KST N.6 by Míriam Meléndez

LA REVISTA DE L’INS CASTELLÓ D’EMPÚRIES

PRIMAVERA 2011

KST

N.6

E d i t o r i a l

Es pot entendre la “societat xarxa” com una estructura social conformada per xarxes d’informació, que són avui possibles gràcies a les tecnologies de la informació. Si no volem amagar el cap sota l’ala, la societat actual demana conèixer i usar les noves tecnologies de la informació en àmbits ben diferents, i, sobretot, demana saber què s’ha de fer amb la informació obtinguda en un entorn sempre canviant. Aquestes són les noves competències de la societat de la informació. Per aquest motiu, el segle XXI exigeix peremptòriament el domini d’habilitats, d’actituds i de coneixements específics en l’ús de la informació. I és aquest el nostre repte: que el nostre centre educatiu ensenyi a treballar la informació, que ajudi a cercar-la, a tractar-la, a assimilar-la, a comunicar-la. El paper de la biblioteca escolar és clau en el tractament de la competència informacional. Però especialment és clau perquè dins les quatre parets d’una biblioteca es pot activar un curiós procés bioquímic, que succeeix quan un alumne és capaç de metabolitzar la informació i de transformar-la en coneixement. Amb aquest acte tan senzill, tan biològic, tan domèstic, un alumne qualsevol pot començar un procés de creixement personal molt profund. La informació ens pot donar poder, cert; però el poder sovint és al servei de la mentida o de la vanitat o dels interessos personals, que no són pas els col·lectius. Només el coneixement ens farà lliures. I tots hi hem d’aspirar. I és que el coneixement, per definició, va a l’encalç de la veritat, de la bellesa, de la pau i de la justícia. Aquest impuls és etern i és innat i és l’acte més sofisticat que un alumne pugui endegar mai. I la primera espurna de tot això, repeteixo, es pot activar en la més humil de les biblioteques escolars com, per exemple, la nostra. El Treball de síntesi (1r, 2n i 3r de Secundària), el Projecte de recerca (4t de Secundària) i el Treball de recerca (Batxillerat) impliquen metodologies d’investigació relacionades amb la competència informacional. Una mostra de la importància d’aquests treballs és el Tercer Fòrum de Treballs de Recerca de l’Alt Empordà que ha acollit el nostre institut el present curs 2010-11. El 1r Fòrum es va celebrar a l’IES Narcís Monturiol de Figueres i el 2n a l’INS Cap Norfeu de Roses. La feina del docent no és només la de donar respostes, sinó també intentar que l’alumnat senti la necessitat d’aprendre i de generar les seves pròpies preguntes.

Índex Editorial Espai de l’INS Programa Salut Escola Programa Artic

2 3-4

Sobre el professorat Funcionament de les pissarres digitals

Sobre l’alumnat L’ull viu, finalistes dels premis CAC Laura Carrera, premi treball de recerca Fòrum de filosofia Les xarxes socials

6-7

Agenda Sortides

L’alumnat escriu

Entreteniments

Direcció: Santi Puig, Eulàlia Rodríguez Redacció i correcció: Núria Reig i alumnes de tercer d’ESO Maquetació: Míriam Meléndez i alumnes de tercer d’ESO Equip: Lorena de la Cruz, Lúa Campos, Alex García, Luís Sánchez, Sara Ruiz, Santiago Chavarriaga, Lars Cremer, Pau Pagès, Eusebi Clotes, David Martínez, Jaume Ferrer, Anna Berral, Lewis Michael Hard, Vadim Melioukhne, Alejandra Molina, Agustín Berttuzzi, Christian Koch, Pau Esculta, Ferran Arnau, Maria Casero, Júlia Falgàs, Meritxell Romans, Laura Soria, Tatiana Suffern, Noa Fengler, Abid Akrif, Miguel García, Artiom Tserno, Jordi Martín, Moritz Heckmann, Cristina Cansado i Jessica Niehoﬀ.

