Projecte Lingüístic INS DERTOSA

Page 1

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE (PLC)


Index MECANISMES PER APROVAR, MODIFICAR I DONAR A CONÈIXER EL PROJECTE LINGÜÍSTIC ....... 3 Introducció .................................................................................................................................... 5 1. Context sociolingüístic............................................................................................................... 8 1.1. Estudi del context. .............................................................................................................. 8 1.2. Concrecions del centre ....................................................................................................... 9 1.2.1. La direcció del centre .................................................................................................. 9 1.2.2. Professorat ................................................................................................................ 10 1.2.3. Alumnat ..................................................................................................................... 11 1.2.4. Aspectes ambientals ................................................................................................. 11 1.2.5. Reunions .................................................................................................................... 11 1.2.6. Actes públics i culturals ............................................................................................. 11 1.2.7.Àmbit administratiu ................................................................................................... 12 1.2.8.Àmbit de serveis ......................................................................................................... 12 1.2.9. Monitors/es ............................................................................................................... 12 1.2.10. AMPA....................................................................................................................... 12 1.2.11. Biblioteca ................................................................................................................. 12 1.2.12. Activitats extraescolars ........................................................................................... 13 1.2.13. La revista de l’institut .............................................................................................. 13 1.2.14. Web i Facebook del centre ..................................................................................... 13 2.Objectius generals .................................................................................................................... 14 3. Tractament de les llengües ..................................................................................................... 16 3.1. Criteris generals per al tractament de les llengües .......................................................... 16 3.2. Coordinació de la llengua catalana i castellana ............................................................... 17 3.3. Les llengües estrangeres .................................................................................................. 17 3.4. Coordinació amb les llengües clàssiques ......................................................................... 18 3.5. Coordinació amb altres àrees .......................................................................................... 18 3.6. Usos lingüístics ................................................................................................................. 19 3.7. Atenció a la diversitat....................................................................................................... 19 3.8. Programes lingüístics específics per a alumnat nouvingut .............................................. 20 3.9. Projectes i programes plurilingües. .................................................................................. 21 3.9.1. Projectes i programes plurilingües vinculats a la primera llengua estrangera (anglès). ............................................................................................................................... 21 1


3.9.2. Projectes i programes plurilingües vinculats a la segona llengua estrangera (francès). ............................................................................................................................. 21 3.9.3. Projectes i programes plurilingües vinculats a la tercera llengua estrangera (italià/alemany). .................................................................................................................. 21 4.Objectius finals ......................................................................................................................... 22 5. Cloenda.................................................................................................................................... 23

2


MECANISMES PER APROVAR, MODIFICAR I DONAR A CONÈIXER EL PROJECTE LINGÜÍSTIC El Projecte Lingüístic (PL) és un dels documents que formen part del Projecte Educatiu de Centre (PEC) i, per tant, s’ha d’aprovar per la majoria absoluta del Consell Escolar. El centre donarà a conèixer a tots els membres de la comunitat educativa el present Projecte Lingüístic. Així, s’enviarà el document a cada membre del claustre de professors/es, un altre a disposició de cada membre del Consell Escolar i un altre a disposició de cada membre del personal no docent. També existirà un exemplar a Direcció a disposició de l’alumnat. Com a document que forma part del Projecte Educatiu de Centre és un document dinàmic i que s’ha d’anar adaptant als canvis que es puguin produir en el sistema educatiu, l’entorn social, etc. En aquest sentit és un document susceptible de ser modificat , però també ha de tenir la voluntat de permanència i estabilitat en el temps. Per a produir qualsevol modificació s’han de donar alguns dels següents requisits: a) Que hi hagi un canvi en la normativa del Departament d’Ensenyament. b) Que algun sector de la comunitat educativa proposi alguna modificació. En aquest supòsit s’hauran de donar les condicions següents: 1. Els representants en Consell Escolar del professorat, del personal no docent, dels pares i mares, de l’alumnat o del municipi. Per acceptar la modificació, cal el vot favorable de la majoria absoluta del Consell Escolar. 2. El claustre de Professorat com a òrgan col·legiat de coordinació pot fer propostes de modificació del PL al Consell Escolar a través del seu President. Perquè aquestes propostes arribin a aquest òrgan cal que una majoria absoluta del centre aprovi la proposta en sessió extraordinària i amb aquest punt com a únic punt de l’ordre del dia.

3


El present Projecte Educatiu de Centre de l’Institut unanimitat del seu Consell Escolar, en data

Joan Serra Benedicto

President del Consell Escolar

JOAQUíN BAU va ser aprovat per .

Isaac Fibla Sugrañes

Secretari del Consell Escolar

4


Introducció El PLC defineix els principis i les línies d’actuació que es reflectiran en el PCC (Projecte Curricular de Centre), les NOFC (Normes d’Organització i Funcionament del Centre) i el Pla d’Acollida. Aquest PLC parteix d’aquestes dues realitats: de la ciutat i els pobles de l’entorn i dels centres d’educació primària de referencia; pel qual motiu s’ha fet un estudi del context. El PLC està vinculat a projectes i plans que conformen el tarannà d’innovació i de recerca de la qualitat educatives del nostre centre: el Pla d’Acollida, els Projectes d’Innovació a l’entorn de les llengües estrangeres i els Plans Educatius d’Entorn (PEE) de la ciutat de Tortosa. El PLC, elabora amb participació de tots els estaments que integren la nostra comunitat escolar, té la intenció de ser el resultat d’un consens màxim ,aconseguit per procediments persuasius i no coercitius, entre tots els elements personals que hi conflueixen perquè tingui un caràcter de compromís vinculant de tot el personal adscrit o amb relacions de dependència al centre. Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració dels diferents departaments de llengües del centre: català, castellà, anglès, francès, alemany, italià, llatí i grec. En el Projecte Lingüístic queda definit: a) El tractament de la llengua catalana, com a vertebradora de l’ensenyament , com a llengua vehicular i d’aprenentatge, i com a llengua de l’àmbit administratiu i de comunicació del centre. b) El tractament global de les llengües curriculars (catalana, castellana, anglesa, francesa, alemanya i italiana) en els processos d’ensenyament-aprenentatge, amb l’objectiu de propiciar-ne la coordinació per tal de millorar-ne els resultats. c) Els criteris per a l’atenció específica d’alumnat d’incorporació tardana amb dèficit de coneixement de la llengua catalana i , si també n’és el cas, de la castellana. El Projecte Lingüístic de Centre estableix, a partir de la situació sociolingüística de l’institut “J.Bau”, els objectius, el pla d’acció, la temporització i l’avaluació de tot el procés. L’objectiu del nostre PLC, com detallarem tot seguit, és ara un projecte plurilingüe, en què es pretén aconseguir que tot l’alumnat aconsegueixi una competència comunicativa que li permeti, en finalitzar l’educació secundària usar el català i el castellà, com a llengües d’aprenentatge i de relació en el seu context, i que pugui emetre i comprendre missatges escrits i orals en almenys una llengua estrangera en un món globalitzat que ens ho demana, que en el nostre centre són l’anglès, el francès, l’alemany i l’italià. El projecte lingüístic de centre té un caràcter referencial i normatiu , ja que el seu plantejament també ha d’articular el paper de la llengua catalana com a llengua vehicular, d’acord amb el marc legal vigent. El marc normatiu que serveix de base a l’elaboració d’aquest PLC és el següent: Estatut d’Autonomia de Catalunya, 18 de juny de 2006. 5


