News Enginyers Xina - Febrer - Març 2015

Page 1

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

一个成功的人生是一条通过理解和追求自己的道路, 不是追逐别人的梦想。 A SUCCESSFUL LIFE IS ONE THAT IS LIVED THROUGH UNDERSTANDING AND PURSUING ONE’S OWN PATH, NOT CHASING AFTER THE DREAMS OF OTHERS. Chin-Ning Chu (朱津寧, 1947– 2009)

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 1


Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Equip de redacció: Alfonso Auguet, Joaquim Calsina, Sergi Escorihuela, Albert Ferrari, Irene Fiol, Ricard Granados, Jordi Guix, Joan Maurel, i Carles Palomo, amb la col·laboració d’ACC10 de la Generalitat de Catalunya, de Casa Àsia de Barcelona, Martha Hobart d’AiB Traductors i Intèrprets.

Maquetació i Disseny Gràfic: Carles Ivanco

Difusió del NEWS: Aquesta edició del NEWS està a l’abast de més de 10.000 enginyers i s’envia per correu electrònic a tots els/les enginyers/res que hagin manifestat el seu interès a rebre’l; a tots els/les assistents/tes de les jornades que s’han organitzat i a les empreses que s’han instal·lat a la Xina i ens donin la corresponent autorització. També es fa difusió als 35.000 ex-alumnes de la UPC a través d’UPCALUMNI. En tot cas, d’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, t’informem que les teves dades personals s’incorporaran als fitxers del Col·legi Oficial i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb domicili a la Via Laietana, 39, de Barcelona. Les dades seran usades per a les finalitats pròpies de les entitats com ara l’enviament d’informació, prestació de serveis, celebració de jornades, cursos i altres activitats que puguin ser

del teu interès, per la qual cosa podran ser comunicades a terceres entitats per al compliment de les finalitats esmentades. Entenem que les dades personals facilitades són veraces i et sol·licitem que ens comuniquis qualsevol modificació. Pots exercitar els teus drets d’accés, oposició, rectificació i cancel·lació de les dades personals de forma gratuïta remetent sol·licitud expressa, juntament amb una còpia del teu DNI, per un dels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la ref. LOPD al 933 100 681 i per escrit, també amb la ref. LOPD, adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Via Laietana, 39, 08003 Barcelona. El Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya tenen interès que aquest NEWS

funcioni amb eficàcia i acompleixi les finalitats per les quals s’ha creat, però no es fa responsable del contingut, exactitud i actualització de la informació que prové d’altres persones físiques o jurídiques, ni es fa responsable ni s’identifica amb els comentaris i opinions inclosos en els articles d’opinió. Pots enviar comentaris, suggeriments, subscripcions o la indicació de no voler rebre el NEWS per correu electrònic a l’adreça següent:

xina@mail.eic.cat

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya · c/ Via Laietana 39 08003 Barcelona Tel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat


SUMARI NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

04 CORRESPONSALS

24 THIS IS XINA

06 EDITORIAL

26 HISTÒRIA

08 ACTIVITATS 2014

28 NOTÍCIES

12 INFORMACIÓ I ARTICLES D’OPINIÓ

32 BORSA DE TREBALL

20 VIURE I TREBALLAR A LA XINA

34 LINKS D’INTERÈS

8

12

20

26

28

32

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 3


CORRESPONSALS ENGINYERS A LA XINA

Coordinadors Enginyers Xina dels “Chapters”

Shanghai Beijing

Jiaxing Suzhou

4 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

Hong Kong Guangzhou

Jiangmen Kaiping

Shenzhen


SHANGHAI

Alexis Roig

Irene Fiol

Eduard Carreira

Joan Piera

Guillem Pagès

Alexis Lago

Gil Serra

Cristina Castillo

BEIJING

John Waller

JIAXING

Josep Gayolà

SUZHOU

Santi Codina

Javier Ycobalzeta

HONG KONG

Raül Guerra

GUANGZHOU

Miquel Monrós

JIANGMEN

Girbal Balart

Andrés Martin

KAIPING

Albert Ferrari

SHENZHEN

Xavier de Vicente

Marc Boix

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 5


EDITORIAL Les infraestructures: la clau de l’aposta xinesa pel lideratge mundial Infrastructure: the key to the Chinese bid for world leadership

Oriol Altisench Degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya

E

n la història, no hi ha hagut cap potència mundial que hagi consolidat la seva hegemonia sense una ingent inversió en infraestructures. Això s’evidencia en el cas de la Xina, que gràcies a la seva aposta ha desenvolupat un seguit d’infraestructures molt competitives que ha acompanyat l’alt creixement econòmic i social del país. És obvi que els dirigents polítics xinesos aposten per un lideratge mundial amb totes les conseqüències. Han aprofitat l’obertura del model econòmic heretat per acompanyar-lo d’un creixement industrial, científic i tècnic que els permetés passar de ser una economia agrícola i manufacturera a tenir propostes pròpies i molt avançades en sectors estratègics com ara les telecomunicacions, la robòtica, la mobilitat o les infraestructures. Han sabut aprofitar l’empara d’unes fortes estructures

President of the Civil Engineering Association of Catalonia

de poder polític que han marcat a la iniciativa privada i l’han ajustat a l’interès “col·lectiu”. Podem afirmar que el ferri proteccionisme polític, econòmic i financer que la Xina ha potenciat en aquestes passades dècades, i que encara és clau per al futur del país, ha allunyat qualsevol rastre de competència i ha afavorit el creixement de les empreses constructores xineses fins a situar-les entre les més fortes del món. Aquest procedir ha expulsat les empreses espanyoles del sector, d’altra banda també entre les més capaces del món, que han girat prudentment l’esquena al gegant asiàtic. Els directius de les grans constructores espanyoles han apuntat, a més del proteccionisme, a la inseguretat jurídica i la manca de transparència com a factors que han influït en aquest desinterès. Avui, les grans empreses xineses de construcció ja competeixen

6 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

amb les espanyoles pels grans projectes mundials. Cal destacar, però, una important diferència que afavoreix els interessos de les empreses xineses: alguns de les obres d’infraestructures més importants són dissenyades, finançades i executades pel govern. Actualment, bona part dels grans reptes de l’enginyeria civil mundial estan promoguts per la Xina i sols es poden plantejar des de la seva capacitat per implicar a tots els actors necessaris per executar-los: enginyeria, construcció, finançament, diplomàcia, etc. Qui més pot avui dibuixar propostes com la unió ferroviària entre EUA i la Xina amb alta velocitat? O el canal de Nicaragua per competir amb el de Panamà? O el desenvolupament de grans infraestructures de transport, aigua i energia a l’Àfrica? Cal dir que les constructores xineses han fet bé els deures, han sabut utilitzar amb intel·ligència


aquests avantatges per millorar els seus procediments, aprendre i convertir-se en unes competitives empreses globals. Les empreses espanyoles estan molt ben posicionades per competir sota els exigents estàndards de l’obra pública al món occidental però aquest és un avantatge temporal.

A més, cal tenir present que bona part del pastís mundial de les grans infraestructures, uns 17 bilions d’euros fins al 2020, s’invertirà en països en vies de desenvolupament (l’Índia podria acaparar més del 5% d’aquesta quantitat). En aquest context, les empreses xineses,

acompanyades de la potència financera i diplomàtica del seu govern, poden esdevenir imbatibles per adjudicar-se projectes d’obra pública al tercer món. Cal afegir, a més, que l’avantatge tècnic de les nostres empreses s’anirà reduint ràpidament dia a dia.

