Independent 553

Page 1

553 núm.

21 de novembre de 2014

Vila i Grassot, àrees prioritàries per evitar més pisos turístics El pla especial situa el nucli històric en el tercer lloc del rànquing de vint barris més saturats pàg. 6 Xavi Tedó

Arxiu/Òscar Mejías

5

El pressupost 2015 prioritza Sedeta, Univers i Tres Turons Arxiu/Joan Parramon

9

Vallcarca prepara una ‘vinyeta urbana’ en honor a Cifré

ISSN - 1695-4793

SUPLEMENT

La reforma de Diamant arrencarà al final abans de Nadal amb el canvi dels badalots La suspensió de pagaments de l’empresa adjudicatària ha fet que l’obra principal es faci al març

Òscar Mejías

L’aula de Turull, un referent a la ciutat


l’independent editorial

Un carret contra una piconadora El debat sobre el model de barri i de districte a Gràcia té tants fronts oberts que comença a haver-hi una trinxera a cada cantonada: en una plaça s’hi instal·la el grup dinamitzador del procés participatiu del pla d’usos, es mouen ràpid els seus integrants i obtenen consens social i polític a favor d’un manteniment de les restriccions vigents. També es parla del pla de turisme i del pla especial de regulació dels habitatges de pisos turístics, però no s’hi sumen les incontrolables ofertes d’Airbnb. El debat és intens i encara pot ser més restrictiu si a cada escala de veïns triomfa el veto que s’inclou en el règim de propietat horitzontal. Però costa molt poc que hi hagi una escletxa, perquè lògicament aquest és un debat d’essències però que també No sabem si estem a admet grisos; el que passa és temps d’aturar l’allau de que per l’escletxa hi pot passar canvi que penetra pels fàcilment un elefant, i avui seria benvingut un bar a la plaça de carrers estrets de la Vila les Dones del 36 o un restaurant a la Casa Vicens, i demà ja ha arribat un alberg de 400 places al carrer Còrsega, un hotel de Tot fa olor d’aquell Núñez y Navarro que ja té llicèndebat impossible que es cia, la residència de l’esport de vivia a Sant Cugat per Perill i en un radi de 500 metres ja hi tindrem més de mil llits. limitar els habitants No hi ha encara una nova bombolla immobiliària i els dinamitzadors del procés participatiu del pla d’usos es mouen ràpid però els grans taurons del mercat també, i no sabem si estem a temps o si tenim unes eines prou fortes per aturar l’allau de canvi que ja penetra pels carrers secundaris de Gràcia. Tot plegat fa olor d’aquell debat impossible que es vivia al Sant Cugat del Vallès de finals dels noranta, quan als plens de l’ajuntament s’hi vivien debats encesos sobre el límit d’habitants que ‘podia acceptar’ la ciutat per mantenir la seva identitat. Quan s’aprovava una resolució, el nombre fixat ja s’havia superat. Des d’ara i fins que es tanquin en un document tots aquests processos que tenen a veure amb el model de barri i de districte que volen per al nucli històric i per al districte de Gràcia, faríem bé de ser conscients quines possibilitats té cada grup d’interès. Perquè un carret pot fer encallar una piconadora, però s’ha de tenir una estratègia molt clara i intel·ligent per trobar el punt dèbil. Si és que hi és.

2

opinió

21 de novembre de 2014

cartes al director

ull de dona

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a independent@debarris.com. També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

Conxa Garcia DISCRIMINACIÓ Una de les actituds que pitjor suportem les persones és la discriminació. Per això és difícil d’acceptar i d’entendre els privilegis atorgats a la plaça de les Dones del 36. Això es viu de forma especialment punyent des de la plaça del Diamant, que és l’altre extrem, i a on es toleren tots els abusos. Deixant a banda el dia a dia, amb plàcides nits a Dones del 36 i amb botellot consentit fins a les 4-5 de la matinada a Diamant, el que més sorprèn és que els actes especials que organitza o autoritza l’Ajuntament recaiguin sempre en Diamant: els vuit concerts massius de la festa major, la calçotada de febrer, els foguerons, etc. etc. etc. Això tampoc no és casualitat. És una decisió volguda per part de l’Ajuntament, que ja s’ha encarregat de dissenyar l’espai d’aquestes dues places, de manera que sigui Diamant la única que disposi d’una zona central suficient per aquests actes. Segurament caldria valorar

si és normal que s’organitzin esdeveniments tan massius com els que es fan a la Vila, pel fort impacte que tenen, però el que no té discussió possible és que es doni per fet que sempre hagin de patir les conseqüències els mateixos. J. Maristany

MOBILITAT A GRÀCIA La Regidora de mobilitat del Districte de Gràcia ha tingut la brillant idea de fer els aparcaments de motos directament a sobre les voreres. Però tot i així, les motos continuen aparcant on volen, bloquejant el pas de vianants als que no queda cap més opció que passar pel carrer esquivant els cotxes i camions. És igual si vas en cotxet o si tens mobilitat reduïda i un home amb caminador gairebé no pot ni passar per entre les motos i la paret. Això és el dia a dia a Gràcia. Gràcies, regidora! Jordi Nuño Bou

el dependent L’adéu de Josep Maria Bachs ha deixat trista la zona dels Jardinets, tot i que el periodista també havia viscut a Gal·la Placídia i a Ros de Olano amb carrer Gran. Era client assidu de la llibreria Roquer, on hi comprava sobretot novel·la policíaca. També a la Salle hi ha un buit aquests dies perquè Bachs hi portava el fill. No només havia nascut al barri sinó que hi feia molta vida: anava a comprar, cuinava ell i sovint se’l veia amunt i avall del carrer Bonavista. Bon viatge!

Canvi d’horari Com cada any, a l’octubre és canvia l’horari. Es retarda una hora el rellotge encara que el dia solar continua impertorbable el seu camí, perquè ho consideren imprescindible pel fet que representa un gran estalvi, o això diuen. Està comprovat que a les persones ens produeix una alteració física i psíquica que ens perjudica la salut i el cicle de la son. El fet que a les cinc de la tarda ja sigui fosc afecta moltíssim molta gent. I, sembla ser, que l’estalvi aconseguit no és tan gran. Els matins són més foscos, les persones no poden tenir activitats de lleure amb llum solar i els nens han de tornar d’escola quan ja s’ha fet fosc. Per tant s’ha de gastar més llum a la tarda. Es van posar en marxa aquests canvis horaris amb la primera crisi del petroli. Van cercar posar la gent cap per avall en lloc d’invertir en recerca de noves energies i implantar i millorar totes les energies alternatives i netes, que és el que s’hauria de fer. S’accepta aquest daltabaix del canvi d’hora però sense canviar els horaris laborals, que ens permetrien tenir una vida personal, familiar i comunitària més rica, com a d’altres països europeus, inclosos els mediterranis, amb mateix clima que nosaltres!


l’independent

opinió

21 de novembre de 2014

Clara Darder i Jordi Lluís, membres de la Diabòlica de Gràcia

opinió

La diada de foc més gran de Gràcia Doncs sí, ja la tenim aquí, un any més la Diabòlica de Gràcia, aquella colla de colors llampants i originals –sí, els blaus i grocs- tornem a fer sarau [Nota d’autor, s’entén per sarau: Foc, trons, sofre, corredisses, crits, música infernal, diables i diablesses]. Enguany no volem perdre pistonada, i és per això que proposem una jornada ben plena de disbauxa. Si sou gent definida com a bergants de barretina, buidaampolles, caganers de l’asfalt, ectoplasmes de bunyol, escanyasogres i filibusters, o simplement sou gent de bona pasta amants de la cultura popular, aquí us presentem el nostre programa. El dia 22 de novembre a partir de dos quarts de sis de la tarda, les portes de l’infern s’obriran amb molt de soroll des de l’Espai Jove la Fontana (carrer Santa Rosa) amb l’aparició de fins a quatre colles tabaleres provinents de Can Botero, ni més ni menys que els tabalers i tabaleres de Poblesec, els dimonis de Teià, els veïns de la Malèfica del Coll i com no, la Diabòlica de Gràcia (Nota de l’àvia: Ostentant el segon premi del concurs de percussió de Barcelona). A ritme de tabalada passarem per les places del Diamant, Virreina i Revolució i acabarem a la Violeta, on us explicarem a mode de “vida de Brian” la història del foc i com va relacionada amb

Arxiu

160 diables i diablesses escupiran més foc que a la Patum de Berga i les falles de València juntes Estrenarem la remodelació Ceptrot de la diablessa, una cirugia estética d’allò més hipster

la nostre colla (apte per a tots els públics oberts de mires). Seguidament s’iniciarà el correfoc que tothom espera, amb l’afegitó dels diables de Martorelles, en total fins a 160 diables i diablesses escupint més foc que a la Patum de Berga i a les falles de València juntes! Sortirem des de la plaça de la Vila a dos quarts de vuit del vespre i acabarem fent una gran encesa a plaça Virreina des d’on, per un instant, veure com Gràcia és torna a fer de dia.

