gaire volada, ja que això no canvia els seus compromisos amb la banca i la patronal. La burgesia catalana és abans burgesia que catalana. va llegar el franquisme. L’esquelet d’aquest reagrupament hauria de conformar-se amb l’esquerra independentista, les CUP, el municipalisme de base com les CAV i forces de l’esquerra revolucionària (Revolta Global, En Lluita, Corrent Roig, Xarxa Roja, Lluita Internacionalista). De ben segur que caldria eixamplar aquest esquelet amb molts sindicalistes, joves i lluitadors de moviments socials que veuen que cal una política que trenqui amb l’Estat borbònic i amb el capitalisme i també incloure organitzacions que puguin trencar amb l’esquerra institucional actual (com EUiA, si ho fes). És a dir, obrir el camí a la reconstrucció de l’esquerra com a eina al servei de les lluites amb l’objectiu d’un nou projecte emancipador. Hauríem volgut que el primer pas d’aquest front d’esquerres fos ja la candidatura que es presentés el proper 25N. Però la CUP ha presentat la candidatura CUP-Alternativa d’esquerres, en què ofereixen participar a independents i a les organitzacions de l’esquerra anticapitalista. No és la coalició de forces que hauríem volgut, ni ha estat possible debatre i acordar un programa comú per a la CUP-AE que doni resposta concreta a les necessitats de la Catalunya treballadora tal i com nosaltres les entenem. Tot i així, el programa de mínims que hem acordat i es reflecteix en aquest diari, obre el camí per un referent anticapitalista, antimonàrquic i sobiranista, i internacionalista que pot esdevenir no només referent electoral sinó també el que és més important, referent de lluita. Degut a que no hi ha hagut temps ni condicions per a la plena integració a les CUP-AE sense un acord mínim al pro-
grama, entre les organitzacions i activistes que participen en aquesta publicació n’hi ha que estan incloses a les llistes electorals -amb la possibilitat d’expressar les diferències-, i d’altres que han considerat millor no entrar-hi i donar suport des de fora... Tot i així, des d’aquest diari els i les participants volem seguir treballant per aquell projecte de front d’esquerres i no som neutrals respecte de les forces que es presenten a les eleccions. Creiem que les CUP, per la seva trajectòria, pel seus vincles amb l’activisme de base i pel seu perfil rupturista representa la veu més combativa
No ha estat possible un front d’esquerres, però el programa mínim que hem acordat obre el camí per construir un nou referent a les eleccions. Encara hi ha molt camí per fer en la confluència de l’esquerra que vol canviar les coses des de la base, una confluència que es faci des de la diversitat política existent a l’esquerra alternativa i revolucionària. Les CUP-AE presenten una possibilitat per avançar, quan estableixen com a inseparables la lluita per l’autodeterminació i contra el capitalisme. És per tots aquests motius que tots i totes els qui subscrivim aquest diari -estiguem o no integrats a les llistesdonem suport i cridem al vot a la CUPAE. 17 d’octubre de 2012
Ajuda’ns a construir un front contra les retallades i la constitució monàrquica EL 25-N Vota CUP-Alternativa d’Esquerres
Una alternativa d’esquerres per la plena sobirania dels Països Catalans
A
ls darrers anys, la CUP s’ha desenvolupat com un projecte municipalista que ha dut a terme projectes locals alternatius als dominants, sobre la base de l’articulació de xarxes de relacions crítiques amb el model social, econòmic i institucional vigent. Aquestes xarxes han cristal·litzat en l’articulació d’una sèrie de candidatures d’unitat popular que en l’última dècada s’han anat estenent fins comptar avui amb més de 100 regidors i 4 alcaldies al Principat de Catalunya i amb més de 60.000 vots arreu dels Països Catalans. Aquest conjunt de projectes locals també comparteixen un projecte d’alliberament. La CUP pretén conformar —juntament amb l’esquerra independentista, l’esquerra anticapitalista, el municipalisme d’esquerres i les lluites populars dels Països Catalans— un