Decret 143/2007,de 26 de juny, que en el seu Capítol 1,article 4 es refereix a la llengua catalana, com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe. Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del Batxillerat. Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’Educació (LEC) Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’Autonomia dels centres educatius. Cal tenir present l’article 6.2 de l’Estatut d’Autonomia que diu: “El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, (…). Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les…”

El Decret 143/2007 en el seu article 4 ens diu, respecte de la llengua, en el Projecte Lingüístic de Centre: “4.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya serà utilitzat normalment com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l’alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d’aprenentatge i d’avaluació, i comunicacions amb les famílies. 4.2 L’objectiu fonamental del projecte lingüístic plurilingüe és aconseguir que tot l’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l’educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu. Durant l’educació secundària es farà un tractament metodològic de les dues llengües oficials tenint en compte el context sociolingüístic, per garantir el coneixement de les dues llengües per part de tot l’alumnat, independentment de les llengües familiars. D’acord amb el projecte lingüístic, els centres podran impartir continguts d’àrees no lingüístiques en una llengua estrangera. En cap cas els requisits d’admissió d’alumnes al centre que imparteixin continguts d’àrees no lingüístiques en una llengua estrangera podran ser diferents per aquesta raó. 4.3 Tots els centres han d’elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic propi, en què adaptaran aquests principis generals I la normativa a la realitat sociolingüística de l’entorn i al mateix temps hi garantiran la continuïtat i la coherència de l’ensenyament de les llengües estrangeres iniciades a primària. 4.4 El projecte lingüístic establirà pautes d’ús de la llengua catalana per a totes les persones membres de la comunitat educativa i garantirà que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua. Aquestes pautes d’ús han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per a implementar canvis per a l’ús d’un llenguatge no sexista ni androcèntric. Tanmateix, s’arbitraran mesures de traducció per al període d’acollida de les famílies. 4.5 En el projecte educatiu els centres preveuran l’acollida personalitzada de l’alumnat nouvingut. En el projecte lingüístic es fixaran criteris perquè aquest alumnat pugui continuar, o iniciar si escau, el procés d’aprenentatge de la llengua catalana i de la llengua castellana. 4.6 Per l’alumnat nouvingut, s’implementaran programes lingüístics d’immersió en llengua catalana amb la finalitat d’intensificar-ne l’aprenentatge I garantir-ne el coneixement.”

El Decret 142/ 2008 afegeix en el seu article 4: 6


“ 3. Les administracions educatives poden autoritzar que una part de les matèries del currículum s’imparteixin en llengües estrangeres sense que això comporti modificar els aspectes bàsics del currículum regulats en aquest Decret. En aquest cas, han de procurar que al llarg de tots dos cursos l’alumnat adquireixi la terminologia bàsica de les matèries en ambdues llengües. 4. Els centres que imparteixen una part de les matèries del currículum en llengües estrangeres han d’aplicar, en tot cas, els criteris per a l’admissió de l’alumnat que estableix la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, els quals no poden incloure requisits lingüístics. 5. Els centres establiran mesures d’ús de la llengua que possibilitin a l’alumnat adquirir eines i recursos per implementar canvis per a l’ús d’un llenguatge no sexista ni androcèntric.”

La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació estableix al títol 2, articles del 9 al 18, el règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. El Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, en el seu títol 1, capítol 1, article 5è, es refereix al contingut del PLC. El nou context sociolingüístic, juntament amb el nou marc legislatiu, fan necessària l’actualització del nostre projecte lingüístic per tal d’adaptar-lo, com més aviat millor, a la nova realitat sociolingüística en la que es troba, perquè aquest document tracta de recollir tots aquells principis que són compartits per la comunitat educativa respecte a l’ús i el procés d’ensenyament i aprenentatge de les llengües als diferents àmbits del centre. El PLC ha estat elaborat per la coordinadora pedagògica i la coordinadora LIC del centre, i ha estat consensuat pel claustre de professorat del centre i aprovat pel consell escolar. Com a tal, és un instrument que vincula famílies, alumnat, professorat i personal de l’institut respecte a l’objectiu comú de fer efectiu l’aprenentatge de les diferents llengües al centre. La revisió que se’n faci es recollirà en la programació anual de centre per tal d’avaluar-la en la memòria anual, procurant -la direcció- donar-ne coneixement i informació a tota la comunitat educativa.

