Fulls dels Enginyers núm. 43 Juliol 2019 by Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

COMISSIÓ INDÚSTRIA 4.0 Alternative Energy Innovations rep el Premi Indústria 4.0

JORNADA Nova normativa i desenvolupament efectiu de l’autoconsum elèctric

ENTREVISTA A MARTÍ PASCUAL Cap del projecte de bateries de BMW

PÀG. 10

PÀG. 11

PÀG. 12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 43/ JULIOL 2019

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

 TEMA DEL MES

El sector de l’automoció posa rumb al vehicle del futur PÀG.06 // La indústria de l’automoció està vivint una profunda transformació.

La implantació dels nous avenços tecnològics i de les tendències en mobilitat obliguen a les empreses del sector a redoblar esforços en inversió i a buscar aliances per fer front als nombrosos reptes que es presenten. Emprenen un viatge cap al vehicle del futur, que serà autònom, elèctric, compartit i connectat. Hi ha qui parla d’una transformació sense precedents que podria acabar amb el 75% de les empreses del sector catalanes si no saben adaptar-se al nou escenari. Les fàbriques d’Europa podrien passar de produir el 15% dels vehicles mundials a només el 5% d’aquí a l’any 2030. Per fortuna, la indústria de l’automoció catalana parteix d’un bon punt de partida. 



EDITORIAL // PÀG.02

“El mercat de vehicles de baixa emissió ja és una realitat que, des del punt de vista del màrqueting, va ocupant més espai en els mitjans de comunicació i, de retruc, en l’imaginari col·lectiu.”



 ENQUESTA

 DIADA DE L’ENGINYER

Quin és el nivell de l’activitat innovadora Els Enginyers Industrials de Catalunya entre els enginyers? celebren una nova edició de la Diada PÀG. 05 // Des de la Subcomissió de Gestió de la Innovació es va portar a terme, l’abril passat, una enquesta dirigida a l’empresa catalana per copsar les característiques de la seva activitat innovadora. La majoria de les respostes corresponen a petites i mitjanes empreses, gairebé la meitat. Aproximadament una quarta part són grans empreses, quasi una cinquena part enginyers en exercici lliure i la resta, professionals vinculats a l’administració. 

PÀG. 08 // La sala Razzmatazz de Barcelona va acollir la Diada dels Enginyers 2019 fent un retrat de la professió i de les seves institucions mitjançant la presentació dels resultats d’una enquesta realitzada entre el collectiu. Aquest any, l’acte va comptar amb la presència de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, la directora general d’Indústria, Matilde Villarroya, el director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, Pere Palacín, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell. 

OPINIÓ // PÀG.02

“Les primeres conclusions apunten que, si seguim amb les polítiques actuals, es produiran greus problemes tant en impacte ambiental com en la disponibilitat i els preus de l’energia.” JOSEP ISERN - PRESIDENT DE LA SUBCOMISSIÓ D’ENERGIES PRIMÀRIES DELS ENGINYERS DE CATALUNYA

OPINIÓ

FULLS DELS ENGINYERS / 43

 Anàlisi

 Editorial

Un terç de les empreses catalanes dedicades a l’automòbil desapareixeran d’aquí deu anys si no s’adapten al nou entorn.

Fabricant els cotxes del futur

a relativament pocs dies, Volkswagen ha començat la campanya televisiva que presenta els seus models d’automòbil elèctrics. No és que el grup alemany, el mateix al qual pertany Seat, estigui preparant el terreny, és que el mercat de vehicles de baixa emissió ja és una realitat que, des del punt de vista del màrqueting, va ocupant més espai en els mitjans de comunicació i, de retruc, en l’imaginari col·lectiu. D’alguna manera, es van cremant etapes de l’evolució cap al cotxe del futur: autònom, elèctric, compartit i connectat. De la mateixa manera que, sociològicament, la mentalitat dels ciutadans es va transformant per visualitzar el futur de la mobilitat i, alhora, es va incidint en la conscienciació per mitigar l’impacte del canvi climàtic, la indústria automobilística —obligatòriament—ha d’anar encarrilant-se cap a una profunda transformació que modifica, severament, les prestacions dels productes finals manufacturats. Com sempre, adaptats a les comoditats i sistemes de seguretat que demana el comprador, però, sobretot, adaptats als avenços tecnològics i al nou paradigma associat a la mobilitat amb automòbil privat. L’automoció, que ocupa a 143.400 persones, representa més del 4% del PIB català i té una facturació equivalent sobre el 100% del PIB del 10,16%. És un sector estratègic que configura ecosistemes d’indústries principals i auxiliars amb clients d’escala internacional. És vital que tinguin molt en compte quin és el full de ruta cap al futur per no perdre pistonada. Els experts tenen clars mitja dotzena de conceptes que han de seguir fil per randa. Per començar, bandejar totes aquelles tecnologies i recursos antiquats i contaminants. Paral·lelament, s’insta a multiplicar els experiments per descobrir noves solucions, compartir les dades de totes les investigacions fetes i fer públiques les innovacions aconseguides, apostar per la transparència perquè s’impliquin i s’acceptin les noves tecnologies, facilitar la interacció entre diferents opinions i propostes, i, sobretot, accelerar tot el possible les transformacions impulsant la investigació i fent que les tecnologies siguin assequibles immediatament. No hi ha temps per perdre. 

 Altaveu

JOSEP ISERN President de la Subcomissió d’Energies Primàries dels Enginyers Industrials de Catalunya

Transició energètica

urant els primers mesos d’aquest 2019, la Comissió d’Energia ha organitzat cinc conferències sobre la transició energètica i SEDIGAS n’ha organitzat una altra. Crec que és el moment de fer una revisió dels aspectes més destacats i contraposar el que s’ha dit amb l’opinió dominant als mitjans de comunicació. No incloem temes relacionats amb l’autoconsum, ja que seran tractats en un altre escrit. INFORME DE L’AGÈNCIA INTERNACIONAL DE L’ENERGIA El 4 de febrer, el Dr. Mariano Marzo, com ja és habitual, ens va presentar l’informe anual de l’Agència Internacional de l’Energia, en el qual es fa una visió prospectiva fins a l’any 2040. L’estudi, que té unes 700 pàgines, contempla tres escenaris: • Polítiques actuals.1 • Noves polítiques. Espai que inclou els compromisos adquirits pels diferents països segons l’acord de París.2 • Escenari sostenible. Dibuixa les mesures que caldria aplicar per limitar l’increment de temperatura mitjana a 1,5º C l’any 2050, així com facilitar l’accés a l’energia a tota la població mundial i garantir que les ciutats disposin d’aire saludable. Tots són objectius marcats per les Nacions Unides.3 • Les primeres conclusions apunten que, si seguim amb les polítiques actuals, es produiran greus problemes tant en impacte ambiental com en la disponibilitat i els preus de l’energia.

L’escenari de Noves polítiques millora els impactes, però és insuficient per limitar l’increment de temperatura a 1,5º C. L’Escenari sostenible exigeix canvis molt importants i immediats que cal que adoptin tots els països, en especial els que estan en vies de desenvolupament. EL MÓN ESTÀ CANVIANT L’any 2050, la població haurà augmentat en 1.700 milions de persones i es produirà una concentració en nuclis urbans. L’escenari de Noves polítiques contempla que el consum d’energia a escala global augmenti un 25%, Hauria estat d’un 50% si no s’haguessin adoptat mesures d’eficiència energètica. Paral·lelament, es produeix un desplaçament progressiu del consum d’energia cap a l’Àsia. DUALITAT ENTRE PAÏSOS DESENVOLUPATS I EN VIES DE DESENVOLUPAMENT En tots els àmbits, es produeix un capteniment molt diferent entre els països desenvolupats i els que estan en vies de desenvolupament. L’escenari de Noves polítiques, el creixement del consum per regions previst expressat en Mtoe (milions de tones equivalents de petroli) és el següent: EUROPA -350 M ESTATS UNITS 0 ÍNDIA + 980 XINA + 800 RESTA DE PAÏSOS + 1.600 EN VIES DE DESENVOLUPAMENT

 Sonòmetre XXX

MARTÍ PASCUAL, CAP DEL PROJECTE DE BATERIES DE BMW

“El gran repte dels cotxes elèctrics ja no és l’autonomia, és el cost”

La multinacional japonesa NTT reforça la seva presència a Barcelona. Es tracta d’un dels gegants en tecnologies de la informació amb importants projectes relacionats amb la intel·ligència artificial. La seu de la capital catalana esdevindrà un dels punts de referència de la companyia per a tot Europa. La inversió prevista és de 850.000 euros destinats a facilitar el desenvolupament de productes derivats del treball dels experts. El director global de Tecnologia i Innovació de l’empresa, Tsuyoshi Kitani, ha confirmat l’obertura a casa nostra d’aquest centre punter que “encaixa perfectament” amb les polítiques digitals del Govern català.

