La Revista de L’ies Castelló D’Empúries
Núm. 4
Primavera 2010
KST
EDITORIAL Encara que les mares i els pares actualment disposen de poc temps, normalment els agrada de saber què fan els seus fills: les activitats que realitzen a l’institut, els deures que tenen... Volen participar en tot allò concernent a la seva vida estudiantil. Aquesta implicació és important i necessària, però sovint reconeixen que s’han de reciclar per poder ajudar els seus fills. Volen una formació específica, en la qual potser podrien participar els instituts i els ajuntaments des dels seus Plans d’entorn, amb conferències sobre estratègies educatives útils i pràctiques, des de consells sobre com transmetre valors o com resoldre conflictes. És bàsic crear un clima de tranquil·litat a la llar, on els alumnes i les alumnes puguin estudiar, llegir, prendre notes, solucionar problemes... Un ambient de treball, de disciplina i de diàleg és un bon suport per als fills. Facilitar a casa la concentració per
a l’estudi, educar en la paciència, compartir estones de lectura en silenci o en veu alta, conversar entorn dels llibres, anar junts a la biblioteca o a la llibreria, cultivar i valorar l’esforç constant, i promoure sentiments positius, anima a estimular l’hàbit i el gust per l’estudi i la lectura. És una tasca que dóna suport a l’ensenyament que des de l’institut es procura proporcionar. La implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles és una eina eficaç per a l’aprenentatge, desenvolupant les emocions, la creativitat, la imaginació, la presa de decisions, l’esperit crític, la comunicació, l’empatia i el treball d’equip. La cooperació de tota la comunitat escolar és essencial per millorar el rendiment acadèmic de l’alumnat. Tal com va dir Sèneca: “Llarg és el camí de l’ensenyament a través de teories; breu i eficaç a través d’exemples”.
Direcció: Santi Puig, Eulàlia Rodríguez. ÍNDEX Redacció i correcció: Anna Costabella i alumnes de tercer d’ESO. Maquetació: Míriam Meléndez i alumnes de tercer d’ESO. Equip: Abdou Karim Janneh, Abdelilah El Ayady, Alba Dorca, Alexei Troian, Anaïs Alavedra, Arnau Guàrdia, Adrià Surroca, Artur Navarra, Bubacarr Jawo, Carlos Cabal, Cristian Aznar, Cristian Cantarero, David Comamala, David Habërle, Eric Izquierdo, Ester Alandi, Fàtima El Hmidi, Francesc Sastre, Genís Sala, Hadi Suwareh, Hazim Manis, Helena Fernàndez, Josep Llach, Lorena Moreno, Laura Viso, Marc Manzanero, Mariam El Hamidi, Mireia Viñolas, Maite Viñales, Miquel Farreres, Mohamed Griba, Mohamed Terraf, Musa Jabbi, Nil Fuentes, Ousmane Diallo, Pol Colomer, Roger Bassons, Sayman Kovachev, Shannon Galàn, Sergio Iglésias, Thomas Phair, Tadzio Geer, Valentin Boyko, Vicens Comas, Víctor Morillas, Víctor Sala, Vidal Martín, Youssef El Majidi.
Editorial 2 Espai de l’IES 3-4 - Projecte Amic Lector. - Equipaments informàtics al centre Sobre el professorat 5 - Treball fotogràfic: Maria Velasco. Sobre l’alumnat 6-9 - Germans Jordà: someliers. - Taula rodona de filosofia i visita al Saló Expo Jove. - Visita a la UAB, al Saló de l’ensenyament i Portes obertes a la UDG. - Experimania i Enginycat. Agenda 10 - Sortides, xerrades i activitats. Entreteniments 11 - Qui és qui? - Mots encreuats. - Sopa de lletres. - Les cinc diferències.
espai de l’ies
EL NOSTRE INSTITUT
Projecte Amic Lector: Parlem amb la Laura Riera
Aquest curs, el projecte anomenat Amic Lector ha començat el 18 de febrer i es porta a terme a l’Aula d’acollida
cada divendres a
l’hora del pati. Consisteix en trobades que fan els alumnes d’aula d’acollida amb alumnes d’aula ordinària per fer lectura i comprensió lectora en llengua catalana. D’aquesta manera, un alumne nouvingut i un alumne parlant de llengua catalana s’han trobat periòdicament per llegir junts diferents lectures en català i comentar-les, fer-se preguntes de comprensió, etc.