7


1. Context sociolingüístic 1.1. Estudi del context. L’Institut “Joaquin Bau” està situat al barri de Ferreries de la ciutat de Tortosa. La gran majoria del professorat del centre és de Tortosa i dels pobles veïns, i la llengua catalana, en la variant tortosina, s’usa com a llengua de docència i en les comunicacions formals i informals (col·loquials). N’hi ha un col·lectiu de valencians que també usen el catalàvalencià en les mateixes situacions. La totalitat d’aquest professorat té la titulació que acredita la seva competència lingüística en la llengua del país. El de parla castellana que fa les classes en castellà és una minoria que no arriba ni al dos per cent. Les mateixes característiques presenta el personal no docent: conserges, administratives, monitors de transport, personal de la neteja. Hi acudeixen alumnes, majoritàriament, de tota la ciutat, però n’hi ha que procedeixen dels pobles i entitats municipals de Vinallop, Campredó, Bítem i Tivenys. Per diversos motius, com pot ser el fet que és l’únic centre de la comarca que ofereix el Batxillerat Artístic, també d’entitats no adscrites als centres de Tortosa, com: Jesús, Aldover, Xerta, Roquetes, Santa Bàrbara, Ulldecona... Per la procedència del nostre alumnat, la llengua de comunicació predominant és el català, tant entre els autòctons com entre els al·lòctons, entre els quals se sol utilitzar com a llengua comuna d’intercomprensió. En conseqüència, els objectius quan a la normalització de la llengua catalana estan assolits en un alt grau en els diferents àmbits, en referència a la competència lingüística i cultural per part dels diferents membres de la comunitat educativa i també com a llengua d’ensenyament i aprenentatge. Anys enrere Tortosa era principalment una ciutat comercial, de serveis i agrícola, amb poca immigració –bàsicament, de parla castellana-, vinguda a través del sector serveis. Actualment, Tortosa és una ciutat post immigratòria que ha crescut en els últims set anys a un ritme frenètic per la immigració de gent de diferents països (97 el 2010, que en total representaven 8.125 estrangers). Ara bé, amb la crisi del 2008, ha deixat de fer-ho, fins al punt que al novembre del 2011 havia perdut uns dos mil cinc-cents habitants, cosa que no s’ha reflectit en el nombre d’estudiants del nostre centre. Per tant, s’ha consolidat una població de fills immigrants que des d’aquesta onada fins a l’actualitat representa un 22% del nostre alumnat; majoritàriament, constituïda per marroquins, pakistanesos, romanesos i sudamericans. Ens trobem, per tant, davant una nova configuració i estructura de la ciutat i els barris, marcats per variables de mobilitat poblacional nacional cap als barris nous de Ferreries, el Temple i Sant Llàtzer; i la irrupció i consolidació del fenomen migratori, assentat massivament en barris com el Rastre, Sant Jaume, Remolins i la Casota.

8


En l’actual context social, es fa evident altra vegada el perill d’una certa fragilitat de la nostra llengua. Hem tingut un creixement desmesurat de la població immigrant amb llengües estrangeres que com a nova llengua de relació social usa, gairebé sempre, el castellà, o bé és de parla hispana; fet que ha comportat l’arribada, en qualsevol moment del curs, d’alumnes d’indrets ben diversos. Fins fa ben poc, un nouvingut estranger o de parla castellana superava un període d’integració gradual relativament ràpid i era absorbit pel gran grup que majoritàriament era de parla catalana. Ara, dins les aules es formen grupets d’alumnes de la mateixa nacionalitat que entre ells no usen la llengua, fet que potencien les famílies, que , en molts casos, només es relacionen entre elles i no amb la població catalanoparlant. Tot i que la llengua pròpia de Catalunya, i en conseqüència de Tortosa, és la llengua catalana, és clar que la llengua que predomina en molts àmbits (mitjans de comunicació, comerç, cinema, música, oci, relacions individuals entre heterolingües, publicitat, etc.) és la castellana. Els esforços de les institucions per pal·liar aquesta situació han estat insuficients i sembla que, per circumstàncies diverses, entre elles la forta immigració que viu Tortosa aquests darrers anys, no és fàcil contrarestar els efectes de la substitució lingüística. El procés de la normalització és un procés complex en què intervenen factors molt diversos, entre els quals podem comptar amb l’escolarització. És evident que el món educatiu ha de fer un esforç complementari per tal de compensar la situació anteriorment esmentada ja que incidim sobre els infants i joves, que són, en definitiva, el nostre futur lingüístic. Una llengua esdevé normal quan es fa servir per a totes les funcions. Perquè els nostres alumnes arribin a ser competents en llengua catalana al final de l’ESO no és suficient estudiarla durant tres hores setmanals. Quan parlem de competència lingüística parlem, sobretot, de competència comunicativa, on no només es dominen les regles gramaticals, la fonologia i el vocabulari, sinó també quan , on i amb qui és adequat utilitzar aquestes formes. Per aquesta raó la competència lingüística depèn tant del temps d’exposició a la llengua com de la riquesa d’interacció entre els parlants. La tria de la llengua depèn moltes vegades del tipus d’interlocutor. Si els catalanoparlants tendeixen a canviar de llengua impedeixen que qui no la parla l’aprengui, la utilitzi, s’integri. El nostre centre, que fou pioner en l’ensenyament del i en català, es compromet mitjançant aquest document a treballar per tal d’assolir l’objectiu marcat per les lleis vigents i a col·laborar en la vitalitat de la llengua catalana en l’àmbit escolar tot esperant que en un termini més llarg tingui una ressonància social.

