Abril 2017. Revista Barçakids nº 50 by Magma Cultura

H &< A $ (3( & HA N

www.fcbkids.cat ABRIL 2017. Número 50 - Preu: 3€

B · A · R · Ç · A

Sumari El nostre correu electrònic: revista@fcbkids.cat

La vostra llegenda de sant Jordi

El primer despertador

La dona que estima els ximpanzés

Com es tria el president de França?

No heu tingut mai ganes de canviar la llegenda de sant Jordi? A Barçakids us proposem imaginar-la diferent, teniu un munt de possibilitats!

Com s’ho feia abans la gent per llevar-se sense un despertador? Quan es va inventar?

Us presentem Jane Goodall, una dona que de ben petita tenia la dèria de conèixer aquests animals i va decidir anar a l’Àfrica.

M’agrada

França comença avui a triar el seu president, que és com un rei, amb un sistema ben curiós de dues eleccions.

■ Il·lustració de la portada: Laura Borràs

Una tria de jugades amb salts i moltes més fotos curioses del Barça!

Text: Lluís Llort. Il·lustracions: Sergi Càmara GRUP HERMES President: Joaquim Vidal i Perpinyà. Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench (vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Font i Joan Vall i Clara. Direcció Executiva: Joan Vall i Clara (conseller delegat), Xevi Xirgo (Informació General), Emili Gispert (Informació Esportiva), Toni Muñoz (Serveis), Josep Madrenas (Webs i Sistemes), Albert París (Comunicació), Anna Maria Ribas (Gerència Comercial), Miquel Fuentes (Administració i RH), Lluís Cama (Producció), Concepció Casals (Distribució) i Ricard Forcat. BARÇAKIDS Directora: Susanna Oliveira. Disseny: Jordi Molins i Florent Morante. Correcció: Mei Brescó. Dipòsit Legal: GI. 1817-2012.

El racó dels saberuts Què és la Unesco?

És l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. Es va crear el 1946 i la formen 193 estats (més 7 d’associats). Des del 2013, Catalunya hi té els seus propis representants, que no formen part de la delegació permanent de l’Estat espanyol.

El nen que volia ballar

Aquest Sant Jordi es publiquen moltíssims llibres, però n’hi ha un que ens fa molta il·lusió. És el que ha escrit el Guillem Cabrera, el recordeu? És aquell nen que va ser acceptat a la Royal Ballet School de Londres, que és com la Masia del Barça però de la dansa.

Jocs monstruosos Aquest mes els monstres estan tan ocupats llegint que ens ho han posat fàcil.

El conte Maii és un coiot que fa la guitza a un poble, com alguns nens fan “bullying” als companys. Per què? Un conte amb text i dibuixos de Sergi Càmara.

30 Recepta primaveral Sopa de fruita i mató.

L’invent del mil·lenni Has pensat mai quants milers de cargols necessitem per a tot el que ens envolta? I sense un tornavís no es poden collar!

Tot l’equip Tots els jugadors del Barça i el seu dorsal, per si encara no te’ls has après tots.

Especial de llibres Sant Jordi No saps quin llibre triar avui? Te n’hem seleccionat uns quants.

Qui era sant Jordi?

Per què és el Dia del Llibre, avui?

Sant Jordi va ser un cavaller (de fet un militar) romà d’origen grec que va néixer cap a l’any 270 i va morir el 23 d’abril del 303. Va ser un màrtir, és a dir, que sembla que va morir defensant la seva religió. És el patró de Catalunya, però també ho és d’Anglaterra, Portugal i Djibouti, entre altres països. I a més és el protagonista de la bonica llegenda de la princesa i el drac, oi?

Des del segle XV a Catalunya es regalen roses el 23 d’abril, com a símbol d’amor. I des del 1930, llibres. El 1995, la Unesco va decretar que el 23 d’abril seria el Dia Internacional del Llibre, perquè és el dia en què van morir, a més de sant Jordi, William Shakespeare i Miguel de Cervantes, dos dels més grans escriptors de tots els temps.

Maig Dilluns

Dimarts

15 22 29

16 23 30

22 Dia de la broma cereals

a-hi Agafa un bol i aboc hores al i llet. Ho poses unes ad congel or i ho r dones per esmorza tit pe à rm al teu ge o a qui vulguis. A veure quanta estona es baralla amb els cereals “clavats” a la llet rígida.

Maig arribat, hivern acabat

Dimecres

Luis Enrique 08-05-1970

Hem de felicitar: Luis Enrique Andrés Iniesta

Dijous

3 10 17 Dia Europeu dels Parcs Naturals

Iniesta 11-05-1984

Divendres Dissabte

Dia Internacional dels Museus

"La guerra de les galàxies" El 1977 s’estrena la primera pel·lícula de la saga

19 26

Els texans El 1873 Levi Strauss i Jacob Davis patenten els pantalons texans

Diumenge El 1946 neix aquesta companyia japonesa

Dia Mundial sense tabac

1 Mes de les activitats

Explica als amics de a l’escola que t’agrad s te os op pr s le ir segu del calendari de Barçakids... A veure si engresques uns quants a fer-les amb tu!