ESPAI DE L’INS

PROGRAMA SALUT I ESCOLA El nostre centre disposa d'un servei d'atenció de salut que està adreçat als alumnes d'ESO, amb l'objectiu de formar, informar, educar en salut i detectar situacions de risc dels adolescents. El programa consta de dos tipus d'activitats; per una banda, activitats col·lectives, en forma de tallers, xerrades, treballs en grup, etc. I, d'altra banda, una consulta individualitzada i personal anomenada Consulta Oberta a la qual els alumnes poden recórrer en cas de dubtes o problemes. Les consultes es fan reservant una hora amb la infermera del centre, Montse Maials. A continuació, hem preparat una sèrie de preguntes respecte del seu treball.

“M’agrada el contacte directe amb els adolescents” Quant fa que treballa a l’INS Castelló d’Empúries? Aquest és el quart curs que faig la meva consulta oberta.

cions per altres camins. Alguns casos van a parar al registre de Salut infantil.

Quina feina hi fa? La meva feina aquí se centra en els alumnes que vénen a la meva consulta, intento donar-los alguns bons consells, o ajudar-los a obrir un nou camí a la seva vida. També faig alguna xerrada, que és sol·licitada per l’institut, sobre temes que els professors creuen que són necessaris.

Alguna vegada s’ha trobat en una situació molt compromesa en la seva feina? Sí, però clarament són confidencials.

Quins tipus de problemes intenta resoldre la seva feina? La meva feina inclou un ventall molt gran de temes; la consulta és molt oberta, bé com trastorns alimentaris, emocionals, sospites d’embaràs, sospites de malaltia, problemes de parella, maltractaments, etc. Com va entrar a l’INS? Vaig entrar-hi gràcies al projecte de Salut i Millora que va posar en pràctica ja fa uns anys la Generalitat. Quan una persona ve a veure-la i té un problema greu, quins tipus de consells li dóna? Com els soluciona? Intento aconsellar-li el millor que puc, però si és un problema molt greu, no el soluciono jo sola, s’ha de derivar i buscar solu-

Agraïm a la infermera Montse Maials la seva col·laboració i el seu temps.

RECORDATORI: Per a qualsevol consulta que es vulgui fer al servei de salut del centre, cal apuntar-se primer a la llibreta que hi ha a secretaria posant el nom de l’alumne, el curs i la classe. Meritxell Romans Katia Vaquer Tatiana Suffern Cristina Cansado

KST

Quin horari fa a l’INS? Vinc un cop per setmana, els dimecres, de 9h a 13h.

Li agrada la seva feina? M’agrada perquè et sents útil, també m’agrada el contacte directe amb els adolescents. Però el més satisfactori és quan una persona té un problema greu, i creu que no se’n sortirà, i al cap d’un temps veu la llum al final del túnel; això et fa sentir molt bé, és molt agradable sentir que has ajudat una persona. És molt reconfortant tant professionalment com personalment.

ESPAI DE L’INS

EL PROJECTE artic

és el projecte d’innovació que apliquem a l’INS Castelló d’Empúries des del Departament d’Educació Visual i Plàstica. Va començar el curs 2007 i acaba aquest curs 2011. És una excel·lent oportunitat per dinamitzar l’aula de dibuix mitjançant el disseny, i per dur a terme activitats creatives amb tots els alumnes.