Ni podem decidir si volem continuar o no dins d’Espanya, la Unió Europea i la OTAN; ni podem decidir com organitzar la nostra economia en benefici de la majoria projecte alternatiu al model econòmic, institucional i cultural dominant. Aquest projecte, que nosaltres anomenem unitat popular, ja es construeix dia a dia mitjançant l’autoorganització del poble en tot tipus d’entitats, associacions, plataformes i organitzacions. Però creiem que més enllà del carrer, dels barris i dels llocs de treball, també les institucions de l’estat han de ser espais per a la confrontació i per fer avançar aquest projecte de canvi que defensem. Tot i que fins ara la CUP no havia participat mai en unes eleccions autonòmiques els canvis que han tingut lloc al nostre país i al món els darrers anys ens han portat a una sèrie de reflexions. Els successius governs autonòmics i centrals han continuat retallant, cada vegada amb més força, drets i serveis socials. Mentrestant, i malgrat les cada vegada majors mobilitzacions populars en defensa del dret a decidir com a poble, en defensa dels nostres drets socials, i contra una classe política que cada cop representa menys la voluntat popular, el poble català i la seva classe treballadora continuen sense poder
decidir el seu futur. Ni podem decidir si volem continuar o no dins d’Espanya, la Unió Europea i la OTAN; ni podem decidir com organitzar la nostra economia en benefici de la majoria. És possible i necessari que aquesta situació es reverteixi, i per això aquesta vegada hem cregut, des de la CUP, que podia ser útil presentar-nos a aquestes eleccions. El procés ha estat molt ràpid, i no ha permès fer les coses tal i com ens hauria agradat. Ens hauria agradat comptar amb tothom des del primer moment, construint una eina a la mida de cadascú, poder comptar amb moltes més opinions i incorporar-les al procés d’elaboració d’una Alternativa d’Esquerres per a les eleccions del 25 de novembre. Malgrat tot, en el procés de la nostra Assemblea Nacional s’han organitzat més de 30 assemblees obertes arreu dels Països Catalans en què han participat més d’un miler de persones. En elles s’ha debatut sobre la situació política i social, s’ha parlat del programa que calia presentar, de què caldria fer al Parlament, de quins agents polítics i socials havien de conformar aquesta alternativa i de quines persones la representarien. Com a conclusió d’aquest procés, l’Assemblea Nacional de la CUP va decidir presentar a les eleccions del proper 25 de novembre una eina al servei de tots aquells sectors que creguin necessària un canvi de fons per aquest país: la CUP-Alternativa d’Esquerres.
Per això les nostres llistes són plenes de persones que no militen a la CUP, però que sí comparteixen un mateix projecte i anàlisi de la situació. La CUP-Alternativa d’Esquerres es dirigeix a tota la gent que treballa perquè tot canviï perquè res no torni a ser igual. És possible, per primera vegada des de la transició del franquisme a la monarquia constitucional, fer entrar un projecte rupturista al Parlament de la Ciutadella. És possible evitar que CiU malvengui les aspiracions de la majoria a canvi de servir els interessos de les classes dominats. La CUP-Alternativa d’Esquerres es compromet a la defensa del programa de mínims que apareix en aquestes mateixes pàgines, i es compromet també a generar els mecanismes de
La CUP-Alternativa d’Esquerres es dirigeix a tota la gent que treballa perquè tot canviï perquè res no torni a ser igual participació i control popular amb totes aquelles organitzacions, plataformes i persones que, de forma més o menys crítica, li donen suport en aquest procés electoral. Avui, quan la monarquia constitucional espanyola és cada vegada més qüestionada arreu dels Països Catalans, i quan la possibilitat de convocar un referèndum sobre el futur del Principat de Catalunya es contraposa al segrest de la voluntat popular i de les institucions per part de les grans corporacions financeres, és més necessari que mai la visualització d’una alternativa d’esquerres que defensi la plena sobirania, política i econòmica, del nostre poble enfront l’Europa dels estats, la banca i les multinacionals. Per això fem una crida a votar la CUP-Alternativa d’Esquerres a les eleccions autonòmiques del proper 25N. I per això fem una crida també a continuar treballant plegats més enllà del 25 de novembre, per anar teixint aliances entre totes aquelles forces polítiques i socials que treballen cada dia per construir, des de la base, una alternativa al capitalisme.