1.2. Concrecions del centre 1.2.1. La direcció del centre Davant la comunitat educativa, l’equip directiu: - Fomentarà l’ús del català com a llengua habitual en totes les seves actuacions relacionades amb l’exercici dels seus càrrecs o funcions, internes o de projecció exterior, orals o escrites, i demanarà a la resta del personal docent i no docent la coherència necessària per assolir aquest objectiu. 9


- Divulgarà el PLC perquè sigui conegut per tota la comunitat educativa i, sobretot, pel professorat, personal no docent i alumnes. - Potenciarà que la llengua habitual en tot tipus de reunió sigui sempre el català. - Fomentarà l’ús habitual del català per part dels càrrecs directius en la seva relació amb els pares, mares i/o tutors/es legals, sense prejudici del dret personal d’aquests a emprar la llengua pròpia i a ser-hi atesos en cas d’un desconeixement total del català. En el cas de les circulars que l’Institut els remet, es faran els aclariments oportuns en castellà a la Secretaria del centre a aquells que no n’entenguin el seu contingut. - Vetllarà perquè siguin redactats en català els instruments de gestió i de règim de funcionament de centre: Projecte Educatiu de Centre, Projecte d’Autonomia de Centre, NOFC, Pla Anual de Centre, Programació General Anual, Projecte Lingüístic, Programacions, Memòria Anual, Plans de Recuperació, Dossiers, etc. - Vetllarà perquè siguin redactades en català totes les actes; a saber: actes de Claustre, actes de Consell Escolar, actes de la Comissió Econòmica, actes de la Junta de Delegats, actes de Reunions de Tutors i Caps de Departaments, actes de reunions dels Seminaris, actes de les RED’s, de les Juntes d’Avaluació, de la Comissió de Coordinació Pedagògica, de la CAD, i altres comissions que puguin sorgir. - Fomentarà l’ús de tota classe de recursos didàctics en català i dotarà els Departaments dels recursos necessaris, dins de les possibilitats econòmiques, que possibilitin la normalització lingüística. Com a instrument, el centre disposa d’un assessorament lingüístic que s’ocuparà de donar suport als Departaments que així ho desitgin en la correcció i preparació de material didàctic o administratiu, en la recerca de materials curriculars, en l’ampliació de reculls terminològics específics en les diferents matèries, etc. - Avaluarà regularment els elements del procés de normalització. 1.2.2. Professorat - D’acord amb les exigències de la tasca docent, el professorat ha de posseir el domini oral i escrit de les dues llengües oficials de la comunitat autònoma, de manera que permeti la comprensió i la utilització correcta d’ambdós idiomes en la pràctica docent habitual. - Es mantindrà l’ús habitual, oral i escrit, de la llengua catalana per part del professorat envers l’alumnat en les seves activitats dins de l’aula i en general en totes aquelles activitats relacionades amb la seva assignatura, assegurant, també, com marca la llei, el bon domini i coneixement de la llengua castellana de cara als alumnes. - S’emprarà assíduament el català tant en la preparació com en la realització de les activitats extraescolars dels alumnes: sortides, excursions, viatges, visites, trobades...;exceptuant-ne, és clar, les dels intercanvis internacionals. - A l’hora d’ensenyar altres llengües, se seguiran impartint majoritàriament en la llengua objecte d’estudi; d’aquesta manera es crea un referent lingüístic en relació als alumnes.

10


- Pel que fa a les relacions informals amb l’alumnat, s’intentarà reforçar l’ús de la llengua catalana, tot i que tothom té absoluta llibertat d’emprar la llengua que vulgui, ja que aquest és un dret inalienable que li marca el propi comportament lingüístic individualitzat. El que és imprescindible és que es pugui dur a terme una comunicació lingüística fluida. - Es mantindrà l’ús habitual de la llengua catalana per part del professorat en la seva relació amb la família/tutors/es legals de l’alumnat, amb la mateixa observació donada al punt anterior. - Cal consolidar que tots els departaments redactin les programacions, les actes, les memòries i comunicats en català. - Ha de ser un objectiu del centre que el professorat i personal del centre atengui de manera suficient l’alumnat nouvingut i el que presenta més mancances o dificultats en el coneixement de les llengües. 1.2.3. Alumnat - El català serà la seva llengua habitual en les activitats relacionades amb aquelles àrees del currículum que tinguin el català com a llengua vehicular de l’ensenyament, excepte en les matèries que formin part del Projecte Plurilingüe; és a dir, totes les àrees excepte el castellà, l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany. - Es procurarà que el català segueixi sent la llengua d’ús habitual de l’alumnat en totes aquelles activitats de projecció exterior que tinguin a veure amb la seva pertinença al centre, excepte en el cas dels intercanvis. - Se seguirà fomentant l’ús oral i escrit del català com a llengua habitual dels representants de curs (delegats) en l’exercici propi de les seves funcions, tant internes com externes . - Es fomentaran actituds positives en relació a l’ús de la llengua territorial, en els àmbits grupals i de lleure, sense privar l’alumnat del seu dret inalienable a la lliure elecció de llengua. - Mostrarà una actitud de tolerància i respecte envers la diversitat lingüística i cultural, comprenent que és una font d’enriquiment personal. 1.2.4. Aspectes ambientals - Cal assegurar l’ús normal i habitual de la llengua catalana en la retolació externa i interna del centre, en totes les seves dependències i espais. 1.2.5. Reunions - Es seguirà fomentant l’ús del català en les reunions del Claustre, del Consell Escolar, de l’Equip Directiu, de la Comissió de Coordinació Pedagògica, etc., i en les reunions informatives amb els pares, mares, tutors/es legals i alumnat per part de càrrecs directius, tutors/es, professorat, AMPA, etc. 1.2.6. Actes públics i culturals - Se seguirà mantenint l’ús habitual del català per part dels representants del centre en actes públics i culturals de projecció interna i externa: representacions teatrals, recitals de la coral,