ARTIC

ARTIC és un mitjà didàctic, que permet desenvolupar les competències bàsiques en l’ús dels mitjans informàtics i gràfics, i, també, un mitjà d’expressió artística per tal que els alumnes puguin ser els agents de la creació. El projecte posava en marxa a l’aula de dibuix un nou equipament informàtic. Volíem oferir una bona oportunitat per adquirir nous coneixements d’una forma creativa i, sobretot, poder desenvolupar les emocions, la creativitat, la imaginació, la presa de decisions, l’esperit crític, la comunicació, l’empatia i el treball d’equip. Puc afirmar que ho hem aconseguit: hem creat entre tots i entre tots hem promogut sentiments positius. L’IES Castelló d’Empúries va néixer l’any 1996 amb la implantació de la LOGSE ocupant edificacions prefabricades d’una forma provisional. L’any 2000 es trasllada a l’edifici nou, que aviat queda petit i s’amplia. Aquest edifici, projectat per l’arquitecte Josep Benedito i Rovira, correspon a la nova arquitectura escolar catalana derivada de l’aplicació de la LOGSE. Són edificis flexibles, adaptables a diversos usos i ampliables, construïts a partir de les noves tecnologies constructives. Permeten la possibilitat de redistribucions i canvis d’ús dels espais. Tot i rebre aquest edifici un premi FAD d’Arquitectura l’any 2003, a l’avaluació global diagnòstica s’evidencià que no agradava ni a l’alumnat ni als seus pares: el trobaven molt fred, glacial (percepció derivada dels materials dominants: el formigó i els vidres). Un altre aspecte que també hi vam detectar és que havíem de treballar més la identificació de l’alumnat amb el centre.

KST KST

Des dels ensenyaments artístics hem contribuït a millorar i renovar estèticament l’arquitectura que ens envolta. Hem dissenyat i aportat solucions artístiques per als espais. Si l’entorn visual i plàstic més immediat millora, els alumnes, d’una manera natural, inconscient i automàtica, també milloren. I això és així, perquè els alumnes maduren en un entorn més harmoniós, més racional, més vital. Sentir-se a gust en el centre és un element importantíssim per tal que es motivin a l’hora d’estudiar. I és que tots plegats, grans i petits, vivim sota l’influx de l’espai, que actua d’una manera contínua, silenciosa i poderosa en la nostra psicologia, especialment, en la fragilíssima psicologia de l’adolescent.

Durant tots aquests anys, des del nostre Departament hem planificat projectes originals que s’han convertit en obres de creació, d’expressivitat i de comunicació amb la intenció de fer més agradable el nostre institut. Ara bé, si el programa ARTIC ha estat el missatger, vosaltres, estimats alumnes, heu estat el missatge. I un missatge que es fa escoltar. I per molts anys... Eulàlia Rodríguez Departament d’Educació Visual i Plàstica

ESPAI DE L’INS

PISSARRES DIGITALS La pissarra digital és un nou mitjà tecnològic del qual disposen les aules del nostre institut. Consisteix en un ordinador multimèdia, generalment connectat a Internet, i un videoprojector que projecta sobre una pantalla o paret allò que veiem en l'ordinador, i a més permet escriure, assenyalar, subratllar i guardar documents que s’han elaborat a l’aula. En el nostre centre utilitzem les pissarres interactives Smart, que són les més emprades a tot el món pel seu nivell tecnològic. Els estudiants estem més atents i motivats; comprenem millor els continguts; participem més: presentació de treballs, debats, exercicis col·lectius... Les classes són més actives, és més fàcil renovar metodologies i tractar la diversitat dels alumnes. Integra l’ús de les TIC a les activitats de l’aula. I per al professorat és fàcil d’usar, no genera problemes, entusiasma i augmenta l’autoestima professional.

Fede Luque, Catedràtic de Tecnologia d’ensenyament secundari. Màster en Educació i TIC (e-learning). Membre de la junta de la societat Catalana de tecnologia. Li agrada la música, viatjar, estar amb la família i fer recerca i innovació. Quin és l’impacte de les pissarres digitals a l’aula?

Per què només tenen pissarres digitals 1r i 2n d’ESO?

L’any 2005 es va fer un important estudi de recerca per avaluar el potencial d’innovació pedagògica i per identificar les pràctiques docents més eficaces i innovadores amb la PD (pissarra digital). Les conclusions deixen entreveure que hi ha una actitud favorable al canvi i que el 97% del professorat es manifesta a favor d’utilitzar la pissarra digital. Així es va introduir la pissarra digital en molts centres, i avui dia les trobem en la majoria dels centres de secundària i primària de Catalunya.