English Version Throughout history, no world power has consolidated its hegemony without investing heavily in infrastructure. This can be seen in the case of China, which has committed to developing a range of highly competitive infrastructure that has bolstered the country’s strong economic and social growth. Clearly, Chinese political leaders are committed to achieving global leadership with all the consequences that entails. They have harnessed the opening up of the economic model they inherited to support it with industrial, scientific and technical growth, which has enabled the shift from an agricultural and manufacturing economy to creating their own very advanced proposals in such strategic sectors as telecommunications, robotics, mobility and infrastructure. They have been able to harness the protection of the strong political power structures that characterised private initiative, adapting it to the ‘collective’ interest. Unarguably, the tight political, economic, and financial protectionism that China has fostered in the last few decades, and that

is still key to the country’s future, has removed all traces of competition and promoted the growth of Chinese construction companies, making them some of the strongest in the world. This has driven Spanish companies out, which are also among the most capable in the world, and which have cautiously turned their backs on the Asian giant. Leaders of large Spanish construction companies attribute their lack of interest to the legal uncertainty and transparency issues, in addition to protectionism. Today, major Chinese construction companies are already competing with Spanish firms for large international projects. However, there is one key difference that works in favour of Chinese companies: the government designs, funds and executes some of the most important infrastructure projects. Currently, China promotes many of the major challenges in civil engineering worldwide, and these can only be addressed from the perspective of its capacity to engage all stakeholders needed to execute them: engineering, construction, finance, diplomacy, etc. Who else right now

can come up with proposals like the high-speed rail link between the US and China? Or the Nicaragua channel to compete with the Panama channel? Or developing major transport, water and energy infrastructure in Africa? It has to be said that Chinese construction firms have done their homework well; they have cleverly used these advantages to improve procedures, learn and become competitive global companies. Spanish companies are very well placed to compete under the West’s demanding standards for public works, but this is a temporary lead. It is also important to note that the lion’s share of major infrastructure - some €17 billion by 2020 - will be invested in developing countries (India could account for over 5% of this sum). In this context, backed by their government’s financial and diplomatic power, Chinese companies may prove to be unbeatable in the bid for public works projects in the third world. Added to this, the technical cutting edge of our companies will rapidly diminish, day by day.

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 7


ACTIVITATS 2014

8 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ


NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 9


羊年吉祥!

Peu de foto: D’esquerra a dreta, Dalt: Jordi Guix, Miquel Monros, Pere Homs, Alexis Roig, Carles Palomo i Joaquim Calsina; Baix: Albert Ferrari, Josep Gayolà, Eduard Carreira, Ricard Granados i Alfons Auguet.

Fantàstica trobada del GT-Xina la que vàrem tenir el proppassat 30 de desembre en la que també ens varen acompanyar el Degà, Jordi Guix, i el Director General, Pere Homs. En la mateixa va quedar palès el continuar treballant i incidint en l’estratègia de futur del Grup en paral·lel a l’evolució i els canvis que s’estan produint al Col·legi amb la nova Direcció. En aquest sentit, temes com guanyar visibilitat com a referents en l’àmbit de Xina en els dos sentits, guanyar presència per part dels companys que es troben a Xina, aprofundir en la col·laboració amb l’Associació

10 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

d’estudiants xinesos de la UPC i tot això recolzat per un canvi profund tant en l’estructuració del nostre NEWS i la plataforma de publicació així com l’eina de difusió i cooperació dins del propi Grup, seran el marc de prioritats per aquest any 2015 amb un recolzament encara més directe per part de les pròpies estructures del Col·legi. Per tant, 2015 serà un any de molta feina però a la vegada ha de ser un any en el que s’han de visualitzar tots aquells canvis que s’han anat treballant durant els darrers quatre anys. Bon any de la cabra!!


English Version Fantastic GT-China meeting that we had on the past December 30th in which we were also accompanied by the Dean, Jordi Guix, and the General Manager, Pere Homs. In the same was evident to continue working and focusing on the future strategy of the Group at the same time as the developments and changes taking place in the COEIC with the new management. In this regard, gaining visibility issues such as reference in the field of China in the two ways, winning presence by peers who are in China, getting deepen co-operation with the Association of Chinese Students UPC, and all supported with a profound change in the structure of both NEWS and our publishing platform, as well as the dissemination and cooperation tools within the Group itself, will be the main priorities for 2015 with a further support and direct involvement of the COEIC own structures. So, 2015 will be a year of hard work but at the same time a year where to view all changes that we have been working on for the last four years. Happy Year of the Goat !!

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 11



INFORMACIÓ I ARTICLES D’OPINIÓ

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 13


China. De la fábrica al laboratorio más grande del mundo

Ou Sun Analista de mercado ACCIO Pekin

P

regunta: ¿Qué tienen en común unas zapatillas Nike, tu último super smartphone y el iPad de Apple? Respuesta: China. Hoy en día, los productos chinos ocupan todas las estanterías y la etiqueta “Made in China” está más presente que nunca en nuestros hogares. La mano de obra barata, ecosistemas empresariales eficientes, una legislación laboral laxa, una política fiscal favorable a las exportaciones y una moneda artificialmente devaluada han hecho del gigante asiático en las últimas décadas la fábrica del mundo. Un modelo exitoso de crecimiento que sin embargo parece ser ya tiene fecha de caducidad.

Versión Castellana su historia económica reciente. Necesita innovar para transformar una economía extremadamente orientada a la exportación a una economía orientada al consumo. La reciente recesión de la economía mundial y la subsiguiente contracción de la demanda han demostrado al gobierno chino que la pura dependencia en las exportaciones como motor de crecimiento del PIB es una apuesta demasiado arriesgada. Por otro lado, el aumento gradual del nivel de vida y el coste de la mano de obra de los trabajadores ha puesto un foco de presión en la productividad de las empresas chinas, lo cual hace indispensable la innovación si la economía china quiere mantener su competitividad de cara al largo plazo.

China se ha ganado a pulso (e inversiones) el puesto de mayor productor industrial del mundo. Para hacerse una idea de sus dimensiones, China sola produce y consume casi tanto carbón y acero como el resto del mundo combinado; es el segundo consumidor de petróleo y el cuarto de gas natural. A nivel de consumo energético ocupa el primer puesto desde el 2010. A nivel productivo, es líder en capacidad productiva en innumerables sectores (abarca el 20% de la producción mundial). La mitad de los televisores del mundo son fabricados en China, 1 de cada 4 automóviles salen de plantas chinas, 4 de cada 5 teléfonos móviles y PCs son ensamblados por empresas chinas en el país; y la lista suma y sigue.

En este sentido, el gobierno chino siempre ha favorecido la inversión extranjera y el establecimiento de actividades de I+D en el país con la esperanza de que esta viniera acompañada de una eventual transmisión de conocimiento, tecnología y mejores prácticas, pero esta medida no se ha demostrado tan exitosa como se esperaban. Las empresas extranjeras siempre se han mostrado reacias a compartir su saber y tecnología debido a las escasas medidas de protección de la propiedad intelectual que existen en el mercado chino y por este motivo, a día de hoy, China mantiene todavía una fuerte dependencia de las compañías y tecnología extranjeras.

No obstante, a pesar de estas cifras, China se encuentra probablemente ante uno de los mayores retos de

El país es plenamente consciente de la situación y ha realizado una enorme apuesta por el desarrollo de