I ja haurem acabat? Doncs no! A partir de les onze i fins a les dues de la matinada obrirem les portes de l’Espai Jove la Fontana i us oferirem dos concerts amb les bandes Bis a Bis i The Bombins. Sense ànim de fomentar l’alcoholisme gratuït, simplement anunciem de passada que la cervesa es vendrà a 1 euro (és gravíssim). Com a novetats novedoses d’a­ ques­ta jornada podreu trobar corrent pel nostre facebook el vídeo promocional de la diada que an-

siosos l’esperem; una producció casolana d’allò més excels que, si sou piadosos i piadoses us demanem que poseu un “m’agrada” –i així fareu contenta a la directora novella-. I alerta! Perquè estrenarem la remodelació Ceptrot de la diablessa, una cirugia estética d’allò més hipster, tingueu en compte que contindrà fins a 80 carrutxes més que l’antiga versió. Esperem no incitar recels a la resta de colles del Districte. Per dur a terme tota aquesta gran aquelarre, tenim molts companys i companyes treballant des de fa mesos amb l’Ajuntament, amb l’Espai Jove la Fontana, la Violeta i amb els veïns i veïnes de la vila. A tots/es us volem agraïr l’esforç i la paciència que teniu amb nosaltres, i us prometem que l’any que ve, vindrem dutxats i dutxades. Esperem poder gaudir de la vostra presència i escalfor durant la jornada de dissabte, perquè entre totes i tots fem i som cultura popular!

el bloc Albert Balanzà

De Blai a David Diu Nicolau Dols, un dels encarregats de l’edició de l’obra completa de Blai Bonet, que el de Santanyí feia una feina d’orfebreria, de revisió i de precisió de la seva poesia, fins a publicar (o no). Els que ens dediquem a la més pobra de les literatures, el periodisme, també estem en constant reescriptura d’episodis que hem passat. A l’Independent, així ho fem, amb esperit autocrític, ara que som associació cultural, i agraïm emocionats cada nova adhesió, sobretot de gent amb qui tant i tant ens hem barallat, perquè hem arribat a l’entesa que és millor que Gràcia tingui un setmanari, l’encerti més o menys o parli millor o pitjor d’un o altre. Jo, davant d’això, em trec el barret. Tots som idealistes, aspirem a la perfecció, però és cert que no l’assolim mai, que l’important és el viatge i que tenim dret a reescriure i reescriure. Aquesta setmana he estat a punt de donar una dada incorrecta i he encertat dinant amb un que en sap més que jo. Després he anat a veure en Joan Lafarga, que feia una xerrada en un casal okupa, i he acabat llegint la poesia de Celia Ramos, la mare de David Fernández, que diu del seu fill que de petit li agradava jugar a canviar el món. Com tots.

L’Independent suma més socis en aquesta nova etapa L’Associació Cultural L’Independent de Gràcia segueix sumant socis per tirar endavant el projecte. A continuació, us presentem una desena més de persones i entitats que s’han incorporat a l’entitat en les darreres setmanes per garantir la viabilitat econòmica del setmanari.

Francesc Solé. Transportita autonòm. Membre de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) de Gràcia.

Enric Barceló. Expresident de la Federació d’Associacions de Comerciants de Gràcia.

Lluïsos. Associació sociocultural i esportiva fundada el 1855 que ofereix espais de formació en el lleure per a infants i joves.

Fundació Festa Major. Entitat fundada a finals de 1955 que aplega les comissions dels carrers que fan Festa Major.

Federació de Colles de Sant Medir. Entitat que agrupa les colles de Sant Medir que desfilen per Gràcia cada 3 de març.

Èric Lluent. Periodista gracienc i autor del llibre “Islàndia 2013. Crònica d’una decepció”.

Lluís Pérez. Enginyer industrial. Professsor de l’Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Montserrat Castellà. Jubilada que ha viscut a Gràcia tota la vida. Dedica el temps lliure a les arts plàstiques.

Bodega Monreal. L’establiment regentat per Manel Gascón que ofereix tapes amb un gran assortiment de vins.

Aromes & essències. Perfumeria que ven sabons artesans, barretes d’encens a granel o olis essencials que regenta Rosa Igual.

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de L’Independent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i Xavi Tedó. Redacció: Laura Aragó, Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Èric Lluent,

Patricia Monge, Marta Narberhaus, Adrià Palacín, Paula Solanas, Ginebra Vall, Clara Vera. Col·la­boracions: Pep Boatella, Lluís Bou, Pau Garcia, Marc Gassó, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Pere Martí, Carles Nerín, Víctor Nubla,

Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona. Fotografia: Mar Badal, Laia Coll, David Zorraquino. Maquetació: Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Carlota Freixenet (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00

3


l’independent

opinió Ramon Besora, jurista

opinió

I després del 9 de novembre? En l’edició del 2001, la 22a del “Diccionario de la Lengua Española”, en la opció tercera de la paraula: “nación”, diu: “conjunto de personas de un mismo origen y que generalment hablan un mismo idioma y tienen una tradición común”. Aplicant la precedent descripció, Espanya no és una nació formada per persones de diversos orígens. Celtes, ibers, romans, visigots, no parlen el mateix idioma; tal vegada cal recordar la expressió emprada pels Àustries, les Espanyes (plural), o sia més d’una-, deixem-ho si dues o més. Tornem al “Diccionario”. La paraula ara triada és: “colònia”, en les variants 3 i 4 diu: “Territorio fuera de la nación que lo hizo suyo, y ordinariamente regido por leyes especiales”; i “ territorio dominado y administrado por una potencia extranjera”. Als efectes de limitació, connexió i/o reclamació, el citat “Diccionario” se li reconeix, valor per reivindicar i definir drets i/o obligacions segons les dites transcripcions. Els Estatuts dits d’autonomia multiretallats, pluriinterpretats a la baixa centralitzadora; drets de conquesta, coaccionats pam a pam; no han sigut, ni seranMadrid dixit- camí de llibertat per treure’s el dogal colonitzador i centralista. Hi ha a més de la valenta declaració unilateral d’independència, les vies jurídiques internacionals. La més propera del Tribunal Europeu d’Estrasburg, el cas de Kosova, en connexió amb les declaracions europees sobre els drets de tothom. Per un altra banda, la Comissió de l’ONU sobre la descolonització. Com arribar-hi?. Aportant-hi uns detallats estu-

Llatinoamèrica podria ser un fort suport per descolonitzar Catalunya amb el record de Bolívar dis documentats, sobre la situació real de de Catalunya des de 1714, com a territori dominat i administrat per una potència estrangera“que lo hizo suyo”-, abolint antics drets propis, de caire molt més liberal que els imposats coactivament, perseguint la llengua, fent desaparèixer institucions tant avançades com el democràtic Consell de Cent o el reconegut internacionalment Consolat de Mar. Els possibles escrits seria millor que fossin redactats per historiadors formats fora de les fronteres espanyoles. A quin Tribunal autoqualificat de Constitucional, podria acudir el centralisme opressor, perquè es declaressin nuls

aquests informes? Qui podria ser veu forta, sense temences, serien els casals catalans; així com polítics llatinoamericans, que fa mes de 200 anys van dir prou a l’explotació en favor de la cort de Castella sempre maldestra, per administrar un patrimoni propi que procedia de l’esforç de peninsulars establerts en aquelles terres, en què no s’havien respectat els seus pobladors originaris, ni les seves llengües, considerades salvatges i que calia sotmetre o millor anihilar. Alguns d’aquests països han començat a recuperar les seves llengües pròpies. Llatinoamèrica, les ex-colònies, podrien ser un fort suport per descolonitzar Catalunya, projectant l’ombra i record de Simon Bolívar i d’altres dels seus herois independentistes sobre el nostre present, per un futur millor i lliure.

21 de novembre de 2014

la setmana

Roger Rofín

Amb el cap o amb el cor? El meu amic Codó em demana que utilitzi aquesta columna per parlar del 9-N i em deixi d’articles sentimentalistes. Parla de coses serioses, em retreu després del meu darrer article dedicat a “les estones de cel”. Amic meu, si vols parlem de política, tot i que no t’enganyis… la política sota l’empara de les idees i el pensament per fer un món millor treballa amb les emocions i els sentiments de la gent. El 9N n’és un dels exemples més clars. Segurament una bona part dels votants de la consulta ho vam fer amb el convenciment que volem un Estat propi per gestionar amb més eficàcia la nostra societat i no dependre de les decisions d’altres. Tenim els arguments i ens els creiem. Però, alhora, el vot al 9N no s’entén sense una forta càrrega d’emocions i sentiments. Ho demostra la campanya del “votaré per tu” en record a les moltes persones que els hauria agradat votar i ja no hi són, les milers de fotografies que es van fer per immortalitzar aquest moment històric o l’abraçada de David Fernàndez i Artur Mas, per més que pesi en alguns sectors de la CUP. Apèndix: David FernánEl vot al 9-N no sentén dez, exemple de persona sense una forta càrrega dedicada a la política –que no polític– que cada dia guanya d’emocions; es va votar més adeptes entre els simpaamb el cap i amb el cor titzants de la resta de forces polítiques per la manera clarivident d’expressar les seves idees, però també per la conI és justament aquesta vicció i l’emoció amb què les barreja de raó i sentiment defensa. En conclusió: el 9N es va votar amb el cap i amb el el que ara posa pressió cor. És per això que una gran als dirigents polítics majoria dels partidaris del NO es van quedar a casa. Perquè sabien que la consulta no tenia caràcter vinculant i, a diferència, dels partidaris del SÍ no hi havia un component emocional. I és justament aquesta barreja de raó i sentiment el que ara posa pressió als nostres polítics. La raó que demana alentir el procés fins aconseguir que aquesta minoria majoritària que representa el SÍ sigui com a mínim una mica més de la meitat. Ara, no supera el 40 -45%. Però el cor ens demana fer passes que donin resposta immediata a la voluntat expressada el 9N. El cor ens diu que ens sortirem, el cap ens recorda les dificultats d’una Declaració Unilalteral d’Independència sense, abans, haver posat en marxa unes estructures d’Estat que ens permetin ser autosuficients. In medium virtut est, segurament. En tot cas, el que si cal exigir als nostres polítics és que es deixin d’ambigüetats. Ja no hi ha espai per a les mitges tintes. Ni amb el cap, ni amb el cor.

tuits Selecció quinzenal de l’independent [@indepe_gracia] dels millors tuits dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia [el tuit de la setmana]

Fes-te soci de l’independent! L’Independent de Gràcia, després de 14 anys al carrer, es rellança com a associació cultural amb 30 impulsors provinents del periodisme, la societat civil, la cultura, l’esport i la política local. Volem aconseguir un efecte multiplicador per-

què l’Independent és de tots i volem un Consell Editorial on tu també hi siguis. Pertànyer a l’Associació Cultural L’Independent de Gràcia, dóna dret a participar en les assemblees de socis i a la llista interna, escollir el Consell Editorial,

participar activament en el dia a dia del setmanari i rebre cada setmana la publicació a casa. Els socis tindran ofertes especials i condicions preferents en les activitats organitzades per l’Associació Cultural.