No és totalment cert. És veritat que, amb el projecte EduCAT 1x1, a Catalunya s’ha començat amb la implantació a 1r i 2n d’ESO, a diferència de la resta de l’Estat, amb el projecte mare “Escuela 2.0” que ha començat per 5è i 6è de primària, però els centres de primària de Catalunya també han tingut l’oportunitat de fer-ho amb la dotació anual de material TIC i demanar pissarres digitals per a diverses aules.

Els alumnes estan més motivats amb aquestes pissarres? L’alumne actual està acostumat a utilitzar elements tecnològics de comunicació des d’edats més primerenques i per tant troben que la pissarra digital és un element més que forma part de l’aula de manera natural. La motivació es innata però els resultats de l’aprenentatge encara són un tema a analitzar.

Abid Akhrif Jordi Martín Salieu Jallow

Qualsevol professor/a pot començar a utilitzar-la amb unes senzilles instruccions de deu minuts. Es pot fer servir com a pissarra blanca i tradicional o començar a aprendre la mecànica del programa que incorpora la mateixa pissarra. Aquests tipus de programes tenen nivells d’utilització, però el professorat es pot anar adaptant a tots els nivells.

KST

És fàcil d’utilitzar per part dels professors?

Sobre l’alumnat

Entrevista a la Laura Riera, professora d’optativa de TV En què consisteix fer un programa de televisió en un institut? És un programa d’uns 25 minuts de durada que pretén presentar notícies d’actualitat del centre, recollir l’opinió de l’alumnat, professorat i treballadors de l’institut sobre temes que ens afecten. Com es duu a terme? És una activitat inclosa en el pla de millora de l’institut i que es fa com a matèria optativa de 3r d’ESO. Hi ha un grup d’uns 20 alumnes que s’encarreguen de decidir els continguts de cada programa, preparen els guions i enregistren les imatges. En aquests moments encara sóc l’encarregada del muntatge, però més endavant els alumnes també editaran. Quant de temps es tarda a gravar-lo? De moment hem fet 3 programes i cada un ha estat diferent. El primer ens va costar molt i vam haver de repetir moltes vegades cada seqüència. A poc a poc el ritme s’ha agilitzat i ara ja gravem moltes seqüències a la primera. A grans trets, ens movem en uns 4 dies de gravació. I a planificar-lo i fer-ne el guió? La planificació és una reunió d’una classe. Tenim un llistat de temes possibles i els escollim, seqüenciem i repartim a cada grup d’alumnes (3-4 alumnes). Els guions es fan en unes 2 o 3 sessions, en funció del tema. N’hi ha que surten fàcilment i d’altres que volen més esforç.

L'Ull Viu ha guanyat el 2n premi dels VIII premis EL CAC a l'Escola, premis del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, en la categoria de treballs de segon cicle d'ESO.

Quin material bàsic (càmera, micro,...) heu fet servir? El material imprescindible és la càmera i el micròfon. Però també disposem d’un trípode per poder gravar les imatges sense vibracions ni moviments sobtats. Per al muntatge fem servir un ordinador amb el programa d’edició de vídeo Adobe Premiere Pro.

Entrevista als alumnes

Què us ha impulsat a fer aquesta activitat?

Com us heu repartit la feina?

KST

Algú de vosaltres es pot imaginar fent aquesta professió de gran?

Marta Moreno Arnedo

Alexandra Puentedura

Anton Fornieles

Hi ha diversos motius, entre els quals destaquen la pura curiositat encara que el més important és que de gran em vull dedicar al periodisme.

En un principi preferia fer una altra optativa perquè aquesta, tot i ser la que em cridava més l’atenció, em feia vergonya. Perquè encara que no ho sembli, sóc molt vergonyosa i tot el que tingui a veure amb gravacions em posa molt nerviosa. Però, finalment, no vaig poder fer la que vaig triar en primera posició i vaig entrar en aquesta. Ara, si hagués de tornar a fer la tria ho tindria claríssim: em llançaria de cap a aquesta opció.

