MADEINLIBIA#02 BENGUAZI

Page 1

* 02/ MADEINLIBIA MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA / AGOST’11

LA PLAÇA: EL VESTÍBUL PELS QUI ESPEREN QUILÒMETRE ZERO DE LA REVOLUCIÓ DIARI D’ABORD, CRÒNICA INTERIOR ABDULHA: RUTINES EN TEMPS ESTRANYS

Benghazi EL 22 D’AGOST: DIA 1 DE LA NOVA LÍBIA, ALMENYS ES VA CELEBRAR COM SI HO FOS


EDITORIAL / SUMARI

* MADEINLIBIA

MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA / AGOST’11

UNA PUBLICACIÓ A LÍBIA EN CATALÀ ELS TEMPS MANEN. FINS I TOT AMB LA CALMA DEL SUD DEL MEDITERRANI. I ELS TEMPS ASSENYALEN ALGUNS CANVIS QUE SÓN PER VENIR. ALTRES, ELS HEM POGUT VEURE I CONGELAR-LOS EN AQUESTA PUBLICACIÓ QUE VA NÉIXER EN UN AVIÓ I QUE ACABA AMB UN COTXE QUE TRAVESSA UN DESERT DE NIT. EL TEMPS MANA.

04_

7 D’AGOST DE 2011

EDITORIAL // Caldria fer apologia de Líbia. La personalitat d’aquest racó de món -amb els indrets i la gent que hem

reportatge El Quilòmetre zero de la revolta

pogut tocar- és d’una gran sensibilitat. ISO 1600, dirien

al KAtiBa

fan justícia a una història. Lluny de l’espectacularitat i

Al KatiBa, el centre de detencions i aparell repressiu de Gadaffi va ser pres amb la ira de qui tomba un símbol i esmicola un dels pilars del régim: la por.

12_

els socis. D’una personalitat majúscula i d’un tarannà autèntic. Creiem sincerament que les pàgines que segueixen l’estètica dels telenotícies, caldrà fer apologia de Líbia. La guerra que just s’ha tancat, tardarà temps a cicatritzar. Sobretot però, l’espectacle de la realitat. Aquest 1% d’imatges de canons, milicians corrent, tot terrenys atravessant ciutats. El periodisme potser no encerta en les formes: abans del 17 de febrer de Líbia només coneixíem Gadaffi. Si no obrim la pàgina de la història, aquesta guerra tràgicament minúscula quedarà durant dècades grabada sobre el nom de Líbia.

reportatge La ciutat que recupera el pas,

Diuen que de les coses que no se sap res, en general, sempre se’n té millor opi-

agost de 2011

nió. En el cas dels conflictes -des de la nostra Europa de jaqueta de punt- això

poc a poc els carrers es van endreçant, els voluntaris anònims posen esfoç en reconstruïr l’estat amb la nòmina de la voluntat.

14_

no és així. No en sabem res, i costa trobar informació aproximada, veraç o mínimament ajustada als fets. Mentre, pots sentir vergonya en atendre les peticions dels locals perquè els traduíssim les notícies que es publicaven en els digitals europeus. Conclusions agosarades, realitat distorssionada. La guerra és un espectacle massa llaminer.

EDITA // LLUMULL. ACCIONS AUDIOVISUALS CARRER NOU, 12

CRÒNICA FOTOGRÀFICA La Plaça, el vestíbul de la gent que espera

43800 - VALLS (L’ALT CAMP) llumull.accions@gmail.com www.llumull.blogspot.com

LA PLAÇA VERDA

REDACCIÓ //

Un canvi de régim és un canvi de noms. A Líbia, les diferents Places Verdes són rebatejades: Plaça de la Llibertat o Plaça dels Màrtirs, les denominacions preferides.