La quota d’associat és de 10 euros mensuals, girats trimestralment. Dades Personals Nom i cognoms .......................................................................................................................................................... Adreça ..........................................................................................................................................C.P......................... Localitat ................................................................................................. Telèfon ....................................................... Dades bancàries (per a la domiciliació) Titular del compte ...................................................................................................................................................... IBAN

Entitat

Oficina

Dígit control

Núm. compte

Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a: c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: independent@debarris.com

Isabel Ribas i Seix @IsabelRibasSeix Ja tenim placa commemorativa de ls 1a tripleta màgica dels @cvg_cat. Orgull de colla i orgull gracienc! #ViladeGràcia

Jordi Farriol @JordiFarriol @cvg_cat, felicitats! Avui no us he vist, però acabo de presenciar un intent desmuntat de pujar al metro de @ XicsGranollers ;) #ViladeGràcia Lluís Soldevila @lluissoldevila Relax de lujo en mi barrio natal #VilaDeGracia. En my playlist @_josegonzalez_. La felicidad debe ser algo así... Deuvedes Gràcia @deuvedes Bona tarda. El difunto videoclub de Gràcia El séptimo arte ahora es una carnicería halal. Evarist @ebarist Sol i temps de primavera a la #viladegracia tropical!

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari 4


l’independent

21 de novembre de 2014

| | |política |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| Els pressupostos se centren en la Sedeta, l’Univers, Vallcarca i els serveis socials La fase zero de Tres Turons, el projecte de l’Abaceria i la rambleta de Via Augusta, també inclosos X.T

Gràcia té una inversió prevista de 23 milions d’euros inicials a partir de la proposta que ha fet l’equip de govern de l’Ajuntament, que s’ha presentat aquest dilluns al Districte en comissió i que ara s’ha de negociar amb la resta de grups municipals. Al marge d’inversions afegides i programes de ciutat, al pressupost 2015 destaca el nou equipament d’atenció a famílies amb adolescents de la Sedeta, les escoles bressol de l’Univers i d’Escorial, també el CEIP L’Univers, el centre de serveis socials de Grassot i l’illa 5 de Vallcarca. Albert Balanzà

A. B.

Obres per fer l’aparcament i la nova escola L’Univers

Tots aquests grans projectes ja han quedat redactats i aprovats en aquest mandat, però ara toca executar-los i, si pot ser, sense que les eleccions de maig de 2015 suposin una aturada. A la Sedeta ja s’ha reformat la plaça interior, de l’Univers i del CSS Grassot ja s’han vist els dibuixos, l’Ajuntament ja ha negociat amb els veïns de l’illa 5 de Vallcarca i només queda pendent la gestió de la nova escola bressol d’Escorial. De la resta de propostes d’inversió, hi ha projectes també urgents com, tal com va avançar l’Independent la setmana passada, la redacció del projecte executiu de

Mor Octavi Manso, conseller del PSC als 80-90

reforma de l’Abaceria o també la reforma de la rambleta de Via Augusta, entre l’avinguda Diagonal i la Travessera de Gràcia, que haurà d’anar lligada a la reordenació de les places d’aparcament de moto a la zona. Com a límit al maig de 2015, l’Ajuntament ja ha avisat els deu afectats de la fase zero de la reforma dels Tres Turons (Morató, Taradell, Mare de Déu dels Àngels, Turull), per a la qual hi ha 600.000 euros reservats. Encara necessita més concreció el pla de corredors verds del passeig de Sant Joan als Tres Turons o l’oficina d’atenció als clubs esportius.

les principals propostes d’inversió • • • • • • • • • • • • • • •

Espai Adolescents La Sedeta ........................................ 1.420.344 € Centre Serveis Socials Grassot ..................................... 2.049.750 € Reforma rambleta Via Augusta ....................................... 350.000 € Escola bressol L’Univers .................................................. 1.350.232 € Escola bressol Escorial ......................................................... 808.635 € CEIP L’Univers ....................................................................... 4.628.681 € Reforma Abaceria redacció projecte ............................... 60.000 € Remodelació servei vacunes ASPB ................................ 445.000 € Oficina d’atenció clubs esportius ................................... 350.000 € Corredors verds Sant Joan-Tres Turons ....................... 484.000 € Expropiacions Vallcarca .................................................. 5.059.682 € Expropiacions Tres Turons (fase zero) .......................... 600.000 € Manteniment integral ...................................................... 4.700.000 € Manteniment equipaments .............................................. 290.071 € Reserva de gestió Districte ............................................ 1.000.000 €

Familiars i amics han acomiadat aquest dimecres Octavi Manso, que va ser conseller d’Esports i conseller tècnic del Districte de Gràcia durant els mandats de Xavier Valls i Teresa Sandoval. Manso, que ja estava jubilat, es va iniciar en l’activisme local com a directiu del desaparegut Club Esportiu Vallcarca i va entrar al Districte com a conseller independent pel PSC l’any 1987 en el primer mandat de Xavier Valls. Al segon mandat va desenvolupar en paral·lel aquesta dedicació amb la de conseller tècnic i encara va mantenir aquesta última tasca en l’inici del mandat de Teresa Sandoval. “Es feia amb tothom; era un dels consellers més coneguts”, ha apuntat Valls. El PSC, partit on sempre va militar, i el Districte han encapçalat el condol.

breus Concert solidari al CAT en suport a la localitat kurda de Kobane El CAT acollirà el dissabte 29 un concert solidari amb la localitat kurda de Kobane que resisteix les embestides de l’Estat Islàmic davant la passivitat de la comunitat internacional. Les entrades ja es poden comprar a la Barraqueta.

Albert Balanzà

reportatge

A.B.

Lafarga participa en el cicle de debats del casal okupat Tres Lliris

El fil del secretari Coloma El geògraf i historiador local, Joan Lafarga, que el 2004 va protagonitzar una agra polèmica amb l’ara diputat David Fernàndez i amb l’activista Pau Duran sobre el moviment okupa, ha explicat aquest dimecres la història del Camp d’en Grassot al casal okupat Tres Lliris.

Per què hi ha tantes places a Gràcia? Perquè van servir per ubicarhi serveis després de la parcel·lació feta per 83 propietaris. Per què els carrers canvien tant de nom? Pel nom que li donaven aquests propietaris. Un viu debat històric i de coneixement profund del territori, de gairebé dues hores, és el que s’ha viscut aquest dimecres entre Lafarga i una vintena de membres del casal de la Travessera de

Gràcia. Dins del cicle de xerrades de l’Assemblea de Joves del Camp d’en Grassot, Lafarga ha repassat la transformació de Gràcia en els dos últims segles fins a la transició i l’actualitat. I és en aquest punt on han confluït en una mateixa reivindicació les dues generacions amb l’exemple de l’intent de canvi del carrer i de l’institut Secretari Coloma. “Va ser un personatge fosc, inqui-

Joan Lafarga al debat al casal Tres Lliris, aquest dimecres

sidor, perseguidor de jueus”, ha apuntat Lafarga. Ara els joves del Tres Lliris volen reobrir el debat per al canvi de nom. Lafarga ja

ho va intentar amb els consells populars de cultura catalana als anys vuitanta. Un fil que semblava trencat l’any 2004.

5


l’independent

21 de novembre de 2014

| | |societat |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| BCN situa la Vila i Grassot com a àrees prioritàries per evitar més pisos turístics El pla especial situa el nucli històric en el tercer lloc del rànquing de vint barris més saturats Xavi Tedó

Gràcia té 1.081 habitatges turístics als cinc barris, 998 dels quals es concentren a la Vila de Gràcia i al Camp d’en Grassot. Aquestes dues zones, tenint en compte aquestes xifres -768 i 230-, són els dos representants locals del rànquing de 20 barris de la ciutat on la pressió d’aquests habitatges és més gran i la Vila, de fet, estaria en segon lloc si s’hi sumessin els habitatges que oferta Air B’N’B (uns 500 més) El pla especial, que es debatrà en el pròxim ple, prohibirà increments. Albert Balanzà Vila de Gràcia, el 3r barri amb més pisos turístics de Barcelona (només superat per la Dreta de l’Eixample i Sagrada Família), té 31.431 habitatges i 768 són turístics, el Camp d’en Grassot - el 12èen té 18.397 i 230 tenen aquesta oferta. Només són el 2,4% i l’1,25% del total, i a aquests percentatges no hi arriben els altres barris amb xifres simbòliques (Vallcarca amb 35 pisos turístics, la Salut també amb 35 i la Salut amb 13). Però l’extensió del fenomen turístic més enllà del centre i les grans zones d’impacte de visitants, l’amenaça possible de gentrificació i els debats encesos a la Barceloneta o Gràcia han accelerat el pla especial. L’argumentari, tal com

Edifici a Ramon i Cajal, recentment pintat, que es dedicarà a ús turístic

apunta el director dels Serveis Tècnics del Districte, Oriol Bonet, apunta a un pla “enormement restrictiu” i que, a la pràctica, impedirà nous pisos turístics en base a no sobrepassar el nombre total del barri ni la densitat per illa i obligar a concentrar en blocs només compatibles amb oficines. La Vila s’englobarà en un grau 2 de restricció (no més d’un 1,5% d densitat de pisos turístics per illa) i Grassot en un grau 3 (no més d’un 2%). Vallcarca també surt a l’estudi, però com a barri que rep una incidència negativa dels pisos turístics augmentant els lloguers (a 971 euros de mitjana mensual).

