14 de juny de 2013
488
alBert Balanzà
El Resolís ja és la nova Barraqueta L’històric bar Resolís de la plaça del Raspall ha tornat a aixecar la persiana, després de servir les últimes tapes el passat 28 de març i poc després que aquest setmanari anunciés l’interès de l’esquerra independentista d’arribar a un acord amb el Joaquín per traspassar el local i transformar-lo en la nova Barraqueta. Pàgina 5
sumari
7
FUTBOL À. Delmàs: “Plego aquí perquè l’Europa és el meu club”
Suplement DE VERD Ecodisseny i reaprofitament aplicat al tèxtil
ISSN - 1695-4793
XaVi teDó
Dones del 36 es tornarà a reformar per filtracions i humitats al subsòl La plaça de les Dones del 36 va camí d’aconseguir el rècord de reformes de la ciutat un cop el Districte ha anunciat als veïns i a l’AMPA de l’escola Reina Violant que aixecarà el paviment a la tar-
dor per solucionar principalment la filtració d’aigües i les humitats del pàrquing que hi ha a sota. La reparació s’aprofitarà per canviar els parterres i modificar novament l’àrea de jocs. El Districte
va anunciar ara fa quinze dies que aprofitaria el pressupost de manteniment atorgat per l’Ajuntament per solucionar els problemes de la plaça. Pàgina 7
Opinió
l’independent de Gràcia
editorial Hi ha almenys tres plans urbanístics a Gràcia que no s’acabaran abans de la pròxima dècada: el pla Vallcarca, la reforma del mercat de l’Abaceria i la reconversió dels Tres Turons en parc urbà. Malgrat estar en l’agenda política des del segle passat, cap de les tres iniciatives municipals han tirat endavant per manca de quòrum polític i social i per manca de diners. Aquesta setmana, a partir d’un acord de govern del passat 5 de juny, les pàgines de l’Independent expliquen l’inici de la fase 0 de la reforma de Tres Turons, que sí que gaudeixen de consens i que requereixen molt poca inversió, però que torna a topar amb una manca de comunicació des de l’administració. Les deu finques municipals de Gràcia que s’han llistat, per exemple, a l’última edició de la Gaseta Municipal de Barcelona, i a les quals cal afegir una altra desena de números de carrers al Guinardó, pertanyen al grapat d’autoconstruccions o barraques de totxos que des dels anys cinquanta es van anar enfilant muntanya amunt en carrers que almenys tenien placa com Morató, Taradell, Mare de Déu dels Àngels o passeig Turull. No hi ha gaires veïns que s’hagin passejat per uns camins gairebé sense asfaltar on els inquilins aparquen sobre l’herba, punxen l’aigua o la llum de les instal·lacions municipals o caven de l’hortet que s’han muntat dins o fora de casa. Però aquests veïns, quan van arribar, alguns fa dotze anys, van haver de netejar l’espai de brutícia i rates i es van autoconstruir una vida millor. És cert que la situació legal de les finques afectades és flagrant perquè vagin a terra en un temps molt curt, que no serà de quatre anys com a la resta de quadriennis que l’Ajuntament de Barcelona té previst per acabar el pla Tres Turons cap al 2030. En qualsevol cas, tots aquests afectats mereixen alguna “solució social” que no representarà cap trasbals per a les arques municipals, i sobretot aquests últims supervivents de la Barcelona silvestre mereixen informació detallada i precisa dels seus últims dies als Tres Turons. És bo que un dels plans més debatuts comenci a caminar. Ja ho voldrien amb tanta claredat tant el pla Vallcarca com la reforma del mercat de l’Abaceria. Ara que estem tant a prop, val la pena acabarho de fer bé.
La fase zero del pla Tres Turons gaudeix de consens i requereix molt poca inversió
Els supervivents de la Barcelona silvestre mereixen informació detallada de l’expulsió
2
cartes al director
ull de dona
aDreceu les Vostres cartes, amB un màXim De 15 línies, inDicant el Vostre nom, aDreÇa, telÈFon i Dni a: L’Independent c/ la perla, 31 BaiXos - 08012 Bcn o Bé a independent@debarris.com. tamBé les poDeu Fer arriBar a traVés Del
Sara Reñé
Escric com a veïna/usuària del Banc Expropiat: gràcies per tot el que heu fet. Però si us plau, feu el possible per seguir. Jo, des de les limitacions que l’edat m’imposa, us ajudaré tant com pugui. Per començar, he retirat els meus diners de Catalunya Caixa, l’entitat que us denuncia i que tants diners ha estafat als ancians amb les preferents. Quina ironia, el món funciona al revés. Començava donantvos les gràcies. Gràcies per haver creat un espai de trobada veïnal on les famílies humils, treballadores de la Vila, trobem suport al patiment que ens assetja: passar gana, estar a l’atur, ser desnonat, passar fred quan es dorm al ras... Vosaltres els joves de Gràcia ens heu demostrat que sí que es poden fer coses, unint-nos, refent els llaços comunitaris que aquest sistema econòmic injust en que vivim ens han fet oblidar. En fi, que Gràcia pot tornar
Banc Expropiat, queda’t a Gràcia
L’inici del camí més llarg
14 de juny de 2013
nostre portal
www.independent.cat/gracia
ser la que vaig conèixer quan era petita, quan teníem poc, però ens ho repartíem entre tots i on mai quedava una boca amb gana. Veure-us donant una manta a qui té fred m’ha fet recordar tot això. Espero que si mai tenim un país independent estigui ple de gent com vosaltres, amb energia, bon cor i ganes de lluitar per fer una societat justa. Jo, mentre pugui, seguiré portant al Banc Expropiat la roba que no fem servir a casa i seguiré enorgullint-me de que encara hi hagi joves –i alguns grans- que no ens resignem a veure com a espectadors com ens roben un futur que ens pertany, perquè és nostre i de ningú més. I menys dels bancs que s’han fet d’or a costa de saquejar la població. Perquè l’únic banc que és del poble és el Banc Expropiat. Rosita Hernàndez
el dependent El cantautor més estimat del Poble-sec i del Penedès, Cesc Freixas, ja té bolo massiu per Festa Major. Serà a la plaça de la Vila. Però el seu nom ha estat sobre la taula en altres espais, com la disputada plaça Joanic, on la Fundació Festa Major i l’Heliogàbal una mica més i acaben malament per una intervenció potser excessiva de l’ICUB i el Districte. Freixas no estava en aquest merder, però va convertir-se en dany col.lateral quan una entitat política va proposar-lo amb els Catarres, i la Fundació Festa Major va repetir, un cop més, que els concerts multitudinaris no tenen cabuda a la festa d’agost.
La salut és un negoci? Les malalties de les dones, realitat o negoci? Amb aquest títol, la Dra. Carme Valls va fer, la setmana passada, una xerrada a la seu del Districte, en què ens va transmetre els seus valuosos coneixements sobre la salut de les dones. La Dra. Valls va recordar que les diferències de gènere requereixen una investigació específica sobre la salut de les dones que encara ara està molt poc desenvolupada. A més, la recerca no té en compte que les malalties són consequència no només de la biologia, sinó també de l’ambient i les condicions de vida i que cal valorar aquests factors per detectar les causes de patologies freqüents entre les dones com la fibromialgia, la fatiga i el dolor muscular. D’altra banda, va denunciar el negoci i els interessos comercials que hi ha al darrera d’algunes teràpies com els tractaments hormonals i la intervenció durant la menopausa que poden comportar riscos a llarg termini. Va alertar també de la medicalització, la sobrediagnòsi i l’abús de proves i psicofarmacs. Finalment, la Dra. Valls, va reclamar, una vegada més, uns serveis sociosanitaris amb perspectiva de gènere que tinguin com a objectiu la millora de la qualitat de vida de les persones. http://matriz.net/
Opinió
l’independent de Gràcia
14 de juny de 2013
Ramon Ortiz (Caliu Gracienc) i Albert Benet i Fernàndez, soci número 130 del CE Europa
A reveure, Àlex! La historiografia escapulada recordarà que en Delmàs va jugar el seu darrer partit oficial amb l’Europa al camp de l’Arandina. L’eliminació fulminant de l’equip en la lluita per l’ascens i el poc protagonisme que el capità va tenir aquell primer dissabte de juny, m’obliguen a fer un salt enrere en el temps per tal de trobar un record més dolç. Aparco, doncs, el desencís d’Aranda de Duero, i m’apropo a Sant Boi de Llobregat. Allà, el diumenge 7 d’abril, l’Àlex va marcar el seu darrer gol com a jugador gracienc i el va celebrar bo i fent quatre gestos que defineixen bé la seva perso-
nalitat. Primer va abraçar-se amb els companys d’equip. Després va assenyalar el cel tot recordant son pare (mort ara fa cnc anys) i acte seguit, va fer la pipa per a homenatjar son fill Arnal. Finalment, ja des del mig del camp, va aplaudir i animar els seguidors escapulats allí presents. Grup, família i socis. Ahir, aquests tres estaments van donar-li les gràcies per aquests set anys d’europeisme.Sortosament, el cor de l’Àlex és molt gros i podrà desar l’estimació que tots nosaltres sentim per ell. Gràcies i a reveure, Delmàs!