Alumnes participants? Aquest curs hi ha 12 parelles lectores. D'on va sorgir la idea? L'Amic Lector no és una invenció nostra sinó que hi ha altres instituts que ja fa alguns anys que l´estan duent a terme, per exemple l'IES Montgrí. A partir de les propostes d'aquests centres i de la seva experiència, vam proposar el projecte per a l'IES Castelló.
catalana, aprenguin d'ella, que la visquin, que se'ls encengui el desig de llegir i continuar llegint i que en facin un mitjà per conèixer nous companys i un pont per al diàleg i la integració. Creus que el projecte ha anat com tu esperaves? Hem hagut de retocar la proposta inicial perquè en un principi deixàvem total lliberat a les parelles lectores i ens vam adonar que potser resultava necessari marcar un dia de la setmana fix per a les trobades i tenir un espai concret. Amb aquest canvi la millora ja ha estat important. I tot i que en algun moment pot sorgir algun problema puntual, la valoració és molt positiva.
Quant de temps fa que es duu a terme? Vam iniciar-lo el curs 2007-2008 i, tot i que hem introduït algunes modificacions en el projecte inicial, continuem tirant-lo endavant
Com han reaccionat els alumnes amb el projecte? A l'alumnat d'Aula d'acollida els fa molta il·lusió la proposta, però cal destacar, sobretot, el gran nombre d'alumnat catalanoparlant que s'ofereix voluntari per fer de parella lectora. Sempre hem de deixar alumnes en reserva, per si alguna parella no funciona; tot i que ens agradaria que tothom pogués fer d'amic lector, no és possible. Aprofitem per agrair des d'aquí a tots els alumnes que s'ofereixen voluntaris per fer d'amics lectors.
En què pensaves a l'hora de portar a terme aquesta idea? El més iportant és que s'entengui la lectura, com una font de plaer i com un mètode d'aprenentatge, tant per als uns com per als altres. Es convida, per tant, els nois i noies del centre (nouvinguts o no) que a més de fer ús de la lectura per al perfeccionament de la llengua
Creus que els ajudarà a comprendre més l'idioma? Cada petit gra de sorra ajuda, tant a millorar la competència (oral i escrita) en llengua catalana, com a la integració de l'alumnat. I l'Amic Lector, a més de ser una activitat de lectura, busca també ser un estímul per a la bona integració de tots els alumnes a l'institut.
Entrevista a Saida El Kaddiri
Homa Baldeh i Myrna Aparicio
T'ha agradat la idea que ha proposat la professora Laura Riera? Sí, bastant.
Per què us heu ofert voluntàries? Perquè crec que és una bona manera d’ajudar els alumnes nous que no saben llegir bé en català.
Aquest projecte t'ha ajudat a millorar la comprensió de l'idioma? Sí, estic aprenent el català més ràpid i l’entenc millor. Fem comprensió lectora i altres activitats. Tu creus que l'any vinent es podria repetir aquest projecte? Sí, jo crec que ajuda molt a l'aprenentatge del català. El recomanaries a algun company teu que no sàpiga llegir en català? Sí, perquè ho facilita molt tot.
Creieu que aquest projecte donarà bons resultats? A qui s’esforci sí perquè nosaltres intentem ajudar, però si els alumnes de l’Aula d’acollida no s’esforcen no aprendran. Creieu que els ha agradat, als alumnes de l’Aula d’acollida? Sí, perquè aprenem català en companyia d’un amic o una persona de la mateixa edat. Us ha semblat bé aquest projecte? Sí, perquè creiem que és una acció voluntària i és positiva.
Si el projecte continua, quan tu ja dominis bé el català, series un dels voluntaris a ensenyar a llegir algun company teu? Sí, m'agradaria ajudar els altres. Abans no volia, però ara sé com és arribar a un altre país i no parlar la llengua.
