RevistaEscolarPiGros by L DG

Revista Escolar EL PI GROS

EL PI

GROS

Revista

Escolar Escola Sant Cristòfor BEGUES, GENER 2020 - N.º 59

Revista Escolar EL PI GROS EDITORIAL

Estimades famílies de l’escola Sant Cristòfor: Desitgem que hàgiu passat unes bones vacances de Nadal i que el 2020 sigui un gran any per a tots vosaltres. Agraïm com sempre a tothom la seva col·laboració i les aportacions que fan possible aquesta publicació. Esperem que us agradi. Rebeu una forta abraçada. GUANYADORS DE LES PORTADES Darío Gómez Recio 3r-A

P3-A

Sebastian Sfetcu

P3-B P4-A P4-B P5-A

Unai Sánchez Jiménez Beth Quesada López Júlia Baijet Pujalte César Quintela Conceiro

3r-B 3r-C 4t-A 4t-B

Ariadna Molero Liñán Eneko Santas Isern Clàudia Capaces Aguilar Daniel Hernández Young

P5-B 1r-A 1r-B 2n-A

Vinyet Artigas Fernández Aaron Mañé Martí Pol Ros López Txell Olivella Tutusaus

5è-A 5è-B 5è-C 6è-A

Nel Duarte Martín Andrea Tormo Martín Nahia Jaime Lorca Bessy Ramírez Fajardo

2n-B

Jana Mitjans Ruiz

6è-B

Guillem Punsola López

ÍNDEX EDUCACIÓ INFANTIL Activitats de P3

4-5

Activitats de P4

6-7

Activitats de P5

8-9 EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Activitats de Cicle Inicial: 1r i 2n curs

10-11 / 12

Activitats de Cicle Mitjà: 3r i 4t curs

13-14 / 17-18

Activitats de Cicle Superior: 5è i 6è curs

19-20 / 21-22

RECEPTA, AN ENGLISH CHRISTMAS / ENTRETENIMENTS

23 / 24 / 25-26

EQUIP DIRECTIU

27-28-29

RECOMANACIONS

AMPA

Revista Escolar EL PI GROS

P3. Aprenem a l’hort d’infantil MIREU TOT EL QUE FEM I QUÈ BÉ TENIM L’HORT!

PLANTEM…

Revista Escolar EL PI GROS

REGUEM…

…I COLLIM!

Revista Escolar EL PI GROS

P4. ELS NENS I LES NENES DE P4 HEM ANAT AL POBLE ESPANYOL Les classes de P4, els/les jardiners/es i les estrelles, hem anat a fer un taller de ceràmica al Poble Espanyol. Ens van ensenyar a fer una rajola i cadascú la vam decorar al nostre gust. Ha estat molt divertit!

Revista Escolar EL PI GROS

P5. OH, la joguina no juga! El dimecres 15 de gener van venir a l’escola el Charlie i el Raúl a fer un taller sobre joguines. Es tractava d’explicar-nos que hem de fer quan comprem una joguina que està trencada o li falten peces.

Primer de tot vam ajudar al Raúl a muntar la botiga. Cadascú va escollir una joguina i li vam posar una etiqueta amb el preu i la vam deixar a l’aparador de la botiga.

Revista Escolar EL PI GROS

Quan ja teníem la botiga muntada ens tocava comprar, però no teníem diners. Així que ens tocava posar cara del gat de Shrek, perquè el Raúl ens deixés calerons.

Cada nen tenia un bitllet de 5€ i un de 10€. Ara ja podíem anar a comprar una joguina a la botiga. Abans de marxar havíem de pagar i el Raúl ens havia de donar el tiquet.

Toca jugar!!! Però ... Oh!! A una joguina li falten peces. I ara què farem? Vam anar a la botiga amb el tiquet, però el botiguer no ens va voler ajudar. Així que vam agafar la joguina i vam anar a l’ajuntament a fer una queixa. El senyor de l’ajuntament ens va ajudar molt i va trucar a la botiga.

Ara ja podíem tornar a la botiga que ens solucionarien el problema. En arribar ens va oferir canviar la joguina o retornar-nos els diners.

Revista Escolar EL PI GROS

1r. COM ERA ABANS LA NOSTRA ESCOLA? El passat mes de novembre vam celebrar la SETMANA CULTURAL amb el tema “LA HISTÒRIA DE LA NOSTRA ESCOLA”. Vam fer diverses activitats per tal de conèixer com era i com es treballava abans a l’escola: jocs tradicionals, xerrades, mirar vídeos sobre com altres nens i nenes van a l’escola…. Un dia van venir les mares de l’Oriol i en Lluc i el pare d’en Pol i ens van ensenyar unes fotografies de quan ells eren petits i anaven a la nostra escola.