14 Joc del dau camjuingaadr alor

de Agafa un dau dels per casa (per ’t re parxís. Per mou a la cuina, anar del menjador a terra i es tir per exemple) el s passes le s ce avan i el dau. gu di e qu Si el dau rodola lluny, hauràs de tornar a començar.

Text: LluĂs Llort. IlÂˇlustraciĂł: Laura BorrĂ s

vostra

$ (3( ( B H &< A $ (3( ( B H &< A Ă´B & H . &B R -(< A Ä&#x153; NB -<&-&B( A 3A <` A.(<( H J 5N(BH <(BN R B (B- AB ( :A -& (N -&B < ( -(<B& H3( 5N( NB VA 3NA ( 3NBH ( ABH ( 1 5N( NB & ( A -( B(N 5N( :A V Q<A (B -(<Ä&#x153; -<(.(<AN -&B <`:A ( C&< ( & R :& -& (N .(< 8& :A : N V(<BAÄ&#x2DC; &<<( H R H&H(B BÄ&#x2DC; & (BR -(<5NĂş Ă´B V&BH< (3( ( B H &< A s sonatge Els per

Fa molt temps, el poble de Montblanc estava dominat per un monstre terrible, una mena de que tenia un alĂ¨ tan pudent que des de lluny enverinava lâ&#x20AC;&#x2122;aire.

( & ( C&< ( C< QA3 Q( ( 8 ( AÄ&#x2DC; N :A (B Q<A A ,V&<< A N 6< &< A H < ( ( = V ( 6 H AH ( 8& (<

( N ( $ ( (B

N-(< B ( < (B (< b&B <N.(H ( 6 < ( b(A

Els venedors de mĂ scares antigĂ s i dâ&#x20AC;&#x2122;ambientadors perfumats estaven contents. Els vilatans no i, per posar-hi remei, van decidir oferir al monstre un personatge per berenar. Potser, ben tip, el monstre emprenyaria menys.

“I si és vegetarià?”, va preguntar , amb por de convertir-se en entrepà de pernil. “Més fàcil, l’unflarem de lletugues i tomàtigues!”, va suggerir , amb ganes de tenir protagonisme. “No podem canviar tant la llegenda”, va protestar , sempre tan amant de l’ordre. “I per què no?”, va deixar anar , mentre li tapava la boca perquè no fes el ridícul, com sempre.

$ (3( ( B H &< A

Total, que van sortejar a qui li tocava ser el berenar del monstre i el guanyador (de fet el perdedor) va ser . El seu pare, , va intentar evitar-ho, perquè estava acostumat a fer sempre el que vol. “Si li ha tocat, li ha tocat”, va exclamar , mostrant satisfacció perquè la història seguia un camí imprevist i més divertit. Mentre l’escollit, a poca distància del poble, esperava que se’l cruspís el monstre com qui espera l’autobús, qui va arribar va ser , dalt d’una moto atrotinada que feia uns pets que espantaven fins i tot les pedres.

“No patiu, jo us salvaré. I si no puc sol, tinc tres amics que em poden ajudar”, va declarar el nouvingut. Va fer un xiulet i, tot d’una, van aparèixer , i Ara tocaria que algú punxés un altre amb una llança. Que la sang de la ferida mullés la terra. I que de la terra naixés un ple d’unes roses precioses. Però no. Resulta que van passar per allà Cervantes i Shakespeare, dos escriptors antics i molt importants, relacionats amb un dia com avui, 23 d’abril. I els va agradar tant el que veien, que van aplaudir amb força i els van caure els tinters i la terra es va xopar de color blau i va aparèixer un . I al costat un altre, i un altre, i un altre...

Nă N < A 5 H ( V R B & 3 N #(H 5Nă <<A H & B n: B ( 3 5N(BH (

Reportatge Text: Marc Parramon

El nen que vo Aquest Sant Jordi es publiquen moltíssims llibres, però n’hi ha un que ens fa molta il·lusió. És el que ha escrit el Guillem Cabrera, el recordeu? És aquell nen de Sant Salvador de Guardiola que va ser acceptat a la Royal Ballet School de Londres, una de les acadèmies de ball més importants del món. Com la Masia del Barça però de la dansa.

El seu debut a la Royal Opera Ara el Guillem ja és al segon curs de la Royal Ballet School i ja ha debutat a l’escenari de la Royal Opera House, també a Londres, un dels teatres més importants del món. Tot això ens ho explica en el seu llibre Quan els peus són les teves ales, que ja podeu trobar a les llibreries. “Quan els peus són les teves ales” Autor: Guillem Cabrera. Editorial: Columna

Ballant al Camp Nou A les pàgines del llibre repassa com va començar a ballar a l’escola Olga Roig de Manresa, com van ser les proves d’accés a la Royal Ballet School i els nervis i el neguit que va passar els dies previs a la seva arribada a Londres. Fins i tot té espai per mencionar la revista Barçakids, amb motiu de l’entrevista que vam fer-li el setembre del 2015. Li vam tirar unes fotos fent uns salts espectaculars al Camp Nou!

