Poetes de casa nostra
Institut Cristòfol Despuig Tortosa, 2021
Us presentem quinze poetes en actiu nascuts o nascudes al Baix Ebre i Montsià que cal que coneguem: són poetes que viuen prop de casa nostra. Comencem pels més joves i acabem amb alguns ens han deixat fa poc. No n’hi ha més, perquè no érem prou gent. Visca la poesia!
Treball realitzat per Fatima Abdelghani, Mariona Aixalà, Pau Albesa, Sergi Algueró, Óscar Blanch, Maria Bonet, Gisela Castilla, Clara Domingo, Pau Duran, Ilyass En Nouny, Marina Favà, Paula Folch, Elsa Franch, Oriol Gombau i Luís Arturo Herrera.
Institut Cristòfol Despuig Tortosa, març 2021
Eduard Carmona 1982 Yannick Garcia 1979 Joan Todó 1977 Carme Cruelles 1971 Andreu Subirats 1968 Marià Lleixà 1964 Cinta Massip Bonet 1961 Tomàs Camacho 1960 Ricard Martínez Pinyol 1959 Albert Roig 1959 Josep Ramon Roig 1956 Zoraida Burgos 1933 Gerard Vergés 1931 - 2014 Jesús Massip Fonollosa 1927 Manuel Pérez Bonfill 1926 - 2018
Eduard Carmona va nàixer a Deltebre l’any 1982. És poeta i rapsoda i es dedica al món de la comunicació. Entre els seus mèrits hi ha el d'haver-se inventat la paraula 'Bouesia', que dóna nom a un festival multidisciplinari, nascut el 2005 a Deltebre i del qual ell n'és part activa. Té un llibre de poemes publicat, El llibre dels errors (2010). Juntament amb uns amics músics, va crear el grup Recitals a domicili, que oferia vetlades poètiques en pisos particulars de Barcelona a canvi simplement del sopar.
Per a saber-ne més.
Bleix deixar una pedra en una riba que creixi el torrent que creixi el torrent molt que creixi tant que la gent s'ennuegui que ningú no respiri metre duri la torrentada que ningú no es mogui mentre duri la torrentada que tothom tingui por durant la torrentada que tothom tingui molta por durant la torrentada que la torrentada s'acabi que la gent respiri quan la torrentada s'acabi que ningú no estigui quiet quan la torrentada s'acabi que ningú no tingui por quan la torrentada s'acabi que ningú no tingui gens de por quan la torrentada s'acabi que la pedra no s'hagi mogut de la riba
Llegeix-ne més. Escolta’l.
Yannick Garcia i Porres va nàixer el 1979 i és d’Amposta. És escriptor, intèrpret, traductor i corrector d’editorial. Ha rebut diversos premis al llarg d’aquests últims anys. De poesia va guanyar el Premi de Poesia Gabriel Ferrater amb De dalt i de baix (2003). Pel que fa a la narrativa, va rebre el Premi Vila a l’Ametlla de Mar amb la seua primera narració, Barbamecs (2011) i més tard va publicar un conjunt de relats titulat La nostra vida vertical (2014), del qual resultar guanyador del Premi Documenta 2013.
Per a saber-ne més.
De dalt i de baix (fragment) Mai no pensem que la salabror dels enamorats allargui la mà i ens arribi a impregnar. Som culs de mal seient, tenim la sella mal collada, i ens seria tan senzill de relliscar del llom del sofà, que, en tocar el terra, tindríem la bromera marina ben amanida.
Llegeix-ne més. Escolta’l.
Joan Todó Cortiella va nàixer a la Sénia el 2 de abril de 1977. És un poeta i escriptor. Va estudiar Teoria literària i Literatura comparada a Barcelona. Un cop finalitzats els estudis va emprendre la seva carrera literària a Barcelona. Ha publicat dos reculls de poemes, Los fòssils (al ras) (2007) i El fàstic que us cega (2012), i també el llibres de narracions com A butxacades. (2011) i Lladres (2016), etc. El seu darrer llibre és la Guia sentimental del Delta de l'Ebre (2018).
Per a saber-ne més.
Albada Palpentes blanques de les teues mans calcigant-me la galta, el cos que cec m’amera de fragants respirs. Baf que m’exalta quan et despertes, lent retorn al dia. Bauba malaptesa dels braços resseguint-me, a cient dels ulls que una lleganya emmalesa. La natja humida, si amb la llengua hi passo i hi bufo per glaçar-la. Els mugrons erectes si amb els llavis els amasso. Els dits. La matinada, que és més vella que l’anar a peu, ens demana cançons, i res: juguem amb ella.