Que m’agradava la idea de poder fer un programa de televisió. Era l’única optativa que no coneixíem ben bé, així que la vaig triar per curiositat. A més em va semblar una idea creativa i interessant.

Fem una reunió i primer aportem idees del que ens agradaria posar al programa. Un cop decidit què s’inclou en el programa decidim, més ben dit escollim, la secció del programa que més ens interessa i més ens agrada.

Per cada programa es fan diferents grups organitzats per la professora que dirigeix l’optativa i per nosaltres mateixos. Cada grup és l’encarregat d’escriure el guió del tema que ha de tractar en el pròxim programa. Aquest guió és revisat per la professora. Un cop fet això, es reparteix el guió entre els membres del grup i es comença a preparar la gravació.

En grups; cada grup feia un guió que després s’havien de repartir els textos i finalment gravar-ho.

M’encantaria ser presentadora o actriu. Des que estic fent aquesta optativa, els meus pensaments de plans de futur respecte de la meva professió han canviat força. Estic molt motivada amb tot el que comporta ser presentadora i m’agradaria arribar a dedicar-me a aquest món. El que deixaria de banda seria el tema dels guions, ja que hi haurà altra gent a qui segurament se li donarà millor que a mi fer-lo, i llavors jo estaré preparadíssima per portar-los davant d’una càmera. Espero que totes aquestes ganes que tinc ara no s’apaguin i que no només sigui un fruit de les forces que tinc ara davant d’aquest tema, sinó que durin.

No.

A mi m’agradaria treballar de periodista i ja estic començant a pensar si finalment vull seguir aquesta carrera.

Sobre l’alumnat

PREMI TREBALL DE RECERCA La Laura

Carrera ha guanyat el premi Cirit de Recerca Jove. Ha fet una investigació sobre el vocabu-

lari de l’agricultura en el seu poble. Els seus tutors han estat la Laura Riera i en Quim Cubarsí.

Quin premi has guanyat? Per què? He guanyat el Premi Cirit de Recerca Jove. Aquest premi s’atorga a la gent que fem treballs de recerca aprofundint-hi més. El fet que el meu treball sigui d’un àmbit d’humanitats els devia cridar l’atenció. Quin era el tema del teu treball? Vaig fer un diccionari sobre el vocabulari agrícola del meu poble, Sant Pere Pescador: Diccionari del Vocabulari de l’Agricultura de Sant Pere Pescador. T’ha costat molt fer un treball que ha estat premiat? Tot treball de recerca requereix un esforç molt gran i jo personalment m’hi vaig involucrar molt. Suposo que aquest esforç que hi vaig posar va donar el seu fruit. Quan de temps has tardat per fer-lo? Uns 6 mesos molt intensos (del juny al desembre).

Com et sents quan has guanyat un premi? Em sento molt contenta i il·lusionada, ja que aquest premi era molt difícil de guanyar. A on vas recollir-lo? Qui te’l va entregar? El vaig recollir a Barcelona, en un edifici de la Generalitat. Me’l van entregar tres membres de la Generalitat. Tindrà alguna repercussió en el teu futur? Tot premi té una bona repercussió en el currículum d’un estudiant, però ja veurem fins a on podré arribar... Agraïm a la Laura la seva col·laboració.

Maria Casero Laura Soria

F o` R U M D E F I L O S O F I A

La manca de valors morals. En les últimes dècades, la societat actual ha sofert un gran avanç cientificotecnològic, però en canvi no ha passat el mateix en el camp dels valors morals. S’ha oblidat el valor de l’immaterial. Costa d’entendre que qualsevol acte gratuït no sigui un sacrifici, quan en realitat pot ésser un motiu de realització personal. Aquesta manca de valors també es troba present en la política i provoca que se’n faci una mala pràctica. Xavier Rubert de Ventós en el PER QUÈ FILOSOFIA? Ens duu directament a la reflexió del sistema i posa l’exemple de l’ós torrat al sol, en què al canviar de clima, segueix amb l’hàbit d’absorbir l’energia del sol i s’acaba morint. L’aparició de la crisi actual ens indica que hi podria haver canvis. Serem capaços de canviar el sistema? Potser la filosofia ens pot ensenyar a mirar...

