Memoria 2013 - Versió català by Centre d'Estudis Africans

Memòria d’activitats Centre d’Estudis Africans i Interculturals

2013

Ronda Sant Pere, 23, 1r-4a 08010 Barcelona Telèfon : 93 412 39 37 Horari:

Dilluns de 16h a 20h

De dimarts a dijous de 9h a 14h

www.centredestudisafricans.org centredestudisafricans@gmail.com www.facebook.com/centredestudisafricans http://twitter.com/estudisafricans

Disseny i maquetació d’aquesta memòria: Carlos Bajo Erro Imagen original de portada: Nairobi View 1 by Demosh cc https://www.flickr.com/photos/44222307@N00/

índex 1. Sumari

2. El CEA

3. Organigrama i direcció

4. Serveis als socis, centre de documentació, comunicació

4.1. Web

4.2. Biblioteca

4.3. Fons documental audiovisual

4.4. Butlletí

4.5. Xarxes socials

4.6. Nova Africa

4.7. Aspectes a millorar

4.8. Comunicació i Inteculturalitat

5. Activitats de formació i sensibilització 5.1. Postgrau en societats africanes i desenvolupament

6. Activitats relacionades amb la migració i la interculturalitat

25 25

6.1. Dones pakistaneses als barris del Poble sec i El Raval

6.2. La Xarxa Antirumors s’implica en els objectius del plà Barcelona Antirrumors

6.3. Rimant Rumors

6.4. Mirades Creuades

6.5. Congrès Migracions

6.6. Gimcames

6.7. Projecte Criquet jove Barcelona 2013

6.8. Cartografia de coneixements - Cartografía de saberes

7. Altres col·laboracions

8. Autors del CEA

Annexos

1 sumari

urant aquest darrer any 2013 el CEA ha celebrat els seus 25 anys d’existència. Sens dubte, aquest fet ens fa molt feliços i no hauria estat possible sense el suport constant i continuat dels socis i sòcies. El manteniment i reforç d’un espai dedicat a la recerca, formació i sensibilització sobre l’Àfrica i la interculturalitat al nostre país durant tant de temps i enmig d’unes circumstàncies generals sovint difícils, ens sembla especialment remarcable, així com necessari per apropar la realitat africana, encara poc coneguda, al públic. Ens agradaria fer un agraïment especial a tots aquells i aquelles que han col.laborat amb el Centre al llarg de la seva trajectòria, i a les entitats públiques i privades que li han donat suport. A la present memòria trobareu el recull de les activitats, publicacions i

resta d’accions fetes pel CEA durant l’any 2013. El CEA, a través del treball de l’equip tècnic i la Junta, i gràcies a la fidelitat dels socis i sòcies i de la col•laboració de diverses entitats públiques ha mirat de desenvolupar una diversitat d’activitats i projectes amb el màxim de qualitat i d’impacte possibles. Pel que fa a la nostra oferta de recursos, s’ha continuat ampliant el fons de la Biblioteca, i s’ha reforçat el Centre de Recursos Audiovisuals. Així mateix, s’ha mantingut la publicació electrònica de la revista Nova Africa, i del Butlletí del Centre. El CEA ha reforçat també l’aposta per la transversalització de les tecnologies 2.0 com a eines amb un potencial enorme per tal de difondre les accions que desenvolupa.

En l’àmbit acadèmic, podem tornar a mencionar el Postgrau en Societats Africanes i Desenvolupament CEAUPF, que ha renovat o ampliat part dels seus continguts, tot mantenint la base del model que ha gaudit de tanta acceptació en els darrers anys. El Postgrau ha tingut, com és habitual en els darrers anys, un elevat nombre de matriculacions. Dins de l’àmbit formatiu, també hem realitzat cursos amb altres entitats, ampliant la xarxa de col•laboració del CEA, per exemple amb la Creu Roja d’Andalusia, la Universitat Rovira i Virgili, el Grupo de Estudios Africanos de Madrid o l’IPES de Navarra. En l’àmbit d’Interculturalitat, que estem desenvolupant des de ja fa alguns anys, s’han augmentat i reforçat el nombre de projectes i activitats, ja sigui amb els tallers de hip-hop, cursos com Mirades Creuades, gimcanes in-

terculturals o la participació en els cursos antirumors de l’Ajuntament de Barcelona i altres municipis i institucions. Tots aquests punts, i altres que no hem mencionat en el sumari, els podreu veure de forma més detallada en el cos d’aquesta memòria. Des del CEA volem aprofitar l’ocasió per agrair el suport i la col•laboració d’entitats, amics/es, i gent que ens dóna suport de manera incondicional, i molt especialment dels nostres socis/ es, sense els quals no seria possible continuar amb la nostra trajectòria. Tant de bo puguem tornar a reunir-nos d’aquí a 25 anys més per celebrar la continuïtat i, per què no, el creixement de l’africanisme al nostre país.

2 el CEA

l Centre d’Estudis Africans (CEA) va ser fundat l’any 1989 a partir d’un grup de debat acollit a la Universitat de Barcelona que va evolucionar fins a convertir-se en una associació sense afany de lucre. En el marc del CEA s’inclouen persones

Els eixos de treball

Les migracions i els reptes que impliquen per a les societats europees, així com la interculturalitat com a resultat d’aquestes transformacions socials i com a objectiu a assolir.

interessades en conèixer la realitat africana, entre aquestes hi ha investigadors i universitaris que porten a terme les seves pròpies iniciatives. En aquest sentit, el CEA ofereix l’entorn idoni per a l’ intercanvi a l’hora de donar incentius als treballs individuals; des de projectes d’investigacions acadèmiques

a. c.

El coneixement, divulgació i sensibilització sobre les societats africanes.

L’anàlisi de la imatge d’Àfrica, dels africans i de les minories culturals i la deconstrucció d’estereotips i prejudicis.

Les relacions del CEA

ong

universitats centres de recerca

finançades per les respectives institucions fins a tesis doctorals i tesines, de forma que el CEA es converteix en un espai de reflexió, informació i comunicació. Des de fa anys, el CEA centra les seves accions en tres línies de treball que es materialitzen des de metodologies diverses com la investigació, la intervenció, la publicació, la formació, etc. Entre els membres del CEA hi ha especialistes de totes les branques, fet que afavoreix aproximacions pluridisciplinars en les seves anàlisis i activitats. El CEA col•labora amb institucions europees, espanyoles i catalanes fet que es tradueix en ajudes puntuals per a projectes específics.

També disposa d’acords amb diferents universitats i entitats acadèmiques del país. Es realitzen activitats conjuntes amb la Universitat Pompeu Fabra, col•laboracions diverses amb la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Lleida, el Grup d’Estudis Africans de la Universitat Autònoma de Madrid, les universitats de Les Palmes i de La Laguna, així com amb altres centres d’investigació. Entre aquests hi consta la Casa Àfrica inagurada a Las Palmas. El Centre pertany a la xarxa europea AEGIS, de la qual el CEA és cofundador; aquesta xarxa és una agrupació de centres d’estudis africans de la Unió Europea. Cada Estat és representat a la xarxa per mitjà d’un o varis centres

i la coordinació entre centres i instituts d’investigació d’AEGIS permet organitzar activitats d’àmbit internacional, com per exemple les Escoles d’Estiu, intercanvis, propostes de doctorat

europeu o relatives al programa Sòcrates. El CEA També és present a la Federació Catalana d’ONGs i, a través d’aquesta, a la Coordinadora Estatal d’ONGs.

Celebració dels 25 anys del CEA. Fa 25 anys un grup de professors, professores, estudiants i persones interessades en l’Àfrica van fundar el Centre d’Estudis Africans i Interculturals a la facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. L’objectiu principal era crear i mantenir un espai africanista a Catalunya d’aprenentatge, recerca, coneixement, difusió i conscienciació. Un quart de segle més tard considerem que encara hi som en camí i amb voluntat de continuar molts anys més. Per això vam decidir celebrar que estàvem en actiu organitzant una festa l’ 11 d’octubre al Centre Artesà Tradicionaris a Gràcia, barri on va néixer el CEA. La intenció va ser de combinar diferents tipus d’activitats: - Per començar una Taula Rodona sobre l’Africanisme a Catalunya

amb el nostre compromès Antonio Santamaría, economista i President del CEA. En Ferran Iniesta, historiador, professor d’Història d’Àfrica de la UB i un dels pares fundadors del CEA i Lola López, antropòloga i Directora del CEA. La taula ve ser dinamitzada pel Jordi Sant. - Varem seguir amb una activitat més interactiva i intercultural com el Concert/mostra de música coral africana amb el Cor Infantil de l’Orfeó Català i cantaires de cors de tot Catalunya de la FCEC, acompanyats pel pianista Pau Casan, els percussionistes Sengane i Djibril Ngomi, i el ballarí Michel. Va ser un èxit l’experiència de més de 100 persones cantant i ballant, tot gràcies a l’enginy de la directora Glòria Coma i Pedrals. - I finalment el Concert a càrrec del grup de Xumo Nunjo, artista multidisciplinar camerunès que ens convidà a compartir les herències africanes contemporànies. Original i amb la visió crítica que ha caracteritzat el CEA des de la seva fundació. Una nit en la que ens trobàrem unes 300 persones conegudes, amigues, familiars que ens acompanyen en aquest camí, amb salutacions de membres que no podien ser-hi com en Javier Aisa des de Pamplona, i on també vàrem fer noves amistats que esperem que s’incorporin i gaudeixin de les propostes del centre. Va ser com un esdeveniment -ritual de renovació i de revitalització, ple d’emocions on ens vàreu transmetre forces per a continuar vius i actius. Sense vosaltres no hagués estat possible! Per sort, en aquesta via hem estat ben acompanyats. Des d’aquí el nostre agraïment a les entitats i institucions públiques i privades que han cregut en el CEA i ens ho han demostrat amb el seu suport durant anys. I en la mateixa línia, no oblidem que el CEA ha participat en la creació d’altres iniciatives africanistes com la xarxa europea de centres d’estudis africans AEGIS. Volem aprofitar aquest punt de la memòria per fer un reconeixement