El cor de l’Àlex és molt gros i podrà desar l’estimació que tots sentim per ell
El pes de 106 anys! Ahir ens van donar una mala noticia a tots aquells que sentim passió per un futbol proper, poc mediatic, però moltes vegades sense res a envejar al que la majoria de mortals idolatren. L’Àlex Delmàs als 35 anys ens va anunciar la seva retirada, i això es una mala noticia per a tots els seguidors del futbol modest, però especialment pels del nostre club, el CE Europa. Sabíem que tard o d’hora arribaria aquest moment, especialment desprès del partit a Aranda, quan va arrencar a plorar al finalitzar el partit,peró sempre esperàvem que s’allargués una temporada mes. L’Àlex ha estat durant 7 anys portant la samarreta escapu-
lada, els darrers 5 com a capità, i destaco aquest fet, perquè dur el braçalet de capità al Nou Sardenya significa molt mes que un tros de roba, significa portar una historia d’un club modest però amb molta grandesa, significa els Cros, Ramallets, Alcazar, Pep Rovira, Ventura, Capella, Amorós... en fi significa la dignitat d’un club i d’una Vila que no es resigna a morir a mans d’una Barcelona que nomes te ulls pels shows mediatics dels Neymar i companyia. Gràcies Àlex per portar aquest braçalet amb tanta dignitat,per donar sempre el millor de tu mateix tant a dins com a fora el camp, per mai tenir una mala paraula, i sobretot per fer-nos sentir orgullosos del capità.
Àngel Garreta
Gràcies per portar el braçalet de capità amb tanta dignitat i oferir el millor de tu
Textos i fotos: Xavi Tedó
staff núm.
488
La Perla, 31, 08012 - Barcelona Tel. 93 217 44 10
Carina Bellver
Xavi Tedó
tribuna
el bloc
Lesseps 2 Estan fins a la pera. I no m’estranya. Per això han decidit fer de gota malaia, de gra al cul. Molest i incòmode. Pesat i insistent. Farts de què les administracions es passin la patata calenta sabent que qui dia passa, any empeny. Ja han trucat totes les portes. Però res. I com sembla que ningú els vol escoltar, han acordat cridar via pancarta. Lesseps, tanques fora és el lema de guerra triat per a la lluita des dels balcons, decidits a empaperar els voltants de tota la plaça. De moment, ja són 1.600 els veïns que han signat per reclamar que es tapi el pou de la línia 9 i s’urbanitzi l’entorn mentre la tuneladora continuï parada al subsòl. D’això ja fa dos anys i no hi ha cap previsió de represa. Mentrestant, l’alcalde els assegura, en una visita sorpresa, que poca cosa pot fer. Però els veïns exigeixen solucions. Fets, no paraules. Volen recuperar la seva plaça, un cementiri d’obres des de fa prop de 20 anys. I aquest cop se’ls ha acabat la paciència. Si ningú els fa cas, tallaran cada setmana la Travessera de Dalt.
què en penseu...
... del projecte de reforma de la Sedeta previst?
Edita: DeBarris, sccl Director: Albert Balanzà Amb el suport de:
núm.
488
És una iniciativa de: AVV Vila de Gràcia, DeBarris i GràciaWeb. Consell directiu: Albert Balanzà, Joan Lou. Director local: Albert Balanzà Directora adjunta: Sílvia Manzanera. Redactor en cap: Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna Buj, Cristina Casaprima, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Lídia Haro, Èric Lluent, Laura Millan, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Ginebra Vall. Col.lab oracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Miquel Cabal Guarro, Ramón, Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Pere Martí, Joan Millaret, Víctor Nubla, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona Fotografia: Laia Coll, Jasna Hodzic i David Zorraquino. Maquetació: Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Carlota Freixenet (692 601 263). Distribució: CET Labor-90. Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00 Distribució controlada per PGD
Rosario Paino jubilada El trasllat de la graderia afectarà segurament als veïns que vivim al passatge perquè ón és actualment no hi viu ningú. No és una plaça sorollosa perquè de nit no hi ha moviment però aquest trasllat pot ser perjudicial. El que sí que calen són més bancs per seure.
Què
Pere Rosario jubilat Em sembla molt malament que es faci ara la reforma perquè no és el moment. És una vergonya que haguem d’aguantar aquests polítics! Cal recordar que l’actual alcalde va votar en contra de la reforma quan estava a l’oposició. El que fa falta són llits als hospitals!
en penseu de la nova reforma de la plaça
Dones
Àngel Bernal aturat La gran pregunta és qui s’emporta comissions amb la reforma. No és necessari ara. El que haurien de fer és netejar la plaça cada dia, cosa que no fan des de fa cinc anys. És una vergonya perquè ara no es poden escudar en restriccions d’aigua. del
36? Entra
Amparo Garcia jubilada El trasllat de la graderia em sembla una bestiesa, però el terra sí que s’ha d’arreglar perquè el paviment està en molt mal estat i es produeixen moltes caigudes, especialment de gent gran. Els arbres no s’han de tocar i s’ha d’instal.lar una font com la que hi havia fa molts anys.
a www.independent.cat/gracia i vota
3
Opinió
l’independent de Gràcia
Maria Vilarnau
14 de juny de 2013
L’educació no es toca, o ‘pajaritos que apuntan escopetas’ LAPAO: Lengua aragonesa propia del área oriental. Sembla un acudit, però no ho és. Com pot ser que s’inventin una tonteria tant gran? Tot per no dir que parlen català. És una batalla més contra la nostra llengua, com ho és també la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) o “llei Wert”, que imposa el castellà com a llengua vehicular a les escoles. Els pares que desitgin escolaritzar els seus fills només en castellà, ho podran fer en una escola privada que pagarà el govern espanyol però restant l’import a la transferència al Departament d’Educació de la Generalitat. Evidentment això va en detriment de la qualitat de l’escola pública. Però la llei Wert no només es carrega el model d’immersió lingüística que tants bons resultats ha donat a casa
La llei Wert no es carrega només el model d’immersió lingüística nostra (avui en dia, podem afirmar que els alumnes escolaritzats a Catalunya dominen perfectament tant el català com el castellà en acabar els estudis obligatoris), sinó que pren competències transferides a la Generalitat, imposa l’assignatura de religió (recordem que l’estat Espanyol és un estat laic) i
Telefons d’interès Bombers de Barcelona 080
Urgències Sanitàries 061
Telèfon d’emergències 112
Informació ciutadana 010
Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20
Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20
Atenció ciutadana 93 402 70 00
Telèfon del civisme 900 226 226 Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila) 93 291 43 25 Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll) 93 285 72 67
L’Independent
4
Lluís Bou
tribuna
la setmana
La pedra de toc del procés codice.cat
La creació d’una Agència Tributària Catalana cada cop està més clar que és la pedra de toc del procés sobiranista. Si la Generalitat aconsegueix tirar endavant l’Agència, cosa que només es pot fer de manera unilateral i forçant la legalitat perquè el govern espanyol no l’acceptarà mai, Catalunya va cap a la independència de pet. En canvi, sense poder recaptar els tributs, i per tant depenent en darrer terme de l’Estat central, les passes catalanes es compliquen enormement perquè queden a recer de la bona entesa amb Espanya. I ja se sap que Espanya no és tan racional ni pragmàtica com el Regne Unit, i veu negociar com si fos una cessió vergonyant. País de conqueridors i no de comerciants. Els moviments que hi ha hagut fins ara a favor de la sobirania fiscal a Catalunya són per això molt importants, tindran recorregut. Fins ara s’hi han apuntat una seixantena d’Ajuntaments, i també alguns ciutadans particulars han decidit pagar els seus impostos a la Hisenda catalana. Legalment, si hi ha els canals establerts, això és possible, perquè els impostos es poden pagar davant qualsevol administració pública. Actualment la Generalitat trasllada després aquests diners a la Hisenda espanyola, al ministeri d’Economia, però tot i això el pas és enormement important perquè deixa en mans del govern català el control de l’aixeta en un moment donat. I aquest moment tard o d’hora arribarà. Sense muntar la canalització prèvia no seria possible fer la desconnexió des de la part catalana. És significatiu el pla de govern que va aprovar dimarts el consell executiu i que va presentar el president Mas, que preveu la posta en marxa de l’Agència Tributària Catalana. Des de fa temps el govern hi està treballant. Ha fitxat dos especialistes en la inspecció d’Hisenda, i s’ha consorciat amb els serveis de tributs de les diputacions. El projecte és seriós. Això explica també per què el procés independentista no avança tan depressa com molts voldrien. No són només les pressions dels sectors contraris, que existeixen, sinó la circumstància que trencar la galeta requereix tenir una xarxa de subministrament ben preparada, controlar-la. I a més cal no explicar-la en excés per fer que la delegada del govern espanyol, María de Los Llanos de Luna, segueixi distraient-se amb les banderes i que la Caverna ens insulti dient bajanades.
