30 d’agost de 2013
495
Paula Solanas
L’Europa vol una placa per a Ramallets El Club Esportiu Europa ha engegat les primeres gestions per col.locar una placa de record al domicili on va viure el porter de l’Europa i llegenda del Barça, Antoni Ramallets, que va morir a finals de juliol. El pis on vivia es troba a la confluència entre la Travessera de Gràcia i el carrer Marina. Pàgina 14
sumari
5
VIA CATALANA L’ANC-Gràcia mobilitza 10 busos i 1.300 persones Carlos
de la
Cruz
Festa Major activa el relleu d’Estruch amb la primera aspirant a la successió La Festa Major de Gràcia 2013 ja és un record, amb la victòria històrica de Progrés en el concurs de carrers guarnits després de 29 anys de sequera i el creixent protagonisme d’una nova generació de joves. En aquest espai generacio-
nal nou ha saltat el primer nom d’un aspirant a la presidència de la Fundació Festa Major, un cop Ricard Estruch ha anunciat l’adéu. Carla Carbonell, presidenta de Joan Blanques de Baix de Tot, ha anunciat que es planteja optar al
càrrec. “Als patrons i presidents de comissions de carrers que m’ho va plantejar, no els vaig dir que no; els vaig dir que m’ho pensaria i els vaig demanar si ells s’avindrien a participar”, apunta Carbonell. Pàgina 7
12
música L’Hora del Jazz retalla i només farà concerts de dia
ISSN - 1695-4793
l’independent
30 d’agost de 2013
de Gràcia
Hi va haver un moment en la història recent de Gràcia que era un honor sortir insultat al Consell dels Bulls que les ments més insurrectes de la Vila redactaven per Carnaval. Si no hi eres, no eres ningú. Amb els anys aquest esport es va traslladar ja exclusivament als versots dels diables de Festa Major, on els més bèsties de les banyes li diuen de fill de puta cap a amunt a ministres i governadors diversos. Enguany, als versots, que es llegeixen a cor què vols des de l’escenari de la plaça de la Vila, a la regidora del districte, Maite Fandos, li han dit que “manegant”, beneficia l’empresa privada, i a la policia de la Vila li han dit que, abans que la pistola, “es toqui la titola”. Aquest ha estat el colofó d’una Festa Major plural, que anava precedida d’un cartell amb unes tisores que ballaven i d’una negociació tensió sobre la ubicació del Festigàbal. Aquest ambient va trobar el seu millor moment d’expressió en l’acte de la Festa Major que més atenció mediàtica suscita: el lliurament de premis del concurs de guarnits. La regidora del districte s’esperava aquest moment però, malgrat que anava preparada, va acabar donant-li massa importància a la crítica i va atribuir la protesta “a un partit polític concret” i fins i tot va dir que li sabia greu que els seus pares veiessin com la xiulaven. Entre els qui xiulaven potser hi havia militants d’un partit, però també membres de la Plataforma Defemsem el Park Güell que no militen enlloc, i potser també hi havia els festers que van prendre’s malament que la regidora no es presentés a la cercavila de Festa Major, i també els veïns o els visitants que voten un partit diferent del que governa. I també va haver-hi aplaudiments després dels xiulets. És un honor que governis i et xiulin. És molt més agraït, abans que t’ignorin. La crítica tensiona i ajuda a millorar. A qui no governa, segur que no el xiulen tant. Avui a l’Independent ens fem ressò del front comú que tota l’oposició política i les dues associacions de veïns de Vallcarca han format perquè el Districte posi data a la reforma del barri, que va arrencar fa onze anys. Avui, a l’Independent, que aplaudim i xiulem quan volem i no per definició, llancem un desig perquè l’any que ve hi tornin a haver aplaudiments i xiulets, més si cal, cap als nostres governants. Ens fa sentir vius.
A la història recent de Gràcia hi ha actes on, si no hi surts criticat, no ets ningú
La regidora va donar massa importància als xiulets i no va encertar els autors
2
ull de dona
Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: L’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a independent@debarris.com. També les podeu fer arribar a través del
Conxa Garcia
Vaig llegir amb estupefacció (L’Independent N.493) que es consultaria al patronat de la Fundació l’aprovació per a la inclusió dels actes de l’ANC a la Festa Major d’enguany quan els programa oficial ja es trobi a la impremta. ¿És aquest el model? ¿Aquests són els valors? ¿Consultar quan no hi ha res a consultar ja que l’objecte de la consulta ja té una decisió prèvia? Francament, sona molt malament. Sr. Estruch. Posar-se al costat de qualsevol opció política quan parlem de la Festa Major és fer política. La Festa Major és de TOTS. I TOTS vol dir TOTS, de la majoria i de les minories. ¿Algú demana adscripció política o ideològica als festers que inverteixen moltes hores del seu temps per guarnir els carrers que són el fet diferencial de la nostra festa? Encara no puc creure que els actes de l’ANC hagin aparegut al programa oficial. S’ha carregat vostè, en un tres i no res, el que per a mi era una de les característiques essencials
La Festa Major ja no és de tots
Xiulets a la Festa Major
cartes al director
nostre portal
www.independent.cat/gracia
de la festa, era la festa de tots, malauradament, aquest any no ho ha estat. Dolors Martínez La nostra deu ser probablement l’única festa dels Països Catalans en la qual t’obliguen a anar a dormir per la força. Exèrcits de policies de paisà, antiavalots per tot arreu com si fóssim a Irlanda del Nord als 70... Tot plegat desproporcionat i, sobretot, molt injust pels joves. ¿Foren els joves qui no va descansar fins a sortir a les guies dels guiris, o va ser el districte, alguns comerciants i alguna marca de birres qui ho impulsà fins a convertir la Festa en un negoci? Però qui paga els plats trencats som els joves. No oblideu que el futur de la Festa passa per les mans del jovent; i si seguiu així, en un futur la Festa la muntarà la vostra tia. Carles López
Festa i joves
editorial
el dependent El Josep Casulleras i l’Odei Etxearte, periodistes de VilaWeb i d’ElPuntAvui i graciencs de pro, no descansen mai i l’altre dia al refugi Josep Maria Blanc d’Aigüestortes van trobar una perla. És un escrit del 9-9-1989 del malaurat Martí Gasull, en expedició amb el seu germà Bernat i dos companys més, encapçalat per l’escut de la UEC Gràcia i una estelada i tancat amb un “Visca Catalunya!” en majúscules. Només tenia 20 anys en Martí, i totes les muntanyes pel davant, i un nord visionari.
Josefina Piquet El 12 d’agost ens va deixar Josefina Piquet Ibáñez, que havia estat coordinadora de l’Associació de les Dones del 36 “perquè era la més jove de la colla”; li deien “la nena del 36”. Va néixer a Barcelona el 1934 en una família de tradició anarquista. Amb quatre anys va viure els forts bombardejos de Figueres i va passar per la dura experiència de quedar soterrada sota la runa. La resta de la seva infantesa i joventut la passà exiliada a França, fins el 1950. No va parlar d’aquestes vivències fins que “un dia, quan tenia 55 anys, vaig decidir trencar el silenci i recuperar el meu passat”. El 1997 ingressà a l’Associació de Les Dones del 36. I no va parar de fer xerrades als instituts, Universitats i Centres Culturals “compartint els meus records i els meus sentiments de nena víctima de la guerra i l’exili”, amb les seves companyes. Quan, per l’avançada edat de les seves components, van deixar les seves activitats, la Josefina encara feia algunes xerrades i, a més, es dedicà a compilar i ordenar l’arxiu de les activitats de l’Associació que, juntament amb el seu arxiu personal i el de la Trini Gallego, serà entregat a l’Arxiu Històric de Catalunya, per la seva família.
Opinió
l’independent de Gràcia
30 d’agost de 2013
Plataforma Defensem el Park Güell
De parc públic a parc temàtic i museu obert A partir del 25 d’octubre, el Park Güell com mai s’ha vist. Amb aquesta afirmació es presenta la nova web del Park Güell i és certa: al Park Güell, per primera vegada, la zona monumental tindrà un accés regulat. Segons l’Ajuntament de Barcelona serà un “Museu obert”, un eufemisme perfecte per encobrir la privatització d’un Parc Públic. a) Participació veïnal? La situació actual és el resultat d’un fals procés participatiu on les reunions de Taula de Treball únicament han servit de canal d’informació de l’Ajuntament cap a les entitats que hi “participaven”. No s’han presentat estudis de viabilitat econòmica, pressupostos ni destins dels beneficis recaptats amb les entrades (fins a 27.696.000 euros anuals aproximats), i quan s’han demanat ens hem trobat amb un “no us ho vull donar”. L’Ajuntament afirma que el projecte és consensuat amb els veïns i entitats, però més d’una quarantena d’entitats i de 70.000 firmes adherides a la Plataforma confirmen la falsedat d’això. En diferents ocasions s’ha vetat l’entrada d’algunes entitats en aquestes reunions de treball. b) Protecció del patrimoni? Durant molts anys, diferents intervencions al parc no han fet més que destrossar-lo tan a nivell artístic com de la fauna i la flora que hi habiten. L’asfalt de diverses parts del parc i la
Arxiu / Laia Coll
instal.lació de tanques han trencat el compromís amb la natura de l’obra de Gaudí i el fraccionament del parc que l’Ajuntament planteja amb el pla de regulació contradiu el concepte global de l’obra del Park Güell que s’entén com un tot. Tot el parc és patrimoni, no només una zona. En concret, denunciem la desaparició de 16 esferes de pedra, el trencament de moltes altres que formaven un conjunt de 150 representant un rosari i reparacions maldestres que desfiguren la imatge de parets i columnes del parc. El Parc Guell s’ha degradat no tant pel turisme sinó per un mal manteniment d’aquest. La plataforma
L’asfalt i les tanques han trencat el compromís de Gaudí amb la natura
Textos i fotos: Silvia Manzanera
staff núm.
