Brundibár

Page 1

FESTA DE FI DE CURS 2019 DISSABTE 1 DE JUNY

12.30h / Sala d’actes de l’Escola

4t de primària interpreta:


“Viurem en llibertat”. — Brundibár Direcció musical Anna Giménez, Anna Herrero i Lluis Grané Direcció del cor d’alumnes de 6è Lluïsa Lucas Direcció artística Carme Bassas Arranjament i professora dels alumnes d’ESO Imma Trepat Intèrprets musicals: piano - Lluís Grané i Joan Salazar violí - Alexandre Rosales saxo - Laura Salazar Professora de cant dels alumnes solistes Anna Herrero El·laboració atrezzo Dolors Valls Tècnics de sala Eva Miraball, José Luis Armesto i Ricardo Salguero Tutors de 4t Albert Canals i Montserrat Baixeras Disseny de la publicació Marta Mestre


Brundibár és una opereta escrita just abans de la Segona Guerra Mundial, que va ser interpretada en un camp de concentració, a Txecoslovàquia.

Brundibár (interpretat per Joan Rotllan i Marc Munné) és el nom d’un dels personatges que surten en l’obra que representaran els alumnes de 4t de Primària aquest any 2019 a la festa de fi de curs. Justament és “el dolent” de l’argument. És un músic ambulant, un acordionista (violinista en el nostre cas), que toca al carrer i es pensa que és l’amo del carrer. El significat de «Brundibár» en txec popular seria borinot. Els altres personatges que hi apareixen són: • Pepitxec (interpretat per Julie de sa Moreira i Romeck Garcia) i Aninka (interpretada per Jana Butcher i Martina Ricós), que són els protagonistes. Són dos germans que tenen la mare malalta. • El cor (alumnes de 4t i de 6è de Primària), anomenat Les finestres, que va subratllant i insistint en les parts importants de l’argument, tal com es feia en el món antic en les obres escenificades. • El venedor de gelats (interpretat per Pedro Gimeno, Quim Garcia i Nicolau Cànovas), el forner (interpretat per Èric Colomer, Lucas Ochoa, Bru Mateu, Mariona Fernandez i Clàudia Figueras) i el lleter (interpretat per Alèxia Meranges, Júlia Brugarolas, Lucia Moreno, Anna Recasens i Isabel Soriano), que venen els seus productes al carrer. • El policia (interpretat per Paula Canals, Carlota Amaya i Alèxia Font), que vigila que el carrer estigui en ordre.

Una opereta, derivada de l’òpera bufa, ve a ser una obra musical escenificada, amb cantants, instrumentistes, escenografia, moviments escènics, interpretació, etc. en la qual els actors canten el seu text com en una Òpera o un Musical, però amb unes característiques que la diferencien: 1. No és massa llarga (Brundibár dura aproximadament mitja hora). 2. Fonamentalment és cantada, però també hi ha parts parlades. 3. Musicalment no és tan difícil com una òpera. Hi ha papers que necessiten cantants professionals, però també n’hi ha que poden fer cantants afeccionats. 4. La música és més lleugera i sovint s’hi intercalen danses o balls populars; en aquest cas, un vals, ja que era la dansa de moda a l’imperi austrohongarès. 5. Es pot interpretar amb un grup instrumental reduït, no cal una gran orquestra. Fins i tot amb un piano sol i alguns instruments, que és com ho farem nosaltres amb els alumnes de 3r d’ESO Joan i Laura Salazar i Alexandre Rosales i el nostre professor de piano Lluís Grané. La versió catalana que cantem nosaltres va ser traduïda per l’escriptor David Cirici.

• El pardal (interpretat per Laia Bueno, Mercè Vieta i Amèlia Túnica), el gat (interpretat per Clàudia Cortit, Laia Capdepón, Gael Martín i Jan Gallego), el gos (interpretat per Gina Galán, Laura Brosa, Martina Pascual i Miranda Rieradevall), que són tres animals que ajuden Pepitxec i Aninka. • Gent del poble (interpretada per Víctor Diago, Luis Meléndez, Edu Palos, Sergi Rodiel, Òscar Zandonella, Aleix Simon).