El Guillem , en la pri mera de le l'arribada s proves d a l'escola 'accés a la , a la seva Roy habitació . Fotos: G al Ballet i, el dia d

ermà Ca

brera

volia ser ballarĂ

Guillem, somrient, amb la resta de ballarins, en una funciĂł de "Frankenstein". I el cartell de l'obra.

Dalt de l'escenari

Foto: Ricardo Cervera

El Guillem tĂŠ molt de talent. Per aixĂ˛ va ser lâ&#x20AC;&#x2122;escollit per interpretar un paper en lâ&#x20AC;&#x2122;obra Frankenstein, a Londres, que explica la histĂ˛ria dâ&#x20AC;&#x2122;un home creat a partir de la uniĂł de parts dâ&#x20AC;&#x2122;altres persones mortes. Ă&#x2030;s una obra de ciencia-ficciĂł i el Guillem va fer de William Frankenstein, el germĂ petit del protagonista. Ho va fer mooolt bĂŠ! I va ser una gran experiĂ¨ncia!

( &V & ( H < < J Imaginaâ&#x20AC;&#x2122;t que el Guillem estrena una obra... i la fa a Barcelona! I que hem de crear el cartell. I lâ&#x20AC;&#x2122;autor has de ser tu. Va, vinga, com el faries? Pot ser El Trencanous de Txaikovski o una obra inventada...: El somni dâ&#x20AC;&#x2122;una nit al Camp Nou o Messi i el seu equip de ball.

B · A · R · Ç · A

M'agrada

vui parlarem de salts. Dels salts que han de fer A els futbolistes per lluitar per la pilota en una jugada complicada. Aquí us n’hem fet una tria de

tres de ben recents. I tots tenen una cosa en comú: cap dels jugadors té els ulls oberts. Per què tanquem els ulls quan estem a punt d’anar de cap? Algú ho sap? Segur que ho hem explicat alguna vegada a la secció del Racó dels Saberuts... i, si no, algun dia us ho explicarem! Així teniu temps per anar preparant teories… Foto: ©MIGUEL RUIZ

n canvi, abans de saltar E els ulls estan sempre ben oberts! Aquí veiem

Joselu, jugador del Depor, i Jordi Alba sense parpellejar mirant fixament al cel. No és que hagin vist una nau espacial sobre l’estadi, no. Estaven observant la trajectòria de la pilota amb la intenció de... Sí, ho heu encertat: de saltar!

Foto: ©MIGUEL RUIZ

B · A · R · Ç · A

l Barça en! El porter de ades per eg St r Te és , an seves estir o és Spiderm fa rèn més amb les cada dia ens sorppilota. Allà on posa la mirada, hi tirades a es la es ar st ur ue at de fer aq eu aconseguir ov pr o N ! ts guan IGUEL RUIZ arribar els seus ospital! Foto: ©M l’h a eu ar ab ac casa... o

lgú podria A pensar que Neymar pa

ssa gana durant els partits! Nooo! El que passa és que té fam de gols! Els jugadors van als partits havent dina correctament, no t patiu…

Foto: ©MIGUEL RU

● Text: Miquel Berga. Il·lustracions: Jaume Geli. Traducció: Neil Stokes

PETITES BIOGRAFIES DE GR A N S PERSONAT GES

US PRESENTEM...

Jane Goodall NAS C U DA E L

A molts ens agrada la companyia dels animals. Potser ets dels que tenen un gos o un gat, o dels que els agrada passejar damunt d’un poni o tenen una peixera a casa. No m’estranya. Els animals formen part del nostre món i ens són molt pròxims. Els que s’assemblen més als humans són els ximpanzés. Avui et volem parlar d’una dona que de ben petita tenia la dèria de conèixer a fons aquests parents dels humans i va decidir anar-se’n a l’Àfrica per observar-los de prop i entendre com eren. Es diu Jane Goodall.

1934

Many of us enjoy the company of animals. Maybe you have a dog or a cat, or you like riding a pony or you have a fish tank at home. I’m not surprised if you do. Animals are part of our world and our lives. Those that look most like humans are chimpanzees. Today we will talk about a woman who always wanted to learn all about these relatives of humans and so she decided to go to Africa to see them up close and understand what they are like. Her name is Jane Goodall.

US PRESENTEM... Jane Goodall

Qui Ă&#x2030;S?

Who is she?

Jane Goodall va nĂŠixer a Londres el 1934. Lâ&#x20AC;&#x2122;any segĂźent, per primera vegada, va nĂŠixer un ximpanzĂŠ lluny de la selva africana: al zoo de Londres. Ho van celebrar fent uns ximpanzĂŠs de peluix que es deien Jubilee. Els pares de la Jane nâ&#x20AC;&#x2122;hi van regalar un i aquella nena el portava sempre a coll, com si fos el seu fill. Amb els anys, la Jane va aconseguir anar-seâ&#x20AC;&#x2122;n al cor de lâ&#x20AC;&#x2122;Ă&#x20AC;frica, a TanzĂ nia, a conĂ¨ixer els ximpanzĂŠs de veritat. A cĂ˛pia dâ&#x20AC;&#x2122;observar-los i de conviure amb ells, va fer descobriments sensacionals. Va veure que eren capaĂ§os de construir petites eines amb branquillons per atrapar insectes, una cosa que cap altre animal sap fer, o com les mares sâ&#x20AC;&#x2122;ocupaven dels fills i com jugaven plegats, i com expressaven emocions. La Jane va descobrir que eren molt semblants a nosaltres: podien ser tendres i amables, perĂ˛ tambĂŠ violents i furiosos.