Llegeix-ne més. Escolta’l.
Carme Cruelles Rosales va nàixer a la Ràpita l’any 1971 i és professora d’institut. Ha publicat diversos llibres de poesia, Com fileres de formigues (2017), Delta (2017), obra guanyadora del 5è Premi de Poesia Joan Teixidor d’Olot, i El naufragi de la llum (2019), premi Joan Guasp de Poesia de Consell. També ha publicat la novel·la juvenil La pols dels dies (2018).
Per a saber-ne més.
Taverna S’ha vestit de bruixot, regala plats de fang i estaca i sang de bou. Ens dibuixa sal a sobre les mans i omple el got de sàvies herbes. Fa temps va tindre mare suïcida i els ulls de nen se li van afamar. Prop de l’esplanada d’aquesta plaça s’alça el paret de sant Pere. S’intueix que el món es reclou fora dels murs, a dintre hi ha massa foscor i els llums son tènues així com les copes de beuratges antics. Taverna de parelles plenes de silenci que tenen l’aspecte de ser observats a tot i ser invisibles a l’ull humà. A la plaça, s’hi troben ben sovint, patinets voladors que sembla que s’amaguen de les mares suïcides prop dels ulls nus.
Llegeix-ne més. Escolta-la.
Andreu Subirats Aleixandri va nàixer a Tortosa el 1968 i actualment és professor de secundària. Les seves obres s’han donat a conèixer en els últims 15 anys a través de recitals. Ha col·laborat en diverses antologies i també ha publicat amb l'editorial LaBreu Edicions els poemaris L’ull entorn i Galtes de perdiu. Destaca també com a traductor per la traducció del francés al català de Les Balades de François Villon, que li va fer guanyar el premi “Mots Passants 2011” de la UAB.
Per a saber-ne més.
Des de dins Me costarà molt dir-ho des de dins, potser hauré d’inventar una llengua nova i qui sap si podré passar la prova de dir-la remorejant dalt dels cims. Me costarà molt dir-ho als mesquins que van de palau i estan a la cova, o a aquells que tothora estenen la roba, als llogrers que creuen ser paladins i als que criden pel carrer en lluna plena, també als que s’amaguen quan surt lo sol o als que van nus pel carrer Petritxol. ¿Com los diré que valia la pena sentir-se ben tocat per l’oratjol, si hi ha qui es baralla estant-se tot sol?
Llegeix-ne més. Escolta’l.
Marià Lleixà va néixer a Mas de Barberans al 1964. És llicenciat en Filologia Catalana professor d’institut. Ha publicat tres llibres de poesia: Si véns abans de l'alba (1992), Camins d'escata: Cal·ligrafia d'una absència (1995) Sac de gemecs (2001). També ha publicat en diversos llibres col·lectius com Terres d’aigua (2004), Lletres de casa (2009) i Poesia a la frontera (2011).
Per a saber-ne més.
Si véns abans de l’alba (fragment)
Temps era temps que el vent de llebeig m'oferia sentor de gessamí i vessaven els meus somnis, i el paper, de pell adolescent i llavis tendres. De l'estança fosca i, del teu cos, absent, he arrencat les despulles —entre roba flairant— d'uns mots massa gastats de tant de dir-los i he mirat de rellegir la melangia a cada full de les cartes d'amor: secreta intimitat cremant-me els dits.
Llegeix-ne més.
Cinta Massip Bonet (va nàixer a Tortosa el 16 de febrer de 1961, filla del poeta i arxiver Jesús Massip i Fonollosa. És llicenciada en Filologia Catalana i DEA en Arts Escèniques. Ha creat més d’una vintena de muntatges poètics i ha editat mitja dotzena de discs d’entre els quals cal destacar El meu amor sense casa, basat en poemes de Maria Mercè Marçal i amb música de Toti Soler, i Per molts anys i bon profit, amb poemes de Miquel Martí Pol i música de Toti Soler (Premi Disc català de l’any 2000). La seva obra poética ha estat inclosa en diverses antologies i al llibre Amurada (2006). Per a saber-ne més.