Image from Brundibar © Maurice Sendak 2003


El compositor: Hans Krása (Praga 1899 – Auschwitz 1944)

El llibretista: Adolf Hoffmeister (Praga 1902 –Říčky. Brno- Moràvia-1973)

Hans Krasa va néixer a Praga, avui la capital de Txèquia però aleshores capital de la regió de Bohèmia, pertanyent a l’Imperi austrohongarès. La música, a Txèquia i Eslovàquia, sempre ha estat molt important i ha servit per a què els txecs i els eslovacs mantinguessin vius els seus idiomes. Per això les operetes populars cantades en txec i en eslovac tenen una gran tradició. En els teatres dels dos països s’hi fan moltes operetes i sempre s’omplen de públic. Hi ha molts concursos de composició i la tradició té precedents que arrenquen en el s. XIX amb compositors tan importants com Smetana, Dvorak o Janacek.

Caricaturista, publicista i dramaturg, Hoffmeister va ser escriptor de poemes i reportatges i actiu dinamitzador de la cultura txeca abans de la Segona Guerra Mundial. Va emigrar a París l’abril de 1939, on fou empresonat set mesos. Quan França fou envaïda pels nazis, va fugir cap al Marroc i, després de passar per un camp de concentració, va poder escapar a Nova York el gener de 1941. Retornà a Txecoslovàquia l’any 1945 i treballà per a la UNESCO. Després va ser nomenat ambaixador a França. Va ser professor d’arts gràfiques i cine i rector de Belles Arts a la Universitat de Praga.

Malgrat provenir d’una família jueva, l’experiència de la Primera Guerra Mundial fa que Hans Krasa deixi de banda pensaments racials i nacionalistes i es consideri músic per sobre de tot, amb gustos internacionals i eclèctics que van des de la música francesa a la literatura russa. Just abans de la Segona Guerra Mundial havia estrenat una Simfonia i un Quartet de Corda a París, amb notable èxit. Guanyador de diversos premis de composició, Brundibár va ser la darrera obra que va escriure en llibertat. Amb la invasió alemanya de Txecoslovàquia, Krasa és enviat al camp de concentració de Terezin on escriu molta música que és estrenada pels presoners, entre els quals hi havia notabilíssims artistes que s’havien pogut endur els seus instruments. Posteriorment, va ser traslladat a Auschwitz i va esdevenir una víctima més de l’Holocaust.

ARGUMENT DE BRUNDIBÁR

El compositor Hans Krása va escriure Brundibár el 1938 per a un concurs del ministeri d’educació txec, just abans de començar la guerra. La invasió nazi va fer que s’estrenés en un concert privat a l’orfenat jueu de Praga, el juliol de 1941. Progressivament, el director primer, el compositor després i els nens a continuació, tots van ser deportats a Terezin. Al camp de concentració van remuntar l’obra i la van tornar a estrenar el 23 de setembre de 1943. En van fer més de cinquanta representacions. Els nazis no van donar importància al contingut de l’obra ja que no entenien el txec i veien que els nens estaven entretinguts. Fins i tot van incloure l’opereta en una pel·lícula de propaganda nazi sobre el camp de Terezin per mostrar al món que als camps de concentració s’hi vivia bé.

Image from Brundibar © Maurice Sendak 2003

La mare d’Aninka i Pepitxec està malalta i el metge diu que necessita beure llet. Els nens no tenen diners i, per guanyar-ne, es posen a cantar al carrer al costat de Brundibár, violinista, ja que veuen que la gent li dona diners. Brundibár i un policia els renyen i els fan fora, ja que diuen que torben la quietud del carrer. Els nens dormen al ras i, durant la nit, un gat, un gos i un pardal els prometen ajudar-los. Al matí, ajudats també per altres nens, canten una cançó de bressol i recullen força diners dels vianants. Brundibár els hi vol prendre els diners, però, després d’una breu persecució, els nens l’atrapen i canten una cançó de victòria. És un argument simple, però cal buscar-hi segones lectures. L’opereta té dos actes. El primer acaba quan arriba la nit, un moment que representa la desesperació dels nens protagonistes, i el segon acte comença amb el nou dia que portarà a la victòria sobre Brundibár. L’aparició dels animals, personatges fora del món dels humans, subratlla aquest punt d’inflexió.