SERGI FRANCH FOTOGRAFIA // FRANCESC PARÉS. SERGI GRAU DISSENY I MAQUETACIÓ // SERGI GRAU EDICIÓ ELECTRÒNICA // WWW.ISSUU.COM/LLUMULL AUDIOVISUALS // www.youtube.com/user/llumullaccions COBERTA // FRANCESC PARÉS Benghazi. 21 D’AGOST DE 2011

LLICÈNCIA // WWW.CREATIVECOMMONS.ORG

AMB EL SUPORT // IGMAN. ACCIÓ SOLIDÀRIA REVISTA_ONGC CATALAN INTERNATIONAL VIEW HAN COL·LABORAT // MARC GAFAROT JORDI FREXAS AGRAÏMENTS // CARLES FIGUEROLA DIARI DEL PRIORAT I DIARI DE LA RIBERA

2 · MADEINLIBIA / 02


BENGUAZI / CRÒNICA

AbdulhA Mohammed RUTINES EN TEMPS ESTRANYS

8 D’AGOST DE 2011

CRÒNICA // Benghazi acull. No és una campanya de cap regidoria de relacions institucionals i cooperació del consell de la ciutat. És un fet. Benghazi reuneix des de fa sis mesos refugiats i immigrants forçats de les ciutats de Ras Lanuf i Brega, les més properes al front de l’agost proper a la ciutat. De la Líbia encara oficial s’hi nota la por amb la gent arribada. Així són les coses. Els sopars comunitaris de la també rebatejada Plaça de la Llibertat són un punt de trobada i peregrinació al voltant les noves del dia. Les notícies volen de boca en boca sense perdre el punt de calma i pau que dóna l’aire de la mar que és a tocar. Observar les cares de les converses ininteligibles també dóna comprensió d’allò que els libis porten vivint. De Trípoli vé en Jamal, un home de quaranta anys amb aparença de tenir-ne seixanta, braços de canyís i esprimallarg. Duu muletes. La manifestació en què es trobava va ser tirotejada. Ferit a la cama, traslladat a un hospital de Tuníssia i posteriorment a Benghazi fa l’exercici de molts: esperar. En el cas de Jamal, a més a més, guarir-se una cama infectada: “Potser podrà anar a un hospital d’Itàlia”. No hi ha collons d’explicar-li això d’Schengen… Abdulha és un jove de 28 anys provinent d’Ojlah a Ajwala, al sud-oest. Enmig del desert. Intel.ligent, sensat i discret s’està en un pis de la ciutat “fins que acabi tot”. La regió és una gran productora de petroli. Importants empreses es troben allà. De fet, costa trobar dins el mapa d’aquest extens país alguna zona que no sigui extractora de petroli. És a l’atur. “Holidays!” diu rient. Un clàssic molt sentit a Líbia -i a casa-, per cert. En acabar de sopar, Abdulha i uns quants ajuden a recollir taules i cadires del sopar. Un tomb i el té va bé per païr. Assenyala una dona amb carretó: “cada dia arriba a les cinc a la Plaça i la neteja tota, des de fa cinc mesos”. Així es fan les coses, i alguns prenen l’exemple que poden. “Som rics, tenim de tot! Però on són els nostres diners? A on veus els edificis i les coses per la gent?”. el león del desierto (producció EEUU-Libia; Falcon International Productions, 1981) 173 minuts

S’estima Líbia i la coneix. Pot explicar-ne els racons que ha recorregut amb el seu camió, que no són pocs. Amant orgullòs d’aquest racó recorda com molts libis han marxat per buscar-se la vida fora. “2000 quilòmetres de platges!” I

Director: Moustapha Akkad Repartiment: Anthony Quinn, Oliver Reed, Irene Papas, Rod Steiger, John Gielgud, Raf Vallone, Andrew Keir, Gastone Moschin

ressegueix els noms de les ciutats:”Tobruk,Dharna, Al Baida...”

Sinopsis: Mussolini està furiòs després de vint anys de combats improductius i sense resultat contra els beduïns libis. Mana al general Graziani capturar el líder de la resistència: Omar Mukhtar. Desesperats per obtenir una victòria ràpida, els italians decideixen posar setge a la ciutat.

Passegem amb Abdulha i Jamal una mica més lluny de la Plaça. Ens ensenya imatges d’un arsenal que va esclatar prop de casa seva. Un cràter de 200 metres d’amplada i més de vint de profunditat. Repassa mentalment les properes passes que de vegades esborren l’ expressió de: “quina merda!”.*****

LÍBIA_AGOST/11

02 / MADEINLIBIA · 3


REPORTATGE / SERGI FRANCH

Benghazi, al nord de la costa oriental

L’antiga ciutat grega de Berenice

ciutat més gran de Líbia compta

LA BENGHAZI REBEL

al mar. Detall important! sectors esponges, pells i fusta.

