Workshop: Finances Islàmiques i Economies Socials Solidàries. Hi ha punts en comú? Organització: Centre d'Estudis Africans 28 de novembre Barcelona
Ponents: Xavi Latorre com a dinamitzador (Economista expert en Economia social i cooperativa), Najia Lotfi (Economista experta en Finances Islàmiques), Xavi Teis (Coop57), i Jordi Garcia Jané (Expert en Cooperativisme, Economia Solidària i gestió d’organitzacions).
Recuperar l'economia. Jordi Garcia Quan pensem en totes les iniciatives que s'emmarquen en el que entenem per Economia Social i Solidària, estem en definitiva reproduint, o replicant amb variacions, vells principis i velles formes de fer. Tot i que ens hagit fet creure que regeix la competitivitat i la llei de la selva, des de temps immemorials i a totes les cultures hem tingut formes de cooperació humana per resoldre les necessitats col·lectives. Va arribar un moment en què es van segregar les esferes de les nostres vides, diferenciant el que era política, economia, afectivitat, etc. Però tal com explicava l'antropòleg econòmic Karl Polanyi, l'economia ha d'estar enquestada a la societat i a la comunitat, i per tant no té sentit considerar-la una esfera aïllada. Quan tractem de definir què és economia, què és cooperació, què són les finances ètiques, 1
cal fer una reflexió sobre la diversitat de noms que reben els mateixos fenòmens. En primer lloc, estem parlant de realitats comunitàries de resolució col·lectiva de necessitats que naixen a llocs molt diversos, i que necessàriament es troben arrelades als llocs, adoptant formes i noms diversos i particulars a cada realitat. Un altre motiu és la multitud de dimensions que tenen les realitats, de manera que, depenent d'on es posa l'accent (a la comunitat, l'ètica, al territori, a la democràcia) una de les dimensions pren protagonisme sobre les altres. Malgrat la diversitat, és cabdal reconèixer la universalitat dels valors cooperatius. A totes les cultures han existit formes solidàries i cooperatives de gestió comunitària dels recursos i els treballs, formes de suport mutu en la resolució de les necessitats de la població. Les finances islàmiques sorgeixen també d'un marc cultural i religiós particular, que es regeix per certs preceptes sobre els interessos, la usura, el deute, etc. Perquè l'Islam, com totes les grans religions monoteistes, ha tingut un sentit d'anivellament social, de justícia i cooperació, que han conviscut amb les formes avui dominants d'explotació i dominació. Un exemple d'aquesta connivència entre l'universalisme de la solidaritat i la particularitat cultural de les formes que pren, la trobem a les tontines (caixes d'estalvis comunitàries i autogestionades). Aquestes expliquen la universalitat de la lògica d'aportar recursos de forma mutualista (utilitzant els nostres referents culturals particulars de l'obrerisme del s.XIX) però que prenen noms i formes enormement diversos a tot el món. Podríem parlar de tres generacions de sistemes de finançament solidari a la nostra realitat occidental moderna. La primera generació són les cooperatives de crèdit de mitjans de segle XIX, totes les banques cooperatives del model mutualista obrer, és a dir, de propietat col·lectiva i gestió democràtica. Aquest sistema permetia l'accés a crèdit a persones i col·lectius tradicionalment insolvents i van tenir un pes considerable al món agrari. Aquest model ha arribat fins avui. La segona generació sorgeix a la dècada dels 60 del segle passat, vinculada al que a posteriori s'han anomenat Nous Moviments Socials. La irrupció d'uns nous valors polítics per col·lectius mobilitzats en torn el pacifisme, l'ecologisme o el feminisme, topà amb la mancança d'un model bancari que fos coherent amb les aquestes idees. A partir de la contradicció flagrant entre valors polítics i pràctiques d'estalvi i inversió sorgeix el que avui anomenem banca ètica. Respecte a la primera generació es posen sobre la taula alguns elements nous. El primer d'aquests és l'alienació de l'estalvi, el fet de dipositar els estalvis a una caixa o un banc cedint la responsabilitat sobre la inversió a les entitats. Per combatre l'alienació les noves cooperatives de crèdit, a més dels preceptes de la primera generació, tenen una preocupació sobre la transparència de l'entitat, 2