Els nens es pregunten per què no ha agradat i per què sí agrada la música de Brundibár, que ells troben desafinada i dolenta.

ACTE PRIMER - “Us presento...” Després d’una breu introducció instrumental i d’una intervenció curta del cor, en ritme binari, el ritme canvia a ternari i els protagonistes, Pepitxec i Aninka, es presenten. Ens expliquen el problema que tenen: el pare és mort i la mare malalta. Descriuen la visita del doctor que recomana que la mare prengui llet. - Els tres venedors Sobre una marxa instrumental alegre, el carrer s’omple de gent i tres venedors criden els seus productes, sense cantar, amb veu parlada. Són el venedor de gelats, el forner i el lleter. - “Ei, senyor de la llet” El cor primer i els nens després demanen llet al lleter, però no tenen diners. El lleter diu que, sense diners, res de res.

- Baralla amb els venedors Decideixen imitar els grans i riure’s de com ballen. Els venedors s’enfaden i els renyen. Brundibár aprofita per treure’s de sobre els competidors. Els instruments fan dibuixos descriptius de la baralla. - Primera cançó de Brundibár Furiós, Brundibár posa en ridícul els nens i els diu que són uns mal educats. Acaba amb la frase: “El carrer només és meu”. - Presentació dels animals Cau la nit i els nens decideixen dormir. Tenen por i es lamenten que la gent no els escolta. Els falta ajuda. Un ocell, un gat i un gos els senten. La interrelació entre els animals i els instruments i temes que canta cada un és molt clar: l’ocell és ràpid i va acompanyat per pizzicato; el gat és lent i mandrós i va amb la corda; el gos és decidit i l’acompanya la percussió. - Trio dels animals Els tres animals canten a tres veus en un passatge harmònic.

- El policia

- Bona nit

Intervé el policia i diu als nens que calen diners per comprar la llet i que la vida és dura i cal treballar. Els nens queden molt tristos.

L’ocell, el gat i el gos desitgen bona nit als nens amb una marxa que ja anuncia la que serà al final la cançó de la victòria.

- Escena al carrer (Vals)

- Serenata instrumental

Un vals trist és el fons musical sobre el qual els dos germans rumien què poden fer-hi. Veuen Brundibár el violinista i li pregunten al policia com s’ho fa per obtenir diners. El policia els respon que alegra els vianants amb les seves cançons. Els nens decideixen fer el mateix.

El dia acaba amb aquesta música a ritme de swing.

- Dotze ànecs Pepitxec i Aninka canten una cançó infantil i la gent del carrer no reacciona. - “Em sembla que no ha agradat”


Tots els nens i els animals canten la cançó final que va fent progressions ascendents fins al crit de “Viurem en llibertat”.

ACTE SEGON - Aixequeu-vos S’aixeca el dia amb la corda fent sortir el sol i el instruments de vent fent d’ocells. Cada animal, l’ocell, el gat i el gos, fa una frase musical amb el caràcter propi. - El gall ja canta Mentre els nens canten alegrement, el carrer s’omple de nou de vianants i de vida. - L’Anna dóna llet El Cor continua descrivint com comença el dia. Tothom està enfeinat. - Ja podeu comptar amb nosaltres Els animals animen els nens perquè cantin amb Pepitxec i Aninka. Van convencent grups de nens que els responen “Ja podeu comptar amb nosaltres!”.

Brundibár canta la mateixa cançó del dia anterior, però Pepitxec i Aninka amb l’ajut dels tres animals i dels altres nens l’envolten i el treuen. En aquest passatge, els personatges canten a la vegada, cada un amb el seu tema. - Cançó de bressol El cor anuncia la cançó que cantaran tots. És una cançó de bressol a l’inrevés: la canten els nens per a la mare. - Viurem en llibertat Ja tenim diners per a comprar la llet. En un darrer intent, Brundibár els hi vol prendre els diners, però no ho aconsegueix i Brundibár se’n va.

Cartell de Brundibár a Terezín. Walter Heimann 1944

- Brundibár és expulsat del carrer



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.