a les persones que es van implicar en l’organització de l’aniversari, que va ser possible per la creativitat, implicació i treball en comú i voluntari d’un grup divers: Alassane, Ana i Anna, Clara, Cristina, Eduard, Elo, Jordi, Lola, Maria, Mireia, Mònica, Rafa, Laura, Xavi,...La llista s’amplia molt més amb les persones que han aportat en tots aquests anys el seu esforç i sabers i que ara formen part d’altres iniciatives o són arreu del món. Elles i ells són els que tenen cura de mantenir viu “l’esperit CEA”. I ja que parlem de la transcendència de l’equip del CEA, crec que cal recordar l’aportació a la construcció i sostenibilitat del CEA de l’Agnés Sarri, que com Sebas Puigcerver i Albert Mongay, va marxar per sempre, però que segueixen presents en els nostres cors i en tot el que fa el Centre. Bé, gràcies de nou per fer que el CEA continuï a la bretxa, com digué Amilcar Cabral : A luta continua !!! Rafa Crespo Secretari General

3 organigrama i direcció

l CEA compta amb personal administratiu per al seguimient de la gestió i el funcionament diari del centre. El CEA compta amb una junta directiva, escollida anualment per l’Assemblea de Socis. Els càrrecs actuals són els següents: President: Antonio Santamaria Secretari General: Rafael Crespo Tresorera: Ana Moya Vocals: Eduard Gargallo Oriol Andrés Antoni Castel Jordi Sant Paral•lelament i de forma perma-

nent el CEA compta amb un equip tècnic composat per: Coordinadora del Centre: Lola López Directora de projectes: Mireia Vehí Administrativa i responsable control econòmic: Mònica Puig Les altres persones que componen l’equip tècnic, participen dels diferents projectes i realitzen reunions periòdiques de coordinació i seguiment. Són: Eduard Gargallo, Carlos Bajo, Xavier Muñoz, Ana Moya, Carla Alsina, Maria Mateu, Rafa Crespo, Albert Farré, Jordi Tomás, Fama Zra, Oriol Andrés, Èlia Farrero, Maria Grande, Laura Buil, Daniel Giménez i Marta Sales.

Junta President Antonio Santamaría Secretari General Rafael Crespo

Vocals Antoni Castel Jordi Sant Eduard Gargallo Oriol Andrés

Tresorer Ana Moya

Equip Tècnic Coordinadora del centre Lola López Directora de projectes Mireia Vehí Administrativa i responsable de control econòmic Mònica Puig

Eduard Gargallo Carlos Bajo Xavier Muñoz Ana Moya Carla Alsina Maria Mateu Rafa Crespo Albert Farré

Jordi Tomàs Fama Zra Oriol Andrés Èlia Farrero Maria Grande Laura Buil Daniel Giménez Marta Sales

4 serveis al socis,

centre de documentació i comunicació

a fa uns anys que el CEA va apostar per la seva estratègia de comunicació 2.0. Al principi com a una manera de fer front a unes condicions concretes, gairebé com una necessitat. Tanmateix, els plantejaments inicials s’han anat enfortint. La presència del CEA a la xarxa ja no és un experiment, tot i que encara estem molt lluny de la sistematització desitjable. No hi ha cap dubte que la projecció del CEA cap a la dimensió digital ens ha permès, d’una banda, enfortir el contacte i la relació amb el socis i establir un canal de comunicació per possibles propostes i informacions de tot tipus. D’altra banda, aquestes eines de comunicació fan possible que arribem a un número i un tipus de públic

més ampli i diferent al que estàvem acostumats (fins i tot lluny de les nostres fronteres). I, finalment, hem trobat un canal de comunicació ideal per donar sortida i difondre un seguit de materials produïts des del propi CEA. Un exemple d’aquesta darrera qüestió és el Butlletí, que des que es va plantejar com una publicació digital no ha deixat de créixer, de millorar els seus continguts, d’ampliar el seu nombre de col•laboradors i de seccions i d’arribar cada vegada a més gent, contribuint a reforçar el prestigi de l’entitat. Els membres del l’equip tècnic i els col•laboradors del CEA estan immersos en una dinàmica d’exploració i millora d’aquestes eines. Això ha fet que durant l’any 2013 haguem donat certs

Serveis als socis i comunicació

passos en fals, proves que no han arribat a tenir continuïtat. Però també hem trobat noves formes de treballar i de donar difusió al treball del centre.

4.1. web És un espai virtual de comunicació, difusió i consulta de l’entitat. És la targeta de presentació de l’organització per a les persones que constantment s’interessen

pels temes treballats des del CEA per al món africà i per al desenvolupament i foment de la interculturalitat. Al mateix temps és una de les referències pel que fa a activitats i materials per als socis, tot i que aquests són informats directament via correu electrònic. En aquest sentit, la web ha anat incorporant continguts durant el darrer exercici, a mesura que es realitzaven noves

activitats, que s’engegaven nous projectes o que hi havia nous materials preparats per fer difusió a través de la xarxa. En aquest sentit, durant l’any 2013 s’han superat certs problemes tècnics relacionats amb la web que de vegades han dificultat la seva actualització. La superació d’aquest problemes ha permès sistematitzar el procés d’incorporació de continguts. La web és la porta d’entrada a molts altres serveis del CEA com la biblioteca, el fons documental o la revista Nova Africa (tot i que té la seva pròpia web (http:// www.novaafrica.net). http://www.centredestudisafricans.org

4.2. bilioteca Reuneix la documentació en llibres, retalls de premsa, revistes especialitzades i accés a Internet. La consulta d’aquests materials, d’accés lliure, ha de ser realitzada en hores d’obertura del Centre, i és recomanable contactar amb el personal del CEA per a qualsevol petició. No obstant això la pàgina web disposa d’un espai per a la consulta del material existent. La participació en diversos projectes durant l’any 2013 ha permès enriquir el contingut d’aquest fons documental amb nous títols. D’altra banda s’ha pogut millorar el servei amb la incorporació d’un ordinador a disposició dels usuaris. I s’ha desenvolupat un treball de reorganització i indexació dels continguts, gràcies a la col•laboració d’un estudiant del postgrau en pràctiques.

4.3. fons documental audiovisual El Fons Documental Audiovisual és un projecte que el CEA va presentar el 2011 amb la col•laboració i finançament del Servei d’Ocupació de Catalunya. Es tracta d’un centre de recursos audiovisuals especialitzat en Àfrica i Interculturalitat, un nou projecte la voluntat del qual és generar eines per millorar el coneixement i la difusió sobre Àfrica, les seves societats, la seva història i les seves cultures. Reuneix material audiovisual sistematitzat i organitzat per temàtiques. La consulta es pot fer mitjançant la web però el visionat ha de ser a la mateixa entitat amb contacte previ amb el personal del CEA. És un projecte que es va iniciar l’any 2010 amb vocació de ser un work-inprogress, que, com la biblioteca, vagi creixent any rere any amb noves incorporacions. Per una banda, el centre es va iniciar amb trenta títols cedits en dipòsit al CEA per realitzadors, productors i ONGs. Tanmateix en l’aposta del CEA per a les noves tecnologies, el fons també indexa i recopila peces audiovisuals penjades a la xarxa –algunes de les quals també es troben en dipòsit al CEA- per tal que puguin ser consultades online a través del web. Això permet recollir-hi materials que, per les seves característiques, són difícils de trobar físicament a casa nostra però que, en canvi, es posen a disposició del públic a través d’Internet.

L’altre objectiu del projecte és el de facilitar als creadors audiovisuals que treballen en la direcció del CEA la possibilitat de destacar els seus treballs en un entorn on, degut a l’aparició constant de nous continguts, sovint resulten difícils de trobar per manca d’espais d’exposició i contacte, d’aquesta manera es facilita l’accés als materials a públic interessat.

ta amb les seccions ja clàssiques com l’opinió de l’actualitat africana que realitzen el Jordi Sant i el Fernando Díaz, la reflexió sobre els mitjans de comunicació del continent a càrrec del Carlos Bajo, i la finestra oberta més enllà del CEA: la Signatura Convidada. En aquest últim àmbit, el butlletí va tenir l’oportunitat de publicar quatre bones peces. Al mes de Març el company

El projecte ha comptat amb el suport de la Direcció de Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona durant la seva fase inicial. Actualment, la base de dades compta amb uns cent títols, que s’han visionat en més de 28.000 ocasions (a 1 de maig de 2013). Durant l’any 2012 la base de dades ha continuat creixent, s’han incorporat nous títols i s’han realitzat tasques de manteniment (el fet que alguns d’aquest vídeos estiguin disponibles online obliga a actualitzar les adreces contínuament). El CEA ha col•laborat, a més, en la producció de materials documentals audiovisuals de diferents maneres. Des del suport econòmic, fins a l’aportació dels coneixements dels seus membres.