El repetiríeu els anys vinents? Si segueixen essent els divendres sí, perquè va millor.
Donem les gràcies a la Saida El Kadiri per voler participar en aquesta entrevista.
Moltes gràcies a Homa Baldeh i Myrna Aparicio per oferir-vos per a aquesta entrevista.
KST
En què consisteix aquest projecte? L'Amic Lector és una activitat de lectura (inclosa dins de les activitats del Pla de Millora de l'institut ) que pretén millorar les destreses lectores de l'alumnat nouvingut, o sigui, que té com a objectiu principal millorar la lectura en llengua catalana i la compensió lectora de l'alumnat nouvingut. Aquesta activitat es duu a terme amb l'ajuda d'alumnes catalanoparlants. Així, un alumne nouvingut i un alumne parlant de llengua catalana es troben periòdicament per llegir junts diferents lectures en català.
3
ESPAI DE L’IES
Equipaments informàtics a l’IES El nostre coordinador d’informàtica, Lluis Riera, ha accedit a contestar unes preguntes sobre les innovacions tecnològiques que s’han produït a l’IES Castelló d’Empúries. Anem a veure quines són aquestes millores i què n’opina.
Quant de temps fa que ets coordinador d’informàtica del centre? Fa deu anys que sóc de professor a l’IES Castelló d’Empúries i vuit que en sóc coordinador. En realitat sóc professor de matemàtiques, tot i que estic habilitat per poder impartir tecnologia. En què consisteix aquesta feina? Bàsicament es basa a procurar que tots els recursos informàtics del centre funcionin més o menys bé: els de les aules, els servidors… Quins nous equipaments hi ha a les aules d'informàtica d'aquest centre? Aquest darrer any s’ha equipat l’aula d’informàtica dos amb trenta ordinadors nous i potents. També s’han posat projectors i ordinadors a cada aula i s’ha instal.lat wi-fi a tot l’institut. Fa un parell d’anys vam canviar el servidor per poder treballar amb el moodle i poder tenir la pàgina web. Quins avantatges i inconvenients aquests nous equipaments?
comporten
AVANTATGES: Són ordinadors molt fiables, ràpids, amb doble sistema operatiu. A més, el fet de tenir un servidor més potent ens permet tenir squid, navegar més ràpids. INCONVENIENTS: L’entrada de virus és superior i quelcom que no agrada als alumnes és que els puc bloquejar les pàgines web que vull. Tots aquests aparells valen molts de diners. Com els heu aconseguit?
KST
Una part de tot aquest material s’ha pagat gràcies a la subvenció del Pla de millora. Però aquests diners no són suficients i la resta l’ha pagada una part l’institut i una altra part el departament.
4
Hi haura equipaments nous l'any vinent? Possiblement hi haurà l’equipament 1x1 a les classes de primer i segon d’ESO. Per tant, tindran portàtils a l’aula. Estàs d'acord amb aquest nou projecte? No, principalment per dos motius:calen molts més diners per poder instal.lar ADSL a totes les aules i aquests miniordinadors cansen molt i si estàs molta estona utilitzantlos acabes molt cansat. Creus que l'any vinent hi hauria d'haver més tecnologia en el centre? Les innovacions tecnològiques sempre són necessàries i més en els temps que estem. Per tant, crec també que és un error que s’hagin deixat d’impartir algunes assignatures a batxillerat com són informàtica, mecànica… Què t'agradaria poder instal·lar com a nou equip? S’haurien d’instal.lar connexions noves d’ADSL perquè ara tenim sis MG i no n’hi haurà prou per als nous projectes que iniciem com ara l’1x1. I ja per acabar, sabem que l’any vinent potser marxes del centre per ocupar la teva plaça a l’IES Carles Rahola de Girona. Et sap greu marxar? Per descomptat. Són molts anys que sóc a l’IES Castelló d’Empúries, conec la gent i és agradable treballar aquí. Però ha arribat el moment de marxar perquè són molts quilòmetres els que faig diàriament i arriba un moment que cansa molt. Moltes gràcies pel teu temps. Només cal afegir que si l’any vinent ja no ets en aquest centre, esperem que a l’IES Carles Rahola et tractin com et mereixes. Molta sort!
