Fulls dels Enginyers num 40 abril 2019

Page 1

COL·LEGI D’ENGINYERS INDUSTRIALS Neix la Comissió d’Igualtat, Tecnologia i Futur

FÒRUMS D’EMPRESES Enginyers Industrials de Catalunya, al costat dels joves enginyers

ENTREVISTA A PATRICK LAHEY President de l’empresa de submarins Triton

PÀG.10

PÀG.11

PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 40/ ABRIL 2019

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 TEMA DEL MES

Catalunya s’apunta a la lliga mundial dels videojocs

PÀG.06 // El sector local comença a fer-se un nom dins de la indústria mundial

dels videojocs, un mercat que l’any passat va moure 120.000 milions d’euros i que creix a un ritme del 10% anual gràcies al continu avenç d’internet i de la telefonia mòbil. Catalunya lidera, amb diferència, el sector dins de l’estat espanyol i és una de les regions capdavanteres en el conjunt d’Europa. La gran disponibilitat de talent i diversos casos empresarials d’èxit són els responsables d’aquesta bona marxa. En els darrers anys, ha emergit una important oferta formativa superior en aquest àmbit, fruit de la demanda existent per part d’estudiants que s’hi volien especialitzar. Es tracta d’un mercat molt jove, però en plena ebullició i amb un futur prometedor. Jugar no havia estat mai tan profitós. 

ANÀLISI // PÀG.02

“Les indústries necessiten un gestor energètic i esprémer les possibilitats del mercat per construir la seva cartera de costos de subministrament.” MANEL MUÑOZ. ENGINYER INDUSTRIAL

  MWC19

 MOBILITAT

Les cinc propostes més revolucionàries FGC ha multiplicat l’ús d’una xarxa del Mobile World Congress que va estar a punt de desaparèixer PÀG. 05 // Un total de 109.000 congressistes arribats de més de 200 països van passar pel recinte firal de l’Hospitalet durant el Mobile World Congress. A la fira, es van presentar les propostes més innovadores de les empreses que exposaven: mòbils plegables, una ambulància connectada per 5G al Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya, cotxes autònoms, robots que interactuen amb les persones... Un ventall d’innovacions reunides en una sola cita. 

PÀG. 09 // Poques infraestructures de transport públic estan tan espremudes a Catalunya com el Metro del Vallès. Les millores d’enginyeria portaran al límit de capacitat un sistema que, després de la dictadura, estava condemnat a mort. La xarxa de via estreta es volia suprimir, però avui és un dels puntals del creixement del transport públic a Barcelona. Passades quatre dècades des de la creació de l’empresa pública, els reptes són encara més grans. 

ANÀLISI // PÀG.03

“La gran diversitat d’indústries fa que es generin una gran varietat de residus. Segons la procedència i la tipologia, s’haurà de determinar el tipus de tractament.” NAIARA COMAS. TÈCNICA DEL DEPARTAMENT DE FOMENT DE LA RECOLLIDA SELECTIVA


OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 40

02

 Anàlisi

 Editorial

Catalunya destaca com a territori d’empreses, titulacions i incubadores de projectes relacionats amb el desenvolupament de software d’oci.

Bressol dels videojocs

N

o és gens estrany que Barcelona sigui la seu del Mobile World Congress. No és només l’atractiu com a ciutat el que atrau les inversions i converteix la capital catalana i la seva àrea d’influència en un hub tecnològic en expansió que, amb el pas dels anys, va consolidant-se com a terreny abonat de moltes start-ups. Moltes empreses emergents veuen la llum gràcies a professionals del país de totes les branques de l’enginyeria que, amb l’assessorament adequat, aconsegueixen el finançament necessari per arribar al mercat, l’últim escalafó. En el camp dels videojocs, i després de diversos productes d’èxit, el país cada cop ofereix una oferta formativa més especialitzada i dirigida a aquest àmbit en concret. De mica en mica, s’han anat consolidant estudis públics i privats on és possible que apareguin futurs creadors de bombes de popularitat com Candy Crash, un joc pensat per a dispositius de la firma King que s’ha instal·lat a Catalunya. Tecnologia i negoci s’agafen de la mà quan, fa un parell d’anys, Social Point, una empresa creada per dos exalumnes de la UPC, va ser comprada per la nord-americana Take-Two per valor de 230 milions d’euros. Queda clar, doncs, que el potencial és altíssim. I si a aquesta bona matèria primera hi afegim centres especialitzats en desenvolupar-la com un petit nadó en una incubadora, les possibilitats de reeixir es multipliquen. El programa d’incubació de videojocs GameBCN ha estat capaç de fer rendibles algunes empreses relacionades amb els videojocs amb molt poc temps. Segons ACCIÓ, Catalunya acollia, el 2016, 130 empreses del sector que facturaven 319 milions d’euros i donaven feina a gairebé 2.500 treballadors. En general, es tracta de companyies amb menys de deu anys de vida, que tenen menys de 50 treballadors i no passen de les cinc xifres de facturació. Dins de l’estat espanyol (que és el novè país del món pel que fa facturació en l’àmbit dels videojocs), Catalunya és líder indiscutible i registra la meitat del total del negoci. 

 Altaveu

PATRICK LAHEY, COFUNDADOR I PRESIDENT DE TRITON SUBMARINES

“La recerca és vital, explorar i descobrir solucions en les profunditats de l’oceà ha d’accelerar una gestió mediambiental més sostenible”.

MANEL MUÑOZ ALBARRACÍN Enginyer Industrial. Col·legiat COEIC núm. 10.849

L’autoconsum en el mercat elèctric, què hem de saber?

L

a indústria sap (pateix) com va canviant el mercat elèctric al llarg dels anys. Als inicis de la liberalització, els anys 1998 -99, les poquíssimes comercialitzadores oferien preus fixos per períodes als grans consumidors. En ple segle XXI, hi ha moltes més comercialitzadores (més de 200 llicències concedides pel Ministeri) i han aparegut formes de contractació que primen el binomi RISC-BENEFICI per optar a preus més competitius que els tradicionals preus fixos. D’altra banda, estem en plena transició energètica. Ho podem copsar diàriament a través de mitjans de comunicació, jornades, normatives i, sovint, en superficials articles sobre aquesta matèria. Tot això, posa els gestors energètics per davant de les indústries davant un nou repte. Cal que es formin i coneguin com aprofitar les eines que apareixen per fer front als costos energètics i, així, prendre decisions adequades per garantir la competitivitat de l’empresa a llarg termini. L’important, però, és que aquestes decisions s’han de prendre AVUI. En certa manera, el futur ja va arribar fa temps. Vivim un canvi de paradigma. Les indústries passen de ser actors passius d’un mercat elèctric (bastant deficient) a participar-hi de manera més activa. Per

tant, el cost de subministrament elèctric ja no és només una qüestió del mercat i de fer una negociació anual, sinó que exigeix més dels gestors de les empreses per poder millorar-ne el cost. Ja no es pot dir... és el mercat. Ara ens poden dir que no fem prou. De la mateixa manera que tota les empreses tenen un financer, ara les indústries necessiten un gestor energètic i esprémer les possibilitats del mercat per construir la seva pròpia cartera de costos de subministrament. Com fer-ho? Doncs en funció de la corba de càrrega i de com impacti la variació del cost elèctric en el preu del producte. Cal establir quin volum de consum interessa a preu fix a curt termini, indexat o fix a llarg termini. Aquest canvi en la compra d’electricitat (i també de gas) ens va portar a dissenyar el curs de Mercats energètics. I ara, donat l’auge que està tenint l’autoconsum industrial (en especial amb tecnologia fotovoltaica) hem dissenyat un curs específic de Mercat elèctric i autoconsum. En aquest curs s’assenten les bases per entendre el funcionament del mercat elèctric i donar pistes de com es pot construir aquest mix de preus per a diferents volums i diferents terminis, per després aprofundir en el mercat d’autoconsum fotovoltaic.