4.4. butlletí El 2013 ha sigut l’any de la consolidació del Butlletí trimestral del Centre d’Estudis Africans i Interculturals. El Butlletí comp-

Txema Santana ens explicava els orígens i dificultats d’obrir un mitjà de comunicació sobre l’Àfrica en castellà, com és el GuinGuinBali. Al Juny, la professora de la UPC Rosa Maria Druguet ens va parlar de la fuita de cervells de l’Àfrica i de com un projecte engegat per aquesta universitat està contribuint a

pal•liar aquest problema. Al Setembre, l’Enrique Bermejo Dotor, que també s’ha convertit en un habitual col•laborador del Butlletí, escrivia sobre la seva experiència al Sudan del Nord i els fluxos migratoris. Finalment al butlletí de Desembre l’Ivan Cuesta, investigador de la Universitat d’Edimburg, va

Bermejo Dotor ens fa la crítica de diferents llibres sobre política i societat africana, i durant tot el 2013 el Daniel Giménez ens va referenciar literatura sobre o d’Àfrica. Altres dues companyes de viatge, la Carla Valle i la Laura Buil, s’hi van incorporar realitzant cadascuna d’elles un article biogràfic sobre un personatge africà de rellevància al continent però amagat per a la nostra societat. També hem pogut comptar amb dues noves incorporacions que afegeixen un plus al Butlletí del CEA. Els companys de Wiriko s’hi van incorporar amb un article trimestral sobre cultura i art africà. Són el Sebastian Ruiz, el Carlos Bajo, la Gemma Colés i la Vanesa Anaya. Per últim, el Butlletí, que fins ara es centrava gairebé exclusivament en la part africanista del CEA, va incorporar una nova secció d’interculturalitat, a càrrec de la Mireia Vehí Cantenys.

publicar un text sobre el procés d’electrificació de Ghana i la seva relació amb la construcció de l’Estat, motiu que reflecteix en la seva tesi doctoral. Però a més a més de les habituals seccions, el butlletí del CEA s’ha reforçat amb altres de noves. Hem obert una secció de ressenyes de llibres. L’Enrique

Tots els Butlletins es publiquen en castellà i en català, per la qual cosa hem comptat amb un impagable equip de traducció. Són la Verònica Soler, la Mònica Puig, l’Ana Moya i altres companys que ens ajuden eventualment. Amb tot aquest equip, i el que segur que s’hi incorporarà al llarg de l’any, afrontem un 2014 ple de reptes comunicatius, amb la voluntat d’ajudar a donar a conèixer el continent i fomentar el pensament crític sobre les diferents Afriques existents.

4.5. xarxes socials La presència i el treball a les xarxes socials és, en realitat, la principal font d’innovació pel que fa als serveis als socis i la comunicació del CEA. En aquest sentit, hi ha eines l’ús de les quals està estabilitzat com el perfil de Facebook o el de Twitter. Així a Facebook, el CEA ha arribat als 3.500 seguidors, per 1.000 de Twitter. Mitjançant aquestes eines hem pogut tenir una experiència de contacte directa tant amb socis com amb persones interessades a les temàtiques que tracta l’entitat en general. A més de les possibilitats que ens ofereixen aquestes xarxes, els missatges directes han estat una via de recepció de propostes o de resolució de dubtes relacionats amb les activitats concretes. Igualment, s’han explorat nous usos d’aquest instruments. En relació a Facebook, dins un procés d’actualització de les dades de socis, s’ha obert un grup tancat i destinat exclusivament al socis de l’entitat per millorar la comunicació. Pel que fa a Twitter, s’ha utilitzat la plataforma de microblogging per “retransmetre” alguns dels actes del CEA, tant dins del projecte Cartografia de coneixements, com a activitats com la Jornada Noves Mirades. D’altra banda, en relació als “experiments”, continuem utilitzant puntualment altres eines de difusió com el

canal de Youtube, o simplement aplicacions que es troben on line i que ens permeten millorar la nostra comunicació, com és el cas de la plataforma Issuu (amb la que fem publicacions digitals com aquesta mateixa memòria) o Storify (que hem començant a utilitzar per fer resums de les activitats). Durant l’any 2013 hem començat igualment a fer passes per poder retransmetre en streaming certes activitats, tot i que encara hem de millorar el sistema.

4.6. nova africa L’any 2012 va marcar el renaixement de la revista Nova Africa. Després de superar certes dificultats, el gener de 2012 es va tornar a publicar amb petites modificacions, només formals, però mantenint la qualitat que ha acumulat durant la seva història. El consell editorial de Nova Africa ha invertit gairebé dos anys per trobar la fórmula que garantís la seva continuïtat. Així, al gener de 2012 va aparèixer el número 27 d’aquesta publicació que ha recollit a les seves pàgines les signatures dels africanistes més importants de l’Estat Espanyol i bona part dels experts internacionals més reconeguts. Aquesta reaparició ha marcat el pas de l’edició en paper a l’edició digital i aquest és el nou format de la Nova Africa (http://www.novaafrica.net/index. php/homepage). La migració cap a l’entorn digital va ser

4.7. Aspectes a millorar Totes aquestes eines i l’estratègia digital del CEA, en general, constitueixen una manera més barata d’aconseguir projecció i difusió. En tot cas, encara hi ha moltes deficiències que s’han de superar. Aquest instruments comporten una despesa inferior a la de les eines comunicatives convencionals, però exigeixen temps, dedicació i altres recursos. Tot i que s’ha pogut comptar amb la participació dels membres de l’equip tècnic de l’entitat i la col•laboració de estudiants del postgrau en pràctiques, els recursos continuen sent limitats. No sempre es disposa del temps necessari per fer l’ús més eficient d’aquestes eines. Per aquest motiu, l’equip tècnic té la voluntat d’aprofundir el procés de racionalització i sistematització d’aquesta utilització. Durant l’any 2014 està previst, realitzar diverses accions per continuar millorant en aquesta estratègia.

al mateix temps una solució que garantia la continuïtat d’aquesta publicació, però també va ser la fórmula més adequada per poder ampliar la distribució de la revista. La disponibilitat del web ofereix una difusió potencial que era pràcticament inimaginable en format paper. La transformació en una publicació digital permet a més a la Nova Africa posar a disposició de tothom el seu arxiu d’una manera fàcil i accessible. El darrer número és d’accés restringit, disponible només per als socis del CEA. Tanmateix, el web ha incorporat un arxiu obert per a tots els visitants que posa a disposició de qualsevol persona els números precedents. Aquesta digitalització de l’arxiu de la Nova Africa es va fent de manera progressiva i es va

completant a cada nova aparició de la revista. Així, durant l’any 2012, en el qual es van publicar dos números (un al gener i un altre al juliol) es van incorporar a l’arxiu 14 edicions precedents, des del número 13 (del juliol de 2003) fins al 26 (del gener de 2010). Els formats escollits pel disseny de la revista digital permeten llegir els articles a la pantalla de l’ordinador, però també descarregar-los en format pdf. De la mateixa manera, els articles es poden explorar pel seu autor. Està previst continuar amb la digitalització de l’arxiu i facilitar la classificació dels articles progressivament. Durant l’any 2013 es va publicar el número 29 d’aquesta revista.

4.8. Comunicació i Interculturalitat Amb l’excusa de presentar el nou espai web del projecte Cartografia de Coneixements – Cartografía de Saberes, l’acte “Comunicació i Interculturalitat” va esdevenir una oportunitat per parlar del treball que es fa a Barcelona en matèria de interculturalitat. L’acte va servir com una sessió més del projecte que pretén donar valor als coneixements i les experiències dels ciutadans d’origen estranger, però va tenir moltes més cares. Va ser un espai per donar a conèixer la tasca d’organitzacions diverses, va ajudar a reforçar els lligams entre entitats amb interessos semblants, va permetre reflexionar sobre la tasca en interculturalitat des d’àmbit diferents i va apropar a aquest entorn a persones que potser mai s’havien plantejat la importància d’aquest treball. Més de trenta persones van assistir el 20 de març a l’espai Fontana per participar a l’acte que es va dissenyar en dues parts diferenciades. D’una banda, es va aprofitar l’ocasió per fer una taula rodona sobre “Comunicació i Interculturalitat” amb el Rafa Bertoli, com representant del Pla BCN Interculturalitat; el Sebastián Ruiz, membre de Wiriko – Arts i cultures africanes; la Lola López, coordinadora del Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) de Barcelona; i l’Alfredo Cohen com portaveu de El Parlante. La taula rodona va ser moderada pel Carlos Bajo, periodista i membre del CEA i de Wiriko. D’altra banda es va presentar l’espai web del projecte Cartografia de Coneixements – Cartografía de Saberes, dins l’estratègia del CEA per treure tot el profit de comunicació i treball col•laboratiu a les eines de la web 2.0. Pel que fa a la taula rodona, es va cercar la participació d’entitats amb enfoques diferents del treball intercultural per aconseguir un ventall més ampli d’opinions i experiències, però també per mostrar fins a quin punt aquest treball és col•laboratiu i les dimensions diferents són complementàries, donant un valor afegit a la creació de connexions i xarxes. Així, el Pla BCN Interculturalitat representa la dimensió institucional d’aquest treball i un esforç focalitzat a la tasca antirrumors. Per la seva banda, el CEA ha prioritzat fins aleshores un treball multidimensional, presencial, amb col•lectius concrets i vehiculat mitjançant àrees temàtiques precises, com pot ser el hip-hop antirrumors, les classes de llengua per dones pakistaneses o el treball de normalització mitjançant el joc del criquet, però també els cursos d’agents antirrumors o les sessions de Cartografia de Coneixements. El Col•lectiu El Parlante ha centrat el seu treball a l’entorn educatiu i prioritzant els materials audiovisuals, així la seva tasca es desenvolupa fonamentalment en centres educatius, amb alumnes joves i utilitzant llenguatges molt propers als seus destinataris com són els de la televisió. Finalment, per Wiriko el treball intercultural no és un objectiu, sinó una conseqüència, ja que la seva voluntat és difondre i donar a conèixer les cultures africanes; l’entitat considera que d’aquesta manera es visibilitza i es dona valor a la cultura pròpia d’un col•lectiu d’origen estranger, trencant els estereotips que menyspreen als africans com incapaços de generar cultura.