Si es tira endavant l’Agència Tributària, Catalunya va cap a la independència de pet
es carrega la d’educació per la ciutadania. A partir d’ara serà el govern espanyol qui decidirà el contingut de les assignatures troncals com geografia o història. Quina història aprendran els nostres nens? Per no parlar de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, que diu que els municipis de menys de 20.000 habitants perdran una sèrie de competències en favor de les Diputacions, entre elles la d’educació. El projecte de llei ignora la realitat catalana, on els municipis han estat agents educatius de primer ordre en assumir històricament i abans que cap altra administració moltes competències educatives com la d’infantil de 0 a 3 anys. Són només alguns exemples de l’atac en que estem sotmesos,
no només contra la llengua, sinó també contra tot el model educatiu públic català. El PP pretén centralitzar i homogeneïtzar l’educació. Aquell anhel d’escola pública
El PP pretén centralitzar i homogeneïtzar l’educació pública inclusiva, coeducativa, intercultural, laica, democràtica, de qualitat ... ... que tant vam lluitar i per la qual hem de seguir lluitant. I la millor manera de garantir una educació de qualitat és sent nosaltres mateixos qui decidim com volem el nostre model educatiu. Una raó més per tenir un estat propi.
l’enquesta
És significatiu el pla de govern aprovat pel consell executiu i presentat per Mas
tuits Selecció quinzenal de L’Independent [@indepe_gracia] dels millors tuits dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia el tuit de la quinzena
Ferran @ferpons [13 juny] A la #ViladeGracia s’anuncia solemnement que aquest divendres a #CanMusons hi ha birra gratis! #UnaBegudaxCasteller (horrible hastag!) Ramoncin @RamonVdG [12 jun] Feia temps que no veia la gent de la #VilaDeGràcia tan motivada. @La_Barraqueta genera il-lusió! Feste’n sòci/a i participa! Jordi Ossó @JordiOsso [11 de juny] Gràcia vol tenir una catedral. Avui arquitectes, paletes, guixaires... a treballar. #viladegracia #5d8 @cvg_cat #castellers Ramon Ortiz @Periku21 [11 de juny] De totes les baixes del @ceeuropa 13/14 la que menys entenc és la de @RubenEpitie, molta sort allà on vagis! #FutbolCat #3div5 #VilaDeGràcia Martí Urgell @winstonmarti [8 de juny] A la #viladegracia estem a punt d’agafar la barca i fer ràfting pels carrers!
no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari
l’independent
14 de juny de 2013
de Gràcia
Política
L’esquerra independentista culmina l’acord per fer al Resolís la seu social La nova Barraqueta obrirà al Raspall per Sant Joan i ja prepara una Escola Popular d’Estiu Sergi Lou
L’històric bar Resolís de la plaça del Raspall ha tornat a aixecar la persiana, després de servir les últimes tapes el passat 28 de març i poc després que aquest setmanari anunciés l’interès de l’esquerra independentista d’arribar a un acord amb el Joaquín -quaranta-cinc anys a la barra- per traspassar el local i transformar-lo en la nova Barraqueta, amb una part de bar i una altra d’ateneu independentista.
s.m.
albert balanzà
El nou Ateneu Independentista de la Vila de Gràcia La Barraqueta ja té nova seu social: carrer Tordera 28, l’adreça de Gràcia que més història arrossega sobre les espatlles, des dels primers gitanos que van veure aixecar la persiana del Resolís fa 150 anys fins al Gato Pérez, Moncho i el Pescaílla passant per les generacions de moderns i ara els independentistes. Aquests últims, veïns i companys de classe dels gitanos més joves, van tancar divendres passat l’acord pel traspàs de la llicència de bar i un lloguer a quinze anys. Més de cinquanta voluntaris treballen des de fa set dies per adequar l’espai “sense que es perdi l’essència del Resolís”, explica Jordi Collell, un dels responsables de la llarga negociació, que es va engegar al febrer. El projec-
Els
joves ja estan acondicionant la nova
te està ben definit: el bar estarà gestionat per una cooperativa i es conservarà com era, així com la part del fons on hi ha bótes de vi i magatzem. Els canvis sí que arribaran a la part de restaurant, perquè es convertirà en ateneu per als socis, i el primer que hi haurà serà la llibreria La Sirga. No es perdrà la porta de vidre però sí -ja no hi és- la barra de pedra. Cap al fons s’habilitaran espais de reunions, inclosa la part d’habitacle que hi ha al primer pis. L’enorme cuina es quedarà com està, inclòs el forn de carbó. La data d’obertura del màxim d’espai d’aquests més de 200 metres quadrats serà la revetlla de
Barraqueta
al fins ara bar
Sant Joan, amb un sopar popular. A les dues setmanes del mig de juliol hi haurà l’Escola Popular
Albert Balanzà
En Joaquín,
Resolís Sergi Lou
Els gitanos, amb ganes de tornar, aconsellen sobre cuina i costums L’últim Menú Resolis encara estava dilluns a la porta de la part de restaurant. “Hoy es el último día!! Cerramos!! Por jubilación del Matao!!”, deia la pissarra del costat. El Joaquín va oferir el 28 de març de 2013, data per a la història, crema de verdures, amanida i suc de tomàquet, pinya o taronja (entrants), verdura, paella, galets, bombes o faves (primers), galtes, lluç, conill amb cargols, pollastre, croquetes o botifarra (segons) i flam, préssec en almívar, gelat, crema, púding i
El moviment civil del procés sobiranista arriba a la Vila
el propietari del bar
Resolí,
aquesta setmana
d’Estiu i cinema a la fresca. I a l’agost la CFP tornarà a fer festa alternativa a la plaça. pera al vi (postres). Total: deu euros. El Parra, que ha agafat el comandament darrere la barra, en nom de la cooperativa que gestionarà el bar, ja n’ha pres bona nota. El Batista, a peu de plaça, declara els callos innegociables. “I s’han de servir sobre la truita de patates”, adverteix. Igual d’innegociables són les corones, i els guardiacivils, i les braves, i les croquetes... Els gitanos més joves, que ara estan mig perduts en altres bars provisionals, volen una pantalla per veure el futbol, i els és igual que estigui a la part de bar o a la part d’ateneu independentista. I el cap de senglar, com ha demanat l’escriptor Martí Sales, està cuidat. Fins i tot l’escopeta. El Resolís sempre serà el Resolís.
“Assolir la independència per canviar-ho tot”. Aquest és el lema de la campanya que la plataforma impulsada per col.lectius vinculats a l’associacionisme veïnal, als indignats i a l’esquerra independentista pretén engegar a Gràcia, després de la trobada d’ateneus que va tenir lloc a València a finals del mes d’abril. D’acord amb la proposta sorgida d’aquesta trobada, ha de ser la societat civil qui tiri endavant el procés d’independència del país a partir de nuclis locals, un d’ells creats a Gràcia. El proper dijous 20 de juny s’ha convocat una assemblea oberta a la Fontana perquè la gent “expliqui sense por ni vergonya les seves preocupacions” i comparteixi amb la resta les propostes. “Hi ha un empobriment del sistema democràtic que està perjudicant les capes populars i la gent més desfavorida”, explica la Isa, veïna de la Vila i treballadora d’un hospital públic. Segons aquesta veïna, el procés independentista ha de servir també per aprofundir en la qualitat de la democràcia. D’aquesta manera, “la construcció d’un nou país ha d’anar acompanyada de la construcció d’un país diferent al que tenim ara, sense desigualtats socials, on no es rescatin els bancs... Així que necessitem moltes veus i mans per treballar-hi en aquest sentit”, clou la Isa.
breus ICV-EUiA critica la cessió provisional del CAP a entitats El portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA a Gràcia, Roger Amigó, ha criticat aquesta setmana en un comunicat la cessió provisional dins del Pla Locals del CAP Vila de Gràcia a entitats mentre no es pugui activar per a la seva funció (vegeu L’Independent núm. 484). Amigó considera que la cessió només és “una coartada” del Districte per no posar data a l’obertura de l’espai sanitari i demana a Fandos que reclami a la Generalitat el compliment dels compormisos sobre equipaments de salut 2008-2015. 5
l’independent
14 de juny de 2013
de Gràcia
Societat
L’Ajuntament executa les 10 primeres finques afectades pel pla Tres Turons La fase 0 arrencarà amb demolicions a Morató, Taradell o Turull, on encara hi ha veïns Albert Balanzà
L’Ajuntament de Barcelona ha engegat des del passat dimecres el procés de gestió d’expropiacions de les deu primeres finques municipals en territori de Gràcia que estan afectades en el pla Tres Turons i on encara hi ha veïns en cases autoconstruïdes. L’anomenada fase zero de la reconversió de la zona en un parc urbà, que afecta 300 famílies en total entre Gràcia i Horta-Guinardó, s’activa en la fase que té més consens polític.
El
pla
Tres Turons
notificació, estan en un espai sense subministraments privats i prenen, per exemple, l’aigua o la llum de les canalitzacions municipals. “Fa un mes dos tècnics van venir a fer fotos”, explica el Miguel, del número 22 de Morató. Més amunt, al carrer Taradell, un altre veí, que viu de lloguer al número 19, remarca que a la seva finca el procés serà més llarg perquè “el propietari té papers” en una finca que data dels anys 50. Al final de Taradell hi ha hagut operacions policials per venda de drogues. A Mare de Déu dels Àngels hi ha la part fàcil: el número 12 és una petita autoconstrucció i el número 4 és
comportarà la demolició d’una desena de finques
un solar ple de males herbes. A Turull 41 hi ha la més difícil: un casalot de dues plantes. La fase 0 del pla Tres Turons no està afectada pel canvi de govern a Barcelona perquè, segons apunten fonts municipals, “ningú la va discutir”. CiU i PP, que ara tindrien majoria per refer el pla, sí que han posat objeccions i han apuntat una nova rebaixa de les afectacions, que ja van passar en l’anterior mandat de 764 a 300. La majoria dels veïns afectats amb aquest primer pas no tindrien en principi cap compensació econòmica, però sí que es beneficiarien d’una “solució social”, inclòs el reallotjament.
La residència de la Quirón tindrà 180 llits i gestió externa a 50 anys Les obres preveuen el casal de gent gran i el casal de barri A. B.