Jane Goodall was born in London in 1934. A year later, the first chimpanzee was born in captivity, far from Africa, in London Zoo. The event was celebrated with chimpanzee soft toys called Jubilee. Janeâ&#x20AC;&#x2122;s parents gave her one as a gift and the girl took it everywhere with her, as if it were a baby. Over the years, Jane managed to travel to the heart of Africa, to Tanzania, to learn about real chimpanzees. After seeing them firsthand and living with them, she made some sensational discoveries. She saw that they were capable of making small tools with twigs to get insects, something that no other animal knew how to do, or how the mothers looked after their children and how they played together, and how they expressed their emotions. Jane described how they were very similar to us: they could be tender and kind, but also violent and angry.

LA FRASE â&#x20AC;&#x153;8& B& ( B ÄŽ A B Ă´BB(<B ( - (H 5N( H( ( -(<B& AH HR -( B ( H AR ( < Ă´B A -&<H HR B( HA ( HBâ&#x20AC;?

â&#x20AC;&#x153;0( <( &H H:( & (A 3B & H:( - (H AH: -(<B& AHA(BR A BR &V( R ( &HA& Bâ&#x20AC;?

Amic ximpanzé

Chimpanzee friend

De tots els ximpanzés que la Jane va conèixer, el que més la va ajudar va ser en David Barbagrisa. Ella els posava noms a tots, i aquest, que tenia pèls grisos a la barbeta, va ser el primer que la va acceptar, que no marxava o no l’atacava quan s’hi acostava. Un dia li va oferir una fruita i en Barbagrisa s’hi va apropar, va agafar la fruita i li va donar la mà. Te’ls imagines? Agafadets de la mà! La Jane va sentir una gran emoció i segur que es va recordar del Jubilee, el ximpanzé de peluix de quan era petita! Gràcies al bon caràcter d’en David Barbagrisa, la Jane Goodall va poder observar amb detall la conducta dels ximpanzés. Des de llavors no ha parat de lluitar per defensar els drets dels animals i la protecció de la vida salvatge a l’Àfrica.

Of all the chimpanzees that Jane got to know, the one that helped her most was David Greybeard. She gave names to all of them, and this one, who had grey hairs on his chin, was the first to accept her, who did not run away or attack her when she came close. One day she offered him a fruit and Greybeard came over, took the fruit and held out his hand. Can you imagine them? Holding hands! Jane was overcome with emotion and no doubt remembered Jubilee, the soft toy chimpanzee she had when she was small! Thanks to David Greybeard’s good nature, Jane Goodall was able to observe chimpanzee behaviour in detail. Since then she has never stopped defending animal rights and the protection of wildlife in Africa.

LA PARAULA CLAU

Animals

Les observacions científiques de la Jane Goodall sobre els ximpanzés ens han ajudat a veure amb uns altres ulls el món dels animals (ep!, animals s’escriu igual en català que en anglès). Tots formem part del mateix món i els hem de tractar amb respecte. Els nostres parents més propers del regne animal són els ximpanzés. I no t’ho perdis: diuen que ens assemblem més a ells que no pas les rates als ratolins!

Text: Vicent Partal. Il·lustració: Cristina Bueno

21 Text: Jaume Copons. i ilÂˇlustracions: Liliana Fortuny

Solucions a la plana 39

Treu el paraigua! O no... Imagina i dibuixa quĂ¨ passa sota la pluja

El conte

Text i il·lustració: Sergi Càmara

Maii, el coiot La tribu índia de la gran planura envoltada de les muntanyes sagrades estava acostumada a portar una vida plàcida que darrerament havia estat truncada des de l’arribada de Maii, un vell coiot que rondava l’assentament indi i que havia demostrat la seva feresa atacant els més grans, arrabassant aliments i intimidant la quitxalla, que romania oculta en els seus tipis.

podia ser l’ocasió per demostrar el seu valor, així que un matí va guardar en el seu sarró uns trossos de carn seca i fumada i va partir a la recerca de la fera.

El gran cap Nayati va convocar els guerrers a l’interior de la seva tenda i els va ordenar formar grups de vigilància, de manera que quan albiressin la presència del coiot, anessin a caçar-lo.

El jove es va endinsar en els boscos i al llarg de tres llunes va buscar sense èxit el coiot. Frustrat i decebut per no haver estat capaç de rastrejar la senda de l’animal, va reprendre el camí de tornada convençut que seria la riota de la tribu i que totes les llegendes que es contarien d’ell versarien sobre com un jove indi va ser burlat per un coiot malvat.