En aquest sentit, les aportacions dels representants de les entitats van ser peces d’un puzle que sumades van configurar una imatge general. El Rafa Bertoli va explicar com el Pla BCN Interculturalitat està aprofitant l’explosió de les xarxes socials per difondre un missatge que combat els estereotips relacionats amb els ciutadans d’origen estranger. Aquest aprofitament de les eines digitals ha permès, segons Bertoli, desenvolupar una estratègia molt més barata que la intervenció als mitjans convencionals i molt més focalitzada gràcies a que es pot intervenir a allò que el tècnic anomena “microconverses”. En tot cas, s’ha de tenir en compte que aquest mateixos instruments es poden utilitzar en sentit contrari, és a dir, per difondre rumors i, per tant, s’ha de dissenyar amb molta cura la estratègia i estar molt atent. El Sebastián Ruiz es va centrar a la necessitat de difondre una imatge real dels llocs d’origen dels ciutadans nascuts arreu. El fet que normalment es transmeti una idea deformada d’aquestes realitats, i en particular al cas de l’Àfrica, condiciona la manera de tractar als ciutadans nascuts arreu. D’aquesta manera, mostrar que als països del Sud hi ha hagut una producció cultural i artística important i que avui la sensibilitat artística i la creativitat continuen presents en aquestes societats esdevé una eina d’interculturalitat. El respecte i l’interès per aquestes cultures poden canviar el tracte que reben els veïns nascuts a l’estranger. I per aconseguir aquest efecte Ruiz va assenyalar que s’han d’equilibrar les informacions negatives amb d’altres que evidencien el dinamisme i la modernitat d’aquestes cultures i, per tant, que els conciutadans d’origen estranger amb els que convivim no estan, ni molt menys, endarrerits i tenen capacitats per fer aportacions i enriquir la cultura a la que es troben. Per la Lola López, el treball en termes de interculturalitat és la evolució lògica i natural del res-

pecte per l’altre. A banda del recorregut que el Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) ha fet fins arribar a involucrar-se en aquesta tasca, la coordinadora del centre va destacar l’estratègia de treball sectorial. Es tracta, segons López, d’aprofitar intervencions concretes com pot ser les classes de llengua amb les dones pakistaneses del Poble-sec o el criquet amb els més joves d’aquesta comunitat. La Lola López va reconèixer que pot resultar estrany que el Centre d’Estudis Africans i Interculturals doni suport a un club de criquet, però el resultat amb els joves que hi participen ho justifica accions poc ortodoxes com aquesta. Per la seva banda, l’Alfredo Cohen va defensar una iniciativa a la que s’aprofiten les eines de la cultura de masses, precisament, per combatre les deformacions que aquesta genera. El Parlante treballa amb els alumnes d’instituts d’una banda perquè són un col•lectiu disposat a qüestionar i canviar tòpics i estereotips, però també perquè són els ciutadans del futur. Així, la seva estratègia és parlar als joves amb el llenguatge que ells coneixen, reconeixen i dominen. Com va explicar Cohen no és cert que el jovent no entengui les coses, més aviat, són capaços de fer lectures que la resta de col•lectius socials ni tan sols imaginen, però sempre que s’utilitzi el seu llenguatge. Per aquest motiu, l’estratègia d’aquesta iniciativa consisteix a utilitzar les eines de “l’enemic”, fent servir sobretot la televisió i reproduint programes al estil “reality” o “talk shows”, però amb un contigut orientat a valoritzar la resta de cultures i a fer caure estereotips, amb un resultat prou interessant. Finalment, el Carlos Bajo va desenvolupar l’estratègia digital del projecte Cartografia de Coneixements – Cartografía de Saberes com una pota fonamental i necessària de la iniciativa. Segons va explicar Bajo, l’objectiu és aprofitar totes les possibilitats de les eines de la web 2.0 i de les TIC, en general, (des de la difusió mitjançant les xarxes socials, fins a les emissions en streaming) per aconseguir l’objectiu principal del projecte: generar un espai d’intercanvi d’experiències i idees de transformació social. En aquest sentit, la dimensió digital de Cartografia de Coneixements aporta fonamentalment dues dimensions. Una és el trencament de la condicionalitat d’espai i temps, és a dir la necessitat d’estar físicament al lloc on es desenvolupen les sessions. L’altre és la possibilitat gaire bé il•limitada d’interacció i, per tant, de debat i d’enriquiment. En tot cas, aquesta dimensió digital no substitueix la presencial, l’assistència a les sessions, sinó que és complementària. Aquesta dinàmica porta als responsables del projecte, segons va explicar el Carlos Bajo, a considerar que Cartografia de Coneixements és una iniciativa de construcció de “intel•ligència col•lectiva” amb moltes possibilitats de creixement i de aportació. La participació dels assistents es va orientar cap al coneixement dels detalls d’alguns dels projectes. El públic va voler conèixer l’efectivitat de les xarxes socials en tota aquesta estratègia, així com l’actitud amb la qual reben aquestes iniciatives els autòctons. L’acte va resultar, al mateix temps, un aparador d’iniciatives diverses i complementàries i un espai d’intercanvi d’idees i d’opinions de col•lectius i persones que veuen la interculturalitat de maneres diferents. D’altra banda, la diversitat de les entitats que van participar va ser un reclam per apropar-se a aquest entorn per persones que potser fins aquest moment no s’havien interessat.

5 activitats de formació i sensibilització

5.1. postgrau en societats africanes i desenvolupament 2013 Entre el mes de gener i el mes de juny de l’any 2013 el CEA i la UPF van realitzar una nova edició del Curs i Diploma de Postgrau en Societats Africanes i Desenvolupament, que ha tingut el suport de Barcelona Solidària, Ajuntament de Barcelona, i ha estat co-dirigit per la Lola López i l’Eduard Gargallo. El curs ha constat de 120 hores lectives. Més de vint docents s’han encarregat de les 40 sessions. Aquesta edició, amb una assistència de 27 alumnes provinents de disciplines molt diverses (Infermeria, Economia, Enginyeria, Periodisme, Publicitat, Biotecnologia,

entre d’altres), compta d’una banda amb el format de Curs, amb una duració de 100 hores lectives, i que inclou els tres primers mòduls: el de Geografia i Història, el de Política i Economia i, finalment, el de Societat, Art i Cultura; i d’altra banda, el format Diploma, que dura 120 hores lectives i 200 hores de pràctiques, i compta amb el quart mòdul de Societats Africanes i Desenvolupament. Per tal que els alumnes puguin involucrar-se en la pràctica diària del món de la Cooperació al desenvolupament en l’àmbit africà i d’altres àmbits de treball, realitzen unes pràctiques de 200 hores de dedicació efectiva a les tasques en una ONGD, entitat o institu-

ció prèviament concertada per l’alumne i aprovada per la direcció del Curs. Les pràctiques compten amb un sistema de seguiment i avaluació propi. Com a pràctiques també es pot fer una investigació relacionada amb els temes tractats al Postgrau i que pot estar dirigida per un coordinador/a acadèmic o pel responsable d’una ONG, entitat o institució en col•laboració amb el

responsable acadèmic del Postgrau. Amb això es vol incentivar la recerca sobre el continent i la recerca aplicada al món de la cooperació. La valoració global per part dels i les estudiants del postgrau ha estat molt positiva, i les valoracions dels estudiants es tenen sempre en compte a l’hora de configurar el programa de les noves edicions.