Terra de resistències Dins la dualitat líbia, la regió de la Cirenaica és impenitent bressol de revoltes

12 D’AGOST DE 2011

REPORTATGE // Benghazi ha agafat el relleu de l’orgull del poble libi. Aquí s’hi va instal.lar el govern provisional abans de finir la guerra. Tant és així, que les celebracions oficials per la mort de Gadaffi i l’anunci de finalització de l’operació de captura del sàtrapa es van decretar en aquesta ciutat. Si la revolta del mes de febrer va ser literalment escombrada a Trípoli o Misrata, a Benghazi la deserció dels comandaments militars va ser en massa i la població va preparar-se per defensar-se dels atacs de policia i exèrcit. Al segle XIII, el port d’aquesta ciutat feia de pont entre els comerciants genovesos i les tribus de l’interior del país. Els otomans van veure-hi oportunitats, i des del S.XVI fins a principis del S.XX va restar a les seves mans, governada des de Trípoli. Com una colònia, la província més pobra. El 1911 es va acabar l’imperi otomà a Benghazi, i va començar el d’Itàlia. Del foc a les brases. Omar Mukhtar, un ancià beduí, va liderar des de llavors una rebelió fins el dia que va ser penjat a la forca el 1931. Els italians el van odiar, amb respecte. Si és que això és possible. El seu exemple va servir d’inspiració a la revolució verda de Gadaffi el 1969 i per això va voler anunciar-la des de la seva tomba. Avui, a banda de la impressió de la seva imatge a la moneda nacional. Tot allò de la revolució verda dels setanta va anar quedant esmicolat amb el temps. El record i l’exemple d’Al-Mukhtar també. La imatge de l’ancià inspira avui els cartells i banderes de la Benghazi rebel. >>> PROTESTES / PLAÇA DELS MÀRTIRS

4 · MADEINLIBIA / 02

MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA


TERRA DE RESISTÈNCIES / REPORTATGE

oriental del golf de Sirte.

erenice que va donar nom a Benghazi es troba una mica més al nord. La segona

compta amb 600.000 habitants. Líbia és un país enorme, de ciutats arrenglerades

sectors que dónen pela llarga: agricultura, pesca de la tonyina,

Aquest home és “la veu” Conegut arreu de Benghazi, és un trobador de revolta, un improvisador de crits i consignes. La captura d’un vaixell carregat d’armes i enviat per Síria amb destinació Trípoli, és motiu de concentració i festa. “Escolta Bassad (president de Síria) et tornarem el vaixell perquè el poble faci servir les armes contra teu” és un dels crits.

LÍBIA_AGOST/11

02 / MADEINLIBIA · 5


SERGI GRAU_2011

Benghazi. 7 D’AGOST DE 2011

SIRAJE ÉS UN ARTISTA. Un entusiasta de la història, un ballador de BreakDance, un estudiant de sociologia que en iniciar-se la revolta va marxar de casa els pares


per ocupar una habitació al Media Center, un antic edifici governamental prop de l’antiga Plaça dels Jutjats que serveix per atendre els periodistes.


REPORTATGE / SERGI FRANCH

Al Katiba Dins Al Katiba Gadaffi hi tenia el seu palau de visites a Benghazi. Avui els murs són oberts. El Palau es pot visitar

El quilòmetre zero de la revolta es diu Al Katiba. Més aviat el quilòmetre 4. El dia 21 els manifestants encesos que havien estat disparats per la policia i l’exèrcit amb foc real es van desplaçar al quarter d’Al Katiba per prendre el fortí de Gadaffi. Palau inclòs. Des d’Al Katiba els van ploure trets, granades, utilitzaren bazooques i artilleria antiaèrea. Els pisos i les cases dels voltants van ser refugi de fabricants amateurs de còctels Molotov. Precarietat contra mitjans. Mahdi Muhamad Ziu, és el màrtir que va estavellar el seu cotxe carregat de dinamita contra el mur de la fortalesa on es troba també el palau de Gadaffi, el palau de Benghazi. Els soldats van fugir només quan se’ls va acabar la munició. Avui, Al Katiba és un símbol. És el quilòmetre zero de la primera victòria dels rebels. Benghazi és belluga. Es mou i es nota que algú fa un esforç en mutar una situació que ja és considerada passada. Des de la revolta, un consell local juntament amb membres de la comissió “17 de febrer” organitzen assumptes de la ciutat. Uns homes vestits de civil es planten enmig la cruïlla d’una avinguda. El caos és superior: vuit carrils es troben en una cruïlla d’avingudes. No funcionen els semàfors i tres valents s’han atrevit a posar-hi una mica de regulació viària. Dies més tard, uns semàfors llampants amb cronòmetre gegant fan la feina. Els cartells als fanals recorden que els civils no poden dur armes. Una campanya pel control de la gran quantitat de fusells que es troben a la ciutat pretén recuperar els fusells automàtics que van ser -diguem-ne rapinyats- durant els assalts de les diferents casernes. Molts encara fan la funció al front. Però els de Benghazi, poca cosa fan. La ciutat és tranquila. Molt. >>>

