Vallcarca ja té a punt el disseny del segon bloc de reallotjats per aixecar-lo el 2018
Arriba Torre Marika, adéu a La Sucursal
El projecte guanyador s’assembla al bloc construït el 2008. P4
El nou casalot okupat denuncia amenaces d’empreses de desallotjaments violents. P2
Setmanari gratuït Número 690. 24 de novembre de 2017
ISSN - 1695-4793
Gràcia 2017: 120.918 veïns, un 6% en pobresa severa, un 15% no paga el lloguer al dia i un 40% no té ascensor La Vila despunta en el consum d’antidepressius i ansiolítics a la ciutat
Albert Balanzà
G
ràcia no ha destacat tampoc enguany en l’Informe sobre l’estat de salut de la ciutat 2016, però el devesall de dades que s’han actualitzat permet fer un retrat amb alguna esquerda de la imatge idealitzada que té la Vila. Partint de la base d’una demografia que només s’ha mogut en l’últim any en 517 habitants i que situa la població en 120.918 veïns als cinc barris, l’informe ha posat de relleu, per exemple, que almenys un 6% de les llars viuen en una realitat de pobresa material severa, cosa que representa la tercera dada més baixa de tot Barcelona, però que fa real en alguns casos el veí que no pot anar de vacances, no menja carn regularment, no té cotxe propi o no pot pagar les factures o la hipoteca. Aquests són
L’any passat es van registrar 98 desnonaments gestionats per les oficines d’habitatge els factors que contempla l’informe. A més hi ha 98 casos registrats de desnonaments. Si s’agafa alguna d’aquestes dades, com el pagament del lloguer, hi ha un augment fins al 15,5% dels que no el poden pagar regularment, i encara en un marc de precarietat estructural, hi ha un 39,3% de veïns que no tenen ascensor. En un altre to, Gràcia despunta a la ciutat en el consum d’antidepressius entre els homes i d’ansiolítics entre les dones. Pàgina 3
La pobresa severa, una realitat visible a la Vila. Foto: A.V.
2
L’Independent de Gràcia 24 de novembre de 2017
Breus
El CDR de Gràcia debat el futur de la República a la Virreina
El Comitè de Defensa de la República a Gràcia segueix amb les assemblees i mobilitzacions convocant dissabte que ve 25 a la plaça de la Virreina una diada de debat a partir de les 10 del matí sota el títol Com vols que sigui la República? Del 155 al Procés Constituent amb una taula rodona amb Albert Noguera, Jule Goikoetxea i Jesús Rodríguez. També es pintarà un mural i hi haurà una paella popular.
Aclariment del Districte sobre la consulta de Secretari Coloma El Districte ha aclarit aquesta setmana, penjant una nova versió de les normes reguladores, que la pregunta de la consulta sobre el canvi de nom de Secretari Coloma només és una: Vol que el seu carrer torni a denominar-se Pau Alsina? Sí/No. La confusió es va suscitar la setmana passada amb aquesta pregunta a les paperetes que han rebut els veïns i una altra a les normes: Quina denominació prefereixes pel teu carrer? Secretari Coloma/Pau Alsina. Val la primera.
Política BCN En Comú recupera les carteres entre fortes crítiques del PSC La comissió de govern atorga parcel·les delicades com Mobilitat a Robert Soro i Esports a Àngels Tomàs
A.B.
E
ls disset mesos d’aliança de conveniència entre BCN En Comú i el PSC, en una unió que els segons van assumir com a prova de visibilitat i de soci petit quan sempre havien ostentat el paper majoritari a Gràcia, ha acabat amb dures paraules. “La majoria de la part del Pla d’Actuació que estava a les meves mans ja està feta, i dels que queden en faré especial seguiment perquè s’acabin de complir; la ciutadania no ha de pagar la irresponsabilitat de BCN En Comú”, ha apuntat el portaveu del grup municipal socialista, Alberto Lacasta. Comuns i socialistes s’han reunit aquesta setmana per partir peres i traspassar les carpetes que en el seu dia es van repartir i que ara tornaran, amb canvis interns, i l’equip de govern, ja en solitari, es va reunir de nou dijous en comissió de govern per enllestir el nou cartipàs local. En aquest últim conclave, les àrees més delicades com Mobilitat, d’on penja el futur pla de motos, o Esports, d’on depèn el seguiment de patates calentes com la gestió del camp de l’Àguila o de la pista del Pedagògium, aniran a mans de Robert Soro i Àngels Tomàs, respectivament. Joves i Infància, l’assumirà la consellera d’Educació i Cultura, Marta Duñach, i Comerç -sense l’Abaceria, que es dóna per tancat- serà per a la consellera Clara Furriols. Es dóna la circumstància que l’equip de govern, ara de nou amb
L’audiència pública, aquest dijous. Foto: A. Vilardaga
Els socialistes tornen a marcar perfil. L’estrena del documental ‘Federal’, d’Albert Solé, el pròxim 3 de desembre als Verdi, serà el primer gran acte públic a Gràcia en què el PSC vol tornar a visibilitzar-se, ara per primer cop ja sense el pacte amb els comuns. La següent cita serà tretze dies més tard, en l’acte d’homenatge a Albert Musons, deu anys després de a seva mort, que es farà finalment el dia 16 a l’Espai Musons.
cinc consellers, ha hagut de pensar aquesta reestructuració a curt termini, perquè la cinquena consellera, Judith Calàbria, està embarassada, i exercirà fins a l’últim dia la coordinació de tots els temes, tal com ja fa com a consellera tècnica. El PSC, per la seva banda, ha posat de relleu, en el balanç de les àrees assumides aquests mesos les mesures de dinamització comercial posteriors a la crisi del Banc Expropiat i “encarrilats” temes com les àrees d’esbarjo per a gossos, el casal de joves de Grassot, el grup de treball per fer canvis en els concursos d’equipaments esportius i la mesura d’aparcaments per a bicis.
•
S’estrena Torre Marika, adéu a La Sucursal Els inquilins del nou espai okupat denuncien amenaces i oferiment de diners d’empreses de desallotjaments violents A. B.
L
a setmana que s’ha acomplert el desallotjament de La Sucursal de Travessera de Gràcia, previst per abans de l’estiu i quan ja fa dos mesos que l’assemblea del Banc Expropiat fa activitats al nou espai de l’exCAP Quevedo, un casalot okupat al Passeig d’Amunt 25, la Torre Marika, per sota de Camèlies, s’ha
presentat als veïns amb un vermut obert que aquest diumenge servirà per explicar amb més detall el nou projecte, vinculat al collectiu d’inquilins que volen fer activitats en clau LGTBIQ. L’estrena de la Torre Marika, però, segons expliquen els seus impulsors a l’Independent, no ha estat fàcil: en ple procés de possible enderroc a mans de Liquidambar per fer un edifici de sis plantes, els cinc veïns del casa-
La Sucursal , hereva inicial del Banc Expropiat, ja tapiada amb planxes Foto: A. V.
lot ja han rebut en els últims dies la visita “en actitud agressiva i desafiant” d’una persona vinculada a empreses violentes de desallotjaments. “Ens va fer una oferta de 2.000 euros per persona perquè marxéssim o, per contra, vendría con su equipo”, apunten. Diumenge, a les 11.30 hores, es celebrarà el vermut obert que servirà per donar més explicacions i, si s’escau, compartir estratègies amb els veïns.
•
Societat La Gràcia pobre és un 6% però puja al 15% en endarreriments a l’hora de pagar al dia
L’Independent de Gràcia 24 de novembre de 2017
Els pisos de l’antic bingo de Lesseps, a 700.000 euros A.B.
L
L’esperança de vida als cinc barris del districte se situa en 80,7 anys en els homes i en 85,8 anys en les dones
Les principals dades de l’informe
Gent gran , a la plaça de la Vila, aquest dijous Foto: A. V.
A. B.
L
a Gràcia pobre, en plena eclosió aquesta setmana de la febre consumista pel Black Friday i per l’encesa aquest divendres dels llums de Nadal -i que ja no s’aturarà fins passades les festes-, encara existeix. Així ho ha posat de manifest, amb xifres concretes, el nou Informe sobre l’estat de salut de la ciutat, que cada any fa públic l’Agència de Salut Pública. Amb xifres tancades a 2016, els 120.918 habitants dels cinc barris tenen una esperança de vida de 80,7 anys en el cas dels homes i de
85,8 en el cas de les dones i, com a contrast, una població creixentamb estudis universitaris que ja arriba al 39,8%. Però aquesta realitat de bonança topa amb algunes bosses de pobresa severa, almenys en un 6% de les llars, on el dia a dia significa no pagar factures, no satisfer el lloguer o la hipoteca, no menjar carn de manera regular, no tenir cotxe o vehicle propi i ni plantejar-se anar de vacances. De manera complementària i més preocupant a aquesta dada, els veïns de Gràcia s’endarrereixen en el pagament del lloguer en un 15,5% i un 8,6% viuen en un marc de pobresa energètica.
Habitatge • Un 39,3% dels veïns no té ascensor • Un 34,3% dels pisos tenen una certificació energètica baixa • Un 11,8% dels veïns viuen amb humitats Pobresa • Un 6% de les llars viuen en una situació de pobresa material severa •Un 15,5% dels veïns s’endarrereixen a l’hora de pagar el lloguer Consum de fàrmacs • Els homes de Gràcia lideren el consum d’antidepressius a la ciutat • Les dones de Gràcia lideren el consum d’ansiolítics a la ciutat
La configuració estructural de l’habitatge a Gràcia encara aporta alguns elements que poden fer més dura la vida de les famílies que ho passen pitjor: un 39,3% de les famílies viuen en pisos on no hi ha ascensor, un 34,3% d’aquests pisos tenen una certificació energètica de qualitat baixa (F o G) i un 11,8% pateixen humitat o goteres. La Gràcia pobre, lluny de la imatge de les places i de l’hedonisme general, ha registrat a tancament de l’any passat fins a 98 casos de desnonaments gestio-
3
nats per l’oficina d’habitatge municipal, i encara hi ha 33 persones que dormen al carrer. Un apartat transversal per als veïns, i probablement més indicatiu de classes no tan desafavorides, és el consum de fàrmacs, i aquí és l’únic punt on Gràcia despunta com a líder a tota la ciutat: els homes que viuen al districte són els que més antidepressius es prenen, amb 134,6 dosis per casa mil habitants, i les dones que viuen al districte són les que més ansiolítics es prenen, amb 149,9 dosis per cada mil habitants.
•
a febrada constructora a Gràcia segueix confirmant la pujada de preus un cop es coneixen els detalls de les promocions, i aquesta setmana li ha tocat a Lesseps 3, els pisos que la constructora Sarrià està fent on hi havia hagut el bingo o als anys 60 la disco Club 66. Els immobles a la venda s’han començat a ofertar amb una mitjana al voltant dels 700.000 euros per als models de 3 o 4 habitacions, però hi ha almenys una oferta de rècord per a un pis de 194 metres quadrats i amb quatre habitacions a un preu d’1,3 milions d’euros. La promoció també descata que la terrassa superior es remata amb una piscina i un solàrium. El pis més barat, de 2 habitacions, no baixarà dels 550.000 euros.
Breus
Riera de Sant Miquel personalitzarà els llums de Nadal Aquest dijous 23 de novembre s’han encès els llums de Nadal dels carrers dels barris de Gràcia, que estaran encesos fins el 6 de gener. Un total de catorze associacions de comerç de tot el districte s’han sumat a la campanya. I l’Associació de Comerciants Riera de Sant Miquel ha optat per una decoració personalitzada. Els mateixos comerciants han estat els encarregats de fer la decoració que lluirà quan s’encenguin els llums de Nadal.