Revista Escolar EL PI GROS

També va venir l’àvia de la Naiara i ens va ensenyar un llibre que feia servir quan anava a l’escola i vam poder veure les diferències que hi ha entre l’escola d’abans i la d’ara.

Revista Escolar EL PI GROS

2n.L’Hort a segon

AQUEST CURS ESTEM TREBALLANT DE VALENT AL NOSTRE HORT Els nens i nenes de la classe de 2n hem cuidat i recollit els fruits que ens ha donat el nostre hort. Hem pogut recollir tomàquets cherry, albergínies, síndria, pastanagues, ... Han vingut a ajudar-nos diferents mares per tal de mantenir el nostre hort a punt per la primavera. Amb elles hem plantat, hem tret males herbes, i hem regat quan calia.

Ara hem d’esperar que arribi el bon temps per poder recollir tot el que hem plantat!

Revista Escolar EL PI GROS

3r. Anem al Delta del Baix Llobregat

Revista Escolar EL PI GROS

4t. Anem de colònies a Palamós Els dies 6,7 i 8 de novembre, els nens i nenes de 4t vam anar de colònies a Palamós. El primer dia vam arribar a la casa de colònies, vam veure les instal·lacions, la casa era gegant! També hi havia una zona de bosc amb cabanes, un camp de futbol, cavalls, rucs i gallines. També hi havia un sorral amb barques de veritat. Ens van presentar els monitors, en Parrow i Firulais, vam dinar i per la tarda vam començar les activitats. Per la tarda vam baixar a la platja, feia un dia preciós, vam estar jugant a la sorra i després van repartir el berenar. Després tornàrem a la casa, després d’una estona de joc lliure, vam sopar i després vam fer un joc de nit. En teoria havíem d’anar a dormir però vam estar xerrant, alguns una estona i d’altres gairebé tota la nit!

Al dia següent els més matiners es van aixecar a les 7 del matí. Cap a les 8h ens vam canviar i vam pujar a esmorzar. Després vam baixar a la plaça del sol a esperar els monitors. Aleshores ens van reunir en 2 grups al camp de Fútbol. Un grup anava a l’aquari, mentre l’altre visitava un submarí i ens van explicar uns hologrames. Tot seguit vam jugar a un joc, mentre esperàvem per dinar. A la tarda, vam pujar al vaixell, ens van ensenyar com es tripulava, ens van ensenyar la cuina, els dormitoris i la sala de màquines. Tot seguit, vam anar al museu de la pesca; allà vam veure estris i tècniques antigues per pescar. També vam conèixer la història de la pesca. Després ens van portar a la llotja de Palamós. Allà vam veure com els peixaters compraven el peix al millor preu. A continuació, vam berenar i vam anar cap la casa de colònies. Quan vam arribar a la casa ens van deixar una estoneta a les habitacions per vestirnos de gala pel gran sopar. Just abans de sopar ens van venir a buscar el Parrow i Firulais vestits de mariners, ens van explicar una història, van fer un ball i ens van ensenyar com es feia l’aigua de colors.

Revista Escolar EL PI GROS Vam gaudir d’un sopar de gala, tot el menjador estava decorat i per beure ens van donar aigua de colors. Un cop acabar de sopar vam anar a la discoteca i vam ballar tots junts.

Per acabar el dia, cadascú se’n va anar a la seva habitació a fer una mica de gresca.

A l’endemà ens vam aixecar, vam esmorzar i vam anar a la platja a recollir escombres. Després vam dinar, ens vam acomiadar dels monitors i vam emprendre el viatge cap a l’escola.

Han sigut unes colònies fantàstiques!

Revista Escolar EL PI GROS

5è. Els alumnes de cinquè treballen la prehistòria

PROJECTE: LA PREHISTÒRIA L’alumnat de cinquè, aquest primer trimestre, hem fet un viatge al passat per aprendre coses sobre la prehistòria. Ho vam treballar en grups cooperatius fent una investigació i un treball a la classe amb els portàtils i els llibres de la biblioteca.

Hem après com vivien els homes i les dones del paleolític: eren nòmades, vivien en coves i s’alimentaven del que caçaven i recol·lectaven. Fabricaven eines amb pedres, os d’animal i fusta. Van descobrir el foc.