ESPAI DE L’IES
Entrevista Maria Velasco: Projecte amic
s a s a m a p h rejud i h
A la Maria Velasco, l’afició a la fotografia li ve de lluny. El seu estudi és el món. Fa temps que es dedica a la recerca de motius per a la seva obra. Un dels trets que singularitzen aquesta fotògrafa és que en bona part de la seva obra, de temàtica profundament humana, hi descobrim l’encuny d’una plàstica especulativa més que no pas una reflexió figurativa o una insinuada ètica del conjunt, que tampoc no hi manca. Qui té la sort d’entendre aquest llenguatge pot copsar dins l’obra els conceptes que l’artista ha disposat. Per una banda, l’obra mostra la bellesa plàstica, l’art i uns valors estètics; per una altra, se’ns mostra com a revelació d’una vivència primordial extemporània, comuna al subconscient col·lectiu humà. A manera de mite visual el missatge ofereix una lectura total i absoluta, com una obra pictòrica al temps que com a relat de fets ancestrals i comuns a la nostra espècie. Imatges de lectura apassionant, activades, a més, per la reflexió i la fantasia de l’observador. Us convidem a conèixer la seva obra.
a l
Com ha sorgit la idea? A la societat hi ha massa prejudicis cap a les cultures nouvingudes. Sovint hi ha una discriminació subtil, conscient o inconscient, cap als immigrant i amb aquest treball m’agradaria contribuir que això no passés.
icis cap
Explica´ns una mica de què tracta el teu treball És una proposta pedagògica per educar en valors de respecte, tolerància i igualtat envers la diversitat . La base del treball és un reportatge fotogràfic que s’ha fet al Marroc. De moment es pot considerar un inici ja que espero continuar aprofundint amb famílies gambianes o senegaleses. Així que aprofito per demanar la col·laboració de qualsevol família de l’institut que vulgui participar en el projecte.
u es c
Què t’ha semblat el treball? Molt interessant perquè m’ha permès conèixer la cultura marroquina.
lt
Amb qui has anat al Marroc? Amb famílies d’alumnes de l’institut .
u n s r e
L´has fet tota sola? La idea del treball és meva però sense la col·laboració de molta gent no l’hauria pogut fer . Quant de temps ha durat el treball? Fa dos anys que hi estic treballant però encara no està acabat. Com ja he comentat abans, m’agradaria continuar aprofundint amb famílies d’altres països, és a dir, amb altres cultures, per poder contrastar experiències i opinions.
ou v
www.mariavelasco.cat
ing ude s
D’on vas treure la informació? De llibres, d’Internet... Però la relació i la convivència amb moltes famílies ha estat una font d’informació molt important i gratificant. Has entrevistat gent marroquina? T’han tractat bé? Sí, molt. Són molt acollidors.
Moltes gràcies per la teva col·laboració i esperem que puguis acabar ben aviat el projecte i que aconsegueixis els objectius que t´has marcat. Pensem que és un treball molt interessant i que pot ajudar molt per entendre millor la immigració i tot el que comporta.
KST
A quines conclusions has arribat? La conclusió global podria ser que per arribar a una bona convivència cultural calen canvis en la mentalitat de la gent i això és un procés molt lent. Però confio que un dia es farà realitat.