El cost de subministrament elèctric ja no és només una qüestió del mercat i de fer una negociació anual, sinó que exigeix més dels gestors de les empreses per poder millorar-ne el cost.

 Sonòmetre

La Unió Europea, al capdavant de la transició mundial cap a una economia sense carboni. Ho revelen les dades de l’Energy Outlook de 2019 que elabora BP i sosté que aquest lideratge es deu a les mesures que ha adoptat la UE de cara a l’any 2040, en què les renovables esdevindran la principal font d’energia primària i el 29% del mix energètic. En aquest escenari, està previst que les emissions de carboni al continent es reduiran un 36% respecte dels nivells registrats el 2017. L’informe també apunta una sèrie de qüestions clau com el possible impacte d’una escalada en les disputes comercials i les implicacions d’un ajust significatiu en la regulació dels plàstics.

Els processos productius milloren les propietats de les peces fabricades amb impressió 3D. Més enllà dels avantatges que suposa controlar en temps real la qualitat del procés productiu i disposar de sèries curtes a baix cost, els avenços científics també han aconseguit millorar les propietats mecàniques de les peces que s’obtenen. La fabricació additiva és un dels exponents de la indústria 4.0 i permet visionar-les en temps real en el període de producció. La noves tècniques permeten fabricar unitats de silicona, xapa d’acer o polímers. L’evolució ha incidit, principalment, en la rigidesa i la resistència dels materials mitjançant la injecció de fibres de reforç contínues.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Guillem Boira Catalunya Central: Salvador Arqué i Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras i German Palacín

AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Josep Canós Vicepresident 2n: Carles Sans Vicepresident 3r: Ginés Alarcón Secretari: Òscar Gimeno COEIC Degà: Josep Canós Vicedegà: Pere Palacín Secretari: Jordi Mas

AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Josep Canós, Laura Ivern, Raimon Miserachs i David Pérezdolz Coordinació: Mireia Curto Col·laboradors: Eva Díaz, Mireia Curto, Carles Claret, Lorena Farràs, Francesc Soler i Artur Zanón Publicitat: Neus Barbosa Disseny i maquetació: Anna Carrió i Àlex Franco

El preu del mercat de l’electricitat torna a augmentar un 24% el primer mes de l’any. El gener, el preu mitjà del mercat diari elèctric espanyol va ser de 62,0 €/MWh, segons l’últim baròmetre del mercat elèctric espanyol elaborat per l’Associació d’Empreses de Gran Consum d’Energia (AEGE). Un cost mitjà un 0,3% superior al de desembre de l’any passat. Considerant l’evolució del mercat diari i les cotitzacions dels preus futurs fins a finals d’any, el preu mitjà del mercat elèctric espanyol és de 59,5 €/MWh, la qual cosa implica un augment del 3,8% comparat amb el 2018. Si es confirma la previsió, aquest 2019 serà el segon any amb la mitjana de costos del mercat elèctric més cara des de 1998.

Edició i correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.


FULLS DELS ENGINYERS / 40

www.fullsdelsenginyers.cat

03

 Notícies

Respecte a les noves formes de contractació, sense la profunditat i detall que s’explica en la formació en mercats energètics, expliquem el funcionament del mercat spot (pool, OMIE), el de futurs (OMIP, OTC i altres), cobertures financeres i contractes PPA, que estan tant de moda. En la part d’autoconsum, íntimament lligat al mercat elèctric amb el qual competeix, destaquem els aspectes claus de la normativa vigent, expliquem les tramitacions associades, esmentem les tecnologies de mercat reals, donem unes regles simples d’aproximació de càlcul de la capacitat de generació d’una coberta o un terreny i, especialment, què hem de tenir present quan es reben ofertes d’enginyeries claus en mans de fotovoltaica. En el curs, presentem casos pràctics reals de càlcul d’estalvis en energia, costos i rendibilitats. No es tracta d’un curs tècnic, sinó de mercat, de costos i estalvis, i

que ha de permetre als assistents disposar de criteris per poder decidir a les seves empreses. El mercat elèctric espanyol ha demostrat amb freqüència les febleses i defectes de l’oferta que han sotmès la indústria a una volatilitat de preus exagerada. Ara podem fer-hi front, en part, coneixent, per una banda, el funcionament del mercat i, d’altra banda, la indústria pot ser productora de la seva pròpia energia, tal com va fer als seus inicis. Com diem, el futur ja és aquí i hi ha canvis importants en la manera de relacionar-nos amb els proveïdors energètics, aprofitem-ho.  10/04/2019 MERCAT ELÈCTRIC I AUTOCONSUM. QUÈ HEM DE SABER

Més informació a: formacio.eic.cat

 Anàlisi

NAIARA COMAS TORRES Tècnica del Departament de Foment de la Recollida Selectiva Àrea d’Economia Circular. Agència de Residus de Catalunya

Viatge a l’economia circular. La correcta gestió dels residus

V

ivim en una societat que, sembla que per fi, s’ha adonat de la necessitat de passar d’una economia lineal a una de circular. El canvi climàtic causat per la contaminació atmosfèrica, la invasió marina dels plàstics, la utilització desmesurada de combustibles i, en definitiva, la sobreexplotació dels nostres recursos han fet que la població respongui a una petició del planeta. Afortunadament, comencem a tenir una conscienciació més responsable. Diferents veus d’àmbits diversos hem dit PROU. PROU al consumisme irracional. PROU de comprar productes sobreenvasats. PROU de malgastar els nostres recursos. PROU de no entendre el nostre planeta. Ens adonem que hem de tenir en compte el cicle de vida del producte. A l’hora de dissenyar-lo, és essencial pensar que s’ha de poder aprofitar quan hagi esgotat la vida útil. L’hem de poder reutilitzar o, com a mínim, reciclar-lo. PROU de dissenys lineals. PROU d’eliminar incontroladament els recursos. PROU de compres irresponsables. PROU d’excuses. Les empreses lluiten per ser competitives econòmicament i aprofitar els recursos tant com sigui possible. Necessiten demostrar que són sostenibles per donar resposta a exigències mediambientals cada vegada més exigents. Dins d’aquest context, la correcta gestió dels residus és, com no podria ser d’una altra manera, totalment imprescindible. Imprescindible però complexa. La gran diversitat d’indústries fa que es generin una gran varietat de residus. Segons la procedència i la tipologia, s’haurà de determinar el tipus de tractament. És molt important codificar correctament un residu per assegurar-ne la correcta gestió, ja que, en alguns casos, poden ser altament contaminants. El Catàleg de Residus de Catalunya és una eina que té per finalitat indicar com actuar amb cada tipus de residu, de conformitat amb les directrius dictades des de la Unió Europea. Existeixen diferents figures que poden actuar com a operador d’un trasllat de residus. Totes tenen unes obligacions determinades segons la legislació, però no sempre tenen consciència de les conseqüències de ferne una gestió incorrecta. Hem de tenir clares les nostres responsabilitats i actuar conseqüentment o, malauradament, perdrem l’oportunitat de fer front als reptes marcats pel paquet d’economia circular que ha aprovat

recentment la Unió Europea. Durant molt temps, hem conviscut amb dos catàlegs de residus, amb la complexitat que això suposa, però, afortunadament, s’han unificat i ara tenim un únic catàleg: EL CATÀLEG CATALÀ DE RESIDUS. Les empreses generadores de residus i totes les figures que intervenen en la gestió han d’entendre que la unificació del catàleg comporta una harmonia en el procés. A més, fa de guia d’una trajectòria complexa, però imprescindible, cap a una economia circular, en què la

jerarquia de la gestió de residus es consolida com la peça clau que il·lumina aquesta transició. El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, entitat compromesa amb el desenvolupament professional dels enginyers, comparteix coneixement i ofereix formació en diferents àmbits, entre els quals hi ha la gestió dels residus industrials. En els cursos es dona suport a l’empresa per crear estratègies i actuacions de reducció de costos i millora ambiental, donant les eines necessàries per garantir la traçabilitat dels residus que genera i coneixements per gestionar-los correctament.  09/04/2019 GESTIÓ PRÀCTICA DELS RESIDUS INDUSTRIALS

Més informació a: formacio.eic.cat

LA GENERALITAT S’ADHEREIX A LA MARATÓ DE L’ESTALVI ENERGÈTIC El febrer passat, setze edificis corresponents a nou departaments — que van incloure oficines, el Museu Nacional d’Art de Catalunya o el CAP La Marina de Barcelona— van participar en la campanya de sensibilització i bones pràctiques en l’ús i el consum de l’energia en les administracions públiques. L’estalvi econòmic aconseguit es destina a activitats contra la pobresa energètica. En la 4a edició, sumant-hi les dependències gestionades per la Generalitat, hi van participar 126 edificis entre els quals hi havia instal·lacions de la Diputació de Barcelona i de deu ajuntaments. El càlcul de l’estalvi s’efectua recopilant el consum i les factures de cada edifici del mes de febrer dels tres anys anteriors.