14 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ


la tecnología local. En su último plan quinquenal, el gobierno estableció como objetivos dinamizar la inversión en ciencia y tecnología priorizando el desarrollo de siete industrias que considera estratégicas: Conservación energética y protección medioambiental; nueva generación de IT; biotecnología; equipos de fabricación de alta calidad; nuevas energías; nuevos materiales; y vehículos de nueva energía. Sabedores que el crecimiento futuro de su economía pasa necesariamente por el desarrollo científico, la innovación y la demanda interna, el país aumenta su presupuesto en I+D año tras año. Entre 2005 y 2010 dobló su gasto y desde el 2009 China es el segundo país del mundo con mayor gasto en I+D, sólo por detrás de Estados Unidos. Con el objetivo de reducir la dependencia de la tecnología extranjera, China busca continuamente promover la innovación en las empresas nacionales y a nivel local. Prueba de ello es que en 2013 China se alzó por primera vez tanto como el país que más solicitudes de patentes realizó como el que más recibió. Por citar ejemplos, el gigante de las telecomunicaciones chino, Huawei aumentó su gasto en I+D más de un 25% en 2012 (4.700 millones de dólares) y cuenta con más de 50.000 patentes en todo el mundo. Y el otro gigante chino de las telecomunicaciones, ZTE Corp, invirtió 1.400 millones en 2012 y lideró por segundo año consecutivo el número de solicitudes de patentes con 3900 solicitudes. No obstante, todavía queda un largo camino por recorrer. Cantidad no significa calidad y a pesar de los

números positivos, China continua adoleciendo de ciertos defectos: técnicas avanzadas para entender las necesidades del cliente, culturas corporativas que favorezcan la toma de decisiones arriesgadas y la colaboración interna que es necesaria para la creación de nuevas ideas. Muchas multinacionales poseen estas habilidades, pero no disponen del conocimiento de mercado necesario para aplicarlas de forma efectiva. La solución -establecer una presencia real en el mercado chino en lugar de un puesto de avanzadillasuena obvia, pero es muy complicada de llevar a cabo sin el compromiso de la dirección. En este sentido, las oficinas de ACCIO en China, disponen de diversos servicios para dar soporte local a las empresas que busquen expandir su negocio a este mercado. Ya sea a través de la identificación de clientes, distribuidores locales, la búsqueda de partners locales para llegar a acuerdos de transferencia tecnológica o bien en una fase más avanzada de asesoramiento in situ en cuanto a proyectos de implantación. China tiene en los próximos años la misión titánica de cambiar un modelo económico que ha permitido un crecimiento sostenido durante 3 décadas y que todavía hoy, a pesar de la desaceleración, permite un crecimiento muy superior al de las economías desarrolladas. Una población de 1.300 millones y una demanda interna todavía por explotar darán para mucho que hablar. ¿Te lo vas a perder?

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 15


Xina – Barcelona (2)

Miquel Mateu Director del Programa Àsia-Pacífic Ajuntament de Barcelona

Fa una mica més d’un any vaig escriure un article amb el mateix títol que acabava dient: “.....ja hem arribat a una etapa en la que cal revisar els continguts d’aquests acords i establir les noves prioritats i aquelles iniciatives específiques a desenvolupar. Aquest va ser l’eix principal del viatge que l’alcalde Xavier Trias va realitzar a mitjans d’any 2012 a la Xina i que el va permetre visitar Xangai, Beijing, Hong Kong i Shenzhen. ............ De cara al futur, l’Ajuntament de Barcelona es planteja seguir treballant en aquest sentit per a crear les condicions necessàries per millorar les relacions econòmiques i comercials amb la Xina.”

P

enso que passat més d’un any i ja encarant el final d’aquest mandat es pot intentar valorar la consecució d’aquesta voluntat. Probablement, en aquest sentit, el millor és revisar actuacions concretes en algunes de les ciutats referents, per Barcelona, a la Xina. Començaré per Xangai en ser la ciutat agermanada a Barcelona d’aquesta àrea. Abans d’acabar l’any 2013, el nostre regidor responsable de l’Àrea de Comerç, en Raimon Blasi, va visitar Xangai i va poder establir contacte amb l’Institut Municipal de Mercats de Xangai per compartir amb ells l’experiència de Barcelona en aquest camp, reconeguda arreu. Ja cap a finals de 2014, vam rebre a la nostra ciutat una delegació del Comitè Permanent del Congrés Municipal Popular de Xangai, encapçalada per la seva presidenta, la Sra. Yin Yicui, probablement la persona amb més capacitat de decisió en l’òrbita municipal

16 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

d’aquella ciutat. Aquesta delegació va poder visitar algunes de les nostres instal·lacions en el camp de la innovació, dialogar amb responsables municipals de l’àmbit econòmic i amb els nostres responsables de Relacions Internacionals. La visita va permetre signar una carta d’intencions per tal de reactivar les relacions entre les nostres ciutats i va culminar amb la inauguració d’una mostra de pintures i fotografies de Xangai que s’instal·là al pati del nostre Ajuntament. L’altre ciutat que ha centrat una gran part de les nostres activitats amb Xina ha estat Shenzhen amb qui havíem establert un acord de col·laboració 20122015. Fruit d’aquest acord de col·laboració s’han establert a Barcelona empreses com el banc ICBC o el laboratori industrial a Europa del CCIC (China Certification Inspection Company). Abans d’acabar el 2013 vam rebre una exposició de Disseny Gràfic de Shenzhen que es va instal·lar al DHUB de Barcelona. Amb motiu de la mateixa, ens visità el pianista Lang Lang, en tant que Ambaixador de Bona Voluntat de la ciutat de Shenzhen qui, a més a més, va oferir un concert a l’Auditori de Barcelona; els intercanvis culturals essent també una activitat essencial per un millor coneixement recíproc de les nostres societats. Amb aquesta ciutat s’ha continuat treballant en temes relacionats amb l’economia i la innovació i l’urbanisme, de fet responsables d’aquesta àrea del nostre Ajuntament i el tinent d’alcalde Antoni Vives que la dirigeix hi han efectuat diversos viatges per a avançar en la col·laboració entre ambdues urbs. Es treballa des de fa temps en el camp del vehicle elèctric, un espai que té la doble vessant econòmica i


Dídac Lee, Managing Director of Inspirit and

It doesn’t matter if it’s a start-up or a multinational, it doesn’t matter if they are small investments or large international ventures. In Barcelona, what matters are big ideas, people, opportunities... Everything has a place in one of the main European cities for international investment projects. That is why Barcelona makes you grow, makes you dream while keeping your feet on the ground, even further than the horizon.

BARCELONA, THE EUROPEAN CAPITAL OF INNOVATION. A prize awarded by the European Commission in 2014.

mediambiental i, en aquest terreny, val la pena mencionar les relacions establertes amb l’empresa BYD que s’han materialitzat en incorporar autobusos i taxis d’aquesta empresa a les flotes barcelonines. També es va tenir una presència important, una delegació de 25 persones conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, a la darrera edició de la Hi-Tech Fair, amb un important estand, de fet l’únic d’una gran ciutat del sud d’Europa, al que també van viatjar set empreses tecnològiques (Tronic, CTRL4 Enviro, Natural Machines, Trilogi, Datapixel, Red Points, Meteosim) i el Centre de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC). D’altra banda, hem mantingut relacions amb altres ciutats que ja representen uns socis importants per a Barcelona, com és el cas de la capital Beijing, on Barcelona va ser la ciutat convidada, l’any 2014 que tot just acabem de deixar enrere, en la Design Week on vam poder exhibir la potència de la nostra capital en aquest camp de la creativitat i, fins i tot, la presència d’algunes empreses i dissenyadors barcelonins o catalans en el mercat xinès, fins i tot amb empreses instal·lades en territori xinès. També hem continuat treballant a Hong Kong. A finals de 2012 ens visità la Sra. Carrie Lam, secretària en cap de l’Administració de Hong Kong (estem parlant de la segona mandatària del govern de Hong Kong) i signà un conveni amb l’alcalde Trias, la qual cosa va significar la creació d’un think tank on conflueixen Barcelona Regional i el Hong Kong Institute of Urban Design. Aquests organisme està treballant en l’estudi dels futurs models per a les nostres ciutats, en particular pel que fa al front marítim. Un altre tema a destacar, pel que fa a Hong Kong, és que a finals d’aquest any

estarem presents a la BODW2015 (Business of Design Week). Barcelona serà la ciutat convidada, de fet, per a ser més precisos, cal dir la “primera ciutat convidada” ja que fins a aquesta edició sempre els convidats han sigut estats, per la qual cosa la nostra ciutat, els nostres dissenyadors, poden sentir-se justificadament orgullosos d’aquesta distinció. Barcelona a rebut delegacions de diverses ciutats xineses aquest darrer any, Hangzhou i Yiwu (ambdues de la província de Zheijiang), la majoria d’aquestes ciutats ubicades a la costa i amb un interès especial d’establir relacions amb la nostra ciutat d’una banda pel que representa la marca Barcelona, d’altra per la seva potencialitat portuària. També ens han visitat personalitats, com el viceministre de la República xinesa, Sr. Zhang Yijiong, responsable de les comunitats xineses a l’estranger, que va poder reunir-se amb la nostra tinent d’alcalde Maite Fandos, responsable d’aquest àmbit. Darrerament, la nostra ciutat ha estat el punt d’interès d’una ciutat de l’interior d’aquest continent que és realment la Xina, Chongqing, probablement la més poblada de la Xina amb més de 30 milions d’habitants. Una ciutat industrial i hub de comunicacions de l’interior que vol establir una relació estable amb nosaltres en aquests terrenys, i alhora vol consolidar un intercanvi en la vessant cultural. Crec que el balanç d’aquests darrers anys és força positiu i vull pensar que encarem un futur immediat que ha portar probablement un increment de les nostres relacions en un escenari de win-win, benefici recíproc.