5
sobre l’alumnat
Màrius i Joan Jordà En Màrius i en Joan Jordà són dos exalumnes de l’IES Castelló d’Empúries amb un gran futur per endavant ja que actualment i amb només vint-i-u anys porten l’hotel familiar, Hotel Empòrium, i ja comencen a guanyar algun concurs dins el món de l´hostaleria. Els reporters de l’IES ens hem desplaçat a l’hotel per fer-los unes preguntes sobre el moment tan bo que estan vivint. Què heu estudiat? On? Vam estudiar l’ESO i el Batxillerat a l’institut de Castelló d’Empúries. Després vam anar a Girona a estudiar Turisme i seguidament vam fer un un curset d’especialització de turisme enològic i un postgrau de sommelier. També vam estudiar idiomes gràcies a la insistència de la nostra mare i ens va ser molt útil ja que ens van convalidar els crèdits a la carrera i no calia que assistíssim a les classes ni que ens examinéssim. Quan vau acabar la carrera vau treballar a l’Hotel Empòrium o vau anar a algun altre lloc? Vam estar treballant durant vuit mesos al Celler de Can Roca. Quan sortíem de la facultat anàvem a fer el torn de sopars. Era una mica dur perquè estudiàvem i treballàvem alhora. Però va valer la pena perquè vam aprendre molt. També vam tenir ocasió de treballar algunes tardes al Bulli; tot i que va ser per molt poc temps, sempre és una experiència molt gratificant. Us agrada la feina? Més que agradar-nos la feina, és més aviat el que hem viscut des de petits. L’hotel és un negoci familiar i des dels sis anys que hi estem participant. De ben petits ja portàvem cafès o alguna beguda i ara ho portem una mica tot plegat. En participar-hi tota la família sempre és un avantatge ja que et pots combinar millor les coses, i si per algun motiu has de realitzar alguna gestió ets el teu propi amo i no has de donar tantes explicacions. Malgrat tot, el principal problema és que saps a quina hora comences, però mai saps a quina hora acabes perquè és una feina totalment imprevisible.
KST
Heu guanyat un premi com a sommeliers? En què consisteixen aquest tipus de concursos?
6
Com a restaurant vam guanyar el segon premi a la millor carta de vins de Catalunya en el concurs Cartaví, però com a sommeliers encara no hem guanyat cap premi ja que encara som molt joves. Aquest premi ens va sorprendre gratament ja que no ens ho esperàvem, ja que competíem amb molts altres restaurants de gran renom com ara el Bulli (van quedar tercers) i sempre és una satisfacció
rebre un reconeixement d’aquest tipus. L’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) organitza concursos com el Cartaví que se celebra entorn de les festes de la Mercè de Barcelona. Però hi ha d’altres concursos d’aquesta temàtica. Què ha suposat aquest premi per a la vostra carrera professional? Bàsicament una gran satisfacció personal perquè no hi comptes. Heu obtingut més premis? Vam ser el primer i el segon de la nostra carrera i vam guanyar 10 matrícules d’honor cadascú. En realitat haurien estat 13 però per no reclamar ens vam quedar amb 10. Ens podeu explicar alguna anècdota dels vostres dies com estudiants? A l’institut érem un grup de 8 estudiants que sempre anàvem junts. Anècdotes n’hi ha moltes però sobretot recordem quan en Francesc Vernet ens castigava a estar drets per xerrar o per no estar atents. Resultava curiós que essent adolescents estiguéssim castigats de cara a la paret.
Moltes gràcies Joan i Màrius per aquesta estona que ens heu dedicat. Des de l’institut us desitgem tota la sort del món per poder assolir tot allò que us proposeu, que estem convençuts que ho aconseguireu
sobre l’alumnat
TROBADA DE FILOSOFIA A ROSES El dinou de novembre passat es va celebrar la primera Jornada de Filosofia per a estudiants de segon curs de batxillerat. S’escollí precisament aquest dia perquè es commemorava l’aniversari de la mort de Sòcrates. Els professors de filosofia Albert Piñero (l’IES Castelló d’Empúries), Daniel Gili (Cap Norfeu) i Xavier Serra (Illa de Rodes) van prendre la iniciativa d’aquesta trobada, que es realitzà al teatre de Roses i en la qual participaren 80 alumnes sota el tema “Filosofia i Llibertat”. La jornada es va iniciar amb la pel.lícula historicobiogràfica Luter (2003), del director britànic Eric Till. Els alumnes havien rebut, prèviament, uns dossiers sobre la pel.lícula i després de veure-la es va iniciar un debat sobre temes com la llibertat de consciència o la gestió del poder polític. Seguidament dos alumnes de cada institut van llegir uns textos i els representants de l’IES Castelló d’Empúries foren David Martín i Wijam Ruiz. Va ser una trobada entranyable i esperem que aquesta hagi estat la primera de moltes altres que vindran. A continuació us adjuntem un dels textos :
