Independent 691 by Associació Cultural l'Independent de Gràcia

Condemnat a tres mesos de presó l’exportaveu del PP a Gràcia Alberto Belón pel cas Store Cafè

Educació i Districte aposten per evitar els mòduls i aixecar directament l’IES Vallcarca

Lluïsos-SaFa, torna el derbi de bàsquet

P2 i editorial

Devant i Rofes, els dos tècnics, analitzen les claus del duel. P12

Setmanari gratuït Número 691. 1 de desembre de 2017

ISSN - 1695-4793

Plaça de la Vila es contamina del botellot de Sol i el Districte prendrà mesures l’any que ve L’Ajuntament admet que els desallotjaments acaben traslladant els visitants

Albert Balanzà

a plaça del Sol només pot conﬁar en el fred com a mesura dràstica d’expulsió dels visitants que encara en aquests dies d’hivern han aproﬁtat el terra de l’espai per esplaiar-se, en una imatge que és tradicional dels mesos de primavera i estiu però que es va allargant en els mesos. A les mesures provisionals que el Districte va aplicar aquest octubre amb jardineres a la zona de les grades i al balanç negatiu de les mateixes que n’han fet els veïns (vegeu número 688) s’hi va sumar la setmana passada en plena audiència pública del districte la denúncia explícita d’un nou col·lectiu de veïns, en aquest cas de la plaça de la Vila, que ja han registrat una dinàmica de desplaçament evident des de la plaça del Sol.

Making Sense tanca el projecte dels sonòmetres a Sol però cedeix els aparells als veïns Els veïns adverteixen que el trasllat de visitants coincideix amb l’activació de les tasques de neteja dissuassòries que l’Ajuntament aplica a les 23 hores i a les 01 hores. El regidor de Gràcia, Eloi Badia, ha admès la problemàtica argumentant-la en “l’impacte que té actuar fort” a la plaça del Sol, i ha anunciat que aquest 2018 la plaça de la Vila rebrà un tractament de paciﬁcació d’acord amb els danys col·laterals que sofreix per part dels visitants que van inicialment a Sol. Pàgina 3

La plaça de la Vila, solitària aquesta setmana pel fred Foto: A.V.

L’Independent de Gràcia 1 de desembre de 2017

Brega política per retallar el ple que es trepitja amb la campanya del 21-D A.B.

l ple del 5 de desembre no s’escaparà de la dinàmica gairebé malaltissa en què han entrat en els últims mesos tots els plens i audiències públiques del districte a causa de la situació política: en aquest cas el ple se celebrarà i no se suspendrà però coincidirà just amb l’inici de la campanya electoral del 21-D i aquesta setmana tots els plens afectats s’han avançat de data per aquest motiu. Menys el de Gràcia. Dijous passat el grup municipal d’ERC va comunicar al govern la petició d’avançar la sessió al dilluns 4 i el PDeCAT es va afegir a la demanda. El PP i C’s es van situar a l’altre extrem, malgrat els intents negociadors del president del districte, Gerard Ardanuy, i BCN En Comú també s’apuntava a mantenir la data del 5 perquè el regidor té una sessió participativa del Park Güell el 4. A la junta de portaveus de dimarts, doncs, s’hi va arribar sense acord. ERC i PDeCAT només es van moure en el sentit de fer un ple exprés (sense proposicions i precs) per evitar mítings i traslladar aquesta part a un ple extraordinari a mitjans de gener. Però el PP i C’s van assegurar que farien les seves proposicions i precs, i ERC i PDeCAT van avisar que abandonarien el ple. “Us quedareu debatent amb PP i C’s i sense nosaltres?”, va preguntar la portaveu del PDeCAT, Berta Clemente, a l’equip de govern. La posició del govern és acabar de teixir un acord aquest divendres, però l’opció més probable és un ple curt, amb informe del regidor i amb un punt per informar favorablement els pressupostos. L’aprovació dels preus públics s’inclourà en l’informe del regidor.

Política Condemnat a tres mesos de presó l’exportaveu de Gràcia del PP Alberto Belón El cas Store Cafè es tanca deu anys després amb l’admissió de l’estafa al bar de Travessera de Dalt

A.B.

La propietària del bar sempre va defensar que va lliurar el xec el 2007

l cas Store Cafè, iniciat el 2007 i que l’any 2009 va portar a dimitir el portaveu del grup municipal del Partit Popular de Gràcia Alberto Belón i a imputar l’aleshores gerent del districte Mari Fernández per un presumpte delicte de tràﬁc d’inﬂuències en el procés de concessió de la llicència del bar que hi ha a Travessera de Dalt 25-27, s’ha tancat deu anys després amb la condemna de l’exconseller i d’un exregidor popular de Vallirana, Antonio Penalba, a tres mesos de presó per haver estafat la propietària de l’establiment, Itziar Fernández. En el procés també hi van haver d’anar a declarar com a testimonis dirigents del PP com Alberto Fernández o Rafael Luna i exregidors del districte com Guillem Espriu (PSC) o Ricard Martínez (ERC). La propietària sempre va defensar que el 9 de gener de 2007 va lliurar un xec de 6.000 euros. Belón, que el 2009, just quan va dimitir, va apuntar que se sentia “víctima d’un assetjament mediàtic” i que renunciava temporalment

L’Store Cafè, a Travessera de Dalt 25-27, encara obert Foto: A. B.

Alberto Belón. Foto: A. B.

als càrrecs perquè el PP no es veiés “involucrat en un cas que no té ni cap ni peus”, ha admès ara en una sentència de conformitat davant de l’Audiència de Barcelona que van estafar dues persones sota la promesa d’utilitzar les seves inﬂuències polítiques per aconseguir la llicència municipal a canvi de diners. L’Audiència de Barcelona, en un relat dels fets que han admès els acusats, detalla que Belón i Penalba van demanar a aquestes dues persones una suma de

18.000 euros fent-los creure que això serviria per fer gestions davant de funcionaris del Districte que ﬁnalment servirien per concedir la llicència. En aquell moment l’Store Cafè es trobava des del 2006 enmig d’una batalla legal amb un bar gairebé limítrof que per qüestió de centímetres portava al Districte a denegar la llicència per proximitat. Ara l’Audiència deixa en suspens l’entrada a presó de Belón, que des d’aquell moment es va desvincular de la política de Gràcia per fer carrera amb el PP a Sitges i a la seu central de Barcelona, i la condiciona al fet que l’acusat -i també l’exregidor de Vallirana- no cometin cap delicte durant dos anys, i que en el cas de Penalba també torni els 6.000 euros que va estafar, cosa que ja ha ha fet.

•

Toni Ribas: “Després del 21-D es pot tornar a la situació prèvia al 155” “Encara tenim un 80% de gent que vol votar per deﬁnir la seva relació amb l’Estat”, diu el número 15 d’En Comú Podem A. B. Com es veu el 21-D des de la perspectiva d’Equo i de la marca més àmplia amb què et presentes? Posarem l’accent del medi ambient, perquè ﬁns i tot aquí ens hem trobat que la llei del canvi climàtic del Parlament també s’ha portat al TC. A nivell d’En Comú Podem desitgem que hi hagi espai per parlar més enllà de la polarització, i podem ser decisius. Com veus que els vostres vots es comptin en una o altra banda?

Costa d’explicar-ho. Hi ha un col·lectiu important que no està d’acord ni amb el 155 ni amb la proclamació de la República com s’ha fet. Ens diuen equidistants. I a tu t’agrada l’etiqueta? Gens. Jo puc simpatitzar ab alguns arguments de la causa independentista però el sentit pràctic em diu que tenim un marc legal. No et sabria dir en una escala d’1 a 10. Estic en una altra escala de prioritats. Vas dir que el pacte amb el PSC a Barcelona va ser forçat per les circumstàncies. Ara ja ha passat.

Vam intentar que no ens afectés el discurs més enllà de Barcelona però al ﬁnal va ser possible. On eres l’1 d’octubre? Treballant. I mentalment? Intentant entendre què passava. Vaig anar a votar a la tarda després de veure l’actuació policial.

Toni Ribas, candidat número 15 d’En Comú Podem, durant l’entrevista Foto: R. S.

Per què s’ha distanciat la massa de gent que va anar a votar? No ho crec. Encara tenim aquest alt percentatge d’un 80% de gent que vol votar per deﬁnir la seva relació

La penúltima, en clau local: a Gràcia tenim superilles i alhora contaminació a Gal·la Placídia. L’indicador de Gal·la Placídia no és la contaminació de Gràcia, esclar.

amb l’Estat. Després del 21-D es pot tornar a la situació prèvia al 155.

Pero és evident que tenim un problema de contaminació, i on podem actuar és en el trànsit rodat. Hi ha una Gràcia que s’imagina el carrer Gran peatonal. Tu, a favor? I tant. Però la reforma de Príncep d’Astúries obliga a pensar-ho bé.

•

Societat Plaça de la Vila ja pateix bona part del botellot E de la plaça del Sol

L’Independent de Gràcia 1 de desembre de 2017

Cicle Desembre Solidari al centre cívic del Coll ﬁns al 7 de gener Carlota Biel

“No ens resignem, però aquest és l’impacte que té actuar fort”, apunta el regidor del Districte

Albert Balanzà

a plaça de la Vila ja és el nou objectiu dels visitants que tradicionalment s’han congregat a la plaça del Sol per asseure’s al terra, beure, xerrar i tocar instruments com a activitats principals des del vespre fins a altes hores de la matinada. Fins al punt que ja acumula bona part d’aquests visitants sobretot quan aquests es veuen desplaçats de manera forçada en dues franges d’actuació dels serveis de neteja: a les 11 de la nit i a la una de la matinada. La consolidació d’aquesta dinàmica té un cert precedent quan ara fa uns anys sobretot grups d’adolescents van triar plaça de la Vila en lloc de Sol per asseure’s a terra, però la tradició va acabar desapareixent. Ara ha tornat, i amb força Un grup de veïns del carrer Mozart han liderat la protesta davant el Districte, i així ho van manifestar la setmana passada en l’audiència pública argumentant, en paraules de la portaveu del collectiu, Melisa Salmerón, que el soroll ha durat algun dels últims dies fins a les quatre de la matinada i que així ha estat percebut fins i tot per veïns que viuen bastant avall del carrer. “Tenim por que el problema de Sol es traslladi a plaça de la Vila; no volem que vagi a més”, va apuntar Salmerón. El regidor de Gràcia, Eloi Badia, ha admès que el Districte s’està trobant amb fortes dificultats per solucionar un problema

l centre cívic El Coll-La Bruguera dedica la setmana cultural a l’economia social i solidària amb el cicle Desembre Solidari, que englobarà un seguit d’activitats que es prolongaran ﬁns al 7 de gener. La programació començarà amb la Nit Solidària dissabte 2 de desembre, on es farà un concert a beneﬁci de les entitats d’economia social i solidària que participen al cicle. El 12 de desembre es presentarà una exposició sobre els orígens i memòria del cooperativisme on es farà un recull de tota la història de la cooperació social en els últims anys dels segle XIX i primer terç del XX. A més, el dijous 13 el centre civic acollirà una jornada de denúncia sobre les injustícies del comerç internacional en un Docufòrum.

