REVISTA DE L’INS CASTELLÓ D’EMPÚRIES
NÚM.5 HIVERN 2011
KST
>Llegir és un punt<
EDITORIAL El món exigeix competències digitals de l’alumnat i, cada vegada més, la societat demana respostes innovadores als diferents i complexos problemes que sorgeixen a cada instant. Les noves tecnologies són absolutament necessàries en educació: són eines. De fet, això no és nou, ja que, al cap i a la fi, sempre hem depès de les tecnologies. Abans de l’escriptura manuscrita va existir una tradició oral de transmissió d’històries; més tard, l’escriptura manuscrita va donar lloc a la impremta, i ara vivim en un entorn digital. Cada nova fase no ha fet que l’altra desaparegués. És l’evolució de la tecnologia que ens fa canviar les formes. És a dir, l’educació digital obre noves possibilitats per a la lectura i l’escriptura; ofereix mitjans i suports variats. De manera que els alumnes tenen més recursos per treballar a l’aula: TIC (tecnologies de la informació i de comunicació), llibres digitals, biblioteca d’aula, biblioteca de consulta... Per això, el professorat desenvolupa noves activitats recolzades en TIC. El seu domini implica un gran esforç de formació contínua; treballem per tal que siguin una eina productiva i les utilitzem quan ens aporten valor afegit a la tasca docent. Sabent que cada persona pot ser millor del que és, podem prendre la decisió de superar-nos a través del treball constant i perseverant. Però tota superació implica esforç, i cada esforç, voluntat. L’esperit de superació ens ajudarà a localitzar els potencials individuals de cadascú. D’una banda, l’aprenentatge depèn de la pràctica de les activitats que es fan; de l’altra, de l’esforç per a aprendre. Gràcies a l’esforç personal podrem gaudir d’allò que les TIC aporten a l’educació: ens donen informació i ens permeten comunicar, relacionar-nos i processar les dades. Tal com diu el professor Javier Martínez Aldanondo: “Sóc el que he après. Seré el que sigui capaç d’aprendre”.
ÍNDEX Editorial Espai de l’IES Projecte educa 1x1 Entrevista Sònia Guilana Sobre el professorat La tutoria Sobre l’alumnat Entrevista a Pep Esteve Premis de la l’UDG per a treballs de recerca Alumna premiada pel concurs del Dia Mundial sense Tabac
2 3-4
5 6-7
Direcció: Santi Puig, Eulàlia Rodríguez Redacció i correcció: Núria Reig i alumnes de tercer d’ESO
Agenda Sortides Fòrums treballs de recerca i Fòrum de filosofia
8
Els nostres pobles Biblioteca Ramon Bordas i Estragués Entrevista a la directora
9
L’alumnat escriu
10
Entreteniments
11
Maquetació: Míriam Meléndez i alumnes de tercer d’ESO Equip: Alex García, Lorena de la Cruz, Jaume Ferrer, Pau Esculta, Andriy Kochorve, Lúa Campos, Cai Zhu, Jarred Bridges, Roger Xarles, Eusebi Clotas, Amal Ayaou, Agustín Bertuzzi, Sara Ruiz, Maite Viñales, Ferran Arnau, Anna Berral, Chirin Brital, Maria Casero, Amber Crowe, Júlia Fàlgas, Noa Fengler, Rut Gibert, Sarai Lopez, Evelyn López, Hazim Manis, Agustina Marmoria, Meritxell Romans, Laura Soria i Tatiana Suffern.