4
L’Independent de Gràcia 24 de novembre de 2017
Breus
La final del concurs de joves músics, divendres a la Fontana
Societat Vallcarca ja té a punt el disseny del segon bloc de reallotjats per aixecar-lo el 2018 L’estudi F2M fa públic el projecte guanyador, amb 16 habitatges, sense aparcament i amb un estil arquitectònic semblant al primer bloc aixecat el 2008
El cartell de la final de la sisena edició del DMJ d’aquest divendres 24 a la Fontana està format per Skatologikos, Brush i Alison Darwin, després de les semifinals al Casal de Joves del Coll i als Locals d’Assaig de La Sedeta. El gran concert de cloenda del festival comptarà amb un jurat format per Mireia Bellido, músic de Barbantes i Aloha Bennets i periodista musical; Adrià Díaz, d’Ebri Knight i els membres de The Sastres Band, guanyadors del darrer DMJ.
El Síndic de Greuges recull les queixes del veïns a Penitents L’equip del Síndic de Greuges tornarà a Gràcia el pròxim 5 de desembre en una sessió de recollida de queixes i peticions que tindrà lloc a la biblioteca Antonieta Cot i Miralpeix (avinguda Vall d’Hebron 65). Prèviament, els interessats han de concertar l’entrevista trucant al telèfon gratuït 900 124 124 o enviant un correu electrònic a sindic@sindic.cat
A.B.
Més de 500 veïns demanen que es restitueixi el pipican de sota el pont
L
’estudi F2M Arquitectura de Carles Francesch, Esther Flavià i Araceli Manzano ha fet públic aquest novembre el projecte guanyador a partir del qual l’any que ve s’aixecarà el segon bloc de reallotjats del pla Vallcarca, en l’àmbit del tram que toca a la Casa Comas d’Argemir i que no està afectat per la rambla verda, passi el que passi amb el debat obert sobre el seu futur. Nou anys després del lliurament del primer bloc de 42 habitatges, als números 99-101, una mica més avall, als números 93-95 hi anirà finalment una proposta de 16 habitatges en un disseny de tres blocs amb façana a avinguda Vallcarca i a Bolívar molt semblant a l’estil del seu predecessor. En els 1.700 metres quadrats de superfície, l’edificació destaca una terrassa sobre la planta primera de l’avinguda i l’eliminació de l’opció d’aparcament a causa del poc número de places que hi cabien. La construcció del segon bloc, projectat el 2010 però aturat per la crisi, arriba en un moment, no obstant això, en què encara hi ha disponibles 17 habitatges buits en el primer bloc de reallotjats, popularment conegut com el cementiri. Aquest segon bloc estava previst per als afectats del triangle de Cambrils, però els seus futurs inquilins podrien ser uns altres no només perquè el primer bloc no és ple sinó perquè el concurs internacional d’idees aprovat ara per al barri històric deixa dempeus l’anomenat triangle.
El disseny del projecte guanyador, en imatge virtual. Foto: F2M
Nous bancs i cadires, i més abans de Nadal. El Districte, a petició de l’associació Gràcia Nord-Vallcarca, ha fixat aquesta setmana sis cadires i un banc per reforçar l’espai d’estada dels antics solars de la Casita Blanca i de les monges. Abans de Nadal s’instal·laran cinc bancs més al llarg de l’avinguda.
Paral·lelament a aquest projecte, aquesta setmana s’han tancat les quatre jornades temàtiques que entre octubre i novembre s’han desplegat per entrar al detall dels pros i contres de l’execució del projecte guanyador del concurs d’idees del barri antic. A l’espera de les conclusions finals, les jornades participatives, les segones que es fan després de la primera experiència del 2014, han servit per refermar la idea de manteniment d’espais com La Fusteria -amb un cert desplaçament del bloc previst al davant- i dels horts. D’altra banda, més de 500 veïns han impulsat a través de la plataforma change.org la petició de manteniment del pipican que fins aquest estiu hi havia a sota del Pont de Vallcarca i que finalment es va eliminar amb la reurbanització dels jardins dels Arabescos, pujant a mà esquerra. Un total de 588 signatures sobre l’objectiu de mil emplacen el regidor de Gràcia, Eloi Badia, a restituir el pipican: “hi ha molta gent al barri que almenys té un gos a la família i ens fa falta el pipican; si ja esteu renovant la zona, també haureu de pensar en els gossos”, apunten en el text de presentació.
•
A. B. el report
Una mirada polièdrica de Gràcia Ventura Pons apadrina un llibre d’Aigües de Barcelona amb dotze entrevistes i 73 opinions de gent de la Vila
H
i havia fins ara els llibres del malaurat Albert Musons sobre gent de Gràcia, dos volums de personalitats conegudes o no que ja havies desaparegut, però la Vila encara no tenia un retrat en forma de llibre tan polièdric com el que apadrina el director de cinema Ventura Pons, amo dels Texas del carrer Bailèn, i que es va presentar dimarts a Lluïsos, Memòries del Districte. Gràcia. Sota una iniciativa d’Aigües de Barcelona, el periodista David Bigorra ha treballat en els últims mesos fins a dotze entrevistes i 73 opinions, entre les quals hi ha noms bàsics de la vida quotidiana a Gràcia com l’historiador Josep Maria Contel; el director del Museu Etnològic, Josep Fornés; el president de l’Associ-
Un dels padrins amb els fillols. Foto: AV
ació de Joves Gitanos de Gràcia, Ricard Valentí; la presidenta de la Fundació Festa Major, Carla Carbonell; el president del Club Excursionista, Ricard Martínez; o el president del Centre Moral, Carlos Pablos. Però també hi ha botiguers com Jeroni Magrans o llibreters com Xavier Cortés.
Dimarts la presentació va donar veu, en representació de tots, a Pons i a Contel. El director de cinema va respondre LA pregunta: “Què té Gràcia? La gràcia”. I Contel va veure en el llibre “un bombó”. “Hi ha la gent que tens al voltant”, va concloure.
•
Societat
L’Independent de Gràcia 24 de novembre de 2017
Grassot i el Coll inicien el debat del pla d’equipaments demanant espais per a joves i gent gran
Breus
El Mercat de l’Abeceria celebra els 125 anys amb una nit de tapes
El pla, vella reivindicació d’Esquerra assumida ara pel govern de BCN En Comú, es debatrà en conjunt el 14 de desembre al Consell Ciutadà i es presentarà a la primavera
A. V.
Rebrota al Coll la necessitat de recuperar l’antic mercat municipal
E
l pla d’equipaments de Gràcia, la vella reivindicació d’Esquerra Republicana assumida en aquest mandat pel govern de BCN En Comú, ha començat a caminar més enllà de la fase interna de diagnòstic amb l’arrencada del debat en els consells de barri que s’estan celebrant des de la setmana passada. Tant a Camp d’en Grassot com al Coll, per exemple, aquests dies els veïns ja han escoltat els equipaments que el Districte té previst activar des d’ara fins a finalitzar el mandat el maig del 2019, si bé la iniciativa té un horitzó que arribarà al 2025. A Grassot la setmana passada el Districte va posar l’etiqueta de en procés al casal de joves, que es va quedar fora de la reforma de la Sedeta, i al també reivindicat -en
L’antiga Henkel, en obres. Foto: A.V.
aquest cas sobretot per la CUPcentre de dia per a la gent gran. En tots dos casos fonts municipals apunten que s’estan buscant
solars o espais per fer-hi nova edificació. Paral·lelament, Grassot es beneficiarà el 2018 d’un nou local de propietat municipal als baixos de l’edifici principalment hoteler de l’antiga Henkel. Al Coll el debat aquesta setmana ha girat entorn a noves propostes en un barri que té projectes ja previstos però a una certa distància, a Vallcarca, com són Can Carol, la Casa Junyer-Canals o l’IES Vallcarca. En els dos grups formats en el consell de barri, els veïns han coincidit a lamentar la marxa cap al carrer Sargelet, també a Vallcarca, del centre de serveis socials que hi havia al carrer Aldea, i han demanat un retorn almenys d’un espai complementari
que ofereixi una part del servei, i alhora coincidint amb el debat a Grassot també han demanat un centre de dia per a gent gran i una zona de lleure per a joves i adolescents. També en les dues taules ha rebrotat amb força la idea de recuperar el mercat municipal, que havia existit en les galeries del carrer Mora d’Ebre. El pla d’equipaments encara ha de passar aquesta primera fase de debat als consells de barri de Vallcarca i Vila de Gràcia els propers dies, però en tot cas se sotmetrà a una sessió de retorn el 14 de desembre en el marc del Consell Ciutadà i es presentarà en forma de document definitiu la primavera que ve.
•
Dissabte a partir de les 8 del vespre i fins ben entrada la nit, el Mercat de l’Abeceria celebra el 125è aniversari amb una nit de tapes. El Mercat fa una crida als veïns perquè s’apropin a degustar tastets fets amb productes de qualitat i proximitat. El Mercat de l’Abeceria va néixer com a mercat a l’aire lliure a la plaça de la Revolució, i l’any 1982 es va traslladar al lloc que ocupa actualment. La decisió va ser d’un industrial anomenat Puig Martí i posteriorment va passar a mans municipals. Inaugurat amb el nom de Santa Isabel, durant un temps va coexistir amb el mercat a l’aire lliure.
veus des de l’aula
Actuacions a l’aula en temps de conflictes Al llarg de la vida, els conflictes són un fet que ens acompanyen en el nostre desenvolupament integral de la persona, per això no han de ser un problema, sinó que ens han de servir per poder treballar noves respostes i nous plantejaments, generant des de l’escola noves possibilitats transformadores, tenint com a element prioritari, el diàleg. Els nostres infants, encara que no hagin estat víctimes directes d’aquestes situacions, el fet d’haver vist o escoltat per televisió, a casa o per internet imatges o missatges violents fa que siguin un blanc fàcil d’influenciar, doncs hi ha moltes coses difícils d’entendre i molt més per explicar. Tots aquests moments poden provocar, especialment en un dels col·lectius més sensibles de la societat, els nens i nenes, una situació de por, preocupació, confusió, desconcert i estrès. És per això, que és important a la infància i a l’ado-
lescència donar suport per promoure el desenvolupament de la resiliència, que es pot definir com la “Capacitat que té una persona de recuperar-se enfront de l’adversitat, de superar-se i fins i tot sortir enfortit de la situació”. Boris Cyrulnik. De vegades, les circumstàncies difícils o els traumes permeten desenvolupar recursos que es trobaven latents i que l’individu desconeixia fins el moment. Treballant la resiliència aconseguirem que els infants aprenguin recursos suficients per afrontar determinades situacions, si aquestes es tornessin a succeir. Hem de ser conscients que alguns nens són més sensibles que d’altres, i per tant també serà diferent el seu grau d’afectació. Des de La Salle Gràcia es treballa amb els alumnes, des de petits la seva interioritat i la seva vessant emocional. D’aquesta manera volem fer-los conscients de l’existència d’unes emocions
i d’unes reaccions del nostre cos, que vénen provocades per aquests sentiments interns, i que han de ser capaços de reconèixer, per poder canalitzar i trobar mecanismes que els permetin exterioritzar allò que els està passant (a través dels contes, el dibuix, l’escriptura i/o la comunicació verbal). Això s’aconsegueix buscant espais dins de l’aula on poder dedicar uns moments per aquest tema tan important, i treballar-lo des de diferents vessants, com la tutoria, la reflexió del matí…, i també a través del programa d’innovació pedagògica de la Salle, HARA, que aprofundeix en la interioritat, amb l’objectiu d’afavorir una vida més plena i contribuir a unes relacions socials més sanes i justes. Desenvolupant la competència fonamental d’aprendre a ser des de la consciència corporal, la intel·ligència emocional i l’obertura a la transcendència.