Jornada de Joves Investigadors Àfrica Negra: Noves Mirades El 19 de setembre es va celebrar al Casal de barri Pou de la Figuera la Jornada Àfrica Negra: Noves mirades 2013. Des de la seva creació, el Centre d’Estudis Africans i Interculturals (CEA) treballa per a la superació del desconeixement i la visió estereotipada que sovint des de Catalunya, com des de la resta d’Europa, es té d’Àfrica. En aquesta línia s’emmarca la Jornada Àfrica Negra. Noves mirades, que l’any 2013 va celebrar la seva tercera edició. L’acte està vinculat al Postgrau en Societats Africanes i Desenvolupament, del CEA i la Universitat Pompeu Fabra i el seu objectiu és donar a conèixer les recerques d’investigadors novells. L’eix central de la jornada és, doncs, la presentació per part dels seus autors dels treballs de recerca més destacats realitzats en el marc de l’anterior edició del postgrau. La Jornada vol ser a la vegada un espai de trobada de persones interessades en la

recerca en el marc de l’Àfrica Negra per tal de compartir experiències, coneixements i contactes. En aquesta ocasió, el públic assistent estava format per més de trenta persones. En l’edició 2013, es van presentar les següents ponències: Anna Mir. SOCIETATS MATRILINEALS A L’ÀFRICA NEGRA Caterina Nicolau. THIS IS AFRICA. CONFLICTES I NARRATIVES Lluc Ohian. REFLEXIONS I DISJUNTIVES ENVERS L’ORALITAT AFRICANA Roger Cumeras. L’ÀFRICA SOTA LA MIRADA DE LA PREMSA Després del torn de preguntes, i com a novetat respecte a les edicions anteriors, es va projectar un documental, la temàtica del qual estava relacionada amb els estudis africans. En aquest cas, la pel•lícula escollida va ser Rwanda. La reconciliació obligada, que analitza l’estat de la pau al país divuit anys després d’un genocidi que va deixar més de 800.000 morts. El documental forma part de la sèrie Després de la pau, produïda per l’Associació de Periodisme Fora de Quadre amb el Col•lectiu Contrast. Oriol Andrés, membre del CEA i un dels co-directors del documental va fer-ne la presentació a la vegada que va conduir la jornada. La presentació de les jornades va anar a càrrec d’Eduard Gargallo, co-director del postgrau de Societats Africanes i Desenvolupament i investigador del CEA i de l’ISCTE de Lisboa, i de Cristina Corredoira, de la Direcció de Serveis de Solidaritat i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona. Es poden consultar les recerques presentades a la pàgina web del CEA. www.centredestudisafricans.org

6 activitats relacionades

amb la migració i la interculturalitat

6.1. dones pakistaneses als barris del poble sec i del raval Aquest és un projecte d’acompanyament a dones Pakistaneses dels barris del Poble sec i del Raval que, des de l’inici, s’ha realitzat de manera conjunta i consensuada amb les comunitats implicades; Camino de la Paz-Minjah ul Quran i Faizane e Medina. Aquest és un projecte de continuïtat que, inicialment, es plantejava com un espai d’alfabetització de dones i que actualment compta amb espais de trobada i formació que van més enllà de la llengua. Per tal de facilitar processos en els que les comunitats i les dones d’aquestes

s’hi sentin participes, el CEA està en permanent contacte amb elles. Així, en aquesta línia i per tal de dissenyar propostes, intervencions i projectes a la mida, l’any 2011, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, es va elaborar un Diagnòstic participatiu de necessitats amb les dones de la Comunitat pakistanesa de Camino de la Paz - Minjah ul Quran. A partir de les demandes que es materialitzaren al document – consultable al web -, el CEA ha continuat realitzant la feina amb la comunitat. Així, s’ha continuat treballant en les línies del projecte que són: classes de llengua, espais de formació sobre recursos i espais de trobada; no obstant això i a partir del diagnòstic, les temàti-

ques i eixos d’interès s’han adaptat a les necessitats expressades per les dones. Finalment i després de poc més de 7 anys treballant amb les comunitats pakistaneses, el CEA continua apostant per tirar endavant projectes que enfoquin les relacions amb les comunitats de persones migrades des de l’òptica de la interculturalitat .

6.2. la xarxa antirumors s’implica en els objectius del pla barcelona interculturalitat Des del seu inici l’any 2010 el CEA participa en l’estratègia antirumors de l’Ajuntament de Barcelona, dins del Pla Barcelona Interculturalitat (http://www. interculturalitat.cat/). En la mesura en què aquesta estratègia antirumors s’ha anat consolidant i adaptant a noves demandes, la participació del CEA també ha variat, implicant-se en noves accions i grups de treball. En aquesta nova etapa la Xarxa s’ha marcat com a objectiu no dedicar-se únicament a desmuntar rumors sobre la diversitat cultural, sinó aprofundir més en la interculturalitat aplicada a tots els àmbits. Enguany el CEA forma part de la Comissió Directora i del Grup de Formació de la Xarxa Barcelona Antirumors. Durant el 2013 el CEA ha format part de l’equip encarregat de la formació d’agents antirumors i de diverses formacions territorialitzades a la ciutat de Barcelona i altres municipis.

Disseny i realització de la Formació d’agents antirumors Durant l’any 2013 els professionals del Centre han seguit participant en la formació d’agents antirumors, de la qual ja s’han realitzat més de 30 edicions. Les sessions de formació, iniciades al maig de 2010 continuen en l’actualitat, en part a causa d’una demanda creixent i d’una una excel•lent valoració de la formació per part dels assistents. A finals del 2013 han rebut la formació més de 1.000 persones pertanyents a diferents àmbits: associatiu, professionals de recursos municipals, així com veïns i veïnes a títol individual. Les persones que han rebut la formació són la base de la Xarxa d’agents antirumors de Barcelona (http://www.bcnantirumors.cat/). La novetat d’aquest any ha estat el disseny i implementació, conjuntament amb l’oficina tècnica de la Xarxa, de la “Formació de formadors” que es va iniciar al novembre de 2013 i que pretén que la formació d’agents antirumors sigui incorporada a les activitats habituals de les entitats més actives en aquesta qüestió. També hem continuat amb la formació especialitzada per a professionals d’àmbits concrets com l’oferta del curs “Nous reptes en la tasca educativa: Com trencar els falsos rumors i estereotips vers la diversitat cultural?” per a mestres del Consorci d’Educació. S’està treballant per ampliar aquesta formació a l’àmbit universitari, sanitari i d’altres.

Catàleg d’activitats per a combatre rumors i estereotips sobre la diversitat cultural El CEA ofereix dos tallers dins del Catàleg d’activitats per combatre rumors i estereotips sobre la diversitat cultural, una iniciativa que s’emmarca en l’execució del Pla Barcelona Interculturalitat. L’objectiu del Catàleg és oferir activitats de sensibilització i educació ciutadana per lluitar contra els rumors i estereotips sobre la diversitat cultural, i posar-les gratuïtament a disposició d’entitats, serveis i equipaments de Barcelona que desitgin treballar per la convivència intercultural i la cohesió social. http://bcnantirumors.cat/quisom/actualitat-la-xarxa/catàleg-d’activitatsque-ofereix-entitats-serveis-i-equipaments-més-eines Les activitats que s’ofereixen són: • Taller de Hip-hop Rimant Rumors. L’activitat utilitza el Hip-hop com a vehicle per transmetre als joves les aportacions positives de la diversitat cultural i la interculturalitat i també per combatre falsos rumors sobre aquesta diversitat. • Taller de gènere i gimcana. En aquesta activitat es dona suport a l’equip de professionals de l’Associació Candela, responsables del taller. A través de les proves d’una gimcana es treballa amb els joves els estereotips associats al gènere i a la diversitat cultural.

Participació en la Comissió Directora de la Xarxa El CEA forma part de la Comissió Directora de la Xarxa que, entre d’altres objectius s’ha marcat el d’aconseguir fer de la Xarxa antirumors un espai d’interculturalitat i participació dels diferents col•lectius culturals presents a la ciutat. Participació en el grup de Formació de la Xarxa L’estratègia antirumors creix i es consolida i sorgeixen nous reptes i formes de treball. Per això s’han creat diferents grups o comissions de treball en els quals les entitats membres participen. El CEA forma part del grup de Formació, encarregat de dissenyar noves ofertes formatives, nous àmbits d’actuació i d’avaluar el treball ja realitzat. Activitats en altres municipis i col•laboracions amb altres institucions El CEA s’ha convertit en un referent en temes d’interculturalitat. I l’èxit del treball realitzat a Barcelona ha afavorit que el Centre participi en activitats formatives en altres municipis, amb entitats del territori o amb institucions com Ajuntaments, Diputacions o Consells Comarcals. L’any 2013 aquestes accions formatives s’han portat al Consell Comarcal del Gironés, Vilanova i la Geltrú, Sant Boi de Llobregat, Igualada, Sabadell i l’Hospitalet de Llobregat entre d’altres. En aquesta línia els profes-

sionals del CEA també han col•laborat en formacions organitzades per altres entitats com Probens o D-CAS. Totes aquestes actuacions s’emmarquen dins d’un dels objectius del CEA, el Treball per combatre estereotips i prejudicis i per afavorir les relacions interculturals.

6.4. mirades creuades Durant el curs 2012/2013 el CEA ha obert una línia d’Interculturalitat i Gènere amb la col•laboració de l’Associació Candela per l’Acció Comunitària. Aquesta línia, que pretén explorar el camp de la Interculturalitat incorporant el màxim de biaixos possibles que condicionen a les persones, ha tret un curs de formació anomenat “Mirades Creuades”. Aquesta proposta, dirigida a professionals i tècnics/es que treballen a l’administració, en equipaments públics, entitats i altres organismes d’interès, aporta recursos teòrics i pràctics per al treball d’intervenció i de gestió en un context intercultural amb perspectiva de gènere. Tant el CEA com Candela, entitats amb experiència i coneixement profund dels seus àmbits respectius, aposten per a generar una eina comú per abordar la transformació social des d’un prisma que integri els biaixos de gènere i d’origen, clivelles que poden generar dinàmiques d’exclusió múltiples però que alhora poden esdevenir punts de partida enriquidors i de creixement col•lectiu.