Per què filòsof? En Pep Esteve es pregunta: Per què han d’existir els filòsofs? Els filòsofs han d’existir perquè són homes que s’atreveixen a viure a l’altra banda del mirall, a l’altra banda de la societat, homes que miren com el corrent del riu ho arrossega tot i com els homes viuen segons les seves pròpies taules de valors. Xavier Rubert de Ventós en un dels seus llibres ens diu que els filòsofs són “mestres de la rebel·lió”. Un filòsof com Descartes és aquell que busca respostes per si sol, que busca arguments a tot allò que li diuen abans d’acceptar-ho. Un filòsof com Sòcrates és aquell que treu el màxim potencial de cadascú. El filòsof és l’únic que ajuda els cecs i els ofegats. El filòsof està per sobre de la crisi, de problemes...; necessitem més filòsofs, necessitem ser filòsofs. Si vols ser una persona virtuosa, busca el camí que et plantegi més dificultat seguint les paraules de Nietzche: “Us revelo que heu de ser per mi creadors i educadors (...). El que us farà honorables a partir d’ara no serà el vostre origen, sinó el fi que perseguiu! ¡Que la vostra voluntat sigui el vostre honor i el pas cap a endavant per superar-vos”.

Tatiana Suffern Montes i Meritxell Romans Casas

KST

En el Fòrum de filosofia d’enguany dos alumnes de l’institut de Castelló van presentar dues comunicacions: “La manca de valors morals” per part de l’Aleix Serra, i “Per què filòsof” per part d’en Pep Esteve. En presentem una petita síntesi:

Sobre l’alumnat

“Les xarxes socials són per a nosaltres, no nosaltres per a les xarxes” Entrevista a Xavier Serra, professor de filosofia a l’INS Illa de Rodes (Roses), ponent de la conferència sobre “Xarxes socials i joves” a l’INS de Castelló.

Qui es pensa que el món real és el que surt a la pantalla té un greu problema d’identitat que pot arribar a ser d’autoestima, d’orgull, d’inestabilitat emocional...

Quins beneficis proporcionen les xarxes socials? I a qui? Tots ens en beneficiem, ja que faciliten mantenir els contactes amb gent que coneixem. Són també una ocasió per ampliar coneguts i fer amistats, però encara és l’anècdota. Quins perills pot tenir l’ús de les xarxes socials?

Què entén com a xarxes socials? Les xarxes socials s’identifiquen amb estructures socials complexes, que permeten diferents tipus de relacions (amistat, parentiu, interessos comuns, creences compartides...) i que es desenvolupen en una plataforma virtual. A Internet poden incloure: blocs de fotos, xats, llistes de distribució, vídeos, etc. Les més utilitzades solen ser les més genèriques, com Facebook o Twitter... Quan va sortir la primera xarxa social? L’origen de les xarxes socials a Internet cal situar-lo l’any 1995, quan es va crear una web que pretenia que la gent pogués recuperar o mantenir el contacte amb antics companys de l’escola, institut, universitat, etc. Actualment s’ha passat a milers de xarxes socials.

Un dels perills, a més de l’addicció (“perdre-hi el temps”), és el d’estar massa pendent de l’èxit de les nostres intervencions, propostes, plans. Qui es pensa que el món real és el que surt a la pantalla té un greu problema d’identitat que pot arribar a ser d’autoestima, d’orgull, d’inestabilitat emocional... Les xarxes socials són per a nosaltres, no nosaltres per a les xarxes. Les xarxes socials poden tenir algun ús comercial? Certament són una possible font de negoci; els qui les promouen cerquen obtenir-ne uns guanys. Google té un clar model de negoci (publicitat insertada), Facebook encara no té un model públic de negoci que garanteixi ingressos creixents i fiables. Com es pot treballar amb les xarxes socials? Hi ha força gent jove que ha fet de la seva xarxa social un camí econòmic i eficient per difondre els seus pensaments, acudits, etc. Altres només ho tenen com una via més de comunicació, que ha anat substituint el correu electrònic o els blocs més tradicionals i els xats. Pensa que les xarxes socials són més per a joves o per a adults? Els joves d’ara seran els adults de demà. En l’ús concret hi ha diferències, però les xarxes socials no són una novetat absoluta en el món – tothom ha tingut “relacions socials” – i, per tant, a cada edat es fa servir d’una manera precisa: els joves volen conèixer-hi gent, estar-hi en contacte “constant”; els més grans sovint saber què es va fent de cadascú que coneixen.