Al mateix temps, a l’escola estem alertes a qualsevol petit indicador que ens pugui dir que algun infant està patint, per diferents situacions que l’envolta: dol familiar, separació dels pares, malalties, problemes econòmics, esdeveniments socials, situacions impactants… i per tant que pugui sentir por, plorar, tenir menys paciència, voler estar més a prop de l’adult, tenir dificultats per dormir, par-
lar molt o no voler parlar sobre el que ha passat… En el món educatiu ens estem sensibilitzant per treballar i incorporar als nostres projectes educatius plantejaments que ajuden a trobar eines als alumnes, per afrontar amb èxit els diferents conflictes dels quals poden ser víctimes. Lídia Opi, Coordinadora Pedagògica La Salle Gràcia
EDUCACIÓ PER LA INTERIORITAT
5
Societat
6 L’Independent de Gràcia 24 de novembre de 2017
Pallassos sense Fronteres clouen diumenge la Setmana Cultural El cicle centra enguany les activitats entorn l’Iraq
Carolines canviarà de sentit abans de Nadal per afavorir la pacificació a l’entorn de Casa Vicens El grup motor pacta amb el Districte vetar l’aparcament de motos a la vorera per afavorir el trànsit de veïns i turistes
Actuació de Pallassos Sense Fronteres Foto: Cedida
Carlota Biel
A
quest any s’ha dedicat la XXIV Setmana Cultural de Gràcia, del 20 al 26 de novembre, al Pròxim Orient i l’Iraq, i té per objectiu analitzar i donar a conèixer la situació que es viu en aquest territori i els darrers esdeveniments que ha patit aquest país durant els darrers anys. Durant una setmana s’han programat diferents activitats com ara xerrades, documentals, exposicions o debats als diferents espais culturals del districte. Així doncs s’han organitzat diferents actes a La Sedeta, al centre cívic El Coll-La Bruguera, a La Fontana i a la Biblioteca Jaume Fuster. La programació va començar aquest dimarts 21 de novembre amb la projecció del documental DIXAN –un film per la memòria i contra la islamofòbia– on es va comptar amb la presència del director. Les activitats del programa pretenen fer reflexionar sobre la situació política, econòmica i social que es viu a un país desconegut per a molts. Què es pot fer per acabar amb aquesta injustícia on milers de persones es veuen obligades a abandonar la seva terra o com es pot aconseguir la pau a la Mediterrània són els principals eixos del cicle. Fins al 30 de novembre es pot visitar a la Sedeta l’exposició de la il·lustradora i artista visual libanesa Nadine Feghaly. Les creacions d’aquesta artista, nascuda a Beirut i resident a Barcelona, es basen en poemes i somnis. Plenes de color, s’inspiren en la bellesa, la naturalesa o l’absurditat del món que ens envolta. Aquest diumenge 26 es farà l’acte de cloenda de la Setmana a La Sedeta. Es tracta d’un espectacle familiar anomenat Bochi, a càrrec de Pallassos sense Fronteres. Comptarà amb trucs de màgia, malabars, acrobàcies i música de la mà dels artistes Boris Ribas i Xavi Arcos els quals ja van fer una expedició al Kurdistan l’any 2014 davant de més de 7.000 infants refugiats.
•
Les motos aparcades a la vorera de Carolines en direció a casa Vicens tenen els dies comptats Foto: A.V.
A.B.
C
asa Vicens ha superat sense massa soroll la primera setmana d’obertura, intentant adaptar-se al ritme veïnal pausat del carrer Carolines i sense que els aproximadament 500 visitants que vénen a visitar la casa museu diàriament suposin cap embús ni de trànsit rodat ni de pas humà. No obstant això, per curar-se en salut, el Districte, al cap i a la fi responsable del que succeeix de portes enfora de Casa Vicens, ha arrencat ja les primeres reunions amb veïns i entitats dels carrers Carolines, Aulèstia i Pijoan i Santa Àgata per trobar solucions de semipacificació en un entorn que, poc o molt, ja és aquesta setmana més transitat que fa quinze dies. En aquest sentit, la primera mesu-
La comissió de cultura del districte estrenarà els actes de debat a la casa museu ra adoptada per l’anomenat grup motors, que integra no només residents sinó representants d’associacions amb seu al carrer com la Fundació Pere Tarrés o la Casa Vicens mateixa, és el canvi immediat de sentit -abans de Nadal- del tram de Carolines entre Gran i Príncep d’Astúries. L’Ajuntament, que aquest febrer arrencarà les obres de reforma d’aquest últim carrer, amb pèrdua de carrils i eixamplament de voreres, també vol evitar el trànsit lateral que arriba
des del Torrent de l’Olla. Aquest canvi de sentit de Carolines, que es podria complementar també amb un canvi similar a Aulèstia i Pijoan (de manera que els taxis no puguin fer arribar passavolants en sentit ascendent que només tirin la foto i marxin), s’acompanyarà d’altres mesures com prohibir l’aparcament de motocicletes en vorera i estudiar la possibilitat de poder ampliar els aparcaments regulats per a motocicletes per absorbir una part de les que actualment estan en vorera. També el grup motor ha demanat que s’abordi la supressió o canvi de lloc dels contenidors. D’altra banda, Casa Vicens acollirà la setmana que ve la nova sessió de la comissió de cultura del districte, en la qual, a banda dels punts de l’ordre del dia, els seus membres també podran fer una visita a les noves instal·lacions.
•
Documents ‘Inundación’
L’Independent de Gràcia 24 de novembre de 2017
Inundación és la primera novel·la de ficció de l’escriptora gracienca Patrícia Font. El llibre explica la història de dos germans, un de viu, Hernán, i un altre de mort, Julio, que torna resucitat, vestit amb xandall i sense cap problema, encantat, podríem dir, de la vida o del que sigui que fa que es mogui, respiri, parli… Per què ha tornat? A Hernán no li fa gens de gràcia, sobretot ara que gairebé el tenia oblidat i havia aconseguit substituir-lo i ser, ell, el germà assenyat que portarà el negoci familiar endavant, un bar greixós en un poble turístic de sol i platja.
Primer día La uno (verlo y tener que creerlo)
S
i le quitas lo de la muerte, por lo demás, se le ve bastante bien y hasta se podría afirmar que en aspectos determinados (espalda recta, piel sin impurezas, tono muscular), y siempre visto desde fuera, está mucho mejor ahora, que está muerto, que cuando vivió. O sea, antes. Porque cuando vivía le daban esos ataques tan fuertes de tortícolis que le obligaban a estar todo el día en casa o en la habitación de su residencia universitaria con la mantita eléctrica y el olor a menta y medicamentos de tantas cremas sin resultado. Entonces, visto desde dentro, nadie le descubrió qué le provocaba aquel dolor. Ahora, quién se atrevería a verlo. Qué debe de haber debajo. Aunque, ponte en el mejor de los casos, que lo abras y tenga sus riñones, sus pulmones, sus tiroides; el corazón. Teniéndolo todo no tendría nada. Le faltaría la vida. Porque está muerto. Qué fuerza —en plan esotérico ¿vale?— le debe de estar alimentando todos esos órganos (perdón si son glándulas). Y ya puestos, con qué objetivo. Qué mierda de pro- pósito —«¿debería haber añadido oscuro? ¿Propósito oscuro de mierda?» —. Hernán pensará en todo esto en cuanto se despierte. Aunque le va costar. Ayer, se dijo que no saldría. Pero llamó este y el otro y al final queda- ron todos. Acabaron desparramados por los bares del pueblo y, hasta donde recuerda, empezaron en los chupitos de la calle España y acabaron en el Beach —se llama Beach Club pero queda de gilipollas decir el nombre entero—. Hernán supone que el final-final fue aquí, en la playa. Un poco pasado. Bueno. —Me copió —Hernán se lo dice al mar pero el mar no responde. Sigue gris y monótono. Se diría que a su rollo. Piensa en el último chaval que se unió al grupo de anoche y en cómo le entró a una rubia copiando una historia estúpida y eficaz. Su historia estúpida y eficaz, cuyos fines son los siguientes: 1.tirársela 2.tirársela 3.tirársela Hernán reconstruye en su cabeza la noche anterior y acepta que si bien la relación de bromas, anécdotas y chistes que incluye su historia fue contada por el chaval en orden diferente al original, mejorando incluso la puesta en escena del original, la esencia de lo contado es la misma. Una es la buena y la otra no. Fracasó porque otro tío se agenció sus gracias. Y sin ellas, pues nada. «Tampoco estoy tan mal». Bueno. Es una opinión. También alguien podría decir; para gustos, tías. Cuatro gotas caen a plomo. Llueve. De las cuatro, tres y media se espachurran en la cara de Hernán. Ni mucho ni poco, lo de llover. No diluvia pero cae lo justo para fastidiar la temporada. El sol sale nublado. O algo parecido se le ocurre. Vale. Otro día de mierda. Reprocha al cielo la lluvia. También se queja de las nubes porque se quedan y no despeja y asustan a los turistas que anulan sus reservas, y, en consecuencia, no bajan a la playa, no se bañan, no tienen sed ni calor; en resumen, no vienen al bar, al suyo. Bueno. Hace el amago de levantarse. Quizás si se mojara la cara... Hernán piensa ahora en grandes clásicos para superar su estado, como, por ejemplo, tirarse al agua; zambullirse vestido. También se convence de que, si resulta lo del agua, irá al paseo y pedirá un café para vomitar. A veces le pone sal en vez de azúcar.
Apoya las manos en la arena húmeda, casi sin granos, convertida en una masa marrón, una especie de arcilla bíblica del principio de los tiempos. Levanta el culo, se da impulso y entonces la línea del horizonte se va para un lado y parece que el agua se derrame por la otra parte del mundo. Sí, determina. Claro que el alcohol de ayer era malo (puto garrafón). Hernán arguye que el problema de la bebida es una especie de batalla entre el orden interior y el exterior. Cuando uno está bien es cuando todo gira. Lo que ha logrado la noche, ahora lo deshace el día. Y lo que consiga el día, lo arrebatará la noche. Y siempre es así. Así es como Hernán ve el mundo. Se tira de cabeza. Chapuzón. El agua está fría para la época del año y, dentro, si uno abre los ojos puede ver bolitas diminutas de color dorado. Es aceite. Viene de los motores de las barcas, de la crema solar casi siempre barata, de la porque- ría del fondo del mar. Sin embargo, son bonitas. Brillan. Hernán se hace el muerto y se queda boca abajo. Ellas, millones, y él, solo. Todos están flotando. Se arrastra hasta la orilla y, a pesar de que todavía ve el mar inclinado, es capaz de sentarse en vez de tumbarse otra vez sobre la arena. También es capaz de girar la cabeza, poquito a poco, de un lado hacia el otro (derecha, izquierda; izquierda, derecha). Se detiene; el mar parece seguir a su bola, indiferente a los esfuerzos de Hernán y empeñado en inclinarse. Un mar en pendiente. Un mar torcido. Hernán se marea y decide fijar la mirada en algo que esté quieto o, al menos, que sea algo sólido; sus manos, sus pies, el pueblo. Mira a las casas, los pisos, las fachadas alicatadas con mosaicos de sirenas y caracolas, las palmeras medio secas porque no son autóctonas y aquí acaban muriendo, los toldos bicolores raídos, las toallas tendidas sobre las barandillas de los balcones, los pinos que sí son de aquí y que van a tope de hojas, qué pinos tan verdes y qué lástima que sean tan pocos. Eso es lo que ve Hernán. Ese es el mundo de Hernán. También ve a un tío en la playa. El tío camina hacia él. Al menos se aguanta derecho así que seguro que no tiene resaca. Le saluda. El pavo le está saludando, levanta un brazo, hacia arriba, como una estrella de rock o alguien que se cree líder de algo. Hernán se ríe. No le va a corresponder el saludo. En fin, piensa, hay gente para todo. Pero se equivoca; de fin, nada. Otro lunes. Puede que este tío haga igual que el Pobos, deduce. Hace tres veranos el ayuntamiento montó una patrulla de agentes cívicos. Van con caramelos y aguas y son parecidos a un coche basura de los de las carreras de bicis. Se supone que los fines de semana de madrugada tienen que invitar a abandonar la playa a todos los que se quedan tirados. Solo así puede entrar una máquina que remueve la arena y la limpia. Y luego vendrá la gente, para tomar el sol y bañarse y beber algo en su bar. Bueno. Su padre tiene un chiringuito en la playa, un sitio pequeño, enclenque y oxidado; un pecio en medio de la arena. Una temporada el Pobos se apuntó al rollo de las patrullas. Hernán recuerda cómo repartía descuentos para un after en vez de ser cívico. Hasta que le descubrieron y le echaron. Vaya uno. Fijo que este pavo le dará la tabarra. Hernán piensa así porque le ve con una bolsa de deporte (¿qué lleva? flyers —Los efectos del alcohol y las drogas—, viseras, caramelos de menta...). Vuelve a saludar. Qué plomo. Hernán alza el brazo y saluda pero ni mucho menos como una estrella de rock o líder de algo. Lleva una bolsa de deporte, de las que son waterproof. Si no fuera por el chándal que lleva puesto, Hernán diría que este tío se parece a Julio; su hermano, el muerto.
biografía
Patrícia Font (Barcelona, 1972) és periodista i guionista. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació, des de la televisió local del barri del Clot, on va néixer, fins a agències de notícies (Europa Press), TV3 o productores audiovisuals. També, com a col·laboradora, a les revistes El Temps i Benzina. Durant un temps, com a assessora a l’Institut de Cultura de Barcelona. Inundación es la seva primera novel·la que edita Sloper, de Mallorca, el 2017. El 2016 el text, encara inèdit, va ser escollit al Festival EÑE de Madrid, que organitzava l’editorial La Fábrica, per a una activitat amb editors llatinoamericans. Ha escrit teatre; el text curt L’home immediat, estrenat a la Nau Ivanow de Barcelona, i l’obra 111Bis, que va ser finalista del premi Born de Teatre el 2009, i que es va estrenar en lectura dramatitzada a la Sala Beckett, on va treballar com a responsable de premsa i on també s’ha pogut formar amb els tallers de dramatúrgia. Viu a Gràcia des del 1999, primer a la Vila i ara a Grassot.