espai de l’ins
EL NOSTRE INSTITUT ELS TEUS TUTORS L’acció tutorial és el conjunt d’accions educatives que contribueixen al desenvolupament personal dels alumnes, al seguiment del seu procés d’aprenentatge i a l’orientació escolar, acadèmica i professional. El seu objectiu és potenciar la maduresa dels alumnes, la seva autonomia i la capacitat de prendre decisions coherents i responsables, de manera que tots els alumnes aconsegueixin un millor creixement personal i una bona integració social. Així mateix, ha de contribuir al desenvolupament d’una dinàmica positiva en el grup classe i a la implicació de l’alumnat en la dinàmica del centre. L’acció tutorial ha d’emmarcar el conjunt d’actuacions que tenen lloc en el centre educatiu, tot integrant les funcions del tutor/a i les actuacions d’altres professional i òrgans (professorat, departaments didàctics, equips docents, comissions, etc.). Pel que fa a la tutoria, el centre ha de concretar els objectius i les activitats que es duen a terme en relació amb: • L’orientació personal, escolar, acadèmica i professional de l’alumnat. • La cohesió i dinamització del grup classe. • La coordinació de l’activitat educativa entre els membres dels equips docents. • La comunicació del centre amb les famílies de l’alumnat. • La col·laboració en aspectes organitzatius del centre. En l’ESO s’ha de dedicar una hora setmanal de tutoria amb el grup classe en cadascun dels cursos. Llevat d'altres opcions organitzatives amb els mateixos recursos, els tutors d’ESO disposaran, per a cada grup, de dues hores lectives setmanals de dedicació a les tasques de tutoria, per atendre la sessió de tutoria amb el grup classe i realitzar entrevistes amb els pares. Els tutors han de tenir cura també que l’elecció del currículum optatiu per part dels alumnes sigui coherent al llarg de l’etapa i doni resposta als seus interessos i necessitats, tant pel que fa a la seva situació com a les seves opcions de futur acadèmic i laboral.
1B
1C
1D
2A
2B
2C
2D
2E
Míriam Dimarts a les 10 h Meléndez
3A
David Martínez
Dijous a les 11.15 h
4A
Mario Bueno
Dimarts a les 10 h
4B
Lluís Valldaura
les 11.25 h
Lluís Marquès
Dijous a les 11.25 h
3B
Nati Pereda
Dimecres a les 10 h
3C
Auxi López
Dimarts a les 11.25 h
3D
Xavi Cuadrado
Dijous a
Marc Fages
Dijous a les 9 h
3E
Gemma Vinyals
Dimecres a les 9 h
BAT 1A
Matxi Vaquerizo
Dimecres a les 11.25 h
BAT 1B
Josep M. Bertran
Dimarts a les 12.25 h
BAT 2A
Quim
Dimarts a les 10 h
BAT 2B
Núria Divendres a les 9 h Puigdevall
3F
Olga Mundo
Dijous a les 10 h
ADA 1
Jordi Martínez
Dimecres a les 11.25 h
ADA 2
Imma Pairó
Dimecres a les 9 h
Cubarsí
Dilluns a
les 10 h
4C
4D
Anna Pibernat
Dimecres a les 11.25 h
Lourdes
Dimarts a
Balló
les 10 h
Eli
Dijous a les 11.25 h
Jaime Carles Bosch Montse Roura Jordi Ferrer Sussi Aurich Albert Piñero
HORARI DE VISITES
Dilluns a les 9h
Divendres a les 10 h
Dimecres a les 10 h
Dimecres a les 11.25 h
Dimarts a les 10 h
KST
1A
3
espai de l’ins
Projecte eduCAT1x1 Aquest projecte té com a objectiu integrar les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en els centres educatius. Això, que es va iniciar en el curs 2009-2010 en els instituts d’educació secundària, té en compte l’ús d’un ordinador portàtil per part de cada alumne i la transformació de les actuals aules en “aules digitals” amb accés a Internet i a continguts i recursos en format digital.
Eixos del projecte:
Tecnologies digitals per a alumnat i docents: Cada alumne o alumna disposa d’un ordinador portàtil personal homologat, cofinançat pel departament d’Ensenyament i les famílies. El professorat ha de tenir a la seva disposició un ordinador portàtil i l’aula digital ha d’estar equipada amb una pissarra digital interactiva (PDI). Recursos educatius en forma digital: El projecte eduCAT1x1 promou la utilització de re-
Recursos i serveis educatius que resideixen a In-
cursos educatius en format digital.
ternet:
El departament d’Ensenyament ofereix una dotació econòmica per cofinançar la compra dels recursos
El projecte eduCAT1x1 promou que, tant els recur-
educatius que els centres determinin.
sos educatius com els programes que ajuden a gestionar-los, siguin a Internet.
