facebook.com/eskpada twitter.com/eskpada instagram.com/eskpada
OCTUBRE 2014
GRAVAT DE LA ROCA DE LES BRUIXES pàg. 12 ‘KNOW HOW’ ANDORRÀ A BOLÍVIA pàg. 14 GERONIMO STILTON EN CONCERT pàg. 22
NÚM.: 83
www.eskpada.com
REVISTA ESKAPADA_15X20+SANG copia.pdf
1
17/09/14
13:26
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
ÉS TARDOR. ÉS TEMPS DE MODA. Segueix-nos al
i
SHOPPING CENTER
SUMARI
pàg. 4
pàg. 20
pàg. 6
pàg. 18
L’ESKPADA núm. 83 Any VII OCTUBRE 2014
pàg. 10
pàg. 14 Revista mensual de distribució gratuïta © C.a.l. Comunicació s.l.
Direcció: Alfred Llahí Disseny i maquetació: C.a.l. Comunicació S.l. Impressió: Impremta Envalira Dipòsit legal: And.644-2007
www.eskpada.com publicitat@eskpada.com Telèfon (+376) 866 400 / 349 634 PRINCIPAT D’ANDORRA
Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta publicació per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic.
www.lauredianament.com
3
4
NOTÍCIES
El Conveni de no doble imposició El ministre de Finances i Funció Pública s’ha entrevistat amb el seu homòleg espanyol, Cristóbal Montoro. La trobada, que ha tingut lloc a la seu del Ministeri d’Hisenda espanyol i s’ha desenvolupat en un clima de cordialitat, s’emmarca en les converses entre les dues administracions per l’establiment d’un acord per evitar la doble imposició.
E
l ministre de Finances i Funció Pública s’ha entrevistat amb el seu homòleg espanyol, Cristóbal Montoro. La trobada, que ha tingut lloc a la seu del Ministeri d’Hisenda espanyol i s’ha desenvolupat en un clima de cordialitat, s’emmarca en les converses entre les dues administracions per l’establiment d’un acord per evitar la doble imposició. En la reunió celebrada entre el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el cap de Govern, Antoni Martí, es va acordar donar un nou impuls amb la represa de les negociacions tècniques al setembre. Abans però de l’encontre de les dues comissions negociadores es va convenir una trobada dels màxims responsables de les àrees de Finances, preparatòria de la primera ronda tècnica. El CDI amb Espanya -en la línia dels signats amb França i Luxemburg- ha de servir per ai-
xecar la doble imposició que grava les exportacions de serveis entre ambdós països en un marc de cooperació i transparència en matèria fiscal. Han assistit també a la reunió el secretari d’Estat d’Hisenda espanyol, Miguel Ferre, i l’ambaixador andorrà a Espanya.
El nombre d’aturats baixa
E
l Consell de ministres ha examinat el tancament de les dades del Servei d’Ocupació d’aquest agost. Les dades confirmen la tendència a la baixa dels aturats per quinzè mes consecutiu. El ministre de Justícia i Interior ha explicat durant la sessió que el nombre de demandants en recerca s’ha situat en les 622 persones. Aquesta xifra és un 10’4% inferior a la del juliol, que es va tancar amb 694 aturats, i un 22,4% per sota del mateix mes d’ara fa un any, en que els aturats es van situar en els 802. Una altra dada positiva cal buscar-la en el nombre de treballs oferts. Ocupació va rebre un total de 345 ofertes, el que representa un increment del 14’6% respecte el juliol (301 llocs de treball) i un 102,9% respecte l’agost del 2013 (170 ofertes). Aquests 622 aturats representen la xifra més baixa des del gener del 2012. El ministre ha volgut valorar de manera prudent els resultats d’aquest mes d’agost, destacant la consolidació de la tendència de descens i ha atribuït els resultats a les polítiques actives d’ocupació i, sobretot, a la capacitat del mercat laboral de generar nous llocs de treball, però ha remarcat la necessitat de treballar intensament per continuar reduint el nombre d’aturats.
NOTÍCIES
El Cap de Govern i el Sant Pare El Sant Pare ha rebut el Cap de Govern en audiència privada al Palau Apostòlic de la Ciutat del Vaticà.
E
l Sant Pare ha rebut el Cap de Govern en audiència privada al Palau Apostòlic de la Ciutat del Vaticà. La trobada, que ha durat uns 25 minuts, ha servit per tractar diversos assumptes d’actualitat andorrana i ha permès a Martí informar al Romà Pontífex del programa de reformes que estan duent a terme el Consell General i el Govern.
Martí ha agraït al Sant Pare la concessió del títol de basílica papal menor al Santuari de Nostra Senyora de Meritxell. Així mateix, també ha comentat la recent inclusió del Santuari a la Ruta Mariana, que aplega diversos santuaris marians de França, Espanya i Andorra. D’altra banda, el Cap de Govern ha estès al Papa la invitació a visitar el Principat.
Amb posterioritat a l’audiència privada, el Cap de Govern, acompanyat del ministre d’Afers Exteriors i de l’ambaixador prop de la Santa Seu, ha mantingut una reunió amb el Secretari d’Estat de la Santa Seu, cardenal Pietro Parolin. Durant la reunió, Martí ha exposat detalladament les reformes endegades durant els darrers anys en favor de l’obertura, la transparència i l’homologació de l’economia andorrana. En aquest sentit, el Cap de Govern, ha explicat la reforma fiscal, la negociació de convenis de doble imposició i l’obertura econòmica. D’altra banda, el Cap de Govern ha informat Parolin de la realitat educativa andorrana, amb la coexistència de diversos sistemes educatius i amb la llibertat d’elecció per part de les famílies.
La gespa de l’Estadi Nacional
E
l cap de Govern i el secretari d’Estat d’Esports han visitat les instal·lacions del nou Estadi Nacional. La visita ha tingut lloc amb motiu de la superació del test del laboratori independent de la Universitat de Gant, que després de les primeres proves de la gespa artificial van remetre a una segona inspecció. En aquest sentit, Cerqueda ha destacat l’important paper de les federacions de futbol i rugbi, ja que durant els darrers dies han estat entrenant i donant a la gespa artificial el rodatge necessari per a la superació amb èxit de l’examen definitiu. Aquest era necessari per poder obtenir la validació de la FIFA. L’estadi, amb capacitat per a 3.306 espectadors, ha viscut l’estrena en partit oficial el passat dia 9 de setembre.
5
6
NOTÍCIES
Homenatge a Esteve Albert
E
l ministre de Cultura ha participat a l’Auditori Nacional d’Ordino a l’exposició i l’espectacle en homenatge a Esteve Albert amb motiu del centenari del seu naixement, recordant que “un col·lectiu de persones vinculades directament amb la cultura d’aquest país, activistes en podríem dir, van confiar en el Ministeri de Cultura per presentar una bateria de propostes per homenatjar Esteve Albert”. L’objectiu era “dedicar tot l’any 2014, any del centenari del seu naixement, a organitzar accions culturals que permetessin
que tota la població que ho desitgés s’acostés a la seva obra, a la seva vida, que coneguessin de primera mà, ara que encara és possible, com es va crear un esdeveniment”. El ministre de Cultura ha fet referèn-
cia a l’exemple del pessebre vivent d’Engordany, “que va revolucionar el camp cultural andorrà perquè va significar el punt de partida per a un canvi substancial de la manera de veure nosaltres mateixos la nostra cultura”. I ha afegit: “Considerem Esteve Albert un element cabdal, és cert que no l’únic, però sí una de les figures rellevants, per al desvetllament cultural de l’Andorra dels anys cinquanta i seixanta”. En aquest sentit, ha recordat “les seves innombrables facetes: activista cultural, escriptor, poeta, músic i un llarg etcètera”.
L’Experiència Fotogràfica
L
a 19ena Experiència Fotogràfica Internacional de Monuments ha premiat quatre infants que han aportat la seva visió de la temàtica l’art al carrer proposada per l’organització. Es tracta de Blanca Riba Mesina i Francesca Alcolea Musicco, del Col·legi dels Pirineus, i Ana Carballo Laza i Elena Alexandra Bartumeu Garcia, de l’Escola andorrana de 2a ensenyança de Santa Coloma. L’Experiència és un esdeveniment europeu destinat a sensibilitzar
els joves amb el patrimoni a través de la fotografia. En aquesta edició s’ha volgut promoure la cerca de les diferents cares amb les quals l’art és manifesta als nostres carrers, des de les escultures en l’espai públic com els en edificis singulars, però també totes aquelles manifestacions artístiques més informals i que tenen els grafits com a exponents més nombrós. El tema a més, ha volgut promoure la creativitat artística que hi ha en el mateix fet de realitzar una foto.
NOTÍCIES
Andorra a la Fira de Moscou
A
ndorra Turisme pren part en la Fira Leisure 2014 de Moscou, el principal certamen de turisme d’hivern que se celebra a Rússia amb un estand monogràfic. El ministre de Turisme i Medi Ambient va assistir-hi encapçalant una delegació amb presència dels camps de neu, de les principals cadenes hoteleres, d’agències de viatge receptives i d’uns grans magatzems. Aquesta prestigiosa fira té en aquesta ocasió un interès suplementari. Els
responsables d’Andorra Turisme han volgut prendre el pols al mercat d’hivern rus després de la caiguda de turistes russos a la costa catalana el passat estiu. Dos factors han tingut incidència en aquesta davallada: la crisi política entre Ucraïna i Rússia i la depreciació del ruble. El ministre ha assenyalat que la caiguda del turisme rus aquest estiu ha tingut un important impacte sobre el sector i ha suposat el tancament de 15 operadors russos, amb la desconfiança pel consumidor que se’n deriva. Camp, però, s’ha felicitat que els operadors que treballen amb Andorra, entre els més sòlids del mercat, mantenen la seva activitat i ja comercialitzen la temporada de neu del Principat. En aquest sentit, han informat als responsables d’Andorra Turisme de la voluntat de mantenir tant les places d’avió com les places hoteleres pel proper hivern. En les reunions celebrades amb els operadors s’han definit igualment les campanyes de promoció conjunta en el mercat rus. Andorra Turisme ha recordat però que mantindrà la política de diversificació potenciant els mercats holandès, belga, britànic, portuguès i israelià a més de l’espanyol i el francès.
La vegetació de ribera d’Andorra El Govern ha adjudicat els treballs de neteja, poda i desbrossa de la vegetació de ribera d’Andorra per aquesta campanya 2014 a l’empresa Avet Negre, per un import total de 53.138 euros. La durada prevista dels treballs serà com a màxim de tres mesos a partir de la data de signatura del contracte. El Consell de Ministres va convocar el concurs el passat 23 de juliol. De les ofertes presentades, ha resultat guanyadora la d’Avet Negre, que compta amb un nombre important de feines recents en la neteja forestal, al mateix temps que ha presentat uns currículums vitae de personal qualificats, amb formacions i material de protecció adaptat, així com operaris especialitzats en motoserres i desbrossadores amb formació de seguretat laboral en temes de neteja i tala de boscos. Els cinc lots afecten a trams de rius i torrents de les set parròquies. A Ordino es treballarà al Valira del nord, al riu de les Aubes i el riu de Segudet. A Sant Julià, els trams de millora seran al riu d’Os i el riu Runer. A Andorra la Vella els rius Gran Valira i el de la Comella també seran netejats. A La Massana, els experts en neteja de rius actuaran als torrents dels Vilars, mentre que a Canillo ho faran al riu de la Bor i, finalment, a Encamp treballaran al riu Aixec, el Valira d’Orient i el Torrent Pregó.
7
8
NOTÍCIES
Els premis Sergi Mas
La sala d’exposicions del Punt d’Informació Juvenil d’Encamp ha acollit la inauguració de l’exposició dels artistes que han participat al concurs de la VI mostra d’arts plàstiques per a joves.
L
a sala d’exposicions del Punt d’Informació Juvenil d’Encamp ha acollit la inauguració de l’exposició dels artistes que han participat al concurs de la VI mostra d’arts plàstiques per a joves. En aquesta edició de la mostra -que se celebra bianualment- s’han presentat un total de 12 obres. L’acte ha estat presidit per la ministra d’Educació i Joventut i pel cònsol major d’Encamp, que han homenatjat els guanyadors d’aquesta edició. En la categoria de 16 a 22 anys, els guanyadors han estat Itziar Badenas (Escultura) amb l’obra ‘Insídia’, Emma Regada (Videoart) amb ‘Sinestèsia’ i Nora Amat (Pintura) amb ‘Transparències’. Els tres guanyadors d’aquesta categoria han rebut una beca per
valor de 1.000 euros. En la categoria de 23 a 29 anys, els premiats han estat Sílvia Guillem (Escultura) amb l’obra ‘La casa de les paraules’ i Irene Clua (Fotografia) amb l’obra ‘A la deriva’. Totes dues guanyadores han rebut una beca per valor de 500 euros. El jurat ha estat format per Alfons Valdés,
Roger Mas, Agustí Pifarré, JosepMaria Ubach, Montserrat Coma i Marc Jover. En aquesta edició s’ha rebut un dibuix, tres pintures, tres escultures, un gravat, una obra de videoart i tres fotografies. L’exposició inaugurada serà itinerant i es podrà veure posteriorment a totes les Parròquies.
Nou radar al túnel de la Tàpia
E
l Consell de Ministres ha donat llum verd a la posada en funcionament d’una cabina de radar per efectuar controls de velocitat a la sortida de la boca sud del túnel de la Tàpia, a Sant Julià de Lòria. L’objectiu del radar és el de millorar la seguretat en aquest punt de la xarxa viària andorrana. La velocitat dels vehicles que circulen pel túnel de la Tàpia està limitada a 60 km/h. En aquest sentit, s’ha constatat un elevat nombre de vehicles
que superen aquesta velocitat, especialment els que circulen en la direcció sud. Per altra part, a efectes de seguretat viària, el Govern considera que la seva utilitat serà superior en la Boca sud del túnel de la Tàpia. Atès que la instal·lació de la cabina de radar a la sortida de la boca sud de la Tàpia es troba finalitzada, el Govern va autoritzar l’entrada en funcionament a partir del dia 19 de setembre.
NOTÍCIES
La definició de la “marca Andorra” El grup de treball per a la definició de la “marca Andorra”, integrat per representants del Govern i del sector privat, ha celebrat la primera reunió.
L
a trobada ha comptat amb la participació dels ministres d’Afers Exteriors i Turisme i Medi Ambient, així com del secretari d’Estat per a la
Diversificació Econòmica i del director d’Andorra Turisme. El sector privat hi ha estat representat per la Cambra de Comerç, la CEA, l’EFA i la PIME. Els mem-
bres del grup de treball han coincidit que es tracta d’un moment estratègic per encarar la definició d’una marca de país, atès que les reformes econòmiques han posat les bases de la internacionalització i la necessitat d’alinear els projectes de futur. Durant la reunió s’ha acordat la creació de dos grups que treballaran en la construcció de la marca turística i com a destinació de negocis i les conclusions es treballaran a posteriori conjuntament. Els membres del grup de treball han donat el vistiplau a la celebració de reunions amb caràcter mensual.
Reordenació del transport sanitari
E
l Govern ha aprovat la signatura dels convenis entre el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària i el Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvament (DEPEIS) per a la prestació dels serveis de transport sanitari i a la cessió d’ús de tres ambulàncies, tancant, així, el procés de reordenació del transport sanitari.
Nova col·lecció Tardor - Hivern Moda i complements per sentir-te única Demana la teva targeta client i gaudiràs de molts més avantatges Joaquim Viola, 11 · LA SEU D’URGELL · 973 35 14 10 · malemoda@gmail.com
9
10
NOTÍCIES
Jornades europees del patrimoni
El Ministeri de Cultura ha pres part per vintè any consecutiu en les Jornades europees del patrimoni i que té com a temàtica el patrimoni viatger. L’eix de les Jornades ha estat l’exposició Benvingudes a casa vostra! Les obres patrimonials fora d’Andorra, inaugurada fa poc a la sala d’exposicions del Govern. Per connectar l’exposició amb els monuments que van acollir aquestes obres s’han fet visites guiades ininterrompudes a la sala d’exposicions del Govern
i obrint-se, en paral·lel, aquelles esglésies que guardaven el patrimoni que va marxar, com ara Sant Miquel d’Engolasters, Sant Romà de Vila o Sant Miquel de Prats. Les Jornades europees del patrimoni són un dels esdeveniments culturals anyals més importants que se celebren arreu d’Europa, des de fa més de 25 anys. Durant un cap de setmana del mes de setembre, milions de persones visiten un nombre considerable de monuments i de llocs històrics, ja siguin públics o privats, que obren les portes al públic. Més enllà de voler incidir en la dimensió europea del patrimoni, les Jornades europees tenen l’interès de difondre el patrimoni que no està habitualment a l’abast del públic. L’èxit d’aquest esdeveniment rau en l’estreta col·laboració entre institucions governamentals, ONG, associacions, voluntaris i propietaris particulars.
El programa Renova El Govern ha aprovat subvencions per un import total de 130.040 euros i 15 préstecs per un total de 342.508 euros dins del programa Renova, destinat a la rehabilitació d’habitatges per a la millora del parc immobiliari, l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables. La convocatòria segueix oberta i resten disponibles 586.000 euros per subvencions i 17,6 milions d’euros per a préstecs privilegiats.
NOTÍCIES
Aprendre la llengua nacional El ministre de Cultura ha presentat el darrer volum del Veus d’Andorra, una adaptació a la realitat andorrana del mètode d’aprenentatge Veus, obra de Marta Mas i Albert Vilagrasa editada per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. En una presentació conjunta amb la ministra d’Educació, el ministre s’ha mostrat “especialment satisfet” d’haver completat “una oferta pedagògica molt vàlida” i que incorpora “una gran dosi d’accent andorrà en totes les se-
ves unitats i amb l’aval de Publicacions de l’Abadia de Montserrat”. Veus d’Andorra 3 correspon
a un nivell que al Marc europeu comú de referència per a les llen-
gües europeu se situa en el B1, i consta del Llibre de l’alumne, del Llibre d’exercicis i gramàtica, del Llibre del professor i d’un CD que conté els MP3 amb exercicis, es posarà a la venda en les llibreries a un preu de 22 euros, un preu “accessible” per “poder facilitar la divulgació de la nostra llengua pròpia i oficial”, ha destacat Esteve. El ministre de Cultura, responsable de l’àrea de política lingüística, ha remarcat l’esforç de l’Administració per facilitar la integració lingüística.
11
12
PER SABER-NE MÉS...
Gravat de la Roca de les Bruixes El roc de les Bruixes, un conjunt de gravats en una superficie d’uns 2 metres quadrats, es troba al sud del poble de Prats (Canillo); concretament, en un aflorament rocós al mig del bosc de la partida de Rep, fregant els 1.600 metres d’altura. És precisament en aquest enclavament on es troba situat un dels conjunts de gravats rupestres més importants del país. No va ser fins a l’any 1962 que l’estudiós Pere Canturri va documentar el roc de les Bruixes, fruit d’un treball d’inventari i de prospecció dels llocs amb topònims o llegendes relacionades amb creences i supersticions, tasca que aconseguí situar aquests vestigis en el punt que avui la història li reconeix.
La creença popular interpretà aquestes traces com les marques deixades per les ungles del dimoni en una llluita que aquest va mantenir amb les bruixes medievals de Canillo. Aquestes, en una disputa cruel i sanguinària, expulsaren el diable que tant les amenaçava. Mentres ell queia
pel abisme deixà les seves ungles marcades a la paret. Així mateix el poble considerà el Roc com un lloc on les bruixes invocaven les forces del mal. Davant la necessitat de no provocar els elements o de no caure embruixat, la gent identificà aquestes roques amb un nom significatiu com a se-
PER SABER-NE MÉS...
nyal inequívoc de perill. Bona part dels gravats, amb el pas del temps, van quedar colgats i van restar semioblidats. No va ser fins a l’any 1962 que l’estudiós Pere Canturri va documentar el roc de les Bruixes, fruit d’un treball d’inventari i de prospecció dels llocs amb topònims o llegendes relacionades amb creences i supersticions, tasca que aconseguí situar aquests vestigis en el punt que avui la història li reconeix. Els gravats del roc de les Bruixes, en funció de la tècnica i el tema, es divideixen en tres grups. El grup majoritari està format pels
dibuixos traçats amb una incisió fonda de secció en forma de V. Algunes de les línies semblen anar associades a un segon grup, format per petites cassoletes o clots elaborats amb la tècnica del picotejat. Tant per l’època com per la temàtica ambdós són comparables a altres conjunts de gravats que s’estenen des del nord d’Itàlia fins al nord de Portugal i que són de difícil interpretació. El tercer grup inclou els dibuixos traçats per mitjà d’una incisió fina i que corresponen a diverses figures humanes i a un cavall, probablement d’època medieval.
13
14
FONS D’INVERSIÓ
Invesco Global Structured Equity Fund
A Atlanta, nou empleats d’un gran banc del sud dels EUA compraren el 1978 la seva divisió d’inversions. Rebatejaren formalment la nova entitat com Invesco passant a ser una assessora independent d’inversions. 20 anys més tard la fusionaren amb AIM Management Group, amb seu a Houston. Com a resultat de dita fusió, Invesco passà a denominar-se AMVESCAP. Una dècada després, els accionistes aprovaren un altre canvi de nom de la companyia: Invesco PLC (ara Invesco Ltd.). Actualment Invesco Ltd. és el nom de l’empresa matriu que aplega les seves divisions principals: Invesco, Invesco Trimark, Invesco Perpetual, Invesco Powershares, Atlantic Trust i WL Ross & Co. Amb presència a 20 països, gestiona més de 700.000 milions de dòlars. El fons Invesco Global Structured Equity es llençà el 1966, està domiciliat a Luxemburg i registrat per la seva venda a Espanya. Michael Fraikin és el seu gestor, graduat a la prestigiosa London School of Economics i ubicat a Frankfurt am Main, gestiona el fons des de fa 9 anys. Invirteix en accions de tot el món i disposa de classes d’accions amb Joan Torres
la divisa coberta. Habitualment aposta per companyies d’elevada capitalització bursàtil, està orientat a l’estil de gestió “value investing” i concentrat en títols amb perfils de risc-rentabilitat atractius identificats mitjançant el seu procés sistemàtic d’inversió ascendent basat en quatre conceptes: previsions de guanys, confiança del mercat, gestió i qualitat i valor. Actualment la meitat de la cartera es destina a empreses de Nordamèrica i sobrepondera els sectors de sanitat i tecnologia de la informació. Des de gener acumula una rentabilitat del 11% i a tres anys presenta una rentabilitat anualitzada del 16%.
torres@ratingdefondos.com Analista de Fons d’Inversió a Expansión des de 1999 www.expansion.com
20 Anys: 1992 - 2012
Michael Fraikin nasqué el 1967 a Gross-Gerau, Alemània. Estudià a la University of Rutlingen i a Middlesex University on obtingué el títol d’Administració d’Empreses. Posteriorment cursà un màster a la London School of Economics. Començà la seva carrera amb Commerzbank el 1991, on després d’un període de formació en banca d’inversió passà a ser analista quantitatiu de renda variable. S’uní a Invesco el 1997 on actualment es cap de gestió de clients de carteres i estratègies quantitatives.
16
LA NOTÍCIA DEL MES
‘Know how’ andorrà a Bolívia El giny, que ja funciona parcialment a La Paz (Bolívia), esdevindrà la xarxa de transport per cable més gran que s’ha construït mai, amb una llargada superior als 10 quilòmetres. L’empresa Doppelmayr, líder en la construcció de sistemes de telefèrics i coneguda pels seus alts estàndards de seguretat en els seus sistemes de transport, ha inaugurat la segona de les tres línies de transport urbà que des del març de 2013 construeix a La Paz. La construcció del giny compta amb el suport d’un equip de professionals de Doppelmayr Andorra. Entre les principals responsabilitats, els enginyers i experts andorrans s’ocupen de la direcció financera i la vicepresidència executiva de la construcció d’aquesta obra que ja ha esdevingut emblemàtica a la ciutat boliviana. El president bolivià, Evo Morales, ha estat l’encarregat d’inaugurar la segona de les línies, coneguda com la ‘Línia groga’. Al maig es va inaugurar la ‘Línia vermella’ i aquest octubre està previst que s’estreni la ‘Línia verda’. El conjunt de les tres línies, amb un cost de 234,6 milions de dòlars, s’erigeix a 4.000 metres d’altitud, sent per tant el telefèric més alt de tot el món. Les tres línies d’aquest modern
sistema de transport per cable (monocable) sumen més de 10.000 metres al llarg de tot el recorregut, distribuïts en 2.664 m la ‘Línia vermella’, 3.883 m la ‘Línia groga’ i 3.830 m la ‘Línia verda’. El temps estimat de viatge és de 10 minuts en la vermella, 16,5 minuts en la groga i 13,5 minuts en la verda. Té una capacitat de transportar 6.000 viatgers per hora (pujada i baixada) fent un total de 18.000 usuaris per hora en les 443 cabines distribuïdes en els tres corredors. L’obra ha requerit el muntatge de 77 torres i la construcció d’11 estacions.
El giny ajuda a resoldre els greus problemes de mobilitat que pateix la capital boliviana. La bona acollida que ha tingut fins al moment ha fet que el Govern hagi encarregat un avantprojecte per ampliar aquest sistema de transport per cable amb tres línies més fins a completar una xarxa metropolitana amb un total de sis corredors.
Servei de Tràmits del Comú d’Escaldes-Engordany · Parc de la Mola, 6 · Telèfon 890890 · web@e-e.ad
18
“IN CORPORE SANO”
Teràpia “gin tonic” Segur que molts veient el títol de l’article us heu fregat les mans amb satisfacció. Gin tonic com a remei per la salut? Doncs sí! Però amb compte. Primer parlem de la ginebra.
El naixement d’aquest espirituós, com tantes altres coses excel.lents, va produir-se casualment. Un metge alemany cercava un remei per les pedres de ronyó i altres afeccions renals. L’herboristeria tradicional sempre va conéixer les propietas diurètiques del fruit del ginebrer. Durant el segle XVII aquesta elemental ginebra es venía a les farmàcies i esdevingué tan popular com altres remeis tipus Aigua del Carme (un altre dia us en parlaré). A més dels usos terapèutics tradicionals atribuïts a la ginebra, també es feia servir per corregir el sabor amarg i astringent de la quinina, molt emprada en els països tropicals per combatre la malària i fer baixar la febre. De fet la quinina es denomina arbre de la febre (fever tree).
La quinina es donava dissolta en aigua carbonatada coneguda com aigua tònica. I d’aquesta combinació neixía el popular gin tonic. Un “xupito” de ginebra pot ser beneficiós per alleugerar problemes musculars i relaxar després d’un entrenament intens. És diurètic i combat la retenció de líquids. Dissolt en l’aigua del bany té efectes calmants i relaxants. Desprès d’un dia intens, en acabar de sopar, un gin tonic ben dosificat ajuda a combatre l’estrès. A la ginebra se li atribueixen propietats per combatre mals d’estòmac. Sempre a dosis terapèutiques, és a dir, una cullera de postre diluïda en una mica d’aigua calenta. Proveïu-vos, doncs, d’una bona ginebra i de tòniques de qualitat i experimenteu.
Jo us deixo una recepta especial de gin tonic: en un got per aigua poseu-hi la mesura de dos “xupitos” de ginebra, gel d’aigua mineral, una cullerada d’aigua del Carme i una bona tònica freda. Paladejar lentament. Dormireu com àngels si el preneu al vespre.
Mn. Joan Antoni Mateo
ET RECOMANEM...