7
8 L’Independent de Gràcia 24 de novembre de 2017
Breus
La Salle Gràcia classifica dos equips per a la Lliga Iberdrola
La Salle Gràcia va aconseguir classificar dos equips de gimnàstica artística per competir a les Fases Regulars de la Lliga Iberdrola que es disputarà a nivell espanyol al llarg de la temporada. A la fase prèvia disputada a Salt, les gracienques van classificar el primer equip per disputar la segona divisió i el segon equip per disputar la tercera. La Fase Regular es dividirà en dues jornades, la primera el 9 i 10 de febrer i la segona els dies 20 i 21 d’abril.
El FS Gràcia busca encadenar dues victòries per primera vegada Els taronges intentaran tornar a sumar els 3 punts per aconseguir el segon triomf seguit per primera vegada aquesta temporada. Després de derrotar el FS Monbui per 8 a 4, els graciencs visiten diumenge al matí la pista del CE Alheña de L’Hospitalet, un rival que fins ara suma un punt més que l’equip que entrena Ignasi Pérez.
Esports El millor Europa de l’any rep el Palamós al Nou Sardenya Els escapulats sumen tres victòries i un empat en els últims partits, però han de millorar els registres al Nou Sardenya
Albert Vilardaga
T
res victòries i un empat, o el que és el mateix, 10 dels 12 punts possibles, aquest és el balanç que presenta l’Europa en les últimes 4 jornades, que rep diumenge a les 12 hores el Palamós en el millor moment de la temporada. L’última jornada l’equip de Joan Esteva va derrotar l’Horta per 1 a 2 en un partit que es va posar costa amunt des del principi quan els locals es van avançar al minut 11 amb un gol obra de Gerard, però a la segona part, els escapulats van demostrar el caràcter habitual, primer Javi Navarro i després Raillo van capgirar el marcador. Menció a part es mereix l’actuació del porter Arnau, que va aturar un penal a deu minuts pel final. Amb aquest triomf, l’Europa s’ha convertit en el tercer millor equip de la lliga a domicili i comença la 17a jornada de lliga en 8a posició amb 25 punts, només un punt per sota dels tres rivals que ocupen les posicions anteriors. Un dels aspectes a millorar del conjunt gracienc aquesta temporada és la fiabilitat al Nou Sardenya on l’equip només ha aconseguit guanyar 2 dels 8 partits disputats i ha sumat 9 punts dels 24 possibles, i els gironins, que ocupen la zona
L’Europa va capgirar un marcador advers i es va emportar els tres punts en el derbi contra l’Horta. Foto: Àngel Garreta
baixa de la classificació, poden ser un equip propici per millorar els registres escapulats en els partits disputats a casa. Abans del partit, a 1/4 d’11, es presentarà a la sala de premsa el Grup d’Història Ramon Vergés, una iniciativa que neix amb la voluntat de preservar i divulgar la història del club mitjançant debats, tertú-
Abans del partit es presentarà el Grup d’Història Ramon Vergés a la sala de premsa del club
lies, exposicions i la publicació de llibres o revistes. El nom triat és un homenatge a la tasca de recerca i divulgació històriques que ha fet en Ramon Vergés, actual soci número 7 del club, i autor de tres llibres de temàtica europeista, de centenars d’articles en els butlletins de l’Europa i propietari d’un arxiu fotogràfic de gran valor històric.
•
el report
La Salut adapta l’esport als més petits amb la pràctica del Baby Tennis Des de fa 4 anys el club treballa amb nens i nens d’entre 3 i 7 anys d’una forma especial A. V.
F
a 4 anys, el Club Tennis de La Salut, de la mà de l’empresa Iniciatennis, va posar en marxa el projecte Baby Tennis, una iniciativa dirigida a nens i nenes d’entre 3 i 7 anys que pretén que els més petits se sentin atrets per aquest esport i identifiquin la pista com un lloc on passar-ho bé. Van comen-
çar fent classes a 8 nens i nenes, i avui dia ja són dos torns de 23, que dissabte al matí gaudeixen del tennis a La Salut, el que demostra que aquest és un projecte totalment consolidat. Baby Tennis basa el seu projecte en tres pilars bàsics: crear un espai atractiu on els més petits puguin divertir-se; dotar d’un aprenentatge motriu als nens; i treballar la tècnica i la tàctica de
Els dissabtes 46 nens i nenes gaudeixen del Baby Tennis a La Salut. Foto: Cedida
l’esport en un espai adaptat per aquesta edat. Un total de sis tècnics treballen amb els 46 infants, que es divideixen en funció de la seva edat i desenvolupament. Els més petits comencen l’activitat el primer mes de la mà dels seus pa-
res, que també col·laboren amb la pràctica del tennis, i de mica en mica, a mesura van creixent, els progenitors van perdent protagonisme en l’aprenentatge. “L’experiència del Baby Tennis és molt positiva, l’evolució dels
nens a nivell motriu és espectacular, treballem amb moltes eines diferents més enllà de la raqueta i la pilota, com ara inflables diferents perquè millorin d’una forma atractiva, però sempre prioritzant la seva seguretat”, explica Alejandro Muñoz, un dels responsables de l’activitat. El Baby Tennis també inclou diverses activitats especials, ara que s’apropa la data, els nens i nenes faran cagar el tió, i d’aquí un temps participaran al Supertennis, unes trobades organitzades per la Federació Catalana de Tennis, que consta de diferents activitats per a nens i nenes d’entre 4 i 10 anys de tots els club, on comparteixen diferents activitats no competitives i s’ensenyen valors com el respecte i el companyerisme. Des del club s’està treballant perquè alguna d’aquestes trobades del 2018 es pugui celebrar a La Salut.
•
Esports
L’Independent de Gràcia 9 24 de novembre de 2017
El Vedruna Gràcia busca sortir de la zona de promoció de descens amb la visita del cuer
Breus
L’equip ACIDH dels Lluïsos acusa les baixes i cau contra el SESE
Quatre victòria i una sola derrota dels equips femenins, on cal destacar el triomf del Safa Claror que va vèncer el líder de la categoria, el Joventut Les Corts, per 61 a 55
A. V.
L’equip de Sunyol Costa ocupa la 12a posició i busca apropar-se a la 9a plaça
E
l Vedruna té una oportunitat d’or aquesta setmana per sumar la tercera victòria de la temporada. La visita del Sant Nicolau, cuer de la categoria, al poliesportiu Josep Maria de Sagarra, és una ocasió propícia perquè els verds sumin la segona victòria seguida a casa i d’aquesta manera s’apropin a la zona de salvació directa, que ara mateix marca l’AD Torreforta amb 3 victòries. En l’última jornada, l’equip de Sunyol Costa va tornar a cometre l’error més comú aquesta temporada, i contra el CB Santfeliuenc va començar adormit el primer període (29-14), la qual cosa va obligar els graciencs a anar a remolc tot el partit, i malgrat competir molt bé la resta del partit, no van poder capgirar el marcador (98-82). El jugador més destacat va
El Vedruna va caure a Sant Feliu.
ser el pivot veneçolà, Luis González, autor de 30 punts i 9 rebots. A Primera Catalana, la cara va ser el Safa Claror, que va aconseguir emportar-se la victòria de Santa Coloma de Queralt (52-55).
El millor jugador dels taronges va ser Adrián Martínez, que va anotar 23 punts. La creu va ser pel Bàsquet Claret, que es va enfonsar l’últim quart i va acabar caient a la pista del CB Prat per 64-55, mentre que els Lluïsos de Gràcia van ajornar el partit per les nombroses baixes que presentava l’equip rival. A Tercera, el CB Coll va derrotar el Sant Josep per 73-74 en un final d’infart, i el Pedagogium va caure a la pista del Teià per 74-56. El bàsquet femení gracienc va estar a punt d’arrodonir una jornada rodona, amb 4 victòries i 1 sola derrota. Menció especial es mereix el triomf del Safa Claror que va derrotar el Joventut Les Corts, líder de la categoria, per 61-
56. Després d’un inici de temporada dubitatiu, l’equip d’Arnau Creus ha encadenat 5 victòries seguides. A la mateixa lliga, els Lluïsos de Gràcia van derrotar l’Escola Pia Àguiles i segueixen a la part alta de la classificació amb un balanç de 6-3. El Vedruna Gràcia, a Segona Catalana, va fer-se fort a casa i va derrotar el Sedis per 65-38 i es colloca a una sola victòria dels equips que lideren la lliga. A Tercera, el Claret va perdre la imbatibilitat la setmana anterior, però segueix liderant la lliga amb un balanç de 7-1, gràcies al triomf per 58-36 contra el Cic. L’únic equip que no va poder aconseguir la victòria va ser el ‘Peda’, que va caure a la pista del Aese per 81 a 29.
•
Dissabte a la tarda, la pista dels Lluïsos de Gràcia va presenciar el partit entre el conjunt local i els SESE Spurs de la Lliga Preferent. Els graciencs, que són un dels equips més potents de la lliga, en aquesta ocasió van presentar un conjunt amb masses baixes, i no van poder competir el partit contra un equip que es va mostrar molt superior. Després d’uns primers minuts d’igualtat, els visitants van anar agafant avantatges al marcador que finalment va ser de 52 a 97 en un partit amb molts punts on els atacs van ser els protagonistes.
Opinió
10 L’Independent de Gràcia 24 de novembre de 2017
Cartes al director Editorial
Idees i il·lusions
Post-crisi amb esmenes
J
a està. Ja ha passat. Han estat deu anys i endavant que no ha estat res. Aquest és el gran titular que ens espera des d’ara per certificar la sortida de la crisi i la recuperació econòmica, sobretot en forma de tornada al consumisme i de ressorgiment del negoci del totxo. A Gràcia, on els llums de Nadal s’encendran aquest divendres a les sis després d’estar pengim-penjam en unes formes realment inquietants, el discurs post-crisi entrarà amb facilitat, des d’aquest Black Friday pel fet que el districte se situa més aviat a la banda alta del benestar de la ciutat. Però l’ultim informe de la salut a la ciutat de Barcelona 2016 arriba en bon moment per posar algunes esmenes a aquest triomfalisme. Gràcia gaudeix de bona salut, però tenim una societat envellida que viu en pisos que en bona part no tenen ascensor (39%), que tenen un certificat energètic de baixa qualitat (34%) i on en alguns casos s’hi conviu amb goteres o humitats (12%). Pel que fa a la persona, més enllà de la pedra, un 6% de les famílies de Gràcia viuen en una realitat de pobresa material severa i la cosa s’eleva a un 15% si s’amplia el camp als que paguen amb endarreriments el lloguer. A Gràcia hi ha hagut 98 casos oberts de desnonaments i 33 persones dormen habitualment al carrer. Davant de la fredor de les xifres, el coneixement de la realitat local ens permet posar cara al problema. Segur que cadascun de nosaltres és capaç d’identificar en un o altra punt del districte aquestes bosses de pobresa, amb veïns nostres que dormen en caixers o en solars, tant al centre de la Vila com a les parts més fredes de Vallcarca. Quina xifra d’aquestes estem disposats a suportar? Un 6% és poc, oi? ja està bé, oi? Com diria l’anunci, la millor xifra sempre és zero.