495
La Perla, 31, 08012 - Barcelona Tel. 93 217 44 10
ho ha denunciat a la UNESCO amb cas omís. c) Regulació de fluxes? De les 1.200 persones per hora que entren en hora punta, encara ho podran fer 900. A més, la regulació no impedirà que el turista que no tingui entrada pugui visitar el 90% del parc que seguirà gratuït i per tant la massificació seguirà present. Amb aquesta mesura es consolida el parc com a parc turístic, i un exemple d’això és la web creada per l’Ajuntament encaminada clarament a la promoció turística del parc. Qui pot creure que el fet de pagar reduirà el turisme? I les cues que es generaran en les taquilles i accessos esperant el seu torn
de visita? L’Ajuntament crea la Barcelona Aparador, les ciutadanes en paguem les conseqüències. d) Sense discriminació? Si bé qualsevol persona del món podrà inscriure’s al registre ciutadà “Gaudir + BCN” i accedir gratuïtament al parc, no és una discriminació que hagi de presentar-se presencialment a una oficina del centre de Barcelona? No és una discriminació haver de plantejar amb 7 dies d’antelació la visita a un parc públic tal com qui planteja unes vacances? A més, l’accés queda subjecte a que quedin places lliures dins de les 100 destinades. La Plataforma Defensem el Park Güell es manté ferma en el seu posicionament per un Park Güell públic i gratuït per a totes convençudes que les mesures proposades per l’Ajuntament no garanteixen la conservació i protecció del patrimoni del Park ni el millor gaudi de l’espai per part dels veïns. Tampoc significa la recuperació de l’espai per la ciutat, sinó la pèrdua de la lliure circulació per un parc públic i la consolidació del parc públic com a parc temàtic. Amb l’objectiu de donar a conèixer de ben a prop la problemàtica que envolta el Park i la seva regulació, la Plataforma ha participat en la creació d’un documental que vam presentar el dia 20 d’agost en el marc de les Festes de la Vila de Gràcia.
Carina Bellver
tribuna
el bloc
Començar L’avió ha aterrat amb mitja hora de retard. És el punt i final a quatre setmanes de llevar-se tard, de cafè amb llet vora el mar, de sopar de festa major a la terrassa, de migdiades de tovallola i banyador amb un bon llibre. Tot això s’esfumarà i no en quedarà cap rastre tant bon punt la clau doni la volta al pany i la maleta quedi arraconada al costat de la rentadora. Un cop et descalcis les sandàlies plenes de sorra i et posis els texans, mengis alguna cosa ràpid i agafis la moto per anar a treballar. En aquest mateix moment tornaran els horaris, reapareixerà la pressa i es despertaran els matins replets de son. I s’acabarà el parèntesi que t’ha permès agafar oxigen per afrontar una nova guerra a la quotidianitat. Les vacances s’acaben i el rellotge es torna a posar en marxa. Surts de casa amb les butxaques plenes de propòsits per sobreviure a un nou any que tot just arrenca i que saps que no serà fàcil. Però no et fa por. Perquè és en aquests moments quan tot torna a començar de nou. Altre cop.
què en penseu...
... de la via catalana per la independència?
Edita: DeBarris, sccl Director: Albert Balanzà Amb el suport de:
núm.
495
És una iniciativa de: Associació Veïnal Vila de Gràcia, DeBarris i GràciaWeb. Consell directiu: Albert Balanzà, Joan Lou. Director local: Albert Balanzà Directora adjunta: Sílvia Manzanera. Redactor en cap: Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna Buj, Cristina Casaprima, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Lídia Haro, Èric Lluent, Laura Millan, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Paula Solanas, Ginebra Vall. Col.lab oracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Pere Martí, Joan Millaret, Víctor Nubla, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona. Fotografia: Laia Coll, Jasna Hodzik i David Zorraquino. Maquetació: Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Carlota Freixenet (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00 Distribució controlada per PGD
Sergio Cánovas “sus labores” Crec que no té cap mena de sentit organitzar una cadena humana. És una animalada fer això quan ja hi ha la manifestació del dia 11. Si l’any passat vam ser un milió de persones, doncs aquest hem de ser dos milions. Però crec que la cadena serà un fracàs.
Què
Pilar Marco aturada La cadena humana, i per tant tot el que s’està movent amb la independència, no deixa de ser una cortina de fum. Vull un pacte fiscal just per Catalunya però no sóc independentista. Entenc les coses amb un sentit de comunitat i amb molta cultura cívica, que falta en fa.
opines de la col.locació d’una placa en homenatge a
Carles Zanuy psicòleg
Crec que la cadena humana és una mobilització que pot servir per pressionar i fer el referèndum. És una manera d’aconseguir el dret a decidir; fer-ho legal. Al marge de si ets independentista o no.
Antoni Ramallets? Entra
Zaraida Fernández cuinera
No crec que serveixi per a res. El que hem de fer és una vaga general, més accions de la societat civil que facin canviar les coses que no ens agraden; i n’hi ha moltes. Però per això hem de mobilitzar-nos tots plegats.
a www.independent.cat/gracia i vota
3
Opinió
l’independent de Gràcia
Jordi Oriola, realitzador audiovisual
tribuna
Camins a la democràcia (I) Si veig que un altre es crema, em servirà per comprendre el perill del foc o em caldrà que jo mateix em cremi per aprendre-ho? Sembla que a Egipte segueix els passos d’Algèria on al 1991 van invalidar la victòria electoral del Front Islàmic de Salvació. Aquells fets van traslladar als seguidors del FIS el clar missatge que no podien confiar en la democràcia per portar endavant el seu projecte polític, perquè no s’hi contemplava el joc net per a ells, de manera que se’ls convidava a recórrer a “altres” mitjans. El resultat hi ha estat una llarga guerra interna, l’increment de la fanatització i gairebé 200.000 morts. Està clar que a tots ens agradaven més els ideals dels acampats a la Plaça Tahrir que van donar lloc a la caiguda de Mubárak, però cal reconèixer que eren una minoria. La majoria està formada pels fidels a l’antic règim i pels seguidors dels Germans Musulmans. De la mateixa manera, a l’Estat espanyol també m’agraden més els ideals del 15M, però la majoria social està formada pels votants del PP i del PSOE, encara que puguem pensar que tampoc n’estan molt convençuts, ni tenen massa reflexió al darrera, i potser només recolzen aquests partits pel seguiment dels corrents socials majoritaris mediàticament construïts, però de moment és així. També ens pot despertar recels que la política es barregi amb la religió i podem dubtar si els Germans Musulmans tenen autèntics valors democràtics, però també aquí tenim partits
Marc Almodóvar
la Seguretat Social número 7 Travessera de Gràcia, 117 93 217 07 19 web: www.seg-social.es Agència Tributària de Gràcia Via Augusta, 197 93 237 41 80 web: www.aeat.es Àrea Funcional de Treball i Afers Socials Travessera de Gràcia, 303 93 520 91 30 Àrea Funcional de Treball Departament d’Emigració Travessera de Gràcia, 303 93 520 91 44
Barcelona Centre Universitari Torrent de l’Olla, 219 93 238 90 49 Centre de Normalització Lingüística de Gràcia-SarriàSant Gervasi Av. Príncep d’Astúries, 54 93 217 87 23
L’Independent
4
Carla M., membre de l‘AVV Ciudad Real
tribuna
Sobre els guanits de Festa Major La nit de dijous acabava tard, com cada quinze d’agost. Érem uns quants veïns recollint el carrer, netejant desenes d’ampolles de terra (moltes d’elles plenes) i escombrant. Quan vam acabar de recollir, vam aprofitar per gaudir del millor moment de la nit, el de compartir experiències i una cervesa o un mojito amb els companys d’un torn de barra estimulant, però, no ens enganyem, cansat. De cop, apareix el tècnic de so, que desmuntava els seus altaveus: La Mafalda! He intentat atrapar-los, però ja li havien clavat un cop de puny! Vam sortir corrent darrere d’ell, però era tard. A la pobra Mafalda li havien clavat uns quants cops de puny. L’endemà compartíem una estona amb un veí del carrer Progrés. Ja els havien fet malbé diverses coses, i no només a ells, sinó a molts d’altres. Només calia mirar els carrers per veure el que es pot destrossar en una sola nit. Probablement, per a aquells qui no han participat mai en l’elaboració d’un guarniment és complicat d’entendre el mal que fa veure’l fet malbé. No és només perquè és bonic, i perquè és un esforç fer-lo, preparar-lo, i penjar-lo. És pel que vol dir que algú els destrossi. Em costa pensar que hi ha alguna veïna de Gràcia que no tingui respecte pels guarniments. I és evident, que ens agrada acollir a tots aquells qui vulguin venir, durant les festes. Però hem de tenir clares les regles del joc. Els guarniments són una part de la festa, potser no la més important, però permeten crear un microcosmos que dóna un sentit especial a la festa. És un motiu més de mostrar al món que som capaços de transformar aquells espais quotidians en un món nou, sigui el que sigui. Tan difícil és, d’entendre, que aquest món hauria de poder durar set dies? Tan llargs són, que una borratxera pugui espatllar-los? Potser ens hauríem de plantejar si som capaços de mantenir el treball de mesos durant set dies, o si ja no val la pena batallar, i si ens quedem sense guarnits, ens adonarem del que vol dir deixar buits de màgia els carrers.
Només calia mirar els carrers per veure el que es pot destrossar en una sola nit
d’adscripció religiosa, com els demòcrata-cristians d’UDC o del PP, i també podem tenir molts dubtes sobre els valors autènticament democràtics del PP, hereu de la sanguinària dictadura de Franco. Podem argumentar que Mursi havia entrat en una
La ciutadania ha d’estar activa per ferse escoltar per tots els mitjans possibles deriva autoritària, però també l’exemple d’Aznar ens mostra un president que amb majoria absoluta ens va abocar a una guerra quan la societat que representava s’hi pronunciava majoritàriament en contra. En definitiva, aquí i allà, si volem anar endavant democràticament, hem d’acceptar la societat actual com a punt de partida i cal que contemplem dues premisses: acceptar el guanyador d’unes eleccions netes que representa la majo-
ria social més gran d’entre els candidats. Però, com que existeixen altres majories i minories, com que el Parlament no representa suficientment la pluralitat social, i com que l’acció de govern pot resultar errònia o antidemocràtica, la ciutadania ha d’estar activa per fer-se escoltar per tots els mitjans possibles i en ocasions recórrer a la desobediència, per tal que existeixi un “diàleg” amb l’acció de govern. Cal aplaudir la societat egípcia per les seves manifestacions de protesta a través de l’àmpli moviment Tamarrod i, sobretot, per la recollida de 22 milions de signatures contra el procedir de Mursi que superen els 13 milions de votants que el van elevar a la presidència. Aquest tipus d’accions noviolentes i democràtiques anaven en la línia correcta de posar-li molt difícil a Mursi de continuar endavant com si res i forçar-lo a incloure coses que ell pretenia deixar de banda.
Administració pública Administració de Tresoreria de
30 d’agost de 2013
Centre d’Iniciatives per a la Reinserció Gran de Gràcia, 226 93 368 09 00 web: www10.gencat.net/jus_cire
Consorci d’Estudis Mediació i Conciliació a l’Administració Local Riera de Sant Miquel, 63 93 402 20 78
Comissaria de Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra Avinguda de Vallcarca, 169-205 93 306 23 20 web: www.gencat.net/mossos
Consorci Sanitari de Barcelona Esteve Terradas, 30 93 259 41 00
Consell Municipal del Districte de Gràcia Plaça Rius i Taulet, 2 93 291 66 15 web: www.bcn.cat/gracia Consolat General d’Alemanya Passeig de Gràcia, 111 93 292 10 00 web: www.barcelona.diplo.de Consorci Agència Local d’Energia de Barcelona Torrent de l’Olla, 218 93 291 40 41 web: www.barcelonaenergia.com
Direcció d’Atenció Primària de Gràcia Sant Antoni Maria Claret, 19 93 207 57 04 / 93 207 57 52 Direcció Provincial de l’Institut Nacional de la Seguretat Social Sant Antoni Maria Claret, 5-11 93 284 93 58 Institut de Serveis a la Comunitat Plaça Lesseps, 1 93 238 45 45 Oficina de tramitació de DNI i passaport Nil i Fabra, 17 93 292 02 12
Plantegem-nos si som capaços de mantenir el treball de mesos durant set dies
tuits Selecció quinzenal de L’Independent [@indepe_gracia] dels millors tuits dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia el tuit de la quinzena
Carles Agustí (@carlesagusti) [19 d’agost] A dormir escoltant “la internacional” que sona d’alguna casa aprop. Els meus pares me la van ensenyar de petit i jo puny enlaire la cantava Roger Amigó @rogeramigo [28 d’agost] Esperem que la suposada”planificació” modificació riera sant miquel no es tiri enradera, #viladegracia Mar Gil Ventura (@cosesdeCalaMar) [28 d’agost] En un mes de no control de la dietista i de descontrol total només m’he engreixat 100 grams... a partir de demà a fer bondat! #dietadexoque Modernet de Merda (@ModernetdeMerda) [27 d’agost] SHAME “@festagracia: Molta sort per als companys de la @FMSants i Bona Festa Major! !!” Roger Giménez Tomeo (@20g32) [20 d’agost] 150 mesos junts!! I tot segueix igual o millor que el primer dia! Gracienc enfurismat @GrEnfurismat [26 d’agost] La #viladegràcia té una història de revoltes contra el poder i el clergat, centres catòlics, morals i sectes religioses no la representen
no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari
l’independent
30 d’agost de 2013
de Gràcia
Política
L’ANC-Gràcia mobilitza 1.300 persones a Barcelona i a Agullana amb 10 autocars El dirigent excursionista Joan Cervera pronunciarà el manifest de la Diada del G-6 Cedida: ANC Gràcia
L’Assemblea Nacional Catalana a Gràcia, després de l’assaig de cadena humana per Festa Major en què va aconseguir unir 13 de les 14 places principals de la Vila, ja té enllestit amb nota el repte de la Diada: omplir el tram 731 a passeig de Gràcia amb avinguda Diagonal i el tram 704 a Agullana (Alt Empordà), i no descarta dedicar una part de la gent d’aquests trams a zones de l’Ebre que no estan completes.
Un
dels trams de la cadena humana que l’ANC va impulsar a
aquesta setmana ha començat a omplir per desplaçar-se a Agullana, al tram 704. “Un tram són 500 persones, i ara estem estudiant què podem fer per ajudar altres trams”, apunta Bussé. L’altre front d’activitats a Gràcia, amb protagonistes similars, serà la celebració de la Diada que
per tercer any organitza el G-6 i que per segona vegada tindrà lloc a la plaça Lesseps, al monument de Pompeu Fabra. La vigília de la Diada el dirigent del CEG, Joan Cervera, serà l’encarregat de llegir el manifest, al qual s’hi afegirà la tradicional lectura de poemes. L’endemà les entitats baixaran
Gràcia
el
20 d’agost
com sempre a Rafael Casanova a les 9.30 hores i a les 13.00 faran un aperitiu a l’Orfeò. Paral· lelament, el 8 de setembre, la plataforma independentista Gràcia Per Canviar-ho Tot centrarà la Diada alternativa a la plaça Revolució amb un concert de Miquel Gil i un sopar popular.
Entrevista a Joan Cervera, autor del manifest de la Diada a Gràcia
“Potser ens anirà pitjor però serà culpa nostra” L’expresident del Club Excursionista de Gràcia i activista gracienc, Joan Cervera (Barcelona, 1926), serà l’encarregat dimarts 10 de setembre de llegir el manifest de la Diada a Gràcia que des de fa nou anys es va recuperar i des de fa tres organitza el G-6.
Què sentiran els graciencs en el manifest del dia 10? El manifest serà un reflex del moment ple d’interrogants i de mals indicis però també de bons auguris que estem vivint. Els mals indicis se’ls endurà el vent i el vent també ens portarà bons auguris fruit d’aquesta situació nova.
El número 3 del PSC defensa anar a la Via Catalana El secretari d’organització del PSC de Gràcia, Jesús Jiménez, ha entrat en el debat sobre la conveniència que els socialistes participin a la cadena humana de la Diada apuntant que és perfectament compatible. “Hi ha companys q van a la #viacatalana sent el psc federalista, com hi ha q van a missa malgrat ser #psc laic. M’uneix mes dl q em separa”, apunta al seu compte de Twitter.
Cullell (CDC) fa la cadena per Gràcia independent
albert balanzà
El portaveu de Comunicació de l’ANC-Gràcia, Joan Bussé, ha assegurat que el desplegament dels militants i simpatitzants sobiranistes de Gràcia “està anant molt bé” i que el debat de les últimes hores se centrarà a derivar “gent jove que es pugui desplaçar” cap a Agullana o cap a l’Ebre. La plataforma, que ja té overbooking al tram 731 del Palau Robert amb 650 persones apuntades, a la qual hi ha socis d’entitats com Lluïsos, l’Orfeò, el Cercle o el Club Excursionista, compta amb el mateix número d’apuntats als autocars que
breus
Sílvia Manzanera
dret, decidir, i que és un dret que s’ha d’exercir. Pujant muntanyes i baixant avencs es té més perspectiva? (Riu) La meva vida de pujar i baixar s’ha acabat i està plena de records. Pujar o baixar muntanyes no altera el sentit de nació, que ha de ser obert i esperançat, i així ha de ser també per als de mar i per als de muntanya. Potser ens anirà pitjor, però ja serà culpa nostra.
Hi faràs un posicionament personal? Jo penso que hem d’aprofitar el moment, que és complicat, difícil, que no ens regalaran res ni del costat ni de fora, però és el nostre
A quin episodi històric compararies el moment actual? Als moments anteriors a la Transició, que havia d’haver estat ruptura i que estaven plens d’il·lusió, o al moment de la proclamació de la República. També hi ha hagut moments tristos, com el
6 d’octubre, que passen quan t’han deixat sol. I això a la Península en relació a Catalunya ha passat molt. I ara tocarà un moment trist? No. Toca un moment ple d’il·lusió. Però abans no tinguis acceptació mundial costarà sang, suor i llàgrimes, com deia Churchill. Però tornarem a vèncer. Quina generació té més empenta ara? Tots, i aquest serà el secret de l’èxit, que és transversal. També hi ha gent que hi està en contra. Però si se’n van sortir els noruecs respecte dels suecs o fins i tot França alliberant-se dels nazis, nosaltres també ho farem.
El president de Convergènciaa Gràcia i exportaveu del grup municipal al Districte, Víctor Cullell, va participar amb entusiasme a la cadena humana del 20 d’agost fins al punt que va vincular la reivindicació catalana a la d’una Gràcia independent. “Cridem per una Vila independent, sí, de Barcelona també ;-)”, va apuntar amb un retuit a l’historiador Quim Torra.
EUiA recull 2.500 signatures per la Renda Mínima L’agrupació local d’Esquerra Unida i Alternativa va aprofitar els vuit dies de Festa Major per fer una recollida intensiva de signatires a favor de la iniciativa legislativa popular per una Renda Mínima Garantida i, segons un dels seus màxims dirigents, el diputat i membre de la mesa del Parlament, David Companyon, en va recollir 2.500.
La consellera del PP deplora gestos nazis al seu partit La consellera del Partit Popular al districte de Gràcia Andrea Levy ha sortit al pas aquesta setmana dels gestos nazis i feixistes que s’han posat de moda entre alguns militants del seu partit al País Valencià i ha qualificat el fet de “lamentable”. “Em sembla impresentable que ningú a aquestes alçades faci gestos, mofa o es vanti de ser nazi o feixista i no mereix pertànyer al PP”, ha apuntat en un tuit. 5
l’independent de Gràcia
30 d’agost de 2013
Societat
Front comú de tota l’oposició i els veïns perquè el Districte posi data a Vallcarca
breus Nou carril bus de la línia H-8 al carrer Còrsega Aquesta setmana han començat els treballs per implantar un nou carril de la línia H-8 de bus al carrer Còrsega, entre Pau Claris i el passeig de Gràcia. En el costat muntanya del tram entre Sant Joaquim i el passeig de Gràcia s’habilitarà una filera d’estacionaments. També es procedirà al redimensionament dels carrils de circulació dels trams afectats del carrer Còrsega. Els treballs d’implantació del nou carril bus s’executaran per illes sense afectar el trànsit, iniciant-se en la cruïlla Còrsega amb Girona i progressaran en sentit de Besòs a Llobregat. A partir de divendres, els cotxes que circulin per Còrsega a l’alçada de la plaça Joan Carles I, únicament podran incorporar-se al sentit de mar a muntanya del lateral Besòs del passeig de Gràcia.
El document conjunt demana un calendari de treball i accés públic al projecte via web Paula Solanas
Els tímids moviments que a principis d’estiu van desembocar en una primera declaració d’intencions del PSC i ICV amb els veïns a favor d’un procés participatiu a Vallcarca s’han concretat aquesta setmana amb l’entrada al registre del Districte d’un document conjunt de tota l’oposició i de les dues associacions de veïns del barri, l’AV Gràcia Nord-Vallcarca i l’AV Vallcarca-Viaducte, perquè l’Ajuntament fixi “un calendari de treball i una proposta de mètode”. albert balanzà
La primera reunió de la comissió de seguiment del pla Vallcarca, celebrada el passat 4 de juliol, no va satisfer la majoria dels assistents polítics i veïnals per inconcreta i “poc treballada”, segons ha apuntat l’impulsor del text i el portaveu d’ICV-EUiA, Roger Amigó. Aquest posicionament és compartit ara per tota l’oposició, amb les incorporacions finals del PP i ERC, i s’ha traduït en el document Demanda de condicions informatives i procés pel treball de la proposta del govern municipal sobre el MPGM de Vallcarca. Onze anys després de l’arrencada del pla Vallcarca, els quatre portaveus de l’oposició i els dirigents veïnals demanen “un treball con-
Imatge
junt” que aclareixi el procés que vol seguir l’Ajuntament, que a principis de juliol va manifestar a través del coordinador de projectes d’Hàbitat Urbà, Àlex Montes, que el projecte es reformularia movent cap enrere els blocs d’habitatge públic per reduir l’impacte visual sota el viaducte. L’oposició i els veïns no es refien que es mantinguin els tres blocs, perquè hi havia una proposta de passar de tres a un, i demanen al govern “que posi els mitjans perquè es pugui accedir de forma directa i actualitzada a la documentació”, ja sigui a través de web o de correu ordinari.
recent de la pista de bàsquet sota el pont de
Efadós publicarà ‘L’Abans’ complet el gener de 2014
Vallcarca
Rebuig a un petancòdrom de 8 pistes al solar de les monges El solar de les monges, darrere de la biblioteca Jaume Fuster, no té encara un projecte validat pels veïns i ara la proposta del Districte mereix un no rotund que pot acabar en el sac del pla inicial, el que només preveia urbanitzar el solar de la Casita Blanca amb el Pla BUITS. La proposta oficial contempla fins a vuit pis-
L’editorial Efadós, responsable del col·leccionable L’Abans Gràcia, un projete que s’ha confeccionat amb la col·laboració del Taller d’Història de Gràcia, publicarà el llibre ja enquadernat el mes de gener o febrer de l’any vinent, un cop s’acabin totes les entregues d’aquest recull gràfic. Aquesta setmana surt a la venda el número 28 dels 50 que hi ha previstos. En principi, segons l’editorial, el volum complet tindrà un preu de venda de 160 euros.
tes de petanca, que beneficiïn els afectats per la desaparició de les pistes del carrer Maignon. A l’última reunió entre els tècnics del Districte i l’AV Gràcia NordVallcarca, celebrada el passat 25 de juliol, Joan Falqués i Manel Toribio van rebutjar de ple el desplegament de pistes i van acceptar la resta de la proposta.
Silvia Manzanera
Pep Fornés serà el pregoner del Coll, enguany sense focs artificials La festa alternativa de Vallcarca fa un homenatge a Uri Caballero a. b.
Queden pocs dies perquè arrenquin la festa major dels barris del Nord de Gràcia, que tindran lloc del 6 al 15 de setembre. El Coll aquest any no tindrà focs artificals perquè la comissió de feses del Coll, formada per la Parròquia Mare de Deu del Coll, l’AVV Coll-Vallcarca i el Centre Cívic el Coll-La Bruguera, ha considerat invertir els diners que anaven a les festes en accions de serveis socials. 6
El 12 de setembre Pep Fornés serà l’encarregat de llegir el pregó a les 19.30 h a la plaça Laguna de Lanao. La programació al carrer Argentona arrenca divendres 6 amb la tradicional traca inaugural i el sopar de carmanyola. A partir de les 23 h, discomòbil Sonnox. Dissabte actuarà l’orquestra Band’Arra$ i Park Band seran els encarregats de fer el concert de cloenda dimecres 11. Pel que fa a la Salut, un cercavila que començarà al carrer Olot fins a la plaça
Lesseps, on hi ha previst un espectacle musical a càrrec dels casals d’estiu de MusicActiva, donarà el tret de sortida divendres 6 a les cinc de la tarda. La Miranda també ha programat dissabte un dinar popular i una actuació de poesia i música. Diumenge, a la Rambla Mercedes, hi haurà jocs infantils tradicionals, paellada i l’actuació musical de Green Valley, Yacine & The oriental groove a partir de les 17.30 h. La Festa Major alternativa de Vallcarca arrenca dimecres 4
El
director del
Museu Etnològic
amb un festival d’audiovisuals a la Bodega La Riera, amb la projecció d’arxius de la CNT i la Filmoteca de Catalunya sobre la guerra civil. Circonite i Roberto Zonula mu-
de
Barcelona, Pep Fornés
sicaran diumenge 8 de setembre Haxan, de Benjamin Christensen, a l’Antic Forn de Vallcarca Pel que fa a les actuacions, el cartell inclou concerts d’Answer o Soweto.
Societat
l’independent de Gràcia
30 d’agost de 2013
La Festa Major activa el relleu d’Estruch amb la primera candidata a la successió La presidenta de Joan Blanques de Baix de Tot, Carla Carbonell, opta a la presidència Josep M. Contel
La Festa Major de Gràcia 2013 ja és un record, amb la victòria històrica de Progrés en el concurs de carrers guarnits després de 29 anys de sequera i el creixent protagonisme d’una nova generació de joves. Precisament en aquest espai generacional nou ha saltat el primer nom d’un aspirant a la presidència de la Fundació Festa Major, un cop Ricard Estruch ha anunciat l’adéu. Carla Carbonell, presidenta de Joan Blanques de Baix de Tot, ha anunciat que es planteja optar al càrrec.
La Fundació mantindrà l’any que ve el nou control de pas a carrers estrets
albert balanzà
Els moviments soterrats que en els últims mesos s’han produït a l’entorn de la Fundació Festa Major, un cop el 24 de maig Ricard Estruch va anunciar que l’edició 2013 seria la seva última festa (vegeu L’Independent número 485) han esclatat aquesta setmana per la banda menys pensada amb la confirmació a aquest setmanari per part de Carla Carbonell que optarà a la presidència quan es convoquin eleccions. “Als patrons i presidents de comissions de carrers que m’ho va plantejar, no els vaig dir que no; els vaig dir que m’ho pensaria i els vaig demanar si ells s’avindrien a participar”, apunta la presidenta de la comissió de festes de Joan Blanques de Baix de Tot, un dels carrers més nous de la festa. Tres anys després de recuperar la festa al carrer, que alguns veterans apuntaven que no es feia des de l’any 1951, la presidenta de Joan
finançament, la possible pèrdua de locals de guarnits, el sempre difícil manteniment de carrers -enguany ha caigut del cartell, precisament, el carrer del president, Joan Blanques de Dalt- i la desaparició ja efectiva d’espais com la Caldera. El que sí que es mantindrà són dues de les nove-
Ricard Estruch
durant l’encesa de l’estelada a la
Blanques de Baix de Tot es va començar a significar a Festa Major per liderar enguany l’esmena a la totalitat que els 18 carrers van presentar al comitè de direcció sobre el reglament intern, però ja era coneguda a la Vila en tant que coordinadora de Gràcia Decideix i des de fa uns mesos militant d’Esquerra Republicana. En conversa amb l’Independent, Carbonell augura una “transició suau” siguin quines siguin les candidatures que s’acabin presentant a un procés que no s’engegarà oficialment fins que es tanqui la memòria econòmica de la fun-
Festa Major
tats organitzatives en el marc de la seguretat de la festa: la Guàrdia Urbana s’ha esforçat a perseguir enguany els pixaners amb una vigilància de pressió amb agents de paisà que ha significat un augment de multes (de 309 a 343). També fonts de la Fundació Festa Major han assegurat que el nou sistema de control de pas a carrers estrets (Mozart, Fraternitat, Tordera, Progrés i Verdi) es mantindrà l’any que ve.
apunts de festa
Més proves per saber l’abast de la lesió d’en Mike Els Castellers de la Vila de Gràcia reprendran dimarts els assajos encara amb el xoc del greu accident d’en Mike, el casteller d’origen irlandès que va patir una lesió medular en caure el 5 de 8 durant la diada de Festa Major. Els metges de l’Hospital Clínic estan fent més provés per determinar l’abast de la lesió. El president en funcions dels blaus, Oriol Francolí, ha subratllat que l’accident pot repercutir en els ànims de la colla, però els castells són segurs i això “ha estat un accident” en la millor temporada de la història de la colla local.
Indults a Ciudad Real i destrosses a Fraternitat La subhasta del guarnit de Ciudad Real ha indultat la Mafalda de la portalada, gràcies a l’acord de tres festers, que cediran el ninot a una escola bressol pública de Montjuïc. Els veïns de Fraternitat de Baix han criticat que els responsables municipals obviïn les destrosses als guarnits per “tancar l’expedient”.
dació al febrer o març. “No tinc cap pressa i amb la gent que ho hem parlat hem volgut respectar abans que res el comiat oficial del Ricard; agafem, en aquest sentit, el seu missatge perquè la gent jove s’impliqui a dirigir la festa i vagi entrant a la seu de la Fundació a informar-se de tots els temes oberts”, apunta. Multes contra pixaners
La Festa Major 2014, de fet, ja té molts reptes oberts, al marge de l’elecció de nou president o presidenta: les retallades en el
La iugular de la cambrera, el Pol a comissaria i una baralla al Resolís Al marge del gravíssim accident que va patir el casteller de la pinya dels Castellers de la Vila de Gràcia, les set nits de Festa Major de Gràcia van posar a prova la capacitat de coordinació dels festers amb els cossos de seguretat i d’emergència ja des del primer moment. La nit de divendres a dissabte, la primera forta, dos agents de la Guàrdia Urbana gairebé van salvar cap a les tres de la matinada la vida a una cambrera d’un bar de la plaça del Sol que va caure amb tant mala sort que es va tallar
el coll amb una ampolla trencada. “Un accident laboral”, van subratllar des del Districte per desvincular el fet de la festa. Dissabte la tensió es va traslladar a la plaça del Raspall, on tres visitants amb evidents efectes etílics es van embrancar a cops de puny amb un fester i qui va rebre va ser el noi que els va separar, que va acabar trencant el vidre lateral del Resolís, ara la Nova Barraqueta. Però l’incident que va portar més cua interna -i que com els altres dos va passar desaperce-
but- es va produir la nit de diumenge a dilluns quan l’operatiu policial de desallotjament de la plaça del Raspall, que derivava els festers cap a Siracusa, plaça Gato Pérez i Tordera, va acabar amb un detingut, un jove de 26 anys anomenat Pol, que va acabar passant 32 hores a la comissaria de les Corts. “Té cops a les costelles, a l’esquena, als testicles i a la mandíbula”, deia un comunicat de Raspall llegit a plaça de la Vila dilluns. “Va mossegar tres agents”, deien fonts de coordinació de seguretat.
7
Societat
l’independent de Gràcia
30 d’agost de 2013
Silvia Manzanera
reportatge
Una associació té cura i censa al districte una quarantena de colònies i 500 gats
Els gats graciencs, controlats “No només cuidem els gats i evitem que pateixin, sinó que ajudem a resoldre també els possibles problemes de convivència amb els veïns”. Yolanda Van Amersfoort, veïna de Vallcarca i presidenta de Gats de Gràcia està convençuda de la labor social que fa l’associació. Fa més de deu anys que va començar a treballar amb i per aquests animals, tot i que l’entitat com a tal es va constituir formalment el passat gener.
Tot va començar perquè la Yolanda va trobar a prop d’on vivia un grup de deu gats en estat lamentable. Ha passat una dècada i el recorregut i els resultats són ben diferents. A Gràcia hi ha ara un total de 40 colònies censades, on els gats estan esterilitzats, revisats sanitàriament i marcats. Ma-
8
Cedida
molt important”, afegeix Van Amersfoort. Els voluntaris de Gats de Gràcia també s’ocupen del rescat de gats en perill, perduts o abandonats, els cuiden i els tornen als amos que els reclamin o els busquen una llar que els adoptin. A més capturen i sociabilitzen cadells
L’associació va encetar el juliol uns tallers infantils a l’Aula Turull Gats d’una
de les colònies que hi ha registrades a la
joritàriament estan ubicades en llocs públics i algunes en patis interiors. La població estimada en aquestes colònies, a diversos punts del districte, és d’un cinccents gats que l’entitat Gats de Gràcia controla i cuida. La seva presidenta apunta que, a més de la feina realitzada amb els animals, també s’ha aconseguit un canvi d’actitud de moltes per-
Vila
sones. “Hem realitzat un treball pedagògic que hem de continuar perquè la gent tingui més sensibilitat cap a aquests animals i d’altres”. En aquest sentit, l’entitat ha encetat uns tallers a l’Aula Turull amb infants. “L’objectiu principal és inculcar des de petits l’empatia cap als demés éssers vius, i en aquesta línia crec que l’entitat fa una tasca social
per donar-los en adopció amb contracte veterinari que inclou l’esteritlització i la implantació del xip. L’entitat, constituïda al gener de 2013, es va incorporar a la Plataforma Gatera el passat 4 de gener, un fet aplaudit per l’entitat. “A Gràcia som un grup actiu i molt efectiu i la Plataforma és una veu que ens agrupa a tots. I ha d’haver-hi una veu comú”, clou la presidenta de l’entitat.
breus Mor el president del Museu de la Il.lustració El passat divendres 2 d’agost va morir Eduard Pérez Martínez, president del Museu del Còmic i la Il·lustració de Barcelona. A més d’un reconegut dibuixant i col·leccionista de còmics, Eduard Pérez era un dels impulsors de la reivindicació de la finca El Consolat com a espai cultural per al Coll i Vallcarca i per la ubicació de part del Museu del Còmic en aquest edifici, una sol.licitud sorgida del Centre d’Estudis Coll-Vallcarca i que suma el suport de més d’una trentena d’entitats de Gràcia. L’entitat gracienca lamenta la seva pèrdua.
L’Orfeó enceta els preparatius del 110è aniversari L’Orfeó gracienc ja té el logotip i l’estructura bàsica de l’apartat que acollirà les activitats en motiu del 110è aniversari que l’històrica entitat celebrarà durant l’any 2014. A través de l’adreça de contacte que hi ha disponible al eb es poden fer els suggeriments.
l’independent
30 d’agost de 2013
de Gràcia
EXPOSICIONS
Fins el 31 d’agost Exposició Feina, l’altra Festa Major, Una mostra fotogràfica de Josep M. Contel sobre els festers; 24 retrats de festers en el seu treball habitual d’elaboració i construcció de les diferents peces que configuren un guarniment. La mostra està estructurada tot barrejant homes i dones a partir de la persona de més edat fins a la més jove. També és un homenatge a totes les persones anònimes i generoses que ofereixen part del seu temps a la societat. Seu del Districte (Pl. de la Vila, 2)
Fins el 14 de setembre
Exposició: Col.lectiva d’estiu. Diversos artistes habituals i novells presenten una selecció de noves propostes durant la tradicional col.lectiva d’estiu. Inclou una mostra heterogènia de diferents formats, tècniques, estils i llenguatges. Espai B (Torrent de l’Olla, 158)
Fins al 20 de setembre Exposició El gran Casino de la Rabassada - Història d’un somni burgès. Un treball documental sobre la figura de Josep Sabadadell. Comissariada per l’historiador i investigador gracienc Pere Fàbregas i l’antropòloga Carlota Giménez. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)
Fins al 30 de setembre Exposició
col.lectiva
L’indiscret. La sala de Milà i Fontanals acull des del passat mes de juliol una mostra multidisciplinar amb la participació de diverses editorials, fanzines i col.lectius de performance, segells musicals (La Olla Expréss o Hrönir), la cineasta Laia Manresa i un nombrós grup d’artistes plàstics i artesans. L’indiscret (Milà i Fontanals, 46)
INFANTILS
Divendres 31 d’agost Verdi Kids: Zarafa (França). Nominada als Premis César 2013: Millor pel.lícula d’animació. Verdi Park (Torrijos), a les 16.30 i a les 18 h
Dimecres 4 de setembre Sac de rondalles: Benvinguda Robotina. Activitat per a infants a partir de 4 anys. A càrrec d’Encantacontes. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 18 h
actes
Divendres 30 d’agost Concert: Astro. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h Concert: Flamingos: Dj’s Tubbs & Crockett. Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h
Dissabte 31 d’agost Dj’s Pettre B2B Mute. Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h
Diumenge 1 de setembre a
Sessió de flamenc amb ball,
recomanem
guitarra i veu: Gandom Garousi. Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 22 h
Cedida
Dilluns 2 de setembre Preinscripcions obertes pels clubs de lectura que ofereix la biblioteca: filosofia, llengua alemanya, cultures africanes o cinema i novel.la. Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla. 101), de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h Inscripció oberta pel club de lectura. El grup es reuneix el segon dijous de mes a les 19 h. Les places són limitades i el conductor és Fernando Muñiz, autor del llibre Barcelona on the rocks. Biblioteca M. Antonieta Cot i Miralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 6769), a partir de les 10 h Tallers culturals per a tothom. Les inscripcions són obertes fins el 20 de setembre. Els alumnes del trimestre en curs gaudiran d’un 20 per cent per fer-se soci del club TR3SC. Les places són limitades i el preu varia en funció de la durada del curs escollit. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), de 9 a 14 i de 16.30 a 20.30 h
Dimecres 4 de setembre Jam session de jazz, blues i soul coordinada per Mart. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h Espectacle: Todo sobre mi pene, a càrrec de Ploma Teatre. Teatreneu Multisales (Terol, 26), a les 22 h
Els xilens Astro, a l’Heliogàbal. La banda de pop xilena Astro presentaran els seus ritmes psicodèlics i electrònics amb els quals s’han convertit enun dels grups cabdals de l’escena independent xilena. Amb un EP i un disc, s’han guanyat un públic que aprecia el seu pop melòdic i sorprenent. Divendres 30 d’agost Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h
Dijous 5 de setembre Juke Movie. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h Concert: Laia Vehí. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h Sessió de flamenc: Gandom Garousi. Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 22.00 h
Divendres 6 de setembre Inauguració de l’exposició de pintures amb motiu de la Festa Major dels barris del Nord. Espai d’entitats de Vallcarca i els Penitents (Av. Vallcarca, 99101), a les 12 h
Concert inauguració de Festa Major de barris del Nord. Argentona, 11, a les 20 h Festa Major del Coll, la Salut, Vallcarca i Els Penitents: Botifarrada popular. Pl. Metro Vallcarca, a les 20 h Concert: The Bad Turns. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h Laia Arqueros presenta Manual de hidráulica. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h Concert: Luis Souto Duo. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h
9
l’independent
30 d’agost de 2013
de Gràcia
Documents Reportatge fotogràfic
Festa Major 2013 Festa agra, festa dolça, l’emoció, la tensió i, com cada any, el miracle de la convivència en un espai petit on milers de persones es deixen anar per viure la festa més popular del pla de Barcelona. La Festa Major 2013 té novament mil cares: les del pregioner Leslie, el casteller Mike, el quasi expresident Ricard Estruch, els nanos de Progrés, els militants de l’estelada, els salvavides de la Guàrdia Urbana i dels serveis d’emergència, els nous controladors de pas... i els burros que encara maltracten els guarnits. Potser menys música, menys grans concerts inoblidables, i més gent; qui ho sap: tothom té la seva Festa Major. FOTOS: Carlos de la Cruz i Josep Maria Contel 01
03
02
04
05
1.
els dinosaures de
Progrés
pugen a l’escenari de plaça de la
llers de la
Vila,
fent la torre de
8
29
Vila
per recollir el
2. Els Caste100. 3. Leslie, a punt de fer el pregó, a la balconada del Districte. 4. L’estelada encesa, a Pi i Margall. 5. Ricard Estruch, amb el quadre amb 7.000 fotografies de la festa 6. el primer premi del concurs de balcons guarnits, a Santa Perpètua 30, guanyador per segon any consecutiu. 7. el sopar de l’Independent, al carrer Ciudad Real primer premi del concurs de guarnits després de
anys de sequera
amb folre, el seu castell número
06 07
10
l’independent
30 d’agost de 2013
de Gràcia
08
09
10
8.
el mar de
Verdi,
segon classificat
amb un guarnit menys espectacular que altres anys, en un moment estrany sense públic.
9. El retrofuturisme de Mozart, ‘esos chalados con sus locos cacharros’. 10. El cotxe de Juràsic Progrés, també en un moment d’estranya solitud. 11. Els Mortimers, amb la col.laboració del públic, fent versions a l’escenari del Festigàbal, l’últim dia de la festa a la plaça Rovira
13
11
12
12. La Fira Estelània, la més multitudinària que s’ha celebrat, amb 44 expositors, amb un 600 pintat amb l’estelada i matriculat a Madrid. 13. La Mafalda de Ciudad Real, el ninot indultat de la Festa Major 2013 14. El control de pas regulat i unidireccional, a Progrés, una novetat de la festa. 15. La plaça del Raspall, la principal festa alternativa 16. Miquel del Roig, incombustible
15
14
16
11
l’independent
30 d’agost de 2013
de Gràcia
Cultura
La plaça de la Vila concentra tots els concerts de l’Hora del Jazz a Barcelona El festival, que ha suspès la programació de nit, arrenca aquest diumenge a Balaguer Cedida
Gràcia serà l’únic escenari de Barcelona on tindrà lloc el Festival l’Hora del Jazz - Memorial Tete Montoliu, que enguany celebra la seva 23a edició amb grups catalans de jazz i música moderna i amb alguns canvis significatius: tret de sortida a Balaguer diumenge, suspensió de la programació nocturna a diversos llocs de la capital -per qüestions econòmiques- i concentranció de tots els concerts de dia a la plaça de la Vila. silvia manzanera
El Colectivo, el trio format per Elisabet Raspall (piano), Jordi Mestres (contrabaix) i Ramiro Rosa (bateria), obrirà el proper 8 de setembre a les 12 h la programació de la plaça de la Vila. El cartell -que combina joves promeses amb músics de llarga trajectòria presentants en concerts gratuïts els diumenges de setembre- inclou les actuacions d’un total de sis grups, que aprofitaran per presentar les seves novetats discogràfiques. Un canvi important en l’edició d’enguany és que, degut a qüestions estrictament econòmiques, no ha estat possible mantenir la programació nocturna. La direcció del festival espera, però, que sigui puntual i temporal, per tal de reprendre un format de concert, el nocturn, propi del gènere i del festival. “Ha estat un any molt complicat, amb
El
trio
una gran incertesa sobre la celebració del festival”,assegura Dick Them, president de Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya. Malgrat les dificultats Them enfatitza la qualitat dels músics que hi participen. “Tots fem esforços per la causa, inclosos els músics”, afegeix. Així, diumenge vuit actuarà a les 13 h Claudia Bardagí, que amb només 26 anys es reafirma amb força al món del jazz vocal com una interessant promesa. Bridges Trio i Cream Groove són les bandes que tocaran diumenge 15, i tancaran el cartell Marcel·lí Bayer Quartet i Gabriel Amargant Quintet.
Cream Groove
actuarà el
15
de setembre a les
13
Isma Prados presenta el VollDamm Festival Isma Prados, cuiner i bateria aficionat, entrevistarà Joan Anton Cararach, director artístic del Festival de Jazz de Barcelona, el proper 17 de setembre a les set de la tarda a la biblioteca M. Antonieta Cot i Miralpeix. El popular cuinar aprofitarà la presentació de l’esdeveniment i la presència del seu director per reflexionar sobre la història del festival i els seus reptes de futur. El festival s’estendrà del 19 d´octubre a l´1 de desembre en diferents espais de la ciutat oferint, com sempre, una oferta que inclou tota mena d´estils i propostes. El retorn a Barcelona de Chucho Valdés i els seus Afro-Cuban Messengers (Palau de la Música, 30 d’octubre) és un dels grans esdeveniments del cartell.
Els graciencs Rumb al bar, de gira per Itàlia
h
El certamen busca a Gràcia sumar més públic al gènere “Un dels problemes que patim els músics de jazz és la falta de públic, així que el principal sentit del festival és pedagògic i divulgatiu”. Dick Them, president de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya, organitzadors de L’Hora del Jazz, explica que la gent ha de perdre la por al gènere. “Precisament els concerts a
breus
l’hora del vermut a la plaça de la Vila es fan en aquest sentit; perquè gent que no és aficionada al jazz s’apropi i s’enganxi d’alguna manera, compri un disc o després vaig a concerts”. La majoria d’aquests treballs discogràfics que es presentaran en el festival són autoeditats. “És important”, remarca Them, “perquè el benefici és pel músic”.
El conjunt musical Rumb al bar, habituals de la Festa Major de Gràciai altres activitats culturals de la Vila, s’han embarcat aquest estiu en una gira d’onze dies a Itàlia, on han ofert la seva millor rumba arreu del país alpí. Ciutats com Vittorio Venetto, Monteffabri o Gènova han estat les anfitriones del quartet gracienc durant la seva gira que ha comprès un total d’onze concerts, previs a l’actuació que la banda va oferir el passat 18 d’agost per festes. Els propers concerts tindran lloc a Manresa (1 de setembre), Sant Celoni (6 de setembre) i Sitges (14 de setembre). Cedida
Untitled BCN celebra cinc anys i consolida l’espai amb coworking La galeria destaca la creació dels Tallers Oberts i les residències s.m.
La galeria del carrer Topazi arriba als cinc anys de vida a la Vila tot just en plena setmana de la Festa Major. Untitled BCN va obrir les portes el dia 15 d’agost del 2008 de la mà d’uns joves que pretenien ser un punt de referència pels artistes d’arreu del món. La galeria recorda com a fet significatiu de la seva trajec12
tòria la visita d’un grup d’artistes de la universitat Central Saint Martins que van exposar els seus dibuixos o de la visita d’artistes de la universitat Christ Church de Canterbury. L’any passat van inaugurar les residències d’un mes amb artistes d’Anglaterra i de Nova York. Un altre esdeveniment significatiu d’Untitled va ser ara fa tres anys la creació dels Tallers Oberts de Gràcia. La
darrera edició dels tallers oberts es va celebrar el passat mes de maig amb un programa d’activitats molt divers. La voluntat de la convocatòria és donar a conèixer els processos i les tècniques que els creadors utilitzen en les seves obres. A més de a Gràcia, l’esdeveniment s’ha estès per d’altres districtes, com a Sarrià Sant Gervasi, Ciutat Vella i Poblesec i Poblenou. També inclou
Una
de les fotos de l’exposició de la
un mercat d’art a la plaça de la Virreina i activitats per incentivar la participació ciutadana amb la creació d’una obra d’art
Corina Hadi-Gamp
a
UntitledBCN
col·lectiva. La galeria ha crescut, doncs, i ara comparteix l’espai de Topazi amb coworkers i pintors, dissenyadors i una joiera.
Cultura
l’independent de Gràcia
30 d’agost de 2013
Bolaño, Marsé i Sisa, protagonistes de la nova temporada al Lliure El teatre inaugura el curs amb ‘La revolució no serà tuitejada’ Cedida
El
cantautor Jaume
El Teatre Lliure arrenca la temporada el proper 7 de setembre amb ‘Recordant la Fedra’, una sessió única i un record de l’espectacle original en l’Any Espriu, on el teatre gracienc se suma als actes commemoratius del naixement de l’escriptor. A la sala del carrer Montseny, però, el curs s’enceta amb ‘La Revolució no serà tuitejada’, una obra creada i dirigida per Jordi Casanovas, Pau Miró i Guillem Clua. Els escriptors Roberto Bolaño, Juan Marsé i el cantautor Jaume Sisa, noms destacats. s. manzanera
L’espectacle que proposa La Kompanyia per obrir la temporada del Teatre Lliure a Gràcia el proper 3 d’octubre parla de com es passa de ciutadans a revolucionaris, una revolució que segons els autors del text segueix estant en un click mental més que no pas en el click del ratolí. Lau-
Sisa (dreta)
posarà música als textos de Juan
ra Aubert, Javier Beltran, Paula Blanco, Pol López, Mima Riera i David Verdaguer s’han posat a les ordres de Jordi Casanovas, Pau Miró i Guillem Clua per tracta temes d’actualitat amb un punt de vista nou. Del 31 d’octubre al 24 de novembre, Àlex Rigola porta l’adaptació de l’obra de l’escriptor Roberto Bolaño El policía de las ratas, amb la companyia Heartbreak Hotel,
Després de la celebrada ‘2666’, Àlex Rigola proposa ara ‘El polícía de las ratas’ interpretada per Andreu Benito i Joan Carreras. Després de la celebrada adaptació de 2666, Rigola proposa ara aquest relat que es va gestar a la Schaubühne de Berlín i s’ha estrenat a La Biennale de Venècia. El policía de las ratas és un thriller, una història detectivesca sobre la diferència i l’art. Un conte que ret homenatge, posa en qüestió i finalment supera en tensió dramàtica aquell relat curt de Kafka Josefina la cantant
Marsé
o El poble dels ratolins. El Premi de la Crítica Serra d’Or 2013 al millor espectacle torna el 22 de novembre: Ivan i els gossos, de Hattie Naylor, dirigida per Pau Carrió. El teatre reprèn per una nit un dels èxits de la temporada passada: el monòleg interpretat per Pol López sobre la història d’un nen salvatge urbà al Moscou de l’era Putin. La caiguda del sistema ha abocat milers de persones al carrer i l’Ivan, amb quatre anys, acaba vivint durant dos anys amb un grup de gossos salvatges. L’escriptor Juan Marsé també és un altre nom destacat de la temporada al Lliure, amb Adiós a la infancia, a partir de textos de l’autor de Últimas tardes con Teresa. La música d’aquesta coproducció del Lliure i La Perla 29 és a càrrec de Jaume Sisa. L’espectacle, escrit per Pau Miró i dirigit per Oriol Broggi, no pretén ser fidel a cap trama de Marsé sinó que transita pel seu món, per tal d’explicar el món de l’escriptor utilitzant el llenguatge teatral. El 22 de desembre s’ha programat un col·loqui amb la companyia després de la funció.
Ramón Casalé
crítica d’art
El mosaic, art mil.lenari L’art del mosaic és un dels procediments artístics més antics que existeixen i a la vegada és un dels més desconeguts. Precisament a Gràcia es troba un taller de mosaic, concretament al carrer Pere Serafí, 39, dirigit per Lívia Garreta, considerada una de les mosaistes més importants del nostre país. Vaig anar al seu taller perquè m’expliqués com treballava aquesta difícil tècnica. Com tot estudi d’artista estava ple d’obres d’art, unes ja acabades i altres en procés de creació. El que més em va impressionar va ser la gran quantitat de pots de vidre amb trossets de diferents materials i colors. En aquest espai trobem a la vegada l’art del passat i l’art del present. Lívia Garreta és llicenciada en Belles Arts e Història de l’Art. Té el títol de Mestre Artesà i va estudiar restauració de mosaics a Ravenna. Des del 1981 exerceix de docent en diferents escoles i tallers. L’any 1976 va obtenir el Premi Eugeni d’Ors de pintura jove que atorgava la Sala Parés. Al seu taller també dona classes i rep visites d’estudiants i professionals de l’art provinents de diferents llocs del món.
L’artista destaca que avui dia hi ha un enorme interès pel mosaic, tant pels encàrrecs que rep, com per exemple el fet de realitzar murals, paviments, jardineres, miralls, on utilitza diferents tècniques, cas del trencadís modernista o incorporant tessel.les. També fa restauracions, tant en espais modernistes com altres relacionats amb el món antic. El procés de creació per a Lívia Garreta és llarg, ja que primer “parteix de l’estudi de l’espai, iniciant un projecte previ que dóna pas a una simbiosi de tècniques artístiques i mosaístiques”. Una vegada vist aquest espai realitza dibuixos i esbossos, que finalment es reflecteix en una aquarel.la. A cadascuna de les seves intervencions hi ha l’obra final –el mosaic- i l’obra inicial –l’aquarel.la-. Posteriorment, es quan treballava en diferents tècniques, cas trencadís –fragments ceràmics-, del tesellatum –format per petites peces cúbiques de diferents colors i amb les mateixes dimensions- del vermiculatum –peces petites que s’adapten al disseny- i del sectile –fragments retallats i assemblats.
Cedida
Tota la producció de William Shakespeare en 70 minuts. Del 12 al 29 de setembre es podrà veure a l’Almeria Teatre
l’espectacle The Friki Shakespeare’s Show, on tres actrius (Gemma Martínez, Georgina Cardona i Tàtels Pérez) donen vida als múltiples personatges de l’extensa obra del dramaturg anglès.
la cartellera Cinemes Bosque multicinemes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42. • El último concierto. Dv i ds, 16.00,18.10, 20.20, 22.30 i 00.40. La resta, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Kick-Ass 2 con un par. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.15, 22.20 i 00.35. La resta, 16.00, 18.05, 20.15 i 22.20. • Dolor y dinero. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05. • Aviones. 16.00 i 18.00. • Guerra mundial Z. Dv i ds, 20.00, 22.15 i 00.35. La resta, 20.00 i 22.15. • Ahora me ves. Dv i ds, 00.40. La resta, 22.25. • Epic, el mundo secreto. Dv, ds i dg, 16.00, 18.05, 20.15 i 22.15. La resta, 16.00, 18.05 i 20.15. • One direction (3D). Dv i ds, 16.10, 18.10, 20.10, 22.10 i 00.30. La resta, 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10.
• Cazadores de sombras: ciudad de hueso. Dv i ds, 16.05, 19.05, 2.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05. • Elysium. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. • El llanero solitario. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00, 00.45. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. Dg, dl i dm, 16.05, 19.05 i 22.05. CINEMES gIRONA. Girona, 175 • Els fills de la mitjanit. Dv, dc i dj, 17.00. Ds i dg, 16.00. • La mejor oferta. Dv, dc i dj, 17.30 i 19.30. Ds i dg, 16.00, 18.00 i 20.00. • Turistas (Sightseers). Dv i dc, 21.30. Ds i dg, 22.00. • Llévame a la luna. Dv, dc i dj, 19.30. Ds i dg, 18.30 i 22.30. • Antes del anochecer. Dv, dc i dj, 21.30. Ds i dg, 20.30. • Un pedacito de cielo. Dv i dc, 17.30, 19.30 i 21.30. Dj, 17.30 i 19.30. 21.30
Ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. 9.30. Ds i dg, 16.00, 18.0, 20.00 i 22.00. Verdi HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: El último concierto. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 2: Un pedacito de cielo. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 3: Antes del anochecer. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 4: The act of killing. 16.00, 18.10, 20.25 i 22.35. • Sala 5: Searching for sugar man. 16.20, 18.20, 20.30 i 22.30. Verdi Park. Torrijos, 49. • Sala A: Anna Arendt. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala B: Mud. 16.30, 19.15, 20.30 i 22.00. • Sala C: Perder la razón. 18.10. • Sala D: La mejor oferta. 20.00 i 22.30. Verdi Kids: Zarafa. Dv, 16.15. Dg, 18.00.
Teatres Teatreneu. Terol, 26 • Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl 21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. • Sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h • Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeonato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil) Sala Porta 4. Església, 4-6 • ¿Qué te habrán hecho sus ojos? De Gabriel Beck. Del 07/al 28/09
• Perdó, de Jordi Solé. Del 07 al 28/09 • Cèl.lules - T, de Michael Kearns, dirigida per Gerard Nicasi. Del 08/09 al 29/09 • Efecte glacial, de Carles Casas. Del 08/08 al 29/09. sala beckett. Alegre de Dalt, 55. • Este no es un lugar adecuado para morir, d’Albert Boronat. Direcció, Judith Pujol. • Taller de creació dramàtica a l’escena, amb Alfredo Sanzol. Del 07/10/13 al 12/10/13. • La tensió crida l’atenció, amb Carles Mallol. Curs de dramatúrgia. Del 14/10/13 al 16/12/13 teatre lliure. Montseny, 47. • La revolució no serà tuitejada. Del 3 al 27 d’octubre. • El policía de las ratas. Del 31 d’octubre al 24 de novembre. • Ivan i els gossos. 22 de novembre.
13
l’independent
30 d’agost de 2013
de Gràcia
Esports
L’Europa impulsa la col·locació d’una placa a la casa de Ramallets El club vol promoure amb el Barça l’homenatge al llegendari exporter escapulat i culer Cedida
El Club Esportiu Europa ha engegat les gestions per col.locar una placa de record al domicili on va viure el porter de l’Europa i llegenda del Barça, Antoni Ramallets, que va morir a finals de juliol. El pis on vivia es troba a la confluència entre la Travessera de Gràcia i el carrer Marina. El delegat del club, Albert Benet, ja ha començat a fer les primeres gestions. Xavi Tedó
El club ja s’ha posat en contacte amb el senador i exsecretari general d’Esports de la Generalitat Josep Maldonado perquè faci d’enllaç amb la família. El mític porter del Barça de les Cinc Copes, batejat amb el nom del “Gat de Maracanà”, era gracienc i europeista confés, després que va militar durant dues temporades (1942-43 i 1943-44) al conjunt escapulat i es va convertir en el tercer debutant més jove de la història de l’Europa abans de fitxar pel Barça. “Maldonado coneix les seves dues filles i hem quedat que quan torni de vacances en parlarem”, explica Benet. L’Europa també vol aprofitar la vinculació del senador amb l’Agrupació de Veterans del Barça perquè el conjunt blaugrana se sumi a la iniciativa: “Ho volem fer de manera conjunta perquè tindrà més ressò i perquè va ser amb el Barça on la seva trajectòria va donar el gran salt”, subratlla el delegat. De fet, el mateix Benet
14
El
porter
va enviar un correu a l’agrupació, que encara no ha respost a la proposta europeista. El paper de la família serà clau perquè la partida de naixement de Ramallets permetrà saber en quina finca va néixer exactament, una dada que ara per ara es desconeix, i fins i tot la data exacta, al voltant de la qual també hi ha un debat obert. L’Europa, que ja va homenatjar Ramallets en el primer partit de la temporada amb un minut de silenci, vol col·locar la placa aquesta mateixa tardor per retre l’últim tribut al jugador més gran que ha donat el futbol base de l’equip de la Vila.
Antoni Ramallets,
amb la samarreta de l’Europa
Àlex Delmàs ‘fitxa’ com a opinador de L’Independent El gran capità europeista, Àlex Delmàs, només un mes després d’haver penjat les botes en el Trofeu Vila de Gràcia i a l’espera de la nova responsabilitat que preveu tenir al club, ha acceptat una oferta per incorporar-se a L’Independent com a opinador. L’estrena de la secció, a la contra del
setmanari i amb periodicitat mensual, es produïrà d’aquí a dues setmanes, i té com a títol genèric provisional Paraula de capità. Delmàs, que l’any passat va guanyar la votació popular impulsada pel setmanari per ser el pregoner de Festa Major, reforça així encara més els vincles amb Gràcia.
El femení del Coll, en perill de desaparició x.t.
El primer equip femení del Club Bàsquet Coll penja d’un fil. A falta d’una setmana per tancar la inscripció d’equips, el conjunt del nord de la Vila només disposa de tres jugadores quan en necesita un mínim de vuit per començar la competició. Totes les jugadores de l’any passat, que van aconseguir salvar la categoria i mantenir-se a Segona Catalana, van plegar a final de la temporada per discrepàncies amb l’entrenador, que ja va plegar abans del final de la lliga. La marxa de l’entrenador, però, no ha servit perquè les integrants del conjunt hagin decidit continuar i algunes s’han retirat i d’altres han fitxat per altres clubs. La situació, ara com ara, és desesperada, tal com remarca Josep Maria Bigas, membre de la junta directiva del Club Bàsquet Coll. “He trucat a molts clubs, però no trobem jugadores”, assegura. Per aquest motiu, el club ha hagut de llançar una crida a inscriure’s a l’equip a totes les esportistes de la Vila i de la ciutat i posa a disposició els telèfons de l’entitat. Si la crida no té finalment efecte en els pocs dies que queden perquè venci el termini i es tanqui la inscripció dels equips, l’entitat es debatrà entre la desaparició del primer equip o que les integrants del sub25 passin al sénior. La decisió final la prendran la setmana vinent.
l’independent de Gràcia
30 d’agost de 2013
Activitat econòmica Paula Solanas
La família Costa tanca la popular botiga del carrer Providència
Adéu a una altre històric Jordi Costas
El comerç històric de Gràcia ha perdut un dels seus referents. Sembla una exageració però no ho pensa així un bon grapat de graciencs que han estat fidels a la cansaladeria i formatgeria del número 45 del carrer Providència. Jordi Costa i la seva dona, Pilar s’ha jubiltat i, tot i que ells volien que algú continués amb el negoci familiar, la botiga restarà tancada. “Però si algú s’anima...”, comenta esperançat en Jordi.
És una tendència visible des de fa uns quants anys. Les botigues històriques de la Vila van desapareixent i canviant sense remei la fisonomia comercial del districte. És llei de vida que els botiguers de tota la vida decideixen un dia jubilar-se (merescudament) i encetar una nova rutina. La llàstima és que el seu establiment, que s’ha guanyat l’afecte i el respecte del veïnat, segueixi actiu. “M’hagués agradat que almenys, si els fills no volien, haver trobat alguna persona interessada en quedar-se la botiga”, explica Jordi Costa. Els seus pares van obrir la botiga al carrer Providència l’any 46. Així que pràcticament s’ha criat en aquelles parets. “Són 51 anys treballant a la botiga, des dels 14, així que el vincle professional i sentimental que tenia és molt fort”, assegura
Costa. La Pilar també ha estat amb ell des que van tancar la pastisseria que hi havia tot just davant. “Està contenta perquè ja ens tocava, com se sol dir, però també li fa pena perquè són molts anys, molta feina que ella a més havia de compaginar amb la feina de casa”. Però també reconeixen que, tot i el descans merescut i els ànims dels clients en aquesta nova etapa, sent que el carrer ha perdut un referent. “El nostre èxit ha estat que sempre hem estat fidels a un model de qualitat. Servei i qualitat, aquesta és la clau”, explica en Jordi, i afegeix que ara només resisteixen, seguint aquesta fórmula, els mercats. Les raons que ell troba per explicar perquè Gràcia va perdent les botigues de tota la vida són vàries: la manca de relleu generacional i la crisi. “Abans la gent no estava disposada a treballar
reportatge
de sol a sol per guanyar menys que en d’altres llocs amb una jornada de vuit hores. I amb la crisi, això ha empitjorat”. Jornades de sis del matí a nou de la nit són les que s’han viscut majoritàriament a Can Costa. Un tuit del seu fill, el periodista Jordi Costa, feia referència precisament al treball dels seus pares tots aquests anys: “Els meus pares, dos treballadors incansables que m’ho han donat tot, es jubilen”. A finals de juliol van fer una “petita festa” amb els clients. “Va ser molt maco, van venir tots els nostres amics i va ser emotiu”, recorda en Jordi. I
“M’hagués agradat que algú continués amb la botiga”, diu Jordi Costa
La
històrica botiga del carrer
Providència
ja ha abaixat la persiana
tots van coincidir que es quedaven una mica orfes. Fins i tot els propis propietaris: “és que ara me n’adono fins quin punt la gent ens tenia confiança. Nosaltres també haurem de sortir a comprar i, sincerament, no sabria a on anar”, es confessa el comerciant gracienc. I per això llança un últim missatge: “encara tenim esperances que algú amb ganes de treballar i experiència en aquest sector vulgui continuar amb la tasca encetada per la meva família”.
15
Viure Gràcia
l’independent de Gràcia
30 d’agost de 2013
Anna Romagosa
Àlvar Caixal Mata és arqueòleg i treballa al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Ha guanyat el 33è Premi Sant Joan de narrativa catalana amb ‘Les llavors del silenci’, la seva primera novel.la. Nascut l’any 1960 a la clínica del Remei, a Gràcia, ha tingut molta relació amb el barri des que era jove; fins i tot va defensar els colors d’un dels seus equips de futbol amateur, el FC Eurobarna, del carrer Escorial. Núria Falcó
D’entre les 51 novel·les que van ser presentades al concurs, el jurat va escollir la seva per majoria. Què significa per a vostè haver guanyat el Premi Sant Joan? Per a mi és un honor haver guanyat un dels premis més prestigiosos de les lletres catalanes. La veritat és que no m’ho esperava. M’hi vaig presentar convençut amb el text que havia escrit, però era com un somni pensar que podia guanyar. Per això, em vaig endur una bona sorpresa quan em van telefonar per comunicar-me la notícia. Vostè és arqueòleg de professió i escriptor per vocació. Troba alguna relació entre la feina de l’arqueòleg i la d’escriptor? Totes les referències a episodis històrics i als personatges que les van protagonitzar han estat documentats exhaustivament, amb el màxim de rigor, fent servir les eines i la metodologia pròpies de la meva feina. Haig d’admetre, també, que hi ha una certa deformació professional; sense adonar-me, faig servir sovint el mètode estratigràfic a l’hora d’escriure, excavo en la memòria dels protagonistes, recupero traces del seu passat, rastrejo
16
L’arqueòleg
i escriptor gracienc,
Àlvar Caixal,
durant l’entrevista
amb Gràcia...
Amb Gràcia... Vaig néixer a la clínica del Remei de Gràcia i vaig jugar de jove amb el FC Eurobarna del carrer Escorial, així que em considero gracienc. Sóc arqueòleg i també escriptor. El fet d’escriure és una actitud que va amb la meva forma de ser. No m’imagino un escenari personal sense escriure. I jo m’ho passo bé escrivint. Tot i que ara no hi visc a la Vila, vinc molt sovint a passejar pels car-
rers del centre i un cop al mes m’agrada quedar per sopar en algun dels restaurants que hi ha al carrer Verdi amb els amics. També són un habitual de la granja Don Teo del carrer Escorial i de la gelateria que hi ha al davant.
entre vestigis, i miro d’endreçarho tot, de revelar tot allò que està amagat sota capes, si no de terra, sí de records.
rentment sense cap vinculació entre sí, la novel·la es desplaça entre els anys anteriors a la Guerra Civil i l’hivern del 2002. Tenia redactades les dues històries per separat. Fusionar-les en una de sola, en un recorregut circular físic i temporal pel passat i el present dels protagonistes, va ser un exercici atractiu i enriquidor.
A Les llavors del silenci hi transcorren dues històries paral·leles. Em podria explicar com va aconseguir narrar-les, ara l’una, ara l’altra, i amb salts al passat? A partir de dues històries que transcorren paral·lelament a la Gran Bretanya i a Catalunya, apa-
Un desig... Seré un clàssic i poc original, però el meu desig per Gràcia és que mantingui la seva identitat.
A la novel·la hi apareix un metge de les Brigades Internacio-
nals al front d’Aragó. Quina relació té vostè amb la Franja de Ponent? La vinculació és a traves de la família de la meva dona, una part de la qual té arrels a Beseit. A més a més, els darrers anys he participat activament en obres col·lectives de narrativa i poesia impulsades per editors i llibreters de la comarca del Matarranya. I quin és el detonant que l’empeny finalment a escriure aquesta història? És un episodi de la història que no surt a les grans enciclopèdies, un fet que s’esdevé a prop de Calaceit els darrers dies de març del 1938, en el decurs de l’ofensiva franquista a l’Aragó. Enmig de la desfeta republicana i amb les línies de front desbordades, un grup nombrós de brigadistes britànics va confondre una unitat de tancs italians amb forces mecanitzades pròpies. L’error el van pagar molt car: morts, ferits i presoners, molts dels quals no van sobreviure als camps de reclusió de Franco.
Víctor Nubla
Àlvar Caixal: “Rastrejo entre vestigis i miro de reendreçar tot allò amagat”
la torratxa
Temples La remor incasable dels visitants de la festa major anima el meu carrer,el soroll del refrigerador industrial de davant de casa queda apaivagat pels crits de les converses que els que practiquen el simulacre consumista de la diversió mantenen quan van plegats a fer pipí. Mentre espero pacientment l’hora de dormir, em volta pel cap el pregó que va fer en Leslie... Des que el rock i aquestes músiques “perilloses” van moure el món i esdevingueren llenguatge de les noves generacions, Gràcia és reducte o potser palau de la música urbana, un territori sonor. Tenia8 o 9 anys quan vaig conèixer en Leslie i els Sírex. El meu padrí, en Pere Gràcia, que era del carrer Igualada, era molt amic seu, així com d’en Pere Saus, que era l’amo del San Carlos Club. Jo era un marrec, tothom em semblava molt alt i estrany, parlaven de coses que no entenia i s’estaven molt per mi. Vaig veure instruments, proves de so i concerts dels Sírex, els Mustang, Lone Star... Pocs anys després vaig decidir ser músic. Una dècada més tard l’estímul va venir d’un altre temple del directe, l’Orquídea, i el seu amo, José Luís. Als noranta, el relleu continuà amb l’Heliogàbal, en la fundació del qual vaig tenir l’honor de participar, el mateix any que es fundava Gràcia Territori Sonor. Agraïment intergeneracional a tots per somiar plegats aquesta realitat!