proporcionant capacitat de control sobre la inversió dels estalvis dipositats. Un altre canvi respecte a la primera generació, el trobem en els criteris ètics que regeixen la inversió prioritzant la rentabilitat social per sobre de l'econòmica. Les experiències d'entitats de finances ètiques són molt diverses, i entre aquestes es troben els bancs comunitaris o comunals. Aquests posen l'èmfasi en la dimensió territorial, més que en l’ètica o amb un sector concret, és a dir, es proposen que el desenvolupament del territori sigui promogut per la seva població amb els propis estalvis. La tercera generació de finances ètiques que ara està emergint està molt relacionada amb l'ús intensiu de la web 2.0. D'una banda hi ha els micromecenatges, en els que la producció tira endavant amb les aportacions de les persones. D'altra, el microfinançament és més aviat un avançament del pagament d'un producte que la persona inversora acabarà consumint. Aquest fenomen resulta molt interessant en tant que consum, producció i inversió es solapen, desdibuixant la segregació de les activitats econòmiques. Una altra variant dins les finances ètiques de tercera generació, es tracta de les monedes alternatives, socials o comunitàries que s'inspiren en els sistemes de troc tradicionals, però que avui conten amb l'ús d'internet i amb l'extensió d'usuaris que això comporta. Aquestes tres generacions de finances no es succeeixen de forma que l'una superi a l'altra, sinó que es solapen i s'alimenten entre elles. Totes tres tenen les característiques comunes pròpies de les finances ètiques: cooperació, democràcia, solidaritat, etc. En definitiva entenem per Economia Social i Solidaria les pràctiques econòmiques amb l'objectiu de satisfer necessitats (per sobre del benefici econòmic), amb una voluntat de transformació social, i amb uns mecanismes de democràcia i de gestió ètica. Per acabar, volia parlar de certs mites econòmics sobre el diner i el valor monetari. El primer mite és sobre la pròpia creació del diner, i rau en el fet de confondre el finançament amb la intermediació financera. Els bancs en la generació de crèdit creen diner, que no té cap relació amb la producció real, aquest fet ens ha portat a què actualment dues terceres parts del diner al món sigui bancari. D'aquest primer mite se'n deriva el segon, que és la necessitat d'equivalència entre el valor monetari i la producció. Per aquests dos motius cal que recuperem la moneda, que ara està monopolitzada pel sistema bancari, i torni a ser una base pel desenvolupament social. El valor monetari i el valor financer no poden entendre's per separat.
Coop 57, projecte d'Economia Social i Solidària. Xavi Teis. El projecte del Coop57 s'emmarca en aquesta lògica de l'Economia Social i Solidària. El seu 3
objectiu és poder transferir recursos a projectes que es dirigeixen a la transformació social a partir de les eines de finançament. Utilitzem la idea del crèdit transformador que es tradueix en donar crèdit a aquelles entitats que treballen pel canvi social. Coop57 vol ser una eina, un facilitador, perquè tots aquests projectes transformadors tirin endavant a través del préstec. Forma part de la segona generació de finances ètiques en tant que és una entitat democràtica amb la participació activa de tota la nostra base social, que va més enllà de dipositar els estalvis i delegar la gestió dels diners. Coop57 és un canal entre els estalvis de les persones i el finançament de projectes de l'Economia Social i Solidaria sota els valors de democràcia, repartiment de la riquesa i dels treballs, igualtat, i producció adreçada a la satisfacció de necessitats i no al benefici. A partir d'una aproximació a les finances islàmiques, la similitud més important que trobem és el fet de considerar les entitats financeres com a eines. Això representa un canvi qualitatiu importantíssim respecte a entendre els bancs com a finalitats en sí mateixes. El benestar col·lectiu, el fet de satisfer les necessitats de les persones, esdevé un criteri principal per la inversió des de les finances islàmiques així com des de les finances ètiques, que necessàriament lliguen la inversió a l'economia i a la producció reals.