Despunten albes Dins l’abraçada oculta del teu cor, amb fils de veu, concelebrem l’albada. Vora l’abisme pàl·lid del teu clos, segello amb foc la travessa de l’atlas. Sobre la duna blanca del teu tors, agafo el son acaronant la platja. Des del teu cos, com en suau llençol, aixeco el vol cap a l’alba sagrada. En l’al·leluia clara del teu pols, reescric en vers l’himne de l’ànima.
Llegeix-ne més. Escolta-la.
Tomàs Camacho Molina va nàixer el 3 d’octubre de 1960 a Ponferrada (Castella i Lleó). És escriptor i professor d’institut jubilat. Com a poeta, en català ha publicat Tons i temps (1999), Ikebanes d'aire (2000), Rotacions (2001), Àngels a terra (2001), K & O: poemes kaoistes (2003), etc. És el creador de la Mostra Oberta de Poesia a Alcanar des del 2010 i de diverses inciatives d’art postal.
Per a saber-ne més.
En favor de la poesia ...que ningú s’ha ferit per no llegir. Quico Pi de la Serra
No et prometo res si llegeixes poesia. La poesia, com la vida, és un camí. La teua vida, el teu camí. De vegades, els versos són un espill en el qual et veus clarament. Altres, els versos són foscos i t’internen en un món desconegut i plaent. [...] Hi ha versos divertits que et faran riure. Hi ha versos tristos que et faran plorar. [...] La poesia t’habita i encara no te n’has adonat. Hi ha poemes que no són de paraules. Hi ha poemes que són cantats. Busca-la i la trobaràs. Llegeix-ne més. Escolta’l.
Ricard Martínez Pinyol és natural de Tortosa, ciutat on va nàixer el 1959, i resideix a Mallorca. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i és poeta. Ha publicat diversos poemaris, com el quadern Disperses (1994), Les aigües secretes (1997), Abelles i oblit (2006), La verdor i l’absent (2008) i Arrels d’aire (2021). També ha publicat dos llibres d’artista: Espais (1995), amb poemes i fotografies, i Interval (1996), obra en què combina el gravat i la poesia i per la qual va rebre un premi de la Fundació Pilar i Joan Miró.
Per a saber-ne més.
Sense renou Sota la lluna, glaçada, la fondalada torna a reviure quan el cel de l’univers tot es concentra dins la conca futura, blanca mà teua. Lentament, lentament, sense renou els flocalls, boscos i camins embolcallen. Neu sobre neu, rastres del que ja no hi és i el que ha callat, veu de ningú, d’ales silenci. Lentament, lentament, sense renou, on comencen els instants, breus, les arestes brillen. El Cortal del Gral, la Cerdanya, 1/1/ 2002
Escolta'l. Llegeix-ne més.
Albert Roig Antó va nàixer a Tortosa el 28 de desembre de 1959. És poeta, assagista,dramaturg, traductor i professor de l'Institut de Teatre de Barcelona. Ha escrit llibres com Córrer la taronja, 19702001 (2002), A l’encesa (2007) i La tempesta (2011) i Els ulls de la gossa (2021). Els premis més importants que ha guanyat són el premi Ausiàs Marc, el Premi Carles Riba i el 6è premi de poesia dels Jocs Florals de Barcelona.
Per a saber-ne més.
Córrer la taronja (fragment) Anava vestida senzilla, Cames que estires sorprenents: Galtes que gra enllorda, bresquilla Que regla ha ablaït. Compliments O atendre, tema a espill; hi afuo Estona cos tendral, i és crúor A la llaga que obria. Ara Cuixes, llavis i cella i dents Tendresa escolant-se, i que amara Tova encara, intensa als pigments.
Llegeix-ne més. Escolta’l.
Josep Ramon Roig i Antó va nàixer a Tortosa l’any 1956. El seu germà és Albert Roig, que també és poeta. Ha publicat en diversos llibres col·lectius al llarg de la seva vida: L'illa dels bous (1989), Polipoesía. Primera antología (1992), Terres d'aigua. Poemari de les Terres de l'Ebre (2004), Poesia en viu a Barcelona (2004), etc. Amb el poemari Malbé (1999) va guanyar el Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 1998.
Per a saber-ne més.
Jo Jo? jo? jo? jo? jo? jo? nooo! nooo! nooo! jo no! jo no! jo no! jo no! no home no! noo! no home no! noo! no home no! noo! jo no! jo no! no home no! jo no! no home no! jo no! no home no! Tx! jo? tx! jo? tx! jo? tx! jo? tx! jo? tx! jo? tx! jo no! tx! jo no! tx! jo no! Que no home noo! tx! Que noo! tx! Que no home noo! Que noo! tx! Jo? tx! nooo! jo? tx! nooo! jo noo! tx! que noo! tx! jo noo! tx! que noo! tx! no home noo! pfff! jo? tx! jo? tx! d'aoon! pfff! jo? tx! Escolta'l. Llegeix-ne més.
