Poetes que caldria conèixer
Institut Cristòfol Despuig Tortosa, 2020
Us presentem catorze de poetes en actiu a finals del segle xx que han estat oblidats, negligits, maleïts, marginats (o que són poc coneguts) i que caldria conèixer. Alguns van morir massa joves, d’altres van arribar als cent anys. Si no n’hi ha més, és perquè no n’érem prou. De cada poeta trobareu una imatge seua, una biografia molt breu, el text d'un poema i tres enllaços a Internet perquè pugueu llegir més textos, veure un àudio o un vídeo on se'l pot escoltar o pugueu saber-ne més informació. Bona lectura!
Treball realitzat per Jordi Lendines, Rafel Llasat, Xavi Marcoval, Miquel Marsà, Aina Masip, Andonie Muñoz, Anna Pruñonosa, Roc Robres, Íker Roselló, Ian Sava, Pau Simó, Aleix Subirats, Álvaro Viñas, Malaika Zarif.
Institut Cristòfol Despuig Tortosa, març 2020
Joana Raspall 1913-2013 Guillem Viladot 1922-1999 Blai Bonet 1926-1997 Francesc Garriga 1932-2015 Miquel Bauçà 1940-2005 Carles H Mor 1940-2016 Antònia Vicens 1941 Damià Huguet 1946-1996 Biel Mesquida 1947 Enric Casasses 1951 Andreu Vidal 1959-1998 Dolors Miquel 1960 Josep Pedrals 1979 Anna Gual 1986
Joan Raspall va néixer l’1 de juliol de 1913 a Sant Feliu de Llobregat i va morir el 4 de desembre de 2013 amb cent anys complits. Durant tota la seva vida va escriure moltes obres diferents: diccionaris, poesia infantil, poesia per a adults, novel·les i diferents obres de teatre infantil i adult. Entre els premis que va guanyar podem destacar la Creu de Sant Jordi que va rebre al 2006. Alguns carrers i places tenen el seu nom a Sant Feliu de Llobregat, Gèlida i a Lleida.
Per a saber-ne més.
Podries Si haguessis nascut en una altra terra, podries ser blanc, podries ser negre... Un altre país fóra casa teva, i diries "sí" en una altra llengua. [...] Podries llegir contes i poemes, o no tenir llibres ni saber de lletra. Podries menjar coses llamineres o només crostons secs de pa negre. Podries... podries... Per tot això pensa que importa tenir les mans ben obertes i ajudar qui ve fugint de la guerra, fugint del dolor i de la pobresa. Si tu fossis nat a la seva terra la tristesa d'ell podria ser teva.
Escolta’l. Llegeix-ne més.
Guillem Viladot i Puig va nàixer a Agramunt, l’any 1922 i morí a Barcelona el 1999. Narrador i poeta, havia estudiat farmàcia i va exercir la carrera a la seva vila nadiua. Com a creador va mostrar una actitud dissident i marginal enfront de les diverses formes de poder. En són una mostra les novel·les La cendra (1970), L'amo (1980), Autobiografia de Déu (1998) i moltes altres. La seva obra poètica és experimental i va des de la poesia visual a la prosa poètica.
Per a saber-ne més.
La mort de la Pepa Els meus dits ja tenen pau de cera La porten cap al recinte mut a ser silenci de clot. Ciris cremen neguits de verge donzella. Carrers recullen flaires de sucs vaginals marcits. Fondes arrels obren còfies famolenques d'ella. Tot va cap al seu destí cucós. I s'ha tornat cendra la veu, i silenci la paraula. La Pepa s'ha mort; la virtuosa Pepa, la Pepa de missa de sis, cent avemaries i mitja hora de braços en creu. Pobra Pepa, dejuna de matrimoni i relliscades! La seva virtut ja és terra d'escudelles, Sota els xiprers, un cuc, impúdic i barroer, li ha trencat l'himen. Escolta’l. Llegeix-ne més.
Blai Bonet va néixer el 1926 a Santanyí (Mallorca), on va morir el 21 de desembre del 1997 (als 71 anys). Va guanyar diversos premis importants, com ara el premi Sant Jordi de novel·la (1956), el premi de la Crítica de poesia catalana (1962 i 1987), el Premi Lletra d’Or (1988), la Creu se Sant Jordi (1990) i el premi Ramon Llull (1998). Els seus llibres de poesia són L'Evangeli segons un de tants, Premi Carles Riba 1962, Cant de l'arc (1979), El jove (1987), Nova York (1991), etc.