Una aproximació a les finances Islàmiques. Najia Lotfi Les finances islàmiques inclouen tots els valors de l'economia social i solidària, en quan a finalitats i a organització interna. El banc islàmic és dels socis sota el model cooperatiu, és solidari i és social. Però a més a més, inclou la rentabilitat. Els orígens i les fonts legislatives de la banca islàmica responen a la seva base històrica, religiosa i cultural. Sorgeixen de les quatre fonts de la legislació islàmica: l'Alcorà (paraula d'Alà), la Sunnah (la vida del profeta), l'Ijma'a (el consens entre els experts) i el Qiyas (les eines per a la interpretació de pràctiques noves que no es contemplaven als textos tradicionals). Els orígens històrics es troben a la mateixa vida del profeta. Posteriorment, durant l'apogeu de la civilització islàmica van expandir-se fins arribar a una època de declivi. Actualment ens trobem en un moment de ressorgiment des dels anys 60 del segle passat. La primera experiència de banc islàmic com a tal va donar-se al 1975 i és el Banc Islàmic de Dubai. Els bancs islàmics conten avui amb un 1% del capital mundial i tenen una tassa de creixement superior al 20% anual. Els principis de funcionament de les finances islàmiques són els següents. 1) La prohibició del préstec amb interès es tracta del principi més fonamental. 2) La prohibició de l'especulació i el 4
Gahar. El Gahar es refereix a tota ambigüitat, incertesa, engany, “lletra petita” que pugui contenir qualsevol contracte. 3) Prohibició del finançament de productes que perjudiquen a les persones o al medi ambient. 4) La materialització de qualsevol transacció financera, que implica el suport d'un actiu tangible de qualsevol inversió. L'esfera financera queda totalment lligada a l'economia real, evitant l'especulació financera actual. 5) El repartiment dels resultats i el risc compartit. Des del precepte de “tots som el banc”, tant si hi ha pèrdues com si hi ha guanys. Si per exemple una persona participa amb capital i una altra en treball, en el cas de pèrdues cadascú perd el mateix que ha invertit (capital o treball). L'execució hipotecària és un bon exemple d'algunes diferències fonamentals entre el sistema bancari convencional i l'islàmic. En el cas islàmic, si una persona requereix una hipoteca li encarrega al banc un bé amb unes característiques específiques, per exemple una vivenda amb tres habitacions. El banc s'encarrega de cercar el producte, el compra, i el revén al particular amb un marge de benefici molt acotat. En cap cas aquest marge pot augmentar durant el període de retorn del préstec, que ha estat pactat conjuntament. En cas d'impagament no es pot embargar la vivenda. La situació d'impagament es soluciona a partir del fons Zakat. El Zakat és un mecanisme que obliga a treure un 2,5% dels estalvis, a totes les persones que tenen un capital superior a certa xifra (uns 800€), que és destinat a persones en situacions desfavorables, i que es gestionat de forma externa i independent al banc. L'impagament d'una hipoteca de primera vivenda, justificat per condicions econòmiques personals desfavorables, és assumit pel fons Zakat. Si aquesta persona es recupera en la seva situació econòmica ha de tornar el préstec al fons perquè altres persones se'n puguin beneficiar. Les persones beneficiàries del fons són estipulades pel mateix Alcorà, que determina 8 tipus de situacions personals que han de ser resoltes per part del fons Zakat, entre les quals es troben els deutors, que tenen dret a ser finançats. En el cas que el fons no es fes càrrec del pagament de la hipoteca es busquen altres solucions, com l'oferiment d'una vivenda més barata, però en cap cas es dona un embargament. Aquest és un bon exemple de la ingenyieria de les finances islàmiques, que es fonamenta en la innovació i la cerca de solucions de forma creativa i sota els preceptes de l'Islam. Ara s'està demanant que les explotacions petroleres d'orient mitjà aportin al Zakat un 20% dels seus beneficis, ja que s'entén com a profundament injust l'enriquiment de poques persones a partir de l'extracció de recursos naturals. Les finances islàmiques tenen dos sectors complementaris: el lucratiu i el social. El sector lucratiu el composen els instruments bancaris (els diferents contractes entre el banc i el soci) i els no bancaris (els Sukuk, les assegurances i els mercats financers). Aquests instruments són 5
adaptacions a mecanismes que ja existien a l'època del Profeta. El sector no lucratiu o social, que és la primera missió de les Finances Islàmiques, està conformat pels mitjans de redistribució de la riquesa. Hi ha mitjans voluntaris, els diferents tipus d'almoina incentivats per l'Islam, i obligatoris com el Zakat. L'obligació és interna, pròpia de cada persona que vol practicar l'Islam, d'incompliment no sancionable. El Wakf és un altre mecanisme de redistribució de la riquesa que gestiona herències i donacions voluntàries pel benefici de la societat. Para acabar, volia exposar les formes i mecanismes de control de les finances islàmiques. Hi ha diferents institucions reguladores, d'una banda les organitzacions internacionals com el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional que fixen algunes normes i estàndards, però donada l'especificitat de les finances islàmiques són necessàries altres institucions. Amb aquest propòsit s'han creat l'Organització de Contabilitat d'Auditoria de les Institucions de Finances Islàmiques, l'Acadèmia Internacional de Jurisprudència Islàmica (AIJI), el Centre de Gestió de Liquiditat, entre altres. Paral·lelament els estandards convencionals, com el Dow Jones o Standard Poors, estan desenvolupant indicadors islàmics amb la intenció de captar el capital del petroli. A més a més hi ha una comissió de Control Sharia que cada entitat ha de tenir, i que ha de validar tots els contractes que s'emeten des de l'entitat perquè compleixin tots els preceptes morals. Aquestes comissions no depenen del banc, tot i que és aquest qui contracta els seus serveis. Les comissions Sharia estan organitzades de forma territorial, i depenen de la comissió internacional Sharia que promulga els estàndards a seguir i delega a les comission regionals i estatals. Molts estats (Pakistan, Sudan, Líbia o Marroc) estan integrant la Comissió Sharia al Banc Central, a altres estats, en canvi, cada banc s'adreça directament a la Comissió Internacional, com és el cas d'Aràbia Saudí. Podem diferenciar entre dos models d'implantació de la banca islàmica. Hi ha països que han optat per la islamització de tot el seu sistema bancari (com Iran, Pakistan o Sudan) i d'altres en que conviuen els dos models en paral·lel, el convencional i l'islàmic. També hi ha dues formes de funcionament, el d'Orient Mitjà que es preocupa per la gestió de les fortunes, i el model de Malàisia, que es fonamenta en la ingenyeria financera i la innovació de mecanismes de Finances Islàmiques. Les Finances Islàmiques estan instaurant-se a molts països no musulmans. S'ha creat el Centre d'Estudis i d'Investigació en Economia i Finances Islàmiques per tractar específicament i en profunditat aquest tema i incentivar que aquesta pràctica s'arreli a més països, com a l'Estat Espanyol, de la mateixa manera que està succeïnt al Regne Unit, França, Luxemburg o Brussel·les.