Els dinamitzadors del pla d’usos, amb veu pròpia a l’Independent L’Independent estrena avui un espai d’informació de periodicitat setmanal sobre el procés participatiu per a la modificació del pla d’usos. És un procés organitzat entre la Plataforma ‘Gràcia cap a on vas‘ i el Districte de Gràcia i dinamitzat per l’equip de Raons Públiques, La Hidra Cooperativa i [urbanIN+]. Per a més informació, hi ha la web www.quinagracia.info, el compte de Twitter @quinagracia i la pàgina de Facebook Quina Grà-

cia. Aquest és un procés novedós perquè emergeix d’una demanda veïnal i s’està portant a terme entre tècnics municipals, representants de districte i ciutadania, que operen en igualtat de condicions i amb capacitat de decisió sobre el disseny i transcurs. El pla és l’instrument urbanístic que està previst que reguli i ordeni els locals de concurrència pública. L’objectiu del pla és equilibrar els usos residencials, comercials i turístics.

el bloc del pla per Quina Gràcia

Participa! Des de fa dues setmanes i fins al febrer de 2015 hi ha previstes diferents activitats participatives per generar espais de debat ciutadà entre entitats, col·lectius, comerciants i veïnat per compartir i pensar quin model de barri volem i com traduir les propostes en eines del pla d’ usos. Durant aquest novembre hi haurà punts d’interacció i informació al carrer per conèixer millor què és un pla d’usos i per a què pot servir. Al desembre pots també participar en els cinc tallers previstos que es faran a cada barri i en els quals s’abordaran les problemàtiques i necessitats de cada territori. Si no pots assistir als tallers o vols contribuir també de forma digital, ho pots fer a través de twitter i facebook o del canal d’Appgree, una aplicació a través de la qual respondre i formular preguntes. Aquest és un procés que aposta per la participació digital des del convenciment que aquestes eines permeten estendre i ampliar la participació. També s’han fet dos dels tres recorreguts previstos al novembre. El darrer serà el 22 de novembre a les 10.30 hores a la Sagrada Família (Façana nova). Els recorreguts són una bona i agradable manera d’aprendre millor què és un pla d’usos i quines conseqüències té o pot tenir en el territori i en els usos de l’espai públic. T’esperem, doncs, aquest dissabte. Vine i participa.

Diamant estrenarà els nous badalots d’accés al refugi el 15 de desembre

X.T

La reforma de la plaça arrencarà finalment la primera setmana de març A. B. L’última de les places que es van anunciar que es reformarien enguany, la del Diamant, i que va veure ajornat el projecte per la suspensió de pagaments de l’empresa adjudicatària, es mourà parcialment abans de Nadal, concretament la setmana del 15 al 19 de desembre. Així ho han explicat fonts del districte a 6

l’Independent donant contingut al projecte ara separat en dues fases que ja es va apuntar al setembre. En primer lloc, sempre segons aquestes fonts, s’instal·laran els badalots nous d’accés al refugi antiaeri, que es caracteritzaran per tenir la superfície llisa i complementada per plafons explicatius de la guerra i testimonis directes amb frases textuals. La

instal·lació es farà de cop i se substituiran els antics, de reixa i vidre, i ja en aquestes setmanes es treballa a nivell intern per portar les dues peces a plaça el 15 de desembre i fixar-les en un termini màxim de cinc dies. Posteriorment, i coberts tots els nous tràmits que s’han hagut de reengegar, les obres de remodelació de la plaça del Diamant arrencaran la primera setmana

Els badalots que hi ha actualment a la plaça del Diamant

de març, gairebé un any després que es va fer públic el projecte (vegeu L’Independent núm. 516). Aquest projecte inclou menys

jardineres, doblar l’arbrat, posar un parterre de 22 metres quadrats, canviar llums i moure cadires, bancs i la font.


92 novembre 2014

El Bosc Turull, un referent en educació i biodiversitat La Societat Catalana d’Educació Ambiental, els nous gestors de l’Aula A.B.

Els jardins de Maria Baldó, ‘desfigurats’ Els jardins de Maria Baldó, inaugurats ara fa cinc anys però pensats i projectats en els dos anteriors mandats, són motiu de polèmica per la denúncia que l’associació ProVallcarca ha fet per la ‘desfiguració’ de l’arbrat característic fins ara, la mimosa, en benefici dels lledoners ara plantats.

La denúncia arriba després de contrastar aquesta impressió amb l’equip d’arquitectes, Espinàs i Tarrasó, que entre el 2006 i el 2009 van executar el projecte. Els jardins es van estrenar amb la mimosa com a arbre predominant en un lloc d’inspiració romàntica i amb elements modernistes.

editorial Un espai de referència La Societat Catalana d’Educació Ambiental, una entitat que agrupa professionals i persones interessades en el món de l’educació ambiental, és la responsable de la gestió de l’aula ambiental del Bosc Turull des del passat 1 de setembre, tal i com s’anunciava en l’Independent 545. Ajuntament i entitat van signar un conveni de gestió cívica a l’estiu pel qual l’associació s’encarregarà els propers dos anys de portar endavant un projecte, la pretensió del qual és convertir aquest espai en un referent en educació ambiental i biodiversitat. Certament, aquests professionals tenen una oportunitat magnífica per desenvolupar activitats en matèria d’educació ambiental a la ciutat de Barcelona, treballant des de la base i aprofundint en l’adquisició de nous hàbits respectuosos amb l’entorn. Sens dubte, el Bosc Turull presenta una condicions magnífiques en un entorn privilegiat que ha de convidar a la reflexió i a la divulgació de la sostenibilitat. Un espai amb una gran riquesa en biodiversitat que també presenta el repte d’encabir tota la resta de propostes que fins ara també hi tenien lloc. En aquest sentit, els nous responsables han manifestat la seva pretensió de treballar perquè l’espai tingui un fort component comunitari, un espai arrelat al territori on els veïns i col.lectius del barri tinguin un paper actiu. De fet, aquesta també és una voluntat de l’administració, i és molt positiva. Hi ha molta feina per fer, però també val la pena recollir la realitzada fins ara.


[el tema del mes]

[2]

més sostenible

Vallcarca denuncia la ‘desfiguració’ dels jardins de Maria Baldó A.B,

Els jardins de Maria Baldó, inaugurats ara fa cinc anys però pensats i projectats en els dos anteriors mandats, són motiu de polèmica per la denúncia que l’associació ProVallcarca ha fet per la ‘desfiguració’ de l’arbrat característic fins ara, la mimosa, en benefici dels lledoners ara plantats. Albert Balanzà Imatge de la zona infantil d’aquest parc de Vallcarca aquesta setmana

La denúncia, segons el president de l’associació de veïns, Francesc Ruestes, arriba després de contrastar aquesta impressió amb l’equip d’arquitectes, Espinàs i Tarrasó, que entre el 2006 i el 2009 van executar el projecte. Els jardins, ubicats en els antics horts del convent dels Camils, que mai es va acabar de construir, es van estrenar amb la mimosa com a arbre predominant en un lloc d’inspiració romàntica i amb elements modernistes. L’espai té una perspectiva més àmplia entre els Tres Turons i el Putget, on hi tenen presència també els pins i on s’hi van encabir les palmeres que es van haver de perdre en l’última reforma de la plaça Lesseps.Algunes van morir de seguida. Ruestes, i també fonts coneixedores del projecte original

consultades per aquest setmanari, han lamentat que “la poda que s’ha fet en els últims anys ha desfigurat l’espai”, amb les mimoses ara abocades al jardí com a arbres en lloc de com a arbusts. La plantació de

La plantació de lledoners, segons els veïns, trenca amb el domini de la mimosa lledoners i la possible ampliació a xiprers, segons aquestes mateixes fonts, incrementarà la “incoherència” dels canvis respecte del projecte original. “Volem respecte per al projecte i la millor manera d’evitar aquesta desfiguració és que els autors del projecte tornin

a restaurar el jardí”, ha apuntat Ruestes. La denúncia també considera que la millor protecció, davant les decisions de Parcs i Jardins, seria l’existència d’un llibre de manteniment dels espais públics, tal i com han estat concebuts en la seva idea i projecte original. Els jardins de Maria Baldó van ser un dels eixos reivindicatius dels veïns de Vallcarca, encapçalats per la plataforma Farigola i ProVallcarca a principis dels anys 2000. La proposta inicial dels veïns era ubicar-hi l’aula ambiental que ara es troba al passeig Turull, però no hi va haver consens amb el Districte, en aquella etapa comandat per Ferran Mascarell. El bateig, definició final i inici d’obres es van produir ja en el mandat de Ricard Martínez i va

haver-hi consens general per dedicar l’espai a la que va ser directora de l’escola Farigola als anys 20 del segle passat i primeres líders del moviment feminista a Catalunya.

Nova edició del ‘Renova’ a la Fontana Amb l’objectiu de fomentar el consum responsable i prevenir residus, s’ha posat en marxa aquest mes una nova edició del Renova, una manera sostenible i econòmica de canviar la roba que ja no es vol per altres peces que agradin més. La iniciativa està organitzada per diferents entitats, associacions i equipaments municipals de Barcelona, amb els quals s’ha sumat la Fontana, que es convertirà fins el 27 de novembre en un punt d’intercanvi on poder deixar la roba que ja es vols i intercanviar-la per renoves. El divendres 28 de novembre, a partir de les cinc de la tarda tindrà lloc el mercat on es podrà canviar aquests renoves per altres peces. Com a novetat d’enguany el mateix divendres 28 a les 18.30 hi haurà un taller per aprendre a fabricar collarets amb la tela de samarretes antigues.

A.B.

Pels veïns, la poda ha contribuit a desfigurar l’espai

A.B.

Serveis d’interès Punt Verd de Collserola C. Collserola, 2. Sortida 6 Ronda de Dalt Plaça Alfons Comín, darrere de la benzinera Horari: de dll a dv, de 8 a 18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h. Punt Verd de Barri Plaça Gal·la Placídia Horari: dll, de 16.30 a 19.30; de dm a ds, de 10 a 13.30 i de 16.30 a 10.30, i dg i festius, tancat.