Entorns virtuals d’aprenentatge (EVA): Connectivitat a les aules: La gestió de l’entorn de l’aula i de l’aprenentatge individual es recolza en la utilització d’un entorn vir-
Les aules eduCAT1x1 tenen connexió a Internet
tual d’aprenentatge EVA), que és una mena de
mitjançant una xarxa específica per a tots els ordi-
campus virtual del centre i a la vegada una via per a
nadors que subministren l’ample de banda neces-
la introducció dels canvis metodològics que s’han
sari per al treball d’alumnes i docents. Amb una
esmentat.
connexió mitjançant una xarxa local amb tecnolo-
KST
gia Wi-Fi.
4
espai de l’ins Sonia GUILANA
“Els ordinadors poden facilitar el rendiment acadèmic”
L
a Sònia Guilana és professora d’anglès de l’INS Castelló d’Empúries des de l’any 2005, també formadora de professorat pel departament d’Ensenyament i ens ha donat més informació sobre el projecte eduCAT1x1, a través d’aquesta entrevista.
Quin tipus de formació has rebut per a aquest tipus d’aprenentatge dels alumnes? Sóc professora d’anglès i utilitzo des de fa anys l’ordinador amb l’alumnat. He après per Internet, fent cursos, anant a congressos, fent conferències, etc. Com funciona aquest projecte? Qui l’ha proposat? 1x1 vol dir un ordinador per alumne/a. Es tracta d’ incorporar la tecnologia digital a l’aula: pissarra interactiva amb canó, ordinador d’aula, recursos digitals com els llibres però també recursos d’Internet, entorns virtuals d’aprenentatge com el Moodle etc. L’objectiu final és, naturalment, la millora de l’aprenentatge. El Govern de Catalunya i Espanya han engegat aquest projecte becat per la Unió Europea. S’anomena Escola 2.0 i pretén integrar a l’aula la tecnologia del segle XXI com ja han fet tots els altres àmbits de la societat: comerç, banca, indústria, turisme, salut, etc. Com és que aquest any ja s’han incorporat ordinadors portàtils al centre? El centre, amb el suport de la majoria de professorat, ho va sol·licitar al Departament d’ Educació. La dotació d’ordinadors per a segon d’ESO ha arribat al setembre i per a primer a l’octubre del 2010. Ben aviat tindrem també les pissarres interactives a totes les aules del projecte. Estan ben preparats els professors? Fa temps que el professorat ja ha anat integrant el potencial de la tecnologia digital d’alguna manera o altra per a facilitar l’aprenentatge. També ho condiciona el bon funcionament de la connexió de xarxa, dels ordinadors, etc. És evident que el canvi tecnològic és molt gran i va molt ràpid i per això cal anar aprenent constantment. Els alumnes tindran un millor rendiment gràcies a les noves tecnologies? Esperem que sí. La meva experiència d’aula així ho demostra, tot i que no hi ha estudis concloents sobre el tema. Amb tot, qui vol aprendre, aprèn amb un llibre, escoltant el professorat o estudiant pel seu compte. L’ordinador ho facilita molt més, però també s’ha de saber utilitzar per a aprendre i aquesta és la feina que hem de fer plegats, professorat i alumnat.
S’implicaran més en la seva educació, amb ordinadors que amb llibres? L’alumnat d’ara ha jugat des de petit amb jocs d’ordinador, està acostumat al món digital. És una eina més propera i té moltes més possibilitats que un llibre de text. Amb tot, com sempre, si no es vol aprendre, ja no depèn de l’eina. És probable que l’any que ve es facin servir en més cursos? Si el pla 1x1 tira endavant, s’anirà incorporant progressivament a tots els cursos. L’any vinent es farà a primer, segon i tercer d’ ESO. La resta de cursos treballen a l’aula d’informàtica unes hores, com s’havia fet fins ara. S’utilitza en totes les assignatures? Això ja depèn de cada professor/a. És ell/a qui decideix quan i per a què es fa servir l’ordinador. Amb tot, el potencial de la tecnologia digital fa senzill incorporar-lo des de totes les àrees d’una manera efectiva, sempre que la part tècnica funcioni. Per desgràcia, ens trobem que no sempre funciona tot, i el professorat ha de preparar diverses activitats per quan l’ordinador falla. Esperem que ben aviat es vagin resolent els problemes tècnics per a poder treballar a l’aula digital amb normalitat. En fer servir l’ordinador, el llibre perd importància? Totes les eines sumen, mai resten. Cal utilitzar-les totes per al que fan millor. El llibre de text digital té moltes possibilitats però encara ha d’evolucionar molt. Els professors ho tindran més fàcil o més difícil a l’hora d’avaluar? Al principi implicarà un canvi de mètode d’ensenyament respecte de quan tot es feia en paper. Caldrà integrar nous formats multimèdia (àudio, vídeo, hipertext) però el canvi més significatiu és un procediment més actiu per part de l’alumnat i menys transmissiu per part del professorat. Cal usar la tecnologia per a crear, col·laborar, comunicar, compartir coneixement per tal de preparar ciutadans que hauran d’aprendre de per vida. L’avaluació també haurà de ser diferent, doncs. Ha d’estar integrada en el procés d’aprenentatge com a eina de millora. Tenim un repte important davant i haurem de treballar plegats, família, alumnat i professorat per a aprofitar l’oportunitat de la tecnologia per a aprendre més i millor.
Hem d’agrair a la Sònia Guilana el seu ajut i el temps dedicat al nostre reportatge. Moltes gràcies! Ferran Arnau Hazim Manis Maria Casero
KST
Com és que has fet formació del projecte Educat 1x1? Treballo a temps parcial com a formadora de professorat pel departament d’Ensenyament des de fa uns anys. Tinc un interès especial en la integració de la tecnologia per a millorar els aprenentatges.
5
sobre l’alumnat
EntrEViStA A PEP EStEVE
Em dic Josep Esteve Calvo, però tothom em diu “Pep”. Vaig néixer el 2 d’agost del 1991 i visc a Vilanova de la Muga des de sempre, tot i què és a Castelló d’Empúries on he anat a l’escola i on he conegut els meus amics i amigues. Em definiria com un noi que toca de peus a terra.
A Mallorca, quantes hores diàries entrenaves i estudiaves? Les altres que et sobraven, a què les dedicaves? Durant aquests 2 anys i mig he entrenat cada dia exceptuant el dia després del partit. Fèiem entrenaments d’unes 2 hores més uns 45 minuts de gimnàs. El temps lliure l’utilitzava per cuinar, i la resta del temps per descansar tot el possible mirant la televisió, llegint, navegant per Internet i sobretot per dormir. Com és que has tornat de Mallorca? La tornada ha estat decisió meva. El club va tenir problemes econòmics que van repercutir en els més joves. Ens van apartar de l’equip. Jo vaig decidir tornar a casa ja que havia perdut una mica d’il·lusió pel futbol. Et va agradar poder passar aquesta experiència. No hi ha cap dubte, aquesta experiència ha estat un punt decisiu en la meva vida. Hi ha hagut un abans i un després de Mallorca. M’ha canviat la vida però sobretot la mentalitat. Així que sí, m’ha agradat molt passar aquesta experiència. A part del futbol, quins altres hobbies tens o tenies? De petit, anava en bicicleta i coses així de nen. Amb els anys vaig descobrir la gimnàstica i ara encara segueixo amb els mortals, flicflac, verticals i coses per l’estil. Finalment vaig decidir estudiar arquitectura i em passava el dia dissenyant coses, edificis, mobles i tot ho dibuixava en plànols detallats.
Quins serien els teus inicis en el futbol? Des de petit sempre havia estat molt mogut, tant que la meva mare em portava amb corretja a passejar. Als 4 anys em va preguntar si volia jugar a futbol amb els Esplais de Castelló, i així vaig començar. Vaig estar-hi fins als 12 anys, quan la F.E.F (Fundació Esportiva Figueres) em va fitxar. Amb 15 anys ja jugava amb els més grans del club a la categoria de 1a. catalana. Jo era el més jove de tota la lliga. L’any següent, amb 16 anys, vaig fitxar pel R.C.D Mallorca i hi he estat jugant fins a l’any passat.
Ara a quin equip jugues? Ara podria haver escollit altres equips de 2a. divisió B de Catalunya, però com que el futbol no significava prou per a mi, per fer un esforç tan gran em vaig decidir per tornar al Figueres, que és el que em queda més a prop de casa.
Quan vas començar a ser professional? Això va passar en fitxar pel Mallorca als 16 anys (l’any 2008) i encara segueix sent la meva feina. El futbol va passar de ser el meu hobbie a ser la meva professió.
Et pots permetre viure del futbol? I tant que sí! Jo sempre he estat en contra que un futbolista cobri milions, però amb el que em paguen jo puc viure realment molt bé i sense preocupacions.
El Mallorca et va contractar per anar a jugar-hi; ho tenies clar des del principi? El fet de ser el jugador més jove del Figueres va despertar l’interès de molts equips importants com el Barça, l’Espanyol, el Vila-real, el Real Madrid, i el R. Mallorca. A més aquell any vaig jugar amb la Selecció Catalana. Finalment els que van apostar per mi van ser el Barcelona i el Mallorca.
Des del principi la teva família ha estat d’acord amb la teva decisió i t’ha ajudat? La idea de tornar em va venir l’any passat (2009), però els pares em van animar per seguir lluitant. La meva mare em va donar el millor consell dient-me que m’ho prengués com una feina i res més, una manera de guanyar diners per després pagar-me els estudis, i així ho vaig fer. Ara ja puc pagar-me una carrera, així que he tornat a Vilanova de la Muga amb tota la meva família, que està molt contenta que hagi tornat.
KST
Quant temps va durar l’estada a Mallorca? Vaig signar un contracte de 4 anys i d’aquests 4, n’he complert 3.
6
Si haguessis de dir alguna cosa que vas aprendre durant aquest temps, quina seria? Vaig aprendre a fer moltes coses, ja que viure sol t’obliga a espavilar-te (cuinar, planxar, escombrar...). També he après a veure que no tot és el que sembla i a administrar bé els diners.
Com et vas adaptar? Vas aprendre a parlar català com la gent de Mallorca? Vaig tenir sort de que un dels companys de pis em va ajudar molt, després, ja tenia els meus propis amics. Vaig tenir una bona adaptació. Em va costar uns sis mesos dominar el català en la variant de Mallorca, però ara ”xerro es mallorquí sense problemes”.
Quins projectes tens per al futur? Bàsicament penso a anar a la universitat a estudiar alguna carrera que m’interessi (filosofia, psicologia o arquitectura). També tinc ganes de viure un temps per Àsia i USA, un per conèixer la cultura i l’altre, per dominar la llengua anglesa.
Moltes gràcies Pep!
Sobre l’alumnat
Treballs de recerca premiats E
ls treballs de recerca són uns treballs d’investigació que ha de realitzar tot l’alumnat entre primer i segon de Batxillerat.
Un treball de recerca està constituït per un conjunt d’activitats estructurades i orientades a la investigació, sobre un tema escollit i acotat, en part, per l’alumne mateix. Això suposa, en molts casos, la realització d’activitats de camp (enquestes, experiments, muntatges, visites...) i no només d’activitats de recerca bibliogràfica. El treball de recerca pot estar emmarcat dins d’una matèria o pot ser interdisciplinari. L’han de fer tots els alumnes de Batxillerat de l’institut, preferentment durant el segon curs del cicle, o durant el tercer trimestre del primer curs. Equival a dos crèdits del currículum (70 hores) i representa el 10% de la qualificació final del Batxillerat. La seva durada depèn del calendari prèviament establert. En la realització del treball de recerca, cada alumne/a comptarà amb un professor/a - tutor/a que l’orientarà i en farà el seguiment. En resum: ·És una petita investigació. ·Pot estar emmarcat dins d’una matèria o pot ser interdisciplinari. ·Està dirigit per un professor/a - tutor/a. ·Equival a 2 crèdits i representa el 10% de la qualificació final del batillerat. ·Es presenta per escrit i oralment. ·S’avalua tenint en compte l’actuació durant la realització del treball, l’informe escrit i la presentació oral.
PREMI DE LA UDG
2n PREMI DE l’IAEDEN
Determinació del contingut residual de nitrits en fuets
Els microorganismes dolça
Autor: Laura B. Penkert
Autor: Oriol Llorà Batlle
Tutors: Anna Maria Ortega i Martí Roura
Tutors: Assumpció Aurich Costa i Pere Amat Pallisera
d’aigua
A l’hora d’escollir un tema per al treball de recerca, m’he
Els objectius principals del treball són: conèixer la comunitat
basat que tingués alguna relació amb la química, o ciència en
microscòpica de la Muga i observar els canvis que s’hi pro-
general, ja que des de sempre m’ha agradat aquest camp. A
dueixen per efecte de l’estiatge.
més, tenia pensat estudiar alguna carrera que hi estigués relacionada, i la química alimentària em semblava molt inte-
Els mostreigs es van realitzar de la mateixa manera per as-
ressant.
segurar així que les condicions fossin les mateixes i obtenir uns
El treball sobre la determinació de nitrits estava proposat des
resultats comparables. En acabar els mostreigs es va procedir
del Departament de Química i tenia la curiositat de conèixer
a la classificació dels organismes trobats i realitzar-ne les
per què s’utilitzen.
fitxes, que inclouen una fotografia de l’organisme, les mides i
Els nitrits són un tipus d’additius alimentaris que actualment
(tant per u). Llavors es van analitzar els resultats i es van ex-
s’utilitzen molt en productes carnis. Per tant, és un tema ac-
treure les conclusions.
l’abundància relativa de l’espècie respecte de la comunitat
tual, i em semblava interessant saber-ne una mica més. Un altre tema que em preocupa és la seguretat alimentària,
Tots els canvis observats en la comunitat microscòpica són una
perquè és bàsica en la producció d’aliments avui dia i ge-
resposta a l’augment del cabal que hi va haver al setembre i
neralment se sap poc sobre l’ús d’additius, que és ampli i com-
en canvi de a-mesosapròbia a B- mesosapròbia, és a dir, de
plex.
força contaminació a contaminació moderada.
analític que normalment no s’utilitza a les classes de batxillerat: el mètode espectrofotomètric, i el treball sobre els nitrits m’ho permetia.
KST KST
També he valorat la possibilitat de poder realitzar un mètode
7
agenda
F
òrum de treballs de recerca
Segons diu el senyor Agustí Brunyol Roman, director de l’INS Cap Norfeu de Roses, “el Fòrum de Treballs de Recerca és un sincer acte d’homenatge a tots els alumnes de Batxillerat que han acollit el repte amb il·lusió i dedicació, juntament amb els seus tutors de recerca, col·laboradors externs i familiars, alhora que facilita l’intercanvi i difusió d’experiències”. Els Treballs de Recerca que han participat en el 2n Fòrum de l’Alt Empordà de l’INS Castelló d’Empúries, han estat els de l’Oriol Llorà (Estudi dels efectes de l’estiatge sobre la comunitat microscòpica de la Muga) i de la Cèlia Garcia (Freud i la interpretació dels somnis).
F
òrum de filosofia
El Fòrum de filosofia és una trobada d’alumnes de diversos instituts de l’Alt Empordà (Roses, Castelló i L’Escala) de 2n de Batxillerat, en commemoració del dia mundial de la filosofia creat per la UNESCO el tercer dijous de novembre, quan suposadament van matar Sòcrates. És una jornada reivindicativa i de celebració de la necessitat de la filosofia per a la societat. Es va començar a fer l’any passat a Roses i aquest any ho hem organitzat des de l’INS Castelló d’Empúries. La intenció és anar rodant i celebrar-ho cada any en una ciutat diferent. Hem acollit uns 120 alumnes al teatre municipal de Castelló i a la sala gòtica. Va ésser el dia 17 de desembre (perquè el dia de la UNESCO coincideix amb dates d’exàmens dels estudiants de 2n de Batxillerat) durant tot el matí. De la jornada cal destacar la presència del filòsof Xavier Rubert de Ventós.
D
ia mundial sense tabac
Amb motiu del "Dia Mundial Sense Tabac" –celebrat el 31 de Maig per iniciativa de la Organització Mundial de la Salut (OMS) amb la finalitat de sensibilitzar la població sobre els possibles danys per a la salut que implica el seu consum-, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Figueres, han organitzat el 9è Concurs Comarcal de Cartells, promogut entre els alumnes d'ESO de tots els IES de la comarca. El lema d'aquesta edició ha estat "Gènere i tabac, la promoció del tabac adreçada a les dones".
