2010/11 Disseny ,pogràfic Projectes !
Tipografia expressiva, crea,va o com a missatge
¿QUE ES LA TIPOGRAFIA? Definim la ,pografia com l’art o tècnica de reproduir la comunicació mitjançant la paraula impresa , transmetre amb certa elegància y eficàcia, les paraules. La ,pografia és el reflex d’una època, de tal manera que l’evolució del disseny d’aquestes responen a projeccions tecnològiques i arKs,ques. Tipo es un model o disseny d’una lletra determinada. Tipografia es l’art i la tècnica de crear i compondre ,pus per un missatge. Fuente <pogràfica, es defensa com es,l o aparença de un grup complet de caràcters, nombres i signes, regits per unes caracterís,ques comuns. Família <pogràfica, es un conjunt de ,pus basats en una mateixa font, amb concretes variacions sobre l’amplada i l’alçada, però mantenint caracterís,ques comuns.
La ,pografia i l’escriptura, per la seva naturalesa, sempre s’han vinculat, ja que la ,pografia es la disciplina i la prac,ca professional que actua com a mitjà entre el con,ngut d’un missatge i el lector que ho rep.
Jan Tschichold (Leipzig, 1902) militant contra la tradició La seva obra marca un abans i un després en la ,pografia, i en aquesta obra s’introdueixen les innovacions mes importants que el moviment modern estava creant en tots el àmbits. Va iniciar l’eliminació dels ornaments a favor de la funció. La disposició asimètrica del text i la introducció de la fotografia com a part integrant del llibre, son els principals postulats sobre els que Jan Tschichold construeix una veritable revolució en ell, fins el moment, tradicional mon de la ,pografia...
La majoria de les normes ,pogràfiques evolucionaren quant les grans impremtes van obtenir el monopoli del sector de les arts gràfiques. Aquestes normes es van establir per accelerar la composició del text o imatge en un moment en que la impressió era un treball laboriós. Les normes ,pogràfiques també asseguren un estàndard de qualitat i un disseny acceptable en els aspectes tècnics i comercials. Amb la proliferació de la indústria de les arts en els anys 1940 i 1950, es va concedir prioritat al pensament crea,u. Per primera vegada, les normes acceptades es van posar en tela de judici. Avui dia les normes ,pogràfiques no son qües,onades sinó oblidades. La revolució digital ha garan,t al dissenyador gràfic una nova independència. Tot i això quan es pot moure, inclinar, girar, emmarcar, duplicar, retallar, bloquejar, agrupar, des agrupar, fusionar, dividir, ampliar i reduir qualsevol cosa només amb moure el ratolí i púlsar un botó, no es sorprenent que molts dissenyadors responen quant demanes: ¿Normes? ¿Quines normes? Les normes que milloren la visibilitat, potencien la comunicació i reforcen les paraules. Les normes proporcionen al dissenyador un coneixement de incalculable valor sobre l’art de la comunicació. Les normes que es,mulen un qües,onament més entès d’aquestes normes...
CONSTRUCCIÓ D’UN VOCABULARI VISUAL ·∙ Les lletres prenen vida
LA PERSONALITAT D’UN TIPUS DE LLETRA
FONTS I FAMILIES
DISPOSSICIÓ DEL TEXT
JOC AMB ELS COSSOS
UTILITZACIÓ CREATIVA DEL ESPAI I EL FORMAT
CARACTERÍSTIQUES DEL LENGUATGE
UTILITZACIÓ DEL COLOR
ESCRIPTURA, GRAVATS I TRAÇATS A MÀ
CONSTRUCCIÓ I DESTRUCCIÓ
ÚS CREATIU DE LA PUBLICITAT
ALFABET CREATIU
Vladimir Konkar!
路 Craig Ward!
Good typography is invisible! Bad typography is everywhere!
Mar Caimari Silvia Marcó