La comissió d’Economia de l’Ajuntament de Barcelona iniciarà dimarts que ve els tràmits per a la concessió de l’illa d’equipaments que s’engegarà a l’antiga Quirón i aquesta setmana ja ha donat pistes sobre la residència de gent gran que hi ha prevista. Després d’anunciar l’adquisició dels terrenys al Banc Santander el passat desembre pel preu de 9,5 milions d’euros, el consistori 6
ha detallat que la residència pot tenir uns 180 llits i s’estableix la cessió d’un dret de superfície per a la construcció de l’equipament, d’uns 12.000 metres quadrats, i la posterior gestió per un període de 50 anys. “Un cop completat aquest termini, l’equipament serà de l’Ajuntament de Barcelona”, apunta en un comunicat. El plec també obliga el gestor a fer un pla de manteniment de l’edifici i de renovació durant els 50 anys de què disposarà de
l’ús de l’equipament. El gestor podria iniciar les obres, segons els càlculs municipals, durant el primer trimestre del 2014. En aquesta mateixa sessió de la setmana que ve, l’Ajuntament donarà detalls de la resta d’equipaments anunciats ara fa sis mesos: un casal de gent gran i un casal de barri. El solar ara mateix encara acumula brutícia i en els últims consells de barri s’han registrat noves queixes per la presència de rates.
Lluïsos recull 70.000 euros en una setmana Els socis dels Lluïsos de Gràcia han aportat durant la primera setmana de la campanya engegada per fer la reforma de l’edifici un total de 70.160 euros en forma de donatius, dipòsits i avals. L’entitat valora molt positivament la resposta de la base social, malgrat que la xifra queda encara lluny de l’objectiu dels 250.000 euros per abans del 28 de juny. “Això demostra que el projecte és global i que va més enllà de la voluntat de la junta directiva però ara encara ens falta més implicació, dels socis que encara no ho han fet i de les administracions”, remarca el president dels Lluïsos, Oriol Hosta.
Gospel per obrir ‘Trobem-nos a Dones del 36’
albert balanzà
La societat municipal Barcelona Gestió Urbanística SA (BAGURSA) ha rebut l’encàrrec, per acord de govern del 5 de juny, d’actuar sobre les finques del carrer Morató dels números 20, 22 i 23-29, les del carrer Taradell 9, 13-19, 21-23 i 30, les del carrer Mare de Déu dels Àngels 4 i 12, i també a la del passeig Turull del número 41. Són, doncs, les deu primeres finques, a les quals se sumen una altra desena a la banda del Guinardó, que se sotmetran a un procés d’expropiació i que susciten més consens perquè es tracta d’autoconstruccions en zona verda o no consolidada a la part més alta dels Tres Turons. Aquests veïns afectats, que dimarts consultats per l’Independent no havien rebut cap
breus
Barraques desallotjades al carrer Jaén La Guàrdia Urbana va desallotjar dimarts al vespre una família que s’havia instal.lat no feia ni una setmana en un solar que hi ha en el número 10 del carrer Jaén, entre Torrent de l’Olla i Travessia Sant Antoni. Els inquilins van poder retirar les pertinences. Aleix Vila Tres de tres. Tercera actua-
ció consecutiva i tercera torre de vuit amb folre descarregada pels Castellers de la Vila de Gràcia; ara sí que els graciencs li han agafat la mida a aquest castell. En motiu de la Festa Major del Baix Guinardó, els de la camisa blava van repetir la mateixa actuació que al Vendrell descarregant en primera ronda el cinquè tres de vuit del curs, seguit del dos de vuit folrat i del quatre de vuit, tots tres castells executats d’una manera impecable. A falta de tres actuacions per acabar el primer tram de temporada, la propera sortida serà per la Festa Major de Sant Pere a Reus, acompanyats dels Castellers de Sants i dels amfitrions, els Xiquets de Reus.
El Consell de Dones de Gràcia organitza un any més la programació d’activitats Trobemnos a la plaça Dones del 36, del 16 de juny al 17 de setembre. El cicle arrenca amb l’actuació diumenge a les set de la tarda de La Sedeta Gospel Singers”, amb la direcció d’Anna Ruggiero. El Consell vol integrar en la programació cultural del districte produccions culturals fetes i interpretades per dones, amb l’objectiu de difondre la seva obra i, en especial, la de les artistes gracienques. El programa inclou un espai d’exercici a l’aire lliure espectacles familiars, contes, pallasses, actrius i cantants de blues.
crònica blava Montserrat Torres
77 juny 2013
Gràcia s’apunta al reciclatge i l’intercanvi de roba infantil Calaix De Sastre promou la segona mà de productes per a infants Laia Coll
Més espai per l’ecomoda i el ‘fes-t’ho tu mateix’ És més comú a d’altres països europeus però l’ecodisseny ja és una realitat a la Vila. La sensibilitat per la producció tèxtil, com el cultiu de la matèria primera o les condicions
de mà d’obra, comença a estendre’s i ja té a Gràcia alguns referents. El reaprofitament de la roba, la cultura del “fes-t’ho tu mateix” o el moviment craft s’estenen a la Vila.
editorial Xaingra, 10 anys Aquest cap de setmana Xaingra celebra el desè aniversari fent el 41è mercat d’intercanvi d’estiu demostrant que les alternatives creixen, s’estenen i demostren la seva validesa i bon funcionament. Com ells ben diuen, “són 10 anys canviant les regles del joc, aprenent a cooperar, a autorganitzar-nos, 10 anys obrint el mercat a les lluites, a les alternatives crítiques, a la cultura de carrer, 10 anys plantant alternatives, plouen idees, creix pensament crític”. El passat mes de març El Plat i la Xarxa d’Aliments se sumaven a Xaingra en l’organització del mercat d’intercanvi de Primavera celebrat a la Virreina. També era novetat el racó dels infants, que s’incorporava a les ‘clàssiques’ xerrades o el dinar popular. En aquell moment ja van advertir que prepararien com ‘com cal’ el desè aniversari del mercat. I és que l’efemèride s’ho mereix però sobre tot l’esforç i la valentia de totes les persones que amb alegria, constància i respecte han demostrat que el consum responsable no és una alternativa sinó una necessitat. La crisi està forçant a canviar determinats hàbits perquè no ens queda un altra si volem seguir ‘fent ús’ d’aquest planeta d’una forma justa. Nosaltres i les properes generacions. Com deia Bertolt Brecht, “res no ha de semblar impossible de canviar”. Dissabte a partir de les onze a la Virreina.
LLOGUER HABITACIÓ // ROOM FOR RENT GRÀCIA JULIOL + AGOST
340€ habitació doble (all included) aigua, llum, gas, internet... Gran i lluminosa, amb balcó i bany propi Pis reformat de parquet de 100m2 Interessats 673478767
[el tema del mes]
[2]
més sostenible
L’ecomoda i el moviment ‘craft’ guanya pes comercial a la Vila
10è aniversari de Xaingra Xavi Tedó
És més comú a d’altres països europeus però l’ecodisseny ja és una realitat a la Vila. La sensibilitat per la producció tèxtil, com el cultiu del cotó o les condicions de mà d’obra -un dels temes més polèmics dels darrers mesos-, comença a estendre’s i ja té a Gràcia alguns referents. El reaprofitament de la roba així com la cultura del “fes-t’ho tu mateix” tenen ja establiments que aprofiten les noves corrents de consum responsables i proposen una altra manera de vestir. Silvia Manzanera El moviment ‘craft’ també compta cada vegada amb més adeptes
No són nous projectes solidaris enfocats a la producció de roba anomenada honesta, propostes que defensen cooperatives involucrades en transformar la realitat social i ambiental. Però ja no és tan nou que una botiga aparentment ‘comercial’ defensi aquests principis. A Gràcia n’hi ha diversos exemples. La Carolina, una jove gracienca especialitzada en administració d’empreses, tenia molt clar que volia obrir una botiga de roba que tinguessin l’ecologia i els principis de sostenibilitat com a eixos bàsics. “La moda sostenible és molt comú en països com Alemanya”, explica la Carolina, que va conèixer molt bé aquesta tendència els anys previs a obrir GreenLifeStyle a Torrent de l’Olla. “Hi ha poques boti-
gues que ofereixen tèxtil d’ecodisseny i comerç just, on es garanteix que des del cultiu fins a la producció final d’una peça s’ha fet en condicions laborals justes i amb cotó no transgènic”, afegeix la jove. La responsable d’aquesta botiga assegura que si un vestit és ven en una gran botiga a 19,95 euros darrera hi ha “tota una cadena que l’únic que pretén és el benefici econòmic sense tenir en compte cap repercussió social ni ambiental”. Per tal d’augmentar la sensibilitat en el tèxtil just, GreenLifeStyle organtiza mensualment exposicions i xerrades sobre negocis ‘verds’. Una altre exemple de negoci alternatiu al tèxtil tradicional és Carrousel Craft,
una proposta que es podria emmarcar en la cultura del ‘fes-t’ho tu mateix’. De fet, aquesta mateixa tendència inclou les botigues de llana o els establiments que fomenten la cervesa artesana feta a casa o el lloguer de màquines de cosir, on també ensenyen als no iniciats. A la Vila ja ha arribat. “Hi ha tot un grup de persones, com les mares joves modernes, interessades en fer-se elles les peces, o customizar-les, reaprofitar la roba o fer ganxet... Aprendre el que feien les nostres àvies i mares”, explica Rosa, que amb només tres mesos d’obertura de Carrousel Craft al carrer Perill ja omple els tallers que fa cada setmana i es mostra molt satisfeta amb la rebuda
El proper dissabte 15 de juny Xaingra celebrarà el desè aniversari fent el 41è mercat d’intercanvi d’estiu. Durant el dia hi haurà el Món dels peques, Música enllaunada, Pissarra en blanc, Mur d’informació dels col. lectius de la Vila... 11 h. Inici del mercat. 13 h. Xerrada-debat “La pobresa en la societat actual, propostes per afrontar-la”. Amb Arcadi Oliveres, la Xarxa d’Aliments de Gràcia i la Xarxa d’Aliments Reciclats de La Carboneria 14 h. Pinxo per recepta 14.30 h. Dinar a càrrec d’El Plat 16 h. Xerrada-debat “El model polític sanitari actual”. Amb Cafè amb Llet. 17 h. Projecció Audiovisual “Xaingra, 10 anys, testimonis i experiències”. La Tele.cat. 17.30 h. Cançons revolucionàries. A càrrec de Desacord. 18.30h “Caperucita y los lobbies feroces”. Teatre sobre la Marxa 20 h. Concert Black Cardelli (Jazz Funk) 22 h. Sopar i festa 11è aniversari de l’Ateneu Rosa de Foc a l’Ateneu (C/Robí 5 baixos). 00 h. Rumba amb Malasanya 1.30 h DJ Pepinho que ha tingut la proposta a la Vila. “És cert que la crisi també ajuda a aquests tipus de proposta, però hi ha al mateix temps un col.lectiu de gent cada vegada més ampli conscienciat i amb hàbits de consum més sostenibles i responsables”, afegeix la Rosa. Per ella, moltes persones també veuen com a valor afegit la satisfacció de fer-te les peces un mateix. “Les coses fetes a mà cada vegada es valoren més. També el fet de donar segones oportunitats a les peces. Realment existeixen moltes maneres de fer que un vestit o una faldilla que ja no feies servir et torni a agradar. Això és molt més beneficiós que llençar-ho a les escombraries”, clou la Rosa.