Gràcia gaudeix de bona salut i benestar, però la millor xifra de la pobresa sempre és zero
•
Després d’ajornar-se el passat 28 d’octubre i de canviar-se del 3 al 16 de desembre per la situació política i per la dificultat de quadrar agendes dels presentadors (també enfeinats per la situació política), sembla que ja tot és a punt per commemorar els deu anys de la mort d’Albert Musons, l’activista i líder de la Gràcia independent. Però la tria del 16 de desembre també ha generat més d’un maldecap als organitzadors, bàsicament la família i amics, perquè la cercavila prèvia a l’acte a l’Espai Musons probablement no podrà tenir actes de foc, perquè ja estem immersos en el Nadal Solidari i el Comerç al Carrer. Que complicat que és tot... El dependent
Què en penseu que El Relámpago hagi tancat després de més de 70 anys a la Vila?
Per què no ha reeixit la proclamació republicana feta des del parlament? El meu punt de vista: el règim de la Transició ha representat políticament fer renunciar Catalunya a la raó, facultat humana i legitimitat moral, substituïda per idees polítiques amb suposats requeriments propis. Raó cedida a Espanya, ampliació del poder preexistent –que s’afegeix a una altra continuada cessió i / o renúncia aquesta en l’ordre de la riquesa amb la mateixa destinació secular, i que fan també València i Mallorca. I així el periòdic madrileny de la Transició assegura que Espanya és el mateix ordre natural, la raó al marge d’ideologies, que els fenòmens li són superficials, i així Catalunya necessita d’aquest país l’aprovació del poder, ara ampliat -i els recursos també cedits. Però quan un fenomen polític ha qüestionat la peculiar relació amb Espanya per part d’alguns catalans amb gran bona fe i coratge, proposant el diàleg, l’Espanya de la raó d’ aquell diari ha resultat ser il·lusió, i la realitat les conegudes idees del poder de sempre. Espanya acumula hostilitat per la necessitat de mantenir privilegis i per creure’s en la raó, i una república catalana proclamada –suposant que pugui emergir així- no seria viable actualment pel sol fet per exemple del gran pressupost de defensa necessari. Rebaixar aquella hostilitat retallant privilegis, recuperant raó i disponibilitats materials per part de Catalunya, tot reconstruint-la i guanyant sobirania, és projecte a mig termini, que només pot recolzar en la realitat de tots els sectors que constitueixen l’economia i la societat catalana, i no en idees ni il·lusions. Màrius López Garcia
Fe d’errades. En el passat número els peus de foto de les pàgines 1 i 3 referits a la informació de Pi i Margall estaven intercanviats. I en el breu sobre l’exposició de fotografies del concurs de Festa Major de la pàgina 5, ens referíem a Albert Torres quan volíem dir Albert Musons.
Ull de dona
Justícia patriarcal Conxa Garcia
F
a uns dies es van concentrar unes mil persones davant del Dpt. de Justícia, per donar suport a la noia violada a Pamplona l’any passat, indignades i denunciant una justícia patriarcal. Em faig ressò de la nota de les associacions feministes de Navarra Andrea i Lunes Lilas, sobre el judici per aquesta violació col•lectiva, que diu que s’ha de qüestionar l’educació patriarcal i preguntar-nos per què un home pot abusar de la seva posició de poder en aquesta societat. S’ha
S’ha d’aconseguir que la culpabilitat recaigui en l’agressor i no en la víctima d’aconseguir que la vergonya i la culpa canviïn de bàndol. Que la culpabilitat recaigui en l’agressor i no en la víctima. Que es modifiqui la llei estatal 2004 sobre la violència de gènere perquè incorpori aquesta realitat que és la violència sexual. Tres dones denuncien cada dia una violació. Són els casos més greus en una societat on l’encalçament sexual i al carrer està a l’ordre del dia. Educades en un context en què la dona es considera com inferior, i sense dret a estar en espais fins ara prohibits com el carrer, la nit o les festes, moltes víctimes callen durant anys o fins i tot per sempre pel temor a ser jutjades per l’entorn i per la societat. La por, la culpa i la vergonya han estat el pa de cada dia. La Violència Sexual és Violència Masclista i com a tal ha de ser jutjada. Que els i les jutgesses així ho recullin.
•
Joan Baya Compte Jubilat
Margarita Ugaz Veïna
Raquel Corredoira Veïna
Dolors Badia Veïna
Imagino que això és producte de l’increment del turisme que hi ha hagut i, a vegades, per fer negoci s’han de portar a terme algunes decisions. En qualsevol cas, és una mala notícia pels veïns.
No conec el motiu del tancament però sembla que ara la gent no està per disfresses. De totes maneres, és una llàstima per tots els anys d’història que tenia la botiga.
Em va sobtar molt, la veritat. La trobarem a faltar. A més, la meva filla venia a comprar aquí les disfresses de carnaval per la néta i ara ja no podrà fer-ho. Em sap molt de greu perquè ja estàvem acostumades a venir aquí.
El Relámpago és una botiga de tota la vida, i segurament ara haurem d’anar al centre de Barcelona a comprar les guarnicions de Nadal... Però també sap molt greu per la gent que durant tants anys va treballar a la botiga.
per Carlota Biel
de Gràcia La Perla, 31, 08012 Barcelona Tel. 93 217 44 10 redaccio@independent.cat
Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director: Albert Balanzà. Redactora en cap: Silvia Manzanera. Redacció: Albert Vilardaga, Carina Bellver, Clara Darder, Meritxell Díaz, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, Carlota Biel, Òscar Mejías i Mar Romero. Col·laboracions: Albert Benet, Enric Borràs, Jordi Borràs, Xavier Borràs, Lluís Bou, Conxa Garcia, Ernest Cauhé, Ramón Casalé, Josep M. Contel, Àngel Garreta, Luis Ángel Fernández Hermana, Pere Martí, Joan Millaret, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín, Josep A. Torralba, Ricard Valentí i Rafael Vallbona. Disseny maqueta: Enric Jardí. Maquetació: DBcoop, sccl (Marta G. Bravo i Sergi Lou). Disseny web: Jordi Collell. Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263) publicitat@independent.cat. Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00. Sol·licitat control PGD
Opinió
L’Independent de Gràcia 11 24 de novembre de 2017
Opinió convidada
La setmana
Josep Lluís Rueda
Globals, si us plau!
Apunts de carrer
Josep A. Torralba
L
a distància que ens separa fins als dies 21 i 22 de desembre d’aquest any ens permet fer ús reflexiu del temps, fins i tot, fer certes previsions discutibles i anticipades. Les estratègies polítiques es mouen a cada moment. El temps ara ens permet visibilitzar que no som únicament davant d’una rebel·lió catalana, dita de forma generosa, sinó més aviat davant una profunda crisi española (J.Ramoneda) amb radiografies preocupants com, per exemple, la forma que es defineix i actua el club econòmic de la Unió Europea. El fracàs no és únicament d’uns presidents, més aviat és un fracàs col·lectiu, institucional: el sistema polític de l’Estat Central demostra que no té capacitat d’articular cap resposta al conflicte, més aviat no en sap o no hi ha voluntat de saber-ne. Aquest fracàs ha estat present al llarg de sis anys, amb diferents interlocutors que únicament han sabut donar respostes judicials quan haurien de haver donar solucions o respostes polítiques. Qui té el poder, els governants o el poder judicial? Sovint, la política i els juristes no encaixen tal com ens diu la història. Es lamentable analitzar les capacitats polítiques i humanes, fins i tot ètiques, dels protagonistes polítics que han tingut lideratge durant els anys passats, on la corrupció ha governat la política. Expresso un desig personal, tots els partits polítics haurien de fer un senyal de transparència ètica, econòmica de com han construït les seves seus centrals, factura a factura, pedra a pedra i els contractes d’obra, així com quin ha estat el procés de pagament. Caldria pensar en fer foc nou sense posar a cap persona a la foguera. Difícil. Ara és el temps de les coalicions, de voler sumar per no repetir la història passada. Madrid sempre ha tingut dificultat per entendre i interpretar la perifèria geogràfica, més encara les persones, i no entén que el mediterrani té altres horitzons més afalagadors. Aquestes dues variants sociopolítiques sempre han tingut dificultats d’entesa, i ara més que mai. Fins i tot, el sistema de les autonomies ara és un criteri fallit. El poden tornar a aplicar. És possible pensar en unes eleccions normals quan la meitat del govern català actual és a la presó o sobrevivint al voltant de l’ UE, a Bèlgica? Podem inventar-nos respostes positives? Ens cal articular pactes i coalicions per construir un futur possible, es tracta de saber perdre per guanyar col•lectivament. Aquesta estratègia que està portant a terme el govern central és l’estratègia per derrotar l’ independentisme o el separatisme? Perquè més aviat el radicalitza i el fomenta. Certament, el govern central ha fracassat de forma rotunda: ha usurpat a la Generalitat la capacitat per a senyalar la data de les eleccions, humiliant a tot un poble; ha activat
A
quest dissabte 2 de desembre, Gràcia tornarà a mostrar el seu costat més solidari, o això és el que espero, en la celebració de la Festa organitzada per Teixint Connexions amb la intenció de recollir el màxim de calers possibles per a la Marató de TV3. A més a més, coincidirà amb el gran recapte del Banc dels Aliments que es fa aquell cap de setmana, divendres i dissabte. Desitjo que ambdós iniciatives siguin un èxit total. No entraré en com pot ser que la societat civil i el poble hagin de substituir les obligacions de les administracions fent coses com aquestes, això es mereixeria una
l’article 155 de la Constitució, que els hi permet recuperar la dictadura del poder (El fin del poder, de Moisés Naím) i ha fet que es tornessin a veure formes de governança d’estil anterior a la Constitució. Amb aquesta interpretació legal de l’article 155 de la constitució, el govern central té llibertat de fer el que vulgui, fins i tot, donar el vist i plau previ, és a dir, el consentiment a les sentències del poder judicial. L’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya es un xic contradictori ja que es vol parlar d’Espanya com un estat de dret (J.Pérez Arroyo) i l’exercici d’aquest dret quedaria qüestionat per la aplicació del 155 (J.Pérez Arroyo). Deia Montserrat Tura: “trenquen la balança amb què representem la justícia”. Existeix major violència que la del propi Estat, fins i tot el democràtic, segons interpreti les lleis? Hi ha poder més violent que el del poder absolut? Un cop d’estat és un poder absolut? Sí. L’autocrítica de la situació actual permet concloure que, una resposta dins el context actual té cabuda en el marc de la desobediència civil? Ens podem permetre pensar-ho en veu alta. D’aquesta forma les decisions judicials passen a ser incontrolables (M.P. Oliva). Podria donar-se el cas que, segons els resultats electorals del dia 21/22D, la composició política fos la mateixa, més o menys com és ara. Es poden preveure les reaccions del govern central en una situació tan delicada? Segurament. Difícil, però és per tenir una certa por, oblidada des del temps de la dictadura, si el poder absolut resta humiliat pel resultat democràtic de les eleccions. No es tracta d’una novel·la casolana, és possible que passi. Si volem construir una societat millor on tinguin cabuda totes les persones diferents, sigui pel color i/o la parla, hauríem de reduir els enfrontaments: si es pot, s’ha de mantenir el cap serè i assenyat quan al voltant tothom el perd (Kippling).