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 17

Barcelona City Council appreciates the generous support of Dídac Lee.

“THINKING BIG MAKES US GROW”


Arbitration in the far east

Álvaro de Luis Manager Director de NET CRAMAN Hong Kong

A

rbitration is an increasingly popular form of alternative dispute resolution (ADR) which has numerous advantages over court litigation, such as –relativelower prices, speed (it is not unusual for a dispute to languish in court for years), flexibility, neutrality, confidentiality (no public hearings, no public records), and bespoke solutions, brought about by the specialization and technical competence of the members of the arbitration panels. Either institutional arbitration (in which a specialized institution, with its own set of rules1, intervenes and takes on the role of administering the process) or ad hoc arbitration (where the parties determine all aspects of the arbitration by themselves, a.e., number and appointment of arbitrators, applicable rules2, etc.) are suitable options; there are notable differences, though. Flexibility may be questionable in institutional arbitration, where the institution effectively acquires the parties’ powers to make decisions and can impose their will upon them, which seems against the spirit of arbitration. Although ad hoc arbitration may seem preferable in today’s modern and commercially complex world, it is really only suitable for smaller claims involving less affluent parties in domestic arbitrations. In the context of international commercial disputes, institutional arbitrations may be safer, despite being more expensive, time consuming and rigid, because of their up to date arbitration rules, support, and monitoring of the arbitration (strengthening the awards’ credibility).

18 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

English Version

Bearing in mind that the choice of seat determines the law of the arbitration procedure and the process and rights relating to enforcement of the arbitration award, let’s examine briefly the Asian arbitration scenario: China International Economic and Trade Arbitration Commission (CIETAC), established in 1956 (although its current name and structure dates back to 1988), is the dominant arbitration center in Mainland China. It is based in Beijing and it has SubCommissions in Shenzhen, Shanghai, Tianjin and Chongqing. It also opened a branch office in Hong Kong. Since 2012, however, a schism has taken place between CIETAC/Beijing and both CIETAC/Shanghai and CIETAC/Shenzhen. Given the current situation within CIETAC3, and the fact that the arbitration agreement must be valid in accordance with the requirements of the PRC Arbitration Law, it is indeed safer for the parties entering into a contractual relationship to refer their disputes for arbitration by other well renown venues, such as the Hong Kong International Arbitration Centre (HKIAC), and adopt other rules, such as the Rules of Arbitration issued by the HKIAC itself (HKIAC Administered Arbitration Rules, 2013). This is indeed more feasible when doing business with Chinese counterparts, who wouldn’t accept to submit the case to Geneva. Although Singapore has experienced a meteoric rise in the world of ADR (SIAC, Singapore International Arbitration Centre, 1991) Hong Kong maintains the advantage of being the pre-eminent place of arbitration for PRC parties not arbitrating on the mainland.


What are the advantages Hong Kong has to offer as an arbitral seat? For starters, Hong Kong has long been recognized as an independent and neutral forum. It would be a mistake to assume that Hong Kong suffers from a lack of judiciary independence due to its political connection with Beijing. Not only the concept “one country, two systems” was defined in the Sino-British Joint Declaration of 1984; the subsequent Basic Law4 defines (Article 19) that the HKSAR is “vested with independent power, including that of final adjudication”5. It thus has been highlighted in the World Economic Forum ‘Global Competitiveness Report 2013-2014’ which ranked Hong Kong 4th out of 148 countries in respect of judicial independence. Another key benefit of choosing Hong Kong as a seat is its arbitration law. The Arbitration Ordinance, updated in 2011, is based on the most recent version of the UNCITRAL Model Law and it places more emphasis on party autonomy and non-interference by Hong Kong Courts. As a territory covered by the New York Convention (1958), awards rendered in Hong Kong are enforceable in more than 150 countries. On the other hand, China and Hong Kong entered into an agreement concerning mutual enforcement of arbitral awards, in 1999. Furthermore, Hong Kong’s liberal visa policy allows nationals of more than 170 countries to visit Hong Kong visa-free. This makes it an extremely convenient arbitral seat for travel purposes.

Bibliography 1 The Rules of Arbitration of the International Chamber of Commerce, for instance. 2 Rules drawn up by themselves or, alternatively, the UNCITRAL Arbitration Rules. 3 CIETAC announced in 2012 that it was suspending with immediate effect the authorization of the Shanghai and Shenzhen sub-commissions to accept and administer arbitrations. These sub-commissions retorted that they are independent arbitration institutions established with the approval of their respective local governments. 4 Hong Kong constitutional rule passed by the Chinese government. 5 The power of final adjudication rests with the Court of Final Appeal in Hong Kong.

Net Craman es una firma de abogados y asesores fiscales con gran experiencia en planificación internacional de la actividad empresarial. Gracias a nuestra red de oficinas propias en Barcelona, Guangzhou (china) y Hong Kong, acompañamos a nuestros clientes en todo el proceso de expansión en Asia y viceversa. NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 19


VIURE I TREBALLAR A LA XINA 20 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ


Andrés Martin CTO Chief Technology Officer UWI China at United Waters International

T

he first time I came to China was to build water supply projects in rural Tibetan communities with an NGO. Two years ago I had graduated from industrial engineering and I knew practically nothing about water tanks, pipes, pressure, flows, topographies, and so on. Obviously it was decided not to tell anyone and so I was presented as a super experienced water and sanitation engineer. My supposedly extended experience was most probably questioned during the implementation of the projects when people saw me running sweaty from water faucet to water faucet to make sure the pressure was fine in all parts of the town. As Penba, the Tibetan technical person responsible for directing the workers, told me once “Andres make sure your calculations are well done because I will build whatever you design, but if the calculations are not correct this will never work”. We probably couldn´t fool him too well. Anyway, you can imagine the pressure that kind of statement gives you, especially since at that same time I was thinking “If Penba knew I’ve done all the math by hand..”. It was then, while I was working in Tibet, that I started getting very interested in Chinese people. The interest that I had towards the Han Chinese was coming mainly from their sort of intriguing aura, I simply could not understand their

English Version

behavior, and so I started studying Mandarin to see if that would help me understand better. After Tibet I left China for several years, always working and advancing my knowledge on water, and did not return until 2007, this time with a grant from “La Caixa” to study an MBA at CEIBS. During those 18 months finally I could get serious with my Mandarin, and I passed the level 3 on the HSK exam (the official mandarin examination), while at the same time learning the theory of how to do business and enjoying the delights of Shanghai and the “return to school “(with all due respect, if you have studied engineering in Spain, an MBA is like going back to secondary school). After the MBA I started working for an Australian environmental consultancy firm applying what I had just learnt and this time finally with a decent salary (NGOs do not pay well, on money terms I mean). At that time we did projects mainly for multilateral donors, trying to solve a myriad of environmental problems in China. This work gave me first hand access to environmental experts of Chinese water and environmental agencies, and to see their work. It was also very funny to watch Australians and Chinese people mingle in the technical meetings, and realize their different approach to things like environmental data. On one occasion my ex-boss asked a Chinese

expert why the pollution values of one particular year did not appear in the graph he was showing during a presentation, the presenter very calmly replied “Oh, we took that year´s value out because it was too high”. During those days I learned one crucial thing about how to work in China: the people here are really interested in technical details and you have to know very well, and by heart, the “key numbers” of your trade because you are going to be asked, in the middle of a huge meeting, something like “Thanks Andrew for your explanation about how watersheds are organized in Spain, but please can you tell us which is the maximum concentration in milligrams per liter of nitrates for water that is to be discharged directly into a protected area in Spain? And Ammonia? “A question to which you must respond with a specific number, here a poker face doesn´t do the trick. After nearly three years with the hardworking-some-what-crazy Australians I got an opportunity to work with a Spanish company, Tradebe, this time being in charge of two environmental feasibility studies, with potential subsequent investment, in two cities in the province of Jiangsu. My job was to lead the consulting team and represent the company in China, which included much technical work, field visits, infrastructure calculation and dimensioning of plants, study of local environmental regulation, and