També hem après que al neolític els homes i les dones es van convertir en sedentaris, ja que van descobrir l’agricultura i la ramaderia. Vivien en cabanes que van construir en petits poblats. Van fer ceràmica per emmagatzemar i transportar aliments i van inventar el teler. Van construir monuments megalítics on pensem que es feien rituals religiosos.

Finalment, en l’edat dels metalls, els homes i les dones van descobrir la metal·lúrgia i van fer les seves eines de ferro, bronze i coure. Van aparèixer els primers artesans i amb els productes van començar a fer comerç. També, vam fer visites per poder veure restes d’aquesta etapa. Vam anar d’excursió a les Mines Prehistòriques de Gavà on vam veure la variscita que va ser un mineral molt apreciat pels homes i les dones del neolític. 19

Revista Escolar EL PI GROS

Nosaltres vam fer un collaret amb la tècnica d’aquell moment.

També, van anar a la Cova de Can Sadurní on hem trobat els secrets més antics i amagats de la història de Begues.

I vam fer pintures rupestres amb pals i fang en el Parc Natural d’Olèrdola

Finalment, vam presentar davant de la classe el nostre treball i vam fer la valoració del projecte i del treball en equip.

Revista Escolar EL PI GROS

6è. LES ÀVIES I AVIS ENS VISITEN “SETMANA CULTURAL OCTUBRE 2019” Les nenes i nens de 6è A i 6è B hem treballat a Medi Social, el tema que ens ha permès tenir la visita dels nostres avis i àvies. A més, ha coincidit amb la Setmana cultural, en la que hem conegut la història de la nostra escola. És a dir, ha estat una setmana rodona! Entre tots els alumnes hem preparat unes preguntes per a fer la tarda de la visita. Ara us expliquem algunes de les coses que hem après d’ells: “Records d’infantesa” 1. Que ara tenim moltes més coses que ells, per exemple, electrodomèstics com la nevera (anaven a comprar amb un cubell un tros de gel...), la cuina era de carbó, la llet, l’anaven a comprar a les vaqueries i la transportaven en una lletera...tot i que alguna vegada, no arribava ben plena a casa, la roba es rentava al safareig, tenien ràdio però no hi havia televisió... Un avi ens ha portat fotos antigues d’aquests moments. 2. Alguns avis i àvies comenten que van viure la postguerra i dues besàvies, van viure la guerra i ho recorden, com “horrible”. També expliquen situacions diferents, segons es vivia al poble o a la ciutat. 3. Algunes persones ens han dit que han anat poc temps a l’escola i han hagut de posar-se a treballar de ben petits. I remarquen la importància de preparar bé els estudis per al futur. 4. Comenten com era l’escola en general: nens i nenes anaven a escoles separades, els professors eren molt estrictes i fins i tot, alguns els maltractaven i no passava res i durant la dictadura no es podia ensenyar en català. Molts van recordar la gran nevada del 1962 i del fred que van passar, no hi havien calefaccions com ara.... 5. Uns altres avis i àvies, comenten que es fabricaven les joguines o les reciclaven: una mena de patí, amb una taula de fusta i unes rodetes...; als ninos, peluixos.. se’ls posava un altre vestit i així servien per un altre any. 21

Revista Escolar EL PI GROS 6. Com que no tenien massa joguines, ni televisió i molt menys, mòbil o ordinador... sortien moltes estones al carrer a jugar a bales, saltar a corda, a pilota, a la baldufa, a fer i amagar, a picar-paret, a cavall fort...Feien molta vida amb els veïns... I moltes més coses, i sobre tot, ens han comentat que els millors records d’infantesa, són les estones amb els amics, amigues al carrer, a l’escola...Per tant, ens han dit que aquests moments són únics, irrepetibles i cal viure’ls amb il·lusió, amb energia, amb empatia ...perquè són la base del nostre futur. I que tot el que nosaltres vivim per ells és un gran regal.

6èA

6èB

Un agraïment immens a totes les àvies i avis que ens han transmès els seus records i experiències. Moltes gràcies!