Un innovador mapa tomogràfic facilitarà el diagnòstic del glaucoma. Pablo Amil, investigador del grup de recerca en Dinàmica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers (DNOLL) de la Universitat Politècnica de Catalunya a Terrassa, ha creat un model objectiu que estableix els diferents graus d’obertura de l’angle irido-cornial de l’ull, un element clau per establir el grau de gravetat del glaucoma, la primera causa de ceguera irreversible al món. El model servirà perquè els oftalmòlegs plantegin al pacient la possibilitat d’efectuar una intervenció quirúrgica. El mètode s’ha desenvolupat en el marc del projecte europeu Be-Optical i s’ha publicat en l’espai de reportatges de caire científic de la prestigiosa revista Nature.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Demarcacions del AEIC-COEIC Girona: Jaume Masgrau Lleida: Guillem Boira Catalunya Central: Salvador Arqué i Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre i Fernando Torres Delegació del Vallès: Francesc Figueras i German Palacín

AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Josep Canós Vicepresident 2n: Carles Sans Vicepresident 3r: Ginés Alarcón Secretari: Òscar Gimeno COEIC Degà: Josep Canós Vicedegà: Pere Palacín Secretari: Jordi Mas

AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Renom, Josep Canós, Laura Ivern, Raimon Miserachs i David Pérezdolz Coordinació: Mireia Curto Col·laboradors: Eva Díaz, Mireia Curto, Carles Claret, Lorena Farràs i Francesc Latorre Publicitat: Jordi Galin Disseny i maquetació: Anna Carrió

Alemanya planteja accedir a les dades dels assistents de veu per combatre la delinqüència. Fins ara, s’havia advertit i multat les empreses de màrqueting per utilitzar tècniques invasives de la privacitat per copsar la demanda dels possibles compradors. Ara, segons va assenyalar el portaveu del Ministeri d’Interior alemany a l’agència Reuters, és l’administració que se suma a la controvertida tendència de recopilar informació ciutadana a través d’objectes connectats. El govern alemany va revelar que estaria treballant amb directrius per accedir a les dades que recullen els assistents de veu com Alexa o els frigorífics intel·ligents que comercialitza la multinacional Amazon. L’objectiu, segons afirma, seria “combatre el crim” amb una pràctica, d’entrada, de legalitat dubtosa.

Edició i correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers.

FULLS DELS ENGINYERS / 43

www.fullsdelsenginyers.cat

 Notícies

BARCELONA ACOLLIRÀ EL MARE NOSTRUM 5, UN DELS TRES NOUS SUPERCOMPUTADORS DE LA COMISSIÓ EUROPEA

QUÈ CALDRIA FER PER ARRIBAR A L’ESCENARI SOSTENIBLE Cal passar d’unes emissions de gas d’efecte hivernacle de 39 Gt CO2 a 19 Gt CO2. ACTUACIONS PREVISTES DESGLOSSADES

Energia Nuclear, segrest CO2, canvi de combustible i altres

20% 37%

Eficiència

8% 36%

Energies renovables Emissions de metà a l’extracció de petroli i gas

ACCIONS PREVISTES En aquest punt ja es veu la dificultat del canvi que cal portar a terme i, sobretot, el paper que han de jugar, de forma intensiva, els països en vies de desenvolupament. POLÍTIQUES ACTUALS1

NOVES POLÍTIQUES2

MESURES SOSTENIBLES3

260

900

SOLAR I EÒLIC (1000 TWH)

1,5

PARTICIPACIÓ NO FÒSSILS

SEGREST DE CO2 (GTM)

---

0,1

2,3

COTXES ELÈCTRICS

El consum de carbó disminueix a Europa i la Xina, però a l’Índia i a la resta de països en vies de desenvolupament continua creixent. L’any 2000, Europa i Nord-amèrica consumien el 40% del total de l’energia i els països en desenvolupament, un 20%. L’any 2040, s’hauran intercanviat aquestes proporcions. L’any 2040, la Xina serà el primer país consumidor d’energia, gairebé doblant els Estats Units, i Europa passarà a ser la cinquena regió per darrere d’aquests dos països, l’Índia i Àfrica. CONCLUSIÓ Tot i ser un gran èxit, els compromisos dels països signants de l’acord de París no són suficients per assolir els objectius acordats per limitar l’increment de la temperatura mitjana l’any 2050 a 2ºC i procurar limitar-lo a 1,5. En tot cas, s’arribaria a una mica més de 3ºC. Les actuacions necessàries per complir els objectius són impressionants i no sembla que els països en vies de desenvolupament, EUA, Rússia i els països del golf Pèrsic productors de petroli, estiguin disposats a donar un pas més. Europa, que avui representa un 10% del consum energètic, ha presentat, de lluny, els objectius més ambiciosos. Es preveu que l’any 2040 solament representarà el 7% dels consum de l’energia mundial i, a més, la proporció d’energies que no emeten gasos d’efecte hivernacle serà alt. Per al 2030, es preveu l’ús d’un 40% d’energies sense emissió d’aquests gasos. Incrementar l’esforç d’Europa per reduir les emissions per sobre dels objectius fins ara fixats, tindria un efecte tan reduït a nivell global que l’impacte sobre la limitació de l’augment de temperatura seria insignificant. Cal un segon acord a escala internacional, en especial per part dels països en vies de desenvolupament, per revisar i incrementar les mesures a adoptar. I això, avui dia, sembla de ciència-ficció. Si tenim en compte el desenvolupament del COP24, en el qual EUA, Rússia i els països del golf ni tan sols van voler parlar de l’objectiu de l’1,5ºC d’increment de temperatura mitjana, el panorama és francament pessimista. 

DRONS PER SALVAR VIDES A LA MEDITERRÀNIA El projecte FREEDA està destinat al desenvolupament d’un dron de reconeixement a mar obert per a la recerca de persones i embarcacions amb l’objectiu de millorar les missions de rescat humanitari de l’ONG Proactiva Open Arms. Després de més d’un any d’investigació i desenvolupament, els dies 25 i 26 de maig, Hemav Foundation i Proactiva Open Arms van realitzar a Borriana (Castelló) el primer test a alta mar per validar l’operativitat dels drons en el vaixell de l’ONG. Les proves realitzades van resultar determinants per al futur desenvolupament del projecte FREEDA, de manera que Hemav Foundation i Proactiva Open Arms tenen previst aplicar pròximament els drons en les missions de rescat. El dron porta incorporat un programari que li permet realitzar un vol totalment autònom, des que s’enlaira del vaixell, i sobrevolar el mar a llargues distàncies mentre va captant imatges amb un sensor tèrmic. Aquestes imatges són processades automàticament i enviades en temps a la tripulació del vaixell de Proactiva Open Arms.

La instal·lació implicarà una inversió de 223 milions d’euros i, segons els terminis exposats, entraria en funcionament el 31 de desembre del 2020. Les altres dues ciutats candidates que construiran supercomputadors seran Bolonya (Itàlia) i Kajaani (Finlàndia). La Comissió Europea té el compromís de finançar la meitat del la infraestructura tecnològica, i l’altra meitat l’assumirà el Ministeri de Ciència i Innovació, el Departament d’Empresa i Coneixement i la Universitat Politècnica de Catalunya. El Mare Nostrum 5, capaç de realitzar 200.000 bilions d’operacions per segon, tindrà una potència de càlcul 15 vegades superior (200 Petaflops) a l’actual Mare Nostrum 4, el setè supercomputador més veloç d’Europa.

EL GAS RENOVABLE, CLAU PER ACONSEGUIR UNA ECONOMIA DESCARBONITZADA Segons el sector gasista, a diferència d’altres països de la Unió Europea, el gas renovable encara està en un estat incipient a Espanya. Per això, cal fixar una política d’estat que estableixi objectius coherents acompanyat d’un marc regulador apropiat, igual que ha passat amb l’energia elèctrica. Entre els aspectes a definir per poder esprémer-ne el potencial al territori hi ha la regulació per poder injectar el biometà en xarxes de transport i distribució amb la mateixa qualitat que l’estàndard europeu; el desenvolupament i investigació tecnològica a través de suports financers des de l’administració, i la potenciació d’aspectes fiscals i mecanismes d’ajuda, entre els quals hi ha els Certificats de Garantia d’Origen Verd (CdO).