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 21


a long etc. but what I didn´t expect was that it would also cost me half a kidney. The thing is that working in China often involves drinking large amounts of Baijiu, the common local distilled liquor with a very peculiar smell and taste (in truth, it’s really terrible unless you drink the really good one i.e. Maotai or Wuliangye, costing several hundred euros a bottle). This led me to another key thing required to understand Chinese culture: in comparison with Spanish culture the oriental culture can be considered more serious, so to open up and mingle better in social events everyone simply gets pissed drunk. This leads to situations where the local leader on duty, usually with a very serious and solemn face, is now completely red singing a song with you and giving you a hug after drinking a whole bottle of beer in one gulp and forcing you to do the same. Of course the issue is that the next day everyone has to be up at 7am sharp to continue working.

meaningfully understand people behavior here if you speak the language, if only a little, in order to understand the subtleties of social interactions, much more complex than in Europe. This applies at the social level but even more strongly when doing business.

Versión Castellana La primera vez que vine a China fue para construir proyectos de abastecimiento de agua en comunidades rurales Tibetanas con una ONG. Hacía dos años que me había graduado de ingeniería industrial y no sabía prácticamente nada sobre tanques, tuberías, presiones, caudales, topografías, y un largo etcétera. Evidentemente no se lo dijimos a nadie y a mí me presentaron como a un super experimentado ingeniero de agua y saneamiento.

I’m still studying Chinese after more than seven years and I consider my level “intermediate”, this goes for those of you who want to come to China and learn the language in a year, I think this is like running a marathon, not the 100 meters sprint.

Mi supuesta larga experiencia quedó en duda probablemente durante la puesta en marcha de los proyectos al sorprenderse la gente cuando me veían correr sudando de fuente a fuente para asegurarme de que la presión llegaba bien a todas partes del pueblo. Como me dijo Penba, el técnico encargado de dirigir la obra: “Andres tu asegúrate de que los cálculos están bien hechos porque yo te construyo lo que tú me diseñes, pero si los cálculos no están bien..”. Os podéis imaginar la presión que te da eso y sobre todo conmigo pensando “Si Penba supiera que he hecho los cálculos a mano..”.

And yes, studying Mandarin answered my original question, and now I know that you can only

Aunque estaba trabajando en Tibet, en aquel entonces me interesé mucho por la cultura China.

Right now I work for a Swiss startup investing in water treatment plants in China using its own proprietary biological technology, and I’m not based in China but in Hong Kong traveling extensively to monitor the plants, making feasibility studies, meet with the Chinese team, etc.

22 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

Para mí la atracción era lo enigmáticos que me parecían los Chinos Han, no podía comprenderlos, y empecé entonces a estudiar Mandarín para ver si pudiendo hablar con ellos la cosa mejoraba. Después de Tibet deje China durante varios años, siempre trabajando y avanzando mis conocimientos en temas de agua, y no volví hasta el 2007, esta vez con una beca de “La Caixa” para estudiar un MBA en CEIBS. Durante esos 18 meses sí que pude ponerme a fondo con el tema del Chino, y me saqué el nivel 3 del HSK (examen oficial de Chino), mientras aprendía la teoría de cómo hacer negocios y disfrutaba de los encantos de Shanghai y “la vuelta al cole” (con todo el respeto, si has estudiado ingeniera en España, hacer un MBA es como volver al cole). Después del MBA empecé a trabajar para una consultora medioambiental Australiana y a aplicar lo aprendido, esta vez finalmente con un salario decente (las ONG no pagan bien, en dinero me refiero). Realizábamos proyectos principalmente para entidades multilaterales, intentando solucionar los graves problemas medioambientales de China. Este trabajo me dio acceso de primera mano a expertos medioambientales Chinos a agencias de agua y medioambiente Chinas, y a ver su forma de trabajar. Nuestros expertos Australianos se volvían locos explicando qué deberían hacer los expertos locales, pero a veces pensaba yo que el trabajo les venía un poco grande porque las cantidades de polución que se manejan aquí eran varios órdenes de magnitud mayores, en todos los sentidos, que en Australia.


Durante esta etapa aprendí una cosa crucial sobre la forma de trabajar en China: la gente se fija mucho en los detalles técnicos y te tienes que saber muy bien, y de memoria, los “números” de tu profesión porque te los van a preguntar en medio de alguna reunión que tengas con 30 personas asistiendo. Algo del estilo “gracias Andrés por tu explicación de cómo se organizan las cuencas hidrográficas en España, pero cual el máximo valor en miligramos por litro de nitratos que se puede descargar directamente en una zona protegida en España? Y de Amoníaco?” a lo cual hay que responder con un número y no valen las caras de póker. Después de casi 3 años con los Australianos me llego una buena oportunidad con una empresa Española, Tradebe, y decidí que sería buena idea volver a trabajar con “los nuestros”, esta vez realizando dos estudios de viabilidad para proyectos de tratamiento de residuos, con potencial inversión posterior en dos ciudades de la provincia de Jiangsu. Mi trabajo era liderar el equipo consultor

y representar a la empresa en China, lo cual además de mucho trabajo técnico, visitas de campo, cálculos y dimensionamiento de plantas, estudio de la regulación ambiental local, etc. me costó medio riñón ya que trabajar con el gobierno muchas veces conlleva beber grandes cantidades de Baijiu, el destilado más típico en China y de muy peculiar olor y sabor (muy peculiar es un eufemismo, es realmente terrible a no ser que bebas el de mejor calidad, que cuesta varios cientos de euros la botella). Esto me llevó a entender otra cosa importante de la cultura China: comparando con España podemos considerar la cultura oriental más cerrada, así que para abrirse y relacionarse mejor en eventos sociales todo el mundo se emborracha. Esto lleva a situaciones donde el líder local de turno, normalmente con cara seria y de pocos amigos, está rojo como un tomate cantando una canción contigo y dándote un abrazo al acabar después de beberse una botella entera de cerveza de un solo trago y forzándote a ti a hacer lo mismo. Eso sí al día sigu-

iente todo el mundo de pie a las 7am a continuar trabajando. Ahora mismo trabajo para una start-up suiza que invierte en plantas de tratamiento de agua en China utilizando tecnología propia, y ya no estoy basado en China sino en Hong Kong pero viajando mucho para supervisar las plantas, hacer estudios de viabilidad, reunirme con el equipo chino, etc. Aún sigo estudiando Chino más de siete años después de haber empezado y me considero “nivel intermedio”, esto va para esos de vosotros que queréis venir a China y aprender el idioma en un año, yo creo que esto es una maratón no los 100 metros lisos. Eso sí, estudiar mandarín respondió mi pregunta inicial, y es que ahora creo que solo se puede comprender correctamente a la gente de aquí si hablas el idioma, aunque solo sea un poco, y puedes entender las sutilezas de las interacciones sociales, mucho más complejas que en Europa. Esto es aplicable a nivel social pero incluso más a la hora de hacer negocios.