•
En aquest moment les entitats han de saber fer el pas cap a la globalització columna a banda. Parlem de la meravellosa cohesió que suposa. En la meva opinió, estem en un moment on hem de començar a entendre que les entitats han de saber fer el pas cap a la globalització. M’explico. Deixar de banda únicament els seus interessos, i pensar en un servei comú, en el que tothom pugui sentir-se beneficiat. A vegades, es donen qüestions que a l’entitat on un pertany, pel que sigui, no l’interessen o no les pot dur a terme, però hauríem de poder pensar a quina altra entitat els hi podria ser útil i ajudar-la, si cal, en el que sigui possible per fer-les realitat. Tots tenim objectius individuals, evidentment, però hi ha molts més objectius col·lectius que compartim. Potser somnio despert i penso que és molt més senzill del que l’actualitat ens dicta. Aquest dia 2 de desembre moltes ho farem, ens unirem, deixarem de banda els nostres interessos i demostrarem que els somnis es poden fer realitat.
•
12 L’Independent de Gràcia 24 de novembre de 2017
Opinió convidada El bloc
David Rabadà, Sindicat de Professors de Secundària
#RelatsOberts1O
Qui adoctrina els professors?
Carina Bellver
L
’altre dia els Mishima recordaven, en un concert acústic per a elegits als Cinemes Girona, la seva actuació a quatre escoles durant la vigília electoral del 30 de setembre, entre elles a la Pau Casals de Gràcia. Cridats per una mobilització ciutadana sense precedents, no van dubtar en enfundar-se els seus instruments per ajudar a mantenir desperts aquells centres educatius que haurien de ser col·legis electorals al dia següent, amb l’objectiu d’evitar que la policia els precintés. Aquella nit, són molts aquells que van compartir la mateixa música, la mateixa lluita, la mateixa por. I totes aquestes històries
Totes les històries d’aquella nit conformen un relat històric d’una votació històrica personals, cadascuna d’aquestes vivències en primera persona, conformen el relat històric d’una votació que és i serà històrica i que ha acabat precipitant uns fets i unes actuacions que, de moment, no tenen una fi aparent. D’aquí a una setmana farà dos mesos d’aquella jornada en què la violència però també la lluita clandestina, la solidaritat, el veïnatge i la defensa de la democràcia més fonamental, que és poder votar, quedaran marcades per sempre a la nostra retina, al nostre imaginari col·lectiu. I per a què no es perdin en l’oblit, el col·lectiu Story Data, del qual en formo part, els està recollint a través d’una enquesta col·laborativa que pretén transformar-se en un gran mapa del relat històric de l’1 d’octubre, emmarcat en un projecte periodístic pioner. Si vols participar-hi, entra a storydata. atavist.com o al compte de twitter @ StorydataBcn. Cada persona té la seva història. Ajuda’ns a recollir-les totes!
•
P
rofessors de Secundària (ASPEPC·SPS) sempre ha estat defensor de la llibertat de càtedra com a condició inherent a la docència. Així es va aconseguir que figurés a la LEC sense el recolzament d’altres sindicats que la consideraven prescindible. També hi ha hagut temptacions des de la política de limitar i restringir aquesta llibertat de càtedra. El decret d’autonomia de centres, al qual ens hi hem oposat, la subordina al projecte educatiu de centre. És a dir, un professor no podrà decidir lliurament què impartirà dins de la seva especialitat. Hem denunciat reiteradament que amb aquesta normativa s’obria la veda contra el professorat. Així s’ha propiciat que des de diverses instàncies s’anessin produint els més variats atacs contra la funció docent. En són exemples acusacions de pares que no els agradava com impartia la seva matèria algun professor, els moviments familiars en contra els deures a casa i els aprovats per decisió de la direcció del centre o d’inspecció. Tot això ha anat minvant el prestigi dels docents amb la complicitat sovint de l’Administració. Recentment ha arribat un nou atac a la professió docent. Una associació aliena a l’ensenyament ha inaugurat una aplicació informàtica que serveix per denunciar a qualsevol docent judicialment sota la sospita d’adoctrinament ideològic. Això implica un nou control sobre els professors i una
nova pressió des d’opinions familiars foranes a la professió educativa. En relació a tot això, el Sindicat Professors de Secundària vol deixar molt clars els següents fets: 1. Els afanys de control ideològic no provenen dels docents, sinó del poder i dels qui, com a corretja de transmissió d’aquest, pretenen imposar la seva pròpia ideologia com a forma de pensament únic. 2. Sempre hem defensat i defensarem el professorat en general, i els nostres afiliats en particular –a través dels nostres serveis jurídics- contra aquests intents de sotmetre ideològicament el professorat. Ho hem fet i ho seguirem fent. 3. Qui qüestioni l’anterior, simplement menteix, per ignorància o per mala fe. I finalment, volem remarcar el nostre més absolut rebuig a situacions com les que, en la millor línia del «mccarthysme», estan patint alguns docents a La Seu d’Urgell. La millor vacuna contra qualsevol temptació autoritària per part de qualsevol poder, és la llibertat de càtedra i la condició de funcionaris públics. Si ambdues no s’haguessin diluït tant, ara no estaríem on estem. Nosaltres seguim lluitant per recuperar aquests drets, mentre que alguns dels que ara s’escandalitzen, han estat còmplices de la seva destrucció.
•
Notícies de la Gràcia independent Pep Gorgori, Gerard Maristany i Albert Musons. Taller d’Història de Gràcia.
Neix la Cooperativa de Teixidors a Mà El 24 de novembre de 1877 el Governador Civil de Barcelona autoritza els primers estatuts de la Cooperativa de Teixidors a Mà, entitat que s’havia posat en marxa el mes d’octubre de 1876 amb 250 socis fundadors que aportaren un capital de 3.750 pessetes. En ocasió del 78è aniversari de la Cooperativa, la revista oficial de l’entitat, “La Llançadora”, definia així aquells originaris estatuts: “Aquells Estatuts, que reflecteixen la mentalitat imperant en aquell temps entre els cooperadors, establien un límit de cinquanta socis a més de la professió de teixidor. Visió estreta i corporativista que havia de durar molts anys, amb la sola concessió d’admetre socis extra, sense cap més dret que el d’adquirir gèneres i poder disposar d’una part de l’excés de percepció.” En fundar-se, la Cooperativa va ocupar una casa del carrer Terol (aleshores Argüelles), cantonada amb Torrijos i propietat d’un cansalader gracienc. No va ser fins al 1928 que es traslladà al número 26 del mateix carrer Terol on avui hi ha el Teatreneu.
L’Independent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió del setmanari
Agenda
L’Independent de Gràcia 13 24 de novembre de 2017
Si voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a redaccio @independent.cat
Exposicions Fins al 30 de novembre Se celebren les Jornades del món àrab. El coneixement mutu: una eina per a la solidaritat i la cohesió social. Exposició sobre la Mediterrània, dins de la Setmana Cultural Gràcia amb Iraq. Dimecres 22 de novembre s’inaugura a les 18.30h una exposició de la il·lustradora Nadine Feghaly. Les seves creacions, plenes de colorit, es basen en poemes i somnis i s’inspiren en la bellesa la naturalesa o l’absurditat del món que ens envolta. Comptarà amb les col·laboracions del músic Ayham Omran i la performer Patricia Habchy. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Fins al 9 de desembre Exposició L’univers del medieval fantàstic, una selecció d’imatges i objectes sobre la temàtica medieval fantàstic: jocs de rol, figures, caràtules de pel·lícules, còmics o portades de llibres, entre d’altres. Coll Fantasy 2017 es converteix en el 13è cicle d’activitats de fantasia i ciència ficció del Coll. Els Mons fantàstics d’inspiració medieval són una de les temàtiques que més expressions ha generat en el gènere fantàstic: literatura, cinema, còmic, jocs de rol i estratègia... El Centre Cívic El Coll organitza fins al 9 de desembre un munt d’activitats relacionades amb aquesta temàtica. Centre Cívic El Coll (Aldea, 15) Fins al 16 de desembre La Violeta de Gràcia presenta la mostra 35 anys, fusta de Bastoners. Se celebra el 35 aniversari dels Bastoners de Gràcia els quals han tingut un important recorregut a la Vila. El perquè de les moltes sensacions que experimenten quan ballen o el perquè de cada cop surten a plaça a fer picar els bastons. Mostra per descobrir els perquès, els com, quan, i quines són les petites i grans històries de la colla. La Violeta de Gràcia (Maspons, 6) Fins al 31 de desembre Exposició fotogràfica Click gratuïta i oberta a tots els públics. Un taller a càrrec del servei de l’Aquí T’Escoltem, juntament amb la fotògrafa Clara Antón. A l’exposició es poden visualitzar fotografies que resumeixen reflexions de nois i noies a partir de paraules i frases que se’ls plantejaven. Centre per a Famílies amb Adolescents (Sant Antoni Maria Claret, 64-78). Fins al 14 de gener Es presenta a la Biblioteca Jaume Fuster l’exposició: L’Avenç 40 + 10. Història, cultura i memòria amb motiu del 40 aniversari de la revista L’Avenç, i dels 10 anys que fa que l’editorial Els Llibres de l’Avenç edita literatura i assaigs. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20).
La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 22.00 h Recomanem
Concert: The Mellow Sound Quartet. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 22.00 h Concert: Dee Jay Foster 4tet. Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 23 h Concert: Final del DMJ. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21.00 h Concert: Culiba. Casa Gràcia (Pg. De Gràcia, 116), a les 23 h Dissabte 25 de novembre Cinema: Hijo de Babilonia. Mohamed Al Daradji, 2009. CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h
‘Honeymoon’ i la dona com a protagonista
Xerrada: Desapareguts, exiliats, refugiats, ofegats... Els efectes colaterals de la guerra. CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 19.30 h
Jordi Parramon presenta a la galeria H2O ‘Honeymoon’, una exposició fotogràfica amb la dona com a principal protagonista. Com ells les han mirat a elles al llarg dels anys i com han influenciat la mirada dels fotògrafs actuals. La mostra forma part de DOCfield Barcelona Festival de Fotografia Documental. Fins al 22 de desembre a la galeria H2O (Verdi, 152)
Concert: Morgan. CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21 h Teatre: Benvinguts a Pineapple Store. Protagonitzat per Nico Bassó, Jordi Cid i Óscar Domínguez. Sala Porta4 (Església, 4), a les 21.00 h Concert: Textos i música des de l’Iraq i el Pròxim Orient. CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 21.00 h Concert: Tintorería La Viuda. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 21.30 h Concert: Sano. Casa Gràcia (Pg. De Gràcia, 116), a les 23.00 h Concert: La paraula encesa, cançons i poemes llatinoamericans, a càrrec de Sandra Rehder. La Violeta de Gràcia (Maspons, 6), a les 21 h Diumenge 26 de novembre Teatre: Bocchi, a càrrec de Pallassos Sense Fronteres. CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 12.00 h Cinema: Mecal Cozy / Lo Vrunch. Curts + Brunch. Casa Gràcia (Pg. De Gràcia, 116), a les 12 h Teatre: Benvinguts a Pineapple Store. Protagonitzat per Nico Bassó, Jordi Cid i Óscar Domínguez. Sala Porta4 (Església, 4), a les 18 h Concert: Barcelona Bluegrass Jam. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 19.30 h Concert: Twenties O’Clock. Casa Gràcia (Pg. De Gràcia, 116), a les 19.30 h
Actes Divendres 24 de novembre Con Concert: Cicle Veus de la Mediterrània. CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 21.00 h Concert: Three Cool Cats.