UNA APP FA EL SEGUIMENT DE TRASTORNS MENTALS A PARTIR D’INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL És obra de la startup catalana FollowHealth i es va presentar a l’estand d’ACCIÓ, dins de l’espai Four Years From Now (4YFN) durant l’edició d’aquest any del Mobile World Congress. L’app recull indicadors com el moviment, les hores de son o la freqüència cardíaca i els combina amb preguntes diàries que respon el pacient a través dels sensors del mòbil i d’un dispositiu portable. El HumanITcare, que es troba en fase d’assajos clínics, processa la informació amb tecnologia machine learning que s’analitza i s’envia als psicòlegs o psiquiatres per fer el seguiment en temps real de persones que pateixen depressió, ansietat o alcoholisme.

EL BIM ES CONSOLIDA EN L’ÀMBIT DE L’ENGINYERIA INDUSTRIAL La Comissió de Construcció del Col·legi d’Enginyers Industrials va organitzar, amb la col·laboració del CAATEEB, l’European BIM Summit (EBS) Day, el 13 de febrer passat, en què es van visualitzar tres casos en els quals els abordaments a partir d’entorns BIM eren molt útils des del punt de vista de la gestió d’instal·lacions que s’encomana, cada dia més, a professionals de l’enginyeria. En l’obertura de l’acte van intervenir Jordi Gosalves, president del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona i Josep Canós, degà del Col·legi. Posteriorment, Ignasi Pérez Arnal, director de continguts de l’European BIM Summit, Albert Colomer, CEO de SJ12, i Razvan Gheorghiu, CEO d’A3D, van presentar els projectes que van servir d’exemple.


ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 40

04

 NOTÍCIES

Investigadors de la UPC, BASF i el Sincrotró ALBA proposen una metodologia per millorar la resistència del formigó

Ni el pitjor dels desastres naturals destruiria la xarxa elèctrica europea Un grup de científics de la Universitat d’Aarhus, Dinamarca, estudien els efectes del canvi climàtic als sistemes d’electricitat que depenen del clima mitjançant els quals han trobat una cara positiva en la futura perspectiva de la Terra. Tot i les conseqüències negatives, els llums seguiran encesos a països amb altes capacitats d’energia eòlica i solar. La investigació suggereix que aquests sistemes funcionaran tot i els climes històrics i futurs a Europa.

L’ L

a preparació de morter i formigó és un procés complex en el qual intervenen diferents reaccions químiques difícils de replicar. Les propietats del formigó milloren quan es redueix la quantitat d’aigua: la pasta de ciment té més densitat i, per tant, major resistència a la compressió i flexió, menor permeabilitat i major resistència a la intempèrie. A més, es redueix el canvi de volum d’assecat i humectació que minimitza l’esquerdament per contracció. No obstant això, quan es redueix el contingut d’aigua, el morter i el formigó es tornen més viscosos. Això redueix la capacitat de treba-

llar-lo i augmenta els problemes per col·locar-lo. Els superplastificants de policarboxilat (PCE) fan que el ciment sigui més fluid amb menys aigua. Així se’n millora substancialment la manejabilitat i es redueix la quantitat d’aigua a la pasta. Tot i això, els superplastificants de policarboxilat són molt sensibles a les argiles que pot contenir la sorra que es fa servir en la producció de morter i formigó. Per tant, és molt important comprendre la interacció entre els superplastificants de policarboxilat i les argiles per millorar el rendiment de mescles complexes. El comportament de la pasta fresca de ciment ha estat investi-

gat en la línia de llum NCD-SWEET del Sincrotró ALBA per part d’investigadors de l’empresa BASF, del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech i de la mateixa instal·lació. Aquesta investigació ha servit per desenvolupar una metodologia in situ que caracteritza adequadament la interacció entre el policarboxilat i les argiles. La metodologia anterior utilitzava la centrifugació i l’escalfament suau de les pastes, la qual cosa donava lloc a errors causats per la preparació de la mostra. La llum de sincrotró permet mesurar les pastes de ciment sense cap pas de preparació de la mostra. 

equip va desenvolupar models que prediuen la producció de turbines eòliques i panells solars per a tots els països europeus als escenaris més comuns d’escalfament global fins a l’any 2100. Per estudiar aquestes variacions climàtiques, els científics van seleccionar cinc mètriques clau: necessitat i capacitat elèctrica gestionable, beneficis de la transmissió elèctrica, benefici de l’emmagatzematge elèctric i variabilitat de la producció, i consum d’electricitat. Aquestes mètriques mesuren els aspectes més destacats d’un sistema d’electricitat pesat renovable a gran escala i són prou abstractes perquè l’equip pugui utilitzar-les per treure conclusions generals sense centrar-se en una combinació de tecnologia específica. Tot i els nous extrems climàtics que es preveuen futurament, l’estudi no va registrar grans diferències a les mètriques clau pels sistemes elèctrics renovables. Això

suggereix que, en un futur, els sistemes elèctrics basats en el clima històric haurien de funcionar de manera semblant en climes futurs, ja que els sistemes actuals s’estan dissenyant per suportar condicions extremes. L’equip també ha observat que la demanda europea de calefacció i refrigeració mitjançant electricitat disminuirà lleugerament a mesura que augmenti l’escalfament global, cosa que reduirà la producció d’energia eòlica i solar. No obstant això, la xarxa elèctrica europea encara necessita alguns ajustos per ser completament eficient, sobretot amb el sistema elèctric massiu interconnectat que abasta 24 països del centre del continent. El sistema necessitarà un impuls per transmetre de manera efectiva l’energia renovable entre les nacions. Si els humans no aconsegueixen suavitzar les onades de calor i les tempestes apocalíptiques que es prediuen, almenys sembla que serà possible tancar-nos a casa amb la temperatura sota control. 

La Facultat de Nàutica de Barcelona inaugura instal·lacions a la Nova Bocana del Port El centre vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha inaugurat instal·lacions de docència i de recerca, amb accés al mar a l'Espai Vela, ubicat a la Nova Bocana del Port de Barcelona. L'equipament inclou un moll amb tres punts d’amarratge, una esplanada amb capacitat per fins a set embarcacions, un pescant per hissar i arriar les embarcacions, i una zona d’aparcament.