6.3. rimant rumors Després d’alguns anys realitzant l’activitat per a joves Els origens africans del Hip Hop, aquest curs ens hem llençat amb el taller de “Hip Hop Rimant Rumors”. Mitjançant el moviment Hip Hop, moviment cultural d’actualitat i molt estès entre els i les joves catalans, hem generat debat a diferents centres educatius i d’oci per a joves respecte als rumors i prejudicis relacionats amb la immigració. El Hip Hop constitueix una eina única per a transmetre valors positius respecte a la diversitat cultural, per ser un llenguatge proper als joves per explicar el món que els envolta i tradicionalment reivindicatiu. A més, hem conegut grans grups i moviments Hip Hop de diferents països dels qui molts joves de la ciutat en son originaris, com el Massai Hip Hop de Tanzània, el Hip Hop àrab-palestí, pakistanès, xinès o català. El nostre és un taller intercultural realitzat per joves artistes hip hop de diferents orígens, català, ucraïnès, equatorià i equato-guineà, fet pel qual podem parlar carregats de raons de les diferents realitats de les persones migrants i les aportacions a la societat catalana, impulsant una reflexió crítica entorn els rumors i prejudicis, i fomentant el respecte a la diversitat. El taller compta amb la participació de Pau Llonch, del Grup

Atversaris; Xavi, líder de El Nota; Chiky, beat box d’origen equatoguineà, Rick Ahieser, artista break dance equatorià i Katerina Palyvoda, ballarina d’origen ucraïnès. El taller Hip Hop Rimant Rumors ha tingut una molt bona acollida des del seu llançament la tardor del 2012, fet pel qual hem pogut realitzar fins a tretze tallers a diferents espais per a joves de Barcelona i rodalies. Hem participat del catàleg antirumors de l’ Ajuntament de Barcelona, hem col•laborat amb el districte de Sants- Montjuïc oferint el taller a 10 centres educatius del districte, hem col•laborat amb l’ Ajuntament de Sant Boi, i hem rebut recolzament de la Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya. Al 2013 entre d’altres difusions, el taller Rimant Rumors va ser protagonista d’un episodi del programa de la Televisió de Catalunya sobre interculturalitat “Tot un món” Aquí teniu l’enllaç: http://www.tv3.cat/videos/4407531/Rimant-rumors), així com del reportatge “La Policía del rumor”, article de portada al Magazine dominical de La Vanguardia el dia 12/01/2014.

Programa: - La perspectiva de gènere com a eina pel canvi (Candela): Com incorporarla en la nostra tasca diària: eines i recursos. - Perspectiva intercultural als anàlisis de gènere (Centre d’Estudis Africans i Interculturals): Com incorporar-la en les relacions Interculturals - Posem en pràctica les Mirades Creuades (Candela i CEA): Dinàmiques amb casos pràctics

6.5. congrés migracions El novembre de l’any 2013 el CEA, juntament amb l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat (OCDS) de la Universitat Jaume I de Castelló, van coordinar i executar el Congrés de Migracions Africanes i Desenvolupament: Navegant Fronteres Invisibles, que va tenir lloc a la Universitat Jaume I en el marc de les XVII Jornades de Cooperació Internacional i Solidaritat de la UJI. L’interès per la temàtica de les migracions africanes, totalment en la línia dels treballs i estudis del CEA, és la necessitat de conèixer i analitzar fenòmens creixents a les nostres societats: les migracions africanes. En aquest sentit el Congrés va permetre, no només una aproximació a les persones, col•lectius i dinàmiques socials actuals, sinó repensar el concepte de desenvolupament a partir dels fils que obren els processos migratoris entre l’Àfrica Sudsahariana i

els Països Catalans. Amb aquesta mirada, les migracions entre els dos territoris, obren fils de connexió, intercanvi i, per tant, de canvis socials, que aborden el concepte de desenvolupament des de perspectives múltiples, en la mesura en la que s’entén com un procés multidimensional i multidireccional. Durant la preparació i realització del congrés, el CEA va fer la funció, en col•laboració amb d’altres persones de l’OCDS, de comitè acadèmic, fent tasques de disseny del congrés, de lectura i selecció de comunicacions així com de presentació de taules. El Congrés, que va ser un espai de trobada d’estudiants, professionals i altres persones vinculades als estudis migratoris i africans, va ser d’allò més ric i disposava de tres panells que van organitzar totes les participacions: Panell 1 Migracions i Desenvolupament; Panell 2 Polítiques migratòries de la Unió Europea i la política exterior Espanya-Àfrica i Panell 3 Interculturalitat, transnacionalitat i gènere. Properament es traurà una publicació de les comunicacions del Congrés.

6.6. gimcames En el marc de les activitats del Catàleg Antirumors, durant el curs 2013/2014 el CEA ha dut a terme, amb la col•laboració de l’Associació Candela per a l’Acció Comunitària, una activitat per a joves de gènere i d’interculturalitat. L’activitat, una gincama educativa, treballa des de

l’àmbit del joc, qüestions clau que la diversitat cultural planteja als i les joves de cultures diverses que conviuen en una mateixa escola, barri i ciutat.

6.7. projecte criquet jove barcelona 2013 Aquest projecte és la continuïtat del realitzat en anys anteriors amb població jove del barri del Poble sec i en el qual s’havia creat un grup educatiu i intercultural per a joves que practiquen el criquet. L’ any 2012 va ser l’any d’inici dels entrenaments de l’equip al camp de Julià de Capmany i es va consolidar un equip amb una mitja d’entre 15 i vint nanos permanents. L’equip de Poble sec, des del 2012 al 2013 ha participar a la Lliga de Criquet de Catalunya, contra equips d’adults i alguns altres equips emergents de joves de la ciutat, en el marc de la Federació Catalana de Criquet. Amb bons resultats educatius i esportius, el projecte de

criquet amb joves representa una bona experiència intercultural en la que els joves pakistanesos, indis i bangla autogestionen el seu propi equip, es familiaritzen amb els estructures esportives de la ciutat i teixeixen noves relacions amb els agents de l’administració des de l’òptica de les pròpies necessitats. Des de l’inici del projecte, aquest ha tingut força acceptació per part de la comunitat pakistanesa i de les institucions que ens donen suport. Aquesta experiència va cridar l’atenció de la Fundació per a l’Esport i l’Educació de Barcelona (FEEB) que va voler ampliar l’experiència. Per fer-ho vam signar un conveni de participació FEEB/ CEA per ampliar la pràctica d’aquest esport amb finalitats educatives i amb una perspectiva intercultural a tota la ciutat de Barcelona. El projecte s’inicia el 15 de juny de 2013 i té una duració fins a finals d’any. En la primera fase

d’aquest es realitzen contactes i reunions amb diferents agents municipals per tal de trobar aliances i espais on poder practicar el criquet, allà on tenim grups de nois i noies que hi juguen i son demandants d’aquests espais. Paral•lelament s’augmenten els contactes i la recerca de grups que practiquin el criquet. D’aquesta manera aconseguim la cessió per espai de dues hores setmanals de diferents camps a la ciutat, els quals comencen a partir de l’1 de setembre a ser els camps d’entrenament de sis equips de criquet de la ciutat: 1) Poble sec, al camp Julià de Capmany, 2) Sant Andreu, al camp municipal de la Trinitat Vella, 3) Raval, a la Pista de Sant Rafael, 4) Horta – Guinardó / Gràcia, al camp municipal de la clota, 5) i 6) mas-

culí i femení de Nou barris - Ciutat Meridiana, al complex esportiu municipal Ciutat Meridiana. L’assistència de joves als diferents equips és variable, des de Poble Sec, Trinitat Vella o Raval, on tenim una mitja d’uns quinze joves, fins a espais menys estables com Horta/Gràcia o Raval, on trobem una variació d’entre dos i quinze joves. Tots ells comencen a entrenar amb monitors que els transmetin els valors educatius i d’autogestió definitoris del projecte, amb la intenció de fomentar una xarxa saludable i educativa d’espais on practicar criquet juvenil i intercultural, com activitat normalitzada dins la xarxa esportiva de la ciutat.

Durant els mesos de setembre i octubre també es realitza un curs CIATE sobre criquet amb la participació de nou joves pakistanesos criqueters, capacitats durant aquest per exercir com a monitors de criquet, fent entendre la transcendència educativa, intercultural i intergènere d’una tasca com aquesta. Alguns d’aquests ja estan exercint aquesta tasca en les primeres activitats extraescolars de criquet a alguns centres educatius de la ciutat. S’ha començat a generar un espai de relació entre joves, majoritàriament pakistanesos, i educadors de barri, APC’s, tècnics de districte i entitats locals, mitjançant la implicació d’aquests joves amb el projecte i el protagonisme as-

solit per aquests, donat que es realitzen reunions periòdiques amb aquests i ells mateixos assisteixen sovint als entrenaments dels equips, per tal de fer un seguiment dels joves i fomentar el seu vincle amb altres serveis dels districtes. De la mateixa manera, s’ha difós el projecte entre diferents entitats relacionades amb l’esport, l’educació i la interculturalitat, així com a centres educatius. A banda de diferents partits amistosos per fomentar la coneixença entre els diferents grups de joves vinculats al projecte, el dia 23/12/2013 es va organitzar un torneig amb tots ells al camp del ciutat meridiana, durant tot el dia, per tal de generar vincle entre ells i donar a conèixer la lliga de criquet juvenil que promourem a partir del febrer de 2014.