Per a saber-ne més.
Foc d’aucell La llibertat és una cantata a la llibertat. Si es creu, o mana creure que és més que un cant, és perquè tan sols no és un càntic. La llibertat també ha de ser una cançó de poble. La llibertat no és, just dura el temps en una rosella dels Segadors. Qui cala foc a l'aucell del desig és el misteri. El misteri de l'amor és el temps, com el misteri de la llibertat és el temps que dura el seu cant, perquè l'amor fet i la llibertat són el mateix càntic. El plaer de l'amor fet és una cantata a l'amor. No és l'amor. La llibertat és just un himne a la llibertat. No és la llibertat. Veig que no ho creus. Saps per què? Tu voldries ser lliure, però que no et passés res, i res és massa poc, talment com tot són massa coses...
Escolta’l. Llegeix-ne més.
Francesc Garriga va néixer el 26 d’abril de 1932 a Sabadell. Va ser poeta i professor. El reconeixement literari li arriba en els anys de maduresa i és en aquesta època quan publica la majoria dels seus títols recollits al llibre Cosmonauta. Obra completa (2017). Va obtenir diversos premis, entre ells, l’Englantina d'or als Jocs Florals de Barcelona, per La nit dels peixos (2004), Premi Cavall Verd-Josep M. Llompart, per Ragtime (2012)i el premi Carles Riba de poesia, Tornar és lluny (2012).
Per a saber-ne més.
Tornar és lluny (mostra) De mi a mi quin llarg viatge! que inútil sense tu, sense un nosaltres. recull la llum si encara és clar.
Escolta’l. Llegeix-ne més.
Miquel Bauçà Ferrer va néixer l’any 1940 a Felanitx (Mallorca). Va ser reconegut com a poeta des de molt jove amb Una bella història (1962) i, sobretot, des de la publicació de l'Obra poètica 19591983 (1987). Bauçà alterna la poesia i la narrativa fins a la publicació d'El Canvi (1998), punt culminant de la seva obra. Va escriure llibres de narrativa com Carrer Marsala (1985), Premi Ciutat de Barcelona, L'estuari (1990), Premi Sant Joan de narrativa i Premi Crítica Serra d'Or de novel·la, etc.
Per a saber-ne més.
Si una tarda... Si una tarda plou la tristesa i lluen sota el baf les carrosseries dels cotxes, tot creuant els semàfors, el fang i el fàstic de la ciutat humida; si una tarda un surt cansat de fer feina i plou, i plou la tristesa i plou tant que els cecs s'arrufen sota els portals dins la seva ceguesa, com pot un aguantar els ulls de les nines boges, els ulls de les nines lletges! La letargia, la tarda, la pluja, la pena, l'esfondrament general, el neguen tant a un, que un s'aferra, a on sigui, a una cançoneta grisa i d'amor, brufada d'esperit.
Escolta’l. Llegeix-ne més.
Carles Hernández i Mor, més conegut pel seu nom artístic Carles Hac Mor, va néixer a Lleida l’any 1940 i ca morir a Sant Feliu de Guíxols el 27 de gener de l’any 2016. Destaquen en poesia i narració pel seu caire avantguardista. Tu'm és no'ms (1977), Anar i tornar (1979, amb Eugènia Balcells), Agoc (1981), De tranuita (1983), Un pedrís de mil estones (1992) i S'ha rebentat l'hospici (1992), són alguns dels seus llibres.
Per a saber-ne més.
Quina desbràcia! Que esborronador! Quina capvuitada la d’aquest poeta que s’ha posat a dormir i somnia els camins del super-ego tot gemegant: Que campi pertot la significança: que fins els somnis siguin interpretats!
Escolta’l. Llegeix-ne més.
Antònia Vicens i Picornell va néixer el 27 de març del 1941 a Santanyí, Mallorca. És una escriptora de novel·les i reculls poètics. El primer llibre que va publicar va ser Banc de fusta al 1980, que va rebre un premi a Cantonigròs de narrativa. Després també va guanyar el premi de Sant Jordi per la novel·la 39º a l'ombra”, i amb Quilòmetres de tul per a un petit cadàver va guanyar el premi Llorenç Villalonga, entre mots altres Després de’escriure novel·la, ara escriu poesia: Lovely (2009), Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015), Tots els cavalls (2017), Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre (2020) i Pare què fem amb la mare morta (2020). Per a saber-ne més.