Zoraida Burgos va nàixer a Tortosa el 10 de març de 1933. Ha estat molts anys bibliotecària. Té set llibres de poesia publicats: Vespres (1978), Cicle de la nit (1982), Reflexos (1989), Blaus (1993), Absolc el temps (2012), etc. Ha aconseguit diferents premis: Màrius Torres (1970), Ciutat d'Olot-Guerau de Liost de poesia i prosa poètica (1992), Premi Ciutat de Tarragona-Josep Pin i Soler de narrativa (1993), Premi de poesia Vila de Lloseta (2012) i Premi de la Crítica de poesia catalana (2018), pel recull de tota l’obra poètica: Convivència d’aigües (2017).
Per a saber-ne més.
Exili sense veus Escric en un cristall lletres de fum i els líquens esgrafien els mots i en fan silenci (M’allunyo de mi vers el meu centre, exili tenebrós). La veu llisca pel tall del ganivet defugint sequedats, l’alè perdut, i es fa noms esventats rera uns espills que em retornen la imatge en fals acull.
Llegeix-ne més. Escolta-la.
Gerard Vergés Príncep va nàixer a Tortosa el 7 de març de 1931 i morí el 23 d'abril de 2014. Fou doctor en farmàcia, professor universitari, poeta i assagista. Els seus llibres de poesia són L'ombra rogenca de la lloba (1982), Long play per a una ànima trista (1986), Lliri entre cards (1988), La insostenible lleugeresa del vers (2002), El jardí de les delícies (2014), etc. També ha publicat biografies i assaigs com Tretze biografies imperfectes (1986), Eros i art (1991) i el recull d’articles de premsa Alfabet per a adults (2009). Ha rebut, entre altres, el premi Carles Riba de poesia 1980, la Creu de Sant Jordi 1997 i el Premi Josep Pla de narrativa 1985. Per a saber-ne més.
Desig i passió de Palmira «A la nit pensa en mi, en el meu amor. Si no és així, que Déu omnipotent ompli el teu cor de poltres desbocats, d’impacients formigues els teus peus, de sal els ulls i brases el teu sexe». (Palmira, malgrat tot, se l'estimava.)
Llegeix-ne més. Escolta’l.
Jesús Massip Fonollosa va nàixer a Roquetes el 1927. Doctor en dret, va ser director del Museu-Arxiu de Tortosa i professor d'Història de l'Art i d’Història del Dret de la delegació de la UNED a Tortosa. Ha publicat diversos llibres de poesia: Llibre d'hores (1988), Cendra vivent (2002), La terra encesa (2011), Bíbliques (2017) Personatges / Paisatges (2021). També ha rebut premis importants com el Premi d’Actuació Cívica (1988) i la Creu Sant Jordi (2015).
Per a saber-ne més.
Llibre d’hores (mostra)
Totes les coses que ens envolten, sabudes, prenen vigència, quan arriba la data i les coses ens deixen.
Escolta’l. Llegir-ne més.
Manuel Pérez Bonfill va nàixer a Tortosa l’any 1926 i va morir el 19 de juny de 2018. Llicenciat en Filologia Romànica i professor d’institut, ha publicat quatre llibres de narrativa, dos reculls poètics i una carpeta de tretze poemes. Guanyador de diversos premis literaris i reconeixements, el més destacat és la Creu de Sant Jordi 2010.
Per a saber-ne més.
Giny d’aigua (fragment Primer advertiment Sever, de gris, amb moviments precisos, assistia a la tala del mestre d’aixa; o anava, circumspecte, als magatzems de la fusta, per decidir les parts del projecte que el mena, del giny d’aigua. D’olivera --per ser més amanosa-verda els colls o les capsanes tria: que ha de ser tendra --qualitat de l’home-per doblar-la amb ampla curvatura! Es faria un xapat. A les drassanes entraria al marcatge de les peces. Ara no són sinó l’estofa prima; en l’avenir quadernes o costelles, roda, codast, contrarodes i quilla, i el folre que ho amaga. Tot es vincla si es vol flotar per l’estopenca ruta.
Escolta’l. Llegeix-ne més.