6
Proximitats i distàncies entre les Finances Islàmiques i l'Economia Social i Solidària. Taula Rodona. L'Economia Social i Solidària occidental i les Finances Islàmiques tenen en comú el fet d'incidir a la societat des d'una ètica que vetlla per la justícia social i la igualtat. Els dos models poden trobar-se en els extrems, en aquelles coses que inqüestionablement no es poden finançar, com l'armament, i en tot allò que cal fomentar des d'uns preceptes ètics universalitzables. Però entre aquests extrems es troben els matisos culturals que fan que certs valors es solapin. En casos concrets es posa de manifest que algunes situacions poden interpretar-se de maneres diferents per part de les Finances Islàmiques i dels diferents models de finances ètiques. La producció de begudes alcohòliques, per exemple, és finançada pel Coop57 mentre que per un banc islàmic seria inadmissible. Un vehicle pot considerar-se d'una banda un bé de primera necessitat si es requereix per anar a treballar, però d'altra és un producte que malmet el medi ambient i que en general pot considerar-se un producte de luxe i no universalitzable. En aquest sentit podem considerar un punt de trobada el fet de considerar els bens lligats a les necessitats que resolen, i no per sí mateixos. Un altre punt comú en els dos models és la gestió democràtica i amb participació activa que ha de donar-se necessàriament des de l'àmbit local. La base col·lectiva dels bancs islàmics, com la de les cooperatives de crèdit, es basa en la confiança mútua i en l'economia de proximitat. Això comporta unes relacions horitzontals i eludeix l'existència d'òrgans supranacionals de control. S'organitza en xarxa a partir dels organismes locals que es troben en contacte directe amb les necessitats de les comunitats i territoris. Si bé en el cas de les Finances Islàmiques existeix la Comissió Internacional Sharia, aquest fet respon a la inalterabilitat dels preceptes de l'islam, que és el marc des d'on apropar-se a les realitats econòmiques particulars d'individus, famílies i comunitats. Una diferència fonamental que es percep és la font originària de l'economia ètica. En el cas de les finances islàmiques, l'obligatorietat dels principis religiosos és assumida individualment i amb un pretext místic. En el cas del Zakat cada creient assumeix seguir el precepte segons el qual part de la seva riquesa és redistribuïda a persones en situacions desfavorables. En el cas de la resta de finances ètiques el seu posicionament és polític, té una voluntat transformadora i només pot entendre's des d'una base col·lectiva que és la que defineix el cos ètic. El posicionament polític dels dos models divergeix i es palpa en les seves relacions amb el capitalisme. Les Finances Islàmiques conviuen amb el model capitalista a molts dels països on estan implantades sense qüestionar-lo, si bé tenen entre els seus objectius humanitzar-lo o 7
moralitzar-lo, regulant-lo sota els preceptes religiosos. Les Finances Islàmiques són pretesament apolítiques, en el sentit que defugen de la vinculació amb grups polítics i en tant que no tenen com l'objectiu explícit de transformació social. Els mecanismes de participació en la gestió de la banca o en la redistribució de la riquesa, com l'Islam en sí mateix, es consideren transformadors respecte al model capitalista, però aquesta transformació es du a terme amb les mateixes eines que aquest proporciona i no es considera antagònic. Les Finances Islàmiques funcionen amb la suma d'individus que sota el paraigües de l'Islam donen un component ètic al seu estalvi. Les finances ètiques, com és el cas del Coop57, tenen per contra un clar posicionament polític, en tant que la transformació social és el seu principi més fonamental apunten de forma explícita a nous models. Els projectes que en formen part són necessàriament col·lectius ja que s'entén que el canvi de model només pot donar-se des d'una base col·lectiva. En aquest sentit es qüestionen no només els sectors productius que han de ser finançats, sinó també els models de treball que es donen a cadascun dels projectes.
Organitza:
8
Colaboren: