Revista de Sant Jordi Escoles Arrels 13-14 by Escoles Arrels (Esperança-Blanquerna-Timbals)

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

~1~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

~2~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

REVISTA DE

SANT JORDI

ESCOLES ARRELS Badalona – abril del 2014

~3~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Les activitats de celebració de la festa de Sant Jordi són el resultat de molt dies de preparació prèvia. En el cas de les nostres escoles, la revista anual de Sant Jordi representa no només el valor de l’esforç de tots plegats envers un objectiu comú, sinó també la voluntat integradora i transversal de persones, idees i continguts per estar a l’alçada dels trets característics propis que té la nostra idea d’escola. La idea que ha sostingut la revista anual de Sant Jordi, durant aquest sis cursos en què l’hem fet, s’ha fonamentat sobre dues columnes, que han estat d’una banda objectius a assolir i d’una altra conceptes vertebradors: a. La continuació de la celebració de Sant Jordi com a element pedagògic encaminat a la transmissió de la tradició a les noves generacions. b. El treball sobre un valor actual i que considerem tant important que li donem la qualitat d’eix transversal d’un curs escolar com a mínim. Durant aquest curs escolar 2013-2014 l’eix transversal és “Respectar i conviure”, conceptes que formen part crucial del que ha de ser la nostra societat i condició bàsica de l’entorn més adequat per les activitats de formació. Addicionalment, hem volgut lligar el conte d’educació primària a l’obra de teatre que hem estat preparant, Romeo and Juliet, i commemorar tots junts el 450è aniversari del naixement de William Shakespeare, el millor dramaturg de la nostra literatura.

Coordinació Curricular Escoles Arrels Badalona, abril del 2014

~4~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

I: EP: Romeu i Julieta a l’escola Conte del respecte i la convivència C Primera part del conte(3r EP - Català) C Segona part del conte(4t EP - Català) C Tercera part del conte (5è EP - Català) C Quarta part del conte(6è EP - Català)

II: ESO: Respecte i convivència C Textos de primer d’ESO en català. C Rodolins de l’auca de tercer d’ESO en català. C Textos de quart d’ESO en castellà. C Textos d’ESO en anglès. C Textos d’ESO en alemany. C Text d’ESO en francès. C Text d’ESO en xinès. C Crèdits

~5~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

~6~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Romeu i Julieta a l’escola Conte del respecte i la convivència Hi havia una vegada... Hi havia una vegada una ciutat. Hi havia una vegada una escola a una ciutat. I a l’escola, quatre plantes: la planta baixa, la primera, la segona i la tercera. I a una de les plantes, dos grups un al costat de l’altre: l’A i el B. I no es podien veure. Al pati, si l’A jugava a futbol, els del B seien i arrufaven el nas. Al passadís, si es creuaven, ni es miraven, o posaven cara de fàstic. Al setembre, el primer dia, al suro de totes dues classes hi havia aquest anunci:

~7~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Imatge: Rocío Linares (2n ESO C) // Text: Sara Ureña (3r ESO C)

~8~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Tal dia, a tal hora, càsting al teatre. Tots eren bons actors. Totes eren bones actrius. A l’A, tothom estava segur de que David, el delegat, faria de Romeu. Al B totes volien ser Julieta, excepte la Marta, que acabava d’arribar i no volia problemes amb ningú. Com les seves noves amigues, els del A no els volia ni mirar. Bé, potser des de lluny una mica sí, però sense dir-ho. Potser, en secret, pensava que li hauria agradar que li toqués l’A. Pel David, és clar. «Mentida podrida», diria ella, si li preguntéssim.

Conte del respecte i la convivència 1: 3r EP

A cada classe hi havia un líder (C). A l’A era en David i tothom estava segur de que seria ell qui faria de Romeu, tot i que tots es presentarien per aconseguir el paper. A la classe B, la líder era la Marta, però com acabava d’arribar, no volia tenir cap problema amb ningú. Tot i això, en el fons esperava que li donessin el paper per poder actuar al costat d’en David. Feia poc que el coneixia i ja li agradava una mica. El que no volia la Marta era problemes amb el repartiment dels papers. Va arribar el dia del càsting. Tots estaven molt nerviosos. (A) Els nens

~9~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Imatge: Alex Morales (2n ESO D) // Text: Adriรกn Romero (3r ESO B)

~ 10 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

del grup A van començar a baixar les escales. En David anava el primer. Era alt, amb cabells castanys i curts, pell clara i ulls blaus. Tots anaven emocionats i contents. Estaven impacients per començar a assajar, però primer de tot havien de passar un càsting. A la porta del teatre hi havia un professor i una professora. El professor era alt i prim, i molt simpàtic. La professora portava els llavis pintats de vermell. Sempre anava amb una carpeta on apuntava no sabem què. ‒Bona sort a tots! ‒els van desitjar. Darrera d´ells ja se sentia el soroll del B. En aquest cas, la Marta

baixava l´ultima de la fila. Tenia por de fer-ho malament. La Marta era guapa i estudiosa, portava unes arracades amb forma de conill, com la seva mascota. La resta de nois i noies baixaven els esglaons saltant i molt ràpidament per atrapar els del grup A. El professor els va demanar silenci. Van entrar tots al teatre i els van demanar que formessin dues files.

~ 11 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Imatge: Andrea Calder贸n (3r ESO A) // Text: Sergi Fern谩ndez (3r ESO D)

~ 12 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

(C)Mentre estaven esperant, la Marta va mirar en David de reüll. No volia que se n’adonés que li agradava, però ell se n’adona de la mirada, i va fer el següent comentari al seu millor amic en veu alta perquè tothom el pogués sentir: ‒Has vist? No hi ha cap noia del B que pugui fer de Julieta. (B) Son tan lletges que quan arriba Halloween la gent pensa que ja van disfressades. Fan por. (C) ‒Escolta, David ‒va dir la Marta ‒. Aquest comentari que has fet, no ens ha agradat gens. Ets un xulo i un prepotent i et creus el millor de tots. (B) ‒Sou tan lletges, que fins i tot els monstres s’espanten de vosaltres ‒va dir un altre noi del grup A. (C) ‒Teniu ulls de formiga i dents de rata ‒va respondre una del B. (B) ‒Sou tan horribles que si mireu alguna cosa la trenqueu ‒li va respondre una de l’A.

~ 13 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Imatge: Alba Losilla (2n ESO C) // Text: Andrea L贸pez (3r ESO D)

~ 14 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Es van engrescar tot de tal manera, que a cada cosa que deia un grup, l’altre encara deia una de més grossa. Tots plegats estaven tan enfadats que no paraven d’insultar-se. Cada cop cridaven més, (D)... fins que, com sempre, van tenir d’intervenir els professors. S’havia de posar ordre. Quin enrenou! Tothom cridava, es burlaven uns dels altres, s’insultaven,... Demostraven tanta falta d’educació i civisme que els mestres no van tenir més remei que suspendre el càsting i posar càstigs exemplars als dos grups: Quina vergonya!!!

Els professors estaven decebuts, tant que havien treballat el tema de la convivència i el respecte a classe i a l’escola! I en un tres i no res, tota la feina, perduda. Els mestres van arribar a la conclusió de que aquests dos grups eren irreconciliables i que, pel moment, no farien cap activitat conjunta.

(B) Durant una setmana, a l’hora de tutoria van estar parlant els nois i noies de cadascuna de les classes del que havia passat. Van reconèixer que s’havien portat molt malament. Dies més tard, els professors, veient el canvi d’actitud dels alumnes, va decidir tornar a fer el càsting, però cada grup dins la seva aula. Nois i noies van tornar a recuperar les ganes d’actuar.

(A)Una setmana després començà el càsting per separat a les classes. David va actuar amb seguretat i estava segur de que seria escollit per fer de Romeu. A la Marta, plena de timidesa, li semblava que havia recitat les seves línies amb la veu fluixa i trencada, i estava segura de que no seria Julieta. (D) Per fi, es va penjar la llista dels escollits pels diferents personatges. Hi havia nois i noies de les dues classes: en David, com havia suposat, seria en Romeu i la Marta, malgrat tot,

~ 15 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Imatge: Arnau Gil (2n ESO D) // Text: Andrea Calder贸n (3r ESO A)

~ 16 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

seria la Julieta. La seva sorpresa va ser enorme quan va veure a la llista el seu nom; ella faria d’enamorada d’en Romeu i aquest personatge el faria en David. Què passaria...?

Els dos grups estaven neguitosos. La resta dels personatges estaven repartits entre les dues classes. Això significava que, si volien fer-ho bé, havien d’aprendre a compartir, col·laborar i conviure. Quan els alumnes van conèixer la llista definitiva, alguns posaven cara d’estranyesa però no van voler tornar a discutir. Tothom semblava més o menys content i ara tocava treballar, estudiar i començar a assajar. Els mestres els havien d’explicar l’argument d’aquesta famosa i tràgica història d’amor…….

~ 17 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Imatge: Joel L贸pez (3r ESO C) // Text: Javier Labado (3r ESO A)

~ 18 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Conte del respecte i la convivència 2: 4t EP

ren (D)al teatre de l’escola, tots reunits els del grup A i els del B. Allà, els seus tutors, un professor i una professora, els van explicar en què consistia l’obra de Romeu i Julieta, escrita per William Shakespeare.

(C)‒És la trista història de dos enamorats, Romeu i Julieta, que no podien estar junts perquè les dues famílies no ho acceptaven. Llorenç, un frare amic seu, els va casar en secret; però quan els pares de la Julieta van voler casar-la amb un altre home, ella va haver de fingir la seva mort bevent un líquid que la dormiria. A Romeu no li va arribar el missatge de que la mort era fingida i, pensant que la seva estimada havia mort de veritat, es va matar amb verí. Quan la Julieta es va despertar, veient mort al seu enamorat, va posar fi a la seva vida amb un punyal. (A) Després d’aquest desgraciat final, les famílies dels dos joves, se’n van adonar que els seus fills havien mort per culpa de no haver pogut respectar-se i conviure en harmonia.

Els directors de l’obra havien demanat als nois i noies que actuaven a l’obra que portessin de casa seva alguns objectes, que no utilitzessin,

~ 19 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Imatge: Andrea Belmonte (2n ESO B) // Text: Lourdes Marfil (3r ESO D)

~ 20 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

per decorar l’escenari, i ambientar-lo a l’època de l’obra. El primer dia d’assaig, els nois i noies havien portat diferents objectes per decorar l’escenari: una tauleta de fusta envellida amb les seves dues cadires a conjunt, unes cortines vermelles de vellut adornades amb un viu daurat per tot el voltant, una catifa antiga d’estil persa i una gibrella de ceràmica blanca amb unes flors dibuixades, a part d’altres utensilis. Van començar a decorar l’escenari: la tauleta i les dues cadires al mig de l’escenari, les cortines al fons, la gibrella a un costat i així successivament amb tots els objectes. Un cop acabat, la Marta i el David es van adonar de dos objectes que no estaven col·locats: un

retrat del Shakespeare somrient i un mirall vell. ‒Qui ha portat aquest retrat? ‒va preguntar la mestra. Ningú va respondre. ‒I aquest mirall? Tampoc va haver resposta. Els directors de l’obra van decidir penjar-los al fons de l’escenari, un a cada costat de les cortines. Un cop havien acabat la decoració, van decidir començar amb l’assaig.

~ 21 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Imatge: Ainhoa Rubio (2n ESO B) // Text: Sandra Romรกn (3r ESO B)

~ 22 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

En David, que estava avergonyit pel seu comentari del dia del càsting, no parava de mirat embadalit a la Marta (semblava veritablement que estava enamorat d’ella); (B) Al cap d’una estona la Marta estava tipa, perquè pensava que encara li tornaria a dir alguna cosa lletja, i li va dir: ‒No cal que miris tant a les lletges!

(C) En David es va quedar mut recordant les paraules que en un atac de ràbia havia pronunciat. Quina ximpleria!!! La propera vegada es mossegaria la llengua… (A) Els amics del David van sortir tots en la seva defensa, i per altra banda les amigues de la Marta a ella. (B)Com que els dos grups estaven enfadats, es van començar a escridassar i a dir-se coses, així que els mestres van decidir parar l’assaig fins al dia següent.

(D)L’endemà tornaven a tenir assaig. No sabien com estarien els ànims; si l’enuig havia servit com a mínim com a punt de partida d’una reflexió i d’un canvi d’actitud o pel contrari no hauria servit de

~ 23 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Imatge: Anna Sรกnchez (3r ESO A) // Text: Lidia Cabello (3r ESO C)

~ 24 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

res i seguirien igual, enfadats. Va arribar un nou dia i tocava assaig. Els grups es van trobar al teatre per tornar-ho a intentar. Potser hauria començat la sessió amb bon peu, qui ho sap; Però el cert és que al mirall van trobar un missatge amb lletra de color carmí, segurament escrit amb un pintallavis: «Si t’agrada, li has de dir ben clar». 1 (B)Els alumnes no sabien qui havia estat, i van començar a acusar-se els uns als altres d’haver guixat el mirall. El grup del David deia que havia estat el de la Marta, i els de la classe de la Marta acusaven al grup del David. Es va muntar una bona baralla, i els uns es reien dels altres. Uns deien que havia estat la Marta, perquè li agradava el David i no s’atrevia a dir-ho, i els altres deien que havia estat el David, que s’havia enamorat de la Marta i tenia por de confessar-ho. (A) Els mestres ja estaven cansats de tantes disputes i van decidir fer-los fora a tots i reunir-los en una sala.

Una vegada reunits a la sala polivalent, els mestres els van dir: ‒Si no sabeu comportar-vos, no es representarà l’obra. ‒Heu d’aprendre a respectar-vos i conviure. Tot i l’esbroncada, els mestres no semblaven molt empipats. En el fons, ho trobaven divertit i tot. Tot i això, els van dir: ‒Us donarem una última oportunitat. ‒Si us torneu a barallar, es suspendrà l’obra. (B) Els alumnes van marxar del teatre comentant la situació, alguns divertits i d’altres enfadats. En un moment, el David es va girar buscant a la Marta, i es va fixar en un detall de l’escenari. El quadre ja

“They do not love that do not show their love” (Qui no deixa clar que estima algú, és que no l´estima”) de The Two Gentlemen of Verona (William Shakespeare).

~ 25 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Imatge: Emma Villalta (3r ESO A) // Text: Eric Pascual (3r ESO C)

~ 26 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

no semblava el mateix. La Marta, que també es va girar, va notar que la cara del retrat de Shakespeare semblava més trista que al matí quan havien arribat. Els dos es van estranyar una mica, però van seguir sortint del teatre amb la resta de companys. (D) Quin misteri ocultava el retrat de Shakespeare? D’on sortien les misterioses frases? Entre tots dos es van proposar resoldre el misteri. (B) Potser que al final s’enamorin perdudament, com a la història. Us imagineu? Al final, resultarà que tindrem un Romeu i una Julieta de veritat!

~ 27 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Imatge: Mario Velasco (2n ESO B) // Text: Anna Sรกnchez (3r ESO A)

~ 28 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Conte del respecte i la convivència 3: 5è EP

ssaig darrera assaig s’acostaven les vacances de Nadal(A). Molt aviat arribaria l’hivern i les relacions entre les dues classes eren tan fredes i dolentes com el temps hivernal que feia. Semblava que això no canviaria i que la representació hauria de suprimir-se.

Malgrat tot, segons anaven passant els dies i els assajos, les relacions entre totes dues classes es van anar suavitzant una mica. Ja no tenien tants ànims de barallar-se i aparentment es van tornar més tolerants els uns amb els altres, tot i que les seves relacions es limitaven a parlar entre ells només quan eren a dalt de l’escenari i s’havia de preparar l’obra de teatre.

(C) Era un dia gris, plovia a Badalona, i seria un dia molt dur! La Marta va ser la primera en arribar al teatre. El teatre estava fosc, fred i no se sentia ni un soroll. La Marta va seure al mig de l’escenari i va començar a llegir el seu guió, tot i que ja el sabia molt bé. El David va arribar al cap d’una estona, i va seure amb la Marta. No es parlaven

~ 29 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Imatge: Neus MartĂn (2n ESO D) // Text: Lourdes Marfil (3r ESO D)

~ 30 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

fora del teatre i sempre estaven enfadats, tot i que no sabien ben bé els motius… Es van mirar i van assajar les seves frases del guió. Se les sabien molt bé! De cop i volta van sentir molta gent corrent al passadís i de sobte van entrar tots els companys del grup A i B. El David i la Marta van cridar a tots que es posessin a assajar i van organitzar a tots els companys, però no va ser gens fàcil, perquè ni els nens ni nenes del grup A ni els del B se sabien el guió. No havien estudiat gens ni mica! (D) No sempre encertaven amb el que havien de dir. Alguns dubtaven i d’altres ni havien començat a estudiar-se

seriosament el seu paper de l’obra. Aquests últims, improvisaven o es quedaven parats a l’escenari sense dir res. (B) David va expressar el seu malestar, perquè hi havia nens de l’altre grup que no s’havien après els seus papers. La Marta va explicar que això que deia en David era injust, perquè hi havia gent de l’altre grup que tampoc s’havia molestat en aprendre el seu paper. A més a més, algú s’havia dedicat a escriure frases ofensives per a tothom en el mirall que hi havia a l’escenari. L’última era : «L’infern és buit . Tots els dimonis són aquí».2

«Hell is empty and all the devils are here», de The Tempest, de William Shakespeare.

~ 31 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Imatge: Jorge Vinagre (2n ESO B) // Text: Martina Monreal (3r ESO B)

~ 32 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

(A)Tots, nois i noies, sorpresos i intrigats, intentaven esbrinar mirantse als ulls qui havien estat els responsables d’escriure aquella frase, però ningú trobava resposta. Entre tant desconcert, els mestres van intentar posar una mica d’ordre preguntant qui havia estat l’autor de tant desafortunada frase, però ningú va contestar aquella pregunta tan senzilla. Si les coses no anaven bé, aquesta era la frase perfecta per provocar més enrenou. Els de la classe A, encara que no ho deien, pensaven que gairebé la frase era perfecta i que els verdaders dimonis eren els seus companys de la classe B. Pel contrari, els de la classe B pensaven que en realitat els dimonis eren els de la classe A i ja se’ls imaginaven amb banyes i cuetes. La mala maror era tan forta que fins i tot el retrat penjat de Shakespeare semblava més empipat que mai i feia cara de fàstic.

(C) Tothom va anar marxant, pensatius, reflexionant, intentant resoldre tots els dubtes, qui ho havia fet, què significava, per què el retrat estava enfadat… Com trobarien les respostes? (B) La Marta va pensar que les frases que apareixien en el mirall estaven posades per fer pensar els nens i nenes que el seu comportament era desastrós i

~ 33 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Imatge: Martina Monreal (3r ESO B) // Text: Daniel Cruz (3r ESO B)

~ 34 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

fins i tot vergonyós. (C) No va perdre ni un segon, va anar directament a la Biblioteca de Sant Roc, la que estava més a prop de l’escola. En primer lloc, va començar buscant llibres sobre dimonis, però no va trobar res. Després, va pensar que la frase del mirall tindria a veure amb religió. Va buscar llibres de totes les religions: cristiana, budista, musulmana, grega, romana… però no va trobar res! Van anar passant les hores i va veure que era de nit! Va haver de marxar, ja que la biblioteca tancava… No havia trobat res! A l’endemà havien de tenir la resposta. Què voldria dir aquella frase? Necessitava ajuda! A la Marta només li quedava una opció: demanarli al David, que era capaç de trobar-ho tot a internet. Com que no es

portaven massa bé, la Marta pensava que es riuria d’ella. Va començar a caminar i, quan va arribar a casa del David, es va aturar a pensar: - I si es riu? I si m’ignora? Què faré, aleshores? DING DONG! El David va obrir la porta i va posar cara d’estranyat, i li va preguntar a la Marta què volia. La Marta li va explicat que no havia trobat res als llibres i que necessitava un cop de mà. El David, encantat, la va ajudar amb Internet. Van obrir l’ordinador i van començar a buscar-hi. El David va suggerir que, com la frase estava

~ 35 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Imatge: Paula Saborido (2n ESO D) // Text: Pablo MartĂnez (3r ESO A)

~ 36 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

al costat del retrat de Shakespeare, havien de fer una recerca sobre les seves obres. Hi havia moltíssima informació! No acabarien mai! (D) Sense pensar, automàticament, en David va teclejar la frase que havien llegit al mirall i que estava escrita amb un pintallavis vermell. De cop i volta, van aparèixer imatges de llibres a la pantalla de l’ordinador que anaven fent voltes i voltes com les agulles d’un rellotge. Cada vegada hi havia més llibres i a tots ells hi sortia el nom de Shakespeare escrit amb lletres daurades. En David i la Marta es van mirar sorpresos. Què estava passant? Els llibres de la pantalla s’havien aturat. Només un d’ells s’havia obert per la pàgina on estava escrita la frase del mirall. Ja ho havien descobert, la frase era d’una obra de William Shakespeare.

En un obrir i tancar d’ulls, es van trobar dins d’un passadís secret i amb poca llum. Hi havien prestatgeries plenes de llibres ben ordenats alfabèticament. Les prestatgeries tenien unes portes de vidre i a través

d’elles podies veure tot el què hi havia dins. Es veien llibres en diferents llengües: català, castellà, anglès, francès, alemany i d’altres idiomes. En David va obrir la prestatgeria que tenia al davant. Va estirar el braç per agafar un llibre de tapes dures d’un color vermellós

~ 37 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Imatge: Marina Delgado (2n ESO D) // Text: Narda Vargas (3r ESO C)

~ 38 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

i lluent. El va obrir i amb l’ajuda de la Marta van llegir el títol: The Tempest, by William Shakespeare. Aquest, era el mateix llibre que havien vist a la pantalla de l’ordinador. Era aquell que s’havia obert pel mig i on havien llegit la frase del mirall. Quina casualitat, el mateix llibre però en llengua anglesa. Fullejant el llibre els hi va cridar l’atenció una frase que es trobava escrita en negreta: “Hell is empty and all the devils are here”. La Marta va llegir la frase en veu alta.

Tot d’una, van trobar-se una altra vegada asseguts davant de la pantalla de l’ordinador. Què els havia passat? Tots dos havien viscut una situació estranya. Van decidir que no explicarien res a ningú del què els hi havia passat a la biblioteca. Guardarien el secret, perquè encara que ho expliquessin, ningú se’ls creuria. (C) Ara ja sabien d’on venien les frases, però… qui les escrivia? (B) Els nens pensaven que l’autor de les frases podia ser qualsevol, però ara es plantejaven un dubte important:, i si fos un ésser que ja no existia, i si fos l’esperit d’en Shakespeare?

~ 39 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Conte del respecte i la convivència 4: 6è EP

n aquell moment va arribar la Lele (D), de la classe d’en David, (C) una noia molt maca, alta, morena, prima i molt intel·ligent, amb els ulls ametllats pel seu origen oriental, (A)que feia el personatge de la Dida a l’obra. En David va començar a explicar-li coses sobre les frases de Shakespeare que havien trobat al mirall. Un cop en David ja havia acabat de parlarli sobre el tema, van passar a parlar d’altres coses, a riure junts passant-s’ho bé. La Marta es va sentir apartada d’ells, perquè cap dels dos li feia ni cas i, gelosa i emprenyada com una mona, va agafar les seves coses i se’n va anar a casa sense dir-los res. En David, com que seguia xerrant amb la Lele, no se’n recordava de res. Quan va acabar de parlar amb ella, es va adonar que la Marta havia marxat i va enviar-li un missatge al mòbil, però la Marta, enfadada, no el va ni obrir. Va apagar el mòbil, molt trista, perquè li agradava en David i ell l’havia deixat de banda per parlar amb la Lele. Va estirar-se al llit i va caure dormida del disgust.

Aquella nit la Marta va començar a somiar coses estranyes, entre elles, un somni tot premonitori: (B) un mirall ple de paraules vermelles, (A)que es desfeien com si fossin totes de cera. (D) Paraules i paraules

~ 40 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi flotant al voltant d’ella i dels seus companys. A uns els feien por; a altres, admiració; alguns se les anaven passant com si fossin pilotes i poc a poc tothom es va anant acomodant a tenir-les al voltant.

somni

tornar

agradable.... Va sonar el despertador i es va posar en marxa ràpidament. (A) D’una revolada, va vestir-se, i cap a l’escola, directa al teatre. (B) Quan va entrar, tot era buit i a les fosques. (A) Va cercar amb la mirada el retrat de Shakespeare, es va fixar bé i va veure que estava encara més empipat. (D) El seu pressentiment s’havia fet realitat. La cara enfadada de William Shakespeare anunciava un nou missatge al mirall: «Si estimes i et fa mal, estima més. Si estimes més i encara et fa més mal, estima encara més fins que et deixi de fer mal».3 (B) Aquell missatge li va fer pensar i reflexionar sobre el seu comportament de la tarda anterior i va pensar que no hi havia hagut cap motiu per enfadar-se, que tot obeïa a un atac de gelosia i que allò s’havia de solucionar d’alguna manera. (C) La Marta va anar a buscar els profes, i els explicar que el responsable de les frases era l’autor de l’obra de teatre que intentaven representar, (A) un tal William Shakespeare (C) i que havien estat molt equivocats pensant que els

“If you love and get hurt, love more.

If you love more and hurt more, love even more. If you love even more and get hurt even more, love some more until it hurts no more...” Obra poètica de William Shakespeare

~ 41 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

autors eren els nois d’una o de l’altra classe. Els mestres es van mirar i es van començar a riure . Li van dir , que pensaven que era impossible que l`autor hagués escrit les frases, perquè feia molts anys que havia mort i perquè... (B) La Marta ja s’havia anat a buscar en David al pati de l’escola i, com si no hagués passat res, van gaudir d’una bona conversa com amics que eren. Van parlar de la tornada als assajos i tots dos coincidien en que ara la tensió entre els grups havia afluixat i això propiciava que l’obra s’ anés enriquint a poc a poc entre tots. Era la clau per poder

representar una obra ben feta, en equip, amb respecte i convivència per part de tothom. (A) Aquesta bona relació entre la Marta i en David va fer que la tensió entre els grups A i B es rebaixés, fins al punt que els dos grups es van funcionar com cal, ajudant-se els uns als altres i fent que l’obra de teatre anés sobre rodes. (D) Va arribar l’avançament del gran dia, el 22 d’abril hi havia “assaig general”. Només entrar, es van quedar bocabadats: el retrat estava somrient i al mirall hi havia una nova frase: « Què és la ciutat, sinó la gent?»4

“What is the city but the people?” De Coriolanus de William Shakespeare

~ 42 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

(A)L’assaig va sortir perfecte i tots es van felicitar. Els professors van dir-los que millor no els podia haver sortit, que havien fet possible el que poc temps abans creien que era impossible. (D) Tothom s’havia esforçat perquè sortís tot perfecte, encara que estaven nerviosos i emocionats. Aquella vegada, que encara no havien tingut públic, havia estat un regal per tots els que hi havia participat, i també pels seus mestres que tantes ganes hi havien posat.

Un cop acabat l’últim assaig, de cop i volta i..... Bum!! Fora llums!! (A) Un fort espetec va tallar de sobte la gresca que tenien muntada; i seguit d’aquest fort espetec, un espessot fum negre va començar a sortir de darrere l’escenari, just de darrera l’escenari. (D)Havia hagut una petita explosió al quadre elèctric del teatre i tot s’havia quedat a fosques. Quin ensurt! Què passaria ara? Els mestres intentaven tranquil·litzar-los buscant solucions i opcions per si l’endemà no es poguessin utilitzar les instal·lacions dels teatre per falta d’electricitat. (C)‒Segurament demà no podreu fer la representació ‒van dir els mestres.

~ 43 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

(D) Evidentment, sense llum no hi hauria representació teatral. Els nois i noies estaven aixafats i decebuts, després de tant d’esforç, feina i il·lusió; (C) però, després de sentir el que els havien dit, tots fent pinya, van decidir allí mateix que si al teatre no havia electricitat, ho farien al pati (B) amb el retrat i el mirall a una paret. Si plovia i no hi havia públic, la farien al teatre amb espelmes o a les fosques, i si no, a la classe per a ells mateixos i els mestres, que estaven molt contents per la reacció dels seus alumnes. ‒Què és la ciutat, sinó la gent? ‒va dir el professor, mentre amagava els dits negres de retocar el retrat d’en William Shakespeare. ‒Què és el teatre, sinó els actors? ‒va afegir la professora, amb els dits vermells de carmí. (A)‒Que vingui el señor Francisco, que ens repara això en un obrir i tancar d’ulls! ‒ va dir la Marta., sorpresa d’ella mateixa per haver alçat la veu proposant la solució, tant vergonyosa com era ella. I així ho van fer. Va baixar el senyor de manteniment i en vint minutets estava l’avaria solucionada. Hi hauria obra de Sant Jordi. El retrat no només somreia, semblava desprendre alegria per la vista: els dos grups units, els mestres cofois i satisfets, l’avaria solucionada i Romeu i Julieta l’endemà. Què més es podia demanar? (B) Tot era preparat ja per l’endemà: decorat, vestuari i sobretot tots els actors

~ 44 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi s’havien aprés bé el seu paper i fins i tot els dels companys per tal de no ficar

pota

l’escenari. (A)El dia 23 d’abril, Diada de Sant Jordi, entre bastidors hi corria una

barreja

sentiments propers a l’emoció i els nervis. La sala polivalent era plena. No hi havia ni una cadira lliure; fins i tot, hi havia dues files de gent en peu amb les càmeres de vídeo per a gravar l’esdeveniment. (B) Es va aixecar el teló i a la cara de tots es podia observar la complicitat del grup per fer bé la feina. Havien passat estones no massa bones, però ja eren superades. (D) L’obra va ser un èxit com mai s’havia vist a l’escola, el públic no podia deixar d’aplaudir i els cors dels intèrprets estaven plens d’alegria i satisfacció. (A) Van demostrar que tot l’esforç i el treball en equip per a poder conviure havia servit per a fer una senyora obra de teatre. (D)Al mirall es podia llegir: «Els amics que tens, i que vas escollir, lliga’ls bé al teu cor amb grapes d’acer». 5 (A) I amb aquestes grapes d’acer, agafats de les mans fent reverència, van ser amics tots i totes per a sempre més. (D) Tots van recordar per sempre aquest dia tan especial, i el van transmetre a tothom que ho pogués aprendre, com una importantíssima lliçó.

“Those friends thou hast, and their adoption tried,

Grapple them unto thy soul with hoops of steel”. Hamlet de William Shakespeare.

~ 45 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

~ 46 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Respecte i convivència per resoldre problemes (1r ESO) 1. Marina González (1r ESO D)

El desordre posa en perill la convivència osh, en Mohamed, la Julia, la Yakachoin i l‘Affrica, tots cinc provenen de cinc llocs diferents. En Josh és anglès; en Mohamed, àrab; la Julia, espanyola; la Yakachoin és xinesa i l’Affrica, africana. Són bons amics. Tots tenen defectes, però s’accepten tal i com són; encara que un dia sí que es van empipar ! Tot va començar un dissabte al matí, quan en Mohamed i en Josh van sortir a córrer, tal i com feien cada dissabte. Es llevaven, es prenien un got de llet amb cacau i magdalenes, es vestien i, sense pensar-ho dos cops, se n’anaven a córrer de set del matí fins a dos quarts d’una del migdia. Quan la Julia, la Yakachoin i l’Affrica es van llevar a tres quarts de nou, es van espantar, perquè van veure la casa molt desordenada. La llet estava tota vessada per terra; el cacau, escampat pel marbre; els gots sense rentar i un d’ells trencat. ─Mare meva, ni que hagués passat per aquí una desbandada de braus ─van pensar elles─. Quan vinguin, els renyarem per ser desordenats. Han de pensar que no viuen sols a la casa. També hi som nosaltres, que acceptem els seus defectes, però no és la primera vegada que ens passa això. ─És una vergonya i, si volen ser desordenats, que es busquin una altra casa, perquè aquí, de gent desordenada no en volem ─va comentar la Yakachoin. ─Jo entenc que es deixin el got a la pica una vegada o dues, però avui ja són deu les vegades que això ha passat. Ja estic empipada ─va comentar l’Affrica. Van tornar tots dos nois. La casa estava silenciosa, no se sentia res. Les tres noies van sortir de l’habitació, amb una cara d’enfadades que semblaven diablesses.

~ 47 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Els nois no sabien què els passava, van fer mitja volta i es van adonar del motiu pel qual les noies estaven molestes. Les noies els van demanar una explicació de per què estava tot així. Ells no tenien cap excusa i van dir la veritat: ho havien deixat així, perquè no tenien ganes de recollir-ho. Les noies els van dir que no podien ser tan desordenats. Els nois les van entendre, i van arribar a l’acord que, cada vegada que tornés a passar això, ho recollirien tot i, a més, també despararien taula durant tota la setmana següent. Ho van arreglar tot parlant i es van adonar que, malgrat les diferències entre ells, amb respecte i bona convivència havien tornat a ser uns bons amics.

2. Joana Acosta (1r ESO B)

El respecte i la convivència són la solució ot i que a pocs nens els hi ha arribat aquesta carta, molts nens de tots els països d’arreu del món han enviat sol·licituds a l’escola Arrels Esperança amb el nou lema d’enguany: «EL RESPECTE I LA CONVIVÈNCIA»:

Benvolgut/ da alumne/ alumna: Ens adrecem a tu per comunicar-te que has estat escollit per a l’intercanvi d’estudiants de l’escola Arrels Esperança. El lema que ens agradaria complir aquest any és el següent: “ EL RESPECTE I LA CONVIVÈNCIA”. D’aquesta manera, contem amb la teva assistència. També tenim una ajudeta d’un amics molt especials que més endavant coneixeràs.

~ 48 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

A més, et volem comunicar que tens una beca per a la universitat “Escoles Arrels University”. VOLEM COMUNICAR ALS PARES QUE AIXÒ SERÀ GRATUÏT I QUE ELS VOSTRES FILLS TINDRÀN UNA AULA PER A ELLS SOLETS. Atentament: La direcció del col·legi Escoles Arrels Esperança Els escollits d’aquest any han estat: el Xu-Liang, nascut a la Xina, l’Adam, de Bangladesh, la Blanca, catalana, el Bradley, nord-americà , i la Collelli de Camerun, els quals, per poder venir a estudiar aquí, han hagut d’aprendre el català, ja que si no, no es podrien comunicar amb els professors... Una vegada ja a l’aula, van procedir a presentar-se, però la conversa va esdevenir una discussió en un tres i no res:

─Hola, jo em dic Adam, tinc onze anys i vinc de Bangladesh ─es presentà. ─Hola, jo em dic Xu-Liang, tinc onze anys i visc a la Xina, el millor país del món. ─T’equivoques rotundament. El meu és superior que el teu! ─exclamà la Collelli. ─El teu, el millor? Ja,ja,ja... ─rigué en Bradley en to burleta. ─Calla, Bradley, que ja m’està pujant la mosca al nas! ─Mira, més fàcil, busquem a l’ordinador de l’Adam i a veure què surt ─proposà la Blanca. Tots van dir que sí amb el cap (semblaven estar d’acord), però, de sobte, el llum se’n va anar de la escola. Tot quedà a les fosques i no aconseguien veure res: ─Nois, estem de pega! ─exclamà la Collelli desesperada.

~ 49 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

─Collelli, has de tenir una mica més de paciència, no et preocupis... ─digué l’Adam molt content. Quan menys s’ho esperaven, es va encendre una petita llum a l’ordinador, i va sonar un soroll esgarrifós: «nyiii- nyiii..». Van aparèixer uns ninots que semblaven uns cacauets. Què voldria dir això? Va sonar un fil de veu dolç com la mel, que deia: ─Hola, som el Sr. Respecte i la Sra. Convivència i venim a resoldre el vostre debat de quin país és millor. En primer lloc, hem de dir-vos que cada país té les seves qualitats i que també cadascun és diferent de la resta, però això no vol dir que un sigui millor que l’altre. I, en segon lloc, no heu respectat el nou lema d’aquest any i això és una falta gravíssima, ja que era l’única cosa que us demanàvem, encara que, si hi ha unes bones disculpes, ho deixarem córrer ─Ho sento ─digué la Blanca. ─Me’n penedeixo d’haver dit aquestes coses ─va dir l’Adam. ─Quan ho deia, no ho sentia de veritat ─respongué en Bradley. Així doncs, una vegada més, el Sr. Respecte i la Sra. Convivència, han solucionat els problemes. I recordeu, amb respecte i convivència la vida és més fàcil!

3. Guifré Medina (1r ESO A)

En el fons de la igualdat questa història tracta d’uns amics: en Muten Han, taoista, en Hashin, un musulmà, en Marc, un cristià, en Jordi, jueu, i, finalment, en Lobsang, que era budista, segons les creences tibetanes. Els cinc eren estudiants d’intercanvi d’un projecte de la Universitat de Barcelona, escollits, entre els voluntaris que es presentaren, per a demostrar que la convivència és possible entre totes les persones de qualsevol part del món. Vivien en un edifici a la ciutat, les despeses del qual pagava el seu director i on vivien els cinc, al 5è pis. Es podien comunicar perfectament, doncs parlaven molt bé el català, llengua que havien decidit estudiar com a extraescolar en els països. A cap d’ells mai els hi havien agradat els costums dels altres, ni la manera de fer. Malgrat tot, per respecte, els toleraven; però amb l’arribada de l’estiu, el seu humor va canviar, i, sigui per la calor, per l’avorriment, o per l’estrès, una nit, començaren a discutir.

~ 50 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

─Ja n’estic fart d’aquest color! Podries fer el favor de pregar en un altre lloc? –– digué en Jordi, ja cansat de que comencés a pregar a les dotze de la nit cada dia, mentre ell dormia. ─En Jordi té raó. Sempre fas el mateix i n’estem farts. Volem dormir! ─exclamà en Hashin, intentant reposar des de feia una estona.

─Tu, a més, no et queixis, que al pregar no, però ens dones uns calvaris alimentaris! ─es queixà en Marc, tot fent memòria d’aquells plats que cuinava aquell.

─Sí. Te’n recordes de quan ens vas fer passar el ramadà? ─es lamentà l’altre, tot recordant el buit de la seva panxa ─, o quan ens vas obligar a no menjar el porc que vaig comprar, perquè era impur? ─Doncs mira, prefereixo això, que la teva festa del 17 d’abril… Mentre discutien els tres, en Muten-Han, l’estudiant taoista, que creia en els equilibris de la força passiva, activa, i conciliadora, intentant assolir la il·luminació mitjançant el WU, o buit, ja desconcentrat, s’aixecà, i, sense importarli la seva creença de no intervenir, o les dites ara, s’uní a la disputa. ─Podeu fer el favor de callar? Així no es concentra ni Déu! ─comentà, amb aire enfadat. ─Déu no existeix, babau! ─li contestà recordant l’ateisme, tot i la seva religió.

~ 51 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

─Déu existeix ─replicaren els tres a cor, al mateix temps que, en Muten, s’unia al conflicte. En Lobsang, intentant estudiar inútilment, pel xivarri, ho tafanejava tot amb interès, i decidí fer-hi alguna cosa. Anà a una prestatgeria, d’on collí una càmera i, dissimuladament, els començà a gravar. Havent parat ja de discutir, per la necessitat de dormir, s’anaren a descansar als seus llits, tot donant-se l’esquena l’un a l’altre. L’endemà, en Lobsang, els cridà, per a ensenyar-los l’enregistrament. ─Podeu fer el favor de venir, en comptes de rebufar? ─els reclamà. Una vegada vista la cinta, es quedaren tots com estaquirots, amb la cara vermella de vergonya. ─Increïble ─deia un. ─Jo he fet això? ─s’entristia un altre. ─Això incompleix els meus principis… ─es lamentava el del seu costat. Després d’aquesta baralla, es perdonaren, i es prometeren no tornar a fer una cosa semblant mai més, i respectar-se molt millor; doncs, al cap i a la fi, en el fons, tots eren iguals.

4. Miriam Tapias (1r ESO C)

Una solució per un problema n dia d’estiu de l’any 1974 va haver una assemblea molt important a l’ONU, que és un estament on s’intenta resoldre tots els conflictes del món i on estaven convidats tots els països del món. El president de l’ONU, el Sr. John Smith, va començar la seva intervenció dient: ─Avui ens hem reunit aquí per dir que, oficialment, estem en crisi ─exclamà amb to de preocupació. Tots els països estaven molt amoïnats, perquè ara no sabien què haurien de fer. Van veure que el praseodimi era un material molt valuós. L’únic país que no va

~ 52 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

assistir a aquesta assemblea va ser Eslovènia, que era l’ únic país que pagaria milions d’euros o de dòlars per aquest metall. Després d’uns dies, John van trucar al cònsol d’Eslovènia. ─Hola, sóc Josep, el cònsol d’Eslovènia, amb qui parlo? ─va preguntar, intrigat. ─Sóc el director de lÒNU ─va dir, amb to molt amigable. Molt enfadat, va preguntar què volia. ─Voldria fer un pacte. Jo et donaré una quantitat de metall i tu em dones tots el diner que costi, què et sembla? ─Després del que va passar, jo no faig cap tracte amb tu! ─va dir. ─Però mai m´has explicat què va ocórrer perquè t’enfadessis amb mi! Vull que em diguis què va passar. Podria ser? ─Dàcord. El que va passar és que en Carles, el meu fill, estava jugant amb lÀlish, la filla del president indi, amb en Bruno, fill del la presidenta de Mèxic, amb el teu fill en Felip i ... Ah, ostres! i el fill del president de Rússia , en Vladimir, que sempre va de vint-i-un botons. Estaven jugant a casa meva mentre nosaltres érem a una reunió. En Carles portava una creu cristiana, que per ell ho significa tot, i lÀlish, que és musulmana, va comentar rient: ─Això és una bajanada. Felip, que portava un de semblant, però més antic , no suporta ni una broma, i se li va pujar la mosca al nas, i va començar una trifulga. Aleshores, va sentir en Bruno tot cridant: ─No sou més importats perquè us rieu un de làltre. Jo pensava que éreu bones persones, però ja veig que no! Jo sóc jueu i no m’és igual que tu siguis musulmana. Cadascú creu en el que vol. Tot seguit, se`n va anar. John, em sents? ─Sí, espera un moment, que vaig a parlar amb el meu fill dàixò. ─Dàcord. ─El meu fill diu que, després de que en Bruno se n’anés, es van sentir malament i van reflexionar sobre el que va dir, i van quedar per solucionar-lo. Al final, van trobar interès en les cultures dels altres.

~ 53 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Els rodolins de l’auca (3r ESO) 1. Sara Ureña (3r ESO C)

os grups hi havia a escola,

La Marta, informació va buscar

Que anaven a la seva bola.

I amb el David la va trobar.

Una obra de teatre s’ha de fer

La Lele i el David parlaven

I repartir als alumnes els papers.

Mentre la Marta s’enfadava.

Els grups, ben separats.

La Marta un pressentiment va tenir

Feien el càsting, enfadats.

I al teatre ràpidament va acudir.

Els papers ja estan escollits

La Marta i en David es porten bé

I estan molt ben repartits.

I tots dos grups també.

A l’obra moltes coses van portar

L’últim dia d’assaig

I el teatre molt bé van quedar.

Va haver una explosió com un raig.

Ells estaven penedits,

Al final, l’obra la representaran

D’allò que havia succeït.

I molt bé els dos grups la faran.

Alguns es sabien els papers

L’avaria es va reparar

I altres no sabien què s’havia de fer.

I l’obra es va celebrar.

El mirall com sempre es va empipar

Vet aquí un gos, vet aquí un gat,

I els alumnes es van culpar.

Aquesta obra ha finalitzat.

~ 54 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

2. Lourdes Marfil (3r ESO D) es dues classes, A i B ,

A la biblioteca va anar

no es suporten mútuament.

amb ajuda d’un del grup A.

Una obra volien fer

Una companya del grup A

i els protagonistes ser.

també els va ajudar a buscar.

Una cua van formar

Aquella nit va somiar

i a discutir es van posar.

una frase espectacular.

I més tard van decidir

De les guixades, el causant

qui seria l’escollit.

no era cap dels estudiants.

Un retrat es van trobar

Durant l’assaig general

quan van anar a assajar.

un fet estrany va passar.

Ell es volia disculpar,

Un professor es va amagar

però pitjor tot va anar.

i va començar a parlar.

Uns no havien estudiat gens,

Tot seguit va començar,

d’altres s’ho sabien més.

d’alegria van plorar.

En un embolic estaven i el culpable demanaven.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquest conte s’ha acabat.

~ 55 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

3. Anna Sánchez (3r ESO A) na vegada en una escola de

Va arribar la Lele fent-se la graciosa

la ciutat

i la Marta es va posar gelosa.

les classes A i la B s’havien empipat. Somnis de miralls Un dia, un anunci va aparèixer,

i mirades empipades,

els Romeus a Julieta van conèixer.

van ensenyar a la Marta que tot té dues cares.

Un cop més, l’A i el B es van barallar i el càsting es va cancel·lar.

L’amistat va donar una gran lliçó i tots plegats van anar

Més tard el càsting es va realitzar

en la mateixa direcció.

Marta i en David escollits van estar. Massa bonic per ser realitat Al primer assaig van donar pas

el pessimisme va aparèixer

i els nois als professors van fer cas.

sense ser convidat.

Les classes es tornen a barallar,

Tot el que volem es pot aconseguir

els alumnes s’han de disculpar.

sempre que hi hagi un bon esperit.

Davant la desmotivació de tots,

El mirall va insinuar

només treballaven els dos.

que els amics no es poden abandonar.

Al següent assaig una frase va sortir i les classes van tornar a discutir.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquesta història

A la fi va arribar la pau:

molt ens ha ensenyat.

David i Marta van trobar la clau.

~ 56 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

4. David Fonteboa (3r ESO B)

i havia una vegada una escola

A la Marta se li va ocórrer buscar

en una ciutat,

informació,

on dues classes s’havien enfadat.

sobre les estranyes frases, a l’ordinador.

A escola un càsting de Romeu i Julieta:

En David va ajudar la Marta,

en David volia ser Romeu

i de sobte van trobar la frase a La

i de Julieta volia fer-ne una noieta.

Tempesta.

Les classes A i B van començar a discutir

La Marta no estava disfrutant,

pels personatges,

perquè en David i la Lele estaven

i el càsting es va suspendre

parlant.

en un tres i no res. La Marta va llegir el missatges En David i la Marta

que al mirall havien posat,

van ser escollits protagonistes,

i va pensar que no s’havia d’haver

i en Paris es va quedar

enfadat.

amb un dels papers antagonistes. La

Marta

conversar

Els professors van demanar portar

professors,

tramoies antigues,

perquè sabia qui eren

com per exemple cadires, catifes o

dels missatges els emissors.

amb

els

cortines. Hi va haver una petita explosió Per culpa d’una frase escrita en carmí,

durant l’assaig general´

els professors van decidir

per un problema sobrenatural.

enviar tothom al passadís. L’obra es va poder realitzar En David i la Marta se sabien els papers.

ja que l’avaria van poder reparar.

Els seus companys no estudiaven res. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, Shakespeare estava empipat,

aquest conte…ha quedat molt encantat.

i el professor encara estava més enfadat.

~ 57 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

10 reglas de oro para una buena convivencia (4t ESO) 1. Marta Fuentes (4t ESO D)

Reglas para una buena convivència a convivencia que se requiere en cualquier lugar en el que se dé una gran concentración de gente, especialmente en las escuelas, necesita una normativa básica para garantizar una estancia agradable en estos lugares. Así pues, a continuación, les ofreceré un pequeño listado de normas, ya que son esenciales para la rutina diaria de nuestros estudiantes: 1) Hay que respetar y, por supuesto, ser respetado. Es muy importante tener en mente que debemos tratar a los demás igual que como nos gustaría que nos trataran a nosotros. 2) “No juzgues un libro por su portada”, es decir, no te dejes llevar por las diferentes apariencias físicas que puede mostrar alguien, porque estas pueden esconder grandes historias. 3) Debes ser justo. Tener presente la realidad en todo momento sin tener en cuenta la relación que tienes con la otra persona es fundamental. 4) Es importante que sepas escuchar. Esta capacidad es uno de los grandes pilares de la convivencia. 5) Cuando convives con alguien –o con varias personas- deberíais ser sinceros. Esto ahorrará muchos conflictos innecesarios. 6) Los cinco segundos previos al acto comunicativo piensa en lo que vas a hacer y si tu decisión puede perjudicar a alguien de tu alrededor. 7) Debes tener paciencia con los demás, o al menos intentarlo. 8) Sé empático con las personas que se encuentran en tu entorno. Antes de juzgar ponte en el lugar del otro. 9) No te dejes llevar por los rumores que circulan de las personas. Permítete el lujo de juzgarles tú una vez que los conozcas. 10) Responsabilízate de tus actos, ya que, una vez hechos, deberás asumir sus consecuencias.

~ 58 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

2. Yana Baryschuk (4t ESO C)

10 reglas de oro para el grupo 1. Debería haber respeto mutuo. El respeto es la clave de una buena convivencia entre personas diferentes. 2. Hay que pedir permiso. Recuerda que las cosas de los demás no son tuyas, y si quieres algo, pídeselas a tu compañero. 3. Yo tendría mucho cuidado en hacerme el listo o la lista. A la gente no le gusta la gente que se cree superior. Puedes ganarte una mala reputación, y eso no te conviene en una clase. 4.

Procura no mentir.

Si has hecho algo en horario escolar que puede perjudicar a toda la clase, no lo ocultes. Se acabará sabiendo y será peor. 5. Hay que ayudar a tus compañeros. Recuerda que el curso es muy largo y puede que alguna vez necesites ayuda. 6. Procura no ser egoísta. Cuando alguein te pida algo, si puedes, déjaselo. Por qué a lo mejor en un momento inesperado se te gastar el bolígrafo y no tienes otro de repuesto. 7. No molestes a tus compañeros. Es difícil trabajar cuando alguien te interumpe. Si no quieres que te lo hagan a ti, no lo hagas a los demás. 8. Más vale que no dejes tus cosas al alcance del gracioso de clase. Tus cosas podrían acabar en una papelera o detrás de un armario. 9. No tengas miedo en comunicarte.

~ 59 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

En una clase puedes encontrar a amigos de verdad, que te pueden ayudar mucho. 10. Procura no fallarle a tu clase. Recuerda que perteneces a un grupo, que tiene que estar unido para vivir en armonía.

3. Raúl Ávila (4t ESO A)

10 reglas de oro para el grupo 1. Respeta las normas básicas de la escuela. Yo, en tu lugar, intentaría respetar al máximo posible las reglas del centro, o te expones a ser sancionado. 2. Mantén el silencio mientras el profesor explica. Sería importante que estuvieras callado durante la explicación del profesor para enterarte del temario. 3. Intenta mantener una actitud respetuosa respecto a tus compañeros y con el profesor. Sin duda, tienes que respetar a tus compañeros, y sobre todo a tu profesor. Sería lo adecuado. 4.

Colabora para mantener el orden en el aula.

Harías bien en ayudar lo máximo posible para mantener el orden en la clase. 5. Trabaja con esfuerzo e interés, intentando mejorar cada día. Es fundamental que trabajes duro e intentes aprender un poco más cada día. 6. Compórtate como una persona civilizada. Sería conveniente que te comportaras de manera adecuada en el aula, como una persona civilizada. 7. Concéntrate en la explicación del profesor y no interrumpas.

~ 60 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Es muy importante tu concentración durante la explicación del profesor para entender la finalidad de las actividades. 8. Habla de manera educada y sé coherente en lo que dices y haces en el colegio. Es necesario que hables y te comportes de manera educada y coherente durante las horas que pasas con tus compañeros en el colegio. 9. Ayuda a tus compañeros cuando lo necesiten. Intenta ayudar a tus compañeros a superar sus malos momentos y a resolver ejercicios o actividades. 10. Harías bien en no utilizar el móvil en el colegio. Más te vale no utilizar el móvil en el centro escolar o te lo requisarán.

4. Kevin Sama (4t ESO B)

10 reglas de oro para el grupo 1. No debes faltar al respeto a los demás. Dentro de un grupo, debes tratar con respeto y por igual a todos sus miembros. 2. Ayuda a los demás siempre que tengan dudas. Si alguien tiene dudas en alguna asignatura y el profesor no es, i tú puedes solucionarlas, no dudes en hacerlo. 3. Evita los problemas con profesores y compañeros. Evitando los conflictos, te ahorrarás muchos problemas con profesores y compañeros. 4.

Colabora en la adversidad.

Cuando hay alguna adversidad, es importante estar juntos y evitar enfrentamientos.

~ 61 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

5. Soluciona de la mejor manera los problemas. Las cosas se pueden solucionar sin peleas. Con el diálogo se puede llegar a un acuerdo. 6. Integra en el grupo a las personas con problemas para relacionarse. Es bueno para la convivencia integrar a aquellos con más dificultad para conectar con los demás. 7. Haz lo posible para que haya buen ambiente. Intenta que la gente de clase tenga buen ánimo para que el ambiente de clase sea feliz. 8. No te rías de los demás. En clase se pueden hacer bromas, pero en el momento adecuado y sin ofender a nadie. 9. Respeta el material de los demás. No debes coger sin permiso material que no sea tuyo o la persona perjudicada no volverá a confiar en ti. 10. Cuida la imagen que das ante el profesor. Cuida que lo que hagas o digas no haga que el profesor tenga mala opinión de ti.

~ 62 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

A message to a friend (1r-2n ESO) 1. Arnau Gil (2n ESO D)

An E-MAIL about respect and living together FROM: Arnaugilsanhcez@gmail.com TO: Jordi17@gmail.com SUBJECT: The homeless man Hi! How are you keeping? You know, yesterday my mum told me a very interesting story which she had read in the local paper. I think you’ll find it interesting. A couple of weeks ago a lady went shopping to a supermarket in the town centre. She was used to seeing the same man at the entrance begging for food. She didn’t use to give him any money or food. However he always greeted her. Actually he was very polite to everybody going in and out. One day the lady gave him some loose change and he thanked her. From that day onwards, she started giving him a little something whenever she went shopping. One day when the lady was about to pay, she realised she had left her purse at home, so she didn’t have any money to pay with. The man witnessed her embarrassment and offered her some coins. The lady thanked him and the man smiled broadly in return. What do you think? If you judge people, you don’t have time to love them. Bye for now, Arnau

~ 63 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Amal Ammura – 2D amal@hotmail.co m

Respect and living together

To jlaw@hotmail.es

Hi Jenny! I wanted to tell you about a story that caught my eye in the Spanish news recently. It’s a story about racism. Well, there is this woman, about fifty, on a plane to Ibiza, and she is given a seat beside a black passenger. The lady was so angry that she called for assistance. The flight attendant asked her politely what the problem was. She replied that she didn’t wish to sit next to a black man, and demanded to be given a different seat. The stewardess asked the captain dutifully, and when she returned, she told the woman this: “There isn’t any other available seat in economy class, but we have availability in first class.” … and went on to add: “Well, it isn’t customary to move a passenger from economy class to first class. However we understand there is no other option under such unpleasant circumstances.” Then the Vueling attendant turned to the black gentleman and said: “So, Mr Sutto, will you please take your hand luggage and follow me to the front of the cabin.” Finally, all the passengers started to clap, even some of them stood up. I hope you find it interesting! Lots of love xx

~ 64 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

3. Mario Velasco (2n ESO B)

An E-MAIL to a friend

Hi Liam, How are you? I want to explain you that this year at school we are working altogether on a topic that consists of respecting each other. Nowadays, in a lot of schools of different countries there is bullying, a big problem for education and for teenagers. Some people donâ&#x20AC;&#x2122;t think it is, but in fact, it is. So the thing I wanted to explain to you is: if you are suffering from bullying or you know someone who has this problem, you should tell the problem to an adult and they will help you. We have to respect each other in order to have a better society. Think about it! Apart from respect, a very important topic is living together. We have to distinguish friends from classmates, because to make friends, first, you must be a respectful classmate, and if you are kind, much better! Best wishes, Mario

~ 65 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Marta Navarro (1r ESO A)

A letter to a friend Hi Miriam, We’re doing a project at school called: Respect and living together! But now I’ll explain you what happened in my neighbourhood. The other day we had a problem with my neighbour Laura. She’s from Pakistan and nobody wants to talk to her. My father felt bad for her and he talked to all the neighbours of the building about it. He told them we shouldn’t behave like this or be cruel with her, because Laura isn’t a bad person. The neighbours didn’t listen to my father and went home. My father knocked on Laura’s door and he said sorry and explained her that he had tried to ask their neighbours not to be disrespectful because of her nationality. And Laura said: ‘Thanks for helping me. You’re a very good person, but I’m going back to Pakistan because I don’t feel good here and I don’t feel loved’. Suddenly, Laura started to cry. Finally, the neighbours made a party for Laura because they had been very mean. And when Laura left her house, all made a cake to apologize. They also put balloons, brought some food and drinks. This is how they realized that we don’t have to be unkind with people from other nationalities. Hope everything is fine with you. Lots of kisses, Marta

~ 66 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

A message to a friend (3r-4t ESO) 1. Jennifer García (3r ESO B)

A letter to a friend Dear Jordi, How are you? And your family? I hope that you are all fine. It’s been a long time since we last saw each other and I’ve missed you a lot. Recently, a new boy from Morocco has arrived at our school. I think it’s great because it is a chance to learn more about another culture. But, initially, my classmates didn’t accept him and made jokes about him all the time. That was really rude of them. So I decided to explain the situation to my teacher, who talked to the class and made the students think of their behaviour. The pupils realized that it was very rude and the next day they apologized. Nowadays, everyone speaks to him. He tells us anecdotes and interesting things about his country, and sometimes teaches us some words in his language. We do the same and it is very cool. I think that respecting other people is essential to have social harmony and peace, regardless of religion, language, nationality or skin colour. We are nobody to judge other people! What is your opinion? Have you ever faced such a situation? Write to me soon and tell me about your experience. Love, Rose.

~ 67 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

2. Aaron Pérez (3r ESO D)

An e-mail: respect and living together TO: Frank FROM: Aarón SUBJECT: Respect and living together Hi Frank, How are things? You know I’ve realised in Spain we value our possessions highly, maybe too much so. I’ve read in Africa people are used to sharing their belongings without much fuss. However in Spain we don’t respect other cultures even though there have always been people from different nationalities around, especially in the last few decades. Unfortunately racism is a growing problem which concerns us all. I think we should all be friendly to people from other countries. We would definitely be better off sharing our festivals and traditions instead of picking on some immigrant’s complexion or religious beliefs. What do you think? Is racism a social issue in your country? Best wishes, Aarón

~ 68 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

3. Aida Jordán (4t ESO D)

Respect and living together TO: marta98mail.com FROM: aida.bdnmail.com SUBJECT: a surprising advert

Hi Marta, Good to hear from you again. Nothing much has happened to me lately but I’ll tell you about an interesting advert I saw yesterday on TV. It’s a publicity campaign by Coca-Cola and it’s about discrimination. It surprised me a lot because it was made up of security camera footage. There were different scenes of what seemed at first crimes being committed: somebody trying to mug a lady; a different person littering the street and so on. In the end you get to see the whole footage and then you realise they are laymen trying to help out. The mugger is actually helping a lady who’s slipped and the person dropping some plastic cup is actually helping a road sweeper. I think it’s a well thought-out campaign because we tend to judge anything or anybody too easily and carelessly. You can watch the video on YouTube (I’m sending you the link) I look forward to reading your opinion on the ad. Best wishes, Aida