Vivim en el món del caos informatiu. Tots aquells que hagin llegit el text s'adonaran fàcilment que no és el mateix coneixement que informació i que nosaltres vivim en el món de la sobreinformació i alhora puc afirmar que vivim en el món del desconeixement, ja que depenem de la informació per dir que sabem alguna cosa, quan en realitat sabem molt poc. Som igual que aquella expressió que diu, "conocido de todo pero experto en nada"; quan dic que depenem de la informació ho aplico expressament a nosaltres mateixos, als estudiants, ja que quan parlo amb gent de la generació dels nostres pares, em solen dir que abans els treballs es feien per ajudar a entendre la matèria, que els obligaven a llegir un llibre fins que entenien allò que estudiaven. En canvi nosaltres som la generació de la informació, o la del copiar – pegar – guardar - olvidar en una carpeta... ja que segurament tots hem estudiat les capitals dels països, i òbviament la d'Espanya, si us preguntés quina és la capital d'Espanya tots "sabríeu" que és
Madrid, però si us pregunto la capital del Turkmenistan dubto molt que hem digueu que és Ashjabad...; per tant el sistema educatiu ens ensenya a informar-nos, però a aprendre més aviat poc. A sobre tenim un problema en contra, que ens tornem escèptics enfront del coneixement quan més informació tenim, ja que gran part de la informació és falsa, i per tant, com que tendim a igualar informació i coneixement, pensem que aprendre, adquirir coneixement és dolent, perquè aquest serà fals. Per tant, la nostra societat és la del desconeixement i del caos informatiu. I ja que nosaltres en som conscients, hauríem d’atrevirnos a saber, a aprendre, a adquirir coneixement com va dir Immanuel Kant per tal de juntament amb la informació, que no és pas dolenta del tot, ser unes persones més sàvies, cosa que sempre serà millor per a nosaltres mateixos. Wijan Ruiz, de 2n Batx
SORTIDES DE QUART D ESO EXPOJOVE I VILAMALLA
KST
Els alumnes de quart han realitzat, a part del viatge a Itàlia, un parell de sortides molt interessants. La primera fou a l’Expojove, al Palau Firal de Girona. Aquest saló pretén ensenyar als alumnes assistents diferents sortides professionals que poden escollir un cop finalitzada l’ESO: cicles, batxillerat... Ens recorda el Saló de l’Ensenyament de Barcelona però a petita escala. L’altra sortida que es va realitzar fou a Vilamalla. La finalitat de l’excursió era donar a conèixer als alumnes els avantatges d’una alimentació saludable. Se’ls van passar diversos PowerPoint i es realitzaren diferents activitats en consonància amb la sortida com ara l’elaboració d’un menú equilibrat. Després els alumnes de l’Escola d’Hostaleria els serviren un bon dinar que va agradar molt als nostres nois i noies. Tot plegat, una bona experiència.
7
sobre l’alumnat
UAB, UdG i SALÓ DE L ’ ENSENYAMENT Els alumnes de batxillerat han realitzat tres excursions amb la finalitat d’aclarir dubtes sobre les possibles
opcions d’estudi que hi ha després de l’institut. La primera d’elles fou la Universitat Autònoma de Barcelona, que realitzà la Jornada de Portes obertes el 9,10 i 11 de febrer. Durant aquests dies professors de cada especialitat explicaren en què consistien els estudis que formen cada carrera universitària i varen resoldre els dubtes dels oients. Cada alumne seleccionà, dies abans d’anar-hi, les conferències a les quals volia assistir per tal de fer una estimació aproximada del nombre d’alumnes assistents. “L’Autònoma és una universitat immensa” deien els alumnes. I realment és així. Un campus universitari de grans dimensions que engloba els diferents estudis on fins i tot les botigues hi tenen cabuda. Diferent és la Universitat de Girona. Aquesta fou la nostra segona sortida, el 19 de febrer. Vam anar també a la Jornada de Portes obertes i la mecànica era semblant a la de Barcelona. Els alumnes van triar dues conferències a les quals assistir dies abans d’anar-hi, però la universitat és molt diferent. No és un campus universitari amb totes les especialitats sinó que les carreres de lletres com Geografia, Història, Filologia… es troben situades a la Facultat de Lletres, al barri vell de Girona. En canvi, totes les carreres de ciències, com poden ser les Enginyeries, es troben al Campus Montilivi. La tercera i última sortida que vàrem fer amb aquesta finalitat fou al Saló de l’Ensenyament. En aquest Saló, molt diferent de les universitats, hi havia tota mena d’estudis, no només els universitaris. Podies trobar-hi des de l’exèrcit fins a escoles d’idiomes a l’estranger. “La veritat és que les opcions a triar són moltes! Només cal saber el que t’agrada”, deien els alumnes. Realment és un bon lloc on aclarir els dubtes i adonar-te que no totes les sortides estan dins el món universitari, que va molt més enllà. Molt recomanable; si en teniu l’ocasió, no us ho deixeu perdre.