Els veïns volen que es torni a restaurar el jardí original

Punt Verd Tabuenca C. Guilleries, 24 Horari: de dll a dv, de 8.30 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i ds de 10 a 13.30. Telèfon: 93 218 30 97

Punt Verd mòbil Santuari del Coll, ds de 8.30 a 14 h. Bibl. Jaume Fuster, dll de 16 a 19.30. Mercat de l’Estrella, dc de 8.30 a 14 h. Plaça Joanic, ds de 16 a19.30 h. Travessera de Gràcia/Gran de Gràcia, ds 8.30 a 14 h. Plaça Revolució, dc de 16 a 19.30. Pg de Sant Joan/Indústria, dj de 8.30 a 14 h. Pg de Sant Joan/Rosselló, dll de 16 a 19.30. Agenda 21 escolar Nil i Fabra, 20, baixos Telèfon: 93 237 47 43 Mapa ecològic de recursos de Gràcia www.mapaecologic.net


[3]

escoles

Trobada al Coll de joves que transformen l’entorn El passat divendres 14 de novembre en el marc de la ‘II Conferència Estatal de Joves Tinguem Cura del Planeta’ el barri del Coll es va omplir de joves provinents de 10 comunitats autonòmiques, els quals van realitzar diverses accions que transformen el territori. El dia anterior havien debatut, intercanviat i conegut què fa cadascú en el seu centre educatiu per millorar el planeta. Un grup d’alumnes va dur a terme un mapatge dels horts urbans i les fonts i pous del barri del Coll amb la col.laboració d’en Xavi Franch, director del centre cívic del Coll, en Pep Ordoñez, responsable dels horts urbans de l’Ajuntament de Barcelona,

Marta Vilà

Mireia Abril

Imatge del mural realitzat pels joves

Alumnes de l’escola Farigola

voluntaris del Grup d’Estudis el Coll –Vallcarca i la Bea i l’Adrià de la Societat Catalana d’Educació Ambiental. Alguns dels horts visitats van ser els de l’escola Montseny i l’escola La Farigola de Vallcarca, de mà dels alumnes dels centres. Amb la informació mapada s’han elaborat uns itineraris: Les aigües del Coll i Horts urbans del Coll consultables al Mapa Barcelona + Sostenible: [bcnsostenible.cat/ ca/web/itineraris]. Mireia Abril

Un grup d’alumnes retirant algunes de les plantes invasores a Turull

Un altre grup de delegats va pintar un mural a una paret del’Aula Ambiental Bosc de Turull que representa com els joves i infants tenen cura de la sostenibilitat de Barcelona. Finalment, un altre grup va investigar sobre les plantes

invasores presents a la zona del bosc de l’Aula Ambiental del Bosc Turull, i una vegada identificades va procedir a la retirada puntual d’algunes d’elles: Ipomoeasp,Araujiasericifera, Senecioangulatus, Acanthusmollis, entre d’altres.


[per darrere]

[4]

“Volem ser un referent a Barcelona en educació ambiental i biodiversitat” Òscar Mejías

Després de dos mesos d’haver-se instal.lat al Bosc Turull, la coordinadora executiva del projecte, Alèxia Cumplido, ens explica que el seu objectiu és que “aquest sigui un espai de molta experimentació, un lloc on es pugui venir a aprendre, compartir, i a viure la natura, una cosa que mai es sobrera a una ciutat com la nostra”. La Societat Catalana d’Educació Ambiental gestionarà durant els propers dos anys l’aula ambiental del Bosc Turull després d’haver signat un conveni de gestió cívica amb l’Ajuntament. Òscar Mejías Quin és el projecte que heu endegat al Bosc Turull? A l’estiu vam signar un conveni de gestió cívica amb l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de gestionar i dinamitzar l’Aula Ambiental Bosc Turull. El que es pretén que esdevingui l’aula és, per una banda, un espai de referència sobre l’educació ambiental a la ciutat de Barcelona i, específicament, per l’entorn natural privilegiat que ofereix, un centre especialitzat en qüestions de biodiversitat; i, per altra banda, estem treballant perquè l’espai tingui un fort component comunitari, i que sigui un espai molt arrelat al territori on els propis veïns i col.lectius

Quines activitats teniu pensat portar a terme a l’aula? A part d’obrir l’espai per a què entitats puguin portar a terme aquí les seves activitats de caire socio-ambiental, volem donar una oferta educativa pròpia i oferir activitats per a la ciutadania i les escoles. Moltes activitats les portarem a terme gràcies a les entrevistes que hem fet amb els diversos col·lectius, i així hem obtingut les necessitats per a poder plantejar les activitats. Com ara... Encara no les tenim totes tancades, però una de les potencialitats que té l’espai és l’aigua i les fonts, i segurament oferirem una ruta guiada per fonts del Coll i Vallcarca. I també estem preparant un passeig autoguiat pel Bosc Turull amb materials que ajudin els visitants a descobrir la riquesa natural, social i històrica d’aquest espai. Una altra opció que estem estudiant és que es puguin instal.lar caixes d’abelles per a intentar millorar la biodiversitat de la ciutat.

el seu funcionament: tres escoles del barri, el programa Horts per a jubilats, la colònia de gats de Gràcia, Depana, vivers, i d’altres.

Quan creus que estarà enllestit el projecte per a què comencin a funcionar les activitats? Tenim una calendarització del procés i, mica en mica, anem desenvolupant les diferents accions. De moment, hem acabat la fase de diagnosi per a saber quines activitats poden resultar interessants, i esperem que de cara al gener ja tinguem la web enllestida i que s’ofereixin més accions formatives.

En quin punt del procés us trobeu en aquests moments? I amb aquests col·lectius? Ja estem en funcionament amb diverses activitats i reunions. Ara hem completat la fase de trobar-nos amb aquests col·lectius per tal de presentar-nos. D’aquesta manera hem pogut saber quines necessitats tenen, quin rol els hi agradaria tenir i què els agradaria que fos aquest equipament, per, així, poder nodrir de continguts el nostre projecte i poder acabar estructurant-ho tot.

Si la gent vol participar en el vostre projecte, què ha de fer? Ens poden visitar o trucar durant el nostre horari d’obertura per així poder mostrar el que fem aquí. Convidem a les persones que no coneguin l’indret a venir a visitar-nos, descobriran un petit oasi dintre de Gràcia. A més, existeix l’Associació Amics de Turull formada pel veïnat que s’estima aquest espai, i on la gent s’hi pot adreçar en cas que busquin informar-se sobre el nostre equipament.

Alèxia Cumplido a l’aula ambiental de Turull després de l’entrevista

del barri hi tinguin un paper actiu per a poder donar-li vida. Quin és el funcionament de la associació per portar a terme aquest projecte? Nosaltres som una associació sense ànim de lucre que funcionem per grups de treball. Hi ha una secretaria tècnica que fa funcionar l’equipament que hi és present durant vint-i-una hores setmanals; i, a part, tenim un grup que s’encarrega de marcar les línies estratègiques del projecte. Però, per una altra banda, hi ha tota una sèrie de col.lectius que anteriorment ja feien ús d’aquest espai mentre estava tancat, i que ara també participen en


l’independent

21 de novembre de 2014

7


l’independent

21 de novembre de 2014

| | |agenda |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| Si voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a independent@debarris.com o bé un fax al 93 217 06 80

EXPOSICIONS Fins al 21 de novembre Exposició Gents des del meu món, a càrrec de Silvia Casado, on mostra el seu món, “realista, creatiiu i sovint boig amb alguna pinzellada còmica”. Casal Cardener (Cardener, 45) Pintures a l’oli a càrrec de Gomezvellvé. Seguidor de l’escola Olotina, és un artista que té l’autèntic mestratge i la tècnica dels grans mestres de la pintura catalana que continua el veritable naturalisme que fa més d’un segle va crear Vayreda. Sap conjugar les games de colors i plasmar la llum que es produeix en un instant. Des de 1983 és professor/orientador del Foment Gracienc de les Arts. Foment Gracienc de Les Arts (Sant Pere Màrtir, 9) Fins al 23 de novembre Exposició sobre Palestina. Dins de la Setmana Cultural Gràcia amb Palestina, que forma part del projecte de solidaritat del Districte de Gràcia de l’any 2014, i que es farà del 17 al 23 de novembre. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Fins al 28 de novembre Exposició Het Antwoord, de Luca Pagliari. En la seva anterior mostra, Luca Pagliari s’enfocava a si mateix, submergint-se fins al fons en la seva particular visió d’una forma de sexualitat. Una actitud i forma de vivència sense retòrica, que no buscava agradar, sinó despullar-se, malgrat la seva expressió plàstica gairebé barroca, amb cites a la pintura de Bacon. H2O (Verdi, 152) Fins al 29 de novembre John Constantine, el paradigma dels detectius de l’ocult. Selecció de pàgines d’un dels personatges clàssics del terror: John Constantine, protagonista de la saga de Hellblazer, des de 1988 resolvent conflictes entre la realitat i l’ocult. Comissariada per Jordi Ojeda, professor de l’UB. Centre Cívic El Coll (Aldea, 15) Exposició Geografia de la rumba catalana, a càrrec de l’enitat FORCAT. Aquesta mostra proposa un itinerari pels diversos espais en què s’ha anat configurant

la rumba catalana, coincidint amb la celebració de la Diada de la Rumba, que ha tingut lloc recentment. CAT (Pl. Anna Frank, s/n) Fins al 17 de desembre Exposició Antídoto, Colores de la vida, de Concha Benedicto. Com a consultora de l’hàbitat s’ha format en Feng Shui de la Natura i en Medicina de l’Hàbitat, d’altra banda, la seva trajectòria creativa l’ha portat a la utilització de la fotografia (de naturalesa) i la poesia, com a llenguatge d’expressió per a rescatar l’harmonia dels nostres entorns més íntims. En aquesta obra presenta emocions, vivències, memòries, passant pel tamís del color i la força de la natura com a antídot quotidià en el moviment de la Vida. Antic Forn de Vallcarca (Cambrils, 12) EXPOSICIONS Divendres 21 de novembre Xerrada debat: L’ocupació a Palestina i els joves. Moviments de resistència i solidaritat. Explicació de l’experiència pesronal de cinc activistes de l’entitat juvenil Moviment de Brigadistes, que han viatjat aquest estiu a la zona de Cirjordània. La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18.30 h Presentació El Bosque del Recuerdo, de Susana Zarzuela. Llibreria Consumició Obligatòria (Diluvi,7) a les 19 h Bajo el cielo (Under the sky), de Ramzi Maqdisi, Palestina 2012. Debat amb el director. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19 h Concert Veus de la Mediterrània: NaVil, la resistència feta música. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 22 h Dissabte 22 de novembre 3a Diada Diabòlica. Tabalades, correfocs i concert: Bis a Bis + The Bombins (23 H). Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a partir de les 17.30 h Projecció d’imatges del llibre Viure, morir i nàixer a Gaza, de Davi Segarra. Editat per Sembra Llibres i coordinat per Xavi Sarrià, d’Obrint Pas. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h

recomanem ’Krum’, de Hanoch Levin, al Lliure de Gràcia. Carme Portaceli descobreix Hanoch Levin -l’autor més important d’Israel, dramaturg, director i poeta- amb Krum, un retrat irrevocable de la condició humana en versió catalana de Sergi Belbel i Roser Lluch i Oms. És la història d’un antiheroi que torna a casa amb la maleta buida després d’una llarga absència. sense haver triomfat, ni haver-se casa, ni res de res. Amb Pere Arquillué de protagonista. Fins al 7 de desembre al Teatre Lliure de Gràcia (Montseny, 47)