~ 69 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

4. Judith Jofre (4t ESO C)

Respect and living together From: judithj@hotmail.com To: james9.mc@gmail.com Date: 24th February of 2014 Subject: Respect and Living Together Dear James, How are you? It has been a long time since we've talked. Well, I'm writing this letter to you because I want to tell you something that has happened in my class. My classmates usually have a bad behaviour during the lessons. Yesterday they threw each other the board rubber. They threw chalks and papers too. They also did strange sounds when the teacher was explaining the lesson to us or when the class was in silence. Only some boys from my class did that, but my teachers wanted to punish all the students but I think it's not fair. What is your opinion? Finally, they haven't punished all the class, but now every Tuesday we do a special class where we can learn how to respect and live together. We do activities that are very instructive and helpful. I think that it has been a good idea. I like doing this kind of activities because we learn new things and the most important, how to respect our schoolmates and how to live together. We always have to help them when they need it. What do you think about it? Do you think that my teachers have acted in a correct way? Hope to hear from you soon. Best wishes, Judith

~ 70 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Respekt und Zusammenleben 1. Genís Garcia/Sergi Cuenca (4t ESO D)

Die Tischlerei uf Silbersteinstraβe, Nummer 7 sieht man eine Tischlerei. Es ist ein kleines aber freundliches Geschäft. Es gehört Herr Hoffmann. Wir öffnen die Tür und treten ein. Überall gibt es Werkzeuge, die sich streiten. Der Hammer und der Schraubenschlüssel schlagen einander. In einer Ecke schneidet die Säge einen schreienden Schutzhandschuhe durch. Die Nägel sind sich tief im Werkzeugkasten vor dem Hobel versteckt. Dann kommt der Tischler an und die Werkzeuge bleiben stehen. Erst nimmt er die Säge und den Hobel, danach den Hammer und lätzlich die Nägel. Damit macht er eine schöne bequeme Wiege. Er ist zufrieden. Eines Tages kauft ein Paar die Wiege ein denn sie bekommen in zwei Monaten ein Baby . Alles ist möglich wenn es Respekt und Zusammenleben unter den Werkzeugen gibt. Traducció: Ens trobem al número set del carrer Silberstein. Allà veiem una fusteria. Es tracta d’una botiga petita, però amigable. El seu propietari és el senyor Hoffmann. Obrim la porta i hi entrem. Les eines estan per tot arreu i es barallen. El martell i la clau anglesa es colpegen l’un a l’altre. En una cantonada la serra talla un dels guants de protecció per la meitat. Els claus s’amaguen del ribot al fons de tot de la caixa d’eines. Aleshores arriba el fuster i les eines es queden ben quietes. Primer agafa la serra i el ribot, a continuació el martell i finalment els claus. Amb les eines fa un bonic i còmode bressol. N’està satisfet. Un dia una parella compra el bressol perquè en dos mesos tindran un fill. Tot és possible quan hi ha respecte i convivència entre les eines.

~ 71 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

2. Sergio Fuentes/Sergi Pardo/Natàlia Gonzalez (4t ESO D)

Salim er Protagonist unserer Geschichte heiβt Salim. Er kommt aus der Sahara Wüste, aber jetz wohnt er in Frankreich weil seine Eltern Gastarbeiter sind. Nach der Schule spielt er jeden Tag in einem lokalen

Fuβballklub.

möchte

unter

der

französischen

Nationalmannschaft einmal Torwart werden; da kann man viel Geld verdienen und es macht Spaβ. Auf dem Fuβballplatz lachen seine Mitspieler aber oft über ihn, weil er langsam, klein und fremd ist. Jedoch macht es ihm nichts. Die Jahre sind vorbei gegangen. Heuzutage ist er ein weltberühmter Torwart. Eines Tages wartet ein junger Mann nach dem Training auf ihn. Salim annerkennt ihn überhaupt nicht. Er sieht obdachlos aus. Dann zeigt er ihm ein altes Foto. Und Salim erinnert sich an seine Kindheit auβerhalb Lyon. Clément, der Mittelfeldspieler, ist arbeitslos und er bittet Salim um Hilfe. Salim engagiert ihn als persönlichen Fahrer weil er an Respekt und Zusammenleben echt glaubt. Traducció: El protagonista de la nostra història es diu Salim. Ell ve del desert del Sàhara, però ara viu a França perquè els seus pares hi han anat a treballar. Després de l’escola, juga a futbol en un equip local.Algun dia vol ser porter amb la selecció nacional francesa, perquè així guanyarà molts diners i, a més a més, és divertit. Al camp, però, els altres jugadors es riuen d’ell tot sovint, perquè és lent, baixet i estranger. Tanmateix no li fa res. Els anys passen. Avui en dia és un jugador conegut mundialment. Un bon dia, a la sortida de l’entrenament, l’espera un home. En Salim no el reconeix en absolut. Sembla un sense sostre. Aleshores li ensenya una fotografia. En Salim se’n recorda de la seva infantesa als afores de Lió. Clément, el migcampista, està a l’atur i li demana ajuda. En Salim li dóna feina de xofer perquè creu fermament en el respecte i la convivència.

~ 72 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Respecter et vivre ensemble 1. Esther Moreno (4t ESO C) De : esthermoreno2008@hotmail.com Pour : eduardo0435@yahoo.com Objet : Respecter et vivre ensemble Date : 20 février 2014

Salut Eduardo ! Aujourd’hui à l’école je devais faire une rédaction sur l’axe de l’école «Respecter et vivre ensemble». C’est pour un concours.

Respecter c’est une valeur important à la vie de chacun. C’est une des bases où les éthiques et les moraux dans tous les domaines sont basés. Parler du respecte est parler des autres. C’est établir où arrivent mes possibilités pour faire ou ne pas faire une chose et où commencent les possibilités des autres .Le respect est la base de vivre ensemble. Connaître la valeur proprement dite et honneur la valeur des autres c’est la vraie manière de gagner le respect. Quand nous établissons n'importe quel type de communication avec une autre personne, la première chose que nous devons faire est accepter la dignité de l’autre personne, sans discriminer, et comprendre qu’ils peuvent avoir opinions et pensées différentes des nôtres. Ce n’implique pas que nous ne pouvons pas discuter nos opinions, mais toujours respectant aux autres. Pour pouvoir vivre ensemble quotidiennement avec les personnes qui nous entourent, nous devons savoir comment respecter. Respecter des autres est comprendre-ils sans discriminer-ils aussi, accepter leurs caractères et leurs personnalités. Le concept

~ 73 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

de dignité a beaucoup de relation avec le concept de respecter. Les moqueries, les insultes et la violence abaissent la dignité des autres. J'espère que vous aimez ça ! Grosses bisous, Esther

Hola Eduardo ! Avui a l'escola havia de fer un assaig sobre l'eix " Respecte i convivència “ És per a un concurs . El respecte és un valor important per a tota la vida . Aquesta és una de les bases en què es basen l’ètica i la moral en totes les àrees . Parlar del respecte és parlar dels altres . Consisteix a establir on arriben les meves possibilitats de fer o no una cosa i on les possibilitats dels altres comencen . El respecte és la base de la convivència .Conèixer el valor real i honrar el valor dels altres és la veritable manera de guanyar respecte. Quan construïm qualsevol tipus de comunicació amb una altra persona , el primer que hem de fer és acceptar la dignitat d'una altra persona , sense discriminació , i entendre que ells poden tenir diferents punts de vista i opinions que nosaltres . Això no vol dir que no puguem discutir les nostres opinions , però sempre respectant els altres. Per conviure diàriament amb les persones que ens envolten , hem de saber respectar. Respecte pels altres i comprendre’ls sense discriminar, acceptant els seus caràcters i personalitats .El concepte de dignitat té molta relació amb el concepte de respecte . La burla , els insults i la violència redueix la dignitat dels altres.

Espero que t’ agradi ! Molts petons , Esther

~ 74 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

1. Cao Hui Wen (3r ESO A)

与邻居和睦相处黑夜慢慢降临，一切又归于平静。正当我准备进入梦乡时，一阵急促的敲门声吵醒了我。奶奶急忙下床去开门，定睛一看，原来是我们的邻居张奶奶。张奶奶与我们之间的关系一向不怎么好，前段时间我们还因为扫楼道的事情还吵起来了。看到张奶奶神态慌张的样子，奶奶急忙问她发生了什么事情。“我家老头子病又犯了，我家电话前段时间坏了，你们能把电话借我一下吗？我知道前段时间我们之间发生了很多摩擦，我承认都是我的不对，希望你们大人不记小人过，把电话借给我。”这次张奶奶真的是急坏了，眼泪也不争

~ 75 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

气的掉了下来。“说什么话呢！都是邻居，帮个忙算点什么？”说完便急忙拨打了 112。过了一会，救护车便来了，张奶奶陪同张爷爷到了医院，这一夜，我们都没睡好。。。也许是因为太过担心张爷爷的病情了。第二天，张奶奶从医院回来告诉我们，多亏了我们抢救及时，张爷爷已经脱离了生命危险。因为这件事后，我们和张奶奶之间的关系没变的融洽了，没有了之前的隔阂，更加懂得互相谦让了。有时候邻居之前的关系可能就是因为一件小事而改变。。。曹慧文

~ 76 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

La convivencia con los vecinos oco a poco caía la noche. Todo estaba en silencio. Justo cuando estaba listo para dormir, unos fuertes golpes en la puerta me despertaron. La abuela se apresuró a salir de la cama para abrir la puerta y echar un vistazo. Resultó ser nuestra vecina, la abuela Zhang. La relación entre la abuela Zhang y mi abuela no ha sido siempre buena; además, hace un tiempo que, por el asunto de la limpieza de la escalera comunitaria discutieron; pero, al ver la actitud nerviosa y preocupada de la abuela Zhang, mi abuela se preocupó y le preguntó qué le ocurría. «La enfermedad de mi viejo ha empeorado otra vez. El teléfono de mi casa está averiado. ¿Me podéis prestar vuestro teléfono para llamar al hospital urgentemente? Reconozco que hemos tenido nuestras diferencias; confieso que no me he comportado de la manera adecuada en todo este tiempo, pero espero que me perdonéis y me podáis prestar el teléfono». Esta vez la abuela Zhang estaba realmente alarmada; no paraba de llorar. Al ver eso, mi abuela le dijo: «¡No digas nada más, que somos vecinos!» Enseguida, marcó el número de emergencia 112. Después de un rato, llegó la ambulancia. La abuela Zhang acompañó al abuelo Zhang al hospital. La abuela y yo no pudimos dormir toda la noche. Tal vez sea porque estábamos demasiado preocupadas por la salud del abuelo Zhang. Al día siguiente, la abuela Zhang volvió del hospital y vino a propósito a vernos para darnos mil gracias. Nos explicó que el abuelo Zhang ya estaba fuera de peligro. Debido a este incidente, la relación entre la abuela Zhang y nosotras cambió radicalmente. Cada vez nos entendemos mejor y nos respetamos más. A veces, la relación entre los vecinos tiene mucho que ver con las pequeñas cosas de la vida cotidiana.