Nantai, un jove indi, esperava el moment en què tot nen s’ha de sotmetre a la “gran prova” per convertir-se en un guerrer, i va advertir que aquesta

Quan el sol del migdia queia a plom i ja es deixava sentir sobre l’esgotat cos del jove, Nantai va albirar a la llunyania el poblat i va advertir un cert

enrenou. Les dones s’ocupaven de posar fora de perill la mainada i els guerrers corrien a la recerca de les armes de guerra. Nantai va córrer per defensar els seus, fins que, de cop, la seva carrera es va interrompre en sec en trobar-se el coiot a escassos metres. Una suor freda va envair el clatell del jove i la saliva es va assecar a la seva gola. El coiot s’acostava al noi deixant entreveure els seus amenaçadors ullals.

Amb molta cura, i mentre l’animal devorava el tros de carn, el noi va prendre una de les seves potes i amb compte va extreure un resquill de la seva peülla. L’expressió del coiot va deixar de ser la d’un animal perillós i va passar a ser la d’un animal agraït que s’anava llepant la ferida, i tot seguit també va llepar la cara de Nantai, fent-li moltes pessigolles i provocant-li una forta riallada.

Un dels guerrers va tensar el seu arc apuntant a la fera, però va advertir que, donada la distància, erraria el tir.

Des del poblat, els membres de la tribu contemplaven sorpresos com Nantai i el coiot jugaven.

El jove i el coiot es van apropar l’un a l’altre. L’indi va seure a terra i, amb una absoluta tranquil·litat, va posar la mà a l’interior del sarró, va extreure un tros de carn i el va oferir a Maii, que, desconfiat, es va aproximar al noi.

Quan passada una estona el noi es va reunir amb la resta de la tribu, li van preguntar: “Nantai, què ha passat amb aquest coiot que ens ha portat tants problemes?”

Nantai va percebre una lleugera coixesa en les passes lentes de la fera quan caminava cap a ell.

Nantai va respondre: “No era pas amb nosaltres amb qui tenia problemes..., els tenia amb ell mateix.”

La recepta

Il·lustració: Cristina Bueno. Nutricionista: Lídia Mateos

El Petit Leonardo Text: Marc Boada

Breu història de la tecnologia

El millor invent del mil·lenni, el tornavís Cargols i tornavisos Estem d’aniversari! Aquests dies celebrem que la població mundial ja ha arribat als 7.500 milions de persones. És una xifra espectacular, però encara ho és més si pensem que cadascú de nosaltres necessita milers de cargols roscats per fer totes les seves feines diàries. Ningú sap exactament quants se’n fabriquen cada dia ni quants n’existeixen al món, però la xifra es deu acostar a bilions... Si Arquimedes aixequés el cap quedaria ben sorprès. Ara fa poc més de dos mil anys els cargols roscats eren una cosa rara. Servien per fer premses per obtenir oli o vi. El procés era senzill. Uns artesans tallaven una rosca en un tronc d’arbre. Després feien la “femella”, que esculpien en un altre tronc. Quan la rosca comprimia les olives, l’oli ja es podia recollir. No va ser fins al Renaixement que els cargols de ferro es van popularitzar i que es va inventar el tornavís, l’eina imprescindible perquè el cargol sigui una cosa realment pràctica. Finalment, ara fa dos segles, la revolució industrial va crear màquines que podien fabricar milers de visos cada minut! Desgraciadament hi havia un problema. Cada país, fins i tot cada constructor de cargols, feia servir unes mides lleugerament diferents. Això dificultava enormement la reparació de les màquines. La solució va ser fàcil: tots els països es van posar d’acord i van establir unes normes internacionals. Avui un cargol fabricat a Catalunya es pot muntar amb una femella construïda a Nova Zelanda i es pot collar amb un tornavís fet a Rússia!

remsa d'oli

Una antiga p

La pregunta científica Què és una rosca?

Per construir les piràmides, els egipcis utilitzaven unes llargues rampes. Pedres enormes pujaven lentament per aquells plans inclinats, fent així més fàcil la feina. Una rosca és precisament això, un pla inclinat retallat sobre un cilindre. La seva feina és la mateixa, avançar lentament però amb molta força. La gràcia de tot plegat és que el cargol ha de tenir un cap per aplicar la força que el farà avançar. És precisament aquí on entra en acció el tornavís, o la clau anglesa. Tots dos són palanques que converteixen la nostra força en un moviment fortíssim de rotació. El pla inclinat i la palanca són dues màquines simples descrites per Arquimedes a partir de les quals es fabriquen totes totes les altres!!!