Breus

Cos ja ha recaptat la meitat del necessari per al nou local

La plaça del Sol, ben plena de visitants a altes hores de la matinada. Foto: Cedida

Making Sense cedeix els sonòmetres als veïns de Sol. El projecte que ha assessorat amb aparells els veïns de plaça del Sol s’ha acabat, però els seus portaveus han apuntat a aquest setmanari que cediran els sonòmetres “sota la condició que estan a disposició d’altres comunitats que els necessitin”.

que ja fa anys que dura i que tots els governs municipals han intentat atenuar sense èxit, però també va advertir que l’actual equip municipal “no està resignat” i que amb aquest objectiu l’any que la plaça de la Vila formarà part de l’operatiu que s’aplica amb particular intensitat a plaça del Sol. Badia, que va lamentar el fracàs de les mesures de disuassió quan s’actua “sobre 200 o 300 persones”, va intentar argumentar el desplaçament de Sol a Vila en tot cas perquè “és l’impacte que té actuar fort”.

•

La campanya de títols participatius de la cooperativa de salut Cos, vigent ﬁns al 31 de desembre, ja ha recaptat 100.000 dels 200.000 euros necessaris per a l’adquisició d’un nou local a Gràcia per poder oferir més serveis i atendre al nombre de visites creixent, que ha augmentat un 66 % des de la seva creació, el 2012. El nou local, ubicat a Indústria 93 i amb una superfície de 500 m2, permetrà incorporar noves especialitats, com l’odontologia, la ginecologia o la pediatria.

L’Independent de Gràcia 1 de desembre de 2017

Breus

S’estrena el carril bici de Terrades i el d’avinguda Vallcarca fa obres

Societat Educació i Districte aposten per evitar els mòduls i aixecar directament l’IES Vallcarca L’anul·lació d’una línia al Pare Poveda obre la possibilitat d’engegar l’activitat del nou institut de manera provisional a les aules de l’escola d’aquí a dos anys

El carril bici d’Esteve Terrades, que connecta la part baixa de Vallcarca amb la plaça Alfons Comín, ja està operatiu des del passat cap de setmana i el 18 de desembre s’iniciaran les obres del gairebé veí carril de l’avinguda Vallcarca en direcció a la Vall d’Hebron. El model, de pujada en l’actual línia d’aparcament, que es desplaçarà i deixarà només un carril de trànsit de pujada, ha suscitat crítiques aquesta setmana al consell de barri de Vallcarca.

El projecte Radars arrenca a Penitents i al Coll amb una festa El projecte Radars, que es va estrenar a Barcelona de manera pionera al Camp d’en Grassot el 2008, s’activarà aquest desembre al Coll i als Penitents amb una primera trobada al centre cívic del carrer Aldea. A la nova xarxa local hi ha una quarentena d’usuaris que rebran el suport de veïns, farmàcies i botigues en tant que detectors de solitud no volguda.

A.B.

L’ens educatiu no repetirà l’experiència de l’Univers ni de l’escola Gràcia

a coordinadora d’associacions de mares i pares d’alumnes de Gràcia es reuniran el pròxim 18 de desembre amb el Consorci d’Educació per segona vegada amb la qüestió central de concretar els avenços per a la deﬁnició i construcció de l’institut d’ensenyament secundari de Vallcarca sobre la taula, un cop el passat 12 de juny l’ens educatiu va comunicar la voluntat municipal de fer el centre als jardins Comas i Llaberia en un termini de tres o quatre anys i amb una estructura de tres línies. Aquesta segona trobada, també després que el 31 de maig els grups municipals amb representació a Gràcia donessin suport a la coordinadora en la seva visita al Parlament, tractarà amb més profunditat l’aposta deﬁnitiva del Consorci per descartar una activació de l’institut en mòduls prefabricats. que estava prevista inicialment al solar del carrer Anna Piferrer, on el Districte va descobrir el maig de 2016 que no podia aixecar l’institut per una sentència del Tribunal Suprem. Ara el Consorci ja ha madurat la idea de no repetir l’experiment que va portar a activar ara fa dos mandats municipals els mòduls prefabricats de l’escola L’Univers a la plaça del Poble Romaní -s’hi van estar set anys- o aquest curs a començar les classes de la nova escola Gràcia del carrer Encarnació en les mateixes instal·lacions provisionals. L’ens educatiu, segons han apuntat dues fonts coneixe-

La plaça oberta després de l’enderroc de la Casita Blanca, i els pals grocs. Foto: A..V.

Adéu als Pals Grocs de Fandos. El Districte, seguint una nova petició de l’associació Gràcia Nord-Vallcarca, ha anunciat la retirada imminent dels pals grocs que aguanten les teles que van donar aixopluc a la zona d’estada del solar de la Casita Blanca. “Els arbres ja han ﬂorit”, han apuntat els veïns.

•

Carlota Biel el report

Arriba la ﬁnal A del Torneig Exclusives Sergi Àlex, un estudiant amb curiositats, impulsa un torneig ‘claretià’ per a alumnes inspirat en ‘Campamento de Verano’

dores d’aquesta proposta, prefereix esperar la tramitació i execució d’una obra que ja ha trigat tants anys a poder ser una probable realitat que sembla que no vingui d’un dia. Però la solidificació d’aquesta aposta ha agafat cos en els últims dies també per l’avaluació de la matriculació del curs 2017-18 que el consell escolar de Gràcia va tractar el passat 13 de novembre. En aquell balanç, una de les conclusions destacades va ser l’anul·lació d’una segona línia d’ESO que no es va omplir a l’escola Pare Poveda, just a tocar dels jardins que han d’acollir l’ediﬁci de l’institut. Fonts del Consorci han apuntat com a real aquesta possibilitat però també han apuntat la concreció en un termini mínim de dos anys, tenint en compte que enguany ha quedat a l’escola una aula buida i que el mínim d’arrencada per al nou institut Vallcarca serien dues de les tres línies previstes. L’institut, si comencés l’activitat a les aules del Pare Poveda mentre es tramita i construeix l’ediﬁci nou, necessitaria un mínim de dues aules i d’un espai auxiliar per arrencar el funcionament.

questa és la 5ª edició del Torneig Exclusives. Un concurs que ha organitzat l’estudiant de Periodisme Sergi Àlex Compañón, també conegut com a Míster Exclusives. Tot va començar quan cursava primer de Batxillerat i es va fer un grup de WhatsApp de la classe. “Vaig parlar-ho amb un company, ja que en aquella època jo veia Campamento de Verano, i vaig pensar... perquè no fer un concurs per l’estil amb els alumnes de classe com a concursants?” explica. Així doncs, Compañón va decidir fer un torneig anomenat Campamento Claret –en honor a l’escola on estudiava– amb proves de líder, nominacions i expulsions. L’any següent va batejar el segon concurs com Supervivientes Claret i, després d’aconseguir que els pares dels alumnes autoritzessin als

Sergi Àlex Compañón. Foto: Cedida

ﬁlls a participar al torneig, va celebrar la ﬁnal a l’auditori de l’escola Un cop el Sergi va acabar l’institut i es va matricular a la universitat va decidir donar un gir al format dels concursos que organitzava. Va començar a rebre tot tipus d’informació que succeïa als diferents

llocs on solia anar: Claret Llops, Esportiu Claret, la pròpia escola, gent de Sedeta... i, per tal d’aproﬁtar el grup de WhatsApp que tenia ell sol i que utilitzava per apuntar notes dels darrers concursos, va començar a anotar totes les exclusives que rebia. Des de llavors, ja s’han organitzat cinc edicions del Torneig Exclusives –dues per any–, i aquesta última ha comptat amb un total de 32 concursants. El Sergi treballa amb més de 8.000 exclusives per després fer un examen tipus test amb un total de cinc preguntes. La final de la 5ª edició del Torneig Exclusives se celebrarà el pròxim divendres 1 de desembre a les 16.00 de la tarda a un dels platós de TV de la Blanquerna. El Sergi donarà un examen escrit als dos ﬁnalistes i mentrestant, es rebrà al guanyador de les dues edicions anteriors.

•

Societat

L’Independent de Gràcia 1 de desembre de 2017

La Festa Major del Bicentenari es tancarà amb Sírex i Mustang i tres dies de programa a ﬁnals de maig

Front comú entre el Sindicat de Lloguer i l’Oﬁcina d’Habitatge

El tancament es farà del 25 al 27 de maig, coincidint amb l’alternativa Festa de la Primavera

A. B.

La recta ﬁnal preveu recuperar part de l’activitat festera suspesa per l’atemptat del 17-A

ncara falten molts mesos per al final del Bicentenari de la Festa Major, que es va iniciar el passat 2 de maig amb la inauguració de l’Envelat als Jardinets de Salvador Espriu a càrrec del President Puigdemont. Però la Fundació Festa Major ja ha fixat les dates de la recta final: el cap de setmana del 25 al 27 de maig. Així ho ha apuntat aquesta setmana la consellera Marta Duñach en la comissió de cultura del districte, que ha tingut lloc a Casa Vicens. Amb la represa de les activitats després del pinyol del Bicentenari de la Festa Major, que òbviament va tenir lloc al mes d’agost, malgrat els atemptats de la Rambla, la Fundació ha començat a engreixar aquesta segona part de propostes amb els caps de setmana recentment finalitzats en què els guar-

Sirex i Mustang, en una imatge d’estudi conjunta. Foto: Cedida

nits han aterrat als mercats en forma de tallers i amb el cicle de conferències sobre la festa que ja ha celebrat tres sessions, a banda de la presentació del llibre oﬁcial, L’art efímer, de Josep Maria Contel i Josep Fornés, que va tenir lloc el passat novembre. Però en l’horit-

zó ja s’ha situat el cap de setmana del 25 al 27 de maig com un receptacle d’esclat ﬁnal de festa en el qual hi haurà almenys una part de les grans activitats que es van haver de suspendre per Festa Major com, per exemple, el concert revival dels Sírex i els Mustang, que a

l’agost esrtava programat de fer-se a la plaça del Diamant. Es dóna la circumstància, a més, que aquesta recta ﬁnal extra també conviurà el mateix cap de setmana amb la recuperada Festa de la Primavera que els collectius alternatius van recuperar l’any passat per primera vegada a plaça de la Vila i que enguany tornaran a programar. També en aquest cas una de les poques coses que hi ha clares són les dates: exactament el 25, 26 i 27 de maig. “Repetim segur”, han apuntat fonts de l’organització.

•

A. B. l Sindicat de Lloguer té quantificats que un 80% de les finalitzacions de contractes a Barcelona estan patint augments de preus abusius o simplement no hi ha opció a la renovació. “Són els desnonaments invisibles”, apunta la Marta, com a portaveu de l’entitat que marca la Vila com a punt calent a Barcelona. Tenint en compte aquesta diagnosi i la pròxima posada en marxa de la campanya Ens Quedem al gener, membres del Sindicat de Lloguer i de l’Oficina d’Habitatge s’han reunit aquest dimecres per dibuixar un front comú d’actuació, en el qual també hi serà l’Assemblea de Vallcarca. El Sindicat, de fet, ja compta amb exemples d’aquests desnonaments invisibles a Vallcarca i al carrer Escorial, i intentarà fer compatible la seva estructuració com a entitat amb l’acció que ja despleguen els moviments socials (sense registre oficial). “La prioritat és que no se’ns escapi cap cas i organitzar la part llogatera, perquè la realitat és que els veïns, quan es troben amb el problema en solitari, no saben com actuar”, apunta la Marta.