KST
Han participat un total de 156 alumnes d'ESO, procedents de quatre instituts de la comarca (Alexandre Deulofeu i Olivar Gran, de Figueres, Castelló d'Empúries i El Pedró, de l'Escala). El cartell guanyador del concurs ha estat el de Marina Torrington, de l'IES Alexandre Deulofeu. També s'han atorgat dos accèssits que van rebre les estudiants Anna Camós i Victòria Morales, de l'IES de Castelló d'Empúries i de l'IES Olivar Gran. El lliurament dels premis va tenir lloc a la seu del Consell Comarcal de l'Alt Empordà.
8
El cartell guanyador, juntament amb els dos finalistes, s'han utilitzat com a base per a l'elaboració de materials educatius relacionats amb el tema del concurs, que han estat distribuïts per tots els centres educatius de la comarca durant aquest curs acadèmic.
els nostres pobles
ENTREVISTEM LA ROSER JULIÀ, BIBLIOTECÀRIA
“El nombre d'usuaris de la biblioteca va augmentant progressivament” En què consisteix la feina de bibliotecària? La feina de bibliotecària consisteix a seleccionar nou fons per a la biblioteca (adquisició de llibres, DVD's...), catalogació i organització d'aquest fons, recollir estadístiques i realitzar memòries i informes, organitzar activitats de foment de la lectura i de dinamització cultural (hora del conte, club de lectura, xerrades, etc.), programar i realitzar activitats dirigides al públic escolar (visites guiades a la biblioteca), atenció al públic per resoldre demandes d'informació, etc.
A quins altres llocs ha treballat? Mentre estudiava vaig realitzar feines diverses (dependenta, classes particulars, enquestadora...) i abans de començar a treballar a la biblioteca, treballava a l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries.
Des de quan hi ha biblioteca a Castelló d'Empúries? Des del 2 de febrer del 1997.
Quanta gent hi treballa? Hi treballen 5 persones.
Quins serveis ofereix? a) Consulta a sala b) Préstec de documents (llibres, revistes, CD's, DVD's etc.) c) Préstec interbibliotecari (amb altres biblioteques) d) Consulta premsa local, nacional i internacional (diaris del món) e)Servei d'accés a serveis d'ofimàtica i internet f) Servei Wi-Fi. Activitats de promoció cultural i de foment de la lectura
Quanta gent utilitza els seus serveis? L'any 2009 la biblioteca va tenir 38.940 visitants, 11.069 usuaris van utilitzar el servei “d'ofimàtica i Internet” i es van prestar 23.626 documents.
Qui la va fer servir més, gent gran o gent jove? Quines diferències hi ha en el treball i l'actitud? A la biblioteca hi ha gent de totes les edats i més o menys el nombre de persones adultes i joves que usen els nostres serveis es força similar. El que canvia són els usos que en fan: els joves utilitzen molt més els serveis informàtics i usen la biblioteca com a punt de trobada i lloc d'estudi, mentre que les persones adultes fan un ús major del servei de préstec (tant de llibres, com de DVD's) i en línies generals passen menys temps als espais de la biblioteca.
Quin tipus de llibres hi ve a consultar més la gent? El tipus de llibre que es presten més són les novel·les i el conte infantil, seguit dels còmics per a adults i per a infants. Per matèries, les seccions que tenen més sortida són la secció d'idiomes (recursos per a aprendre idiomes), de viatges i de medicina. Destacar que el préstec de materials audiovisuals és molt elevat. Durant l'any 2009 es van prestar 7.958 audiovisuals, tendència que s'està produint arreu de les biblioteques. Esteu satisfets amb el treball que s'hi fa? Estem satisfets perquè el nombre d'usuaris va augmentant progressivament: cada any hi ha més usuaris que utilitzen els serveis de la biblioteca de Castelló i que els valoren positivament. Quants carnets de préstecs teniu? Al 31 de desembre de 2009, 2.587 persones de la població tenien el carnet fet de la biblioteca de Castelló d'Empúries, tot i que també tenim usuaris amb carnets d'altres biblioteques.