Ros Ribas

Projecció del documental Gaza-strophe, Palestine. Samir Abdallah & Khéridine Mabrouk (França / Palestina 2011). Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19 h Concert de música barroca De Mestres % Deixebles, a càrrec de Santi Mirón i la seva viola de gamba. Alberg Mare de Déu de Montserrat (Pg. Mare de Déu del Coll, 41-51), a les 19.30 h Semifinals del DMJ 2014: Snap in the bath + Breaking the chains + The Rayberis + Acronym. Casal de Joves del Coll (Duran i Borrell, 24), a les 22 h Concert: Ayankoko + Jaco + Bandwidth. Antic Forn de Vallcarca (Cambrils, 12), a les 19 h Poemes i música des de Palestina. Lectura dramatitzada a càrrec del poeta palestí Basem Nabres, l’actriu Mònica Van Campen i la música d’Aziz Khodari. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h Concert: Doctor Divago. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

lestina, creació d’un mural col·lectiu. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 12 h Dansa: Twins, a càrrec del Colectivo Cero. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 19.30 h Concert: Gandom Garousi. Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21.30 h Dilluns 24 de novembre Xerrada: Això com ho moc? Gestió d’un grup de música. Organitza el PIJ Gràcia. La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19.30 h Dimecres 26 de novembre Espai de trobada amb jocs de taula (FairyTale, Smallworld o Marvel Heroes). La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 17 h Concert: Mike Cooper. Heliogàbal (Ramon y Cajal, 80), a les 21.30 h Teatre: Nadie es croqueta en su tierra. A càrrec de Sergio Arrospide. La Sonora de Gràcia (R. de Sant Miquel, 59), 21.30 h Concert: Yuma Brothers. Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 22 h

Diumenge 22 de novembre Jornada familiar de jocs de taula, per Lu2. Alberg Mare de Déu de Montserrat (Pg. Mare de Déu del Coll, 41-51), de 10 a 14 h

Dijous 27 de novembre Xerrada: Fashion Changemakers. IED Escola de Disseny (Biada, 11), a les 19 h

Cloenda de la Setmana cultural Gràcia amb Palestina. Gala del Pallassos per trencar el mur a Palestina. Artistes per Pa-

Diàleg Creadros en dos temps: Llucia Ramis i Rosa Regàs. Bibl. Jaume Fuster (Lesseps, 20-22), a les 19.30 h

cartellera CINEMES BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42. • Los juegos del hambre: Sinsajo. Parte 1. Dv, ds, dg, dl, dm i dj, 16.15, 19.00 i 22.00. Dc, 16.15. • L’Elisir d’Amore. Royal Opera House. Live. Dc, 20.15. • Dos tontos todavía más tontos. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Relatos salvajes. 16.30, 19.15 i 22.00. • Dos a la carta. 16.15, 18.15, 20.15 i 22.15. • Interstellar. 17.00 i 21.00. • Orígenes. 16.30 i 22.30. Dc, 16.30. • Los juegos del hambre: Sinsajo. Parte 1. Dc, 19.00 i 22.00. • Interstellar. 19.00. • Los Boxtrolls. Ds i dg, 16.00 i 18.00. • Los juegos del hambre: Sinsajo Parte 1. Ds i dg,

8

20.00. Dv, dl, dm, dc i dj, 17.00 i 20.00. • Alexander y el día terrible, horrible, espantoso, horroroso. 22.30. • Jimmy’s Hall. 16.30, 19.00 i 22.00. • Perdida. 16.00, 19.00 i 22.00. CINEMES GIRONA. Girona, 175 • Amarás al prójimo. Dc i dj, 16.00. • Ànima. Dj, 21.45. • LAT: Las cruces. Dv, 20.00. • Lasa eta Zabala. Ds, 22.00. • Paco de Lucía: La búsqueda. Dc, 22.00. • Justi%Cia. Dv, ds i dg, 18.00. Dc i dj, 18.00. • Blue Lips. Ds, dg, dc i dj, 20.00. • Bugarach. Dj, 20.00. • Casa Asia Film Week. Dv, ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Dv i ds, 0.00. Dg, 10.00 i 12.00. • La Dixie i la Rebel.lió Zombi. Dg, 16.00. • La gran seducción. Dc i dj, 18.00.

• Desmunant Leonardo. Dc, 20.00. • Asmodexia. Dv, 22.00. • Cinema i drets dels infants: El perro mongol. Dg, 11.00. • Avions 2: equip de rescat. Ds i dg, 16.00. • Cuinant. Dg, 22.00. Dc, 21.45. • Cinoche: Barbacoa de amigos. Dc, 21.45. • Glance up (mirant amunt). Dj, 20.00. • Llavors al vent. Dc, 20.00. CINEMES TEXAS. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cinemestexas.cat] • Sala A: Le week-end. 16.00, 18.00 i 20.00. Snowpiercer. 22.00. • Sala B: Tren de nit a Lisboa. 16.00, 18.00 i 20.00. Searching for sugar man. 22.00. • Sala C: Viva la libertà. 16.00, 18.00 i 20.00. Barbacoa d’amics. 22.00. • Sala D: Ida. 16.00, 18.00 i 20.00. 10.000 km.

22.00. Sessions matinals infantils (dg i festius. 12 h. Doblades al català) • Sala 1: Epic. • Sala 2: Els croods. • Sala 3: Doraemon i Nobita Homes. • Sala 4: Pérez, el ratolí dels teus somnis. VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Interstellar. Dv i ds, 17.05, 20.20 i 22.00. De dg a dj, 17.05 i 20.20. • Sala 2: Nunca es demasiado tarde. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 3: La sal de la tierra. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 4: Dos días, una noche. 16.00, 18.10 i 20.20. • Sala 5: Diplomacia. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.. Verdi kids. El meu primer festival. Dg, 12.00.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: 20.000 días en la Tierra. 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20. • Sala B: El tiempo de los amantes. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala C: Relatos salvajes. 17.05, 19.30 i 22.00. • Sala D: Orígenes. 17.50, 20.05 i 22.20.

TEATRES ALMERIA TEATRE. Sant Lluís, 64 • Flor de Nit - El Cabaret. De dc a ds a les 20 h i dg a les 17 h SALA PORTA 4. Església, 4-6 • Tu-tuut! Fins al 30/11 • Moleskine. Fins al 30/11


l’independent

21 de novembre de 2014

| | |cultura |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| Vallcarca retrà homenatge a l’il·lustrador Guillem Cifré amb una ‘vinyeta urbana’ La proposta, impulsada per Francesc Ruestes i David Castillo, reivindica el paper del còmic al barri Cedida

Vallcarca es vol reivindicar com un pols cultural i de referència en l’àmbit del còmic. I ho pot fer, perquè té tots els trets diferencials que el posicionen en aquest sentit: l’editorial Bruguera i el món que es va crear a partir d’aquest centre de creativitat i cultura, el moviment veïnal que defensa la creació d’un Museu del Còmic, i Guillem Cifré; personatge clau per entendre la història gràfica recent i nascut a Nil Fabra, i ara reivindicat per veïns i artistes del barri, amb una proposta impulsada pel seu amic Francesc Ruestes. Silvia Manzanera Encara no se saben tots els detalls de l’homenatge a Guillem Cifré que artistes i veïns de Vallcarca, encapçalats per Francesc Ruestes i David Castillo, volen retre a un dels seus personatges il·lustres, mort el passat 17 de maig després d’una llarga malaltia. El que sí saben és que és un bon moment per tirar endavant la proposta que tot just avançava fa uns dies el periodista David Castillo al Punt Avui. “Vallcarca i el Coll disposen de tota una sèrie de trets diferencials que els converteixen en entitats culturals molt potents”, explica

L’actor Oriol Vila estrena una sèrie per a mòbil Cedida

S.M.

Vinyeta de Guillem Cifré, del Tio del Final, publicada a l’Independent

l’escultor i pintor gracienc. Guillem Cifré és un dels noms, dins del món de la il·lustració, imprescindibles per entendre una part de la nostra història gràfica recent. La proposta pretén convertir una font anònima de Vallcarca en una vinyeta urbana, colocant-t’hi un dels seus dibuixos característics, i portant així la imatge del paper al carrer. “És complicat homenatjar un artista com ell, tan complet, però la nostra proposta té un punt surrealista que segur que al Guillem li encantaria”, clou Ruestes.