Societat

6 L’Independent de Gràcia 1 de desembre de 2017

Tanca Gràciamon.tv després de nou anys i més de 5.000 vídeos El material se cedirà a l’Arxiu Històric i al Taller d’Història

Teixint Connexions omplirà el carrer Gran tot dissabte amb 70 entitats per la Marató Durant la jornada hi haurà un punt de venda solidària amb la gent gran de la Violeta, Aida Books i l’AMPA del Sant Josep

La pàgina web de Gràciamon.tv, amb els vídeos

A. B.

l portal audiovisual Gràciamon ha anunciat aquest dimecres la seva dissolució i aturada deﬁnitiva dels enregistraments, segons ha comunicat el seu director, Manel López, en declaracions a l’Independent. En tant que única televisió per internet en funcionament a Gràcia, després d’altres experiències com les històriques Tele Gràcia o Gràcia TV o la també televisió per internet Telegràcia, Gràciamon se’n va deixant un llegat de més de cinc mil vídeos, “tot fet amb recursos propis”, ha defensat López. L’entitat que ha gestionat des dels seus orígens l’any 2008 Gràciamon.tv, Gràcia Multimèdia, ha pres aquesta decisió de tancament aquesta setmana, un cop l’últim any ja havia reduït ostensiblement la producció, que sempre s’havia centrat no només en l’agenda social i cultural de Gràcia sinó també en els grans esdeveniments de país o en altres aspectes de la vida quotidiana. La seva feina, que va ser reconeguda en diverses ocasions com, per exemple, amb la distició del premi Vila de Gràcia a la millor acció comunicativa, també es va estendre a la collaboració i a signar convenis diversos amb una trentena d’entitats locals, entre les quals L’Independent de Gràcia. Però si per alguna cosa va traspassar fronteres la feina de Gràciamón.tv va ser pels enregistraments des de primera línia de les manifestacions per la vaga general del 2012, en què Ester Quintana va perdre la visió d’un ull per l’impacte d’una pilota de goma disparada per agents dels Mossos d’Esquadra. López ha explicat també que l’arxiu acumulat en tots aquests anys no es perdrà, i que la voluntat dels ﬁns ara gestors de Gràciamon.tv és donar el material en brut d’aquests més de cinc mil vídeos a l’Arxiu Històric de Barcelona i al Taller d’Història de Gràcia, tenint en compte que el material editat es troba a la xarxa.

•

Imatge del Teixint Connexions d’una edició anterior Foto: Arxiu.

Carlota Biel

issabte 2 de desembre se celebra al carrer Gran de Gràcia la 5a Festa Teixint Connexions per La Marató de TV3, consolidant-se així com el mirall associatiu i social del districte. En aquesta edició hi participen més de 70 entitats, col·lectius, artistes, professionals i agents de Gràcia mostrant, a banda d’un potent espai solidari, el gran teixit associatiu, cultural i festiu que predomina al districte. Pel que fa als diferents espais, l’esdeveniment comptarà amb un escenari per a les actuacions musicals i poètiques al carrer Gran de Gràcia amb Rambla del Prat i un altre per les actuacions i demostracions de dansa al carrer Gran de Gràcia amb Luis Antúnez. A més, hi haurà una mostra de la cultura

Hi haurà un escenari per a les actuacions musicals i un altre per a la dansa popular i diferents punts amb tallers i jocs pels més petits. El carrer també s’omplirà d’espais gastronòmics de la mà de la Fundació Festa Major de Gràcia i de la Vella de Gràcia. Els més moguts també tindran el seu lloc, ja que es duran a terme diferents activitats esportives com tennis taula, volei, escacs o un torneig de Fuits. Durant tot el dia hi haurà un punt de venda solidària per tal de recaptar fons on s’hi instal·laran l’Espai de Gent Gran de la Violeta que vendrà bufandes i comple-

ments fets a mà per les àvies del barri; Diomcoop, un grup promotor integrat per homes i dones de la comunitat subsahariana i que vendrà productes per l’inclusió social; Femarec, amb sabons solidaris i artesanals fets a mà; Pqno Handmade Designs, amb complements tèxtils sostenibles; Aida Books Barcelona, venent llibres solidaris i l’Ampa del Col·legi Sant Josep, que disposarà de joguines solidàries. A més, es podrà gaudir, a les 18.30 h, d’una xerrada i una posterior presentació de projectes de fotoperiodisme sobre migració i refugi a càrrec de RUIDO Photo. Entre les més de 70 entitats que participaran a la festa hi ha l’Associació Esportiva Escolar La Sedeta, l’Associació de Joves Gitanos de Gràcia, els Castellers de la Vila de Gràcia, l’Espai Jove La Fontana, els Gegants de Gràcia i l’Eix Gran de Gràcia, entre d’altres.

•

L’Independent de Gràcia 1 de desembre de 2017

Documents ‘Bullying’

Després d’estrenar-se en diferents obres col·lectives, escriure Mi avestruz de colores, un volum de 25 microrrelats sobre animals i publicar la seva primera novel·la en 2015, Diario 2023, l’escriptor Ramón Ferreres s’atreveix ara amb l’assetjament escolar en el seu darrer treball, Bullying. La història comença amb l’inici de curs d’un institut. Els protagonistes: companys, professors i pares. Una classe problemàtica, amics i enemics, internet, la play i el mòbil. L’autor exposa la por, els malsons i les mentides que hi ha darrera del bullying en un recorregut que dura nou mesos i que resulta tot un manual de supervivència.

Capítulo 1

Capítulo 2

XantiXan: ¿Preparaste todo para mañana? osky2003: Aún no. ¿Tú? XantiXan: Tampoco. Es que no sé si llevarlo todo. osky2003: Ni yo. Si vamos con la mochila muy llena, vamos a parecer unos frikis. XantiXan: Ya. osky2003: Es el primer día, tampoco pasará nada si nos olvidamos de algo, ¿no? XantiXan: No lo sé, ya no es el colegio. Igual en el instituto es diferente. osky2003: ¿Tú crees? XantiXan: No sé. osky2003: Me cambié las gafas. XantiXan: ¿Sí? ¿Cómo son? osky2003: Más de mayor. XantiXan: ¿Mayor? osky2003: No se ven tanto. XantiXan: ¿Son invisibles? osky2003: No, pero casi. Apenas se notan. No son rojas como las que llevaba antes. Tienen la estructura de metal muy ﬁno. XantiXan: Mejor. osky2003: Sí, mejor que no se noten. XantiXan: ¿Tienes ganas de ir mañana al cole? Osky2003: ¿Al cole? XantiXan: Al insti. Es la costumbre. osky2003: A medias. XantiXan: Yo igual. Preferiría el cole de siempre. Podrían poner un curso más, séptimo. osky2003: Estaría bien. XantiXan: Ya verás como todo va genial. osky2003: Espero, pero no sé. XantiXan: Tú no te preocupes. osky2003: Para ti es fácil. Nunca se meten contigo. XantiXan: Piensa en las cosas buenas, ahora solo tendremos clase por la mañana. osky2003: Alguna ventaja tenía que tener. XantiXan: Además, seremos muchos más en clase, haremos algunos amigos nuevos. osky2003: Y también habrá algunos del cole. XantiXan: Sí, mañana nos enteraremos. osky2003: Me cansé del chat, jugamos a algo. XantiXan: Ok. osky2003: ¿Callofduteamos? XantiXan: Preﬁero el Just Dance. osky2003: No puedo hacer ruido. Mi madre cree que estoy estudiando. XantiXan: Por eso no chateábamos por voz. Ya me extrañaba. ¿Estudiando? osky2003: Sí, dice que no quiere que me pase lo del año pasado. XantiXan: Pero si aún no comenzamos las clases. osky2003: Dice que vaya leyendo los libros. Está loca. XantiXan: Un poco. osky2003:¿Call of Duty? XantiXan: ¿Modo zombi? osky2003: Sí.

Es como si me hubiera mudado de un pequeño pueblito a una ciudad enorme. En realidad, así es, vivo en un pueblo que solo tiene colegio, no instituto. Así que cada mañana, muy temprano, demasiado, tengo que coger el autobús para ir a clase. Por suerte son solo unos pocos kilómetros y se llega enseguida. El IES está a las afueras de la ciudad. Es un ediﬁcio de tres plantas, desde fuera no parece tan grande, pero cuando entras... ¡son todo pasillos! En esta primera semana me habré perdido un par de veces... ¡cada día! Gente yendo y viniendo y de arriba para abajo todo el tiempo: alumnos, profesores, secretarias, el director y gente que no sé ni quiénes son. Hay algunos profesores bastante jóvenes y, a veces, tengo dudas si son profes o chicos de bachillerato. Los de los dos últimos cursos parecen muy mayores. Y también algunos de tercero y cuarto de la ESO. Incluso llevan barba o patillas. Yo solo me afeito el bigote una vez al mes. Óscar ni se afeita. Y somos muchísimos, aunque son seis cursos como en el cole, pero cada uno tiene varias aulas: nosotros, primero A, el B, el C, y así con cada curso. Y también hay algunos ciclos formativos de grado medio y superior. Creo que hay más gente que en todo mi pueblo. Sé que no es así, pero a mí me lo parece... Y hay timbre para cada cambio de clase. Las primeras veces me sobresalté un poco. Estás concentrando escuchando al profesor o tomando apuntes y de repente... Inmediatamente comenzamos a guardar todo lo más rápido posible porque a veces hay que cambiar también de clase. En el cole no era así, siempre estábamos en la misma. El asiento que elegías el primer día era tuyo durante todo el año. Siempre intentaba no estar demasiado adelante porque te sientes muy observado por el profesor, pero tampoco demasiado atrás para poder enterarte de lo que está diciendo. Y también de estar cerca de tus mejores amigos, claro. Y alejado de los que no te llevas tan bien. Aunque en mi clase del año pasado casi no había problemas. Solo algunas veces, pero en general nos llevábamos bastante bien. Lo importante es que hemos sobrevivido a nuestra primera semana y, además, tenía muchas ganas de ver a Óscar. Somos amigos desde que recuerdo. Nuestras madres dicen que en P-2 ya íbamos agarrados de la mano a todas partes. Hasta nos sacábamos los mocos el uno al otro. Es lo que cuentan siempre, incluso cuando hay otros adultos delante. Antes me daba algo de vergüenza que lo explicaran, pero ahora hasta me río cuando lo hacen. A Óscar creo que aún le da corte. Es un poco tímido, sobre todo cuando hay mucha gente. Me preocupaba que pudieran meterse con él en el insti. A veces le gastaban demasiadas bromas en el cole, al ser tan vergonzoso y llevar gafas... Pero yo siempre le he ayudado cuando se pasaban de la raya. No entiendo por qué a algunos les gusta hacerte sentir mal. Las bromas son divertidas, y a mí también me gustan a veces, pero tampoco hay que pasarse. Recuerdo que, cuando hacíamos cuarto, unos chicos mayores que ya iban al instituto se metieron con él en el parque hasta hacerle llorar. Se sintió fatal y durante varios días no quiso ni acercarse por allí. Por suerte, al ﬁnal lo convencí y no se volvió a repetir. Entiendo que tuviera miedo de comenzar el instituto, pero no ha pasado nada.

Connecting to Online Service XantiXan: Formamos un buen equipo. osky2003: El mejor. XantiXan: ¿Te ﬁjaste que cuando les disparas a la cabeza suena diferente que en el cuerpo? osky2003: Pronto vendrá mi madre para mandarme a dormir, me desconecto, que si me pilla me quedo sin Play. XantiXan: Nos vemos mañana en el insti. Un rato antes en la puerta. osky2003: Ok.

(...)

biografía

Ramón Ferreres Castell (Barcelona, 1976) va estudiar Història a la Universidad Autònoma de Barcelona. Redactor de textos acadèmics i escritor de microrrelats i relats breus. Algunes de les seves obres han estat premiades en diferents certàmens literaris: V Jocs Florals Virtuals de Terrassa (2005), Concurs Tots Som Diferents (2005 y 2006), i més recentment en el I Concurs de Contes Rapitbook (2013), el II Certamen de Microrrelats dHistòria Francisco Gijón (2014) i en el VII Concurs de Microrrelats via Twitter de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat (2017). Ha publicat relats en diverses obres colectives: Doscientas ventanas al mundo, Los nuestros son todos, Microvisions, entre d’altres. El 2013 publica el seu primer llibre en solitari, Mi avestruz de colores, un volum de 25 microrrelats sobre animals. El 2015 publica Diario 2023, la seva primera novela.