~ 77 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Aquesta revista ha estat realitzada amb materials escollits entre els treballs dels alumnes de primària i secundària d’Escoles Arrels de Badalona. A) Treballs personals dels alumnes: C

ACEIJAS, Claudia (6 EP C)....................................................... Dibuix pàg.44

ACOSTA, Joana (1 ESO B)............................................................. Text pàg.48

AMMURA, Amal (2 ESO D)............................................................ Text pàg.64

ARREDONDO, Judith (2 ESO B)............................................... Dibuix pàg.72

ÁVILA, Raúl (4 ESO A).................................................................. Text pàg.60

BARYSCHUK, Yana (4 ESO C)........................................................ Text pàg.59

BAUTISTA, Abraham(5 EP C)...................................................Dibuix pàg.31

BELMONTE, Andrea (2 ESO B)....................... Dibuix de l’auca, pàg.20 i 51

BIGAS, Noa (3 EP D)............................................................... Dibuix pàg. 17

CABANILLAS, Lucía (6 EP A).................................................... Dibuix pàg.39

CABELLO, Lidia. (3 ESP C)........................................ Text de l’auca, pàg. 24

CALDERÓN, Andrea .(3 ESO A)........... Dibuix i text de l’auca, pàg.12 i 16

CAO, Hui Wen .(3 ESO A)............................................................. Text pàg.75

CARRICONDO, Arantxa (5 EP B)............................................ Dibuix pàg.37

CEGARRA, Isabel (5 EP C)........................................................ Dibuix pàg.33

CRUZ, Daniel (3 ESO B) ........................................... Text de l’auca, pàg. 34

CUENCA, Sergi(4 ESO D)............................................................... Text pàg.71

DELGADO, Marina (2 ESO D)................................ Dibuix de l’auca, pàg.38

FERNÁNDEZ, Sergi (3 ESO D)....................................Text de l’auca, pàg. 12

FONTEBOA, David (3 ESO B)..................................... Text de l’auca, pàg. 57

FUENTES, Marta (4 ESO D)............................................................ Text pàg.58

FUENTES, Sergio (4 ESO D)........................................................... Text pàg.72

GAITÁN, Geanina Lorena (6 EP B)......................................... Dibuix pàg.42

GARCÍA, Alba (4 EP D)............................................................ Dibuix pàg.23

~ 78 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

GARCÍA, Eric (6 EP B)............................................................... Dibuix pàg.43

GARCIA, Genís (4 ESO D).............................................................. Text pàg.71

GARCÍA, Hugo (4 EP C)............................................................ Dibuix pàg.49

GARCÍA, Jennifer (3 ESO B)...............................Dibuix pàg.62 i text pàg.67

GIL, Arnau (2 ESO D)...................Dibuixos: auca, pàg.16 i 65. Text pàg.63

GONZÁLEZ, Marina (1 ESO D)...................................................... Text pàg.47

GONZÁLEZ, Natàlia (4 ESO D)....................................................Text pàg.72

GONZÁLEZ, Paula (2 ESO B)..................................................... Dibuix pàg.72

GONZÁLEZ, Raúl (2 ESO A)....................................................... Dibuix pàg.74

INGLÉS, Oriol (2 EP B)……..…………..……...............…… Dibuix pàg. 3 i títols.

JIMÉNEZ, Judith (3 ESO B)..................................................... Dibuix pàg.62

JOFRE, Gisela (6 EP C).............................................................. Dibuix pàg.45

JOFRE, Judith (4 ESO C)..............................................................Text pàg.70

JORDÁN, Aida (4 ESO D)..............................................................Text pàg.69

LABADO, Javier (3 ESO A)........................................ Text de l’auca, pàg. 18

LATORRE, Iván (5 EP C)........................................................... Dibuix pàg.41

LINARES, Rocío (2 ESO C)……………….................…Dibuix de l’auca, pàg. 8

LLOMBART, Sandra (2 ESO D)................................................ Dibuix pàg.55

LÓPEZ, Andrea (3 ESO D)......................................... Text de l’auca, pàg. 14

LÓPEZ, Joel (3 ESO C)............................................ Dibuix de l’auca, pàg.18

LOSILLA, Alba (2 ESO C)....................................... Dibuix de l’auca, pàg.14

MARFIL, Lourdes (3 ESO D)........................ Text de l’auca, pàg. 20, 30 i 55

MARTÍN, Neus (2 ESO D)....................................... Dibuix de l’auca, pàg.30

MARTÍNEZ, Lucía (6 EP A)..................................................... Dibuix pàg.67

MARTÍNEZ, Pablo (3 ESO A)..............................,...... Text de l’auca, pàg. 36

MAS, Ainara (2 ESO D).......................................................... Dibuix pàg.65

MEDINA, Guifré (1 ESO A)............................................................ Text pàg.50

MONREAL, Martina..............................Dibuix i text de l’auca, pàg. 34 i 32

MONTILLA, Anna (2 ESO C)..................................................... Dibuix pàg.56

MORALES, Alex (2 ESO D)..........................................Text de l’auca, pàg. 10

MORENO, Esther (4 ESO C)............................................................ Text pàg 73

NAVARRO, Marta (1 ESO A)..........................................................Text pàg.66

PARDO, Sergi (4 ESO D).............................................................. Text pàg.72

PASCUAL, Eric (3 ESO C)........................................... Text de l’auca, pàg. 26

PÉREZ, Aaron (3 ESO D)............................................................. Text pàg.68

~ 79 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

PÉREZ, Miranda (5 EP D)........................................................ Dibuix pàg.35

RIVERO, Ainhoa (4 EP B) ...................................................... Dibuix pàg. 21

ROMÁN, Sandra. (3 ESO B).......................................Text de l’auca, pàg. 22

ROMERO, Adrián (3 ESO B) ......................................Text de l’auca pàg. 10

RUBIO, Ainhoa (2 ESO B)..................................... Dibuix de l’auca, pàg.22

RUIZ, Nerea (2 ESO B) ........................................................... Dibuix pàg. 68

SABORIDO, Paula (2 ESO D)................... ............ Dibuix de l’auca, pàg.36

SÁEZ, Claudia (6 EP C) .......................................................... Dibuix pàg. 66

SÁEZ, Óscar (3 EP C) .............................................................. Dibuix pàg. 13

SAMA, Kevin (4 ESO B).................................................................. Text pàg.61

SÁNCHEZ, Anna (3 ESO A).... Dibuixos i text de l’auca, pàg.24,28, 51 i 56

SÁNCHEZ, Lydia (3 ESO B)....................................................... Dibuix pàg.69

SIMARRO, Lucía (3 EP B) .......................................................Dibuix pàg. 11

TAPIAS, Miriam (1 ESO C).......................................................... . Text pàg.52

TORRES, Ainhoa (5 EP A)........................................................ Dibuix pàg.27

UREÑA, Sara (3 ESO C)….....................................Text de l’auca, pàg. 8 i 54

VARGAS, Narda (3 ESO C)......................................... Text de l’auca, pàg. 38

VELASCO, Mario (2 ESO B) ............ Dibuix de l’auca, pàg.28 i text pàg. 65

VILLALTA, Emma (3 ESO A).................................. Dibuix de l’auca, pàg.26

VILLAS, Asia (3 EP C)................................................................ Dibuix pàg.48

VINAGRE, Jorge (2 ESO B) .................................... Dibuix de l’auca, pàg.32

B) Treballs en grup i mestres/professors participants: Alumnes de 3r d’EP (català) amb Glòria Ardanuy, Magda Espinosa, Fina Roca i Isabel Sánchez. Alumnes

d’EP

(català)amb

Eliabeth

Berniel,

Salvador

Casajoana, Maria Fernández i Mª Luisa Morales . Alumnes de 5è d’EP (català)amb Estefania Mayugo, Alberto Pérez, Clara Puig i Marga Velasco. Alumnes de 6è d’EP (castellà) amb Eva de Andrés, Joan Cabré, Glòria Carreras i Mª Josep Zango. Alumnes de 3r a 6è d’EP (arts and crafts)amb Elisabeth Berniel, Joan Cabré, Paula Johnson, Estefania Mayugo, Xavier May i Clara Puig.

~ 80 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

Alumnes de 1r d’ESO (català)amb Mª Dolors Illa i Imma López. Alumnes de 2n d’ESO (plàstica) amb Luly Ampudia, Guillermo González i Jordi Morata. Alumnes de 3r d’ESO (català) amb Imma López, Mar Serra i J.C:Sanz. Alumnes de 3r d’ESO (plàstica) amb Guillermo González i Jordi Morata. Alumnes de 4t d’ESO(castellà) amb Oliver Jabato i J.C. Sanz. Alumnes d’ESO (alemany) amb Mònica Ranz. Alumnes d’ESO (anglès) amb Rubén Coleto, Carmen Perancho i Mònica Ranz. Alumnes d’ESO (francès) amb Eva Gómez. Alumnes d’ESO (xinès) amb Jiajia Chen.

Coordinació d´il·lustracions de Raquel Ramírez (Cap de Departament d´Expressió). Totes les il·lustracions no esmentades a les pàgines anteriors són obra de la professora Raquel Ramírez o edicions digitals dels seus dibuixos o d’altres a càrrec de J.C. Sanz.

Coordinació i edició: J.C. Sanz Coordinació Curricular Escoles Arrels-Badalona 23 d’abril del 2014 Diada de Sant Jordi

~ 81 ~

Escoles Arrels

Revista de Sant Jordi

~ 82 ~