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 23


THIS IS CHINA

Raül Guerra General Manager, Invest in Catalonia

EMPRENEDORS A HONG KONG Em fascina l’esperit emprenedor de la cultura xinesa. Són una cultura on, si veuen passar una oportunitat pel davant, la persegueixen i treballen dur per aprofitar-la. La bugaderia del costat de casa està regentada per una parella de joves locals. Van obrir la botiga fa un parell d’anys i durant el primer any van treballar els 365 dies, de 8 del matí a vuit del vespre. El seu objectiu era captar clientela, oferint un bon servei i disponibilitat. Un any després, les coses anaven bé i van decidir prendre’s la seva primera setmana de vacances. Poc després, amb una clientela estable, van informar que en endavant els dimecres farien descans. Encara no fa dos anys que van obrir la botiga, i fa uns dies l’home em va explicar que la seva dona ja no treballa a la bugaderia. Han decidit obrir un restaurant i ara ella treballa allà. Ell ja té força controlada la càrrega de treball de la bugaderia, i ella s’ocupa del restaurant i les 6 persones que han contractat. Un altre exemple d’emprenedoria encara més interessant és el de l’empresa Coils Lam. El Sr. Lam, presi-

24 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

dent i fundador d’aquesta empresa fabricant de bobines, va emprendre el seu projecte fa 30 anys. Va obrir un petit taller de 10m2 (sí, 10m2, això és Hong Kong!) per fabricar bobines. Avui dia, compta amb milers de treballadors i cotitza a la borsa de Hong Kong (codi: 0759). Però això no és tot. A finals de 2009, veient que el negoci patia les conseqüències de la crisi financera, va decidir crear un negoci complementari a la fabricació de bobines elèctriques. Es va decantar per obrir una botiga d’Snacks japonesos. La clau de volta d’aquest nou negoci era que compartia recursos amb l’empresa de bobines. El mateixos departaments de l’empresa de bobines (comercial, compres, logística, etc), que tenien molta relació amb el Japó, també s’havien d’ocupar del negoci d’snacks japonesos. En tres anys ha obert 150 botigues i la facturació de l’empresa cotitzada amb el codi: 0759 està dividida en 70% snacks i 30% bobines. És clar que una empresa de bobines i una cadena de botigues d’Snacks japonesos no tenen res en comú, però el Sr. Lam va decidir anomenar la botiga d’snacks amb el codi de Coils Lam a la borsa de Hong Kong: 759 Store.


English Version

ENTREPRENEURS IN HONG KONG I admire Hong Kong’s spirit for doing business. Wherever there is an opportunity, there is somebody ready to take it, work hard and make it successful. Nearby my place there is a laundry shop managed by a local couple. They did open the shop two years ago, and during the first year they did work 365 days, from 8:00 am to 8:00 pm. Their main objective was to attract new customers by offering a good quality of service and full availability. During the second year, the business was already running quite well, for first time in one year they took a week of holidays. After that, with a good base of loyal customers, they established a day off, Wednesday. Now it is just 2 years since they opened and only the husband is at the shop. When I asked him for his wife, I was surprised to know that she had started a new business. She just opened a restaurant and already employs 6 people! Another example of entrepreneur’s spirit in Hong Kong is Mr. Lam. He is the founder of a manufactory of coils - Coils Electronic Co. The project started 35 years

ago in a tiny workshop of 10 sq. meters (yes only 10. This is Hong Kong!). Nowadays, employs thousands of people and it is a listed company on the Hong Kong Stock Exchange (HK-0759). But that is not all, by 2009 when Coils Electronic was suffering the effects of the financial crisis, Mr. Lam decided to create a side business, a kind of business that would have synergies with the coils business. He set up a Japanese Snack shop! The key of setting up such a business, was to share the resources of the coil’s business. He had an extensive sales and after-sales network in Japan (main market for his coils), but due to the crisis had to restructure the company. One solution was to transform part of the sales department into a purchase department for snacks (mainly sourced in Japan). Three years later, Mr. Lam had open 150 shops, and the turnover of business was mostly based on the snacks division (70%) and the rest based on the coils. At first sight there is no connection between coils and Japanese snacks, but Mr. Lam was able to connect them. Not only by transforming internal departments, also by giving the Stock Exchange code from the coil company to the snack chain: Store 759.

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 25


HISTÒRIA

Chinese inventions: porcelain

References and further reading: FANG, L. (2005) Chinese Ceramics. Beijing: China Intercontinental Press. TEMPLE, R. (1987) El genio de China. Cuna de las grandes civilizaciones de la humanidad. Madrid: Debate.

Anna Busquets Programa d’Àsia oriental. Professora dels Estudis d’Arts i Humanitats. Universitat Oberta de Catalunya.

P

Porcelain was invented in China. Although the exact date of the invention is still unknown, it seems that the earliest porcelain was created during the Han dynasty, in the Later Han period (25-220 AD). However, as many studies1 have demonstrated, it is possible to talk about ‘proto-porcelain’ or ‘primitive porcelain’ during the Shang Dynasty (1200 BC), which was made with special porcelain clay containing less than the normal amount of iron, then with a vitrified pottery material, and finally high-fired. As Fang Lili points out, there were three basic requisites to produce primitive porcelain: firstly, the selection of raw material and treatment; secondly, the use of high temperatures, at least 1200ºC, and thirdly, the liquid glaze which was applied to the piece and also fired at high temperatures2. Although the same Chinese character (ci瓷) is used to refer to both porcelain and stoneware, the two are different. Stoneware is opaque and rough, and is fired at a lower temperature (between 500 and 1200ºC). Porcelain, on the other hand, is vitrified pottery with a translucent body and is fired at a high temperature. It is easy to identify by the ringing sound and resonance it has when struck. In fact, the most striking feature of porcelain is that it is translucent; i.e. light can pass through it. This is because when the opaque Chinese clay (kaolin) is mixed with transparent glass, the material obtained is translucent. This characteristic was included in many of the Western chronicles. In

26 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

English Version 851, in the first Western reference to Chinese porcelain, the Arab merchant Suleiman who had seen its production in Guangzhou wrote: “The Chinese have a fine clay of which they make drinking vessels as fine as glass; one can see the liquid contained in them”3. Some centuries later, González de Mendoza described it in similar terms in ‘History of the most notable things, rites and customs of the great Kingdom of China’ (Historia de las cosas más notables, ritos y costumbres del gran reino de la China) (1585): “It is so beautiful that it looks like fine glass”. The Chinese porcelain technique was fully developed during the Song (960-1279) dynasty, with new methods used in the process of modelling materials. At that time, Song porcelain was famous worldwide and “the so-called Five Great Kilns were the cream of the crop”4. In the following dynasties, Yuan (1279-1369), Ming (1368-1644) and Qing (1644-1911), techniques continued to improve until the porcelain obtained was of a truly high quality. During the Ming dynasty the blue and white porcelain of Jingdezhen, in the northeast of Jiangxi province, was very famous. Jingdezhen had been selected as one of the imperial production centres in the 11th century during the Song dynasty, because of its ideal location near to natural resources such as many kaolin deposits and its transportation facilities. During the Ming dynasty this centre became important for its blue porcelain, which was obtained by adding cobalt.


1 For example, Fang Lili and Yin, M; Rehren, T; Zheng, JM; (2011) “The earliest high-fired glazed ceramics in China: the composition of the protoporcelain from Zhejiang during the Shang and Zhou periods (c. 1700-221 BC)”. In Journal of Archaeological Science , 38 (9) p.2352-2365. 10.1016/j.jas.2011.04.014. 2 Fang, p. 23. 3 http://www.silk-road.com/artl/porcelain.shtml.old (last seen 2015.01.09) 4 Fang, p. 58. 5 Fang, p.114.

There are numerous historical records describing the porcelain manufacturing process and kilns, some of which were under imperial control. As with other aspects of Chinese civilization, porcelain production was very well organized and kiln workers were split into specialized groups for each step of the process to ensure the utmost quality of the final product. In fact, for many centuries the production process was kept top secret from the eyes of foreigners. In the 9th century, Chinese porcelain arrived in Central Asia through the Silk Road and foreign countries immediately sought the formula to obtain such a high quality material as porcelain. Chinese porcelain has been shipped abroad since as early as the Tang dynasty, and by the Song dynasty there was a well established shipbuilding industry, producing ships with ten masts and ten sails to accommodate 400-500 people and up to 150,000 kg of cargo, as Fang Lili describes5. Porcelain exports continued during the Yuan, Ming and Qing dynasties, and Jingdezhen porcelain monopolized overseas markets such as Japan, many Southeast Asian countries and Europe. In the 17th century, porcelain became a sought-after product among upper-class Europeans and large quantities of pieces arrived in many countries.