8 L’Independent de Gràcia 1 de desembre de 2017

Breus

El bàsquet Lluïsos vendrà gorres de l’AFANOC per combatre el càncer

Aquest cap de setmana, la secció de bàsquet dels Lluïsos de Gràcia vendrà gorres solidàries dissenyades per Desigual per col·laborar amb l’AFANOC (Associació de Famílies i Nens Oncològics de Catalunya). El preu de cada gorra serà de 7 euros i tota la recaptació es destinarà integrament a l’associació. L’objectiu de la campanya és el de sensibilitzar i donar a conèixer l’existència del càncer infantil, per tal de normalitzar la malaltia i pal·liar les seves necessitats.

Volei, escacs, tennis taula, futis i futbol al carrer Gran Dins de la programació del Teixint Connexions que se celebra dissabte dia 2 al carrer Gran, hi haurà 5 punts dedicats a l’esport. L’ AEE La Sedeta organitza un torneig de volei solidari; l’Espai Jove La Fontana es dedicarà al tennis taula; el Mikko Savikko muntarà un torneig de Futis, el joc de futbol de taula inventat per ell mateix; la Escuela de Ajedrez Miguel Illescas organitzarà partides al carrer; i el CE Europa instal·larà una carpa informativa.

Esports Devant i Rofes: “Els derbis Lluïsos - Safa, sempre són especials” Els entrenadors dels Lluïsos, Carles Rofes, i del Safa Claror, Bernat Devant, analitzen el derbi de dissabte a les 20 hores

Albert Vilardaga

“Esperem que es vegi un bon partit, molt dur i molt intens” aﬁrmen els dos tècnics

issabte, a les 8 del vespre, la pista dels Lluïsos de Gràcia viurà un dels millors partits de Primera Catalana, el derbi entre l’equip local i el Safa Claror. Els entrenadors dels dos equips, Carles Rofes (Lluïsos) i Bernat Devant (Safa) han analitzat el derbi unes hores abans de tornar a veure’s les cares. Quina valoració feu de l’inici de la temporada? CR: Per ara estem contents, portem un balanç de 8 victòries i 2 derrotes, però la veritat és que treballem molt setmana a setmana i ens costa fer valoracions. Són lligues molt difícils perquè hi ha molta igualtat i t’obliga a no relaxar-te mai. BD: Fins ara hem estat una mica irregulars, portem 6 partits guanyats i 5 perduts, però hem tirat endavant els dos últims partits que eren força complicats, i per tant crec que arribem en un bon moment, tot i que sabem que tindrem davant un equip molt dur. Quines són les característiques del vostre equip? CR: Els meus jugadors fa molt temps que juguen plegats, hi ha molts automatismes que ja tenim, i a la vegada són nois molt competitius. Tenim un equip talentós, bastant complet, i el més important, és que són molt treballadors. BD: Com que sabem que no som ni l’equip més fort ni l’equip més alt de la lliga, doncs intento que els meus

Carles Rofes i Bernat Devant durant la prèvia del partit. Foto: A. Vilardaga

jugadors estiguin intensos tot el partit i que comparteixin la pilota per buscar sempre la millor opció. Quins punts forts destaqueu del vostre rival? CR: Del Safa destacaria que juguen molt bé com a equip. En atac comparteixen molt bé la pilota, són generosos i busquen sempre el millor tir possible. I el mateix passa en defensa, són molt forts, van a totes i treballen molt bé junts. Dóna la sensació que tenen una dinàmica d’equip molt bona. BD: Els Lluïsos són un equip molt més experimentat que nosaltres, gran part de l’equip i el mateix Carles formaven part de l’equip que va jugar a la Lliga EBA i després han estat molt temps a Copa Catalunya. A més a més, la pista de la plaça del Nord és una de les més difícils de la categoria, no han perdut cap partit

a casa i allà són especialment intensos en el seu joc. Com us imagineu el partit de dissabte? CR: Crec que som dos equips que ens agrada pressionar tota la pista, per tant m’imagino un partit molt físic i molt intens. Quan pressiones tan amunt, aconsegueixes pèrdues del rival, però també corres el risc de permetre cistelles fàcils, per tant m’imagino un partit dur i intens. BD: Segurament ens convindria un partit a pocs punts, necessitarem estar molt bé en defensa per competir el millor possible. M’imagino un partit molt complicat, amb molta intensitat i molt maco. Encareu el partit d’una forma especial? CR: Sí, sens dubte, és un partit on ens coneixem tots. Encara que no

sempre hem estat els dos equips a la mateixa categoria sempre hi ha hagut aquesta rivalitat, però penso que és una rivalitat bastant sana. Així com entre altres clubs potser no és tan sa, penso que en aquest cas és una rivalitat maca, i que es viu un bon ambient. BD: Sempre és un partit diferent. A més a més, ara hi ha jugadors dels Lluïsos que han estat vinculats al Safa i sempre és maco retrobarse amb ells. A nivell esportiu, crec que som molt afortunats per haver tingut els Lluïsos jugant a la Lliga EBA, els dos equips durant anys a Copa Catalunya, i que ara hi sigui el Vedruna. Per aquells que encara dubtin, com animaríeu a la gent perquè vingui el dissabte a les 20h a la plaça del Nord? CR: Penso que no se’n penediran, sempre és un partit especial on hi ha un molt bon ambient i segur que gaudiran d’un bon partit. BD: Parlo de memòria, però crec que feia uns anys que no coincidíem els dos equips a la mateixa categoria o si més no, al mateix grup, i crec que després de tants anys pot ser un partit molt xulo.

•

Jornada de derbi també en categoria femenina, però a la pista del Safa Claror A partir de les 6 de la tarda, els Lluïsos visitaran la pista del carrer Sardenya en un partit que es preveu molt igualat A. V.

ues hores abans que comenci el derbi masculí a la plaça del Nord, a la pista del Safa Claror es viurà el mateix partit, però en categoria femenina. Els dos equips arriben igualats a victòries (6), tot i que els Lluïsos tenen un partit pendent. El Safa Claror s’ha refet d’un mal inici de temporada i arriba en

un gran moment després de guanyar 5 dels últims 6 partits, el seu entrenador, Arnau Creus, es mostra satisfet de l’evolució del seu equip: “Erem un equip amb moltes jugadores noves, i jo també era nou, i al principi va costar arrencar, però la veritat és que estem treballant bé i estem en una bona dinàmica”. De cara el derbi, Creus destaca la qualitat de les blaves: “Són un equip molt bo, amb tres jugadores molt talen-

toses i haurem de fer un bon partit per poder competir”. A la banqueta visitant s’hi asseurà el Gerard Sánchez, el tècnic dels Lluïsos de Gràcia també s’estrena al capdavant d’aquest grup i valora amb optimisme el treball de les seves jugadores: “De mica en mica es va veient la proposta de joc que treballem, i en aquest inici de lliga hem tingut diversos ﬁnals de partit a cara o creu i han sortit creu.

Les noies dels Lluïsos han viscut diversos ﬁnals de partit ajustats. Foto: Cedida

Esperem que a la segona volta ens serveixi d’experiència”. “Segur que el partit contra el Safa serà molt

complicat, porten una molt bona dinàmica i és una pista difícil”, valora Sánchez.

•

Esports

L’Independent de Gràcia 9 1 de desembre de 2017

L’Europa se situa a un punt de la zona de playoff d’ascens en el millor moment de la temporada

Breus

Èxit en la presentació del Grup d’Història Ramon Vergés

Els escapulats encadenen quatre victòries i un empat en els últims cinc partits

Albert Vilardaga

Els escapulats ocupen la 7a plaça amb un punt més que el Vilafranca, el pròxim rival

’Europa visita el camp del Vilafranca amb la moral pels núvols després d’aconseguir la quarta victòria en les últimes cinc jornades. Sumar 13 punts dels últims 15 possibles ha permès a l’equip de Joan Esteva enﬁlar posicions i enganxar-se a la lluita per les posicions de playoff d’ascens, que a hores d’ara ocupen l’Ascó, L’Hospitalet i el Sant Andreu, que suma només un punt més que els escapulats. El Vilafranca és un rival directe en aquesta lluita, ja que està classiﬁcat just per darrer de l’Europa amb un punt menys que els graciencs. L’última victòria de l’Europa en aquesta bona ratxa va ser el cap de setmana passat en el partit contra el Palamós, on els graciencs van vèncer per 1 a 0 en un partit més pràctic que brillant. El partit es

Els jugadors de l’Europa celebrant el gol d’Ángel de la Torre. Foto: Àngel Garreta.

va posar de cara ben aviat, gràcies al gol d’Ángel de la Torre, que va aproﬁtar una bona jugada per la banda esquerra de Javi Navarro per engaltar un xut creuat des de l’àrea petita, lluny de l’abast de Quinti, el porter del Palamós. Amb

el marcador a favor l’Europa va dominar un partit de ritme baix on el Palamós va crear molt poc perill. D’altra banda, quatre jugadors escapulats, Àlex Cano, David Jiménez, Manuel Raillo i Javi Navarro, van ser convocats per

disputar el tercer partit amistós de la selecció catalana amateur per preparar la primera fase de la Copa de les Regions UEFA, tres d’ells (excepte Jiménez) van participar en l’empat a 1 contra el Martinenc de Primera Catalana i Raillo va ser l’encarregat de marcar el gol català. La selecció catalana competirà en aquesta primera fase de la Copa de les Regions la setmana vinent, durant el pont de desembre, per la qual cosa no hi haurà lliga a Tercera Divisió el cap de setmana del 9 i 10 de desembre.

•

Una hora i mitja abans del partit entre l’Europa i el Palamós, la sala de premsa es va omplir de gom a gom per la presentació el Grup d’Història Ramon Vergés, un grup format per socis i que vol promoure i conservar la memòria del passat i el present històric de l’entitat. Socis, directius, exdirectius, jugadors, exjugadors i familiars van assistir a la presentació que també va comptar amb una tertúlia europeista moderada pel soci Albert Benet, i amb la presència dels exjugadors Ramon Salud, Carles Capella i Pep Rovira, el soci nº 1 de l’entitat, Alexandre Pujol, així com el periodista Joaquín Luna.

Opinió

10 L’Independent de Gràcia 1 de desembre de 2017

Cartes al director Editorial

Idees i il·lusions

Belón va delinquir

a història sobre el presumpte tràfic d’influències de qui va ser portaveu del PP de Gràcia, Alberto Belón -juntament amb un company de partit de Vallirana, Antonio Penalba-, sobre l’Store Cafè, un dels bars més coneguts de la Travessera de Dalt, ha acabat sent certa. Han hagut de passar més de deu anys des que un 12 d’abril de 2006 els propietaris del bar, Panadona S.L., van llogar el local i des que el Districte va denegar la llicència el novembre de 2006 per no respectar la distància entre establiments similars. Han hagut de passar més de deu anys també des que, segons sempre va defensar la propietària, Itzíar Fernández, un 9 de gener de 2007 va lliurar un xec de 6.000 euros sota la pressió dels encausats. L’Audiència de Barcelona, abans de sotmetre el judici a jurat, ha tancat el cas ara en una sentència de conformitat en la qual queda provat el delicte i l’estafa, que es va quedar en 6.000 euros però que Belón i Penalba aspiraven a triplicar fins als 18.000 euros. El cas pot semblar ara llunyà, però la gravetat dels fets i la repercussió que en aquell moment va tenir a la vida política de Gràcia -no ens havíem trobat mai amb un fet així- obliga a explicar que pels jutjats van passar regidors de districte, dirigents de partits i alts càrrecs tècnics. Tots ells, que òbviament van sortir a l’Independent sota l’etiqueta de testimonis o imputats mereixen -sobretot aquests últims- que avui destaquem en aquest editorial una frase molt clara de la sentència: “no ha quedado acreditado que los acusados influyeran de forma efectiva en los miembros de la corporación del distrito de Gracia indicado”. Belón, que va ser valent dimitint i argumentant la seva innocència en una entrevista l’any 2009, va mentir aleshores. Sempre tindrà les portes obertes d’aquest setmanari per explicar-se. Però la sentència és diàfana i demostra que va delinquir.