ENTRADA PRINCIPAL / AL KATIBA

8 · MADEINLIBIA / 02

MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA


TERRA DE RESISTÈNCIES / REPORTATGE

Una pintada a la paret assegura que aquest és el cotxe de Mahdi Muhamad Ziu, el màrtir que estabellà el seu cotxe contra els murs del quarter carregat de dinamita / AL KATIBA

CEL.LES / AL KATIBA

LÍBIA_AGOST/11

02 / MADEINLIBIA · 9


SERGI GRAU_2011

Benghazi. 8 D’AGOST DE 2011

MENJADOR POPULAR PER RAMADÀ. PLAÇA DE LA LLIBERTAT. El front de Brega és a 240 quilòmetres. 3 hores de cotxe i et trobes donant servei entre els carrers d’aq


questa ciutat fantasma. Anar-hi un dia sĂ­, un altre no. CadascĂş fa el que pot. Aquests, descansen.


REPORTATGE / SERGI FRANCH

la ciutat que canvia constanTment

És molt punki haver de llençar-se a una guerra per treure’n un canvi de régim. El sacrifici i el preu a pagar és tant alt com la determinació a fer-ho 19 D’AGOST DE 2011

Benghazi recupera l’ordre i el ritme

Algú fa feina. Carrers que esborraven el salt entre la vorera i el paviment amb am-

de les coses habituals.

polles de plàstic, cartrons i merda de tot tipus, en sec, un dia, apareixen nets com

la ciutat surt poc a poc

suports internacionals no en vulguis més, però ni cinc al calaix. Comptes bloquejats.

de la provisionalitat

Els estats poden dir missa, que els bancs i el sistema financer sí que fan política real.

per instal.lar-se en un estadi de creació, i construcció

una patena. Són els voluntaris. L’estat sorgit de la revolta (aquest 50% de Líbia) té

El curiós és que els comptes dels fons libis van ser embargats precisament per evitar la fugida de capital del govern. Però això inclou a tots. “Si no s’acaba la guerra, no cobrarem!”. Ve’t-ho aquí. Un Museu al passeig del port -allà on s’hi trobava una guarnició- s’ha convertit en un poc aconseguit “Museu de les barbaritats de Gadaffi”. Bé, almenys aquesta és la intenció. La imatge del general, líder i conductor de la revolució engarjolat a l’entrada a mode de falla als jardins de l’entrada. A partir d’aquí, restes de munició vomitada als carrers de Benghazi serveixen per a fer tot tipus de figures, ninos i collages. L’edifici va ser rostit, però resta dempeus i útil. La part superior és dedicada als màrtirs de la ciutat. Des de la revolució de 2011 als morts de la presó d’Abu Saleem de 1996 passant per altres purgues puntuals i escassament conegudes en les dècades anteriors. Quatre panys de paret apreten 480 fotografies. Un cartell dóna nom al Museu a les escales, una bandera espanyola s’acompanya del nom del patrocinador de la mostra: Olabarri Enginiering Construction. Curiosament, Gadaffi va obtenir targeta client preferent de l’estat espanyol al 2010: principal subministrador d’armes i munició per armament lleuger (pistoles de luxe, fusells d’assalt,...). Paguem a 60 dies. Ironies per qui vulgui rumiar massa. Els talls intermitents de llum van difuminant-se amb els dies i espaiant-se amb el temps. Poca durada i ocasionalment. La ciutat digereix el darrer sotrac. *****

12 · MADEINLIBIA / 02

MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA


TERRA DE RESISTÈNCIES / REPORTATGE

Si Catalunya és Messi, els periodistes francesos ho tenen molt pitjor. França és Sarkozy. Les entitats i associacions de Benghazi emergeixen amb parades i espais destinats a trobar-se, xerrar i comentar les darreres novetats del dia.