6.8. cartografia de coneixements - cartografía de saberes “Fins ara, la història del nostre país ha estat una història de ciutadans de primera i les seves ombres. Els catalans nascuts a Catalunya són els protagonistes visibles i reconeguts de la narració; les seves ombres són els catalans de cel•lofana, aquells que apareixen davant els nostres ulls com a transparents, malgrat la seva existència visible” (A. Moya) Les Cartografies de coneixements, que tenen el suport de l’Ajuntament de Barcelona, pretenen, mitjançant la visibilització de les aportacions positives de les comunitats de persones migrades que viuen a la ciutat, treballar les relacions interculturals i fomentar els espais d’intercanvi, de creixement i de posada en comú de la intel•ligència col•lectiva. Les comunitats que viuen a Barcelona són portadores de llegats culturals que tenen infinitat de pràctiques i de sabers vinculats a la gestió de recursos en temps d’escassetat, ja que en molts casos, als seus territoris d’origen la crisi no és d’ara, sinó que és producte de les relacions estructurals i les poblacions fa molts anys que la pateixen. Amb la voluntat de potenciar el coneixement i l’intercanvi de les aportacions i llegats de les comunitats migrades a Barcelona, el projecte ha fet un pas més i ha generat un espai web perenne que, contràriament al caràcter efímer i participatiu de les trobades, esdevingui un referent en creixement permanent sobre els recursos que es treballen al projecte. En aquest sentit, l’espai web és un calaix per a guardar-hi tots els elements vinculats a les temàtiques tractades a les trobades i que, a més, permet consultar-los a qualsevol moment i des de qualsevol lloc. D’aquesta manera, el CEA ha multiplicat l’impacte del projecte, arribant a molta més gent que ja no necessita assistir a una cita concreta sinó que pot accedir a la informació permanentment. Així doncs, les Cartografies s’han fet elàstiques, permetent un ritme dinàmic i fugaç, alhora que un temps continu i de consulta permanent. L’espai web és: www.centredestudisafricans.org/ cartografies i s’hi poden consultar totes les trobades realitzades.

7 altres col·laboracions

urante el 2013 el Centre també ha participat en els següents cursos i seminaris organitzats per d’altres entitats i insitucions com a col·laborador. Curs Cruz Roja Andalucía. Curs “Àfrica en el Horizonte” Curs GEA África Imprescindible Navarra Habitafrica CUIMP Barcelona Així mateix també volem destacar que el CEA forma part de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual del CAC. El Dia d’Àfrica, el 25 de maig, el Centre es va sumar a una iniciativa unitaria impulsada per un grup de mitjans especialitzats en informació sobre el continent i altre organitzacions. La iniciativa va consistir en la unificació de

les imatges de les xarxes socials per una mateixa imatge conmemorativa i en la difusió d’un mateix text. La iniciativa estava destinada a reclamar la visibilització del continent i la modificació dela imatge es projecta del Àfrica. El llistat d’entitats que oficialment es van adherir és la següent: Afribuku África no es un país Casa África Centre d’Estudis Africans i Interculturals FCAT Fundación Sur Guinguinbali Mundo Negro Radio África Wiriko De fet, moltes altres persones van adoptar aquesta mateixa imatge.

8 autors del CEA

lguns dels investigadors / es que estudien sobre l’Àfrica compaginen la creació de textos acadèmics i de textos de ficció. Durant el 2013 membres de l’equip

del Centre d’Estudis Africans i Interculturals han publicat i presentat llibres de tot tipus relacionats amb el continent africà. Aquí en teniu una mostra: d’aquest treballs:

annexos

material de difusió del curs Mirades Creuades

Per tal que les entitats de joves i la joventut en general esdevinguin un motor de canvi, l’Institut Català de les Dones (ICD) i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) ofereixen aquesta formació sobre perspectiva de gènere i interculturalitat, adreçada a les persones joves. Objectius:  Reflexionar sobre la construcció dels rols de gènere en la diversitat cultural.  Integrar la perspectiva intercultural i de gènere en la tasca diària de les entitats juvenils, per tal de treballar a favor la igualtat i la no discriminació.  Revisar les prenocions, estereotips i falses creences entorn les diferències i desigualtats de gènere i ètnia adquirides en la socialització.  Facilitar eines i recursos de treball a favor de l’aplicació de la perspectiva integrada de gènere i interculturalitat Adreçat a:  Membres d’entitats juvenils o serveis per a la joventut  Tècnics i tècniques de les entitats juvenils  Totes les persones interessades en aprofundir en matèria de gènere Horari: Dimecres 9, 16 i 23 d’octubre de 17h a 20,30h Durada: 10,5 hores Lloc: Direcció General de Joventut, carrer Calàbria, 147, Barcelona Títol: certificat d’assistència Import: gratuït A càrrec de l’Associació Candela i el Centre d’Estudis Africans i Interculturals Data límit 30 de setembre de 2013 Places limitades amb preferència a les entitats membres del CNJC

Sessió 1. RELACIONS INTERCULTURALS AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE Dimecres 9 d’octubre de 2013

   

Interculturalitat i etnocentrisme La construcció de l’altra: d’exòtica a immigrant Models de feminitat i d’emancipació Gèneres, violències i models des d’una perspectiva intercultural

Sessió 2. LA PERSPECTIVA DE GÈNERE COM A EINA PEL CANVI Dimecres 16 d’octubre de 2013

    

Anàlisi del context actual Conceptes i anàlisi entorn el gènere: sistema, desigualtats, rols, estereotips i violències La reproducció de les desigualtats i violències de gènere en la gent jove Revisió dels propis valors i biaixos de gènere Estratègies i activitats d'intervenció social amb perspectiva de gènere Sessió 3. INTERSECCIONALITAT: PUNTS DE TROBADA Dimecres 23 d’octubre de 2013

   

Interseccionalitat: punt de trobada de les clivelles de gènere, origen i classe social La construcció dels rols de gènere en la diversitat Estereotips, imaginaris i dones migrants: exotisme, sensualitat, submissió, animalitat Eines i recursos per aplicar la interseccionalitat

programa del Curs i Diploma del Postgrau en Societats Africanes i Desenvolupament 2012

Diploma (20 crèdits) i Curs (10 crèdits) universitaris de postgrau en

SOCIETATS AFRICANES I DESENVOLUPAMENT (edició 2012-13)

Postgrau fundat pel professor Alfred Bosch DIRECTORS: Dr. Eduard Gargallo, investigador del ISCTE (Lisboa) i del CEA. Sra. Lola López, directora i investigadora del CEA. PROFESSORAT: Experts del món dels estudis africans i de la cooperació al desenvolupament. PREU I MATRÍCULA: Curs de postgrau 700 euros i Diploma de postgrau 990 euros. Fins al 30 de novembre (amb una reducció del 10%) i de l’1 de desembre del 2012 al 15 de gener del 2013 sense reducció. INICI DE LES CLASSES: 18 de gener del 2013 INFORMACIÓ: Lola López (coordinadora) cea.inscripcions@gmail.com www.centredestudisafricans.org www.upf.edu/fhuma ORGANITZEN: Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i Centre d’Estudis Africans i Interculturals.

El Curs de Postgrau consta d'un programa teòric i el Diploma consta d'aquest mateix programa teòric, una mica ampliat, i d'una part pràctica a ONGs, entitats o institucions que treballin en diversos àmbits relacionats amb el món africà.

Amb aquest objectiu s'ha aplegat un professorat que inclou especialistes de primera línia i reconegut prestigi en cadascun dels temes tractats, amb la voluntat de garantir un elevat nivell acadèmic. I amb un preu de matriculació molt moderat en comparació amb ofertes formatives del mateix tipus.

En un país com el nostre, on l'interès per l'Àfrica ha estat tradicionalment escàs, i on l'oferta acadèmica sobre la realitat africana és molt reduïda, el Curs i el Diploma de Postgrau en Societats Africanes i Desenvolupament pretenen donar una visió general i alhora aprofundida sobre els aspectes més destacats del passat i el present del continent: la seva història, l'evolució i l'actualitat política, les bases de la seva economía, les característiques de la societat, els reptes del desenvolupament i la diversitat de les seves cultures.

Amb la intenció d'ampliar els espais de coneixement sobre el món africà, la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra ofereix un Curs i un Diploma de Postgrau per a tots aquells alumnes interessats en descobrir noves realitats des d'una perspectiva pluridisciplinar.

P R E S E N TAC I Ó

Amb el suport de:

Organitza:

cea.inscripcions@gmail.com

Més informació a: Lola López (coordinadora)

El preu de la inscripció s'ha de ingressar al següent compte bancari: 2100 0900 91 0211227783 Les places són limitades, i es cobriran per rigorós ordre de matriculació.