Dimarts 28 de novembre Xerrada: Elogi de la literatura esportiva, a càrrec de l’editor Eduard Sancho. Bibl. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19 h Xerrada: La dona àrab en països d’origen i en la immigració. Amb la participació d’Olfa Mohamed, Associació Optimus
Dones (Tunísia); Natalia Haddad, Sindicat de Professors i Professores (Líban); Sami Ben Tekaya, Associació de Tunisians a Catalunya; Fatima Ahmed, Associació Intercultural Dièlegs de Dona. CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 18.00 h Dimecres 29 de novembre Taula de debat: La participació com a eix de lluita contra la radicalitat violenta. CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 19 h Xerrada: Sobre un clàssic cinematogràfic, a càrrec de Joan Ramon Armadàs, director de la revista digital El Cinèfil. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20), a les 19 h Concert: Akeré. Casa Gràcia (Pg. De Gràcia, 116), a les 20.30 h
Micro-obert: Loqueterroting Jam Session. La Sonora Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 21.00 h Dia Internacional de la Discapacitat: El rei Durundeta, a càrrec d’Elisabeth Ulibarri. CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 17.30 h Dijous 30 de novembre Xerrada: El Festival Punk de l’Aliança del Poble Nou, 40 anys després. Bibl. Vallcarca-Penitents (Pg. Vall d’Hebron, 65), a les 19.00 h Cinema: Ascensor para el cadalso. L. Malle. Cinemes Verdi (Verdi, 32), a les 20.15 h Concert: Fritz and the Cat. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 21.30 h
Entitats
Divendres 24 de novembre Coll Fantasy 2017: Mostra d’editors i autors emergents de Literatura fantàstica amb la presentació de quatrte obres literàries centrades en el gènere medieval fantàstic. CC El Coll La Bruguera (Aldea, 15), 19 h
Diumenge 26 de novembre Titelles: En Jan Totlifan. Lluïsos Teatre (Pl. Del Nord, 10), a les 12.00 i a les 18.00 h
Dissabte 25 de novembre Vermut contra la repressió a Guinea Ecuatorial. AmbRemei Sipi i Juan Tomás Ávila Laurel.. Ateneu Llibertari (Alzina, 5), a les 12 h
Dimecres 29 de novembre Presentació del llibre: La ciudad en el joven Reclus, de José Luís Oyón. La Torna (Sant Pere Mártir, 37), a les 19.30 h
Teatre: Roig, textos i música sobre Montserrat Roig de Mponica Lucchetti i Carles Beltran amb cant de Tànit Navarro. Concert del cantautor: Andreu Valor. La Torna (Sant Pere Mártir, 37), a les 22 h El Centre (Ros de Olano, 9), a les 19 h
Jornada Lúdica amb jocs de rol, de taula i d’estratègia dedicats al món Medieval Fantàstic. Amb la col·laboració dels grups de rol Lanza del Destino, Grial, Tirant lo Dau i Mesualdau. CC El Coll La Bruguera (Aldea, 15), a partir de les 16 h
Amb el suport de
14 L’Independent de Gràcia 24 de novembre de 2017
Breus
Núria Graham estrena el nou disc al Disco 100 d’Escorial
Petits Concerts de Disco 100, la històrica botiga del carrer Escorial, ha rebut a l’artista Núria Graham aquest dilluns. La cantant vigatana, que aprofundeix en una barreja de folk i pop, ha presentat el seu últim disc anomenat Does it ring a bell? Aquest es consolida com el quart projecte de l’autora després d’un any d’espera. Els assistents van poder gaudir de la música en directe de l’artista, en el seu segon concert de presentació després de l’estrena divendres a la Martulina de Vic.
Fornasari i Txékhov, lectures dramatitzades al Teatre Lliure El Lliure de Gràcia seguirà amb el seu particular diàleg amb el públic encetat al novembre amb la lectura dramatitzada d’El cosidor, amb dues lectures més: La roda.com de Bruno Fornasari, una versió contemporània del clàssic de Schnitzler La ronda (1, 2 i 3 de desembre), i Les tres germanes de Txékhov (el 15, 16 i 17 de desembre).
Cultura Impro Show consolida espectadors al Teatreneu després de tretze temporades La sala, que farà 30 anys el febrer de 2018, enceta cartell de Nadal amb les estrenes de Magatzem d’Ars
Silvia Manzanera
P
uNo li diuen fenomen però a la pràctica ho és: Planeta Impro ha aconseguit que la sala gran del Teatreneu estigui sempre plena. Després de tretze anys en cartell no aflueixen i segueixen mantenint una entrada d’entre 250 i 300 espectadors per funció de dijous a diumenge, amb doble funció el dissabte. “Darrerament són habituals les visites d’alumnes de batxillerat, de centres de tot l’estat perquè l’espectacle és en castellà, en el seu primer contacte amb el teatre d’adults”, explica la Núria, una de les responsables de la sala. La clau de l’èxit, per als seus impulsors, és l’aportació i la implicació dels assistents, ja que els actors surten a l’escenari sense guió, i busquen els suggeriments dels espectadors per anar teixint les seves històries damunt de l’escenari. “Encara hi ha gent que es pensa que tot està escrit i pactat però és improvisació pura, però això és tan sorprenent i divertit; cada funció és única”, afegeix la Núria. La fidelitat aconseguida per Planeta Impro i totes les seves variants (l’Impro Nadal, l’especial Lover’s Night) també mantenen un fluxe constant d’espectadors, i la base d’un públic que va creixent amb el teatre. Precisament, el pro-
Una escena de l’obra Impro-show, un clàssic de la cartellera del Teatreneu . Foto: Cedida
Almeria Teatre: sense festivals però amb peces estables. L’Almeria Teatre, que va eliminar el passat estiu el festival Barcino, ha estabilitzat la cartellera amb peces que han aconseguit prorrogar funcions, com el cas de ‘Paquito Forever’, el biopic musical del personatge de Flor de Nit, dirigit per Víctor Álvaro.
per 23 de febrer la sala del carrer Terol complirà tres dècades. “Mai hem fet cap celebració però potser valdria la pena fer alguna cosa especial per als 30 anys”, assegura la responsable. Un altre dels fronts segurs de la cartellera del Teatreneu és la comèdia protagonitzada per Maria Eugènia Casanova Agencia Matrimonial, que es manté estable des de fa anys, així com les estrenes per a públic infantil i familiar que ofereix Magatzem d’Ars. I aquest dissabte, la companyia Peixospeixeres estrena La llibreria màgica, que estarà en cartell fins al 31 de març.
•
El CAT reuneix més de 40 músics catalans en el concert ‘Folk per la llibertat’ La recaptació de l’actuació, divendres 24, anirà a la caixa de solidaritat de l’ANC i Òmnium Carlota Biel
F
olk per la llibertat és el nom amb el que ha estat batejat el concert que es produirà aquest divendres a la sala del CAT Tradicionàrius. Joana Gomila i Arnau Obiols, Pep Gimeno ‘Botifarra’, Miquel Gil, els Quicos, Joan Garriga, Carles Belda, Pau Riba o Jordi Fàbregas formen
part de la quarantena de músics d’arreu del territori que hi participaran amb cançons de sempre “i temes reivindicatius”. El concert comptarà amb el suport de la Assemblea Nacional Catalana i l’Òmnium Cultural. A més, l’accés al concert serà lliure i per tant, amb aportació voluntària. Així, tot el que es recapti es destinarà directament a la caixa de solidaritat de les dues entitats.
Amb motiu de la situació política que viu Catalunya i l’empresonament dels Jordis i la meitat del govern i l’exili del President de la Generalitat i quatre consellers més, des del CAT Tradicionàrius volen “expressar cantant la nostra indignació per l’acció repressiva de l’estat espanyol”, expliquen els organitzadors en un comunicat. Pel que fa al format del concert, es farà sense cadires per a
Imatge d’un concert solidari organitzat al CAT. Foto: josep Tomàs.
què la gent pugui entrar i sortir, i així tothom pugui escoltar al músic que desitgi. Des de l’Artesà
també han volgut deixar clar que tothom que ve “al concert ho fa de forma voluntària i solidària”.
•
Cultura
L’Independent de Gràcia 15 24 de novembre de 2017
Les reflexions fotogràfiques de l’artista brasiler Shingji Nagabe, a Art Deal La galeria del carrer Llibertat acull Espinh, una vintena d’imatges fetes a cinc estats brasilers
Ramón Casalé
L
a Galería Art Deal, al número 44 del carrer Llibertat, acaba d’inaugurar una exposició amb les fotografies de l’artista brasiler Shinji Nagabe (Terra Roxa, 1975), que des de fa tres anys viu i treballa a París. En la seva obra es troben diversos referents culturals com són l’estaticisme d’arrel oriental –prové d’una família tradicional japonesa- i el moviment i cromatisme procedents del seu país d’origen i del continent europeu. Tots aquest aspectes configuren que el seu treball es caracteritzi per fusionar diferents realitats socioculturals. Nagabe no és un desconegut per a nosaltres, ja que ha exposat a Barcelona altres vegades, com aquests dos darrers anys, a través de Fotoprojecció l’any 2015 i ARTPhoto BCN 16, on va ser premiat amb el projecte Elevation. L’exposició es titula Espinh, que “és un conjunt d’ossos i cartílags que aguanten el cos”, però també pot significar “estructura”, o sigui la base per a construir alguna cosa. Consta d’una vintena de fotografies totes elles realitzades en cinc estats brasilers, que són les sèries Pindorama i Reflexao del 2015/2016, i les més recents Imersào i Crisàlida, encara que aquesta última va ser creada a Barcelona el mes de maig passat amb motiu d’Art Photo 17 i per tant es presenta per primera vegada a
Cinemes Bosque Multicinemes. Rambla del Prat. 15. Tel. 93 217 26 42. · Thor: Ragnarok. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16, 19, 22. · El tercer asesinato. Dv, dl, dm, dc, dj, 16.20. · Tadeo Jones 2. El secreto del rey Midas. Ds, dg, 16. · Toc Toc. . Dv, ds, dg, dl, dm, dc, 20.10, 22.15. Dj, 22.15. · Operación cacahuete 2: Misión salvar el parque. Ds, dg, 18. · Oro. Dj, 15.55, 19, 20, 22.20. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, 15.55, 18.05, 20.15, 22.25. · Blade Runner 2049. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 15.55, 19.10, 21.40. · La batalla de los sexos. Dv, dl, dm, dc, dj, 16.15, 19.05, 22.10. Ds, dg, 19.05, 22.10. · Deep. Dv, dl, dm, dc, dj, 18.10. Ds, dg, 16.05.
crítica de cinema
Com veiem les imatges Joan Millaret
H
acia la luz’ es centra bàsicament en la relació que s’estableix entre una audiodescriptora de pellícules per a cecs, Misako Okazi (Misaki Ayame), i un reputat fotògraf que està perdent la vista, Nakamori (Masatoshi Nagase). Aquest nus argumental ofereix així el drama d’un fotògraf que viu per les imatges i per la llum i que es veu abocat inexorablement a la pèrdua de la visió, aferrant-se encara a la seva càmera fotogràfica, el seu cor. I la noia, que il·lustra les imatges amb paraules per invidents es veu atrapada en una cruïlla. Ha de seleccionar un tipus de comentaris per descriure les escenes projectades pels discapacitats visuals, convertint-se ella en els ulls del grup, però és esmenada per les seves detallades transcripcions ja que ofeguen d’alguna manera la imaginació dels seus interlocutors. Naomi Kawase es preocupa per la recepció de les imatges de part de l’espectador, en aquest cas, aquell que pateix ceguesa i que, per tant, depèn dels comentaris d’un altre veu. Però la cineasta s’allunya d’aquest registre més reflexiu sobre la naturalesa de les imatges audiovisuals, en preguntar-se sobre la concepció de les imatges i de com l’espectador les percep, per centrar-se en l’atracció que la noia sent envers el fotògraf. Després d’Una pastelería en Tokyo la cineasta nipona sembla bolcada cada vegada més vers un cinema de creixent simplicitat argumental, més digerible, més endolcit i propens a la sentimentalitat. Això destorba d’alguna manera per la seva tendència a l’explicitud, acompanyada d’una pèrdua de sentit suggeridor. La pretesa sensibilitat i delicadesa que Kawase vol traspuar arriba suplantada per una certa grandiloqüència, que fa que voregi, per moments, la cursileria sobreexplotant unes postes de sol amarades de transcendentalitat.