ESPANYA LIDERA LA IMPLANTACIÓ DEL SISTEMA EUROPEU DE GESTIÓ DE TRÀNSIT FERROVIARI Un debat sobre els diferents sistemes de senyalització ferroviària, organitzat conjuntament per TÜV SÜD i el clúster Railgrup a Madrid, va proporcionar una visió general de la implementació del Sistema Europeu de Gestió del Trànsit Ferroviari (ERTMS) i, en concret, de l’estratègia de desplegament que, pròximament, presentarà ADIF a Espanya. L’esdeveniment va contribuir a divulgar-ne el contingut, encaminat a la interoperabilitat i seguretat de tots els països. Actualment, el sistema, que harmonitza dos tipus de tecnologies pel que fa a la senyalització en infraestructura i en trens, ja s’ha aplicat en més de 1.850 quilòmetres de les línies fèrries que recorren l’Estat espanyol, un dels països amb major implantació d’aquesta tecnologia a tot el món.

L’ENGINYERIA ENS PARLA

 Innovació

FULLS DELS ENGINYERS / 43

L’ENGINYERIA ENS PARLA

Sauter 4.0 Entrevista al Dr. Felix Gassmann, director de Recerca i Desenvolupament de Fr. Sauter AG Font: Revista corporativa Sauter

l canvi digital afecta tots els sectors. Durant els últims anys, Sauter ha experimentat molts canvis. Ens en pot explicar els detalls? En el sector de l’automatització d’edificis, el canvi digital ja havia començat molt abans que els termes d’indústria 4.0 i la digitalització es generalitzessin. Comptava amb un avantatge important al mercat, gràcies al sistema d’automatització d’edificis EY3600, equipat amb un sistema de bus novaNet propi. Vam ser capaços de reconèixer a temps el canvi de paradigma que plantejava el pas de solucions aïllades convencionals a sistemes en xarxa completament digitalitzats. La decisió va ser molt valenta. En aquell moment, vam decidir que el protocol de comunicació obert BACnet, aleshores molt conegut als Estats Units i especialitzat en l’automatització d’edificis, es convertiria en la norma. Alhora, decidir que s’utilitzaria el protocol BACnet tant en el processament de l’energia de climatització com en l’automatització de locals i, per tant, posar en xarxa aquestes dues partides tècniques sense recórrer a interfícies complexes també va ser una decisió valenta. Aquesta estratègia va propiciar la generació dels sistemes Mòdul 5 el 2008, que ens van portar a liderar tecnològicament el nostre sector. En quin punt es troben la indústria i Sauter avui dia? El creixement gairebé explosiu de la potència de càlcul i de la densitat d’emmagatzematge combinat amb la constant reducció dels preus, no només ha sacsejat els sectors de les tecnologies de la informació i les telecomunicacions, també ha arrossegat el de l’automatització d’edificis. La capacitat de les bases de dades actuals i les velocitats multiplicades a les xarxes, així com a internet, permeten atraure nous models de col·laboració. En l’àmbit de la construcció, la planificació i la implementació evolucionen a un ritme molt ràpid gràcies a la digitalització. Els edificis actuals i les partides tècniques estan dissenyats com a models numèrics tridimensionals. El BIM encara va més enllà i emmagatzema en format digital totes les dades tècniques, la planificació del procés de construcció, la logística i la informació de manteniment, molt important per al cicle de vida de l’edifici. Qualsevol empresa implicada en la construcció pot modificar la base de dades BIM i

ampliar-la amb formats de dades estandarditzats. Sauter ha seguit aquesta tendència des del principi participant en grups d’experts nacionals i ha ofert la descàrrega dels productes principals des del seu web. Es pot dir que la indústria 4.0 ha canviat la producció democratitzant l’ús del BIM en la construcció i l’equipament tècnic dels edificis. Quines solucions digitals centren l’atenció a Sauter? La nostra estratègia se centra en les àrees d’excel·lència operacional, de model d’innovació de negoci i d’experiència d’ús dels clients. L’objectiu és la transformació digital dels nostres productes de maquinari i programari, aplicar-los i fomentar la interacció amb els clients. Posem l’accent en les tecnologies de l’internet de les coses i els serveis al núvol. Els nous models de negoci ens permetran augmentar significativament els avantatges dels nostres productes de cara al client. Quines oportunitats ofereix la digitalització, especialment per a un país amb pocs recursos com Suïssa? La millora de l’eficiència dels processos de negoci mitjançant la digitalització, així com l’augment

de les vendes amb productes cada vegada més digitals és, alhora, una oportunitat i un gran repte. Els responsables de prendre decisions de la generació Y, que aviat aniran acompanyats de clients de la generació Z, determinen cada vegada més com i quan es compren els productes i serveis. Aquest desenvolupament irreversible marcarà el final dels models de fidelització existents. Ja fa molt temps que no n’hi ha prou amb tenir un bon lloc web. L’èmfasi es posa, cada vegada més, en el viatge del client, que s’inicia a partir de la necessitat, es vehicula amb l’oferta, continua amb la decisió de compra i arriba, finalment, amb l’ús. Cal revisar les interaccions entre els clients i l’empresa —el que en anglès s’anomena customer experience i customer journey— mitjançant una visió innovadora de pensament lateral, una qualitat que els suïssos han demostrat tenir. Creu que és perillosa, aquesta pràctica? Hi veig tres perills importants: la manca de recursos financers, d’experiència i de cultura del canvi. Segons una enquesta realitzada per la Universitat d’Economia de Zuric i l’associació per a les xarxes de comunicació Suissedigital, només el

27% de les empreses enquestades han optimitzat digitalment els processos empresarials i les experiències de client. Els dos terços de les empreses enquestades encara es troben lluny d’aquest objectiu i ni tan sols han tractat el tema de la transformació. Crec que el canvi climàtic digital ja ha començat i que els dinosaures no-digitalitzats estan en procés d’extinció. Fins a quin punt la qüestió del cost afecta les decisions sobre la transformació digital de Sauter? Abans de plantejar la qüestió del cost, intento transmetre el progrés digital com un model de negoci interessant. Podem accelerar els processos existents o eliminar-los completament mitjançant les noves tecnologies? Quins avantatges addicionals podem generar per als nostres clients? Com ens perceben els clients avui i com podem convertir aquesta experiència en una impressió duradora de cara al futur? Si puc respondre aquestes preguntes amb solucions interessants i demostrar que l’èxit a llarg termini depèn directament d’aquest progrés digital, la qüestió del cost es resol ràpidament amb un pla d’inversió. Les empreses com Sauter són sostenibles contra els gegants globals de la tecnologia? Les instal·lacions climatitzades amb equipaments de Sauter, continuaran existint en el futur. Ara tenim l’oportunitat d’utilitzar les tecnologies de Google i d’altres empreses semblants amb la màxima habilitat possible per assolir els nostres objectius, cosa que ja estem fent actualment. Per exemple, utilitzar Microsoft Azure ens permet transformar el nostre programari de gestió tècnica d’edificis en un servei personalitzat al núvol. Els nostres productes clau també haurien de ser cada vegada més intel·ligents i comunicatius. La gamma ja inclou unitats que poden mesurar de forma independent els

valors de temperatura i pressió diferencial. Així es calcula el cabal volumètric i la pressió en laboratoris i sales netes. És, precisament, aquest tipus de producte el que està predestinat a transmetre les dades al núvol. Aquest model no només comportarà més transparència, sinó també un canvi significatiu en els processos de venda, logística i manteniment. Quin és el següent pas després de la digitalització? Aquesta pregunta és difícil, així que la resposta que proposo és una mica atrevida. La digitalització actual només ha estat possible gràcies al baix cost de la creació de xarxes. D’aquí 20 anys, també podríem ser capaços de combinar les capacitats cognitives i associatives del pensament humà en un entorn de processador amb una estructura massiva paral·lela, en un espai molt petit i amb un cost també molt baix. El que avui entenem per intel·ligència artificial o deep machine learning només és el començament d’aquest escenari futur. Em refereixo a sistemes que podrien funcionar sense ajuda externa en entorns completament nous. No només començarien a pensar per si mateixos, sinó que també desenvoluparien consciència pròpia amb el pas del temps. Aquests sistemes serien capaços d’automatitzar processos que actualment només són accessibles per als humans. Les necessitats del client, els productes i l’estructura dels preus es poden personalitzar en funció de cada individu. Després de la digitalització ve la personalització. Però això només és una hipòtesi! En qualsevol cas, avui dia estem establint les bases necessàries perquè l’empresa tingui un paper decisiu en el futur de l’automatització d’edificis. Igual que vam fer amb els canvis de paradigma, principalment volem donar suport als nostres clients amb solucions preparades per al futur. 