11


grups musicals, conferències, presentacions...i per adreçar-se als diferents mitjans de comunicació. 1.2.7.Àmbit administratiu Les tres secretàries també tenen les titulacions que acrediten la seva competència lingüística en llengua catalana i és la llengua que utilitzen les tres en totes les comunicacions amb l’administració, el professorat i l’alumnat, tant a nivell oral com escrit. Aquí, caldria mantenir els criteris actuals quant a la comunicació, retolació i documentació escrita interna i externa. Per tant, s’ha de: - Seguir procurant que la recepció i atenció al públic es faci prioritàriament en llengua catalana tant a nivell oral com escrit. - Assegurar l’ús habitual del català en tots aquells documents que depenen de la Secretaria del centre. - Seguir redactant en català la correspondència emanada del centre, llevat del cas en què els escrits hagin d’anar adreçats a àmbits o persones no-catalanoparlants. Per aquest cas, el dels nouvinguts, l’assessoria LIC disposa de material traduït en diverses llengües amb l’objectiu de facilitar-hi la comunicació, a part de disposar de l’Espai LIC”. 1.2.8.Àmbit de serveis L’ús del català en aquest àmbit també és bàsic per a la socialització del nostre alumnat. N’està assegurat perquè els tres conserges tenen les titulacions que acrediten la seva competència lingüística en llengua catalana i és la llengua que utilitzen els tres en totes les comunicacions amb el professorat i l’alumnat, els pares, mares, tutors/es legals, els monitors i persones de PAS i manteniment; sense perjudici del dret personal d’aquests a usar la seva pròpia llengua i a ser-hi atesos. 1.2.9. Monitors/es Tant el Consell Comarcal, encarregat dels monitors/es per al transport escolar, com l’AMPA, amb monitors/es per a activitats extraescolars, contracten sempre professionals amb competència lingüística en català. S’haurà de procurar que sempre segueixi sent així. 1.2.10. AMPA Sempre la llengua que s’utilitza en les reunions de l’AMPA és el català i les comunicacions escrites són sempre redactades en aquesta llengua, sense perjudici del dret personal dels pares, mares i tutors/es legals de procedència castellana a usar la seva pròpia llengua i a ser-hi atesos.

1.2.11. Biblioteca - Seguirem assegurant l’ús normal i habitual de la llengua catalana com a vehicle general de comunicació en totes les actuacions relacionades amb la biblioteca del centre.

12


1.2.12. Activitats extraescolars - En totes les activitats extraescolars (culturals i de lleure), tal com s’ha fet fins ara, es tractarà de garantir que la llengua catalana sigui l’habitual en l’organització, publicitat, informació i desenvolupament d’aquestes activitats del Centre. 1.2.13. La revista de l’institut La Revista del centre, en paper o digital, s’oferirà com a matèria optativa a tercer d’ESO, com un mitjà que permet projectar la dinàmica del propi centre i de la ciutat i que constitueix un vehicle de comunicació i relació amb la resta de la comunitat educativa. Per aquest motiu, la llengua habitual de l’esmentada Revista és des dels inicis el català, incloent-hi, com es ve fent, articles en castellà, anglès, francès, italià i alemany, en aquelles activitats que són de creació literària i relacionades preferentment amb les àrees de llengua respectives. 1.2.14. Web i Facebook del centre La pàgina web i el facebook del centre són també un mitjans que permeten projectar la vida del propi centre i de la ciutat. La llengua habitual de la web del centre és des dels inicis el català, incloent-hi, com es ve fent, articles en castellà, anglès, francès, italià i alemany, en aquelles activitats que són de creació literària i relacionades preferentment amb les àrees de llengua respectives.

13


2.Objectius generals D’acord amb el que regula la llei, que es concreta i desplega en les instruccions anuals de principi de curs, es formulen en el nostre Projecte Lingüístic uns objectius que tenen com a referència aquest marc legal i que parteixen de la situació social i lingüística del nostre institut. 1. Compensar el desequilibri existent en l’ús desigual de la llengua catalana determinat per la situació ambiental en què viu l’alumnat, on la llengua castellana té un predomini social en àmbits com els mitjans de comunicació, la publicitat, l’oci, el comerç, etc. 2. Promoure la presència i l’ús de la llengua catalana en totes les activitats del centre, en els àmbits de gestió, administració i relacions externes i internes, i garantir-ne la seva utilització com a llengua vehicular de l’ensenyament per tal d’evitar l’avanç del procés de substitució lingüística, contribuint a la cohesió social. 3. Aconseguir que tot el professorat, els monitors i el personal d’administració i serveis del centre dominin oralment i per escrit les dues llengües oficials de la nostra comunitat. 4. Vetllar per l’ús correcte, quant a l’expressió oral i escrita, de la llengua. 5. Conscienciar l’alumnat i el professorat que les competències comunicatives i lingüístiques són fonamentals per a l’assoliment dels objectius bàsics de totes les matèries. 6. Conscienciar que tot el professorat és professor de llengua, i que cal vetllar-ne per un ús correcte des del punt de vista de l’estàndard, oral i escrit. 7. Articular el tractament didàctic que es dóna a totes les llengües que s’ensenyen al centre (català, castellà, llatí, grec, anglès, francès, italià, alemany) a fi de coordinar les programacions d’aula dels respectius departaments pel que fa al que tenen de comú en els objectius, els continguts, la terminologia, els procediments i els criteris d’avaluació. 8. Fomentar el coneixement d’aquestes llengües estrangeres i la seva cultura i literatures, assegurant-ne una competència comunicativa adient per part dels alumnes en haver acabat l’ensenyament obligatori i el batxillerat. 9. Vetllar perquè les activitats escolars organitzades per l’AMPA es continuïn fent majoritàriament en la llengua del país. 10. Mantenir el Pla d’Acollida per a l’alumnat d’incorporació tardana, ja que atén la diversitat lingüística que , fruit de la immigració, arriba al nostre centre. 11. Fomentar entre tots els membres de la nostra comunitat educativa, la tolerància i el respecte envers la diversitat lingüística, com a font d’enriquiment personal col·lectiu. 12. Seguir amb la difusió d’informació sobre documents i cursos complementaris per a la formació del professorat en els àmbits anteriorment citats. 13. Mantenir i augmentar la documentació bilingüe per als casos en què es considera més adequat en els comunicats amb les famílies de l’alumnat. 14. Vetllar pel manteniment dels objectius aconseguits. 14


Aquest PLC està orientat a facilitar quant a l’alumnat, que és l’objectiu final de tot el nostre treball, que: a) pugui expressar emocions, sentiments i idees en situacions d’interacció i que afavoreixin la convivència b) pugui utilitzar les llengües en la construcció de la personalitat i del coneixement c) pugui usar la llengua catalana i castellana en tots els seus registres (formals i informals) d) pugui comunicar-se correctament en una llengua estrangera, potenciant l’ús comunicatiu de la llengua i la seva utilització com a eina d’accés al coneixement en continguts de matèries no lingüístiques d’acord amb el PEC. e) sàpiga valorar la diversitat lingüística i g) sàpiga valorar la dimensió literària de la llengua h) pugui aprendre una segona i una tercera llengua estrangera i) pugui integrar les tecnologies audiovisuals de la informació i la comunicació (TIC i TAC) en el procés d’ensenyament-aprenentatge En resum, el nostre PLC (Projecte Lingüístic de Centre), com a part del projecte educatiu de centre (PEC), té la funció de garantir el dret dels nostres alumnes a conèixer i dominar l’ús del català i del castellà i també d’una llengua estrangera, i el de facilitar un espai educatiu respectuós de la diversitat lingüística i cultural que conforma la nostra societat oberta al món plurilingüe del segle XXI, que faciliti la cohesió social.