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 27


28 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ


NOTÍCIES Selecció del butlletí d’economia de Casa Àsia La inversión extranjera directa en China aumenta un 1,3 por ciento en octubre La inversión extranjera directa en China ha aumentado un 1,3% en octubre respecto al mismo mes de 2013 hasta los 6.830 millones de euros. Este incremento supone una desaceleración de seis décimas en relación con septiembre, aunque en agosto experimentó un fuerte descenso interanual del 14%. En el acumulado del año, la inversión extranjera entre enero y octubre, en la que las cifras ministeriales no incluyen el sector financiero, sumó 76.800 millones de euros, un 1,2% menos con respecto a los 10 primeros meses de 2013. Informació: ft.com straitstimes.com Un dragón entre iguanas: La relación económica y financiera de China con América Latina Informe del Fondo Monetario Internacional (FMI) sobre la creciente expansión global en el comercio mundial de China, que ha aumentado significativamente sus lazos económicos y financieros con América Latina en los últimos años. De hecho, ell comercio bilateral entre China y América Latina ha crecido exponencialmente desde la década de 2000, a partir de 12.000 millones de dólares en el año 2000 de 289.000 millones de dólares en 2013. Informació: imf.org

Los servicios compartidos en China La consultora KPMG examina las consideraciones prácticas a tener en cuenta para valorar el establecimiento de un centro de servicios compartidos (CSS) en China. En un primer momento puede suponer una mayor inversión, sin embargo KPMG valora que los servicios compartidos pueden proporcionar una multitud de beneficios estratégicos a largo plazo, que pueden compensar los costes a corto plazo, y aporta datos de su propia experiencia. Informació: kpmg.com Bionatur logra un contrato para descontaminar el cielo de China La empresa Bionatur Biotechnologies de tratamiento de gases contaminantes, con sede en Barcelona y fábrica central en Huesca, ha firmado un convenio con una empresa china por el cual descontaminará el cielo de China a través de un sistema de filtros propio, con el que han demostrado eliminar completamente las emisiones de dióxido de azufre. Para ello, cuentan con unos cincuenta trabajadores en su planta oscense y otros tantos en los centros de investigación en Barcelona. Informació: heraldo.es China recorta las tasas de interés para combatir la ralentización Tras meses de tímidas medidas, China ha anunciado que recortará los tipos de interés, la primera de una serie de acciones para flexibilizar su política

monetaria y poner fin a la ralentización de la segunda economía mundial. El viernes, por primera vez desde 2012, el banco central chino (PBOC) anunció una bajada de los tipos en los depósitos (en 0,25 puntos porcentuales, hasta 2,75%) y en los préstamos a un año (en 0,40 puntos porcentuales, hasta 5,6%). Sin embargo, esta inesperada decisión, celebrada por los mercados, podría ser insuficiente para atajar la ralentización de la economía china, según los expertos. Informació: expansion.com nytimes.com El mercado de componentes para automoción en China 2014 Estudio del mercado de componentes para automoción en China. Tras presentar la definición y características del sector, analiza la oferta y la demanda, así como los precios y la percepción del producto español. Informa sobre los canales de distribución, el acceso al mercado, las perspectivas y oportunidades del sector, e información práctica de interés. En otros epígrafes incluye aranceles, datos de producción del sector y principales puertos de China. Informació: icex.es El Banco de China pronostica un crecimiento del PIB en 7,2% para 2015 El Banco de China (BCh) ha pronosticado que el producto interior bruto

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 29


(PIB) de China aumentará alrededor del 7,2% en 2015, una cifra menor al objetivo establecido para este año. El dato indica que la economía china podría continuar desacelerándose, ya que China buscaba que su PIB creciera un 7,5% en 2014. Informació: news.xinhuanet.com globaltimes.cn La actividad manufacturera de China cae a mínimos de seis meses en noviembre El indicador del sector manufacturero de China se ha situado en noviembre en 50 puntos, lo que representa su peor lectura en seis meses y sugiere que la segunda economía más grande del mundo sigue perdiendo impulso y agrega presión sobre las autoridades para que incrementen las medidas de estímulo después de recortar los tipos de interés el mes pasado. Los analistas esperan más medidas en los próximos meses, además de la bajada de tipos de finales de noviembre. Informació: bbc.com europapress.es China, el G20 y la gobernanza económica global Análisis sobre el acercamiento de China a la gobernanza económica global, en la que buscará papeles más relevantes en las instituciones internacionales aunque preservando lo que le ha permitido crecer hasta ahora. Informació: lowyinstitute.org El mercado farmacéutico chino y los socios de ventas La consultora InterChina explora la remodelación de la industria farmacéutica de China, identificando las diferentes organizaciones de contratos de vendas y futuros partners. Informació: interchinaconsulting.com El mercado de componentes para automoción en China 2014 Tras presentar la definición y características del sector, analiza la oferta y la demanda, así como los precios y la percepción del producto español. Informació: icex.es Llega a España el primer tren comercial directo desde China Tras tres semanas y 13.000 kilómetros de viaje, el primer tren de mercancías

de la línea ferroviaria directa entre China y España, la más larga del mundo y bautizada como “la nueva ruta de la seda”, ha llegado a Madrid, donde lo ha recibido la ministra de Fomento, Ana Pastor. Este tren se ha concebido como una prueba para analizar la posible implantación de una ruta regular, es operado por las empresas alemanas IRS y DB Schenker Rail, a través de su filial Transfesa, participada por Renfe. Informació: lavanguardia.com La inflación en China cae a un mínimo de cinco años La inflación de China cayó en noviembre a su nivel más bajo en cinco años al aumentar el índice de precios al consumo (IPC) un 1,4% interanual, el menor registro desde noviembre de 2009. El IPC chino creció dos décimas menos que en octubre, cuando se mantuvo en el incremento interanual del 1,6% que ya experimentó en septiembre, tras una subida del 2% en agosto. En el acumulado de los once primeros meses del año, los precios subieron un 2% en China, cifra por debajo del objetivo anual del 3,5% fijado por el gobierno chino. Informació: cnnexpansion.com straitstimes.com China desbancará a Estados Unidos como líder de la economía mundial a final de año China ya es la primera economía del mundo según Market Watch, que recoge que el Fondo Monetario Internacional ha señalado que China registrará una producción de bienes y servicios en términos reales por valor de 17.600 billones de dólares, mientras que la producción estadounidense alcanzará los 17.400 millones de dólares. De hecho, China contribuye ahora con un 16,5% de la producción total del planeta, frente al 16,3% correspondiente a Estados Unidos. Informació: es.euronews.com Pronóstico económico: China 2015 Pronóstico anual de Interchina Consulting, basado en entrevistas con más de 50 CEO de en China y la información de más de 200 ejecutivos de alto nivel de China. 2015 estará marcado por el ritmo acelerado de reformas, con turbulencias económicas y un