FULLS DELS ENGINYERS / 43

www.fullsdelsenginyers.cat

 Anàlisi

DANIEL GAUDE-FUGAROLES Coordinador de la Subcomissió de Gestió de la Innovació. Enginyer Industrial col·legiat núm. 15990, Doctor per la Universitat de Cambridge. Professor Associat UPC i CEO de dgaude Prime Innovation SLU.

Enquesta sobre l’activitat innovadora entre els enginyers

L’

abril d’aquest any, des de la Subcomissió de Gestió de la Innovació, es va enviar una enquesta de 10 preguntes a un ample espectre d’empreses catalanes per copsar les característiques de la seva activitat innovadora. Des d’aquestes línies, volem donar les gràcies, un altre cop, a totes aquelles persones que han dedicat uns minuts del seu temps a respondre-la. De les respostes rebudes, la majoria corresponen a petites i mitjanes empreses, gairebé la meitat. Aproximadament una quarta part són grans empreses, quasi una cinquena part enginyers en exercici lliure i la resta professionals vinculats a l’administració. En preguntar-los la importància

Per dir-ho d’alguna manera, hi ha un desig, en abstracte, d’innovar, però sovint encara manca la convicció, el mètode i la maduresa necessaris per dur a terme aquesta innovació. de la innovació en el seu sector, la majoria de respostes són positives. Una sisena part matisa que depèn de la empresa i només algunes respostes són negatives. Seguidament, es demanaven detalls sobre l’estructura per a la innovació dins de l’empresa. Principalment, trobem que hi ha personal dedicat a la innovació o, en alguns casos, depèn de l’organització inter-

na de cada departament. Malauradament, bona part dels enquestats asseguren que exerceixen en una empresa on encara no hi ha una estructura específica que permeti l’organització i vehiculació de l’activitat innovadora. Respecte a la implicació de la direcció en la innovació, trobem que, en una mica més de la meitat dels casos, o bé el director de cada àrea, o, en altres casos, un director específic d’innovació és qui se’n responsabilitza. L’altra meitat de les empreses que han participat, però, explica que no hi ha cap direcció o cap gestor específic de l’activitat innovadora. Quant a la freqüència de la supervisió per part de la direcció de l’activitat innovadora, les respostes es reparteixen a parts iguals entre les tres respostes possibles: una implicació més o menys continuada; sols per prendre algunes decisions, o únicament per aprovar projecte i pressupost. Un altre aspecte molt important és el nivell i naturalesa de les col·laboracions que duu a terme l’empresa innovadora. Aquí, aproximadament un terç de les empreses no col·laboren externament per portar a terme l’activitat innovadora. Un xic més d’un terç fa solament col·laboracions amb centres tecnològics i menys de la meitat treballen amb altres empreses, col·laboradores o competidores, en l’activitat d’innovació. La gran majoria d’empreses que han respost l’enquesta es limiten a tenir com a input de l’activitat innovadora informació molt local, clients i competidors, així com documentació tècnica. Només en una de cada sis empreses fan ús de vigilància tecnològica, cerques de patents, etc. I, finalment, una proporció similar sí que participa en congressos tècnics i científics i fa ús de resultats de recerca pura i aplicada per posicionar i alimentar la pròpia capacitat innovadora. Similarment, gairebé tres quartes parts de les empreses que responen només obtenen com a fruits de l’activitat innovadora nous productes i serveis, sense tenir en compte

Algunes de les empreses enquestades sí que consideren la valorització de la propietat industrial generada i, finalment, un petita part també presenta els casos d’èxit obtinguts. altres possibles recompenses. Tot i això, algunes de les empreses enquestades sí que consideren la valorització de la propietat industrial generada i, finalment, un petita part també presenta els casos d’èxit obtinguts i altres resultats en congressos, a més de finançar-ne la recerca. Una de cada quatre empreses considera que no està entre les seves prioritats participar en fòrums de l’àmbit de la Innovació adduint, per exemple, manca de temps. Aproximadament tres cinquenes parts mostren un cert interès, sempre condicionat a que siguin esdeveniments directament vinculats a l’activitat o temes d’interès concrets. Finalment, aproximadament una de cada cinc empreses sí que demostra tenir interès a participar i compartir les seves experiències. Per acabar, es va demanar a les empreses si estarien interessades a participar en iniciatives que poguessin donar visibilitat a la seva activitat innovadora com, per exemple, competir per un guardó a l’excel·lència innovadora. Només un terç dels enquestats mostren interès a mostrar públicament els projectes i casos d’èxit. Els altres dos terços, o no tenen res que considerin adequat per ser publicitat, o bé no els interessa fer-ho. 

IMPORTÀNCIA INNOVACIÓ Per algunes empreses No Sempre

IMPLICACIÓ MANAGEMENT Director Innovació Director Àrea Sense direcció específica

OUTPUTS Valorització de la propietat intel·lectual registrada Nous serveis i/o serveis i/o processos Contribucions en congressos, finançament de recerca

La innovació, reconeguda com a clau, però amb terreny per recórrer En primer lloc, podem constatar amb satisfacció que la majoria de les respostes assumeixen la importància de la innovació en la seva activitat. Malauradament, no sembla que aquesta gairebé unanimitat es traslladi als òrgans de direcció de les empreses enquestades ja que, en una important proporció de casos, ni l’interessa implicar-se en una activitat que s’hauria de considerar fonamental dins de l’estratègia de l’empresa ni proporcionen les estructures i l’organització necessàries perquè es dugui a terme d’una manera coordinada amb la missió i els objectius estratègics. Llegint entre línies, en algunes de les respostes no es pot evitar arribar a la conclusió que, massa sovint, es li-

mita l’esforç innovador a l’àmbit de desenvolupament o millora de producte quan, en realitat, l’activitat innovadora pot ser molt més àmplia. Addicionalment, en molts casos, l’activitat suposadament innovadora s’orienta cap a l’interior de l’empresa, sense gaire interès en l’ecosistema exterior. Hauria de ser evident que no és possible innovar si no es té tota la informació necessària, tant de l’estat de la tècnica com de les activitats dins del sector, però sembla que algunes de les empreses que han respost aquest qüestionari ho tenen prou assumit. És més, sovint fa la impressió que una part del col·lectiu no té la seguretat necessària per dur a terme aquesta activitat innovadora i per això se n’amaga. No va a congres-

sos, no fa col·laboracions i no considera la valorització de la propietat industrial com una estratègia pròpia. Per dir-ho d’alguna manera, hi ha un desig, en abstracte, d’innovar, però sovint encara manca la convicció, el mètode i la maduresa necessaris per dur a terme aquesta innovació. Evidentment, no és el cas de totes les empreses enquestades, entre les quals n’hi ha algunes que, si les respostes són representatives de l’activitat, ben segur que tenen una profunda cultura innovadora que els proporciona, no solament molt bons resultats en forma d’avantatge competitiu, sinó també una gran visibilitat i una potent projecció de futur.

TEMA DEL MES

FULLS DELS ENGINYERS / 43

 UNA NOVA MOBILITAT

El vehicle del futur serà autònom, elèctric, compartit i connectat La indústria de l’automoció viu una profunda transformació que obliga a les empreses del sector a redoblar esforços en inversió i a buscar aliances per fer front als nombrosos reptes que es presenten. TEXT: LORENA FARRÀS PÉREZ

omés el 5% dels vehicles produïts en el conjunt de l’any 2030 podrien sortir de les fàbriques d’Europa, davant del 15% del 2018, adverteix la consultora KMPG en el darrer Global Automotive Executive Survey. Una visió que pot semblar catastrofista, però que és compartida pel 65% dels 1.000 directius consultats per la multinacional. Semblant és l’advertència que va llançar fa poques setmanes el president del Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya (CIAC), Josep Maria Vall, en avisar que un 75% de les empreses del sector catalanes corren perill de desaparèixer en deu anys si no s’adapten al nou entorn de la mobilitat i de l’automòbil. La indústria de l’automoció està vivint una profunda transformació. Hi ha qui parla d’una transformació històrica i sense precedents que obliga al sector a redoblar esforços en inversió i a buscar aliances per fer front als nombrosos reptes que es presenten. Aquests reptes tenen nom i cognoms: vehicle autònom, vehicle elèctric, vehicle compartit i vehicle connectat. Per fortuna, el sector parteix d’un bon punt de partida, segons va declarar Vall: “El teixit empresarial actual és molt competitiu. Les empreses tenen experiència, talent i capacitat tecnològica per seguir endavant”. L’automoció, que ocupa a 143.400 persones, representa més del 4% del PIB català i té una facturació equivalent sobre el 100% del PIB del 10,16%. VEHICLE AUTÒNOM Quan circularan pels nostres carrers i carreteres cotxes sense

conductor? Ara mateix són una rara avis, però s’estima que, a l’any 2030, l’autonomia dels vehicles ja podria ser total, segons els experts reunits en el primer Fòrum del Vehicle Autònom organitzat pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, que va tenir lloc a finals de l’any passat.