“Tot un premi Nacional de Còmic, entranyable i ocurrent” Col·laborador de l’Independent des del 2009 amb les seves tires surrealistes del Senyor Ruc i després el Tio del Final, Guillem Cifré havia iniciat en la seva darrera etapa un projecte artístic curiós: Les Manufactures del Sotan, autodefint com a art per correspondència. Cifré va morir el 16 de maig a causa d’una greu

malaltia. Al 2009 va guanyar el Premi Nacional de Còmic de la Generalitat, després de més de 30 anys de professió. “La gràfica del país està copada per quatre noms, i no em queixo”, explicava en una entrevista amb aquest setmanari. “Era un artista ocurrent i entranyable”, diu el seu amic Francesc Ruestes.

Oriol Vila i Raquel Salvador són els creadors, guionistes i màxims responsables, juntament amb Joan Bacardí, de la sèrie Nico&Sunset, una ‘smart’ sèrie rodada íntegrament amb dispositius mòbils que s’acaba d’estrenar. Nico&Sunset aposta per fer un valor d’aquest sistema de rodatge i acaba convertint el telèfon mòbil en un personatge més dins de la sèrie, que té, a més, una forta presència gracienca, amb Roger de Gràcia (que ha assumit gran part de la producció) o Pol López, entre algunes de les cares conegudes del món del teatre, el cinema i la comunicació, que fan diversos personatges. La sèrie explica la història d’amor de Nicolai i Suzette, una parella artística que lluita per obrir-se un forat en el món de la música a Barcelona. Els primers set capítols es van rodar amb un Iphone 4S, i la resta amb un IPhone5 i un Iphone5S. S’ha utilitzat l’aplicació de vídeo 8MM per donar-li un aire vintage, i també s’ha utilitzat la càmera normal i la lenta del Iphone5S.

Adrià Palacín

entrevista

Cedida

Entrevista a Mar Solà, coordinadora del primer cicle de #NanoTeatre

El petit format es vol fer gran El primer cicle de #NanoTeatre als Lluïsos de Gràcia està demostrant que els nous formats agraden. Així ho explica la Mar Solà, coordinadora del projecte, en una de les petites sales on cada dissabte de novembre hi tenen una cita aquells que volen gaudir del teatre low cost de petit format.

En aquest espai tant petit hi caben actors i públic? I tant, i com més apretadets millor. El nostre objectiu és que el públic visqui el més a prop possible la posada en escena i la vivacitat dels actors. Cada moviment i cada respiració que se sent crea aquesta complicitat amb el públic. Després de dues sessions, com està reponent el públic? Molt millor del que ens esperà-

vem. De moment hem tingut el 95% d’ocupació però el més important és que la gent s’ho està passant bé. Entren a l’espectacle mig desconcertats i en surten molt contents, això és el que ens dóna més satisfacció. Ampliareu a altres escenaris? De moment tenim moltes ganes de fer un segon cicle als Lluïsos, això segur. Més endavant no descartem cap proposta perquè tenim moltes

Escena d’una de les peces representades als Lluïsos durant el cicle #NanoTeatre

idees, i una d’elles és la possibilitat d’ampliar el cicle en altres sales de Gràcia o de la ciutat. Té futur aquest nou format? Crec que sí, i s’està demostrant. Hi

ha moltes companyies joves que no saben a on projectar les obres i estan desitjant propostes com aquests. A Europa estan funcionant molt bé, i aquí esperem que segueixi el mateix camí.

9


l’independent

21 de novembre de 2014

| | |esports |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| Els Lluïsos perden el liderat de la Copa Catalunya després de vuit triomfs seguits

breus L’Europa, obligat a guanyar contra l’Ascó després de perdre Àngel Garreta

L’equip de Rafa Nache cau a casa contra el Grup Barna A en la primera derrota de la temporada CB Lluïsos

Vuit de vuit. Aquest és el fulgurant balanç que portava l’equip de la plaça del Nord abans de la visita del Grup Barna A, millorant fins i tot els registres de fa tres temporades quan els graciencs van assolir l’històric ascens a EBA. Els graciencs han girat full a la irregular temporada que van signar l’any passat, quan van quedar lluny de la zona d’ascens, amb un inici espectacular.

L’equip de Pedro Dólera no pot fallar aquest diumenge al Nou Sardenya contra l’Ascó si no vol quedar despenjat de la lluita per pujar a 2B després de perdre contra la Montañesa en el derbi barceloní del cap de setmana passat per 2 a 1. Els escapulats són ja a set punts del líder, el Rubí, a tres de la Pobla de Mafumet i el Masnou, i a dos de l’Ascó, que tanca la zona de play-off d’ascens.

Xavi Tedó L’entrenador Rafa Nache no amaga la seva alegria: “Estem molt contents, no ens esperàvem sortir tan forts encadenant aquesta ratxa de victòries”. La clau, a parer seu, ha estat la continuïtat del projecte iniciat després de la sortida de Carles Rofes, l’entrenador que va portar els blaus a EBA: “El motiu principal és que s’ha mantingut el bloc i que s’ha confiat en l’equip tècnic”. La primera temporada de Nache no va donar els fruits esperats i van quedar classificats a mitja taula quan eren candidats a pujar després del descens a Copa Catalunya: “No ens coneixíem prou, els jugadors estaven acostumats a l’estil de Rofes i calia temps, les lesions també ens estan respectant, a diferència d’ara fa un any”. En qualsevol cas, el míster atribueix l’èxit al treball de la plantilla: “Hi ha molts jugadors que poden assumir el lideratge tant en el joc interior com exterior i els rivals no

Els Lluïsos van perdre la imbatibilitat dissabte a casa contra el Grup Barna A

saben a qui parar”. Tot i que l’escorta Oriol Pla, un dels veterans, segueix sent el gran referent, la resta d’integrants tenen un gran protagonisme. La solidesa defensiva explica aquest gran inici perquè és l’equip que encaixa menys punts del seu grup. En canvi, vuit equips el superen en anotació de punts. L’objectiu segueix sent el mateix: “Estar entre els quatre primers per ser al play-off, la lliga és molt llarga i no som l’equip més fort, estem al nivell d’altres conjunts”. Es va demostrar dissabte amb la primera derrota: “El Grup Barna A va ser molt superior, però que es trenqui la ratxa no ens afectarà perquè estem treballant bé”.

El Vedruna Gràcia, líder de Primera i el SAFA, tercer Un altre dels equips de la Vila que ha iniciat la temporada de manera pletòrica és el primer equip del Verduna. Els graciencs són líders de la Primera Categoria, tot i que van pujar la temporada passada. Aquesta cap de setmana han derrotat a domicili La Salle Horta gràcies en part a l’encert d’Eduard Garcia i a la solidesa defensiva de l’equip. Amb aquesta nova victòria -ja en porta set en nou jornades- el Vedruna se situa líder

de la divisió, amb un partit més això sí que La Salle Reus i el SAFA Claror. Precisament, l’altre conjunt de Gràcia ha escalat fins a la tercera posició després de vèncer per gairebé trenta punts de diferència el CB Nou Badia A en un partit en què no van donar opcions als visitants. A l’equador de la primera volta, tots dos conjunts de la Vila encaren el campionat amb bones opcions de lluitar per les places d’ascens a la Copa Catalunya.

Passi de fotografies de l’ascensió al Cho Oyu de Barril a la UEC La sala d’actes de la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia acollirà aquest divendres a les vuit del vespre un passi de fotografies de l’ascensió del Joan Antoni Barril al Cho Oyu, la sisena muntanya més alta del planeta. El passi, que serà comentat pel mateix protagonista que va coronar aquest cim de l’Himàlaia situat a vint quilòmetres de l’Everest, servirà per celebrar els cinquanta anys de la SAME (Secció d’Alta Muntanya i Escalada).

resultats i classificacions FUTBOL

SEGONA DIVISIÓ FEMENINA, GRUP 3 Resultat 9a jornada Europa -Sant Gabriel B

TERCERA DIVISIÓ, GRUP 5 Propera jornada Europa - Ascó Resultat 13a jornada Montañesa - Europa

2-1

Classificació Punts 1. Rubí ...................................................... 28 2. Pobla de Mafumet .............................. 24 3. Masnou ................................................. 24 4. Ascó ....................................................... 23 5. Europa................................................... 21 6. Terrassa Olímpica ............................... 21 7. Peralada ............................................... 21 8. Cerdanyola ........................................... 18 9. Montañesa ........................................... 18 ... 17. Prat ........................................................ 13 18. Vilassar de Mar .................................... 12 19. Palamós ................................................ 10 20. Castelldefels .......................................... 8

10

2-0

Classificació Punts 1. Barça B ................................................. 22 2. Levante Las Planas ............................ 19 ... 4. Europa................................................... 16 ... 14. CF Lloret ................................................ 4 LLIGA NACIONAL JUVENIL, GRUP 7 Resultat 12a jornada Europa - Damm B

1- 1

Classificació Punts 1. Espanyol B ........................................... 30 2. Girona FC .............................................. 25 ... 10. Europa................................................... 15 ... 18. Blanca Sufur........................................... 3

BÀSQUET COPA CATALUNYA MASCULÍ, GRUP 2 Resultats 9a jornada Lluïsos de Gràcia - Grup Barna A

WATERPOLO

1a CATEGORIA MASCULINA, GRUP 3

69 - 75

Classificació P.G. 1. Grup Barna A .................................8 2. Lluïsos de Gràcia ...........................8 3. Physic Igualada .............................6 4. AE Minguella .................................5 5. AESC Ramon Llull A ......................5 6. Sedis Hidrology.............................5 7. Círcol Catòl·lic ................................5 8. CB Castellbisbal.............................5 9. CB Sant Josep ............................... 4 10. Tena Esparreguera....................... 4 11. AB El Vendrell ............................... 4 12. Sant Andreu Natzaret ................. 4 13. UB Sant Adrià A ............................ 3 14. SESE A ............................................ 3 15. Viladecans Sant Gabriel.............. 3 16. UE Horta A..................................... 0

P.P. 1 1 3 4 4 4 4 4 5 5 5 5 6 6 6 9

Resultats 9a jornada SAFA Claror - C.B. Nou Badia A La Salle Horta A - Vedruna

87-59 55 - 63

Classificació P.G. 1. Vedruna Gràcia..............................7 2. La Salle Reus A...............................7 3. SAFA Claror ...................................7 ... 16. Sferic Terrassa ................................1

P.P. 2 1 1 7

2a CATEGORIA MASCULINA, GRUP 3 AEE CC Badalona - UE Claret Lluïsos B - QBàsquet St Cugat A

65- 82 59- 39

Classificació P.G. 1. UB Sant Adrià B .............................8 ... 3. Lluïsos de Gràcia B .......................7 ... 15. UE Claret .........................................2

P.P. 1 2 7

DIVISIÓ D’HONOR Resultat 5a jornada CN Catalunya -CN Poblenou

8 -9

Classificació Punts 1. CN Terrassa........................................... 16 2. Atlètic Barceloneta ............................ 15 3. CN Sabadell.......................................... 13 4. CE Mediterrani..................................... 12 5. Real Canoe .......................................... 12 6. Mataró Quadis....................................... 9 7. CN Sant Andreu..................................... 8 8. CN Barcelona ......................................... 7 9. CN Poblenou-Enginyers ...................... 6 10. CN Catalunya ........................................ 4 11. Waterpolo Navarra ............................... 3 12. AR Concepción-Cdad Lineal ............... 0


l’independent

21 de novembre de 2014

| | |activitat | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | | |econòmica ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||| Silvia Manzanera

reportatge

S.M.