30 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

crecimiento heterogéneo. Las empresas deben evitar distraerse por la volatilidad económica y focalizarse en la búsqueda de oportunidades. Informació: interchinaconsulting.com Estudio del mercado de la confección textil en China Tras presentar la definición y características del sector, analiza la oferta y la demanda, así como los precios y la percepción del producto español (datos 2010 - 2013). Informa sobre los canales de distribución, el acceso al mercado, las perspectivas y oportunidades del sector, e información práctica de interés. En otros epígrafes incluye cuotas de mercado de los principales competidores en moda masculina, partidas arancelarias que requieren el certificado CIC, etc. Informació: icex.es Net Craman se convierte en el primer bufete español con licencia para ejercer en Hong Kong El despacho Net Craman Abogados se ha convertido en el primer y único despacho de abogados y asesores tributarios español, con licencia para ejercer como Firma Extranjera (“Foreign Law Firm”) en Hong Kong, después de haber sido aceptado como miembro por el Colegio de Abogados de Hong Kong. Hasta la fecha ya era el único bufete español con oficinas propias y licencia para operar en el sur de China, Guangzhou (Cantón) desde 2007. Informació: net-craman.com El PIB de China se ralentizará al 7,4% en 2014 y al 7,1% en 2015 según el Banco Central El Banco Central de China ha indicado en un informe que el crecimiento económico del gigante asiático podría sufrir una desaceleración en 2015 hasta el 7,1% desde el 7,4% del presente año, ante la debilidad del sector inmobiliario. El análisis señala que la creciente demanda mundial de productos podría dar un fuerte estímulo a las exportaciones pero sin la fuerza necesaria para contrarrestar el impacto de la débil inversión inmobiliaria. Se prevé que las exportaciones chinas crezcan un 6,9% en 2015, desde el 6,1% alcanzado este año. Informació: expansion.com straitstimes.com


El sector de la arquitectura en China 2014 Estudio de mercado sobre el sector de la arquitectura en China (datos 2008–2012). Tras presentar la definición y características del sector, analiza la oferta y la demanda, así como la percepción del producto español. Informa sobre el acceso al mercado, las oportunidades del sector, e incluye información práctica de interés. En otros epígrafes incluye datos de interés para el sector. Informació: icex.es El ascenso de un nuevo gigante chino de smartphones: Xiaomi El fabricante de teléfonos inteligentes número 1 en China es ya Xiaomi, superando la eterna rivalidad entre Samsung y Apple. Xiaomi en tan solo tres años se ha convertido en el tercer fabricante de teléfonos más grande del mundo, nació en 2010 con la modesta voluntad de ofrecer teléfonos elegantes a precios competitivos. Informació: nytimes.com Actualización del Asian Development Outlook 2014 Esta actualización del ADO 2014 realizada por el Banco Asiático para el Desarrollo revisa las perspectivas de crecimiento para los países asiáticos en desarrollo, que se mantienen estable. El producto interior bruto total se espera que crezca un 6,1% en 2014, el mismo que en el año anterior, con una

ligera revisión a la baja de la previsión del 6,2% respecto al ADO 2014 inicial. Las proyecciones de crecimiento se revisaron a la baja para el Asia Central, Asia Oriental y el Sudeste Asiático. Informació: adb.org La digitalización de las empresas chinas Hasta hace poco, la economía de Internet en China fue impulsada por el consumidor y no por el tejido empresarial. De hecho, el país es líder mundial en número de usuarios de Internet. Sin embargo, las empresas chinas se han quedado hasta ahora por detrás de Estados Unidos y otros países desarrollados en el uso de Internet para ejecutar estrategias en sus negocios. Informació: mckinsey.com

Selecció China Trade Laws & Regulations law.e-to-china.com Pàgina web que facilita l’accés a legislació mercantil de la Xina. China International Electronic Commerce Network en.ec.com.cn Portal sobre el comerç exterior xinès, així com les principals àrees d’inversió exterior. Inclou estadístiques de comerç exterior, inversions, producció, entre d’altres i noticies.

La economía China crece a su menor ritmo en los últimos 24 años La economía de China creció un 7,4 % en 2014, el incremento más bajo desde 1990, al generar un producto interior bruto (PIB) de 63,64 billones de yuanes (10,4 billones de dólares). Los datos oficiales de crecimiento se quedan una décima por debajo de lo que se había fijado como meta Pekín (7,5%) y confirma la tendencia a la ralentización de los últimos ejercicios, tras incrementos del 7,7% en 2013 y 2012, y del 9,3% en 2011. Informació: wsj.com elpais.com

Cobertura integral del 100% dels riscos Informa-te’n trucant a La Mútua dels Enginyers, telèfons 932 954 300 / 662 991 085, per fax al 933 100 638, o enviant un correu electrònic a l’adreça: xina@mutua-enginyers.com


BORSA DE TREBALL Director de operaciones con inglés. Empresa sector Juguetería. EL CANDIDATO REPORTANDO EL DIRECTOR GENERAL SE ENCARGARÁ DE: • • • • • • •

Gestión de los departamentos de Producción, Logística y Almacenes. Gestión de las fábricas externas ubicadas en China. Búsqueda de nuevas oportunidades en China (nuevas fábricas, productos, operaciones logísticas entre otros). Gestión del budget del departamento y máximo responsable con Dirección de nuevas inversiones. Control de costes e inversiones del departamento. Visión estratégica del departamento. Gestión de un equipo de 5-6 personas.

REQUISITOS DEL PUESTO: • • • • • • •

Candidato con estudios superiores. Muy valorable Ingeniería. Imprescindible inglés negociación. Imprescindible experiencia trabajando con mercado Asiático. 4-5 viajes anuales a China. Candidato con visión de negocio, estratégico con altas dotes de negociación. Orientación a resultados. Autónomo.

Contactar Michael Page

32 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ


Inspector industrial. Empresa de servicios • • • • •

Shanghai, China (China) Publicada el 05 de enero Salario no disponible Experiencia mínima: al menos 2 años Tipo de oferta: jornada completa

DESCRIPCIÓN Empresa de inspección de ámbito nacional e internacional, necesita incorporar para trabajos en China, un ingeniero para el Departamento de Inspección Industrial para realizar tareas de inspección. Trabajo principalmente en China, con viajes puntuales a otros lugares. • • • • • •

Tipo de industria de la oferta: otras actividades Categoría: Ingenieros y técnicos - Industrial Departamento: Inspeccion industrial Nivel: Empleado Personal a cargo: 0 Número de vacantes: 1

REQUISITOS • • • •

Estudios mínimos Ingeniero Técnico - Industrial Experiencia mínima: al menos 2 años Requisitos mínimos: - Experiencia de al menos 2 años. - Experiencia anterior en el campo de inspección. - Disponibilidad para estancias largas en extranjero.. - Alto nivel de Ingles.

Contactar InfoJobs

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 33


LINKS D’INTERÈS Centre d’Internacionalització Empresarial ACC1Ó www.acc10.cat

BARCELONA-SHANGHAI WOMEN BRIDGE www.bswomenb.com

Casa Àsia www.casaasia.es

CHINA IMPORT AND EXPORT FAIR. Canton Fair Online http://www.cantonfair.org.cn/en/

China International Machine Tool www.cimtshow.com

ACC10 Invest in Catalonia www.investincatalonia.com

ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior) www.icex.es

China Association for Science and Technology www.cast.org.cn

China Daily www.chinadaily.com.cn

ROCA JUNYENT Departament Asian Desk www.rocajunyent.com

Casa de España . Shanghai casaespanashanghai.com

Portal del Centre de Certificació de la Xina CQC: China Quality Certification Centre www.cqc.com.cn/english/index.htm

Sinalunya www.sinalunya.com Casal Català de Shanghai www.wix.com/casalshanghai/ccshanghai# Institut Confuci (Barcelona) www.confuciobarcelona.es China Yiwu International Machinery Industry Fair www.jixie-expo.com CHINE PLUS. La revue de presse www.chine-plus.com Federació de la Indústria de la Maquinària a la Xina jjw.mei.gov.cn/english/index.html cmif.mei.gov.cn CHINA BRIEFING. Magazine and Daily News Service www.china-briefing.com

34 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

Net-Craman http://www.en.net-craman.com/internacional_eng.html China – CSR MAP (Responsabilitat social corporativa) www.chinacsrmap.org/index_EN.asp Observatorio de la Política China www.politica-china.org Export to China www.e-to-china.com/ Centre europeu per a PIME’s www.eusmecentre.org.cn/


Amb el patrocini de:

Amb la col·laboració i el suport de:

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ | 35


NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya c/ Via Laietana 39 08003 Barcelona Tel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat

36 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // FEBRER - MARÇ


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.