Un 75% de les empreses del sector catalanes corren perill de desaparèixer en deu anys si no s’adapten al nou entorn de la mobilitat i de l’automòbil. Els especialistes que treballen en aquest camp han definit cinc nivells de conducció per definir les fases de desenvolupament de les tecnologies relacionades. En el nivell 1, el vehicle compta amb algun sistema d’automatització de la conducció, com el control de velocitat o el de desplaçament lateral. El nivell 2 es caracteritza per l’automatització parcial de la conducció. El cotxe disposa de sistemes d’automatització de la conducció longitudinal i lateral o tots dos alhora. En el nivell 3, s’afegeixen sistemes de detecció i resposta davant d’objectes i circumstàncies del trajecte. En els següents nivells, el conductor ja no és necessari. En el

nivell 4, el vehicle disposa de sistemes que li permeten governar el desplaçament sense la intervenció d’un humà, però amb certes limitacions. En l’últim nivell, el 5, l’automatització de la conducció és completa. Ja no cal un conductor i no hi ha condicions específiques que limitin el funcionament del vehicle. VEHICLE ELÈCTRIC La necessitat de frenar el canvi climàtic està accelerant la recerca de solucions zero emissions i sembla que el vehicle elèctric s’està imposant. En el seu informe, KPMG preveu que, a l’any 2040, els vehicles de bateria representaran el 30%; els híbrids, el 25%; els elèctrics de pila de combustible, el 23%, i els de motor de combustió interna, un 22%. “No hi haurà solucions globals, sinó que es combinaran diferents opcions i encara hem de veure com apareixen innovacions i noves fonts energètiques”, assegura Josep Nadal, Clúster Manager del CIAC. Nadal destaca que aquest escenari “obre tot un món de possibilitats molt interessant i suposa noves oportunitats de negoci”, tot i que també és cert que en tanca d’altres. Els fabricants de components com els tubs d’escapament, per exemple, veuran perillar el model de negoci. “Ens hem de reinventar. La indústria de l’automoció és un sector que durant molts anys s’ha reinventat moltes vegades i ho tornarem a fer, l’esperit el tenim”, conclou l’expert. Davant la diversitat d’opcions tecnològiques existents, els països, en general, desenvoluparan en major mesura aquelles solucions relacionades amb el seus

recursos disponibles, segons es preveu en l’estudi de KPMG. S’espera, per exemple, que els Estats Units se centrin en els motors de combustió o que la Xina opti per l’electrificació de la mobilitat. VEHICLE COMPARTIT No només canviarà el vehicle, sinó també la forma d’utilitzar-lo. La nova tendència és compartir el vehicle enlloc de comprar-lo i tenir-lo en propietat, assegura Noemí Navas, directora de comunicació de l’Associació Espanyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (ANFAC). Cada cop més consumi-

“El teixit empresarial actual és molt competitiu. Les empreses tenen experiència, talent i capacitat tecnològica per a seguir endavant”, assegura Vall. dors veuen en el car-sharing una solució de mobilitat menys costosa i més adaptada a les seves necessitats reals de consum. Les tecnologies digitals no fan més que afavorir aquesta nova mobilitat. Els fabricants de vehicles no només han començat a teixir aliances i a crear empreses conjuntes per a sumar-se a aquesta tendència, sinó que, a més a més, han entès que s’imposa la visió de servei o service as a

software (SaaS). Ja en el seu estudi del 2017, la consultora KPMG recollia la convicció que, en el futur, el sector generaria més ingressos amb el sistema digital que rodejarà a la indústria que amb la pròpia venda de vehicles. VEHICLE CONNECTAT És considerat el pas previ al vehicle autònom, segons l’informe El vehicle connectat a Catalunya, elaborat per l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) en col·laboració amb Applus+ IDIADA. El cotxe connectat intercanvia dades amb la infraestructura i els altres vehicles gràcies al fet d’estar equipat amb tecnologies que li permeten rebre i emetre informació. Està integrat principalment per les tecnologies big data (gestió de grans volums d’informació facilitada per dispositius i aplicacions), intel·ligència artificial (per millorar la conducció i automatitzar-la), internet de les coses (per accedir a la xarxa, connectar-se a l’entorn i interactuar-hi), ciberseguretat (per assegurar-ne la privacitat i fer front a ciberatacs) i la mateixa connectivitat. Ja és una realitat a les carreteres, però ens trobem només a les beceroles. Es calcula que, l’any 2025, el 60% dels vehicles que circulin al món estaran connectats, ja siguin equipats amb connectivitat d’origen o recondicionats. El 2023, les vendes mundials de vehicles connectats superaran els 72 milions d’unitats, un augment del 200% respecte els que es van vendre el 2015. EL FULL DE RUTA En el marc de l’Automobile Barcelona, es va presentar el llibre

FULLS DELS ENGINYERS / 43

www.fullsdelsenginyers.cat

EL DEL VEHICLE CONNECTAT, UN SECTOR A PLE RENDIMENT

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

62%

En un futur, els vehicles es connectaran entre si, amb els senyals de trànsit, la resta d’elements de la infraestructura i amb la resta d’usuaris de la via. La connectivitat és un dels eixos vertebradors del cotxe que ens espera. A Catalunya, 71 empreses es dediquen a fer que sigui una realitat, segons l’informe El vehicle connectat a Catalunya, elaborat per l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ) en col·laboració amb Applus+ IDIADA. En conjunt, aquestes empreses facturen 4.152 milions d’euros i generen gairebé 10.000 llocs de treball. Es tracta d’un sector format majoritàriament per pimes (70%), en què la meitat de les companyies són exportadores i una cinquena part ha implantat filials a l’exterior. Parlem de fabricants de cotxes i motos connectades, proveïdors de components dels vehicles que es poden digitalitzar (com frens o retrovisors), enginyeries, desenvolupadors d’apps i sensors, i gestors de telecomunicacions. L’estudi conclou que és un sector estratègic ja que s’estima que el 60% dels vehicles que circulen al món estaran connectats l’any 2025: equipats amb connectivitat d’origen o recondicionats. Es calcula que el 2023 les vendes mundials de vehicles connectats superaran els 72 milions d’unitats, un augment del 200% respecte dels que es van vendre el 2015. De fet, la connectivitat és la tendència que actualment té més influència al sector de l’automoció, per davant del vehicle elèctric i autònom.

9.720

EMPRESES

EMPRESES EXPORTADORES

70%

29%

SÓN PIMES

Fabricants de vehicles connectats _ 6 Proveïdors de components d’automoció_9 Proveïdors d’enginyeria _12 Proveïdors d’IT i connectivitat_16 Consultoria i serveis_28

APLICACIONS ACTUALS I FUTURES • Seguretat a les carreteres • Mobilitat • Serveis de Salut

185.105

IMPACTE PIB TOTAL:

DISTRIBUCIÓ DE MATRICULACIONS PER TIPUS DE COMBUSTIBLE:

10,16%

GASOLINA

AL 2018

(- 2,8% respecte 2017)

114.841 vehicles

+23,63% respecte 2017

4,13% d’impacte en el PIB català, 9.696 M€)

(

6.422 M€ Impacte directe 66%

-37,41% respecte 2017

18.237

+26,02% respecte 2017

vehicles

PRODUCCIÓ TOTAL:

AL 2018

2.157 M€ Impacte indirecte 22%

28%

ELÈCTRIC

10%

+23.842M€

FACTURACIÓ VEHICLES 19,24% de producció a Catalunya respecte la producció total espanyola

EL SECTOR DE L’AUTOMOCIÓ A CATALUNYA Font: Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya (CIAC)