Travessera de Gràcia, Astúries i carrer Gran s’alien amb els nous cinemes

De Gràcia a Texas Amb estètica western i molta ‘gràcia’, comerços i cinema s’alien en una campanya per animar les vendes i omplir les sales del renovat espai del Bailèn. Una proposta que vol demostrar la necessitat de les col·laboracions comercials. Les associacions de Travessera de Gràcia, Gran de Gràcia i Astúries han engegat una promoció que posarà en circulació 40.000 entrades pel Texas a 2 euros. L’objectiu és el de sempre: animar la gent a comprar a Gràcia enfortint així el comerç de proximitat. Amb aquesta línia treballen les associacions

de comerciants de Travessera de Gràcia Casc Antic, la del carrer Gran i la d’Astúries, que aquesta mateixa setmana han engegat una campanya conjunta amb els cinemes Texas. Així, totes les persones que comprin a les botigues associades fins al 15 de gener (la quantitat mínima la decideix cada comerç) obtindran una entrada per anar al Texas per 2 euros, de dilluns a dijous; en total es repartiran 40.000 entrades. El cinema, per la seva part, farà difusió d’aquests eixos amb un spot que emetrà abans de cada projecció. L’anunci, signat pel realitzador barceloní Medí Terraza, s’ha rodat amb estètica western per seguir la mateixa línia gràfica dels cartells de la promoció. “Sempre has d’intentar fer activitats promocionals i col.laboracions que

animin el comerç”, explica David Rodríguez, president de l’Associació de Comerciants de Travessera de Gràcia Casc Antic, “perquè tot està molt parat i creiem que aquesta és una bona iniciativa de cara al Nadal”. Rodríguez consi-

Amb aquesta promoció els comerciants repartiran 40.000 entrades per anar al Texas per 2 euros dera que també pot ser una bona fórmula per animar la gent a anar al Texas entre setmana. “És un projecte que mereix el nostre suport perquè tiri endavant”, afegeix el comerciant. Els cinemes, que ja van anunciar en el seu dia la seva intenció de

Representants d’alguns dels comerços de Gràcia i del Texas, aquest dilluns

fer col·laboracions amb entitats i associacions de la Vila per omplir les sales, han rebut amb satisfacció la proposta dels comerciants. D’acord amb Ricard Almazán, membre de l’equip de direcció dels nous Texas, “l’objectiu és que la gent pugui gaudir de nou del cinema a preus assequibles”. Tornar als orígens. I el millor lloc

per fer-ho era a Gràcia. “Amb en Ventura Pons teníem clar que aquest cinema només es podria fer en dos llocs a tota Barcelona: el Born o Gràcia; la sort és que aquí ja teníem les instal.lacions. I la resposta dels graciencs, d’haver recuperat les sales i el nom, ha estat molt emotiva”, confessa Almazán.

11


l’independent

21 de novembre de 2014

Àlex Delmàs

gràcia escapulada

la torratxa

Josep Maria Contel

Rafael Vallbona

Els +75 del tennis la Salut i la Ione Muñoz dediquen l’esforç a una manera d’entendre la vida No sortiu a TV però teniu satisfacció, orgull, il·lusió, constància, ganes de viure i sacrifici

L’equip de més de 75 anys del Club de Tennis La Salut, campions d’Espanya, recollint el premi de la Nit de l’Esport

Els grans oblidats El dia que et costa dormir però que la teva cara dibuixa mig somriure, tens sensació de benestar i el pensament relaxat és una senyal inequívoca que el dia ha estat bo i que, amb una mica de sort, la vida t’ha donat una nova lliçó en un dia en que no t’ho esperaves. Això és el que em va passar fa ben pocs dies i va ser, sens dubte, una sorpresa agradable. Era jornada de Copa del Rei i els que estimem el futbol sempre estem pendents d’aquestes coses. Tothom parlava del Sabadell-Sevilla i, sobretot, de l’eliminatòria Cornellà-Madrid. Molt més a prop d’aquí, al barri de Gràcia, un home d’una vuitantena d’anys s’aixeca de la cadira on era assegut i comença a caminar decididament. La seva cara denota satisfacció. Just en el mateix instant, quatre homes més, fan el mateix darrera seu. Un d’ells transmet

orgull, l’altre il·lusió, el següent constància i l’últim desprèn ganes de viure per els quatre costats. Jo m’ho mirava amb interès i amb un punt de sorpresa. Tots cinc es reuneixen a dalt d’un petit escenari. Els gestos de l’home que s’havia aixecat primer indicaven clarament ser l’abanderat del grup. Pren el micròfon i diu ... “estem molt orgullosos d’haver recuperat el títol de campions d’Espanya. Ja l’havíem guanyat anteriorment però l’any passat el vam perdre. Estem molt orgullosos d’haver-lo recuperat ! “Un altre dels integrants del grup recull el micròfon i afegeix ... “ i l’any vinent volem anar a totes per tornar-ne a ser campions !”. I llavors va ser quan, la sorpresa que havia despertat en mi aquell episodi, va esdevenir admiració. Immediatament després una jove de 14 anys puja a l’escenari acompanyada de la seva entrenadora i, envaïda per la timidesa i l’obser-

vació del moment, no s’atreveix a pronunciar cap paraula. L’entrenadora diu ... “hores i més hores de treball, dies rere dies repetint exercicis i polint detalls. Bé, de fet, ens passem el dia al gimnàs”. Després d’això, la protagonista s’atreveix ... “la veritat és que moments com aquest et fan valorar totes les hores passades. Hi ha dies que és molt difícil, que costa molt perquè és entregar la teva vida a aquest esport.” D’això jo en diria sacrifici. El sacrifici diari d’una adolescent que porta una vida radicalment diferent a una noia de la seva edat a canvi de la il·lusió del seu esport. Són l’equip de més de 75 anys del Club Tenis La Salut i la Ione Muñoz del Club Esportiu de la Salle de Gràcia. Van ser els guanyadors dels Premis de la Nit de l’Esport de Gràcia 2014 en les categories de Millor equip masculí i Millor esportista femenina respectivament. Ells són clars

exemples d’esportistes que dia a dia i, sense cap mena de reconeixement, dediquen tot el seu esforç a un esport i una manera d’entendre la vida. Els primers es van proclamar campions d’Espanya per equips d’aquesta disciplina. Tres d’ells superen la vuitantena d’anys i tenen el mateix esperit competitiu que qualsevol professional de l’esport. La Ione ha estat campiona d’Espanya individual i Or en la Copa Catalana de gimnàstica artística. Entretant, surto de la sala i poso la ràdio. Transmissió en directe del Cornellà-Madrid i més tard, del Sabadel-Sevilla. La comparació és evident.. Aquests milers d’esportistes són els grans oblidats de l’esport per a tots nosaltres. Una injustícia més que tots plegats cometem. Així que vull dedicar aquesta contraportada a tots els que, cada dia de la seves vides, encarneu els adjectius que hem repassat abans: Satisfacció, orgull, il·lusió, constància, ganes de viure i sacrifici. No sortiu a televisió ni ompliu diaris. Ni tan sols sortiu a petites columnes però sou exemple de moltes coses. Des d’aquí el meu reconeixement per a tots. Enhorabona i gràcies per donar-me una lliçó de vida en un dia que no m’ho esperava!

El factor humà La realitat és absurda, la vida és una impostura constant i cada matí se’ns revela amb una nova faceta. No hi ha factor humà que decanti la balança en favor de la persona avui en dia. Tot i que ens entestem en creure el contrari, ens hem tornat tots brutals, insensibles, sense pensament ni sentiments col·lectius tancats en la nostra closca d’ou. La sociabilització és una fal·làcia. ‘Si l’ésser humà assolís la meitat de desigs que té, redoblaria les seves inquietuds’, va dir Benjamin Franklin. Pobre. A Occident hem multiplicat per milions els desigs i hem rebaixat les inquietuds tan al mínim que ja ni tan sols ens commouen els nostres propis problemes morals o intel·lectuals. Com ens han de motivar els dels altres, doncs? Cada dia es fan crides en pro de la justícia social, però en nom de la humanitat es continua matant i enganyant. L’etnocidi és part indestriable de l’existència i ens emancipa a la vegada. Ens dona la força que no tenim, ens fa creure immortals quan aconseguim que tothom pensi com nosaltres. Ara vaig a llegir una bona novel·la negra. És l’únic lloc on els verinosos camins de l’experiència humana es mostren en la seva vertadera dimensió: la de la sang i la tragèdia. Ja ho va dir John Dos Passos en referir-se a Espanya. I hi incloïa Catalunya, diria jo.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.