KST

Agraïm la col·laboració d’en Xavier Serra, per tot el temps que ens ha dedicat i les aportacions que ens ha fet.

Vicenç Comes i Miguel García

Sortida Ceret i Colliure Els alumnes de 3r ESO van realitzar una sortida a Ceret i van visitar el Museu d’Art Modern de Ceret. A Colliure van dinar i després van visitar la tomba d’Antonio Machado on van deixar una placa de record de l’institut de Castelló d’Empúries.

BTT Un dia càlid de novembre els alumnes de 1r ESO van anar a Ventalló a fer l’excursió de BTT (bicicletes tot terreny). Van fer unes curses dins un circuit al matí i una ruta d’orientació a la tarda amb la bicicleta, al voltant del llac.

Concurs del Dia mundial sense tabac Com cada any, el nostre institut ha participat al concurs anual del Dia mundial sense tabac, organitzat pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Aquesta vegada ha estat premiada l’alumna Sílvia Trigo de tercer d’ESO.

Viatge a Nancy Del dia 11 al 17 d'abril els alumnes que fan francès de 3r d’ESO van anar a Nancy a fer un intercanvi amb companys francesos. Van visitar la Torre Eiffel, i el Museu de Nancy. A Strasburg van visitar la Catedral, el Parlament d'Europa i van pujar al tramvia.

Teatre en francès Els alumnes de 3r i 4t que fan l’optativa de francès, el mes de gener passat, van anar al teatre municipal de Roses a veure el musical, en francès, anomenat “Le fantôme de l’opéra”. Hi van anar molt ben preparats, ja que havien llegit el llibre.

Ruta medieval de Girona El dia 14 de desembre va ser un dia agradable per als alumnes de 2on ESO que van anar a fer la ruta medieval a Girona. Pel que ens han explicat, l’excursió va ser molt divertida, interessant i a més a més van aprendre moltes coses sobre l’època medieval.

Cursa de cotxes solars Des del departament de Tecnologia es programa l’activitat que comença a principis de març. Es donen premis a les categories de primer d’ESO, segon d’ESO i un premi per tercer i quart d’ESO.

Jornada de química Aquest tercer trimestre, 11 alumnes de 2n de Batxillerat van anar a la jornada de química que es va realitzar a la Universitat de Barcelona. Van fer quatre sessions de pràctica de física i química. A la majoria dels alumnes els va semblar molt interessant.

Portes obertes UAB i UdG El dijous 10 i el divendres 18 de febrer uns 60 alumnes i els 4 tutors de Batx. van sortir a les 8 del matí amb bus cap a Girona o Barcelona, per visitar el laboratori de la universitat de Girona i el seu campus i els hi van fer dues xerrades.

Tv3 i museu de Terrasa Per als alumnes de tercer d’ESO el mes de gener es va organitzar una sortida a Terrassa al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. A la tarda van anar al programa Divendres de TV3 per tal de ser espectadors.

Viatge a Itàlia Els alumnes de 4t ESO van anar a Itàlia de viatge de fi de curs. Van passar-hi 5 dies, van anar a Florència, a Pisa, a Siena i a Roma. Van agafar un ferri per tornar, que els va deixar al port de Barcelona.