Jorge Sánchez, activista i membre de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. “Cal construir una alternativa política anticapitalista que defensi un altre model de societat” El 25N tindrà lloc en un moment excepcional de la història de Catalunya, marcat per la Diada i per la crisi. Des de l’esquerra anticapitalista tenim el repte de lligar el combat pels drets nacionals i pels drets socials. Aquestes eleccions no han de celebrar-se sota un clima de desmobilització, que només afavoreix CiU, sinó d’agitació social. La vaga general internacional del 14N ha de servir per denunciar les polítiques d’ajust de Mas, Rajoy i la Troika. Revolta Global-Esquerra Anticapitalista no estarà present com a tal a les eleccions. A falta d’una candidatura que sumi al conjunt de veus crítiques que avui hi ha a Catalunya, considerem que la candidatura de la CUP-AE és la que presenta un programa de ruptura i de canvi social més clar i unes candidates més compromeses amb les lluites socials. L’alternativa que necessitem només serà el resultat de la confluència de moltes voluntats, organitzacions i col·lectius i de centenars d’activistes socials de tot tipus que avui no estan políticament organitzats. Aquest és el gran repte que tenim per després del 25N.
Xarxa Roja
Des de Baix Cornellà “Per un bloc unitari de ruptura” Des de Baix de Cornellà de Llobregat és un col·lectiu polític assembleari que agrupa, des de fa més de dos anys, diverses sensibilitats –socialistes, comunistes, llibertaris, feministes, ecologistes, cristians, independentistes...– unides en l’aspiració d’acabar amb el sistema capitalista i aconseguir la llibertat de persones i pobles, en una societat democràtica i igualitària. Tenim clar que per això cal la unitat de la esquerra política, social i alternativa, al marge dels tributs constitucionalistes i parlamentaris que emmordassen els canvis reals amb lleis generals, electorals, el poder judicial i l’aparell repressiu. A Des de Baix de Cornellà treballem perquè aquesta unitat de l’esquerra, tan necessària, sigui possible amb la confluència en la lluita diària als barris, pobles i ciutats: contra l’atur i els acomiadaments, la pèrdua de drets laborals i socials, les retallades, la marginació i la pobresa, i amb la conquesta d’espais de participació i llibertat, debat, cultura i mobilització. En les properes eleccions, precipitades i manipulades, tornem a topar amb un sistema electoral injust i antidemocràtic. Malauradament la unitat de l’esquerra no ha sigut possible, però estem convençuts que la gravetat de la situació que vivim i la inèrcia de les lluites portaran a construir un Bloc Unitari de ruptura amb el sistema i de suport a les aspiracions d’un canvi social radical i de llibertat per decidir el futur del nostre poble català. En aquest sentit saludem amb sincera simpatia la candidatura de les CUP-AE i desitgem que jugui un important paper en la consolidació del necessari Bloc Unitari de l’Esquerra Anticapitalista. Allà ens trobarem.
Carles Escolà, portaveu de Compromís per Cerdanyola (CAV).
“Lluitar, crear poder popular” La convocatòria d’eleccions ve marcada per l’agenda del govern de dretes de CiU, plenament avingut amb el capital espanyol, que pretén instrumentalitzar les legítimes aspiracions nacionals per continuar la política de saqueig de les classes populars i garantir un marc de dominació de classe dins la UE. Aquest escenari ha estimulat l’aplegament de forces de les organitzacions i projectes de l’esquerra radical. Per a Xarxa Roja, la potència de la unitat i de l’acció revolucionària rau tant en el contingut i la claredat del programa com en la pràctica democràtica plural i de base. Construir la Unitat Popular ens obliga a prioritzar la unió a cada barri i a cada empresa amb assemblees d’iguals, construint i lluitant junts de forma estable. Xarxa Roja aposta per la unitat de classe per sobre de fronteres i defensa, fins a les últimes conseqüències, el dret a l’autodeterminació. Demanem el vot i fem campanya per les Candidatures d’Unitat Popular perquè han practicat aquesta democràcia de base: assemblees obertes per discutir el programa, propostes a llistes (amb un camarada exemplar com el David Fernández de cap de llista), estratègies,... Donem suport la CUP-AE perquè el pes i la força estan a la base i no a les direccions, en el debat i no en les directrius, i perquè les quotes del parlamentarisme burgès es posen al servei dels moviments de base. Creiem en la possibilitat d’un camí unitari més enllà de la convocatòria electoral, en la qual no es decidirà cap de les batalles que tenim entre mans en aquesta guerra de classes. Ni guerra entre pobles ni pau entre classes! Visca la Unitat Popular! Transformant ens transformem!