Qui paga tot el material necessari per a la biblioteca? La biblioteca Ramon Bordas i Estragués es troba dins el Sistema de Lectura Pública de Catalunya, i això suposa que alguns dels recursos de la biblioteca són finançats per la Generalitat de Catalunya, altres per la Diputació de Girona i la resta per l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, que és qui assumeix el major cost de la despesa.
En què creu que es pot millorar la biblioteca de Castelló? Es pot millorar la col·lecció de la biblioteca: som una biblioteca força nova i encara no tenim un fons quantitativament i qualitativament adequat.
Fa molts anys que és en aquest edifici? Aquest edifici es va inaugurar l'1 de juliol de 2006.
Moltes Gràcies Roser per concedir-nos aquesta entrevista. Amber Crowe Evelyn López Anna Berral
KST KST
E
m dic Roser Julià Baduà i vaig néixer a Castelló d'Empúries. Primer vaig estudiar geografia, però més tard vaig conèixer el món de biblioteques i em va apassionar. Va ser llavors quan vaig decidir posar-me a estudiar la llicenciatura de Documentació, per poder dedicar-me laboralment al món de les biblioteques.
9
l’alumnat expressa
rut Gibert Laura Soria
Emma Malet
SobrE ELS orDinADorS Els alumnes de primer i segon treballen a partir d’aquest curs amb ordinadors i la resta de l’alumnat, és a dir, els alumnes a partir de tercer, no podrem optar-hi fins que arribem a la universitat. No ens sembla just! LES VACAnCES En EL noStrE SiStEMA EDUCAtiU Si comparem el nostre sistema educatiu amb el d’un altre país, per exemple França, ens troben que nosaltres tenim dos mesos i mig de vacances a l’estiu i ells, cada dos mesos tenen dues setmanes de vacances. Sembla que és més lògic repartir les vacances a cada trimestre que compactar-les totes a l’estiu. Alguns professors del nostre institut diuen que no pot ser perquè no tenim aire condicionat i si haguéssim de venir a l’estiu faria massa calor per fer classe.
Anaïs Alavedra Meritxell romans
CAnViS DE CiCLE Cada inici de curs, la majoria dels alumnes que comencen un nou cicle pateixen un procés d’adaptació. Tots opinen que és un canvi de ritme bastant gran, i que cal posar-s’hi! CAnVi DE CALEnDAri Aquest curs, en contra del que pensi molta gent, s’ha començat l’institut una setmana abans del que era habitual, cosa que ha trastocat calendari de vacances, rutines dels alumnes, de professors i de pares i avis. També s’han hagut de modificar programacions i activitats del curs. Però a canvi farem una setmana de vacances al febrer, que serà tota una novetat. Anirem a esquiar? Anirem de viatge? O ens quedarem a casa mirant la televisió?
KST
tALLEr DE DEUrES L’any 2006, a través del pla de millora de l’institut, es va crear un taller de deures. Aquest taller busca un perfil d’alumne amb ganes de treballar, però a qui li costa molt organitzar-se, saber com i què estudiar. Es fan deures, es preparen esquemes i resums per als exàmens. Les places són limitades (no n’hi ha per a tothom); per això és obligatòria l’assistència. Aquest any el taller va començar el 14 d’octubre i es fa tots els dilluns i els dijous de 16:30 a 18:00. Hi ha dos grup de 20 a 25 alumnes, com a màxim. Un alumne hi pot accedir a partir de la recomanació del seu tutor o de l’equip docent i/o si els pares ho demanen. Des de fa dos anys el taller només és a les tardes i els pares s’han de fer càrrec de recollir els alumnes. I s’ha suprimit el taller del migdia.
10
L’alumnat expressa
Francisco Javier Jiménez
entreteniments
UI ÉS QUI?
Q L LABERINT
E
T
B
> Quina és l’estació que agrada més a les vaques? Fàcil, les vacances! > Sabeu quina és la malaltia de l’ 1 + 2? Estrès. > S’obre el teló i es veu un extraterrestre anant a peu. Com es diu el poble del Vallès Oriental? Sense l’ovni.
KST
RES ACUDITS PER PLORAR DE PENA
USCA LES DIFERÈNCIES
11
OSALTRES TAMBÉ HEM VOLGUT PARTICIPAR EN LA MARATÓ NOSALTRES TAMBÉ HEM VOLGUT PARTICIP