ENTREVISTA A LA SUSSI SOBRE LES PROVES D'ACCÉS A LA UNIVERSITAT
La prova d'accés a la universitat ha estat remodelada aquest darrer any. Per aquest motiu hem consultat aquests canvis a la nostra coordinadora de Batxillerat, Sussi Aurich, per tal que ens aclareixi alguns dubtes. Què són les proves d'accés a la universitat? Són exàmens que han de fer obligatòriament els alumnes de batxillerat si volen cursar estudis superiors.
KST
Quan es realitzen aquestes proves? Les proves s'efectuen el mes de juny i els alumnes realitzen els diferents exàmens durant tres dies.
8
Sabem que han canviat l'estructura de la selectivitat respecte de l'any passat. Quins canvis s'han produït? El tret fonamental del nou model de prova d’accés és que hi desapareixen les vies d’examen i, per tant, les matèries obligatòries de modalitat. Per tant, cada estudiant defineix, mitjançant les matèries de modalitat, el seu propi perfil d’accés. La prova d’accés s’estructura en dues fases: una
fase general obligatòria i una fase específica de caràcter voluntari. El bloc obligatori consta de cinc matèries: català, castellà, anglès, filosofia o història i una matèria de modalitat. Aquest bloc val el 40 % de la nota d'accés a la universitat. L'altre 60 % correspon a la mitjana obtinguda del batxillerat. Si l'alumne vol pujar nota té l'opció d'examinar-se de la fase específica, que consisteix en realitzar la prova d'un màxim de tres matèries de modalitat, ja hagin estat cursades durant el batxillerat o no. Cada resultat es multiplicarà per uns paràmetres de ponderació que podeu trobar al web http://www.gencat.cat/universitats/preinscripcio. És recomanable consultar aquests paràmetres per poder treure la millor puntuació possible. La nota d'aquests exàmens sumarà si el resultat és de cinc o més de cinc. Si l'examen està suspès no comptarà i, per tant, no afectarà en cap cas la mitjana de l'alumne.
Moltes gràcies Sussi pel teu temps i per aclarirnos tots aquests dubtes.
Sobre l’alumnat
PREMI EUROPEU D’INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA
El projecte Xperimania gestionat per l’European Schoolnet (EUN), va organitzar el curs passat un concurs de ciències, adreçat als estudiants de primària i de secundària de tots els centres escolars d’Europa per explorar les propietats dels objectes quotidians. Dues alumnes del nostre IES, Èlia Carreras Lopez i Elisabet Dalmau Subirós, que el curs passat feien 2nESO, van guanyar el 4t premi de Xperimania pel seu treball: “Investigació de la resistència de fibres tèxtils a l’acció de les bases”. El treball va ser dirigit pel professor del Departament de Física i Química Joan Bodí. Durant aquest curs 2009/2010, hem rebut el premi consistent en 1000 euros per al departament de Física i Química de l’institut i diversos regals i diplomes per a les alumnes guanyadores. El departament de FQ ha utilitzat els diners del premi per comprar material de laboratori, en concret, sensors per a l’aula de noves tecnologies per a les ciències. Felicitem les alumnes guanyadores i esperem que aquest premi contribueixi a activar entre l’alumnat del nostre institut l’interès per la ciència.