143.400

(4,2% sobre la població ocupada a Catalunya)

LLOCS DE TREBALL

Per cada lloc de treball directe es generen 2 addicionals (indirectes e induïts)

DIESEL

52.027 vehicles

542.484

62%

IMPACTE A L’OCUPACIÓ:

facturació sobre el 100% del PIB català

1.117 M€ Impacte induït 12 %

56.200 Ocupacions pròpies (39%)

77.300 Indirectes

(54%)

9.900 Induïts (7%)

4.669 M€ Pagament a proveïdors Impacte 1.677 M€ Despeses empleats directe 75 M€ Impostos a Catalunya

EL FUTUR DE L’AUTOMOCIÓ

AL 2030

MENYS DEL 5%

de la producció global vindrà d’Europa occidental

AL 2040 ESTIMACIÓ DE VEHICLES FABRICATS

30% 23% 25% 22%

• Smart cities • Industria 4.0

EL VEHICLE CONNECTAT A CATALUNYA (maig 2019) Font: Generalitat de Catalunya

M € FACTURACIÓ

El sector de l’automoció a Catalunya Nº MATRICULACIONS TOTAL:

SÓN “START-UPS”

EMPRESES PER SEGMENT

4.152

EMPLEATS

49%

MÉS DE 10 ANYS

bateria elèctrica elèctrics amb pila de combustible híbrids motors de combustió interna

És necessari accelerar tot el possible aquestes transformacions impulsant la investigació i fent que les tecnologies siguin assequibles a tota la població. Six memos for the future of Auto_ Mobility (Sis apunts per al futur del sector de l’auto-mobilitat). La publicació és el resultat d’una jornada d’innovació col·laborativa que va comptar amb la participació de 25 experts de tots els àmbits – cap d’ells relacionat amb el sector automobilístic– que van analitzar i formular propostes sobre l’esdevenir d’aquesta indústria. Els experts llancen sis recomanacions en una espècie de ruta cap al futur de l’automoció: abandonar totes les tecnologies i els recursos antiquats i contaminants; multiplicar els experiments per descobrir noves solucions sense por del fracàs; democratitzar i compartir les dades de totes les investigacions fetes i de totes les innovacions aconseguides; apostar per la transparència per aconseguir una implicació i acceptació més grans de les noves tecnologies entre la població; facilitar la interacció entre diferents opinions i propostes; i, sobretot, accelerar tot el possible aquestes transformacions impulsant la investigació i fent que les tecnologies siguin assequibles immediatament per a tota la població sense restriccions. 

ENGINYERIA

FULLS DELS ENGINYERS / 43

 PROFESSIÓ

Ens fem una selfie? La Diada dels Enginyers 2019 retrata el col·lectiu i les seves institucions

Els Enginyers Industrials de Catalunya van celebrar la seva tradicional diada, el 27 de juny passat a la sala Razzmatazz, fent un retrat de la professió i de les seves institucions a través dels resultats d’una enquesta que s’ha realitzat entre el col·lectiu. TEXT: REDACCIÓ

L’

acte va comptar amb la participació, entre d’altres autoritats, de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, la directora general d’Indústria, Matilde Villarroya, el director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, Pere Palacín, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell. La sala Razzmatazz, situada al cor de Poble Nou de Barcelona, ocupa l’espai de l’antiga fàbrica de motos i motocarros Huracan Motors, construïda el 1958, que va estar a ple rendiment fins a l’any 1965, en què va cloure una etapa al carrer dels Almogàvers després de fabricar més de 2.000 vehicles. “Catalunya serà industrial o no serà. La tecnologia és una eina imprescindible per garantir l’avenç de la nostra societat. Hem de ser capaços

de generar riquesa i ocupació, hem de ser un país eminentment industrial”, va assegurar Meritxell Budó. Josep Canós, degà dels Enginyers Industrials de Catalunya, va defensar, en el seu parlament, “la col·laboració público-privada entre el món industrial i empresarial, l’acadèmic i les administracions”. Pel president de l’entitat, Jordi Renom, encarregat de la cloenda de l’acte, ”els enginyers tenen un paper decisiu en la revolució que ve ara, la de la indústria 4.0, la de la digitalització de l’empresa i la de l’economia circular”. El president i el degà dels Enginyers Industrials de Catalunya, van lliurar el premi periodístic “Serrat i Bonastre” al periodista Jordi Basté, presentador del programa No pot ser! de TV3, per posar a l’abast del gran públic els principals avenços en la tecnologia com a producte de

l’enginyeria. La presència del comunicador a l’escenari va ser una bona ocasió per inaugurar el nou compte d’Instagram dels Enginyers Industrials de Catalunya (@enginyersindustrials), del qual el periodista va ser padrí i responsable de donar el tret de sortida. PAUL HARTMANN IBERIA, companyia que ofereix productes i serveis per al mercat sanitari, va rebre el guardó a Millor pràctica empresarial de mans de la directora d’Indústria, Matilde Villarroya, per la digitalització a la seva planta de producció de bolquers de Montornès del Vallès. L’empresa ha implantat la fabricació additiva en 3D a la maquinària per millorar-ne el rendiment i els costos de manteniment i ha aplicat el lean manufacturing per optimitzar la productivitat de la neteja diària de les màquines i els canvis de format, fet que ha

“Catalunya serà industrial o no serà. La tecnologia és una eina imprescindible per garantir l’avenç de la nostra societat. Hem de ser capaços de generar riquesa i ocupació, hem de ser un país eminentment industrial”, van ser les paraules de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó. permès eliminar l’ús del paper i ha reduït el temps de les operacions. PREMI A LA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL Meritxell Budó, consellera de la Presidència, va lliurar el Premi a la Trajectòria Professional a Josep Alabern Valentí, pel seu lideratge al

capdavant de l’empresa de serveis públics Aigües de Manresa —en va ser el gerent durant 31 anys— i pel seu incansable suport a la divulgació de l’enginyeria a través de diferents fundacions com l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, de la qual és president.

FULLS DELS ENGINYERS / 43

“Em sento molt sorprès, satisfet i agraït perquè és un premi del collectiu, dels meus”, va dir emocionat Alabern. El Premi al Reconeixement Acadèmic a una trajectòria dedicada a la docència va ser per a Xavier Tort-Martorell Llabrés, professor a l’ETSEIB de la Universitat Politècnica de Catalunya des de fa més de 30 anys. D’altres guardonats van ser l’International Advanced Manufacturing 3D HUB, centre concentrador i catalitzador de l’ús de tecnologies de fabricació additiva al sector industrial europeu, amb

www.fullsdelsenginyers.cat

el Premi a la Creativitat. Alhora, es va atorgar el Premi a la Creativitat per a joves —que, a més del guardó, consisteix enguany en un viatge per visitar el gran experiment científic de gran escala de l’ITER a França— a diferents projectes final de màster de les set escoles on s’imparteixen els màsters d’enginyeria de l’àmbit industrial. Amb el suport de la Fundació Caixa d’Enginyers, la trenta-setena edició de la beca a la tesi doctoral es va atorgar a Navid Salehi, de la Universitat Politècnica de Catalunya, i es van lliurar les insígnies

als nous associats i col·legiats de cadascuna de les titulacions que acullen els Enginyers Industrials de Catalunya. L’enginyeria va ser, més que mai, la protagonista de la nit. En concret, l’enginyeria de so. El DJ Andreu Presas va desconstruir una cançó molt coneguda en diferents pistes de so i, al llarg de la cerimònia, el tema musical va anar prenent forma. La Diada dels Enginyers 2019 va començar amb els sons industrials de l’antiga Huracan Motors i va finalitzar amb la gran composició d’enginyeria Bohemian Rapsody del mític conjunt anglès Queen sonant a la sala mentre les autoritats i els premiats es feien una selfie a l’escenari i part del públic es preparava per continuar la festa a la sessió Mandanga. Gràcies a totes i tots per venir! 

ELS ENGINYERS DE CATALUNYA S’ESTRENEN A INSTAGRAM Els Enginyers Industrials de Catalunya han posat en marxa un canal d’Instagram per connectar els enginyers i enginyeres, i apropar-se al col·lectiu més jove i als estudiants d’enginyeria. El contingut que es publicarà s’estructurarà a través de temàtiques amb l’objectiu que, a través d’imatges, s’il·lustri la contribució de l’enginyeria a la societat. A més a més, al perfil també es compartiran fotografies de l’arxiu històric de projectes de casa nostra liderats per enginyers. Qui havia dit que l’enginyeria no es podia transmetre en imatges? Segueix-nos a @enginyersindustrials 

Josep Alabern Valentí, Premi a la Trajectòria Professional: “Em sento molt sorprès, satisfet i agraït perquè és un premi del col·lectiu, dels meus”.