Revista Escolar EL PI GROS RECEPTA DE NADAL Ja tenim el Nadal a la vista i com que qualsevol excusa és bona per fer un bon berenar amb els petits de casa, us proposo aquest arbre de Nadal. És una recepta perfecte per cuinar amb nens, senzilla de preparar, de pocs ingredients i ràpida de fer, cosa que vol dir que de seguida us la podreu estar menjant. Som-hi! Ingredients: 2 plaques de pasta de full rectangulars Crema de cacau 1 ou

Estenem una de les plaques de pasta de full damunt d'un paper vegetal (pot ser el mateix amb la que ve enrotllada) a la safata del forn. Marquem (sense arribar a tallar) amb un ganivet la silueta de l'arbre de Nadal i hi escampem per dins la crema de cacau. Posem l'altra làmina de pasta de full per sobre i amb un ganivet que talli, ara si, retallem la silueta (podeu veure per on va la forma perquè es veu una mica més fosc on hi ha xocolata). Retirem la pasta sobrant, que podem aprofitar per fer altres figures, com ara una estrella que guarnirà l'arbre... Fem uns talls longitudinals a la part de la copa de l'arbre, que seran les branques. Començant per la part de baix, les anem cargolant fins a tenir-les totes. Si hem retallat una estrella, la podem enganxar a la part de dalt de l'arbre. Batem l'ou i el fem servir per pintar la superfície de l'arbre. Enfornem el pastís a 180ºC durant uns 15 minuts, fins que veiem que queda daurat. Ho deixem refredar una mica i au, a berenar!

Revista Escolar EL PI GROS

ENTRETENIMENTS

Revista Escolar EL PI GROS

MANUALITATS

Revista Escolar EL PI GROS

DIRECCIÓ L'ESCOLA SANT CRISTÒFOR, 300 D'ESCOLA PÚBLICA A BEGUES Hem començat aquest curs amb el tema "L'Escola fa anys" i és que hi ha diversos aniversaris: + de 300 anys d'Escola pública a Begues (1917) , 60 anys de la inauguració de les escoles a la ubicació actual (1960) 25 anys de la primera construcció de l'edifici actual (1994)... La Setmana Cultural d'aquest curs s'ha organitzat del 18 al 22 de novembre i el tema sobre el que han girat totes les activitats ha estat "LA HISTÒRIA DE L'ESCOLA”. Tot l'alumnat ha fet activitats al voltant d'aquest tema. Hem demanat la col·laboració de les famílies: es tractava que remenéssiu per casa i tot el que trobéssiu relacionat amb l'Escola d'abans ens ho portéssiu: llibres, fotos, material escolar... tot ha estat benvingut. Hem comptat amb diverses col·laboracions: Espai Nou de la Gent Gran de Begues, àvies i avis del nostre alumnat i d’un estudiós de Begues, en Xavier Parellada del Centre D’Estudis Beguetans (CEB), que està fent un treball minuciós sobre la història de la nostra escola.

L’Escola Sant Cristòfor, 300 anys d’escola pública a Begues. El primer mestre de Begues va ser en Joan Pau Horta segons consta en un rebut trobat ( “Joan Pau Horta, mestre de minyons del terme de Begues” pel curs 171718). Posteriorment el segueixen més mestres, tots de minyons, fins el 1860. Durant 142 anys l’escola va ser exclusivament per a nens. La primera mestra va ser Antònia Molina al 1860 , quan es va crear la primera escola per a nenes. Exercirà fins el 1867. La Rosa Ximenis va ser la mestra de les nenes de Begues entre el 1886 i 1929 (43 anys). La seva germana Doloretes l’ajudava donant classes de labors. En Ferran Muñoz va ser el mestre dels nens de Begues entre el 1891 i 1928 (37 anys). Tots dos van ser mestres únics i coetanis de tots els nens i nenes de Begues durant més de 30 anys. A classe tenien més de 60 alumnes, de 6 a 12 anys, tots barrejats. Havia escola de dilluns a dissabte, i fins el juliol. En record seu tenim 2 carrers al poble.

Revista Escolar EL PI GROS Als anys 1947-48 la beguetana Maria Grau de cal Tomàs, amb tan sols 15 o 16 anys, va fer de mestre d’urgència de nenes a l’Hostal Vell. L’any 1953 un mestre fals es fuga i els nens es queden sense escola. El beguetà Pepet Vendrell de Masferrer va fer de mestre substitut el curs 1953-54. Anys després seria alcalde de Begues. L’escola antiga estava situada des del s.XVIII dins les cases de l’Ajuntament. Vora l’antiga plaça del poble (origen el centre urbà al 1590), ara Passeig de l’Església. Un cop enderrocades, s’hi va fer la plaça Camilo Riu al 1949