15


3. Tractament de les llengües 3.1. Criteris generals per al tractament de les llengües L’ensenyament-aprenentatge de qualsevol de les llengües presents en el currículum s’ha de fer des d’un enfocament funcional i comunicatiu: l’objectiu fonamental és l’adquisició d’un bon nivell de competència comunicativa oral i escrita dels alumnes. Seguint la normativa general, caldrà que l’ensenyament-aprenentatge de les habilitats lingüístiques es plantegi a partir de textos reals i funcionals, amb varietat, des de l’ús més quotidià fins als textos més literaris. S’ha de vetllar perquè les literatures respectives, que també són obligatòries en l’ensenyament no universitari, s’ensenyin i es conreïn. La llengua catalana, en aquest projecte, constitueix l’eix vertebrador del tractament de llengües i, per tant, és la llengua base i referencial de totes les llengües curriculars. Així mateix, la cultura pròpia haurà de ser l’eix vertebrador dels processos d’ensenyament-aprenentatge, l’entorn immediat; sense perdre de vista les noves necessitats que van plantejant els avanços de la societat actual. La llengua castellana és matèria d’aprenentatge, per tal que l’alumnat la pugui usar com a font d’informació i com a vehicle d’expressió. La llengua catalana i castellana estan agrupades dins d’una única àrea de llengua per tal de poder elaborar una programació i un tractament coordinat d’ambdues llengües. Des de l’àrea de llengua es pretén un model d’organització i un tractament de les llengües que faci possible aconseguir que tots els nois i noies quan acabin l’ESO sàpiguen “Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat, en llengua catalana i castellana...” (Decret 96/1992. Article 2). Cal, en conseqüència, garantir, amb els mitjans i estructures necessaris, que l’alumnat en acabar l’ESO hagi assolit les competències bàsiques orals i escrites, tant de comprensió com d’expressió, en llengua catalana i castellana. Quant a les llengües estrangeres presents al currículum del nostre centre (anglès, francès, italià i alemany) tenen un tractament de matèria curricular, amb l’objectiu que, també, en finalitzar l’ESO l’alumnat pugui “Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat [...] almenys en una llengua estrangera...” (Decret 96/1992. Article 2). És necessari considerar totes les àrees lingüístiques (català, castellà, llengües estrangeres, llatí i grec) com un àmbit educatiu amb molts elements comuns i, per tant, procurar que els plantejaments didàctics, les programacions i els criteris de cada una d’aquestes matèries no siguin contradictoris i que no estiguin descoordinats. La relació entre elles ha de ser fluïda i profitosa i no s’han d’ensenyar com si les altres no existissin. Al contrari, cal fer una bona planificació, especialment pel que fa a la distribució temporal dels continguts coincidents. Des de l’elaboració dels diferents Projectes Lingüístics, i partint del fet que les llengües són l’instrument que condiciona els altres aprenentatges, s’insta a plantejar com a objectius: 1. Aconseguir un ensenyament de les llengües racional, coherent i profitós; 2. seqüenciar d’una forma lògica els contingut, 16


3. eliminar les repeticions innecessàries i les duplicitats en els continguts, 4. decidir quin tractament s’ha de donar als continguts comuns, a les estructures lingüístiques comunes i a partir de quina llengua s’introdueixen, 5. unificar les terminologies lingüístiques utilitzades per tal de donar unitat a l’àrea i d’evitar confusions entre l’alumnat, 6. atendre els continguts diferencials de cada llengua, 7. la literatura també es treballarà partint del marc general explicat des d’una de les llengües i en cadascuna es particularitzarà allò que és diferencial i propi. Amb aquest fi, s’hauria de fer una reunió a l’inici de tots els departaments esmentats.

3.2. Coordinació de la llengua catalana i castellana La presència de dues llengües oficials a Catalunya ha de comportar la reflexió sobre llur situació i realitat sociolingüística. Les característiques lingüístiques de la majoria del nostre alumnat, és a dir, el grau de competència comunicativa, malgrat que de majoria catalanoparlant, és força paritari en ambdues llengües, la qual cosa permet un tractament força equitatiu quant a distribució horària i plantejament metodològic de l’àrea. Així doncs, el professorat de l’àrea de llengua ha de fer un plantejament coordinat de les seves matèries i assignatures i caldrà que prengui tot un seguit de decisions amb l’objectiu d’evitar, tal com s’han enumerat en l’apartat anterior, repeticions innecessàries i/o omissions flagrants quant als continguts i estructures lingüístiques comunes, i de compensar els dèficits en una o altra llengua.

3.3. Les llengües estrangeres Les llengües estrangeres, en no tenir caràcter d’oficials, són objecte d’aprenentatge, tot i que, cada vegada més, en l’actual context de l’Europa plurilingüe, són per a l’alumnat i el professorat, font d’informació i vehicle d’expressió. Pel que fa en aquest punt, el centre seguirà mantenint, com fins a l’actualitat, una línia de coherència i continuïtat amb la llengua estudiada per l’alumnat a l’educació primària, i també seguirà possibilitant l’opció d’una segona i tercera llengua estrangeres amb garantia de continuïtat al llarg de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat. En el nostre centre educatiu la primera llengua estrangera és l’anglès, la segona llengua estrangera és el francès i la tercera llengua estrangera és l’italià i/o l’alemany. Per tant, en acabar l’ensenyament secundari, l’alumnat ha de poder comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat en una llengua estrangera. A més, l’alumnat que opti per una segona o tercera llengua estrangera hauria d’assolir el nivell bàsic d’aquestes.