AEIC/COEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 43

 AEIC/COEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

La Comissió Indústria 4.0 atorga el Premi Indústria 4.0 a Alternative Energy Innovations

a Comissió Indústria 4.0 va atorgar el Premi Indústria 4.0 a l’empresa Alternative Energy Innovations pel projecte InduEye i dos accèssits als projectes SENTINEL d’Array Plàstics i TIAGo Base de PAL Robotics. El lliurament dels guardons es va fer a la cloenda de la jornada que es va celebrar a l’Espai Endesa amb la participació de més de 260 enginyers i en la qual també es van poder conèixer, entre d’altres, les novetats de l’edició d’aquest any de la Hannover Messe. “Catalunya pot liderar la revolució de la indústria 4.0 perquè té teixit industrial, proveïdors de tecnologia, centres tecnològics i talent. Aquest fòrum n’és una mostra i un referent”, va destacar Matilde Villarroya, directora general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya durant la quarta edició del Fòrum Indústria 4.0. “La tecnologia ens porta cap a nous models de negoci, noves indústries i nous serveis per als productes. L’empresa ha d’estar al dia, estar atenta a les noves aplicacions i

Joan Carles Casas: “L’empresa ha d’estar al dia, estar atenta a les noves aplicacions i implementar-les a la gestió dels processos”. implementar-les a la gestió dels processos. Adaptar-se o morir”. Aquestes van ser les paraules de benvinguda de Joan Carles

Casas, president de la Comissió Indústria 4.0. El Premi Indústria 4.0 es va atorgar al projecte Indu-Eye, d’Alternative Energy Innovations, la primera plataforma IoT (internet de les coses industrial) sense fils, capaç de donar servei d’extrem a extrem (és a dir, des dels sensors fins a la monitorització de les dades) sense bateries, perquè s’alimenta a través d’un sistema termoelèctric que converteix la calor residual en electricitat. D’altres implantacions remarcables de tecnologia 4.0 a les indústries catalanes i guanyadores dels accèssits van ser

els projectes SENTINEL d’Array Plàstics i TIAGo Base de PAL Robotics. SENTINEL implementa i desenvolupa una solució de control i monitorització distribuïda per a la indústria d’injecció de plàstic que utilitza innovadores tècniques d’anàlisi de dades basades en data science, mineria de dades i intel·ligència artificial. Per la seva part, TIAGo Base de PAL Robotics és una plataforma de robòtica mòbil autònoma que automatitza el transport i lliurament d’objectes petits com, per exemple, medicines als hospitals i mostres en els laboratoris. Millora els processos de treball i allibera temps als professionals per a tasques de més valor, alhora que evita l’error humà en la indústria sanitària. Carles Miranda, coordinador d’Indústria 4.0 de la Unitat d’Innovació Empresarial d’ACCIÓ, va explicar que “Catalunya és un gran mercat per a la indústria 4.0 ja que té més de 400 empreses implicades en el sector que facturen més de 7.000 milions d’euros i canalitzen inversions del voltant de 40.000 milions d’euros anuals”.

COMISSIÓ INDÚSTRIA 4.0. La Comissió Indústria 4.0 està formada per membres del Collegi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi d’Enginyeria Informàtica de Catalunya, l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació i l’AIQS. El Consell d’Impuls del Premi Indústria 4.0 està format per les principals entitats associatives professionals i empresarials del país, i presidit pel conseller delegat d’ACCIÓ. 

Matilde Villarroya: “Catalunya pot liderar la revolució de la indústria 4.0 perquè té teixit industrial, proveïdors de tecnologia, centres tecnològics i talent”.

20/05/2019 · Seguretat i medi

FULLS DELS DELS ENGINYERS ENGINYERS // 01 43 FULLS

11 02

www.fullsdelsenginyers.cat

 Jornada

L’autoconsum elèctric: nova normativa i desenvolupament efectiu

 AEIC/COEIC

Tota la informació sobre formació dels Enginyers Industrials de Catalunya a http://formacio.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA

CONSULTA LA TOTALITAT DELS 66 CURSOS PROGRAMATS Instal·lacions d’energia solar fotovoltaica d’autoconsum Energia · 01/07/2019 · 17 h Introducció a la norma ISO 50001 de sistemes de gestió de l’energia Energia · 01/07/2019 · 10 h

L’

aprovació del Reial Decret 244/19 que regula les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica obre un nou escenari per al desenvolupament de l’autoconsum. I va ser, precisament, una jornada sobre l’autoconsum la que va tancar, el 29 de maig passat, el cicle de jornades sobre “Transició a una energia ecològica” organitzat per la Comissió d’Energia dels Enginyers Industrials de Catalunya. “El sector energètic, d’aquí deu anys, serà completament diferent a l’actual i aportarà noves oportunitats,” va dir José María García Casasnovas, president de la Comissió d’Energia. Jordi Renom, president dels Enginyers Industrials de Catalunya, va afegir que “el sector de la generació elèctrica contribueix en un 22% i, per aquesta raó, és un dels més abordables per assolir l’objectiu de reducció del 40% de les emissions de gasos hivernacle”. I és que, per Marc Rotllan, responsable d’Eficiència Energètica, Vehicle Elèctric i Autoconsum de Factor Energia, “estem immersos en una revolució energètica. L’autoconsum és l’empoderament del consumidor ja que li dona el poder de produir energia pròpia. De ser una part passiva, esdevé una part activa del procés”. Carlos Montoya, cap del Departament Solar de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), va exposar un resum de la

José María García Casasnovas: “El sector energètic, d’aquí deu anys, serà completament diferent a l’actual i aportarà noves oportunitats”. nova legislació tot assenyalant que, amb l’autoconsum, es passarà d’un model de generació centralitzada a un altre de distribuïda a partir “d’instal·lacions dissenyades per l’autoconsum individual i col·lectiu, que democratitzaran i optimitzaran la generació i reduiran la dependència energètica de 74% actual a un 59%”. “El marc normatiu és molt ampli i s’han de tenir en compte moltes consideracions a l’hora de tramitar administrativament les instal·lacions d’autoconsum”, va assenyalar Francesc Vidal de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN). Vidal va presentar les diferents tipologies d’instal·lacions d’autoconsum i les característiques i requeriments que cal que tinguin per registrar-les. “L’empresa comercialitzadora serà necessària sempre que hi hagi compravenda d’energia”, va aclarir el portaveu de l’ICAEN. Durant la primera taula rodona de la jornada, es van presentar algun exemples de projectes de desenvolupament d’autoconsum

industrial i municipal. Xavier Borrell, facility manager d’Almirall a Sant Andreu de la Barca, va explicar la implantació de l’autoconsum a les seves instal·lacions a través d’una planta fotovoltaica. Alfred Puig, soci de Sud Enginyeria, i Rafel Clusellas, d’Innover Energia Instal·ladora, van mostrar diferents casos d’èxit d’instal·lacions industrials solars fotovoltaiques per autoconsum energètic com el d’una indústria càrnia. “Amb la nova normativa, s’obre un mercat no només per a noves instal·lacions d’autoconsum, sinó també per adaptar i ampliar les que ja existeixen”, va afegir el gerent d’Innover Enginyeria Instal·ladora. La segona taula rodona va abordar el desenvolupament de l’autoconsum col·lectiu i domèstic on, per Florencio Pérez, d’Endesa Energia, ”les comercialitzadores juguen un nou paper”. Helena Badger, responsable legal d’autoconsum d’Holaluz, va assenyalar que “el primer que cal saber per implementar l’autoconsum col·lectiu és què volen fer els teus veïns”. Montserrat Mata, d’Emelcat, va incorporar al debat la figura de les comunitats energètiques que, de ben segur, tindran la seva funció en la gestió de l’autoconsum. Xavier Cordoncillo, responsable del Grup de Treball de Regulació i de Smart Grids, va tancar la jornada assenyalant que “l’autoconsum demanarà un canvi d’hàbit i una bona gestió de la demanda serà essencial per consumir tota l’energia que un mateix produeixi. Sinó. econòmicament no serà rendible”. 