La sentència deixa clar que els tècnics del Districte no es van deixar inﬂuir

•

Anem a veure, jo sé que hi ha gent a Gràcia que té problemes econòmics urgents. Ara bé, no poder menjar carn de forma regular, no tenir ascensor, no disposar de cotxe, no sortir de vacances o no comptar amb calefacció a la vivenda no és cap drama. El concepte de pobresa és molt relatiu (com gairebé tot en aquesta vida) i ja sabem que varia molt depenent de la cultura i de l’època que ens hagi tocat viure. Aquí mateix, a Espanya, fa tan sols mig segle això era completament normal i (gairebé) ningú es considerava desgraciat per això. Una altra cosa és que no es puguin pagar es factures o arreglar la casa quan és realment necessari (humitats i altres). El consum d’ansiolítics i antidepressius al nostre estimat barri és molt greu, però la causa no ha de ser necessàriament no poder tenir l’estatus que la nostra societat de consum considera “normal” o “desitjable” (jo tampoc el tinc i sóc molt feliç). Tornant a l’exemple anterior, als 60 no es prenien encara que haguéssim d’agafar el tramvia o quedarnos a Barcelona o marxar a casa dels avis a l’estiu…, i segurament érem més feliços que ara, perquè no “necessitàvem” tantes coses i apreciàvem molt més les que teníem. Gent feliç i desgraciada hi ha hagut sempre i sempre hi haurà a tot arreu. Però la societat actual et crea necessitats innecessàries, això i la pèrdua de sentit religiós són la causa de molts dels problemes econòmics i psíquics que ens afecten avui dia. Atentament, Sara Sánchez Palma

Els consells i comissions que marquen el dia a dia del petit govern del Districte poden convertir-se en una txapa insofrible per al ciutadà normal, però com a periodistes on se’ns deixa entrar, de tant en tant, hi ha alguna perleta. Per exemple, aquesta setmana en les comissions consultives preparatives dels punts del ple del 5 de desembre ens hem assabentat que, en la mesura de govern sobre preus públics, s’apujaran els preus del bikini, del plat de pasta i de les pizzes del bar de la biblioteca Jaume Fuster. Això sí, les pizzes a partir d’ara seran més grans. El dependent

L’Independent 692 el trobareu al carrer el proper divendres 15 de desembre.

Què en penseu de la retirada de la pancarta del campanar de la plaça de la Vila?

Ull de dona

‘La Jornada’ Conxa Garcia

es d’aquest estimat mitjà faré propaganda d’un altre que vol néixer. Un grup de periodistes i persones de l’àmbit cultural i cooperatiu fa mesos que treballen per impulsar un nou mitjà de comunicació generalista i independent dels grans poders. Volen que surti cada dia en paper i també a internet. Volien treure’l aquesta tardor, però amb la que està caient la gent no està per a res i, de moment, van penjant peces soltes a la web. Podem pensar si feia falta un nou

Són persones atrevides i volen fer un periodisme contrastat i de qualitat diari, el grup promotor que encapçala la seva directora, Laia Altarriba, gracienca, diu que el projecte neix de la constatació que els mitjans de comunicació de masses privats estan en mans de grans grups empresarials i ﬁnancers, i això condiciona la perspectiva amb què informen. “Necessitem mitjans deslligats d’aquests interessos, en llengua catalana i que informin de manera rigorosa sobre el país i el món on vivim. I ens cal que tinguin potència per tal d’arribar al conjunt de la població. És per això que hem decidit crear una cooperativa mixta de treball i consum sense ànim de lucre”. Són persones atrevides i volen fer un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat, amb perspectiva feminista i transformadora. Informeu-vos. Jo em vaig subscriure de seguida i us animo a fer-ho.

•

Ariadna Álvarez Veïna

Maria Sorribes Infermera

Maria Glòria Calvet Veïna

Francesc de Paula Soler Veí

Personalment crec que és un signe més de repressió. Estic en desacord, ja que el simple fet de penjar una pancarta és un dret d’expressió i, per tant, no l’haurien de treure.

Em sembla molt malament, estic indignada. Aquesta és una conseqüència més del nefast 155. No diuen que no són presos polítics? Doncs per què la fan treure?

Ens estan collant per tot arreu. També ens han prohibit que les fonts siguin de color groc. Què serà el següent?

És una bajanada. Una mesura que va en contra del dret d’opinió i d’expressió. És contra natura, com això de prohibir un color. Des que van fer-ho, vaig decidir posar-me un llaç d’aquest color.

per Carlota Biel

de Gràcia La Perla, 31, 08012 Barcelona Tel. 93 217 44 10 redaccio@independent.cat

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director: Albert Balanzà. Redactora en cap: Silvia Manzanera. Redacció: Albert Vilardaga, Carina Bellver, Clara Darder, Meritxell Díaz, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, Carlota Biel, Òscar Mejías i Mar Romero. Col·laboracions: Albert Benet, Enric Borràs, Jordi Borràs, Xavier Borràs, Lluís Bou, Conxa Garcia, Ernest Cauhé, Ramón Casalé, Josep M. Contel, Àngel Garreta, Luis Ángel Fernández Hermana, Pere Martí, Joan Millaret, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín, Josep A. Torralba, Ricard Valentí i Rafael Vallbona. Disseny maqueta: Enric Jardí. Maquetació: DBcoop, sccl (Marta G. Bravo i Sergi Lou). Disseny web: Jordi Collell. Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263) publicitat@independent.cat. Imprimeix: Indugraf Oﬀset, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00. Sol·licitat control PGD

Opinió

L’Independent de Gràcia 11 1 de desembre de 2017

Opinió convidada

La setmana

Berta Clemente, portaveu del grup municipal Demòcrata a Gràcia

Regidor, reposi la pancarta ‘Llibertat presos polítics’

Amor primitiu Clara Darder

T G

ràcia és un districte on la lluita per la independència no és pas una novetat, i el darrer exemple el tenim en el Referèndum del 1 d’octubre on la mobilització a Gràcia va ser impressionant, el Comitè de defensa va garantir la defensa de tots els centres de votació. Des d’aquí un cop més tot l’agraïment a tota la gent que va organitzar el comitè i a tota la gent que hi va collaborar. Els dies posteriors a la votació i especialment quan van començar els empresonaments dels presidents d’Òmnium, de l’ANC i del legítim govern de Catalunya, les mobilitzacions a Gràcia van continuar i el Comitè i també algunes forces polítiques, van demanar que el Districte es fes ressò de la voluntat popular i posés la pancarta demanant l’alliberament dels presos polítics al balcó. També la pancarta es va posar a la Torre del Rellotge, que pels versats en història gracienca és un símbol de resistència a l’opressió. Aquesta setmana la vam començar a Gràcia amb la retirada del cartell que demanava la llibertat dels presos polítics per mandat de la Junta electoral, mandat que el govern de la radicalitat democràtica ha corregut a obeir. Malgrat el que digui l’Estat espanyol, la junta electoral o Televisión Española, Jordi Sanchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Carles Mundó, Raul Romeva, Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Jordi Turull, Josep Rull i Oriol Junqueres són presos polítics. La pancarta va ser retirada ben d’hora al matí, com he dit, amb molta diligència i rapidesa per part del govern de Barcelona en comú. Sincerament crec que molts graciencs i gracienques esperaven alguna cosa més del seu govern. Un govern que per campanya deia “que les lleis injustes cal desobeir-les” un govern encapçalat per l’alcaldessa Ada Colau que surt a fotograﬁes a terra essent estirada per les forces de l’ordre per negar-se a sortir d’un immoble, un govern que va fer del sí se puede el seu lema de campanya. No estem davant d’una comtessa electoral com les altres. Entomem aquesta campanya en mig d’un entorn de forta repressió, on perillen els mitjans de comunicació públics que segons el partit que governa a Espanya s’han de omplir de “gent normal” (no sé pas qui es pensa que hi treballa ara o que entenen per normal, si és que la normalitat com a concepte existeix), on s’ataca el sistema educatiu i des de l’Estat Espanyol s’anima a les famílies a denunciar els mestres, on les entitats no cobren perquè l’Estat espanyol bloqueja els nostres propis diners, ﬁns un llarg etcètera. Regidor Eloi Badia, el 1 d’octubre no va haver-hi una “mobilització”, com vostè deia, sinó que va haver-hi un

El campanar, amb la pancarta dels presos Foto: Arxiu

La pancarta va ser retirada ben d’hora; crec que molts graciencs esperaven més del seu govern referèndum vinculant, els presidents de l’ANC i Òmnium i la meitat del Govern de Catalunya són presos polítics, la campanya que ara comença es durà a terme amb la repressió d’un estat que està ensenyant la seva cara més fosca des del restabliment de la democràcia i l’equidistància en realitat és una tolerància tímida, poc valenta i feta per la porta del darrera a l’aplicació del 155 i a les mesures de l’Estat espanyol. L’equidistància, regidor Badia, és prendre partit 155 cops.

•

othom se’n surt, em diuen. I penso: “quin ofici aquest, on disposites tot l’amor incondicional que tens i el que no tens”, on dorms poc o res i on et marevelles dels canvis en el dia a dia. De sobte et veus buscant entre les caques qualsevol anomalia estomacal o fent rentadores sense descans, triturant tot tipus de fruites i verdures adaptades al seu paladar, creman-te la llengua per a que ella no ho faci. Acabes convertin-te en experta en material infantil, instruccions de cotxets, manipuladora del treu-llets, mil lectures sobre nadons, termometres interplanetaris, bolquers per talles i colors, cremes sense fosfats ni paravens, galetes ecologiques i sense gluten. Milers d’activitats que no saps ni com les aprens però t’espaviles ben ràpid, en aquest fantàstic nou món que se’n diu: fer de mare. Els teus nervis afloren quan descobreixes una nova taca en el seu cos i no dorms pensant “que coi deu ser”, i vas corrents al metge d’urgències. A la consulta et trobes amb més mares preocupades i tens converses surrealistes. I te n’adones que ja no ets el melic de la teva vida, hi ha algú que t’ha prés el relleu i amb escreix. Descobrint també que si no li dediques tot el temps del món plora i brama sense condicions. I no només resulta que ella ha d’estar sana i saludable sinó que tu també doncs la llet materna en depen d’aquest fet. No pots deixar de dormir per poder treballar, ni saltar-te menjars (com feies abans) per tenir més temps per altres coses, perquè llavors salten les alarmes i emmalalteixes tu provocant que la santa inocencia del teu nadó se’n vegi perjudicada. I passen els dies i ja tenim 6 mesos, i dius com ho he fet per arribar fins aquí? La paraula és aprenent cada dia de la teva versatilitat femenina, la teva força que no saps ni d’on surt però que hi és. Un amor primitiu que aflora des del fons i encen el motor que no et deixa defallir. I els que t’estimen et pregunten “Com ho portes?” i tu amb un somriure d’orella a orella contestes “felicitat plena, ara ja l’he descobert”. Veure els seus ulls somrient quan acabo de treballar em tornen a omplir les poques existencies que em quedaven per l’esgotament diari en el gran viatge que hem iniciat plegades.