[3]
Agenda 21 escolar Agenda 21 Escolar
La cloenda de secundària plena de gom a gom Agenda 21 Escolar
282 persones de 31 centres de l’Agenda 21 Escolar gaudeixen d’un matí carregat d’activitats, emocions, descobertes i aprenentatges en l’acte de cloenda del curs 20122013, a l’Edifici Vèrtex de la UPC. El dimarts 28 de maig l’Agenda 21 Escolar ha celebrat el tancament del curs 2012-13, en el qual han assistit un total de 282 persones de 31 centres de secundària i batxillerat, centres formatius i d’educació especial. L’acte va estar dividit en dos parts: per una banda la benvinguda i l’intercanvi d’experiènci-
Un total de 31 centres han participat a l’acte
Imatge de la cloenda del curs 2012-2013 de l’Agenda 21 Escolar
es i, per l’altra, el moment de lliurament de la feina realitzada a les autoritats presents. En la primera part, el Dr. Jordi Sunyer, director del projecte BREATHE, va fer una presentació dels primers resultats descriptius obtinguts al llarg del curs passat quant a la recollida
de dades atmosfèriques de 70 centres voluntaris per estudiar els efectes de la contaminació en la salut dels estudiants de Barcelona. L’alumnat de batxillerat de l’Institut Escola Costa i Llobera també va presentar el seu treball de recerca, el qual està elaborat amb les dades
obtingudes del BREATHE. L’intercanvi d’experiències va tenir lloc en 7 aules simultànies on els estudiants van poder compartir, preguntar i resoldre dubtes sobre les actuacions presentades. Després d’una pausa per recuperar forces, tothom es va aplegar a l’auditori per escoltar els parlaments dels diferents joves i autoritats. Primer de tot, en Pau Oliveres, alumne de l’Institut Montserrat, va presentar el vídeo de signatura del curs vigent. Després, la Laura Duran, la Clàudia Martínez i en Marc Sare, representants
dels centres de Barcelona del procés Tinguem Cura del Planeta, van explicar l’elaboració de l’informe amb propostes de millora que presentarien a continuació . Hi va haver el lliurament de memòries, de l’informe i una foto col·lectiva de germanor. Tot l’acte va estar amenitzat per la companyia Tot Bufant que va acompanyar-nos amb diverses representacions musicals a partir d’instruments convencionals i d’altres estrambòtics i divertits. Moltes gràcies a totes i tots per participar-hi.
Fem escola, fem ciutat L’alumnat de l’escola Reina Violant, amb ajut de mestres i l’AMPA, ha fet un treball per explicar als gestors del districte com els agradaria que fos la Plaça de les Dones del 36, on surten a jugar cada dia. El districte ha recollit les propostes, que aquests dies s’exposen a la seu del Districte fins divendres dia 15.
legiats de l’espai públic urbà, formen part de la vida de la ciutat i el que esperen i demanen de la ciutat a la qual pertanyen es mostra clarament quan ens expliquen què fan, què no fan i què voldrien poder fer a l’espai públic. Si la plaça és el tipus d’espai públic on la vida col·lectiva es mostra en la seva major plenitud i efervescència a les nostres ciutats, l’escola és el lloc on els nens aprenen i expressen els seus desitjos sobre com volen formar part d’aquella vida ciutadana. Una escola amb una plaça al costat, per tant, esdevé un petit laboratori per entendre els usos i comportaments, les
Cedida
mancances i desitjos que els ciutadans manifesten quan fan vida a l’espai públic. Sens dubte, un bon urbanisme dels espais públics comença per conèixer i valorar les necessitats i demandes d’aquells que en faran ús dels llocs de sociabilitat on es construeix la vida col·lectiva d’avui i es madura el sentiment ciutadà del demà. Els dibuixos fets pels nens i nenes de l’escola Reina Violant sobre com desitgen avui i s’imaginen demà la Placa de les Dones del 36 ens ajuden a entendre i a fer nostre el repte de construir una ciutat on els espais públics expressin, amb tota la seva força, la capacitat
Exposició amb les propostes dels infants sobre la Plaça Dones del 36
pública de la vida urbana, les possibilitats d’intercanvi, coneixement i reforçament de la ciutadania que els espais col· lectius ens ofereixen. Al cap i a la fi, el repte de construir un
urbanisme que trobi a l’espai públic les seves raons de ser i de fer com a eina col·lectiva per tenir una ciutat millor. Escola Reina Violant
Cedida
Cedida
Els infants redibuixen la plaça de les Dones del 36 L’espai públic és la part més viva de la ciutat, allà on el dia a dia de les persones dóna forma a la ciutadania. L’ús que fem de l’espai públic ens diu molt de com és la societat que tenim i el que esperem de la ciutat es reflecteix també en el que li demanem a l’espai públic. Els nens, com usuaris privi-
Dibuix d’un dels alumnes de l’escola Reina Violant
Un altre dels dibuixos inclosos a la mostra
[per darrere]
[4]
“No tenia sentit consumir sense cap control productes per als infants” Silvia Manzanera
Fa dos mesos que Anna Ensenyat va aixecar la persiana de Calaix De Sastre al carrer Sant Lluís amb Torrent de les Flors. Una botiga inspirada en la cultura nòrdica de l’interncanvi i el reaprofitament de roba i productes infantils. Creu que encara s’ha de fer molta pedagogia però confia en la ‘consciència’ de Gràcia. Silvia Manzanera Per què una botiga de roba de segona mà per a nens? No és una proposta gaire estesa, almenys en aquest país. És un projecte d’autoocupació inspirat en la idea que em va donar una amiga. Ella té moltes amigues d’altres països (sobre tot d’Alemanya) i allà és un concepte molt estès. De fet tenen poques botigues de roba nova, ja que el més normal és l’intercanvi i els comerços de segona mà. Per
Anna Enseñat a Calaix De Sastre aquest dimecres
això també gran part dels clients que tinc són famílies de fora que viuen a Gràcia, que ja tenen aquest hàbit. Aquí encara ens costa una mica... Sí, però a poc a poc van canviant algunes coses. Crec que el consumisme tan marcat amb productes infantils no tenia
sentit. És un concepte que ens costa una mica quan es tracta de productes infantils. Potser sí que ho fem en àmbits més íntims o familiars. També per necessitat ara ja és més comú donar roba a gent que creus que la pot aprofitar i rebre d’algú el que ja no fa servir. De totes maneres, costa una mica...
Quina ha estat la resposta a Gràcia? Crec que és dels pocs llocs on la idea funciona pel tipus de barri i de famílies que hi viuen. Són molt obertes i amb un nivell de consciència marcat en temes de consum o hàbits més sostenibles. També és cert que hi ha molts estrangers vivint aquí i un tipus de teixit comercial que fomenta els establiments de proximitat. Diuen que la despesa el primer mes d’un nadó supera els 1.000 euros. Ho trobo exagerat. Comprem més coses de les que en realitat necessites i després ho acabes llençant a les escombraries. Això no pot ser. A més, acostumen a ser productes molt cars. Per exemple, les sabates; només són per pocs mesos i són molt cares. Aquí les tenim per 4 euros. Intento que els preus de tots els productes siguin molt equilibrats i justos; de tres a cinc euros. Els clients també poden obrir un compte a la botiga? Véns amb la roba (que ha d’estar en bon estat, això sí) i li donem un valor determinat. Amb això s’obre un compte i pots anar gastant aquests diners en roba que et faci falta durant un any.
SOcieTaT
l’independent de Gràcia
14 de juny de 2013
El Districte reformarà Dones del 36 per filtracions en el pàrquing soterrat El projecte s’executarà a la tardor amb canvis als parterres i en l’àrea de jocs XaVi teDó==
La plaça de les Dones del 36 va camí d’aconseguir el rècord de reformes de la ciutat un cop el Districte ha anunciat als veïns i a l’AMPA de l’escola Reina Violant que aixecarà el paviment a la tardor per solucionar principalment la filtració d’aigües i les humitats del pàrquing que hi ha a sota. La reparació s’aprofitarà per canviar els parterres i modificar novament l’àrea de jocs.
Campanya veïnal per salvar l’ermita de la Salut
ocasions en els últims mesos davant la indignació dels veïns, que van pagar molts diners per tenir pis i plaça d’aparcament. La reforma, que tindrà un projecte enllestit a finals de juny, s’ha aprofitat des de l’AMPA de l’escola Reina Violant per recuperar les reivindicacions sobre la insu-
ceDiDa
Els alumnes del Reina Violant exposen amb dibuixos les demandes de l’escola per a la plaça
S.M.
ficiència “d’espais i llocs adequats pel joc” i la substitució d’un paviment “que ha ocasionat diverses ferides i problemes”, tal com apunta un dels seus portaveus, Jordi Altarriba. D’altra banda, els nens i nenes de l’escola s’han posat a dibuixar com desitgen avui i s’imaginen demà la plaça i han presentat les seves propostes en una exposició que s’ha pogut visitar a la seu del Districte entre el 10 i el 14 de juny.
Aquesta setmana els veïns de la Salut han començat una campanya per salvar l’ermita històrica del barri amb cartells penjats al mateix edifici on es demana l’ajut dels veïns per tal que no “l’enderroquin per interessos immobiliaris”. El grup de veïns mobilitzats, encapçalats per Elisa Castells, també ha iniciat una recollida de signatures que s’allargarà els propers dies.
un
Dels cartells a l’ermita
A.B.
La plaça, que va néixer amb polèmica ara fa quatre anys per l’enreixat que la convertia en tancada a les nits, ja es va reformar nou mesos després de la inauguració per una acumulació d’aigua a la zona de jocs infantils i, tal com apunta un dels arquitectes amb estudi a un dels locals comercials, “la zona infantil ja s’ha canviat més de trenta vegades”. Més enllà de l’exageració, el Districte
la
plaÇa De
Dones
Del
va anunciar ara fa quinze dies que aprofitaria el pressupost de manteniment atorgat per l’Ajun-
36
aquesta setmana
tament per solucionar les filtracions que han obligat a tancar el pàrquing soterrani en diverses
La Mitjanit, Cesc Freixas i Miquel del Roig, a la Festa Major castellera El guarnit de plaça de la Vila es basarà en milers de caramels ceDiDa
A. B.
Després de la programació del Festigàbal a la plaça Rovira, ja avançada per l’Independent (vegeu núm. 485), l’altre pol llaminer de la Festa Major de Gràcia és la plaça de la Vila, amb la proposta festiva de la comissió que depèn dels Castellers de la Vila de Gràcia . I els de la camisa blava enguany recuperen un clàssic només absent l’any passat, l’Orquestra Mitjanit (dilluns 19), i afegeixen Cesc Freixas (diumenge 18), Miquel del Roig (dimecres 21), Arrels de Gràcia (dissabte 17), Rumb al bar (dissabte 17) i Bonobos (dijous 15) al ganxo d’una programació sempre marcada també per les activitats castelleres. Els Castellers de la Vila de Gràcia preparen, en aquest sentit, una “diada potentíssima” per al diumenge 18 d’agost, segons apunta un dels responsables de la comissió de festes, Martí Urgell. Els blaus volen descarregar el 5 de 8 i de nou repetir la torre de 8 i el 7 de 8 mentre ja assagen en privat algun castell de nou de cara a la pròxima temporada. El
miquel Del roiG serà una De les estrelles De la plaÇa De la Vila a la Festa maJor
pilar caminat (dissabte 17), la nit dels Pastorets Rock (dimarts 20) i el correfoc amb els versots (dimecres 21) són elements invari-
ables del programa que enguany arribaran puntuals a la Festa Major dels castellers de la plaça de la Vila. 7
l’independent
14 de juny de 2013
de Gràcia
EXPOSICIONS
Fins el 26 de juny Exposició: People&Places i A4. Trobada de 2 col. lectives, 1 d’Anglaterra i 1 d’aqui Barcelona. La d’Anglaterra és de Canterbury i presenten ‘People & Places’, una barreja d’escultura, fotografía i gravats. La de Barcelona és del master de l’UB, una variació d’obres, en format ‘A4’. Untitled BCN (Topazi, 14)
Fins el 12 de juliol Exposició 10 anys de festes joves. Mostra de cartells, fotos, articles de diari i altres tresors, d’aquests 10 anys de festes populars i joves del Coll. Centre Cívic El Coll - La Bruguera (Aldea, 15)
amb Cristina Salvador. Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 20 h Concert: Coral Espígol. CAT (Pç Anna Frank, s/n), a les 21.30 h Concert: Dani Cruz. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h Juke Movie. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h Botifarrada i cinema a la fresca. Parc de la Creueta del Coll (Pg. Mare de Déu del Coll, 77), a les 22 h Concert: Deckard. Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22 h
Fins el 31 de juliol
Dissabte 16 de juny
Exposició fotogràfica Una vila al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del diamant, dirigit per Francesc Betriu, i basat en la novel.la de Mercè Rodoreda i que va marcar la Vila. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)
Contes musicals per a infants: Carolina Pereira. L’Antic Forn de Vallcarca (Cambrils, 10) a les 12 h
ACTES
Concert: Patricia. Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 20 h
Divendres 14 de juny Festival de cinema Alemany. Cinemes Girona (Girona, 175), a les 16 h Projecció del documental: 4F: ni oblit ni perdó. Ateneu La Torna (Sant Pere Màrtir, 37), a les 19.30 h Contes: Contes del món,
Barsoluona: A. Acedos + Dani Straighten Up + Ana Vila + J. Reca. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 16.30 h
Teatre: Cròniques de nits senceres, de dies sencers, de la cia. 7è art. Sala Porta 4 (Església, 4-10), a les 20 h Concert: Solo, Karol Green. NunArt (Sol, 8), a les 21 h Concert: Lopez Borneo.
recomanem
El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h
Diumenge 17 de juny
Les fotografies de Nybergh a H2O. A Ibid. les fotografies es barregen amb les seves fonts i els seus referents manifesten les seves referències creant un sistema tancat on l’intercanvi d’informació amb el món exterior tendeix a inhibirse davant un constant feedback abstret. Fins el 21 de juny Galeria H2O (Verdi, 152)
Teatre: Hedda Gabler, de Henrik Ibsen. Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 18 h
acidH (Siracusa, 53), a les 20.30 h
Concert: Gnaposs Organ Trio. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h Concert: Groove Believers: MRCBRNS & Miss Dub. Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22 h Teatre: 8 veces te dejo. Sala Porta 4 (Església, 4-10), a les 22.30 h
Teatre: E.R., a partir d’un clàssic de Josep Maria Benet i Jornet. A càrrec de Sotacabina Teatre. Lluïsos Teatre (Pl. Nord, 7-10), a les 18 h Teatre: Fridópolis. Sala Porta 4 (Església, 4-10), a les 19 h Concert: Mono: Bettosun. Switch Bar (Francisco Giner, 24), a es 21 h Teatre musical: Olivia & Olivier. Sala Porta 4 (Església, 4-10), a les 21.30 h
Concert: Lab1. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h
Dimarts 18 de juny Xerrada: Cervell masculí, cervell femení, a càrrec de David Costa. Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19 h
Dimecres 19 de juny Contes: Cuentidianos, per Merche Ochoa. L’Astrolabi (Martínez de la Rosa, 14), a les 20.30 h
Dilluns 17 de juny
Jam session de jazz, blues i soul. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h
Xerrada: Com comunicarme millor. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190) a les 18 h
Concert: Germà Aire. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h
Sopar col.loqui amb Mònica Terribas: Els mitjans i la responsabilitat.
Dijous 20 de juny Xerrada de diversos testimonis pel Dia mundial
ceDiDa: Jaka BaBnik
dels refugiats. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 18 h Concert: Joan Pau Cumellas i Miguel Talavera Band. Jazzpetit (Encarnació, 143) a les 21 h Concert: Marta Gómez. CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h Concert: The Fuss. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h Concert: Andreu Rifé. Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h Festa de presentació de The Lemon Day: Seiton’s Tuff. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80) a les 22 h Concert: Afterwerk: Arildo & Usmev. Switch Bar (Francisco Giner, 24), 22 h
la cartellera CINEMES BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42. • El mensajero. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. • 15 años y un día. 16.00 i 18.05. • Populaire. Dv i ds, 20.10, 22.20 i 00.40. La resta, 20.10 i 22.20. • Somos gente honrada. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.45. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. • Un invierno en la playa. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.40. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20. • Fill de Caín. Dv i ds, 16.15, 18.15, 20.15, 22.15 i 00.45. La resta, 16.15, 18.15, 20.15 i 22.15. • Menú degustació. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. • Resacón. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10,
8
20.15 i 22.20. • Trance. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.40. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15. • El gran Gatsby. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.45. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. CINEMES GIRONA. Girona, 175 • Una pistola en cada mano. Ds i dg, 22.00. • La estrella. Dv, 21.30. Ds i dg, 20.00. Dc, 19.30. Dj, 22.00. • Unes altres veus. Dj, 19.30. • Mi gran aventura sexual. Dc i dj, 17.30, 19.30 i 21.30. • The trip. Dv i dc, 17.30. Dv, 19.30. Ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Dc, 22.00. Dj, 17.30 i 19.30. • Las aventuras de los cinco. Dv, dc i dj, 17.30. Ds i dg, 16.00 i 18.00. • Xtrems. Dc, 20.00. • 1r Festival de cinema alemany. Dv, 20.10 i 22.45. Ds i dg, 16.00, 18.30,
20.30 i 22.30. LAUREN GRÀCIA. Carrer Bailén, 205 • Sala 1: Fast & Furious 6. 16.15, 19.15 i 22.10. • Sala 2: La gran bonda. 16.30, 18.30, 20.30 i 22.30. • Sala 3: El gran Gatsby. 16.10, 19.10 i 22.00. • Sala 4: Populaire. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Trance. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.10. • Sala 2: Searching for sugar man. 16.10, 18.00, 19.45 i 21.30. Dv i ds, 23.30. • Sala 3: El impostor. 16.10, 18.10. 20.15 i 22.10. • Sala 4: Turistas. 16.10, 18.00, 20.00 i 22.10. • Sala 5: Desayuno con diamantes. 16.00 i 20.00. Un amigo para Frank.
18.10 i 22.15. VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: En otro país. 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10. . • Sala B: Un invierno en la playa. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.10. • Sala C: Insensibles. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.10. • Sala D: Inch’allah. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.10. TEATRES TEATRENEU. Terol, 26 • Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl 21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona
dg 19h. • Sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h • Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeonato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil) SALA PORTA 4. Església, 4-6 • Cróniques de nits senceres, de dies sencers. Ds, 15 de juny, 20 h • 8 veces te dejo. Ds de juny, 22.30 h • Fridópolis. 16 i 23 de juny, a les 19 h • Olivia & Olivier. Dg, 21.30 h SALA BECKETT. Alegre de Dalt, 55 • Dimecres, d’Aina Tur. Fins el 16 de juny • Homenatge a Manuel Lillo. 10/06. • Curs: La veritat és allà fora (i la inspiració també). Curs de dramatúrgia del 8/07 al 13/07
l’independent
14 de juny de 2013
de Gràcia
Cultura
Els hereus de la rumba engeguen a Gràcia un canal temàtic d’iCat.cat Els graciencs Arrels i La Màlaga, de Sants, faran un concert el Dia de la Música al CAT Cedida
La rumba catalana ja té relleu generacional i un canal de difusió musical internacional obert les 24 hores del dia, iCatRumba by iCat.cat. I la presentació d’aquest nou canal es farà a Gràcia el proper divendres 21 de juny al CAT amb un concert d’Arrels de Gràcia i La Màlaga, tot coincidint amb el Dia Mundial de la Música. Els músics també ho veuen com la festa d’inici de l’estiu.
Una font d’emissió contínua
silvia manzanera
Promet ser un concert referent de la rumba catalana del 2013 amb dos dels grups que més faran sonar el ventilador al món les pròximes dècades. Diuen que són els hereus de les figures que van portar la rumba catalana a la fama al segle passat. La Màlaga i Arrels de Gràcia són dos dels grups que han crescut els últims anys amb més força i amb temes com Només tu i jo o La moto. Tots dos grups arriben el 21 de juny, Dia de la Música, amb el seu primer disc sota el braç, Mañana al Sol (La Màlaga) i Més o Menys (Arrels). “Tampoc no ens limitem exclusivament a la rumba i defugim una mica de la terminologia perquè ens grada obrir-nos per arribar a més públic”, explica Víctor del Rio,
Els
components de
La Màlaga
guitarrista de la banda de Sants, tot i que se senten igualment “còmodes” amb aquesta etiqueta. Pel que fa a la denominació del terme rumba del segle XXI, Del Rio explica que hi ha tot un interès per mostrar les joves generacions (“malgrat nosaltres estem a prop dels 30”) i garantir el futur de la rumba catalana. També reconeix
en una imatge promocional
la feina que bandes com Arrels de Gràcia fan per mantenir la cultura gitana. “A Gràcia ens sentim molt ben acollits. Hem tocat plegats i ens tenim molta admiració mútua”, explica el músic. El concert de divendres promet. “Nosaltres farem el show de sempre i aprofitarem que tenim un bon escenari per mostrar tot
‘Llepafils’obre la programació del MiniGrec a l’Almeria Teatre El festival ofereix 13 espectacles de diferents gèneres al juliol s.m.
Set teatres de la ciutat i tretze espectacles són els ingredients principals d’aquest MiniGrec 2013 proposa, de l’1 al 31 de juliol diversió, aventura, màgia i entreteniment de qualitat pels més petits adreçant-se a famílies, casals d’estiu i turisme familiar amb l’ob-
El Festiu arrenca amb cuina i art a l’Abaceria
jectiu fomentar l’oci de qualitat en família, divulgar la creació i el talent artístic i fer-lo arribar al públic infantil per donar a conèixer teatres amb programació estable de teatre familiar de la ciutat. l’Almeria Teatre, Tantarantana Teatre, Sala Atrium, Jove Teatre Regina, Guasch Teatre, La Puntual i Teatre Poliorama són els teatres que
formen part dels espais d’exhibició d’aquest festival, un projecte ideat i produït per Viu el Teatre i Teatre Obligatori amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i en el marc del Grec 2013. Els 13 espectacles programats es mouen en gèneres com el musical, la màgia, el circ, el clown, les titelles, el teatre i la dansa.
Als inicis d’aquest segle la rumba catalana ha viscut un procés de regeneració amb centenars de grups nous, una associació que engloba gran part de l’escena (Forcat), un club que programa música en directe setmanalment des de fa sis anys (Rumba club), newsletter setmanal (Yochano), una revista especialitzada (Santa Rumba), pàgines web amb actualitat del gènere (Sant Gaudenci i Calarumba) i presència als principals escenaris del país. El suport es completa ara amb el canal de difusió musical internacional obert les 24 hores del dia iCat Rumba by iCat.cat. I aquest nou canal presenta al CAT el proper divendres en directe Arrels de Gràcia i La Malaga. el nostre potencial. Espero que sigui un concert recordat”, clou Del Rio. El concert ha estat organitzat pel Centre Artesà i la discogràfica Achilisound-Sant Gaudenci Records amb la col· laboració de Forcat. L’Alfa Bar, suport publicitari de Cruïlla. La persiana del
redacció
Un laboratori sensorial a l’hora del vermut, amb poetes, músics i cuiners en un espectacle que es pot mirar, escoltar i també menjar. Això és el tret de sortida del Festiu que tindrà lloc aquest diumenge al mercat de l’Abaceria a càrrec d’Àgape, un projecte de recerca cultural iniciat l’any 2005, creat i produït per Gràcia Territori Sonor. Hi participaran el duet poètico musical Accidents Polipoètics, el quartet de vent Blow, Residual Gurus -companyia músico-teatral que parteixen de materials reciclats per construir instruments de sonoritats inverosímils; i els cuiners Vicente Estivalis i Marco Bellonipintxo.
breus Concert de Pepet i Marieta al bar del teatre Lliure El proper 20 de juny a les 22 h el bar del Lliure acollirà el concert de Pepet i Marieta, que presentaran en solitari Lo món d’un mos. A més, cada divendres i dissabte a partir de les 23.30 h el mateix espai re ofereix sessions de Dj’s, ‘Lliure-lounge’, a càrrec de D.j K.o´s. Albert Balanzà
bar de Gran de Gràcia 36 serveix aquests dies de suport per publicitar el festival Cruïlla, que tindrà lloc el dies 5 i 6 de juliol al Parc del Fòrum. El cartell de la sisena edició inclou noms de referència com ara Suede, Snoop Dogg, Rufus Wainwright o Fermin Muguruza. També hi actuaran Standstill, Pau Vallvé, El Petit de Cal Eril o Els Catarres.
9
l’independent
14 de juny de 2013
de Gràcia
Esports
Àlex Delmàs: “Penjo les botes aquí perquè l’Europa ja és el meu club” El capità escapulat agraeix l’estima de l’afició en una emotiva roda de premsa
Muñoz i Epitié, baixes sonades La incorporació de sis nous jugadors i la renovació de catorze del bloc actual donen la plantilla per tancada. L’equip es desfà dels seus dos davanters, Óscar Muñoz i Epitié, per la seva manca de gol i fitxa Javi Sánchez, que ha fet 22 gols amb el Rubí. També causen baixa el defensa Aitor Torres, els migcampistes Iván Álvarez i Mañosa i l’extrem dret Romero, que ha tingut poc pes en l’equip.
xavi tedó
Per què justament ara decideixes penjar les botes? Ara és el moment. Sempre han dit de mi que tinc una mentalitat forta i guanyadora i, per tant, ara és quan havia de fer el pas. Sempre he admirat les persones i els esportistes que paren quan encara podrien seguir algun any més, però que ho fan quan tot va bé. Ho faig en el moment i en el club que vull. L’entrenador comptava amb tu? El club volia que seguís i de fet
Albert Alegre Martínez
Edat: 21 anys Posició: Defensa Procedència: Gavà
Jasna Hodzik
El capità de l’Europa, Àlex Delmàs, va anunciar aquest dijous en roda de premsa que es retira sense amagar la seva emoció. Amb 35 anys i després de set anys al club, el jugador més estimat de l’afició europeista ha decidit fer el pas ara perquè tant l’equip com l’entitat estan en el seu millor moment. El migcampista no amaga que li agradaria seguir vinculat al club en el futur.
L’eliminació del play-off té res a veure amb la teva retirada? No és una decisió d’ara, fa mesos que ho tenia pensat, però només ho sabia la meva família. Ho comunico a la directiva just després de l’eliminació del play-off perquè no volia que la meva retirada afectés el club.
les altes
Àlex Delmàs,
a la roda de premsa de comiat d’aquest dijous
encara puc competir al màxim nivell, però prefereixo marxar ara que seguir dos anys més.
no toca, però existeix predisposició tant per part del club com meva.
Aquest any, però, has tingut menys protagonisme. T’havies plantejat canviar d’equip? L’Europa ja és el meu club i és una mostra d’agraïment i respecte al club retirar-me aquí.