Lideratge transversal. Influència sense poder jeràrquic Gestió i habilitats directives · 01/07/2019 · 10 h Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en Edificis. RD 1027/2007 Enginyeria · 02/07/2019 · 10 h Enginyer de compres Operacions · 03/07/2019 · 10 h Gestió de la prevenció en manteniment i obres sense projecte. Aplicació pràctica Seguretat i medi ambient · 03/07/2019 · 10 h

La Gestió de Projectes. Temes clau Energia · 08/07/2019 · 10 h Enginyer comercial. Tècniques de venda Gestió i habilitats directives · 10/07/2019 · 10 h Mercat elèctric i autoconsum. Què hem de saber Energia · 10/07/2019 · 5 h Metodologies Agile per a la millora de procesos Gestió i habilitats directives · 10/07/2019 · 10 h Aplicació de la ITC-BT 52 en els projectes d’infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics Energia · 12/07/2019 · 5 h Economia circular: residus, energia i sostenibilitat Seguretat i medi ambient · 27/09/2019 · 152 h

Aprofitament de l’energia geotèrmica de molt baixa temperature Energia · 08/07/2019 · 10 h

DEMARCACIÓ DE GIRONA Curs complet en Microsoft Power BI Operacions · 24/09/2019 · 24 h

Curs Revit MEP Enginyeria · 30/09/2019 · 72 h

DELEGACIÓ DEL VALLÈS Curs: Adobe PhotoShop. Nivell bàsic Tecnologies de la Informació i Comunicació · 02/07/2019 · 16 h

ECONOMIA CIRCULAR: RESIDUS, ENERGIA I SOSTENIBILITAT

Seguretat i Medi Ambient Curs d’especialització 26/04/2019 150h + visites tècniques

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 43

TEXT: FRANCESC LATORRE

“El gran repte dels cotxes elèctrics ja no és l’autonomia, és el cost” Va marxar a Alemanya per cursar-hi els dos últims anys dels estudis que havia iniciat a l’ETSEIB de la UPC. Volia descobrir la cultura d’un país que no coneixia i que, a més, és punter en l’àmbit de l’automoció. Però Martí Pascual, de 37 anys i de l’Hospitalet, ja no n’ha tornat. Actualment, és el màxim responsable del projecte de bateries dels cotxes elèctrics de BMW, on lidera un equip de 20 persones. També ha treballat vuit anys a Mercedes. En el seu dia a dia, desenes de reunions, centenars de correus electrònics i l’anàlisi dels reptes de futur del vehicle elèctric. Amb tot, li queda temps per presidir el Catalan Engineers Worldwide, l’apèndix internacional dels Enginyers Industrials de Catalunya.

er començar, tinc ganes de saber com respon un enginyer amb la seva trajectòria una pregunta que molts professors de primària fan a les aules. Com s’imagina Martí Pascual els cotxes del futur? Del 2050, per exemple? La majoria seran completament elèctrics. I no sé si tindran volant perquè tinc la sensació que molts conduiran de manera autònoma. Em pregunto, això sí, quantes persones tindran cotxe propi. Crec que hi haurà moltíssima gent que l’utilitzarà com un servei, com qui ara agafa el metro o un avió. Tenir un vehicle de propietat passarà a ser una cosa nostàlgica, del passat. Els cotxes del futur seran utilitaris en tot el sentit de la paraula. Quins són els reptes més immediats en el sector dels elèctrics? Aquí, a Alemanya, parlem de l’RIP, que no vol dir pas rest in peace! Són les sigles, en alemany, de Reichweite, Infrastruktur i Preis, és a dir, autonomia, infraestructura i preu. Són els tres eixos en què es concentren els esforços. Pel que fa a l’autonomia, cada vegada estem més a prop dels cotxes de combustió. Per exemple, ja hem anunciat que els nous elèctrics de BMW s’acostaran als 500 quilòmetres. Encara hi ha un pèl de diferència amb els convencionals, però cada vegada la distància és

més curta i menys incòmoda per a l’usuari. A més, les infraestructures de recàrrega són i seran cada cop més potents. Amb mitja hora, som capaços de tenir les bateries carregades per continuar circulant! El gran repte per al futur immediat és la reducció de costos. Aconseguir que un cotxe elèctric costi el mateix que un de convencional. I no parlo només

“A Catalunya, s’estan fent molt bé les coses en l’àmbit dels vehicles elèctrics. Existeix un pla estratègic específic, això demostra que hi ha la consciència que és el futur. Anem pel bon camí”. del client, sinó també dels fabricants, que ara tenen un marge de benefici molt petit en els elèctrics. Hi ha marques que només venen cotxes elèctrics i que ho estan passant molt malament com a conseqüència d’aquest estret marge de guany. A nivell europeu, Alemanya és

el país capdavanter del sector. Però, a escala mundial, és Àsia qui marca el ritme... Sí, això és un fet. Si parlem, per exemple, de les piles de ió-liti, la majoria de subministradors són asiàtics (japonesos, coreans i xinesos). A Europa, n’hi ha pocs que tinguin rellevància. Es nota, evidentment, que s’hi van posar abans –als anys 80 i 90- i amb molta força. A tall d’anècdota, us explicaré que un enginyer coreà atribuïa aquest desavantatge al fet que Europa va abandonar massa aviat els vídeos VHS! I és que, realment, la tecnologia de fabricació d’aquelles cintes era molt similar a la de producció de les piles de ió-liti. A més, a tot Àsia, i sobretot a la Xina, els governs han apostat per unes ajudes molt potents perquè han vist en els elèctrics la possibilitat de recuperar el terreny que havien perdut respecte a Europa en l’automoció convencional, la dels motors de combustió. Des de Munic, com veu situada Catalunya en la cursa del desenvolupament d’aquest tipus de vehicles? És veritat que a Alemanya les ajudes públiques que rep aquest sector són molt més elevades que a Catalunya, però crec que estem fent molt bé les coses. Hi ha un pla estratègic específic, la qual cosa demostra que hi ha la consciència que aquest és el futur. S’està fent un bon camí i no ens estem quedant enrere.

A les competicions de motorsport, com, per exemple, la Fórmula 1, un enginyer que canvia d’escuderia s’ha d’estar uns quants mesos a casa per minimitzar el traspàs d’informació. Vostè va arribar a BMW després de treballar vuit anys a Mercedes. Li ha passat una cosa similar? I tant! Hi ha la mateixa competència, la mateixa rivalitat. Quan em va arribar l’oferta de BMW, vaig avisar els meus caps de Mercedes amb els preceptius dos mesos d’antelació. Allà formava part del nucli estratègic de l’empresa, on es discutia, per exemple, al voltant dels consums. Què va passar? Que m’ho van agrair, però l’endemà ja no em van deixar treballar amb ells. Contracte cancel·lat! Evidentment, per evitar que durant aquells dos mesos pogués acumular informació vàlida per a la futura feina. Mentre treballa en el desenvolupament de les bateries, també té temps per dirigir el Catalan Engineers Worldwide (www.cew.cat)? N’estic molt orgullós. Primer, de participar-hi, i ara (des del novembre de l’any passat), de dirigir-lo. És una bona manera de participar dels Enginyers Industrials de Catalunya des de la distància. Coordinem activitats per als enginyers catalans que treballen a l’estranger. Hem establert petits nuclis locals a llocs com Munic, Stuttgart, Milà, Lon-

“Hem portat la branca internacional dels Enginyers Industrials de Catalunya a ciutats com Tòquio i Xangai. Això dibuixa un espai d’intercanvi molt gran que permet experiències molt enriquidores per als que som fora de casa”. dres o Lió i, fins i tot, hem arribat a Tòquio i Xangai. Per als que som fora, representa una possibilitat de networking molt important. Mirem de fer el mateix que fa l’Associació i el Col·legi a Catalunya: hem creat un espai de discussió tècnica i d’intercanvi d’experiències que ens enriqueix moltíssim. Això sí, sense explicar-nos els secrets professionals! La majoria de contactes són en línia, però també mirem de fer trobades in situ. Penso que aquestes últimes, les del cara a cara, no les hem de perdre mai, per molt que avancin les tecnologies. Tenen un gran valor afegit. 

DOCTORS

MIRAVÉ

Entre altres especialitats: Ortodòncia invisible Odontologia infantil Odontologia integrativa Disposem d’un servei de gestió de l’ansietat dental

c/Muntaner 239 Telf. 93 200 93 39 Ens hem unit, hem ampliat i tots plegats seguirem creixent www.mirave.es

Serveis sense cost per a col·legiats i familiars (mateix domicili): Visites odontològiques Higiene dental anual Visites odontològiques urgència RX intra-orals Tarifes preferencias per a la resta de tractaments