•

Opinió

12 L’Independent de Gràcia 1 de desembre de 2017

Opinió convidada El bloc

Manel Ballarin, veí de Gracia, i Mireia Esteva. exveïna de Gràcia

Córrer per veure-ho clar

Estrena federal a Gràcia

Albert Vilardaga

ecidir començar a córrer no és un repte fàcil, com passa amb qualsevol esport, un acaba mort el primer dia, no es veu una gran millora durant les primeres setmanes, i només la persistència permet veure-hi els beneﬁcis. Sortir a córrer no és només fer esport, és cert, no sempre és fàcil, i ara amb el fred que fa encara menys, però és el meu moment, és molt íntim i indescriptible. Qualsevol que s’ho estigui plantejant li recomano que llegeixi el llibre De què parlo quan parlo de córrer, de Haruki Murakami, diuen que no és ni de bon tros una de les seves millors obres, sincerament ho desconec, però és la història de com l’escriptor japo-

La majoria comencem per sortir de l’espiral del dia a dia i ho acabem convertint en una teràpia nès va començar a córrer pel mateix motiu que fem la majoria, sortir de l’espiral del dia a dia. Més enllà de l’estat de forma, que és indispensable anar-lo adquirint per poder allargar les estones que un surt a córrer, el que em sembla un món apart és el que ens passa pel cap quan correm. N’hi ha per a tots els gustos, el pas del temps et permet anar coneixent a més gent que surt a córrer, i et trobes de tot, els que decideixen sortir a primera hora per començar el dia amb energia, els que ho afronten amb un esperit competitiu i no paren de mirar el rellotge per millorar les seves marques, els que repassen el que han de fer l’endemà, els que només surten quan han tingut un mal dia i necessiten alliberar tensions, i d’altres que ho fem per veure-ho clar, seria com una mena de teràpia per discernir els problemes importants dels que no ho són tant, per decidir per on volem encaminar la nostra vida, i no sé massa bé el perquè, però hi ha certs dubtes que només s’esvaeixen corrent.

•

iumenge 3 de desembre a les 11.30h es fa l’estrena de la pel·lícula Federal als cinemes Verdi. El seu director, guionista i realitzador és Albert Solé, autor entre altres obres de Bucarest, la memòria perduda, Goya al millor documental en 2009, sobre les seves arrels i la història del seu pare, el ponent de la Constitució Jordi Solé Tura, que es va veure obligat a exiliar-se abans de ser una figura clau de la Transició Espanyola. La idea del documental és compartida al costat de l’associació Federalistes d’Esquerres, que ha promogut el finançament amb una campanya de micromecenatge, amb aportacions des de 10€. Solé ha tingut uns objectius ambiciosos: “La idea és que FEDERAL sigui una pel•lícula documental de qualitat que pugui ser exhibida internacionalment i que contribueixi a explicar el federalisme a Espanya i a Europa. Que abordi la necessitat d’avançar cap a estructures d’organització que permetin afrontar els grans reptes del segle XXI, com la desigualtat o les migracions, però també que doni resposta a societats diverses i multiculturals com la nostra. Segons Solé, els federalistes es troben “comprimits entre dues veritats absolutes airejades constantment”, la de partidaris de la independència, i la de detractors que no volen canviar l’estructura territorial de l’Estat. Amb aquest nou projecte vol presentar el federalisme com el millor sistema de governança per a societats culturalment complexes, i per afrontar “els nacionalismes dominants de relat unívoc” que massa sovint s’imposen, a parer seu, en el debat sobiranista. “No és fàcil” –admet Albert Solé, autor, entre d’altres, de Al final de l’escapada, un memorable documental sobre la mort digna d’un home digne, Miguel Núñez–, “per què en un món

en el qual les opcions extremes s’imposen, idees que es basen en l’acord, i el federalisme ho és per naturalesa, són difícils de promoure”. Escoltar veus rellevants que defensen, com va suggerir alguna vegada Isidre Molas, que el federalisme és alguna cosa més que una opció política, és una manera d’entendre la vida en comú. La pel·lícula, rodada en escenaris diversos arreu del món, compta amb entrevistats convençuts amb la idea del federalisme europeu com Joschka Fischer, l’exprimer ministre alemany, Jürgen Habermas, Thomas Piketty i federalistes no europeus com el canadenc Stephane Dion o Nancy Pelosi, l’expresidenta de la Cambra de Representants d’EUA i membre del partit demòcrata. També hi ﬁguren noms com Javier Solana i l’exsenadora Victoria Camps, l’exeurodiputat i un dels líders del Maig del 68 Daniel Cohn-Bendit; el secretari general de la Unió d’Europeus Federalistes, Paolo Vacca, i l’exﬁscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo. El documental també es una mirada a experiències i tradicions federals, als èxits i reptes del model. No ens podem resignar a escoltar només la veu dels nacionalismes, tots podem ajudar a enderrocar murs i a evitar-netrueixin de nous. En contrast amb els escenaris de la pel·lícula, la seva estrena es fa al barri de Gràcia, el barri més petit de Barcelona, però també un dels més densos en població, activitat associativa, cultural i política. Ens agrada imaginar-nos que potser aquest fet no és casual, perquè el federalisme es construeix de baix a dalt i es caracteritza pel reconeixement mutu, el respecte a les minories i per les sobiranies compartides. Benvingut, doncs, a Gracia!

•

Notícies de la Gràcia independent Pep Gorgori, Gerard Maristany i Albert Musons. Taller d’Història de Gràcia.

Mor un diari gracienc amb corresponsal a Paris El 28 de novembre de 1884 deixa de publicarse El Diario de Gracia que havia tingut una curtíssima durada: només vint-i-quatre dies, des del 4 d’aquell mateix mes i any. Autodefinit com a “Político, económico, científico, literario, comercial, industrial, de avisos y noticias”, s’editava en castellà i sortia cada dia tret dels dilluns. Era de tendència liberal, la seva redacció es trobava al carrer Ferrer de Blanes, 12 de la vila i s’imprimia al carrer Santa Madrona, 7, de la veïna Barcelona. Fou un diari de presentació molt modesta, però també molt agosarat: fins i tot tenia corresponsal propi, tant a Madrid com a Paris.

L’Independent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió del setmanari

Agenda

L’Independent de Gràcia 13 1 de desembre de 2017

Si voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a redaccio @independent.cat

Exposicions Actes Fins al 5 de deesembre Exposició Uauuu, quins terapeutes. Exposició fotogràﬁca de la mà de l’Associació AlPerroVerde i del fotògraf Luís Ros, dins del projecte “Potes terapèutiques” del Districte de Gràcia. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Divendres 1 de desembre Sorteig de mundial de Futis 2018. Paicabar (Santa Magdalena, 6) a les 16 h

Fins al 9 de desembre Exposició L’univers del medieval fantàstic, una selecció d’imatges i objectes sobre la temàtica medieval fantàstic: jocs de rol, figures, caràtules de pel·lícules, còmics o portades de llibres, entre d’altres. Coll Fantasy 2017 es converteix en el 13è cicle d’activitats de fantasia i ciència ficció del Coll. Els Mons fantàstics d’inspiració medieval són una de les temàtiques que més expressions ha generat en el gènere fantàstic: literatura, cinema, còmic, jocs de rol i estratègia... El Centre Cívic El Coll organitza fins al 9 de desembre un munt d’activitats relacionades amb aquesta temàtica. Centre Cívic El Coll (Aldea, 15)

Espectacle de contes per adults i joves: Històries llegendàries de les passions humanes, per Teresa Puig. La Casa dels Contes (Ramon y Cajal, 35), a les 20 h

Del 12 de desembre al 7 de gener Exposició: Orígenes i memòria del cooperativisme. Història de la cooperació social en els darrers anys del segle XIX i el primer terç del XX. Centre Cívic El Coll-La Bruguera (Aldea, 15) Fins al 16 de desembre La Violeta de Gràcia presenta la mostra 35 anys, fusta de Bastoners. Se celebra el 35 aniversari dels Bastoners de Gràcia els quals han tingut un important recorregut a la Vila. El perquè de les moltes sensacions que experimenten quan ballen o el perquè de cada cop surten a plaça a fer picar els bastons. Mostra per descobrir els perquès, els com, quan, i quines són les petites i grans històries de la colla. La Violeta de Gràcia (Maspons, 6) Fins al 31 de desembre Exposició fotogràfica Click gratuïta i oberta a tots els públics. Un taller a càrrec del servei de l’Aquí T’Escoltem, juntament amb la fotògrafa Clara Antón. A l’exposició es poden visualitzar fotografies que resumeixen reflexions de nois i noies a partir de paraules i frases que se’ls plantejaven. Centre per a Famílies amb Adolescents (Sant Antoni Maria Claret, 64-78).

Concert: Sempre de vacances. Cal inscripció prèvia. CC El Coll (Aldea, 15), a les 18 h

Concert: Fontanafarra17 per La Marató. La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21 h Concert: Madeleine Mitchell & Anna Serret. Pianos Puig (Progrés, 42), a les 20 h

Recomanem

Pau Riba presenta ‘Jo, la donya i el gripau’ al CAT El músic Pau Riba recupera l’espectacle Jo, la donya i el gripau, per assaborir els petits detalls de la natura, la mini màgia dels moments, l’encant dels jocs inesperats i la celebració de la naixença, en aquest cas d’un primer ﬁll, però també del dia, de la vida o de la natura. Divendres 1 de desembre al CAT (pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Cinema: El ocaso del socialismo mágico. Mario Calabresi, 2016. Cinemes Girona (Girona, 175), a les 20 h

Concert: Wax & Boogie. Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 23 h

Micro-obert: No es moco de pavó. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21 h

Diumenge 3 de desembre Mercat de serigraﬁa: Give Print a Chance. Print Workers Barcelona (Quevedo, 28), a les 11 h

Teatre: Réquiem. Sala Porta4 (Església, 4), a les 21 h Concert: Tom Savage & Doc Scanlon. Café Tenderete (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h VI Cicle Indiscret: Las Ruinas + Me & The Bees + Señalada. Almo2bar (Bruniquer, 59), a les 22.00 h Concert: Dee Jay Foster 4tet. Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 23 h Dissabte 2 de desembre Mercat de serigraﬁa: Give Print a Chance. Print Workers Barcelona (Quevedo, 28), a les 10 h

Espectacle familiar: Contes a la vora del foc, per infants a partir de 3 anys. La Casa de los Cuentos (Ramon y Cajal, 35), a les 12 i a les 18 h Concert: Cochamay. CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 18 h Teatre: Réquiem. Sala Porta4 (Església, 4), a les 20 h Concert: Shine. BCN Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), 22.30 h Dimarts 5 de desembre Concert: Especial Latin Jazz Jam Session. BCN Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), 22.30 h

Dimecres 6 de desembre Concert: Cheb Rubën + Miguel Grimaldo + Monkas Cru. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.00 h Dijous 7 de desembre Concert: Nelson Poblete & Ricky Araiza. Café Tenderete (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h Concert: Chino & The Big Bet. BCN Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), 22.30 h Divendres 8 de desembre Espectacle de contes per adults i joves: Històries llegendàries de les passions humanes, per Teresa Puig. La Casa dels Contes (Ramon y Cajal, 35), a les 20 h Concert: Soﬁe Dee. Café Tenderete (Martinez de la Rosa, 14), a les 21.30 h Concert: El Sobrino del Diablo. Nota 79 (Vallirana, 79), a les 22 h

Videojocs: Fontana by night II. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18.00 h Concert: Lluís de Arquer. El teatre més petit del món (Encarnació, 25), a les 21 h Teatre: Réquiem. Sala Porta4 (Església, 4), a les 21 h

Fins al 14 de gener Es presenta a la Biblioteca Jaume Fuster l’exposició: L’Avenç 40 + 10. Història, cultura i memòria amb motiu del 40 aniversari de la revista L’Avenç, i dels 10 anys que fa que l’editorial Els Llibres de l’Avenç edita literatura i assaigs. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20).