L

a presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa; el vicerector de Política Científica de la UPC BarcelonaTech, Gabriel Bugeda, i el degà de la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB), Agustí Martín, van inaugurar les instal·lacions i van descobrir una placa commemorativa, en un acte inscrit en les activitats de celebració del 250è aniversari del centre docent. “La Facultat de Nàutica és un aliat estratègic del Port de Barcelona”, va afirmar Mercè Conesa. “La transferència de coneixement”, va afegir, “és fonamental per avançar. El nostre objectiu és treballar-hi conjuntament per créixer i participar en altres projectes”. Per part seva, el vicerector Gabriel Bugeda va agrair els esforços per recuperar espais, ja que, segons va subratllar, “els estudis no són només hores d’aula, sinó també

estar en contacte amb instal·lacions com aquestes per fer-hi pràctiques”. En la mateixa línia, el degà Agustí Martín va agrair al Port “la recuperació, per a l’FNB, d’un espai obert al mar i amb sales polivalents per a docència i recerca que serviran per fer pràctiques especialitzades”. A l’Espai Vela, construït pel Port de Barcelona a la Nova Bocana i que també acull la nova base provincial de la Creu Roja del Mar, l’FNB disposa de més de 250 metres quadrats per desenvolupar les activitats relacionades amb els graus en Nàutica i Transport Marítim, Enginyeria en Sistemes i Tecnologia Naval, i Tecnologies Marines, així com dels màsters universitaris en Nàutica i Gestió del Transport Marítim, Gestió i Operació d’Instal·lacions Energètiques Marítimes, i Enginyeria Naval i Oceànica. Les noves instal·lacions serviran, concretament, per a les pràctiques dels estudiants en as-

signatures com ara manteniment, electrònica, estabilitat i maniobra, equips electrònics d’ajuda a la navegació, mecànica i comunicacions, així com als tallers de nusos i veleria. Així, l’FNB recupera un espai que havia perdut successivament, primer arran del canvi d’usos del Port i després amb la remodelació dels molls de Marina Port Vell. En aquest edifici, que s’equiparà amb una estació meteorològica al terrat, la facultat allotja una aula amb capacitat per a 24 estudiants, despatxos i vestuaris, així com les diferents embarcacions, plataformes i materials que fa servir per a les activitats. INCENTIVAR LA CONSTRUCCIÓ D’EMBARCACIONS L’FNB preveu habilitar, en aquests mateixos espais, un taller-drassana tant per als treballs de veleria i cordam, com per a la construcció de

vaixells i maquetes fruit de projectes del personal docent i investigador com sorgits de treballs de final de grau i màster dels estudiants. Fomentar la construcció d’embarcacions és un dels àmbits que treballa la facultat des de fa temps. En aquest sentit, actualment, té dos projectes engegats. El primer se centra a recuperar el llaüt del Delta de l’Ebre, una embarcació típica de

la regió de la qual només es conserven dibuixos antics i antigues barques en mal estat. El segon projecte consisteix a dissenyar un sistema de propulsió híbrid per al llaüt mallorquí —embarcació tradicional de les Illes Balears per a la pesca d’arrossegament— amb panells solars a la coberta.  Segueix llegint l’article a www.fullsdelsenginyers.cat


FULLS DELS ENGINYERS / 40

www.fullsdelsenginyers.cat

05

 TECNOLOGIA

Mobile World Congress

Les cinc propostes més innovadores TEXT: MIREIA CURTO

NOUS SMARTPHONES PLEGABLES I AMB 5G Diverses empreses van mostrar dispositius plegables amb moltes més prestacions i una clara evolució respecte del primer mòbil d’aquestes característiques, presentat per Motorola l’any 1973, molt voluminós i que molts van condemnar al fracàs. Samsung, Huawei, Xiaomi, Oppo, ZTE i Núbia van ser les primeres marques a anunciar que exposarien un model d’aquest tipus en l’edició d’enguany. Alguns d’aquests productes, a més de plegables, són compatibles amb les noves i velocíssimes xarxes 5G.

OPERACIÓ TELEASSISTIDA AMB 5G El doctor Antonio de Lacy, cap del servei de Cirurgia Gastrointestinal de l’Hospital Clínic, va protagonitzar, des d’una sala del Mobile a l’Hospitalet de Llobregat, una operació teleassistida. A través d’un llapis tàctil en una tauleta, donava les ordres que rebien, immediatament i mitjançant una pantalla, les cirurgianes que eren al quiròfan d’última generació inaugurat recentment al centre de Barcelona. El tipus de connexió exhibida està pensada per a cirurgians que han d’actuar en centres petits, on han de fer tot tipus d’intervencions, o professionals amb poca experiència. Per això és necessari comptar, simplement, amb una antena 5G en tots dos espais i una mínima adequació tecnològica. El sistema permetrà a cirurgians especialistes fer de mentors, en temps real, de metges que es trobin en qualsevol lloc del món.

IDIOMES AMB INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL Un dispositiu de traducció simultània, a primer cop d’ull, sembla una mena de comandament a distància que ha de suprimir les barreres idiomàtiques. En aquesta edició del Mobile, la signatura holandesa Travis en va llançar una nova generació per a viatges i negocis. L’edició estàndard es renova amb una funció automàtica per traduir, només prement el botó central, i, alhora, parlar qualsevol dels dos idiomes seleccionats entre els més de 100 disponibles en funció travel o business.

MOBILITAT DEL FUTUR A més de mòbils, al MWC van confluir-hi altres tecnologies, una de les quals relacionada amb la mobilitat del futur. Espais com el Mobility Lab, ubicat al circuit Parcmotor Castellolí-Barcelona, va ser el banc de proves per al desenvolupament del vehicle connectat i autònom. També es van presentar solucions de connectivitat en l’entorn urbà, per a les comunicacions entre vehicles i mobiliari urbà (com ara els semàfors) o comunicacions entre vehicles d’emergència i la resta de de trànsit rodat. A banda, Seat va presentar un vehicle elèctric urbà i va provar, al costat de Telefónica, tres casos d’ús del vehicle connectat.

ROBOTS QUE ET CUIDEN Semblava que estaven en un futur molt llunyà, però els robots que ajuden a fer els deures als nens o que ensenyen anglès ja són una realitat. Aquests androides són capaços d’ajudar-nos amb les tasques de casa, monitoritzar la salut de les persones grans o entretenir-nos i informar-nos. Se’n van veure per tots els passadissos del MWC, pul·lulant i cridant l’atenció de tothom. L’empresa Taiwan Excellence va presentar el Kebbi, el Robelf i l’Smart Service Robot, tres androides equipats amb tecnologia de reconeixement facial i de veu, que són capaços d’establir converses i reconèixer, fins i tot, el nostre llenguatge corporal.


TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 40

06

 INDÚSTRIA DE L’ENTRETENIMENT

Catalunya compta també amb diversos casos empresarials d’èxit. Un dels més coneguts és el de Social Point.

Jugar no havia estat mai tan profitós

La disponibilitat de talent i diversos projectes de negoci reeixits han situat Catalunya al mapa mundial dels videojocs, un mercat que mou més de 120.000 milions d’euros i que s’espera que continuï creixent a un ritme del 10% fins al 2021. TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ

C

atalunya i, molt especialment, Barcelona s’han aconseguit fer un nom en el món dels videojocs, un mercat que l’any passat va moure uns 120.000 milions d’euros arreu del planeta i que s’espera que continuï creixent amb una taxa anual del 10% entre el 2017 i el 2021. L’avenç d’internet i de la telefonia mòbil ha propiciat que els jocs no siguin només una cosa d’infants. Els reis dels videojocs s’ubiquen a la regió Àsia-Pacífic (que acumula un 52% de la facturació) i als Estat Units (23%). Europa representa un minso 14,5% del mercat mundial. Però, dins del continent, Catalunya ocupa la segona posició en creació de llocs de treball, la tercera en nombre de projectes i la sisena en volum d’inversió, segons Inma Rodríguez, gerent d’Intelligència de Mercat de l’Agència

per a la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat (ACCIÓ). Dins de l’estat espanyol (que és el novè país del món pel que fa a facturació), Catalunya és líder indiscutible del sector i vehicula la meitat del total del negoci. La gran disponibilitat de talent i diversos casos empresarials d’èxit són els responsables de la bona marxa de les activitats relacionades amb els videojocs a casa nostra, un sector que ha estat construït des de sota. “Fa sis anys, no hi havia gairebé cap tipus de formació acadèmica relacionada amb els videojocs, ni a Catalunya ni a la resta de l’estat, fins que un grup d’estudiants d’informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) vam crear primer un postgrau, que va ser un èxit rotund, després un màster i, finalment, un grau”, explica Jesús Alonso, impulsor del Grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs

del Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia (CITM), adscrit a la UPC. Des de llavors, l’oferta acadèmica ha anat creixent. Alguns exemples són el Grau en Videojocs de la Universitat de Barcelona, el Grau en Aplicacions Interactives i Videojocs de la Universitat Pompeu Fabra, el Màster en Creació de Videojocs de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Màster en Creació Multimèdia i Jocs Seriosos de la Universitat Ramon Llull o el Màster Universitari en Software Lliure de la Universitat Oberta de Catalunya. “Gràcies a la important aposta per la formació, Catalunya disposa de personal qualificat i s’ha convertit en una regió molt atractiva que atreu talent internacional”, explica Inma Rodríguez. “El talent és, sens dubte, un dels grans valors del sector i una de les raons per les quals

moltes empreses aposten per Catalunya a l’hora d’establir les filials internacionals o bé invertir”, assenyala l’experta d’ACCIÓ. Rodríguez es refereix a casos

A l’Àsia-Pacífic són els reis dels videojocs. Acumulen la meitat de la facturació mundial, seguits dels EUA, amb una quarta part. com el de la multinacional King, famosa pel joc Candy Crush Saga i que té a Barcelona el seu hub per al sud d’Europa. O Scopely, que va obrir a la capital catalana

la primera seu fora dels Estats Units. Pel que fa a les inversions, la directiva d’ACCIÓ destaca l’aposta de la companyia ChartBoost, que ha ubicat l’oficina europea d’enginyeria a Barcelona. També hi ha diversos casos empresarials d’èxit amb segell local. Un dels més coneguts és el de Social Point, una empresa creada per dos exalumnes de la UPC que, fa un parell d’anys, va ser comprada per la nord-americana Take-Two per 230 milions d’euros. Novarama i Digital Legends són altres exemples de firmes veteranes desenvolupadores de videojocs made in Catalonia que han sabut fer-se un lloc en un mercat totalment internacionalitzat. Es tracta d’un mercat molt viu, que es troba en plena ebullició. Any rere any, neixen noves empreses, amb nous videojocs, alguns dels quals molt prometedors. És el cas de Nomada Studio i el seu joc GRIS. “Als dos dies de


FULLS DELS ENGINYERS / 40

L’ecosistema empresarial català és molt jove i atomitzat, i la facturació es concentra en mans de poques empreses.

Catalunya compta també amb diversos casos empresarials d’èxit, un dels més coneguts és el de Social Point, una empresa creada per dos exalumnes de la UPC. llançar-lo, ja havien recuperat la inversió inicial”, assegura Òscar Sahun, coordinador del programa d’incubació de videojocs GameBCN. No gaires empreses poden dir que han aconseguit ser rendibles en tan poc temps! Per la seva part, Jesús Alonso posa el cas d’Altered Matter i el joc Et-

www.fullsdelsenginyers.cat

07

herborn. Malgrat que encara no ha sortit al mercat “ja ha obtingut molts premis i reconeixements”. Etherborn va ser incubat a GameBCN, igual que Aragami, de Lince Works, del qual s’han venut més de mig milió de còpies. A Catalunya, l’any 2016 (últim any amb dades disponibles), hi havia 130 empreses en el sector dels videojocs que facturaven 319 milions d’euros i donaven feina a gairebé 2.500 treballadors, segons ACCIÓ. Són majoritàriament companyies amb menys de 10 anys de vida, que tenen menys de 50 treballadors i, en bona part, no passen de les cinc xifres de facturació. És a dir, es tracta d’un ecosistema empresarial molt jove i atomitzat, en què poques empreses concentren bona part de la facturació. L’estudi La producció de videojocs a Catalunya, de l’Observatori de la Producció Audiovisual (OPA) alerta de l’existència d’ombres i dificultats, però conclou que el sector està en plena expansió al nostre país. En concret, l’informe sosté que hi ha qui veu “excessiva atomització i un àmbit poblat per massa estudis amateurs, sense coneixements empresarials i que acaben tenint una vida curta per la dificultat de trobar el finançament necessari”. Com a coordinador de GameBCN, Òscar Sahun també opina que hi ha una “manca de formació en negocis entre els emprenedors. Per culpa d’això, molts projectes i startups no se n’acaben de sortir o bé no creixen”. L’estudi de l’OPA aporta també el punt de vista dels que opinen que “un teixit de petites empreses molt connectades entre si pot facilitar l’emergència d’empreses importants en un futur”. Alhora, l’informe apunta que, segons alguns dels entrevistats,

“la saturació del mercat porta a una forta competitivitat i a una selecció natural. Quan el sector s’estabilitzi, serà més fort”. De moment, tot plegat, porta a una situació laboral precària, segons l’OPA. Finalment, també cal esmentar el desequilibri de gènere: només un 17% dels professionals contractats al sector a Espanya són dones, una situació que, lamentablement, també es dona en les carreres científiques i tecnològiques com les enginyeries. A totes aquestes realitats s’hi ha de sumar “l’impacte que, properament, tindran els graduats de l’oferta formativa superior en videojocs que ha sorgit els darrers anys”, adverteix l’OPA. “Si bé, per una banda, els estudis actuals es podran nodrir amb joves amb un alt nivell formatiu en aquest camp, també es podria incrementar l’atomització del sector. La continuïtat i el reforçament d’aquest ecosistema català (educació, inversió i empreses) serà un aspecte essencial pel futur del sector al nostre país”. El joc està més viu que mai. 

GAMEBCN, LA INCUBADORA DELS VIDEOJOCS Amb l’objectiu d’impulsar la indústria catalana dels videojocs tot ajudant els estudis més petits, l’any 2014 va néixer el programa d’incubació GameBCN. Se n’han dut a terme tres edicions i acaba de començar la quarta, que compta amb la participació de cinc projectes i està patrocinada per l’empresa emergent originària de Catalunya Social Point. GameBCN és una iniciativa promoguda per l’Institut Català de les Empreses Culturals (Generalitat), l’Institut de Cultura de Barcelona (Ajuntament de Barcelona) i la consultoria d’innovació oberta Península. Lince Works i Altered Matter són dues empreses emergents d’èxit incubades dins del mateix programa.

MERCAT DELS VIDEOJOCS AL MÓN IC ÀSIA-PACÍF

53%

ESTATS UNITS

23%

EUROPA

14%

8 1 0 200 MILIONS €

120.

0


1

FULLS DELS ENGINYERS / 40

08

 MOTOR

Formula Student, el pont per arribar a la Fórmula 1 La Formula Student és una competició on els estudiants d’enginyeria de tot el món competeixen en el disseny, desenvolupament, construcció i conducció d’un automòbil de competició, és a dir, d’un monoplaça. En la Jornada que Enginyers Industrials de Catalunya va organitzar, el dilluns 25 de febrer passat, amb la col·laboració de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i la Sociedad de Técnicos de Automoción (STA) es van exposar les principals novetats en la normativa tècnica de la Fórmula 1 d’aquesta temporada i se’n va mostrar el costat més humà amb el testimoni d’enginyers i enginyeres que hi treballen o hi han treballat.

L

TEXT: MIREIA CURTO president de la STA. La Formula Student Spain, va afegir, aquest any, “celebra 10 anys d’història i amb molt bones xifres: més de 2.800 participants, 260 voluntaris i més de 294 equips”. La benvinguda de la jornada va ser a càrrec del degà dels Enginyers Industrials de Catalunya, Josep Canós, la directora de l’ETSEIB, Neus Cònsul, i el president de la STA, Carles Grasas. “Possiblement, treballar en vehicles és una de les oportunitats industri-

als més importants per desenvolupar el caràcter multidisciplinari dels enginyers i enginyeres industrials i la tecnologia”, va assenyalar Cónsul. Per Canós, “els enginyers i enginyeres són afortunats d’estudiar una carrera fantàstica que els ofereix desenvolupar projectes diferents. I, en tot el que succeeixi, el Col·legi estarà al seu costat”. 