Una de les fotos que conformen l’exposició de Nagabe. Foto: Art Deal
Nagabe no és cap desconegut a la ciutat i va ser premiat el 2016 a l’ARTPhoto BCN la ciutat. En aquestes obres es veu la manera de fer i pensar de l’artista, on la realitat i la fantasia, el simbolisme i la quotidianitat, la matèria i l’esperit, apareixen sovint en cadascuna de les peces, creant una atmosfera visualment agradable, allunyada del prejudicis que comporten les tradicions, tant religioses com culturals, així com també altres situacions que l’afec-
· The Square. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16, 19, 22. · La llamada. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 22.20. · El secreto de Marrowbone. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 15.55, 20.10, 22.25. · La gran enfermedad del amor. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, 16.10, 19.10. Dj, 16.10. · La librería. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16.05, 19.05, 22.05. Cinemes Girona. Girona, 177. · Asian Film Festival. Dv, ds, dg, 12, 16, 18, 20, 22. · El tercer asesinato. Dl, dc, 18. · Spoor (El rastro). Dl, dm, dc, 17.45. Dj, 17.45, 22. Dl, dm, dc, 20. · Algo muy gordo. Dl, dm, dc, 20.15. Dj, 20.15, 22. · La pell freda. Dl, dm, dc, 18. Dj, 22. · Fantasia. Dc, dj, 16. · Amor a la siciliana. Dl, 20. Dm, dc, 16. Dj, 17. · Els preciosos dies d’Aranjuez. Dm, dc, 16. · El zoo d’en Pitus. Dg, 11.
ten personalment. La seva formació com a fotoperiodista i com la influència que han exercit les fotògrafes nord-americanes Duane Michels i Cindy Sherman és ben palesa en el seu treball. En el cas de Michels, influenciada pel surrealisme, que donava importància a les emocions i els somnis, però introduint elements de reflexió respecte a l’existència humana.Més tard se l’ha relacionat amb l’art conceptual a l’introduir texts a les seves fotos. En canvi Sherman valora molt el paper de la dona respecte a la societat, els medis de comunicació i la creació de l’art. Shinji Nagabe senyala que la imatge perfecta és aquella que “il·lustri la perfecció amb tant delicadesa i senzillesa que acabi transformantse en quelcom perfecte”.
•
· Ficma. Dv, 20, 22. · Constructing Albert. Dc, 20. · Footprint. Dj, 19. · La Dolce Vita. Dm, 17. · La Traviata. Dj, 17. Cinemes Texas. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cinemes-texas.cat] · SALA 1: L’últim virrei de la India. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16, 18, 20. En la via làctia. Dv, ds, dg, dl, dc, dj, 22. · SALA 2: Julia Ist. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16, 22.30. El caso Sloane. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 18, 20.20. · SALA 3: Five days to dance. Dv, dl, dm, 16, 22.30. Ds, dg, 22.30. En la via làctia. Dv, ds, dg, dl, dm, 18. 20.20. Sabates grosses. Dm, dj, 16. Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona 1017 18, 20, 22. · SALA 4: Sabates grosses. Dv, ds, dg, dl, dm, 16, 18. Selfie. Dv, ds, dg, dl, dm, 20, 22. Five days to dance. Dm, dj, 16, 22.30. En la via làctia. Dm, dj, 18, 20.20.
•
Terror als Texas. El periodista i escriptor Victor Riverola presenta enguany una nova edició on es passaran quatre films dissabte 25 de novembre a partir de les 22 h, a més de la zombie walk abans de començar la marató.
Sessions Texas nanos. En català i 3€. · Albert. Ds, 16. Dg, 12, 16. · Els superherois. Dg, 12. · Spark. Dg, 12. Verdi. Verdi, 32. · Blade Runner 2049. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16, 19, 22. · La piel fría. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16. · La gran enfermedad del amor. Dv, dl, dm, dc, dj, 11.30, 16, 18, 20.15, 22.30. Ds, dg, 18, 20.15, 22.30. · The Square. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16, 19.55, 22.30. · A Ghost Story. Dv, dl, dm, dc, dj, 11.30, 18.40, 20.30, 22.25. Ds, dg, 18.40, 20.30, 22.25. · La cordillera. Dv, ds, dg, dl, dc, dj, 16. · Estiu 1993. Dv, ds, dg, dl, dc, dj, 18.05, 22.30. Dm, 16, 22.30. · Nuestra vida en la Borgoña. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 18.10. · Madre! Dv, ds, dg, dl, dc, dj, 20.20. · La librería. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 11.30.
· Musa. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 11.30. · Operación cacahuete 2. Ds, dg, 16.10. · Tadeo Jones 2. Ds, dg, 16.10. · Gatos, un viaje de vuelta a casa. Ds, dg, 11.30. · Pokémon ¡Te elijo a ti! Ds, dg, 11.30. · Vermeer y la música. Dm, 17.45, 20. · La matanza de Texas. Dj, 20.15. Verdi Park. Torrijos, 49. · La batalla de los sexos. Dv, ds, dg, dl, 16, 20.15. Dm, dc, dj. 16. · El secreto de Marrowbone. Dv, ds, dg, dl, dm, 18.10. · Musa. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16, 18.05, 20.10, 22.30. · La librería. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj,16, 18.10, 20.20, 22.30. · Feliz día de tu muerte. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 16.10, 18.30, 20.30, 22.30. · Detroit. Dv, ds, dg, dl, dm, dc, dj, 22.15. · Storm: Letter of Fire. Dc, 19.30. · Marea humana. Dj, 19.30. · Dos mujeres. Dm, 20.15.
16 L’Independent de Gràcia 24 de novembre de 2017
de Gràcia Gràcia des de l’exili
Èric Lluent
La torratxa
Llagosta amb maionesa
Mentider, jo? Luis Ángel Fernández Hermana
A
diari procuro submergir-me una estona en alguna hemeroteca digital, una porta directa cap al passat que sovint ignorem i que amb internet i la digitalització d’arxius se’ns ha obert de bat a bat. Una de les publicacions que més consulto és La Campana de Gràcia (1870-1934), un setmanari de referència a la premsa catalana que, com bé descriu Albert Musons en el seu imprescindible Pregoners d’una vila lliure. Història de la premsa gracienca, va passar del republicanisme espanyolista al catalanisme popular, essent, finalment, propietat d’Esquerra Republicana. Precisament, revisant la contraportada del darrer número d’aquest setmanari, que va deixar de publicar-se després dels fets del 6 d’octubre de 1934, quan Lluís Companys va declarar la independència de Catalunya, vaig descobrir un conte que descriu a la perfecció la precarietat que pateixen encara avui tants membres de la meva i altres generacions. Llagosta amb maionesa. Reprodueixo la història completa. “Samuel, arruïnat, havia aconseguit, després de grans esforços, que el seu amic Isaac, acabalat comerciant, li prestés cent pessetes, compadit per la pintura que de la seva situació li havia fet, tot recarregant-la de tons negres. En el mateix dia, el seu afavoridor el troba assegut en un restaurant davant un suculent plat de llagosta amb maionesa i li diu, sorprès: “Com ha anat això? Em demaneu un préstec per alleujar la vostra situació i ara us trobo menjant llagosta amb maionesa? Per a això necessitàveu els meus diners?”. “No us comprenc”, respongué Samuel, tot tranquil. “Si no tinc diners no puc menjar llagosta amb maionesa; ara que tinc diners no puc menjar llagosta amb maionesa. Aleshores, quan podré menjar llagosta amb maionesa?”. Em sembla un diàleg brillant per explicar el sentiment de frustració que des de fa gairebé una dècada envaeïx el pit de tants joves que s’aferren a aquest mot, joves, que encara són joves malgrat haver deixat enrere la vintena, per no caure esgotats en la desesperació. Les nostres vides estan plenes d’alts i baixos econòmics, lluny d’aquella teoria econòmica idíl·lica, farcida de colors, molts colors, que ens diu que si ens esforcem, això ho tenim fet. És qüestió d’esforçar-se. De treballar. Qui no ho dóna tot, ésclar, no té dret a llagosta amb moinesa, però si feu el que cal, de marisc no us en faltarà. Doncs bé, no només no tenim marisc al nostre menú diari, sinó que quan eventualment se’ns presenta la possibilitat de gaudir d’algun plaer terrenal, se’ns titlla d’irresponsables. O ens autoflagel·lem, que és pitjor. Els nivells de precarietat, que en alguns casos arriben a extrems de pobresa, són diversos. Als que mai hem passat gana, als que mai hem hagut de dormir al carrer, se’ns pot acusar de ploramiques. Ho seríem, de ben segur, si en aquest món no hi hagués tanta riquesa acumulada als comptes paradisíacs d’un grapat, de molt poquets. Mentre uns no arriben a pagarse un cafè i un croissant, no poden llogar un pis a la ciutat
A
La contraportada de la darrera ‘La Campana de Gràcia’ el 1934
“A mi si em donen una ajuda per menjar, m’és igual que em diguin que sóc francés, portugués o xino”, deia un venedor ambulant on van néixer, no poden treballar d’allò pel qual els batega el cor o s’han d’anar a prendre pel sac per viure una vida digna, altres gasten en un mes el que molts no gastaríen ni en deu vides. Sovint recordo la resposta d’un venedor ambulant de fruita a Ciutat Meridiana el dia de la diada de l’11 de Setembre de l’any 2015. Què li sembla la independència de Catalunya? “A mi si em donen una ajuda per menjar, em dóna igual que em diguin que sóc francés, portugués o xino”. L’home estava realment ensorrat, amb el pes de la vida clavat a la mirada, intentant dia sí dia també que la policia no l’enxampés venent de forma il·legal. En temps de revolució, com ho són els nostres, no ens hauríem d’oblidar mai de les lluites primàries, d’aquelles que, malgrat el silenci imperant, simplement pretenen cobrir les necessitats bàsiques dels ciutadans. Lluites sense les quals la paraula democràcia se’ns presenta com una closca buida. De mentres, tenint en compte que no s’albira cap solució per al nostre problema atemporal, ens permetran que, sigui com sigui, ja ens espavilarem, nosaltres també puguem gaudir de la nostra particular llagosta amb maionesa quan ens roti. Gràcies
•
ixí que la baralla va de si diem els Estats que menteixen per torçar voluntats alienes? Però si no cessen de fer-ho per aconseguir el que no tenen, o el que els agradaria aconseguir. Internet ha augmentat i multiplicat aquestes possibilitats. La qüestió de fons és: ¿estem nosaltres preparats per lluitar amb onades de propaganda, aclarir el seu origen, els seus destinataris i la seva intencionalitat? ¿Hem après o ens han ensenyat a comprendre què és informació i com la vam crear, gestionem i difonem, ja sigui boca a boca o per la xarxa? En aquestes variables és on els altres, nosaltres, o els que siguin, claven les seves banderilles. Si les nostres respostes són negatives, llavors qui té més recursos, o amics amb millors recursos, ens les fiquen al mateix clatell. Tant se val si parlem d’un pot de colònia, les tradicions o els caps polítics. Aquest camp està inundat amb oceans de cinisme. L’eficàcia d’aquests missatges té relació directa amb el poder de l’emissor. Això està científicament demostrat. Per això Rússia, els EUA o l’OTAN poden acusar sense esquinçar-la vestidures. Ells ho fan sense parar, com no pot ser d’altra manera, lògicament en defensa de vostè, lector, i dels beneficis que, casualment, es deriven d’aquestes intervencions. Un exemple, només un. Fa 10 anys, la Universitat Carnegie-Mellon de Pennsilvània va investigar, juntament amb organismes oficials dels EUA, el mercat negre d’identitats falses, targetes de crèdit robades, claus per accedir a comptes bancaris, etc. Durant set mesos van envair la xarxa Internet Relay Chat (IRC). Van analitzar uns 13 milions de missatges electrònics amb eines informàtiques pròpies. Van obtenir un mapa tan precís d’aquest mercat que podien mesurar amenaces, dissenyar defenses i, en última instància, decidir on introduir atacants, els estudiats missatges dels quals crearien desconfiança i desestabilitzaria el mercat. El Ministeri de l’Interior dels EUA era un dels participants en “l’experiment”. O sigui, saben de què parlen i de qui desconfien. No em queda finestra per a més exemples.
•