SENSE REDUCCIÓ: De l'1 de desembre de 2013 al 20 de gener de 2014. La matrícula només es farà efectiva quan la Coordinació del postgrau rebi el justificant original del pagament.

Dates de matriculació: Amb un 10% de reducció: Fins el 30 de novembre de 2013

Preu: Curs universitari de postgrau: 700 euros Diploma universitari de postgrau: 990 euros

I N S C R I P C I O N S I M AT R Í C U L A

Diploma de postgrau en Societats Africanes i Desenvolupament (2013-2014)

Curs de postgrau en Societats Africanes (2013-2014)

FACULTAT D’HUMANITATS CENTRE D’ESTUDIS AFRICANS I INTERCULTURALS

material de difusi贸 de la jornada de noves mirades (presentaci贸 de treballs del postgrau)

l Ponents Artur Colom, Universitat Autònoma de Barcelona. Jane Guyer, John Hopkins University, EUA. Lola López, Centre d’Estudis Africans. Kate Meagher, London School of Economics, Regne Unit. Abdourahmane Ndiaye, Université de Bordeaux 3, França. Albert Roca, Universitat de Lleida. Antonio Santamaría, Universidad Autónoma de Madrid. Gérard Tchouassi, Université de Yaoundé II, Camerun. Soledad Viéitez, Universidad de Granada. Hi haurà servei de traducció simultània per als ponents estrangers

l Patrocini Institut Catalunya Àfrica. Banco Santander. Casa África. Universitat de Lleida.

l Direcció Albert Roca, professor d’Antropologia Cultural de la Universitat de Lleida. Director de l’Oficina de Desenvolupament i Cooperació. Grup d’Estudis de les Societats Africanes (GESA-ARDA).

18.00 - 18.30 h l Cloenda

16.00 - 18.00 h l Observant les economies populars africanes: històries invisibles i el capitalisme dels més pobres Modera: Antonio Santamaría Kate Meagher

14.00 - 16.00 h l Pausa

12.30 - 14.00 h l Debat

12.00 - 12.30 h l Pausa

10.00 - 12.00 h l Microfinances, solidaritat, economia social i desenvolupament local Modera: Lola López Gérard Tchouassi

Dimecres, 16 d’octubre

18.00 - 19.00 h l Debat

16.00 - 18.00 h l “Economies nínxol”: les economies populars africanes es poden adaptar al mercat globalitzat? Modera: Soledad Viéitez Jane Guyer

14.00 - 16.00 h l Pausa

12.30 - 14.00 h l Debat

10.45 - 12.30 h l Bricolatge social o marginació mistificada: la mobilitat social en les economies populars Modera: Artur Colom Abdourahmane Ndiaye

10.15 - 10.45 h l Pausa

09.30 - 10.15 h l Introducció: Hi ha més d’una lògica econòmica?. El concepte d’economia popular Albert Roca

09.00 - 09.30 h l Inauguració Joan Fuster Sobrepere, director acadèmic del CUIMPBCentre Ernest Lluch Antonio Pérez-Portabella, president de l’Associació Institut Catalunya-Àfrica Santiago Martínez-Caro, director general de Casa África Albert Roca, director del curs

Dimarts, 15 d’octubre

créditos de libre elección

El CUIMPB-Centre Ernest Lluch es un consorcio:

Patrocina:

www.cuimpb.es

Dirección: Albert Roca, profesor de Antropología Cultural de la Universitat de Lleida. Director de la Oficina de Desarrollo y Cooperación. Grupo de Estudio de las Sociedades Africanas (GESA-ARDA)

15, 16 de octubre 2013

Economías populares africanas: ¿mito o alternativa?

Cursos de otoño

l Contingut Les economies africanes porten prop de dues dècades creixent, fins i tot, durant la crisi actual, però, amb excepcions, les condicions de vida de la majoria de la població no han millorat al mateix ritme, ni de bon tros. És difícil, doncs, confiar que el simple contacte “ordenat” (democràcia, regles del joc comercial compartides) amb els països desenvolupats acabi produint per ell mateix l’equiparació de les poblacions africanes amb els estàndards de les societat riques. Els experts han anat reconeixent la incapacitat dels successius models de desenvolupament. Primer fou l’industralisme, després el neoliberalisme i ara s’estan qüestionant les reformes d’un i d’un altre. L’intent de superar l’impasse del consens de Washington ha apostat per noves relacions que oscil·len entre el capitalisme d’estat de l’anomenat “consens de Beijing” i l’accent en la clau participativa i la durabilitat, però que en cap cas garanteixen una inversió comparable a la que necessiten cadascun dels models. En aquest context, la majoria d’africans i africanes s’han de “buscar la vida”, i aquesta necessitat torna a posar sobre la taula el que podríem anomenar “economies populars”, també conegudes sovint com “economia informal”. El concepte semblava codemnat després de la caiguda del mur de Berlin i de les utopies revolucionàries. De fet, per a molts, la idea evoca bé solucions marginals i fins i tot perversions de l’economia global que perpetuen l’explotació internacional. Tanmateix, també apel·la al caràcter col·lectiu de l’adaptabilitat de les estratègies africanes que hom podria dir de base, unes estratègies tan vigents com diverses.

l Informació Secretaria d’Alumnes. CUIMPB-Centre Ernest Lluch. Tel: 933 017 555. info@cuimpb.cat

l Matrícula Matrícula online a www.cuimpb.cat. Omplir el formulari.

l Preu matrícula 90 euros Codi 1355

PROGRAMA

africanes: mite o alternativa? CONSORCIEconomies UNIVERSITATpopulars INTERNACIONAL MENÉNDEZ PELAYO BARCELONA

l Lloc de realització Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Montalegre, 7. Pati Manning. 08001 Barcelona.

material de difusió de l’edició 2013 del CUIMP Barcelona

material de difusió del projecte CIEATE Criquet

CIATE CRICKET - SETEMBRE 2013 – MAR BELLA

Curs d’Iniciació a Tècnic Esportiu - Esport Específic: Criquet

*TOTES LES ACTIVITATS FORMATIVES ES REALITZARAN AL COMPLEX ESPORTIU MUNICIPAL DE LA MAR BELLA, EXCEPTE LES PRÀCTIQUES (18,19 OCT) QUE ES REALITZARAN AL CAMP DEL JULIÀ DE CAMPMANY. * Cal inscripció prèvia - COORDINACIÓ: XAVI MUÑOZ (xavi.muso@icab.cat)

Divendres 27 - 17:00 a 20:00 PROJECTE CRICKET/ PSICO EVOLUTIVA Y HABILITATS SOCIALS Dissabte 28 - 17:00 a 20:00 EDUCACIÓ I ESPORT Diumenge 29 - 11:00 a 14:00 INTERCULTURALITAT Divendres 11 - 17:00 a 20:00 GÈNERE AMB PERSPECTIVA INTERCULTURAL Dissabte 12 - 11:00 a 14:00 PRIMERS AUXILIS I LESIONS Dissabte 12 - 15:00 a 18:00 RECURSOS METODOLÒGICS Divendres 18 – 15:30 a 18:30 ENSENYAR CRICKET Dissabte 19 - 10:00 a 13:00 ENSENYAR CRICKET Diumenge 20 - 11:00 a 14:00 PROGRAMACIÓ ACTIVITAT EXTRAESCOLAR

material de difusió del projecte Convivim Esportivament

Benvolguts/des, impulsat en el marc de la mesura Convivim Esportivament de l'Ajuntament de Barcelona, ens plau comunicar-vos l'inici d'un nou recurs esportiu i intercultural a la ciutat. Des d'inicis de setembre funcionen en diversos espais de la ciutat, equips juvenils de cricket, als que podeu derivar els/les joves que ho desitgin. L'entrada és lliure i gratuïta, amb l'única limitació de ser menor de 21 anys. Aquests espais cricketers son els següents: Ciutat Vella Pista de Sant Rafael, c/ Sant Rafael, 29 - Dilluns de 18 a 19h – Referent educatiu: Jonathan Garcia ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------Sants - Montjuïc Camp Julià de Campmany, c/ Segura, 31 - Divendres de 16 a 18h – Referent educatiu: Pau Zabala ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------Sant Martí (Dos equips: masculí i femení) Espai esportiu municipal Francesc Abat (“besonense”), c/ Lluís Borrassà, 25 - Dilluns i dijous de 18:30 a 20h – Referent educatiu: Aina Coscollola. – Coordina Associació Enxarxa – Pla comunitari Besòs ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------Horta – Guinardó / Gràcia Camp Municipal de la clota, Av. De l’Estatut de Catalunya, 31 - Dijous de 17:30 a 19:30h – Referent educatiu: Jonathan Garcia ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------Sant Andreu Camp Municipal de la Trinitat Vella, c/ Via Barcino, 104 - Dilluns de 17:30 a 19:30h – Referent educatiu: Pau Zabala ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------Nou barris - Ciutat Meridiana Complex esportiu municipal Ciutat Meridiana, Av. Rasos de peguera, 222 - Divendres de 17 a 19h – Referent educatiu: Rashid Mehmood Per qualsevol qüestió, no dubteu en contactar amb el coordinador de l'activitat: Xavi Muñoz - cricketjovebcn@gmail.com