“Aquesta candidatura planteja un programa i eixos d’acció política que són compartits amb els nostres” Davant l’actual context de retallades i greu retrocés democràtic, impulsats tant des del govern del PP a Madrid com el de CiU a la Generalitat, la solució passa per la mobilització i l’articulació de programes i instruments polítics que situïn com a protagonistes les persones i no el benefici econòmic. En aquest sentit, entenem el procés d’Autodeterminació com un instrument més de lluita per la justícia social, un procés complet que qüestioni d’arrel tots els aspectes de l’actual sistema injust en el que vivim i que, mitjançant un procés constituent, possibiliti i promogui la participació i creació d’un Estat Social. Tot i ser un espai polític municipalista, el Compromís per Cerdanyola no som neutrals respecte de les forces que es presenten a les eleccions del 25-N. Per primera vegada en la història recent l’esquerra anticapitalista tenim la possibilitat real d’obtenir representació al Parlament de Catalunya, a través de la CUP-AE. Aquesta candidatura planteja un programa i eixos d’acció política que són compartits amb els nostres, en tant que planteja com indestriables la lluita contra el Capitalisme i la lluita per l’alliberament nacional, posant sobre la taula alternatives per una democràcia radical i participativa, per la redistribució de la riquesa, per la insubmissió als rescats financers i al pagament del deute, per la qualitat dels serveis públics, per la defensa del territori, per l’impuls d’un nou model econòmic i per la construcció d’una societat lliure, igualitària i que superi els valors patriarcals. Per tots els motius exposats, i per molts més, el Compromís per Cerdanyola fem una crida al vot a la CUP-AE.
“Llibertats per col·lectiu LGTB
Gisela Camarero i Clarà, estudiant de filologia catalana, membre de l’assemblea de facultat i activista del moviment estudiantil.
“Necessitem que la veu del no també hi sigui present” Les universitats públiques catalanes necessiten la CUP–AE dins del Parlament, necessitem que la veu del no també hi sigui present. Van ser ERC juntament amb IVC –partits etiquetats d’esquerres- els capdavanters d’imposar a cops de porra el Pla Bolonya, i, ara tenim CIU imposant un increment desmesurat de taxes universitàries, tots amb l’objectiu de desmantellar la universitat pública catalana. Aquest curs passat van tenir lloc moltes mobilitzacions d’estudiants i professors que omplien els carrers de Barcelona sota el crit de “no a la privatització”. No es va aconseguir aturar l’augment de taxes ni l’eliminació de beques, però sí que es van aconseguir petites victòries: el Govern es va veure obligat a crear un nou sistema de repartiment equitatiu de beques, es va aturar l’acomiadament d’un gran nombre de professorat, mentre les assemblees d’estudiants augmentaven en qualitat i quantitat. Hem de reivindicar que la política no només és pels polítics: La unitat s’ha de fer al carrer conscients de la realitat social en la qual vivim, tal com diu David Fernández. És per tot això que dono total suport a aquesta candidatura. Ara ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer. #HoVolemTot.
Saturnino Mercader, conductor d’autobusos de TMB.
A la classe treballadora ens serà útil tenir un altaveu dins del parlament que recolzi les nostres mobilitzacions La gent de les CUP sempre ha estat present en totes les mobilitzacions laborals que la plantilla d’autobusos de TMB hem fet durant els últims anys. El seu suport, com el d’altres col·lectius i organitzacions, ha estat exemplar i molt útil de cara a fer visibles les nostres lluites pel territori. Ara, els companys i companyes de les CUPAE, ens demanen el vot per entrar en el Parlament i jo haig de dir públicament que no tinc cap problema per, des d’una posició crítica i de classe, votar i demanar el vot per a ells. Crec que a la classe treballadora catalana ens serà útil tenir un altaveu dins del parlament que doni suport a les nostres mobilitzacions i denunciï públicament, quan sigui necessari, la repressió que l’estat exerceix contra nosaltres. És sabut que tota lluita que qüestioni el sistema capitalista que patim, vindrà acompanyada irremeiablement de més i més repressió. Davant d’aquest futur negre que se’ns presenta no ens queda cap altra possibilitat que organitzar-nos i defensar-nos amb totes les armes de què disposem. Si aconseguim ficar a companys com David Fernández al parlament, haurem aconseguit que la nostra veu entri, fort i clara, en l’hemicicle català. Però caldrà tenir present que la lluita principal sempre seguirà estant al carrer.
Eugeni Rodríguez Giménez, portaveu del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC).