Visita a la depuradora L’última setmana abans d’anar de Setmana Santa, els alumnes de segon d’ESO han fet una sortida a la depuradora, situada a Empuriabrava, els van ensenyar els diferents despatxos de la potabilitzadora i, finalment, van visitar els tancs d’aigua.

Cosmocaixa El dimarts 3 de maig, els alumnes de tercer d’ESO van anar al Cosmocaixa i després a la ruta de “El Quijote en Barcelona”. Al matí al Cosmocaixa els alumnes van haver de completar una fitxa buscant diferents respostes, i també el van visitar.

Visita a la sinagoga jueva Els alumnes de 3r i 4t que fan religió van visitar una sinagoga de Barcelona el mes de març. Com a objectiu tenien conèixer característiques de la religió jueva guiats per un rabí. Els alumnes van estar molt atents i els va agradar molt.

Museu de l’Exili El dia 31 de març van anar a visitar el museu de l’exili a la Jonquera els alumnes de quart d’ESO. Van tenir una visita guiada per dintre del museu i tot seguit van fer tot el recorregut a peu que van fer els exiliats.

Teatre i Museu del Cinema Els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat fa aproximadament uns dos mesos que van anar a visitar el Teatre i Museu del cinema. Aquesta excursió va ser molt instructiva i divertida.

KST

AGENDA

l’alumnat expressa

PREMIS SANT JORDI 2011 Saida El Kadiri (2n ESO C), Els perills del desert “Feia una calor insuportable sort que amb aquesta jilaba el sol no li tocava la pell i com que no portava res més a sota li passava l’aire i no tenia tanta calor. La set li assecava la llengua.”…

Anna LleixÀ (3r ESO C), Les quatre paraules “Sona el despertador a les set del matí com cada dia. No m’agrada gens aquest moment, ja que el dia es fa horrible i etern”…

Vadim pisarenco 2n A

Meritxell Romans Casas ( 3r ESO C), Ser com un ocell “Pels mars del nord-est voldria ser un ocell, Per ser capaç de volar eternament, Per ser capaç de formar part d’aquest vent. Mirar l’Empordà, que bell.”

Andrea LÓpez (1r BTX B), Pandora “He deixat la paraula mantenir-se a l’aire, que quedés suspesa en l’ambient mentre encara la sentia als llavis.”...

Quim palmada 1r D

Clara Vargas (1r BTX A), El xiuxiueig “El xiuxiueig de seixanta ginestes, De Girona si s’escau. Caixes de jaspins i gemmes I caixons de tela suau.”

Míriam LÓpez Nieto (1r ESO B) “La ciudad despierta, saluda el sol, emerge tras la tormenta, despierta, Ávalon.”

Faiza Zannouti ( 2n ESO C), El diario de Ever

Miguel garcía 3r B

Jueves 13 de mayo “Llueve y llueve. Que días más tristes estos.”

Clara Vargas (1r BTX A), Cuéntame que te escucho “Hoy me he levantado con ganas de llorar y sin querer desayunar. Mi madre dice que es porque estoy cansada, que debería dormir más, que por las noches es lo que se hace, se duerme. No se grita, se duerme.”

Rachel Andrewes 4t B

Andrea LÓpez (1r BTX B) “Las personas somos sombras, cenizas y tiempo. Nos entregamos a la vida a ojos tientos, deseamos amar, pero estamos ciegos.”

Júlia Costa Rodríguez (1r BTX B) “Me siento demasiado ligera para caer y que me duela. Bésame rápido, pero hazlo durar para que pueda notar cuanto me va a doler cuando tus labios me digan adiós”

Clara Vargas (1r BXT A), A daydream “Dark skin, black hair and his eyes darker than black he was wearing a striped short and tie, elegant.”

KST

Meriem Abjil (1r BTX), Alterego

“My Heart without words… Slowly start to move my feelings The moments that we pass… Are in my hands”

África Santeliz 1 bat B

ENTRETENIMENTS

QUI ES ´ QUI

BUSCA LES DIFERENCIES `

KST

FES ELS LABERINTS

https://iescastellodempuries.xtec.cat