17


Amb tot això, els membres del departament de llengües estrangeres es coordinaran amb l’àrea de llengua per a assolir els objectius fixats en l’apartat 3.1. i per a planificar, guiar i assessorar l’alumnat en la realització dels diferents treballs i projectes.

3.4. Coordinació amb les llengües clàssiques Pel que fa a les llengües clàssiques, a més del seu caràcter d’eines formatives, són, també, font d’informació i vehicles d’aprenentatge que facilitaran l’autonomia en el procés d’ensenyament –aprenentatge de la llengua catalana i llengua castellana, pel que fa al coneixement de l’etimologia de les paraules i la derivació d’ètims llatins o grecs.

3.5. Coordinació amb altres àrees L’aprenentatge de la llengua és indispensable per a l’adquisició de totes les matèries curriculars. En aquest sentit, s’ha de conscienciar el professorat de les diferents àrees que tots som professors/es de llengua i vetllar pel seu ús correcte, tant a nivell d’expressió escrita com a nivell oral. El paper del professorat és molt important com a transmissor del model d’ús de la llengua per a l’alumnat perquè aquest en tingui un referent clar i sòlid. Des de qualsevol àrea s’ha de comprovar i practicar l’ús lingüístic entès com a element indispensable de comunicació. Per això, s’ha de fer un ús conscient de les diferents habilitats lingüístiques: -

Comprensió oral i escrita: el professorat ha de comprovar i ha d’incidir, quan sigui necessari, en l’adquisició de la comprensió, oral i escrita, de la informació que s’ofereix a cada àrea. Per aconseguir aquest objectiu, es poden fer servir alguns dels següents procediments: interpretació i expressió oral dels conceptes assimilats, esquemes conceptuals, lectura comprensiva... No hem d’oblidar que la lectura és un procediment prioritari d’obtenció d’informació que afecta pràcticament totes les àrees del currículum. Per tant, totes les àrees li han de donar la importància que li pertoca i vetllar perquè l’alumnat continuï progressant en la seva habilitat lectora.

-

Expressió oral: s’ha d’incorporar com a procediment habitual l’expressió oral de conceptes propis de cada matèria. S’ha d’atendre al lèxic, a la terminologia, a la correcció, a la coherència i a l’adequació a la situació comunicativa. Serà el respectiu professorat qui introduirà el vocabulari específic de l’àrea corresponent i, principalment, entre l’alumnat nouvingut ja que el millor especialista per a l’ús del llenguatge específic de cada una de les assignatures és el professorat d’aquesta matèria.

-

Expressió escrita: el professorat ha de valorar la producció escrita realitzada per l’alumnat, en cada una de les matèries. Els textos han de ser presentats de manera formal, correcta, adequada i coherent. El professorat no ha de qualificar aquests aspectes, però sí valorar-los i incidir-hi.

18


Les mancances importants detectades en alguns d’aquests usos lingüístics s’han de tractar en les REDs. Es podrà elaborar material de seguiment dels casos comentats referents a l’ús lingüístic. Una altra eina d’ús d’interdisciplinarietat és, tal com estem fent ja, el full d’avaluació de l’alumnat, tenint en compte l’ortografia, la cal·ligrafia i la presentació dels seus escrits, amb el seguiment fet pel professorat de qualsevol matèria. Així, doncs, alguns dels objectius relacionats amb la comprensió i expressió orals i escrites caldrà que siguin assumits per tot el col·lectiu docent i revisats periòdicament. A partir d’aquest plantejament s’organitzen activitats i matèries que afavoreixen la cohesió entre l’alumnat i la millora de l’ús social de la llengua. Ens referim a les matèries de Teatre, tant a l’ESO com al Batxillerat. El mateix paper fa la matèria fa la Revista i altres matèries optatives dels departaments d’Educació Física i Visual i Plàstica.

3.6. Usos lingüístics No s’han de permetre actituds d’intolerància lingüística dins del centre. Els drets lingüístics individuals han de ser respectats.

3.7. Atenció a la diversitat L’equip docent haurà d’avaluar la competència lingüística de l’alumnat al començament de cada curs per tal d’establir les necessitats específiques i detectar l’alumnat que tenen greus mancances del coneixement de les llengües oficials. Quan se n’hagi fet el diagnòstic en el marc de l’avaluació inicial, els equips docents, juntament amb el departament d’Orientació, establiran les adaptacions necessàries per alumne/a i curs i garantiran el suport necessari per al seu progrés acadèmic (contactes amb els tutors/es, reunions amb els pares, mares, tutors/es legals, professorat de suport, recursos de centre, com l’Aula d’Acollida i de Diversitat, Pis, desdoblaments, material específic...). L’atenció a la diversitat, des del punt de vista del tractament de les llengües, es basarà en l’adquisició d’una competència comunicativa bàsica, en les distintes llengües, que permeti a l’alumnat participar de la dinàmica del treball que es desenvolupi dins l’aula, raó per la qual es treballaran bàsicament els continguts procedimentals. Es tindran en compte els diferents grups d’alumnes que haurien de rebre suport des del Departament d’Orientació, els Departaments de Llengua i el Departament de Llengües estrangeres: -

Alumnat d’incorporació tardana a les llengües curriculars. Alumnat amb necessitats educatives especials. Alumnat amb dificultats específiques en algun aspecte lingüístic (problemes de dislèxia, de logopèdia,...) Alumnat amb retard provocat per causes diverses: malaltia, problemes familiars, problemes socials i actitudinals.