“Llibertats per al col·lectiu LGTB” La construcció dels drets i llibertats per al col·lectiu LGTB és, sense cap mena de dubte, una de les prioritats que han de tenir les forces polítiques que es presenten a les eleccions. La CUP-Alternativa d’Esquerres representa les opcions polítiques que sempre han estat i estan al costat de la lluita contra l’homofòbia i la transfòbia, i que han lluitat i lluiten per l’eradicació de la violència contra transsexuals, lesbianes i gais. Un país lliure necessita viure una sexualitat lliure. Perquè volem estimar com vulguem i sense haver de pagar cap peatge. Dono el meu suport a la CUP-Alternativa d’Esquerres com a alternativa de llibertat vers el dret al propi cos.
Aitana Molina, activista del debat99%, L’Hospitalet de Llobregat.
“CUP-AE ha creat il·lusió en molts que havíem abandonat les urnes” La societat actual està vivint en un model que no s’aguanta, ofega llibertats i drets socials portant-nos a l’abisme. El capitalisme es nodreix de tot per arrasar allò que toca. Necessitem un canvi. Per això, hem de trencar el silenci. Ja fa més d’un any que moltes vam sortir al carrer per dir que ja n’hi havia prou i per generar diferents iniciatives. Des de L’Hospitalet de Llobregat hem engegat un espai de debat polític en format audiovisual, debat99%, que vol donar veu a les esquerres reals. De moment hem fet el primer, convidant a membres de la CUP, d’Esquerra Unidad i Alternativa, d’En Lluita, de Revolta Global i dels moviments socials. Hem encetat l’espai debatent la possibilitat de crear una Syriza catalana, creient en una esquerra que no acabi governant com les dretes. Perquè crec en aquest camí, dono suport al projecte de la CUP-Alternativa d’Esquerres. Perquè no es desvincula del que passa a les places; entén que la política es fa al carrer. Perquè ha creat il·lusió en molts que havíem abandonat les urnes. Perquè no amaga les retallades i la corrupció sota un marc nacional, sinó que reivindica un país del 99% que es decideixi entre totes. Jo ho vull tot, perquè és possible. Jo votaré CUP-AE.
Marga Olalla i Carlos Rodríguez, delegats de l’Ajuntament de Barcelona i membres de la coordinadora unitària.
“Ens coordinem per lluitar” Els i les treballadores municipals de l’Ajuntament de Barcelona, amb les seves organitzacions sindicals, no hem volgut ser actors passius davant les retallades als drets laborals, econòmics, privatitzacions... que comporten l’empobriment de milers de treballadors i el desmantellament dels serveis públics municipals. Així, ens hem organitzat en una coordinadora a partir d’una assemblea de més de cent delegats i delegades dels diferents sindicats, que representen als i les treballadores de la plantilla municipal, dels seus organismes autònoms, empreses municipals i subcontractades. A més de la crida unitària a la vaga general del 14N per la coordinadora, l’assemblea va resoldre un pla de lluita, que inclou mobilit-acions en la campanya de les eleccions autonòmiques, per constatar les reivindicacions i necessitats reals dels i de les treballadores. El pla es va posar en marxa l’octubre amb una manifestació, va seguir amb el lliurament col·lectiu de reclamacions, una altra manifestació el 8 de novembre i una jornada de lluita o possible aturada el 23 de novembre. Per a nosaltres, el vot a la CUP-AE, volem que expressi també la nostra lluita.
Diego Rejón, treballador i sindicalista de SEAT
“Cal un clar missatge anticapitalista” La convocatòria anticipada d’eleccions a Catalunya, ens obliga a obrir un debat. Però un debat de classe. El dret d’autodeterminació, llargament reivindicat pels pobles, està sent pervertit per la dreta catalana per amagar la seva aspiració com a classe; un estat català burgès i dominat pels nous senyors feudals del capitalisme català. Contra aquest objectiu és necessari aglutinar al poble, des de posicions anticapitalistes i revolucionàries. Els partits de l’esquerra tradicional segueixen acceptant la cotilla europea i capitalista. Per això qualsevol moviment d’alliberament nacional ha de tenir un objectiu de transformació i revolució social. Els qui depenem d’un sou seguim patint el capitalisme més reaccionari , que ens roba drets socials conquerits després de segles d’esforços populars. Aconseguir, no un estat, si no una col·lectivitat lliure i social és un objectiu necessari en qualsevol lluita d’autodeterminació popular. La població adormida que assisteix al circ del parlamentarisme burgès, necessita un clar missatge anticapitalista, per una democràcia social i per al poble. Des de la meva condició d’anarcosindicalista desitjo sort a la candidatura.