XAVIER BALLESTA Aerodinamicista Sènior a Williams Racing

ALBERTO HERNÁNDEZ Vehicle Performance Engineer a Renault F1 Team

“Hi ha mil maneres d’accedir a la F1, però ser al Regne Unit hi ajuda, ja sigui estudiant o treballant en el sector de l’automoció o motorsport. La Formula Student dona un plus de qualitat al candidat. S’aprenen valors com l’esforç, la dedicació i el treball en equip. La passió, però, ha de venir de sèrie.”

“A banda de perseverança, passió i una mica de sort, crec que és important tenir una idea del que es vol fer dins l’equip i aconseguir experiència fentho. En el meu cas, va ser a través de la Formula Student, que et submergeix en l’entorn del motorsport, en la qual vaig aprendre i trobar el meu camí.”

DAVID LÓPEZ ALMIRALL Vehicle Dynamics Engineer a McLaren Racing Formula 1

MARC OLLÉ Performance engineer a Williams Racing

ALBERT ILLERA Responsable Correlació Aerodinàmica a McLaren Honda F1

“Hi ha moltes maneres d’arribar a la F1, ja sigui estudiant una carrera d’enginyeria mecànica, informàtica, aeroespacial, etc. però, com més preparat s’estigui, millor. És recomanable cursar un màster o un doctorat. Participar en un equip de Formula Student t’obre molt més les portes perquè et proporciona part dels coneixements bàsics per treballar en el món de la F1.”

“Arribar a la F1 no té una via única. Un bon exemple clar és el que es va viure a la jornada de catalans a la Fórmula 1. No hi ha un camí millor o més fàcil que un altre. Tots són igual de vàlids. Tot i així, si que és cert que participar a la Formula Student dona un tret diferencial.”

“Si analitzes els perfils de les persones que estan treballant actualment a la Fórmula 1, les trajectòries són molt diferents. Evidentment, la Formula Student és una manera de generar el coneixement, entendre’n el know how i veure quines connexions permeten poder treballar-hi.”

a Formula Student és un projecte educatiu que permet als alumnes viure una experiència real, preparar-los per a la carrera professional i posar en pràctica els seus coneixements. “Més de 850 universitats tenen equips que participen a la Formula Student. Aporta experiència, treball en equip i és un accés ràpid al sector de l’automoció”, va explicar Robert López, vice-

ELS ENGINYERS CONVIDATS ENS EXPLIQUEN QUINA HA ESTAT LA SEVA MANERA D’ARRIBAR A LA F1


FULLS DELS ENGINYERS / 40

www.fullsdelsenginyers.cat

09

 MOBILITAT

FGC, un aniversari per seguir creixent

Poques infraestructures de transport públic estan tan espremudes a Catalunya com el Metro del Vallès, que és avui l’estandard de qualitat i de confiança que Ferrocarrils de la Generalitat, la companyia que gestiona la xarxa, creu que s’ha d’estendre a la resta de les Rodalies. Les millores d’enginyeria portaran al límit de capacitat un sistema que, després de la dictadura, estava condemnat a mort. Passades quatre dècades des de la creació de l’empresa pública, els reptes són encara superiors. TEXT: ARTUR ZANÓN l’enginyer Carles Casas, responsable de Planificació Estratègica i Prospectiva de FGC. Van reconstruir les vies i les instal·lacions, amb estacions noves, com la del campus de la Universitat Autònoma, i van modernitzar la resta; van soterrar el trajecte de Terrassa; van instal·lar un centre de control de trànsit centralitzat a Sarrià, i van contractar el sistema d’ATP (automatic train protection) per millorar-ne la seguretat. La urgència era encara superior en els ramals de Manresa i d’Igualada, especialment en aquest últim. El soterrament entre Cornellà i Barcelona, la compatibilització de la línia amb el trànsit de mercaderies cap al Port de Barcelona i la reconstrucció dels ponts van ser altres mesures que es van adoptar. També es van adquirir nous combois: 20 unitats de la sèrie 111 per a la xarxa que va entre Barcelona i el Vallès i 10 més de la sèrie 211 per a la que

Mapa del Metro del Vallès, recentment ampliat.

L

a xarxa va estar a punt de desaparèixer al final de la dictadura, però avui és un dels puntals del creixement del transport públic a Barcelona. Tant és així, que l’any passat va moure 87,2 milions de persones i la possible saturació del servei ha posat en alerta els seus responsables. Es tracta de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), empresa pública que compleix 40 anys des de la seva constitució, el 5 de setembre del 1979. La companyia va néixer per assumir les vies ferroviàries estretes de Catalunya. Va ser el 1863 —15 anys després de l’estrena de la línia entre Barcelona i Mataró— quan es va posar en servei la primera: el tren de Sarrià. El 1865 es

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

va inaugurar la línia entre Manresa i Berga, i es van començar a estendre els carrilets pel Vallès, el Baix Llobregat, l’Anoia i el Bages, fonamentalment. Les dues companyies que explotaven els serveis ho feien d’una manera bastant eficient. Als anys 50, es va modernitzar la xarxa. Aquests esforços es van aturar aviat i, al cap de 20 anys, la falta d’inversions va degradar el servei fins al punt de tancar el tram entre Manresa i Guardiola de Berguedà. La resta de la xarxa es va transferir el 1977 a la societat estatal Feve, que va planificar la clausura de les seccions entre Martorell i Igualada, Martorell i Manresa, i L’Hospitalet del Llobregat i la Plaça d’Espanya a Barcelona. Entre els dubtes sobre el seu futur, la

Generalitat, restablerta el 1977, va rebre’n el traspàs el 28 de juliol del 1978. Dignificar-ne l’estat va requerir quantioses inversions a partir dels anys 80, que van permetre passar “d’un ferrocarril vell i decrèpit, amenaçat de tancament per les estructures de l’Estat, a un sistema de transport públic, modern i eficaç, capdavanter amb molts aspectes de gestió i tecnologia”, explica el president de la Comissió de Mobilitat i Transports del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Josep Maria Rovira. Davant la situació heretada, “potser el més rellevant no van ser les actuacions concretes, sinó la planificació i seqüenciació que se’n va fer: es va traçar un mapa de ruta per realitzar les actuacions per ordre de prioritat”, explica

Josep M. Rovira: “Els reptes són dos: la digitalització del servei i dur a terme l’ampliació de línies”. va del Llobregat a l’Anoia, a més de tres locomotores i nous vagons per a mercaderies. La xarxa es va repensar als anys 90 amb la introducció d’un servei similar al metro. Es passava, a la pràctica, d’un funcionament per horaris a un altre de freqüència de pas. Per donar més oferta es van comprar 63 nous trens de les sèries 112 i 213 i es van construir els nous tallers i el

centre operatiu a Rubí, en què es controla tota la xarxa. Dos fets han marcat els darrers 20 anys de la companyia: la integració tarifària, que va disparar la demanda, i les ampliacions de la xarxa a Terrassa i Sabadell, que van requerir una inversió superior a 800 milions d’euros. Ferrocarrils és una companyia diversificada. També gestiona el tren entre Lleida i La Pobla de Segur, el funicular de Vallvidrera, els cremalleres de Montserrat i Núria, i d’estacions d’esquí com La Molina i Vallter 2000, a més de ferrocarrils turístics, com el del Ciment (a l’Alt Llobregat, amb vies d’un ample de només 600 mm). Segons Rovira, els reptes de FGC ara són dos: “La digitalització del servei, tot incorporant nous sistemes de gestió i d’informació al viatger, i dur a terme l’ampliació de línies”. La companyia que presideix Ricard Font té plans per guanyar capacitat. Un és la construcció d’un segon túnel que comuniqui Barcelona i el Vallès, que permetria passar de 70 milions de viatgers anuals a 140 milions. L’altre projecte, potser el més imminent, afectarà la línia Llobregat-Anoia amb el perllongament de l’L8 entre Plaça d’Espanya i Gràcia. “En aquesta línia, encara tenim marge, ja que comptem amb la possibilitat de fer circular trens més llargs i, amb la prolongació fins a Gràcia, podem optimitzar el sistema de senyalització per incrementar, si la demanda ho justifica, la freqüència“, apunta Casas. Però FGC té altres projectes en previsió, com el tramvia entre Salou i Tarragona un cop es desmuntin les vies d’ample ibèric després que s’obri la variant Tarragona-Vandellòs, el control de les operacions de la llançadora ferroviària entre Sants i El Prat, i la construcció de serveis d’alta velocitat entre Catalunya i Occitània. 