La curiositat Un cargol pot ser essencial. Per exemple, els cargols de grues, ponts o atraccions de fira han de suportar forces extraordinàries sense fallar mai. És per això que els enginyers i les enginyeres calculen les mides i el nombre de visos que han d’utilitzar. Els resultats són sorprenents. Mireu el cargol de la fotografia. Fa cinc centímetres de diàmetre i quinze de llargada. Pesa més d’un quilo i mig i és fet d’un acer de gran qualitat. És tan bo que ell sol pot aguantar més de 150.000 quilos!!! Naturalment no podem confiar la seguretat d’una màquina a un sol cargol. És millor posar-ne tres o quatre que facin la mateixa feina. El motiu és senzill. A mesura que passa el temps l’acer es pot fatigar i, exactament igual que quan doblegues un clip diverses vegades, al final es pot trencar.

l'Invent: Arquimedes, Heró d’Alexandria, Leonardo i molts altres van contribuir a l’aparició del cargol modern. Però cada dia n’inventem nous tipus adaptats a les circumstàncies més diverses.

02. EL CARGOL I EL TORNAVÍS DE MOLTS MATERIALS.

Les aplicacions són tan variades que podem trobar cargols de materials molt diversos. Aquí podeu veure cargols de magnesi, acer, llautó, inoxidable, niló, titani, alumini i niobi. Els utilitzem per a avions, màquines, instal·lacions elèctriques, ambients corrosius, aïllaments elèctrics, naus espacials, bicicletes i per reparar els nostres ossos.

Data d’invenció del cargol: Aproximadament als segles II-III aC. Inventor: Desconegut. Dimensions: Des de cargols microscòpics fins a altres de diversos metres de llargada.

I MOLTS CAPS.

Cada aplicació necessita un cap concret. Aquest requereix utilitzar una clau específica o aporta un acabat característic. El cap amb tall de vis és cada vegada més rar. Avui preferim els cargols amb cap quadrat, rodó, avellanat, hexagonal, Allen, i fins i tot sense cap!

UN CARGOL PER A CADA COSA. N’hi ha que s’utilitzen per a fusta, per fer regular coses amb precisió, per construir màquines, per fixar coses, per reparar els fèmurs o altres ossos i per fer el seu propi forat.

COM ELS COLLEM? Les possibilitats per collar un cargol són moltes. Aquí veieu el tornavís d’estrella, la clau Allen, el tornavís pla, la clau fixa, l’anglesa i la de tub.

EN EL PROPER CAPÍTOL... El transistor, la porta al món digital.

Reportatge

n en marxa s que ja esta

la.

a Barranquil

ole

Una de les esc

Una escola, una La Fundació Pies Descalzos de Shakira, la Fundació Bancària ”la Caixa” i la Fundació del Barça s’uneixen per construir una escola en un dels barris més desfavorits de Barranquilla, a Colòmbia Aquesta escola es construirà en un dels barris més pobres i insegurs de la ciutat colombiana de Barranquilla, al Bosque. Aquí sovint hi ha molta delinqüència i més d’una quarta part de la població és pobra. L’escola i l’educació ajudaran a donar més oportunitats als nens i joves d’aquest barri. Poder anar a l’escola i tenir una bona educació hauria de ser un dret de tots els nens del món, i no pas un privilegi. Però no sempre és 34

així. Hi ha llocs en guerra o amb condicions de pobresa que ho fan més difícil. Aquesta nova escola de Barranquilla es dirà Nuevo Bosque i se sumarà a les quatre que ja ha posat en marxa la Fundació Pies Descalzos. Aquesta fundació la va crear la cantant Shakira ja fa uns anys i es dedica a ajudar els nens de les zones pobres de Colòmbia, el seu país, perquè puguin tenir una bona educació.

da de a amb l'aju d a re c la o sc l'e . Alumnes de a la ciutat de Cartagena s o lz a Pies Desc

" i del F ria "la Caixa à c n a B ió c a . la Fund al Camp Nou sentants de te re c p je re ro p ls e l e i d a Shakir sentació l dia de la pre e , a n lo e rc a B

oportunitat

s PiescióDcreeasdca paerllazcoantant Shakira l’any 1997 Funda

zos.com/

piesdescal

.fundacion http://www

EduroCjeacteixedaucatiu de l’Obra Social ”la Caixa” És el p aixa.com www.educ

lonaue e c r a B C F ó i c Nuevo Bosq Funda a portarà a r del Barç tbolNet, pe La Fundació rograma Fu p u se l e . rt ia o sp de Colòmb avés de l’e ls valors a tr e r ta n e m fo elona.cat/ dacio.fcbarc https://fun

Planekta

a ids ç r a B Què és Barçakids?

Barçakids és un programa educatiu de la Fundació FC Barcelona pensat per als nens i nenes que fan educació primària. Amb Barçakids descobrireu què són els valors i la importància que tenen en les nostres vides. Parla de nosaltres als teus mestres i apunta’t el nostre lema:

Qui té valors, guanya!

El Programa Escolar Barçakids no s’atura!!!

Lleida

Aquest mes d’abril Barçakids ha passat per Lleida, Sant Joan de Vilatorrada, Banyoles i Sabadell!

Aquí teniu dues imatges de les darreres escoles que han participat en el programa.

Sant Joan de Vilatorrada

Escola Joan XXIII

Les escoles a Barçakids

Escola Joventut

www.fcbkids.cat

Al nostre web trobaràs un munt de jocs, contes, manualitats... Entra-hi! Aquí te’n deixem una mostra.