L’hora del té i la tranquil.litat/ PLAÇA DE LA LLIBERTAT

Les mares i mullers porten el rebut del preu de la seva contribució / PLAÇA DE LA LLIBERTAT

LÍBIA_AGOST/11

02 / MADEINLIBIA · 13


CRÒNICA FOTOGRÀFICA / BENGHAZI

PASSEIG MARÍTIM PER LES REVOLTES DEL MAR

LA PLAÇA: EL VESTÍBUL DE LA GENT QUE ESPERA PASSEIG, PREGÀRIA, PIPES I SOUVENIRS. UNA ESTRANYA COMBINACIÓ QUE BARREJA L’ESTAT ACTUAL DE LES COSES AMB EL TRADICIONAL ÚS DEL CARRER ABANS DE LA GUERRA

FRANCESC PARÉS / PLAÇA NABA

CRÒNICA // Des de fa aproximadament cinc anys, amb motiu del

Menjar boníssim. Qui cuina és Tarek Benkato, un nervi que després de treballar en

ramadà, s’organitza a la Plaça Naba de Benghazi un sopar per a

un vaixell de pesca i fer classes a la universitat de filologia francesa, el segon dia de la

tots els veïns del barri. De fet, cada barri es prepara les tau-

revolució se li va obrir tot una cuina de possibilitats. Perols i olles gratuïts per tothom

les i les cadires per compartir la menja i acomplir multitu-

que s’acosta allà. Accepta ajudes per a la missió i compta amb una brigada de volun-

dinàriament la tradició de convidar a menjar. En el cas de la

taris entregats. Després el sopar, la pregària conjunta i els actes de propaganda dels

Plaça rebatejada com “de la Llibertat”, menjar de ranxo i safa-

rebels libis que se segueixen amb un entusiasme discret. La Plaça és però el centre

tes, perquè la situació ha canviat.

de la capital de la revolta. Al seu voltant i a tocar del mar, en un llarg passeig: paradetes de souvenirs rebels, haimes de plàstic i fotografies exposades sobre robes, associacions que dónen a conèixer informació sobre desapareguts i morts pel régim, graelles pel menjar, be-

14 · MADEINLIBIA / 02

MAGAZINE D’INFORMACIÓ CATALANA A LÍBIA


BENGHAZI / CRÒNICA FOTOGRÀFICA

EL SENTIT DELS EDIFICIS I ELS CARRERS CANVIA CONTÍNUAMENT. PROP DE LA PLAÇA. HI HA UN CARRER AMB DIFERENTS BANCS QUE POCA COSA TENEN A OFERIR. EL PORT SERVEIX PER DONAR SENTIT A LA RUTINA DEL TREBALL. COM UN LOOP TELEVISIU D’AL JAZEERA, LA GENT ES TROBA DE NOU CADA NIT A LA MATEIXA HORA PER SABER. SERÀ EL LLOC DE LA CELEBRACIÓ. ÉS EL VESTÍBUL D’ESPERA.

gudes, alguna teteria popular, futbolins, carreres de quads i venedors de pipes. Una fira de la revolta. Que no una revolta de fireta. Dos tancs inutilitzats tanquen la part d’expositors, mentre la televisió de la nova Líbia cobreix cada tarda les pregàries i els actes públics. La notícia de la captura d’un vaixell de transport d’armes proper a la costa de Líbia és celebrat amb eufòria. Transportava gran quantitat d’armament pesat i tenia com a destinació Trípoli.”Tornarem el vaixell a Síria perquè s’hi torni el teu poble contra tu” diu dirigint-se a la multitud Salah Alzeoe, portaveu de la revolta del 17 de febrer, impulssora de la revolta a Líbia. Tot es mou, des de Tuníssia a Síria. I cadascú juga les seves peces de l’escaquer. *****

LÍBIA_AGOST/11

02 / MADEINLIBIA · 15


FRANCESC PARÉS_ AGOST 2011


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.