AEIC/COEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 40

10

 AEIC/COEIC: Aqueiciósta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

Enginyers Industrials de Catalunya crea la Comissió d’Igualtat, Tecnologia i Futur

L

a Junta de Govern de l’Associació/Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya del passat 25 de febrer va acordar la creació de la seva primera Comissió d’Igualtat, Tecnologia i Futur, “amb la voluntat d’incloure aquests conceptes de manera transversal dins del col·lectiu de l’enginyeria”, segons explica la presidenta Mireia Furriol, Partner Alliance Manager per a Impressió de Gran Format d’HP Inc. Furriol és enginyera industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i PDD en Business Management per l’IESE. Fa vint anys que treballa a la multinacional Hewlett Packard (HP), on ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat. És una enginyera d’èxit a qui agrada presentar-se com a “dona i mare que gaudeix de la família, dels amics, dels hobbies i de la professió”. La nova comissió està formada per dones enginyeres membres de la Junta de Govern, amb la participació del president Jordi Renom, el degà Josep Canós i el

de vocacions STEM i fer tasques d’assessorament i mentoria enfocades als primers anys de la vida laboral de les enginyeres per ajudar-les a trencar el sostre de vidre. Els objectius de la Comissió es veuen reforçats amb la recent publicació, l’1 de març, del Reial Decret Llei 6/2019 sobre mesures urgents per garantir la igualtat de tractament i oportunitats entre homes i dones en l’ocupació i per l’eliminació de tota discriminació, directa o indirecta. 

Mireia Furriol, Partner Alliance Manager per a Impressió de Gran Format d’HP Inc, en serà la presidenta.

director general Pere Homs. “Cal que el millor talent de la societat es posi a treballar en la tecnologia”, explica Furriol, “per ajudar a aportar solucions als problemes i reptes socials que tenim plantejats de cara al futur.” La Comissió d’Igualtat, Tecnologia i Futur s’ha marcat, inicialment, com a objectius: defi-

nir i implementar el decàleg de bones pràctiques de la igualtat dins d’Enginyers Industrials de Catalunya i fer un mapa de totes les actuacions que s’estan desenvolupant en els camps de la igualtat i la tecnologia per aportar valor com a entitat de professionals de l’enginyeria. També es vol treballar en la promoció

La Comissió té com a objectiu fer un mapa de totes les actuacions que s’estan desenvolupant en els camps de la igualtat i la tecnologia per aportar valor com a entitat de professionals de l’enginyeria.


FULLS DELS DELS ENGINYERS ENGINYERS // 01 40 FULLS

11 02

www.fullsdelsenginyers.cat

 Fòrums d’Empreses

Els espais NEXE ajuden a assolir l’èxit professional dels joves enginyers

E

ls Enginyers Industrials de Catalunya, a través dels NEXE (espais de relació entre el món universitari i l’empresarial) han estat presents en els fòrums d’empreses que han tingut lloc al llarg dels mesos de març, abril i maig a les diferents escoles d’enginyeria del país. Segons Laura Pérez, responsable dels NEXE a l’ETSEIB de Barcelona, “volem acompanyar els estudiants en un moment clau: l’inici de la seva trajectòria professional”, Els fòrums d’empreses són espais de trobada entre els estudiants dels darrers cursos d’enginyeria, que són a les portes d’iniciar la trajectòria professional, i les empreses dels diferents sectors, que els presenten el seu projecte de futur. En totes

aquestes trobades, els espais NEXE han estat al costat dels joves per aconsellar-los i oferir-los un assessorament que els ajudi a assolir l’èxit professional des del moment d’iniciar el camí en el món empresarial. De fet, és en aquestes etapes inicials de la carrera professional que els futurs enginyers han de prendre decisions respecte al sector d’activitat, el tipus d’organització, la funció dins de l’empresa... En aquest marc, els NEXE són una eina molt útil per garantir l’encaix dels estudiants formats a les diferents escoles d’enginyeria de Catalunya al teixit industrial del país. Uns joves que, d’entrada, ja solen tenir un alt grau d’inserció laboral. Als espais NEXE, els associats troben: • Una borsa de treball exclusiva

amb més de 1.000 ofertes filtrades en funció del nivell retributiu i d’aspectes qualitatius. • Una orientació professional personalitzada, tant en la modalitat presencial com en línia. • Una àmplia oferta de formació contínua, pràctica, orientada a l’aplicació immediata i de fàcil transferència als llocs de treball disponibles en els diferents àmbits de l’enginyeria. “La presència d’Enginyers Industrials de Catalunya als diferents fòrums d’empresa, donant suport als joves enginyers a través dels NEXE i dels serveis orientats a impulsar-ne la carrera professional, ens ajuda a entendre les inquietuds i necessitats dels estudiants”, destaca Núria Español, responsable del NEXE a l’ESEIAAT de Terrassa. 

 AEIC/COEIC

Tota la informació sobre formació dels Enginyers Industrials de Catalunya a http://formacio.eic.cat

CONSULTA LA TOTALITAT DELS 66 CURSOS PROGRAMATS UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA BIM: Especialització en Autodesk® Revit® MEP 2019 01/04/2019 · Enginyeria 20h Planificació i control de projectes amb MS-Project 01/04/2019 · Enginyeria · 12h Aspectes tècnics de seguretat de màquines 02/04/2019 · Seguretat i medi ambient · 8h Compliance: prevenció de delictes i gestió del frau 02/04/2019 · Telecomunicacions · 7h Fractologia, contribució a l’anàlisi de falles 02/04/2019 · Enginyeria · 8h Intel·ligència artificial. Aplicacions per al món de l’empresa 03/04/2019 · Indústria 4.0 · 8h Validació d’una idea 04/04/2019 · Gestió i habilitats directives · 8h

Lean Management. TOYOTA KATA 08/04/2019 · Operacions · 8h Arduino i Raspberry Pi Microcontroladors d’ús professional 09/04/2019 · Indústria 4.0 · 8h Gestió pràctica dels residus industrials 09/04/2019 · Seguretat i medi ambient · 8h Mercat elèctric i autoconsum. Què hem de saber 10/04/2019 · Energia · 5h Aerotèrmia com alternativa a les instal·lacions solars tèrmiques 11/04/2019 · Energia · 5h Lideratge transversal. Influència sense poder jeràrquic 11/04/2019 · Gestió i habilitats directives · 8h Indústria 4.0. Com abordar els reptes de la digitalització empresarial 30/04/2019 · Indústria 4.0 · 52h

10 claus per millorar la productivitat personal i professional 04/04/2019 · Gestió i habilitats · 8h

ECONOMIA CIRCULAR: RESIDUS, ENERGIA I SOSTENIBILITAT

Seguretat i Medi Ambient Curs d’especialització 26/04/2019 150h + visites tècniques