Concert: Jazz de cinema. Café Tenderete (Martínez de la Rosa, 14), a les 21.30 h

Fins al 20 de gener El proper 11 de desembre es presenta a La Violeta l’exposició El pessebre de La Violeta, un pessebre menys convencional. El centre de cultura exposa aquest Nadal un pessebre d’uns vuit metres quadrats, elaborat amb ﬁgures i complements diversos de Playmobil. La Violeta de Gràcia (Maspons, 6)

Festa de la reparació: Fes-ho tu mateix. CC El Coll-La Bruguera (Aldea, 15), a les 11.00 h

Teatre: Gala de màgia dels Guanyadors de les Olimpíades d’Escena. Lluïsos Teatre (pl. Del Nord, 10), a les 20.30 h

Concert: Borraz con Zeta + Pedro Peligro. El col·leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h IV Cicle Indiscret: AlexanderPlatz + Neleonard + Puzzles y Dragones. Almo2bar (Bruniquer, 59), a les 22.00 h

Entitats

Divendres 1 de desembre Actes centrals del Dia Mundial de la Sida, dinamitzades per AECS i actuació de StreetLifeBCN Jardinets de Salvador Espriu, de 17.30 a 21 h

Ateneu Llibertari (Alzina, 5), plaça Manuel Torrente, a partir de les 12 h

Cicle sobre la Revolució Russa. Cinefòrum amb la pel·lícula: Rebelión en la Granja, inspirada en la novel·la de George Orwell. Ateneu Llibertari (Alzina, 5), a les 19.30 h

Nit solidària. Concert a beneﬁci de la Cooperativa Trementinaires del CollVallcarca. CC El Coll-La Bruguera (Aldea, 15), a les 22 h

Dissabte 2 de desembre Taller familiar: la vida dels jocs i les joguines. A càrrec de l’Espai Ambiental Cooperativa i de l’Hospital de les Joguines, Cal portar una joguina de casa per reparar. Cal inscripció prèvia. Aula Ambiental Bosc Turull (Pg. Turull, 2), de 10 a 14 h

Diumenge 3 de desembre Teatre: Monòlegs Solidaris, per ajudar a recaptar fons pels projectes de Camins. La Violeta (Maspons, 6), a les 19 h

Gran Paella vegana de l’Ateneu: vermut, paella i actuació d’Askopuro.

Jazz Clas Concert: Chanice and Special Edition. El Centre (Ros de Olano, 9), a les 19.30 h

Amb el suport de

14 L’Independent de Gràcia 1 de desembre de 2017

Breus

Reincidentes i Xarim Aresté, en directe a Disco 100

La quarta temporada de Petits Concerts ja ha arribat a Disco 100. El pròxim dimarts 12 de desembre se celebrarà una actuació en acústic del grup andalús Reincidentes per presentar el nou àlbum Vergüenza. Després de l’actuació, la banda de rock signarà discos als assistents. També visitarà la botiga gracienca el cantant Xarim Aresté diumenge 17 de desembre a les 12.30h. L’entrada serà lliure i a l’esdeveniment servirà per presentar el seu disc Polinèsies.

Lluïsos obre la convocatòria de residències per a estudiants Lluïsos Teatre torna a obrir la convocatòria de residències artístiques dirigida a estudiants i professionals de les arts escèniques que estiguin iniciant el seu procés de creació i necessitin un espai per assajar. D’entre les propostes rebudes ﬁns el 7 de gener de 2018 se seleccionarà un muntatge, el nom del qual es donarà a conèixer a ﬁnals de gener. La companyia disposarà de 3 mesos d’assaig a les instal·lacions de l’entitat.

Cultura El festival de creació NoNoLogic torna després de quatre anys d’aturada L’entitat gracienca La Olla Expréss repren la iniciativa per celebrar el seu quinzè aniversari

Silvia Manzanera

rÉs una tornada festiva i sense més planificació a llarg termini que viure aquest cap de setmana el NoNoLogic, el festival de creació d’arts no lògiques organitzat per l’entitat gracienca La Olla Expréss. I és precisament la celebració del seu quinzè aniversari la raó que ha motivat a la seva impulsora, Eli Gras, a organitzar “aquesta edició especial festiva”. La Fontana, l’espai tradicional on s’han celebrat les darreres sis edicions, no serà aquesta vegada la seu del festival, que s’ha repartit en diferents emplaçaments de la ciutat, com ara la Biblioteca de Catalunya, el Pati Llimona o la sala BGood. “Volíem fer servir la Fontana, com sempre, però no ha pogut ser per motius econòmics; amb el nostre pressupost tan ajustat no ens ho hem pogut permetre”, explica l’Eli. Tot i aquest canvi, el festival manté el seu esperit d’innovació i to particular amb un cartell amb actuacions de música electrònica experimental, noise, improvisació, de ball, electroacústica, naïf, electro-punk, pop desviant, instal·lació sonora i visual, cinema o xerrades: “Un còctel d’inclassiﬁcables amb un cert esperit heretat del dadaisme”. Així, amb aquesta base, es realitzaran accions tant singulars, com

L’artista alemanya Svantje Busshoﬀ ha compartit espectacle amb un grup d’expertes teixidores. Foto: Cedida

Noms de la música experimental. El cartell del festival el conformen noms de referència en l’escena de les arts i la música experimental, menys coneguts per al públic general: Javier Piñango i Juan Antonio Nieto, Pep Pascual, Guido Möbius, Ferran Besalduch i Ilona Schneider, Florenci Saleses i Jesús Brotons o Svantje Busshoff.

la interpretació d’una partitura experimental per a pianola creada per l’artista alemanya Svantje Busshoff i un grup de senyores, expertes teixidores, que van fer dimecres puntes de coixí sonoritzades en directe a la Biblioteca de Catalunya. El cartell també inclou una projecció especial del ﬁlm 2001 una odissea de l’espai en diapositives caducades amb acompanyament en directe per part de Florenci Salesas, el dia 2 al Pati Llimona). “Creiem en una programació interessant i alhora divertida, per a nosaltres i per al públic”, clou Gras.

•

El Teatre Lliure acull la mostra ‘The Backway’ sobre l’èxode migratori L’exposició, un projecte de l’ONG Ruido Photo, es podrà visitar al vestíbol de la sala gracienca durant tota la temporada Carlota Biel

he Backway és la nova exposició que s’inaugura aquest dissabte al Lliure de Montjuïc, que també es podrà visitar durant tota la temporada al vestíbul del Lliure de Gràcia. Es tracta d’un projecte de RUIDO Photo, una organització no governamental dedicada a la sen-

sibilització dels problemes socials, que té per objectiu interpel·lar el ciutadà per obrir nous camins de comprensió sobre la migració. Les imatges que s’exposen són sobre l’èxode migratori des de l’Àfrica subsahariana ﬁns a la Mediterrània. The Backway també combina els retrats dels personatges amb les seves històries d’àudio. Amb fotograﬁes de Toni Arnau, Pau Coll i Edu Ponces i

amb històries escrites i enregistrades pel periodista Xavier Aldekoa, corresponsal a l’Àfrica i especialista en conflictes a aquest territori. Aquesta exposició forma part de la mostra de teatre inclusiu NOSaltres formada per 4 espectacles teatrals, 3 exposicions fotogràfiques, projeccions cinematogràfiques i xerrades en torn del quatre eixos vertebrals: refugiats, discapacitats, diversitat se-

Fotograﬁa d’un dels testimonis que conformen la mostra. Foto: RUIDO Photo

xual i sense sostre. “En aquesta primera part del projecte impulsat per RUIDO Photo, que continuarà per mostrar la resta de rutes, orígens i destins, hem volgut obrir una porta cap al sud. Ens

toca escollir: ser tanca o ser pont. I en una època en què els murs són cada vegada més alts, potser ha arribat el moment de construir ponts més amples” expliquen des del Lliure.

•

Cultura

L’Independent de Gràcia 15 1 de desembre de 2017

Tres artistes de Jiwar reﬂexionen sobre la relació amb la ciutat

Sospitosos habituals

Del 13 de desembre al 12 de gener l’entitat presentarà a la seu del districte els resultats de la 5a edició de Construïnt veïnatges

crítica de cinema

Joan Millaret

Silvia Manzanera

el 13 de desembre al 12 de gener Jiwar presentarà el treball dels artistes seleccionats en la 5ª edició del projecte que s’ha configurat com el més emblemàtic de l’entitat. Des dels seus inicis el projecte reflexiona de manera crítica i creativa sobre el fet de “compartir la ciutat”, ser-hi i estar-hi des de noves propostes de reflexió i anàlisi mitjançant tres propostes artístiques. Enguany s’han rebut 63 projectes d’artistes de 38 països diferents. Els trets els projectes seleccionats el conformen el de l’artista: Elif Gülen (Istanbul, fotografia), que ha desteixit amb persones grans del barri de Gràcia que viuen a la casa que els va veure néixer, les connexions entre la història personal i la Història col·lectiva. Memòria i ciutat són les protagonistes, i com a testimonis privilegiats aquestes persones que no s’han mogut mai. Barcelona és la quarta ciutat en la que treballa l’artista després del barri de Galata a Istanbul, París i Belfast. Michele King, artista visual californiana, ha volgut obrir una porta introspectiva al fenòmen de la mobilitat, interpretant la ciutat des de les olors, sons i sensacions i apuntant les connexions íntimes i emocionals amb aquesta. Segons Jiwar, d’aquesta manera l’artista ha deixat de costat l’anàlisi fred de l’urbanista que ella mateixa ha estat, per encarar la complexitat emocional des de la qual ens relacionem amb la pròpia ciutat. Les

Cinemes (válida ﬁns al 7 de desembre)