Ep!! Podeu trobar les fotos de totes les escoles participants a fcbkids.cat

Aquest mes proposem…

UN PUNT DE LLIBRE MOLT ESPECIAL! Aquest Sant Jordi comparteix la teva lectura amb en Drac!! Últimament en Drac està d’allò més curiós... Deixes que entri al teu llibre i conegui com és l’aventura que estàs llegint? A canvi ell et guardarà el punt on et quedis i promet que no continuarà llegint fins que tu no ho facis... o, si més no, segur segur que no t’explicarà com acaba... Imprimeix-te aquest punt de llibre i retalla’l per la línia discontínua i ja tindràs en Drac de bon guardià de la pàgina on el deixis... ;) https://goo.gl/k2jjoU

Ara et toca a tu... Vols fer el teu punt? IDEA: Et proposem incloure una frase o

un missatge i, per fer-lo més únic, hi pots dibuixar o enganxar papers, teles, flors..., el que vulguis. Pot Quan acabis, recorda-te’n de folrar-lo. Un cop ser un molt bon regal per als teus protegit segur que et podrà durar moolt pares o amics de temps! ;) Us ha agradat aquesta idea? A la nostra pàgina web trobareu moltes més activitats!: http://fcbkids.cat/ca/nens/activitats-barcakids

Les nostres propostes

Jocs que caben a la bossa El Joc de taula

S’apropen dies de bon temps, de nits càlides al voltant d’una taula, d’anar al camp, a la platja o a una terrassa per prendre la fresca. Sempre hi ha jocs que caben a la bossa de mà, a la motxilla o, fins i tot, a la butxaca. Aquest cop us volem recomanar jocs per dur a tot arreu i per divertir-se amb tothom.

Petits Clicks www. petitsclicks.com

Marxem de viatge! Fem la maleta? No sabem si a vosaltres també us passa, però a nosaltres viatjar ens torna bojos! Ens encanten els nervis del dia abans, el no poder dormir pensant com serà la destinació, fer la maleta vigilant de no oblidar-nos res, arribar a una ciutat desconeguda i anar descobrint els seus carrers i carrerons… Per això, avui us portem tres aplicacions que ens evoquen els màgics moments que sorgeixen en tots els viatges. Esteu preparats? Ens enlairem!

"TIBURÓN" Alguna cosa heu hagut de fer malament. El capità del vostre vaixell us ha fet saltar a l’aigua i un tauró us persegueix amb intencions poc amistoses. A la vostra mà disposareu d’unes cartes numerades de l’1 al 7 i qui tregui el número més alt es podrà allunyar del tauró, però si hi ha cartes iguals, ningú no es mourà. Menys el cap, ho pots perdre tot!

Edat: A partir de 7 anys Jugadors: De 3 a 6 pirates

Descobrim una gran història "El viatge de l'Alvin"

Treballem com a l'aeroport "Bamba Airport"

L’Alvin és un vellet que necessita la teva ajuda per fer un viatge de més de 400 quilòmetres amb una segadora per retrobar-se amb el seu germà. A part d’ajudar-lo, et convertiràs en partícip de les seves experiències, coneixeràs els seus nous amics i aprendràs que el que importa no és la velocitat sinó gaudir del camí; un camí llarg però ple d’aventures i sorpreses.

Si us apassiona el món dels aeroports, amb aquest joc haureu d’escanejar les maletes dels passatgers, estampar els seus passaports, fer-los seure dins l’avió, servir-los el menjar, aconsellar-los les millors destinacions… Sereu els propietaris de l’aeroport sencer! Us en veieu capaços?

Disponible per a iOS i Android Més informació: http://www.meikme.com/

Disponible per a iOS Més informació: http://www.bambatown.com/

"BOHNANZA"

"COLORETTO"

Si els taurons t’espanten, potser hauries de provar les mongetes. Tens dos camps on conrear mongetes, n’hi ha de molts tipus, amb les quals pots obtenir menys o més monedes. A la teva mà tens les llavors de diversos tipus de mongetes, però no pots escollir la que vulguis, les has de plantar per ordre i potser la que et toca no t’interessa... Mostra el teu millor somriure, treu els teus dots de negociant i intenta que algú te les bescanviï: estratègia, simulació i comerç.

Hi ha 75 cartes farcides de camaleons de 7 colors diferents. Has de tractar de col·leccionar camaleons del mateix color, i com més en tinguis, més punts faràs. Ara bé, tan sols et serveixen tres colors per sumar punts, si en tens més, aquests te’ls faran perdre! I no et pensis que serà bufar i fer ampolles. És un joc per gaudir fent-se la guitza els uns als altres. Molt recomanable.