Entre ombres no hi puc... Entre ombres no hi puc viure m’ofeguen enmig d’espelmes tampoc en canvi amb la culpa hi puc dormir. No sé a on descansen les ànimes dels ocells plora l’amiga n’he vist un esbart damunt el llit de Diable però no podran quedar-se gaire temps hauràs d’aclarir els llençols la culpa possiblement ve per mar ja no es pesquen peixos vius.
Escolta-la. Llegeix-ne més.
Damià Huguet Roig va néixer a Campos, Mallorca, el 10 de juny de 1946 i va morir el 19 de juliol de 1996 també a Campos. Poeta i editor, aa publicar una vintena de llibres de poesia, entre ells, Cinc minuts amb tu (1973), Premi Les Illes d'Or, Ofici de sord (1976), Els calls del manobre (1984), Guarets a l'alba (1987), Premi Pompeu Fabra, Les flors de la claror (1996), etc. Amb Les fites netes va guanyar el Premi Crítica Serra d'Or de biografies i memòries 1997.
Per a saber-ne més.
Darrera aquest callar hi ha inconformisme Demà potser ens conformem amb un tassó de ginebra o un crit de Pasolini, que també engata, però mai no assacia. La resta serà literatura, religiosa o pornogràfica, tant se val, encara que En Pavese, ara que hi penso, val la pena de tenirse en compte, com En Bach, la temperatura, i els tons obscurs. Si no plou i és diumenge vindran daneses a la plaça major que obriran les cuixes davant la lluna del poble, i els taverners, botiguers de la punyeta, gatassos, verds de menta, tacats de suc, hauran de tancar les portes del tasser i les botelles d’aiguardent. Riurem de fàstic, espatarrats. Ens curarem els vicis amb altres vicis. Els rancors amb manies. Haurem encetat altres quimeres. Follarem violes clementines...
Escolta’l. Llegeix-ne més.
Biel Mesquida Amangual va nàixer a Castelló de la Plana el 9 de gener de 1947. És escriptor, poeta i professor universitari mallorquí. Es va donar a conèixer l'any 1973 quan guanyà el Premi Prudenci Bertrana amb la novel·la L'adolescent de sal, però el llibre no es va poder publicar fins al cap de dos anys per problemes de censura. El 1974 va escriure el llibre de poemes El bell país on els homes desitgen els homes, que no tampoc es va poder publicar fins a 1985. Mesquida va ser un dels primers escriptors que es van atrevir amb la temàtica gai a l'Espanya de la transició. Per saber-ne més.
Dea ex machina No et pensassis, moneta, que enganyes ningú amb la cal·ligrafia aplicada dels teus poemes. Cal·líroe, vols desfressar una veritat que et desfavoreix: la imperfecció de tes formes. Dit en paraules més clares, reina: el teu mal cap paralitza qualsevol tremolor del vers i els sonets que publiques perboquen avortons que, impúdica, i això és un amoret, deixes descomponent-se davant els ulls d'un desert de Lectors. Feliçment.
Llegeix-ne més. Escolta’l.
Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 9 de març de 1951) és poeta, rapsoda i traductor. Ha publicat una trentena de llibre de poesia com ara La cosa aquella (1991), Premi de la Crítica Serra d'Or, No hi érem (1993), Calç (1997), Premi Carles Riba, D'equivocar-se així (1997), Premi Ausiàs March (1997), El nus la flor (2018), Premi de la Crítica Catalana de poesia i Premi Lletra d'Or, etc. A més a més, ha rebut el Premi Nacional de Cultura de Literatura (2012) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Per a saber-ne més.
Venjança A dins del pit jo hi tinc punyals de coloraines clavats als troncs dels pins cridant venjança! Ben lluny s'emporti el crit la tramuntana. Avall, camí del mar, la terra es fa més aspra, hi ha marges recremats i una barraca i els dos dragons gegants guardant la cala. El boig ferit de por s'asseu arran de l'aigua fent rigalets, amor, amb pedres planes que fan sis o set bots i santes pasqües.
Escolta’l. Llegeix-ne més.