19


3.8. Programes lingüístics específics per a alumnat nouvingut En aquest cas, cal: - Mantenir les concrecions que s’estableixen en el PLA (Pla d’Acollida) del nostre centre, fomentant com a llengua d’intercomunicació el català, en una primera fase, i el castellà com a segon pas en el cas de l’alumnat no castellanoparlant. Respecte a les llengües estrangeres que s’ensenyen al centre, aquestes són introduïdes, o bé en el moment de l’arribada, a l’alumnat que ja les coneix; o bé, en cas contrari, juntament amb el castellà. Des del moment de la incorporació de l’alumnat nouvingut a l’Institut se l’atendrà específicament com a alumnat d’incorporació tardana, tenint en compte les disponibilitats de recursos materials i humans del centre. Pel motiu esmentat, s’establiran programes específics per a alumnat nouvingut per la qual cosa se seguirà el PLA (Pla d’Acollida)1 com a conjunt d’actuacions que el centre educatiu posa en marxa per facilitar l’adaptació de tot l’alumnat que s’incorpora de nou al centre i que té entre els seus objectius fonamentals permetre-li la integració al grup-classe el més aviat possible. Tota la comunitat educativa ha de ser la responsable de l’adquisició de la competència lingüística i cultural d’aquest alumnat. I aquesta responsabilitat col·lectiva s’ha de transformar en un compromís d’utilitzar la llengua catalana, en una primera fase, en tota circumstància comunicativa. Per a l’alumnat nouvingut amb dificultats en l’aprenentatge de les llengües –i, tal com s’ha dit, per a no-nouvinguts-, s’establiran els programes oportuns de reforç en col·laboració amb el Departament d’Orientació, per a assegurar la ràpida integració d’aquests alumnes amb el seu grup de referència i l’assoliment dels coneixements necessaris que els permetin emprar les llengües, tant la catalana com la castellana, com a vehiculars de l’aprenentatge de les matèries. La metodologia que s’utilitzarà en aquests casos serà motivadora i dinàmica, i partirà de la realitat de cadascun d’aquests alumnes per arribar a assolir una bona competència comunicativa. ____________________________________________________________________________ 1

Els seus objectius són:

a) Aconseguir que el nou alumnat comprengui el funcionament del centre i s’hi adapti en relació amb els companys i amb els professors. b) Reconèixer la identitat i la història educativa, social i familiar que du implícit l’alumnat nouvingut ja que són el punt de partida per aplicar les estratègies d’ensenyament adequades. c) Potenciar el sentiment de pertinença a la comunitat que l’acull, i del coneixement de les característiques culturals, lingüístiques i històriques de la nostra comunitat. d) Aconseguir que l’alumnat desenvolupi l’habilitat de la comprensió oral i lectora, i adquireixi estratègies que garanteixin el domini que marca la llei quant a l’expressió oral en llengua catalana, castellana i , almenys, una d’estrangera.

20


3.9. Projectes i programes plurilingües. El centre segueix actualment una sèrie de projectes i programes plurilingües. 3.9.1. Projectes i programes plurilingües vinculats a la primera llengua estrangera (anglès). CLIL: aprenentatge de la llengua estrangera (anglès) mitjançant les matèries comunes (tecnologia, visual i plàstica). Per al curs 2016/17 es preveu també aquest aprenentatge en la matèria de Cultura i valors ètics. Intercanvis: el nostre centre realitza intercanvis internacionals per promoure el coneixement d’altres cultures i estils de vida per millorar el nivell de llengua o l’ús de la llengua oral. L’intercanvi internacional es duu a terme amb Txèquia i es preveu recuperar l’intercanvi amb el Regne Unit. Projectes eTwinning: l’eTwinnig és la comunitat de centres escolars d’Europa. La iniciativa eTwinning promou la col·laboració escolar a Europa utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i recolza als centres escolars lliurant-los les eines i els serveis necessaris que facilitin la seva associació per tal de desenvolupar un projecte en comú. Erasmus+ (antic Comoenius): aquest nou programa se centra en l’aprenentatge formal i informal més enllà de les fronteres de la UE, amb l’objectiu de millorar les capacitats educatives i formatives de l’alumnat i professorat. Cambridge: a partir del curs 2016/17 es preveu que l’alumnat del nostre centre pugui examinar-se in situ dels exàmens del PET, KET i FIRST CERTIFICATE del curs Cambridge , ja que serem seu examinadora . 3.9.2. Projectes i programes plurilingües vinculats a la segona llengua estrangera (francès). Intercanvi: el nostre centre realitza un intercanvi amb França per promoure el coneixement d’altres cultures i estils de vida per millorar el nivell de llengua o l’ús de la llengua oral. DELF: el nostre centre és seu del DELF. El DELF és el diploma d’ensenyament de la llengua francesa i és validat en 176 països d’arreu del món, ja que és reconegut pel govern francès. 3.9.3. Projectes i programes plurilingües vinculats a la tercera llengua estrangera (italià/alemany). Intercanvi: el nostre centre realitza un intercanvi amb Itàlia per promoure el coneixement d’altres cultures i estils de vida per millorar el nivell de llengua o l’ús de la llengua oral. Amb els mateixos objectius es preveu per al curs 2016/17 un possible intercanvi amb Alemanya. Projectes eTwinning: l’eTwinnig és la comunitat de centres escolars d’Europa. La iniciativa eTwinning promou la col·laboració escolar a Europa utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i recolza als centres escolars lliurant-los les eines i els serveis necessaris que facilitin la seva associació per tal de desenvolupar un projecte en comú. Aquest projecte estaria vinculat a la llengua estrangera de l’alemany.

21


4.Objectius finals En acabar l’ensenyament secundari, l’alumnat ha de poder assolir les competències bàsiques orals i escrites tant de la llengua catalana com de la llengua castellana. En acabar l’ensenyament secundari, l’alumnat ha de poder comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat en una llengua estrangera. (Nivell bàsic en una segona llengua estrangera) Facilitar a tot l’alumnat del centre el coneixement de les llengües de la nova immigració. (Dins l’horari extraescolar)

22


5. Cloenda Aquest projecte lingüístic ha estat elaborat per la coordinadora LIC i la coordinadora pedagògica del centre, sota la supervisió de l’equip directiu i a partir de la normativa vigent. Aquest projecte haurà d’estar aprovat, en primer lloc, pel claustre, per elevar-lo al Consell Escolar, òrgan que li donarà el vistiplau definitiu. El nostre projecte lingüístic és un document obert , susceptible de ser revisat i modificat en finalitzar cada curs escolar si les necessitats lingüístiques així ho requereixin.

23


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.