Edat: A partir de 12 anys Jugadors: De 2 a 7 mongetaires

Edat: A partir de 8 anys Jugadors: De 2 a 5 camaleons

Explorem el planeta "Cultures del món"

Solucions

Aquesta aplicació et tindrà entretingut molta estona amb un piló d’activitats i de jocs per explorar el nostre planeta i descobrir les cultures, els animals, la música, les vestimentes, la geografia, els menjars i moltes coses més sobre tot el món. A més, hi trobaràs més de 80 vídeos amb moltíssimes dades divertides de tot el que hi ha a les diferents zones del planeta. Després de jugar-hi en seràs tot un expert! Disponible per a iOS Més informació: http://www.planetfactory.com/

Les nostres propostes

Especial Sant Jordi

"Em pica el nas de la veïna" Autor: Carles Sala i Vila / Il·lustracions: Nerina Canzi / Editorial: Takatuka

Una nova família s’acaba d’instal·lar a l’edifici on viu l’Ernest. Quan venen tots junts a presentar-se, l’Ernest hi descobreix la Rosó, que de seguida li provoca una picor molt intensa i estranya: li pica el nas, és a dir, li pica el nas de la Rosó. Un llibre amb unes il·lustracions especials i un relat d’amistat, timidesa, moltes emocions i una primera història d’amor. A partir de 5 anys

"L'illa de Paidonèsia" Autor: Oriol Canosa Il·lustracions: Gabriel Salvadó Editorial: La Galera

En Nicolau Rouretort, un nen de nou anys, viatja en vaixell amb els seus pares. I s’avorreix. Els pares, a més, lluny de divertir-se, discuteixen tota l’estona. Fins que en Nicolau decideix agafar en préstec un dels bots de salvament i anar a una illa ben petita. Aquí començarà una aventura epistolar en què l’illa s’omple de nens i nenes, els adults no hi poden fer res i la cosa s’embolica de mala manera. O de bona manera, segons els ulls que ho mirin. Premi Folch i Torres 2016 A partir de 7 anys

"Viu la història... amb el cavaller Jordi" Autora: Marie Morey Editorial: Cruïlla

La llegenda de sant Jordi com tu la vulguis. Decideix tu què ha de fer el cavaller Jordi. Tens vuit aventures diferents per combinar. A partir de 3 anys

"Sant Jordi i el drac" Autors: Meritxell Martí i Xavier Salomó Editorial: Combel

Conta una llegenda que un drac molt dolent va atacar tot un poble i es cruspia la gent. I com acaba? Descobreix la llegenda de sant Jordi amb els escenaris pop-up d’aquest llibre, i a més de llegir-la la podràs veure. A partir de3 anys

"Els invents de la Malvina" Text i il·lustracions: André Neves Editorial: Animallibres

Un llibre il·lustrat amb els invents de la Malvina, una nena que té una gran capacitat per crear coses increïbles. Ha inventat un paraigua per no mullar-se les sabates, un patinet bola, un barret ventilador... i una màquina per tranquil·litzar la ment preocupada de la seva mare. Un invent que serà terrible per a ella, però per sort la mare hi trobarà la solució. Uns invents tan meravellosos com els dibuixos que els acompanyen. A partir de 6 anys

"La marieta sense taques"

"Dracs, princeses i cavallers" Autor: Oriol Toro Il·lustracions: Noe Bofarull Editorial: Baula

Aquest és un viatge que ens portarà a conèixer els dracs, les princeses i els cavallers. I potser, plegats, descobrirem que els dracs no són tan ferotges, les princeses no són tan fines i els cavallers tampoc no són tan valents. Un llibre, a més, amb un CD amb música i moltes cançons. A partir de 3 anys

"L'ocarina blava" "La immortal"

Autora: Tina Vallès Il·lustracions: Joan Negrescolor Editorial: Bambú

Autor: Ricard Ruiz Garzón Il·lustracions: Maite Gurrutxaga Editorial: Edebé

L’Enriqueta és una marieta com qualsevol altra: té una closca vermella i lluent i… cinc taques negres? Doncs no! Ja no les té! Aquest matí quan s’ha llevat ha vist esparverada que li havien marxat totes cinc! On deuen ser? Haurà d’investigar. Ajudeu-la, amics del bosc! Un conte sobre l’amistat i la cooperació.

La Judit és una nena de gairebé dotze anys que dibuixa molt bé i que viu feliç a la ciutat suïssa de Ginebra amb la seva mare i el seu avi. Un dia, dibuixant al parc, descobreix els escacs i comença a aficionars’hi. Jugarà moltes partides, però una li canviarà la vida. La disputarà contra Mr. Aliyat, un estrany mestre d’escacs iranià que es comunica a través d’unes notes enigmàtiques.

A partir de 6 anys

A partir de 10 anys

Autor: Mario Satz Il·lustracions: Zuzanna Celej Traducció: Tina Vallès Editorial: Babulinka

Baba Ganush, un noi de dotze anys de Casablanca, té un dit màgic de colors capaç d’obrar prodigis. El seu avariciós oncle, l’Abu Kabir, mogut per l’enveja i la gelosia, el perseguirà per terra i mar per prendre-li el tresor. Una novel·la d’aventures que ens endinsa en la riquesa cultural i paisatgística d’Àfrica i un relat sobre els perills de l’ambició i la màgia de la bondat. A partir d’11 anys

Tria la teva histĂ˛ria Posa tĂtol als llibres que voldries llegir

Per Gustavo Roldรกn