Enginycat: Entrevista a Eva Sala
Els dies 12 i 13 d’abril van venir a l’institut en Jordi i l’Albert, dos enginyers difusors del programa anomenat Enginycat. Aquest projecte es promou a través del Departament d’Educació i consisteix en la realització de tres activitats diferents. La primera d’aquestes activitats és un visionat de videos sobre diferents branques de l’enginyeria; la segona part del projecte es basa en un taller de robots que efectuaran l’operació d’un pacient manipulats pels mateixos alumnes; i la tercera és una activitat que es realitzarà a través del Facebook. Anem a veure més detalladament en què consisteix aquest projecte fent unes preguntes a Eva Sala, qui s’ha encarregat d’efectuar-lo en el centre.
els alumnes ho vegin com quelcom més proper i interessant. A més, els alumnes s’ho passen bé realitzant-la i està bé que aprenguin coses noves tot diventint-se.
En què consisteix aquesta activitat? Tal i com hem explicat a l’inici, aquesta és una activitat presentada pel Departament d’Innovació, Universitats i Recerca, on es donen a conèixer les enginyeries als alumnes de segon i tercer d’ESO del centre.
Des del departament de tecnologia també organitzeu la cursa de cotxes solars. Són activitats semblants?
Per què feu aquesta activitat? I què us crida l'atenció? El nostre departament creu que és una bona manera de donar a conèixer diferents aspectes de la tecnologia i les enginyeries i que
Quants dies dura aquesta activitat? Els monitors estaran al centre durant dos dies en els quals els diferents grups de segon i tercer passaran pel taller durant una hora per realitzar l’activitat.
La cursa de cptxes solars és una activitat voluntària adreçada als alumnes d’ESO. Els alumnes dissenyen i construeixen el seu propi cotxe. L’Enginycat es realitza a tots els grups i és una activitat obligatòria, no un concurs. Finalment hem preguntat a una sèrie d’alumnes la seva opinió sobre el projecte i la resposta ha estat unànime: els ha agradat molt perquè és una activitat diferent i divertida. Tots ells opinen que s’haurien de realitzar més activitats d’aquest tipus ja que és una manera d’aprendre molt més dinàmica i més profitosa.
KST
És una activitat nova o ja la feien els altres anys? El Departament ja porta un temps fent-la però encara no havien vingut a aquest institut. Per tant, és una activitat nova per a nosaltres però que ja s’ha experimentat en altres llocs.
Aquest treball és individual o en grup? Els alumnes treballen en grup i l’activitat consisteix en la utilització d’un robot per tal de realitzar un seguit d’operacions.
9
Agenda
KST
Agenda i Activitats
10
Olot
Depuradora
Biblioteca municipal
Iniciació a l’orientació
Decoració del centre
Premis St Jordi
Cosmocaixa
Ruta literària
Nevada
Cantata Nadal
Concert St Jordi
Taller: joguines
Escola d’Hostaleria Vilamalla
Expo jove
Viatge a Itàlia
Caiac
Portes obertes UAB
Portes obertes UDG
Exposició de maquetes
Premis deTennis
Enginycat
Play-back
Viatge a Londres
Taller: decoració centre
Entreteniments
Qui és qui?
mots encreuats 1 2 3 4 5 6
1.Nom de la directora del nostre institut. 2.Segona part del nom d’aquest institut. 3.Cognom del professor d’Educació física més antic d’aquest centre. 4.Utensili per escriure 5.Nom d’una assignatura 6.On escrivim. Està penjada a la paret.
Segment Gamma Mediatriu Contrast Radi Diàmetre Angle Triangle Perpendicular Saturació
sopa de lletres P E DR U S WAO V T B P X Z DN P Q E AM E D T F R GMH U S A P G N WH A T E G K K K R S N S Q I F T D A L MO K N H I DA R P A F WX F Z A T X V O I K J F M I P S MA P E R
K X A I R A H Q D P O P S A T
I QW Y F G BCH G I F AMO A T R I U F B V Z I I MD F U J PWR I F G A V P KCA T S I N AMG HCHOP COU A X H A Z L E B A MM A E MA I D
S H N Y T T R I A N G E J G R
F K U H J S A P OO K E W L B G R N I A F A A G E L OP L U
KST
Les cinc diferències
11