L’aula dels nens va ser a l’Ajuntament entre el 1717 i el 1936 (>200 anys) i l’aula de les nenes entre el 1860 i el 1889 (29 anys) Com que l’escola vella amenaçava ruïna, va caldre trobar un local provisional mentre es feia una escola nova. La mestra Rosa Ximenis va aconseguir que l’ajuntament llogués una casa del seu cunyat l’any 1890. Al pis havia l’aula i la seva vivenda. En aquest edifici del carrer Major, actualment enderrocat, l’escola de nenes hi va romandre fins l’any 1934. L’escola de nens va estar dels anys 40 al 1960 a l’antic edifici de l’Ateneu republicà, on ara hi ha la Plaça de l’Ateneu (aparcament). L’any 1928 s’havia fet un projecte de noves escoles públiques, amb aules per a nens i per a nenes. Les noves escoles no es van començar a construir fins el 1958. Després de molts problemes constructius es van inaugurar el maig del 1960 (32 anys després del primer projecte), sense aigua, amb esquerdes i goteres... Malgrat haver-hi 2 aules, 2 despatxos i 2 cases pels mestres, només hi van

Revista Escolar EL PI GROS instal·lar els nens, tots a la mateixa aula amb un sol mestre. Les nenes van seguir a l’Escola de les monges de la Fundació Bosch. L’aula buida es va destinar a l’esbarjo de la Falange, i el despatx buit al practicant, que llençava les xeringues per la finestra a la riera on jugaven els nens...

No va ser fins el curs 1978-79, acabada la dictadura, que les nenes van poder tornar a l’escola pública: 50 anys després del 1r projecte. Ara fa 41 anys. Enlloc de separar nens i nenes en les dues aules previstes, es van barrejar dins les aules, segregant les aules per edats: petits (de 1er a 5è), i grans (de 6è a 8è). 2 mestres per a cada grup. La població creix i l’escola es fa petita: cal ampliar-la altre cop... La nova escola s’inaugura l’any 1994 per a ubicar un grup de cada nivell. Però la població segueix creixent i cal tornar-la a ampliar. El 2008 s’inaugura la darrera reforma i ampliació. El nombre d’alumnes passa d’uns 60 a 473 en 50 anys... (quasi x8). Ha passat a ser una escola de doble línia (dos grups per nivell i actualment amb 3 grups a 3r i 5è) amb tots els espais: Biblioteca, menjadors, gimnàs, sala de psicomotricitat... Al mes de maig farà 60 i 160 anys exactes de les primeres escoles a Ferran Muñoz i de la primera escola de nenes respectivament. Caldrà celebrar aquests aniversaris!

L’Equip directiu

Revista Escolar EL PI GROS

Recomanacions

RECOMANACIONS PEL NADAL 30

Revista Escolar EL PI GROS

AMPA La complejidad de la violencia en el sistema educativo. El concepto de comunidad educativa y sus actores son elementos todos esenciales para el desarrollo de acciones restaurativas, que trabajen en la prevención mediante círculos de dialogo, en los que analizar los conflictos desde una mirada fundamentada en la educación por la paz, es decir desde la oportunidad, no desde el enfrentamiento, la negación o el rechazo al mismo. La necesidad de adaptación de los sistemas educativos a las exigencias sociales, la prevención de la violencia, la resolución de conflictos, son una demanda constante en la actualidad. El incremento de la violencia ya sea esta física, estructural o cultural en los centros educativos es un tema de primera línea, que deriva de la transformación y la diversidad de modelos familiares, sociales y culturales en la actualidad. Así se podrían señalar como factores muy determinantes en las conductas agresivas el hecho de que los progenitores en muchos casos estén ausentes del hogar la mayor parte del día, debido a los trabajos que hacen, en consecuencia, hay poco tiempo para atender a los hijos/as, generándose carencias en lo educativo, con dificultades importantes en los establecimientos de límites, con falta de calor por parte de padres y madres. La convivencia en ambientes familiares muy jerarquizados, autoritarios y con violencia es otro factor determinante en la normalización de la violencia por parte de los menores, manifestándose esta en los centros escolares como consecuencia de la repetición de modelos de gestión. Una mirada a la violencia directa, estructural y cultural donde cada elemento de ese sistema juega un papel importante, sea visible a través de la violencia física, o invisible a través de la cultural y estructural. “Primero escuchando a los alumnos/as, despertando sus sueños, sus esperanzas, sus deseos, que aprendamos a enseñar de otra manera, reparando en las desigualdades y diferencias, asumiendo por entero una relación pedagógica humana con el no-yo”.

(Paulo Freire. (2002). Autoformación para ser más. En Paulo Freire y la formación de educadores: Múltiples miradas (p.39). España: Siglo XXI.)

[PDF] la prevención de la violencia desde el sistema educativo - ULPGC www.webs.ulpgc.es/ipseds/PSE-ds_volumen_3_ART_1.pdf

Revista Escolar EL PI GROS