Bosque Multicinemes. Rambla del Prat. 15. Tel. 93 217 26 42. • Coco. Dv, ds, dg, dl, dc, dj, 16, 18.10, 19, 22. Dm, 16, 18.10, 19, 22. • El Cascanueces. Dm, 20.15. • Paddington 2. Dv, ds, dg, dl, dc, dj, 15.55, 18.05, 20.15. Dm, 18.05. • En realidad nunca estuviste aquí. Dv, ds, dg, dl, dc, dj, 16, 20.05, 22. Dm, 16, 20.15. • Con los brazos abiertos. Dv, ds, dg, dl, dc, dj, 18.05. • El secreto de Marrowbone. Dv, ds, dg, dl, dc, dj, 22.25. Dm, 22.25. • Liga de la Justicia. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16.10, 19.10, 22.10. • Thor: Ragnarok. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16.05. • La librería. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 15.55, 19.05, 22.05. • Perfectos desconocidos. Dv, ds,

l bEl britànic Kenneth Branagh ens porta una nova adaptació d’un clàssic de la literatura de misteri de l’escriptora britànica Agatha Christie escrita als anys 30, “Asesinato en el Orient Express”. I com ocorria en la famosa adaptació de l’any 1974 a càrrec de Sidney Lumet, el propi format de relat coral afavoreix un repartiment extensíssim de primeres estrelles que circularan pels passadissos d’un fastuós decorat mòbil com Penélope Cruz, Willem Defoe, Michelle Pfeiffer, Derek Jacobi o Judi Dench. Hercule Poirot, aquí interpretat amb una gràcia i exquisidesa enorme pel cineasta Kenneth Branagh, reservant-se aquest paper de lluïment, s’enrola en un viatge en tren que es pretén distés, buscant un descans després de resoldre un cas criminal. Però en aquest viatge transcontinental de caire sabàtic, inesperadament es veu immers en un assassinat a ganivetades en el compartiment veí. La víctima és un nord-americà particularment odiat per tothom, Ratchett (Johnny Deep), anteriorment amenaçat de mort en diferents missives. Poirot es veu abocat a un enverinat trencaclosques de difícil resolució en què tots els passatgers semblen sospitosos, amb profusió de pistes falses i estudiades coartades. La recerca del culpable obra el film al suspens i la intriga en un espai sense escapatòria. La versió de Branagh resulta un joiós entreteniment, que imprimeix fins i tot un sentit visual prop del fantàstic enmig d’un paisatge i entorn irreal. Els passatgers de pas, desconeguts entre ells i, aparentment, reunits per l’atzar, conformen un món d’etiqueta, un espai prototípic burgés i elitista. La teatralitat de tot plegat resulta un carrusel de vanitats, on la disfressa juga un rol cabdal. Aquesta desfilada d’impostura contribueix també a consolidar la gran novetat d’aquest remake: el famós policia belga ens reserva algunes reflexions en les seves indagacions, inexistents en la distesa novel·la de Christie o la despreocupada versió de Lumet. Poirot es veu confrontat amb dolor i escepticisme a una accepció de l’ombra del mal insospitada per ell, atrapat en una conxorxa de maldat que fa que s’acabin escurçant les distàncies i els límits entre el bé i el mal que per ell estaven clars. La banalitat del mal, amb el crim organitzat com a obra col·lectiva, no desentona gens en un context d’entreguerres i d’albirament del nazisme o l’estalinisme.

El crim organitzat com a obra col·lectiva no desentona gens en un context d’entreguerres

Una de les primeres fotograﬁes fetes per l’artista Elif Gülen a la Vila

persones que viuen a Barcelona poden contribuir al projecte a través d’un formulari facilitat per l’entitat. I el tercer projecte que

es podrà veure en l’exposició que acollirà la seu del districte a partir del 13 de desembre és obra de l’antropòleg Isidor Fernández.

•

Memòria col·lectiva. L’antropòleg visual Isidor Fernández ha excavat en la memòria col·lectiva de Sants amb un llenguatge propi entre l’antropologia visual i la creació. Mitjançant vídeos i fotograﬁa, els veïns revelen quins són els elements que els uneixen al barri. dg, dl, dm, dc, dj, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20. • Wonder. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16.15, 19.15, 22.15. • Blade Runner 2049. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 21.15. • Asesinato en el Orient Express. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16.10, 19.10, 22.10. Cinemes Girona. Girona, 177. • El autor. Dv, ds, dl, 18, 20. Dg, 16, 18, 20. Dm, dc, dj, 16, 18, 20, 22. • Con los brazos abiertos. Dv, 16. Dm, dc, dj, 16, 22. • La higuera de los bastardos. Dv, 16, 18, 22. Ds, dj, 18, 22. Dm, 18, 20, 22. Dc, 20, 22. • Algo muy gordo. Dv, 16, 22. Ds, 22.20. Dg, dl, 20. Dm, dc, dj, 16, 20. • La pell freda. Dv, dl, dm, dc, 18. • Dart Festival. Dv, 20.30, 22. Ds, 17, 18.45, 21, 23. Dg, 18.30, 20.15, 22. • El bosc d’Haquivaqui. Ds, 16.30. Dg, 12, 16.30. • L’illa dels monstres. Ds, 16. Dg,

12, 16. • Terra Masonica. Dg, 9. • The girl from the song. Dl, 19.30. • La dolce vita. Dc, 18. • El ocaso del socialismo mágico. Dv, 20. • Andrea Chenier. Dj, 18. • Suraj Ka Satvanghoda. Ds, 20. Cinemes Texas. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cinemestexas.cat] • SALA 1: En lloc del Sr. Stein. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16, 18, 20. En la via làctia. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 22. • SALA 2: Ho amici in paradiso. Dv, dg, dg, dl, dm, dc, dj, 16, 18, 20. Jaques. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 22. • SALA 3: El ciudadano ilustre. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 15.50, 18, 20.10. Júlia Ist. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 22.15. • SALA 4: Negació. Dv, dl, dm, dj, 15.50, 18, 20.10. Ds, dg, dc, 18,

•

Als cinemes Bosque i Verdi

20.10. Vivan las antípodas. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 22.10. Sessions Texas nanos. En català i 3€. • Els superherois. Ds, dc, 16. Dg, 12, 16. Spark. Dg, 12. Albert. Dg, 12. Verdi. Verdi, 32. • Asesinato en el Orient Express. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 11.30, 16, 18.10, 20.20, 22.30. • El sacriﬁcio de un ciervo sagrado. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16, 18, 20.10, 22.30. • Perfectos desconocidos. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 11.30, 16, 18.15, 20.40, 22.25. • La librería. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 11.30, 16, 18.10, 20.20, 22.30. • En realidad nunca estuviste aquí. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16, 22.30. • Blade Runner 2049. Dv, ds, dg, dl, dc, dj, 17.45. • El autor. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 20.20. • El secreto de Marrowbone. Dv,

ds, dl, dm, dc, dj, 11.30. • Wonder. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 11.30. • Rigoletto. Dm, 17.45. Verdi Park. Torrijos, 49. • Coco. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 11.30, 16, 18.25, 19.40, 22.30. • En realidad nunca estuviste aquí. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 17.55, 20.50. • Tierra ﬁrme. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 18.40, 20.35, 22.30. • Wonder. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16, 18.10, 20.20, 22.30. • The Square. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16. • Estiu 1993. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16. • Gatos, un viaje de vuelta a casa. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 11.30. • Tadeo Jones 2. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 11.30.

16 L’Independent de Gràcia 1 de desembre de 2017

de Gràcia Mirada enfora

Silvia Manzanera

La torratxa

La Constitució emmanillada Carles Camps

D El camí que connecta un cortijo reconvertit en allotjament rural amb Zahara de los Atunes. Foto: S.M.

Perla andalusa

ame tus perlas”. L’accent de la senyora, que omet amb molta gràcia algunes consonants i que resulta poc entenedor per a un nen acostumat a una llengua més sedosa (almenys amb les esses), agafa per sorpresa al seu interlocutor. Ella torna a insistir i ara utilitza les mans per assenyalar la part de la cara a què fa referència la seva floreta. Potser és el calor implacable que ens alenteix els pensaments i només ens deixa les neurones suficients per buscar un lloc on aplacar la set i la gana. Barbate no és la ciutat bonica de les postals turístiques que sí han fet famosa a la seva localitat més mediàtica, Zahara de los Atunes, el lloc on decidim establir la nostra base d’operacions, en un cortijo apartat del bullici de la població que es desperta quan afluixa el sol i bull d’ambient de bars, terrasses i sopars on el peix i la cervesa es disputen a parts iguals el protagonisme. L’austeritat del cortijo es camufla amb la presència d’una parella de sevillans amb qui compartim sopars, reflexions sobre el drama que acaba de tenir lloc a la Rambla de Barcelona, detalls sobre Triana i el nom d’una taberna on van els parroquians i que resultarà de visita obligada. Els trajectes del camp a la platja també són un regal per a la vista, un paisatge groc de girasols amb vaques i molins de vent posats per a la foto, un regal que ni una parella de la guàrdia civil aconsegueix alterar quan atura el cotxe una nit i ens demana la documentació. Si el poble de Barbate no resulta especialment agraciat (sí el seu mercat), la seva costa és espectacular, una ex-

tensió de quilòmetres que sembla no tenir ﬁ i que gràcies a l’exèrcit, que n’és el propietari, es manté verge: només mar, sorra i vent; el paradís. Resulta difícil desenganxarte d’un paradís així, tan simple i transparent com la seva aigua. Així que només l’abandonem quan el vent no ens dóna treva i ens fa fora de forma implacable. Però és la manera que la natura té per fer-nos fora i obligar-nos a descobrir altres paisatges menys blaus però igual d’intensos. I un d’ells resulta que se’ns apareix en forma de capital: Cadis, una joia que ens recorda a un altra ciutat estimada i no gaire llunyana en el temps. No estem a l’Havana però els ediﬁcis, la proximitat del mar i una certa decadència en el barri antic ens apropa a la ciutat cubana que tant enyorem. En un bar modern on cuina un italià casat amb una alemanya plats tradicionals gaditans, passem l’estona escoltant una cantaora meravellosa, que arrenca els somriures i les palmes d’un públic a anys llum de la seva gràcia natural, tan tòpica i certa com la seva veu, i tan emocionant com els acords de la guitarra del seu acompanyant. I tornem a la que és ja la nostra platja, el tros de terra i mar que ens ha acollit com el paradís que desitjàvem i que necessitàvem. Zahara de los Atunes pot ser ara el poble escollit pels famosos de les revistes de famosos, preciosa postal blanca i blava, punt de trobada d’artistes i músics que apareixen en altres revistes. Per a nosaltres, serà sempre el tros de terra i mar que ens va fer feliços durant dues setmanes.

•

iguem-ho clar: la Constitució la tenen emmanillada precisament aquells partits que tant se n’omplen la boca: PP, PSOE i C’s. Per això veiem que, a l’hora d’ampliar els drets i les llibertats, la lectura que en fan sempre és restrictiva; per contra, a l’hora d’incrementar la repressió, la interpretació sempre és generosa. La qüestió és preservar els interessos oligàrquics. A sobre, un tribunal com el Constitucional, institució pensada originàriament com a garant del dret contra l’abús de la llei màxima i com a protectora de les minories enfront de l’aparell de l’estat, a Espanya fa el caldo gros al poder avalant qualsevol acció del govern central(ista) contra l’ampliació de drets i llibertats, cosa que en desvirtua clarament la funció. Aquesta lectura restrictiva de la Constitució pel que fa al desenvolupament democràtic i generosa pel que fa a la repressió està portant a la liquidació de la democràcia ﬁns i tot formal a Espanya (el 155 n’és una mostra), una liquidació en què té molt a veure, i no pas com a element menor, la no separació de poders assenyalada. Pensem només com a exemples del que dic en el “Que nos dejen actuar” d’agents de la policia i en el “Más dura serà la caída” del ﬁnat Maza. Expressions que denoten una greu falta de neutralitat. Però una imatge que retrata amb precisió aquesta Espanya del Movimiento de PP, PSOE i C’s, la vam veure a Barcelona quan una manifestació antifeixista era increpada per uns individus que brandaven banderes “constitucionals”. ¡Sí, per increpar l’antifeixisme! Si la qüestió catalana es resol en fals -i el 21-D en fa tot l’aspecte- amb permís dels partits de l’oposició al PP, que tinguin clar que les pròximes eleccions espanyoles no seran res més que unes tristíssimes eleccions de “procuradores en Cortes”. Encara en recordo una campanya en què es presentava per procurador per aquella Barcelona en blanc i negre un tal Negre. La propaganda electoral deia així: “No vote en blanco, vote Negre”. Negat el dret d’autodeterminació dels pobles i plegats tots els partits a l’economia de mercat, doncs això, “procuradores en Cortes”.

•