19
20
RACÓ DE FÍSICA
Els llamps Aquest estiu les tempestes han sigut noticia al nostre país i en molts casos han anat acompanyades d’aparell elèctric, els llamps; els quals tenen efectes sonors, els trons. Els llamps estan causats per la gran turbulència que hi ha dins dels núvols de tempesta, els cumulonimbus. Aquests, es desenvolupen verticalment generant turbulències que, a més de retroalimentar la pròpia formació del núvol i de les tempestes, provoquen friccions entre les partícules del núvol, format bàsicament per vapor aigua. Així, es genera una distribució de càrregues elèctriques formant un camp elèctric al seu interior. Bàsicament, a la part superior del núvol, la més freda, s’hi concentren les càrregues positives, i a la base les negatives. El fet que una zona estigui carregada positivament i una altra ho estigui negativament provoca una diferència de potencial elèctric que, quan és prou gran, acaba generant les descàrregues elèctriques, amb les quals s’iguala aquest diferencial. El sentit del corrent elèctric defineix els tipus de llamps, ja que els electrons es mouen de les càrregues negatives a les positives. Per tant els llamps sempre sortiran de la zona carregada negativament en direcció a una zona
que té una càrrega positiva. Els llamps que toquen terra són els anomenats llamps núvol-terra, i succeeixen quan el terra està carregat positivament i la base del núvol és negativa. Hi ha, però, altres tipus de llamps, i moltes vegades són els més freqüents durant una tempesta. El més comú és el llamp núvol-núvol, que es produeix dins del cumulonimbus entre diferents zones amb càrregues oposades. Per últim, a vegades les bases dels núvols també acumulen càrregues positives, i si el terra està carregat negativament, es produeix un llamp terra-núvol. Per tant la llum del llamp és el reflex del camí que segueix el corrent elèctric per igualar una diferència de potencial causada per les friccions entre les partícules del núvol. Quan es produeixen aquestes descàrregues la corrent elèctrica segueix un camí, el qual s’escalfa sobtadament. Aquest escalfament produeix l’expansió de l’aire del seu entorn produint-se així les ones sonores que al cap d’uns segons arribem a sentir.
La llum del llamp la veiem quasi instantàneament i les ones sonores viatgen a la velocitat del so (uns 340 m/s), si comptem els segons que passen entre que cau el llamp i sentim el tro podrem saber a quina distància aproximada (en quilòmetres) hi ha la part més activa de la tempesta si ho dividim per 3.
Guillem Martín Bellido Físic
22
QUÈ PODEM FER ...
Geronimo Stilton en concert Després de superar els 250.000 espectadors amb el musical El Regne de la Fantasia, Geronimo Stilton arriba a Andorra amb una nova producció que conté catorze cançons especialment compostes pel músic Manu Guix. El ratolí compartirà escenari amb companys de l’espectacle anterior, els personatges Scribacchinus, Flordiana (la reina de les Fades) i Stria (la reina de les Bruixes), entre d’altres, i presentaran una aventura divertida acompanyats del grup Els Fantàstics: l’Iris, la Júlia, el Josep i el Pau. Geronimo Stilton és l’autor i el protagonista d’una col·lecció de llibres que narren les aventures d’un ratolí periodista –director del diari L’Eco del Rosegador– que viu a Ratònia, la capital de l’Illa dels Ratolins. Les seves històries engresquen els infants, ja que són aventures explicades amb molt sentit de l’humor, i els pares i educadors, perquè eduquen amb valors com la importància de la família, l’amistat, la tolerància, la sinceritat, l’amor, el respecte, la solidaritat i la pau. Geronimo Stilton apareix per primera
vegada l’any 2000 en una sèrie de llibres creats per l’escriptora italiana de literatura infantil Elisabetta Dami. Els llibres s’han convertit en tot un èxit gràcies a l’humor i a la seva estètica visual, que conté moltes il·lustracions i jocs gràfics. El fenomen arriba a la televisió l’any 2009 a Itàlia. Posteriorment, s’han començat a produir espectacles musicals sobre les aventures de Geronimo Stilton perquè els més petits gaudeixin en directe del ratolí periodista més famós del món. Més de 250.000 espectadors ja han vist la primera producció musical del rosegador, titulada El Regne de la Fantasia. L’espectacle, sota la direcció d’Àngel Llàcer, ha tingut molt bona acollida i ha rebut diversos guardons, com el premi Teatre Musical al millor musical infantil i el premi Butaca al millor musical de l’any 2011.
Diumenge 19 d’octubre a les 12’00 h a l’Auditori Nacional d’Andorra (Ordino) Preu entrades: 12-18 €
leskapada - pagina.pdf
1
22/08/14
09:41
TARGETA DE PREPAGAMENT Mﾃ達IL PER A ANDORRA
C
M
Y
CM
ANDORRA PREPAID MOBILE PHONE CARD
MY
CY
CMY
K
30 竄ｬ Recarregable Rechargeable
andorratelecom.ad