Subscriu-te a la

NEWSLETTER a www.fullsdelsenginyers.cat

i accedeix a tots els continguts


ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 40

12

TEXT: FRANCESC SOLER

“A Catalunya hi ha autèntics talents mundials de l’enginyeria” PATRICK LAHEY va començar a fer immersions l’any 1975 i acredita més de 30 anys d’experiència submarina. Durant la seva carrera, ha participat en el disseny, l’enginyeria, la fabricació, i els assajos i proves de nombroses naus que inclouen una cinquantena de submergibles tripulats. És cofundador i president de Triton Submarines i ha supervisat la creació de bucs tripulats que ofereixen una visió excepcional del fons marí, senzills de fer navegar, segurs i fàcils de mantenir.

dels cinc oceans del món. Construir un submergible per suportar les fortes pressions que s’experimenten al voltant d’onze quilòmetres de profunditat requereix enginyeria de primer nivell. Gutmar ha estat capaç de crear components amb la precisió, la tolerància i la qualitat necessàries a un ritme

“Som responsables d’entregar embarcacions segures i fiables que operin a qualsevol profunditat”. que no poden assumir altres empreses del món. Quan, de manera molt generosa, ens van convidar a compartir espai a les seves installacions a Sant Cugat, de seguida vam dir que sí. Hem comptat amb el suport de la gerència, l’habilitat i la perícia dels empleats i, a més, hem pogut disposar d’equips i instal·lacions de primera. Aquests han estat factors clau per consolidar la presència de Triton a Europa, Àfrica i el Pròxim Orient. Ara comptem amb un banc de proves complet dins de les instal·lacions de Gutmar, amb la càmera hiperbàrica més gran d’Europa Occidental. Un espai capaç de recrear les condicions de profunditat completa de l’oceà. També estem 14:26 treballant amb una planta d’aco-

blament que produirà, juntament amb altres models, el projecte Neptune, d’ultraluxe, que constitueix la base de la nostra col·laboració amb Aston Martin. Triton s’encarrega dels aspectes tècnics i funcionals com la immersió, mentre que Aston Martin treballa en el disseny, la selecció de materials i les solucions artesanals de decoració. A nivell tècnic, què és el més rellevant d’aquestes naus? El Triton Project Neptune d’Aston Martin és, sens dubte, el submergible privat més luxós i de perfil més alt del món. El repte més significatiu abans de passar a l’etapa de producció ha estat la selecció de proveïdors. Havien de ser empreses que ens proporcionessin components que complissin les exigències establertes per part de totes dues empreses. Estic content d’anunciar que, en la majoria de casos, hem trobat empreses de Catalunya que han complert els requisits que posàvem. Descobrir les capacitats tècniques i l’enfocament innovador de les empreses catalanes m’ha obert els ulls. A Catalunya hi ha autèntics talents mundials de l’enginyeria. El Neptune pot assolir profunditats de 500 metres en un rang de 12 hores. Quins reptes han afrontat els enginyers per aconseguir-ho? El projecte es basa en l’actual Triton 1.650/3 LP. Havíem desenvolupat moltes tècniques abans d’implicar-nos en la idea d’Aston Martin. La nostra col·laboració, però, ha enriquit el producte en camps com el disseny, l’estètica i

el rendiment. En tot cas, som responsables d’entregar embarcacions segures i fiables que operin a qualsevol profunditat. Tots els nostres models estan equipats amb tecnologia patentada amb les òptiques més resistents, clares i eficients del món; incorporen l’última tecnologia de bateries LiFePo4, i inclouen suport vital addicional de tres dies per a tots els ocupants. Li agraden els reptes… El Triton 36.000/2 Hadal Exploration System té la missió de viatjar a les parts més profundes de cada un dels cinc oceans del món? Els reptes són el que vivim i respirem. El Triton 36.000/2, Hadal Exploration System and Five Deeps Expedition és, sens dubte,

“Les principals iniciatives d’investigació mediambiental a nivell marí utilitzen els nostres submergibles”. un repte per superar tots els dels altres! Fa tres anys, un senyor a qui també agraden els reptes ens va posar a prova. Ens va demanar que construíssim un vehicle submarí amb una plataforma que li permetés submergir-se fins al punt més profund de tots cinc oceans. Una fita inèdita. Mirem

el repte amb perspectiva... 4.000 persones han pujat l’Everest, 220 astronautes han visitat l’Estació Espacial Internacional, i 12 persones han caminat per la Lluna. Però ningú s’ha submergit fins al més fons dels oceans. A finals de desembre, vam aconseguir fer la primera immersió del programa. Una expedició pionera al punt més profund de tot l’oceà Atlàntic, a 8.376 metres en aigües de Puerto Rico. Això és molt avall! Durant aquest any, n’hi ha quatre més de previstes. Arribar fins a aquest punt ha requerit la coordinació de l’experiència i la dedicació de centenars de persones i 180 empreses de 30 països. Hem recuperat un vaixell d’investigació de la marina dels Estats Units per a missions científiques i d’expedició, hem dissenyat el submergible i hem construït el sistema d’exploració oceànica més avançat de la història. Tot un repte! Quin somni li agradaria que fos real? El repte de futur més important no és només de Triton, sinó de tot el món. La recerca és vital, explorar i descobrir solucions en les profunditats de l’oceà ha d’accelerar una gestió mediambiental més sostenible. Les principals iniciatives d’investigació mediambiental a nivell marí com Ocean X, Nekton Mission o el projecte Baseline utilitzen els nostres submergibles. Tenim clients influents que busquen solucions per crear canvis importants en pro de la sostenibilitat. Contribuir a aquest esforç amb submergibles segurs i fiables ens proporciona grans satisfaccions. 

Muntaner 239, 1C 08021 Barcelona C

T. 93 200 93 39

TOTES LES ESPECIALITATS

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

SERVEIS INCLOSOS PER COL·LEGIATS/DES I FAMILIARS

• Neteja dental anual • Visites • Revisions • Visites d'urgències • Rx intraorals

ESPECIALISTES EN TOTES LES BRANQUES ODONTOLÒGIQUES. PIONERS EN IMPLANTS DE ZIRCONI I ODONTOLOGIA HOLÍSTICA I KINESIOLÒGICA.

Indústria 7, Principal 08037 Barcelona

T. 93 458 45 99 info@mirave.es www.mirave.es

La resta de serveis i tractaments, tenen tots els avantatges d’una pòlissa Dental Familiar tant per als Col·legiats/des, com per als familiars que convisquin amb ells/es. Acreditació: carnet col·legial de l’EIC. E08031263

T

riton Submarines té una llarga experiència en el disseny i la construcció de submarins. Què va fer que s’interessés en aquest sector? Des que era petit, tinc passió pels oceans. Fent immersions comercials, fa tres dècades que observo realitats submarines. Durant aquest temps, he gaudit d’una variada gamma d’experiències arreu del món participant en projectes dins de submarins. Sóc un dels primers set pilots de submergibles certificats per la Guàrdia Costanera del Estats Units. Des que em vaig especialitzar en el sector, he participat en el disseny, la manufactura i les proves d’una cinquantena de naus submarines. El meu soci i jo vam fundar Triton Submarines el 2006, a Vero Beach, Florida. Els primers anys, vam assumir molts reptes. Avui dia, l’empresa està reconeguda mundialment pels dissenys, la producció i l’operativa de submergibles nàutics diversos com iots, creuers i embarcacions recreatives. Ha visitat Sant Cugat del Vallès, on l’empresa catalana Gutmar, especialitzada en enginyeria de precisió, manufacturarà components per als submarins que heu dissenyat conjuntament amb la luxosa firma Aston Martin. Per què heu decidit fer-los aquí? La relació amb Gutmar va començar durant el desenvolupament del sistema d’exploració Triton Hadal per a l’expedició Five Deeps, una recerca pionera per Drmirvae_faldo.pdf 1 15/1/16 poder visitar el punt més profund


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.