Andreu Vidal Sastreva néixer el 1959 a Palma (Mallorca) i va morir el dia 20 d’agost de 1988, a la seva ciutat natal, als 39 anys. Li encantava posar-ho tot en qüestió; era un magnífic polemista, pel pur plaer de la discussió i de la paraula. Els seus poemes són difícils de traduir per les seves idees, per la seva musicalitat trencada. Va publicar els libres de poesia Necròpsia (1984), Premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de Poesia, Els dies tranquils (1988), L'animal que no existeix (1993), Premi Carles Riba de poesia, etc.
Per a saber-ne més.
Necròpsia Repòs ara ací, sota el gran salze, immòbil com el mot que sóc, damnat a odiar el vast ordre de les coses, l'exacte i precís devenir. Set són els homes que defensen Tebes. Set són els homes que assetgen Tebes. A l'altra banda de l'espill la calç es gangrena. M'ofrenes les set parts de l'espasa, talment bisturí espurnejant sota la claror lunar.
Escolta’l. Llegeix-ne més.
Dolors Miquel Abellà és una poeta catalana nascuda a Lleida (Segrià) el 18 de juliol de 1960. La seva aparició a la literatura catalana comença cap a la segona meitat dels anys 90. AHa publicat nombrosos llibres de poemes i ha rebut també molts premis, entre ells, el Premi Rosa Leveroni de poesia, per El vent i la casa tancada (1989), el Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater, per Missa pagesa (2006), el Premi Ausiàs March de Poesia, per El guant de plàstic rosa (2016) i el Premi Crítica Serra d'Or de poesia i Premi de la Crítica de poesia catalana, Ictiosaure (2020). Per a saber-ne més.
Mos de gat El costellam de l’esquelet del poema no pot suportar aquest batec bantú, xulú del nostre cor. La sang, a rierades, corre per les temples. La paraula se’ns torna a palmell fred de mà. El vers arrampat al naixement de la bragueta. Jo sóc un poema vaginal. Tu ets una verga poètica. Això és amor. El Sena ho sap. No sé parlar. No puc dir res. Tinc la llengua paralitzada a la teva boca. Sóc un animal ajaçat dins del jóc de la teva boca. Sóc un animal assedegat de l’aigua de la teva boca. Tot el món per una dolça construcció del Nosaltres en l’Un. El món ho sap. Això és l’amor. Tam-tam antics a la selva de les venes. L’esquelet del poema no pot suportar aquesta embranzida. Defalleix sense ser ni no ser. Ja no tinc veu. Et tinc ben meu. Tu i jo ho sabem. Això és l’amor.
Escolta’l. Llegeix-ne més.
Josep Pedrals va néixer el 13 de gener de 1979 i és poeta i rapsoda. Des de 1997 es dedica a dur la poesia als escenaris, treballant sobretot la sonoritat. Ha actuat per tot Europa, Àsia (Japó) i Amèrica (EUA, Mèxic, Brasil, Nicaragua, Guatemala ...), comptant els recitals a milers, en tot tipus de festivals i cicles. Ha publicat, entre altres libres, una trilogia integrada per El furgatori (2006), El romanço d’Anna Tirant (Lletra d'Or, 2013) i Els límits del Quim Porta (Premi Ciutat de Barcelona 2018), on combina narrativa i poesia.
Per a saber-ne més.
L'amor que et dic és sols d'un dia: entre tu i jo només follia. Química pura, passi el que passi: hidrogen, liti, sodi, potassi...
Escolta’l. Llegeix-ne més.
Anna Gual va neíxer a Vilafranca del Penedès el 1986. Ha publicat diversos poemaris, entre els quals destaquen Implosions (2008), L'ésser solar (2013), Símbol 47 (2015) i la trilogia formada per El Tubercle (2016), Altres semideus (2019) i Ameba (2020). Al 2020 surt a la llum Innombrable, una antologia bilingüe castellà-català de tota la seva obra poètica, traduïda al castellà per Miriam Reyes. La seva poesia està traduïda a l’anglès, francès, castellà, gallec, rus, croat, portuguès i italià.
Per a saber-ne més.
Esborro però m’ho quedo Escriure com un animal. Escriure com l’animal. Escriure animalment. Escriure l’animal. Escriure l’ànima animal. Escriure’m l’ànima. Reescriure’t des de l’ungla que forada.
Escolta-la. Llegeix-ne més.