La disputa del play-off d’ascens a 2B és la cirereta del pastís de la teva carrera a l’Europa? Vaig arribar quan l’Europa va pujar de nou a Tercera i buscava consolidar-se a la categoria i me’n vaig amb la satisfacció d’haver jugat un play-off i amb rècord històric de punts. Deixo l’equip amb la tranquil.litat que hi haurà continuïtat, que s’ha trencat la barrera psicològica de
Seguiràs vinculat al club en el futur? M’agradaria seguir vinculat a l’Europa, però tot és molt recent encara. El temps ho dirà, ara això
jugar un play-off, més enllà de la bona salut dels altres equips del club amb l’ascens, per exemple, del Juvenil A o dels veterans. Veus l’equip lluitant de nou per pujar a 2B? Estic convençut que si es manté l’actual plantilla aconseguirem èxits i que tornarem a lluitar per pujar a 2B. Què li diries a l’afició? Que mai els podré tornar el que m’han donat, m’he sentit estimat en excés i tot. Això és el que m’emporto de set anys, és el millor record. Així els hi ho vaig traslladar, en una carta, a les penyes.
Guillem Ramon
Edat: 21 anys Posició: Defensa Procedència: Gramenet
Carlos Ruiz Muñoz
Edat: 24 anys Posició: Migcampista Procedència: Prat
Marc Esteban
Edat: 24 anys Posició: Migcampista Procedència: Gramenet
Cristian Del Moral
Edat: 26 anys Posició: Extrem Procedència: Santboià
Javi Sánchez Camacho
Edat: 29 anys Posició: Davanter Procedència: Rubí
Cedida
Rafa Nache es converteix en el nou tècnic del primer equip dels Lluïsos L’excapità que fins ara entrenava el Sènior B deixarà el Barça X. T.
Habemus entrenador. El substitut de Carles Rofes a la banqueta dels Lluïsos serà finalment el fins ara entrenador del Sènior B, Rafa Nache. El nou tècnic de l’equip de la plaça del Nord, que ha baixat enguany a la Copa Catalunya després de l’històric ascens a EBA la temporada passada, no va donar el sí fins dimarts a la nit perquè també forma part de l’staff 10
tècnic del cadel del Barça i fins la setmana passada encara estava immers en competició. Aquest fet ha endarrerit una operació que el president de la secció de bàsquet de l’entitat, Rafa Román, volia tancar ja fa unes setmanes. El màxim responsable de la secció no amaga que “Nache era la primera opció perquè volíem algú de la casa”. Uns requisits que el nou entrenador dels blaus compleix. A banda de dirigir el segon equip
de l’entitat, Nache va ser durant molts anys el capità del primer equip. El seu coneixement de la casa ha pesat pes que el descens del segon equip dels Lluïsos a Tercera Catalana després de l’ascens de la temporada passada, el primer de la història del segon equip. Román explica que Nache no podrà compatibilitzar la seva tasca com a entrenador dels Lluïsos amb la que desenvolupa a les categories inferiors del Barça:
Rafa Nache
donant ordres als jugadors del
“El primer equip requereix molta dedicació i els dos càrrecs no són compatibles”. Amb el bloc pràcticament renovat, Nache haurà de perfilar aquesta propera setmana
Sènior B
aquesta temporada
la plantilla definitiva substituint els jugadors que finalment causin baixa, que podrien ser substituits per membres del segon equip, que fins ara dirigia.
l’independent
14 de juny de 2013
de Gràcia
Activitat econòmica Xavi Tedó
reportatge
Una mare i la seva filla venen productes fets amb punt de creu
Emprenedoria a peu de carrer XaVi teDó
La crisi econòmica amb un atur desbocat està provocant que molta gent engegui iniciatives per tirar endavant. Joves i adults s’han convertit d’un dia per l’altre en en emprenedors que es resisteixen a quedar-se de braços plegats mentre el sistema els tanca la porta. És el cas de l’Anna Maria, que es va quedar ja fa un temps sense feina i que ha fet del seu hobby la seva momentània professió, juntament amb l’Andrea, la seva filla, que també se li va acabar el contracte i no la van renovar.
Com que l’Andrea treballava només mitja jornada, deixa clar que “amb el que em pagaven d’atur no m’arribava per pagar les despeses”. Unes despeses que s’han vist incrementades amb el naixement de la seva primera criatura al novembre. Davant d’aquest escenari, mare i filla han decidit vendre el material de punt de creu que fa l’Anna al seu temps lliure: “Tot el que feia ho regalava, és una afició que tinc des de fa molts anys”. Ara l’Anna Maria, que s’encarrega de fer tota la producció, ha diversificat l’oferta. Elabora tovalloles, pitets, bosses o draps de cuina, que personalitzen si els ho demanen. El producte estrella són els clauers, que van posar a la venda per Sant Jordi i que van tenir tant bona acollida que les va animar a muntar “El Follet Artesà”. Els clauers, que costen entre tres i cinc euros, van des d’una clau de sol, a la bandera del barça o una espardenya catalana. “El que té més sortida és el de l’estelada” explica l’Andrea. També fan quadres de punt. “Et pot suposar tres mesos de feina perquè és un procés
l’anDrea
mostrant els clauers artesanals que elaBora la seVa mare
laboriós” assenyala l’Anna Maria. L’Andrea fa de comercial i es dedica a voltar pels comerços de la Vila ensenyant mostres dels productes que realitzen. La
El clauer amb l’estelada brodada és el producte estrella de la seva col·lecció seva mare està convençuda que la iniciativa pot prosperar perquè es tracta d’un mercat per explotar: “Creiem que pot tenir sortida, sobretot si ho personalitzem”. L’Andrea ho corrobora a peu de carrer: “La gent ens diu
que és molt original i algunes botigues de Gràcia ja tenen material nostre, especialment clauers”. Més enllà de la venda directa, el seu material també es pot adquirir per internet entrant al web elduendecilloartesano. weebly.com. També s’estan plantejant muntar parada a les fires artesanes o de puntaires que se celebren arreu del país, tot i que tenen el hàndicap que s’ha de pagar per ser-hi i que tampoc disposen de vehicle. Sigui com sigui, mare i filla seguiran treballant de valent per sortejar una crisi que obliga a buscar sortides imaginatives.
11
l’independent de Gràcia
Viure a Gràcia Sebastià Jovani
14 de juny de 2013
Cert és que no es pot escapar al poder perquè el poder és immanent a les nostres estructures socials, psicológiques i fins i tot mol.lectulars. S’escampa arreu i genera múltiples dispositius de subjecció i moldejament d’allò que en diem caràcter, sigui individual o col.lectiu. Les respostes frontals o simètriques són generalment exigües i, quan es desenvolupen, no fan més que contribuir a la xarxa de poders que ens travessen. Quan el coneixement o, de forma més extensa allò que anomenem cultura esdevé alguna cosa similar a un antídot contra certs poders ho fa en tant que disseminació de petites estratègies de resistència, aparentment disperses i amb poca musculatura.
Però sabem, gràcies a la física de la ficció, que la intensitat d’una força no depèn tant del tamany de l’eina ni de l’extensió del camp on s’exerceix sinó del potencial que s’allotja en el gest de la seva aplicació. Una combinació de certes forces pot obrir un camp de possibilitats ignot en què es coba, de forma silenciosa i persistent com el treball del corc, un plantejament de resistència al(s) poder(s) ple de sentit. Aquestes coses passen sovint en les distàncies curtes i en els frec-a-frec singulars, rostre a rostre, cop a cop. Amb moviments gairebé imperceptibles, desplaçaments de guerrilla enmig d’un laberint de sorra. Penso per exemple en la reinstaurada adul•lació al catequisme religiós, la reviscolada inoculació del nacional-catolicisme que
12
Sebastià Jovani
Consideracions intempestives a peu de carrer. Mercat de l’Abaceria, gener del 2013
es pretén dur a terme a les escoles encadenament de petits fets que i no només a les escoles. Vagi per succeeixen de manera gairebé atzadavant la convicció de que la seva rosa (primer eix de resistència: la teatralitzada resurecció en aquests potencialitat de l’atzar i de la inàmbits no en garanteix pas l’èxit determinació). Coses dispars que, (en aquesta societat tots sabem en virtut de necessitats no escrique l’èxit és una qüestió diferida tes, es connecten entre sí formant que s’analitza estadísticament). tallafocs a l’avenç de la ignífuga Però la gravetat de l’assumpte no pretensió inquistorial dels poders. rau en l’epicentre d’aquesta tea- Llegir Deus Irae de Philip K Dick tralització, sinó en la seva voluntat i Roger Zeleazny. Llegir-la i parde propagació sísmica i mediàtica. lar-ne i trobar-se amb la narració d’una distopia Com en tot propost-nuclear en cés d’expansió, el Hem de poder ser què es presenta que els importa capaços de seguir una inusual diamés no és tant l’adoctrinament llegint Dicks, Zeraznys, lèctica entre dues religions: la de la religiós a les aules Scholems o Marx Ira i la cristiana, i a d’altres espais, en la seva versió sinó el fet de que la religió, entesa des d’aquesta residual i gairebé apòcrifa després perspectiva, torni a ser un objecte del cataclisme. Difícil entreveurede conversa. Que la fetor del dog- hi catequismes oficiosos ni oficials ma fagociti la comunicació entre en aquesta lectura. Passar d’aquí a les persones i entre les persones i Gershom Scholem i els seus estudis de la Càbala jueva, per a desles institucions. Davant d’això hom analitza les ei- cobrir les soterrades virtualitats nes que té a la seva disposició. El revolucionàries de la mística, tan pensament humà té escampades aparentment relacionada amb la arreu diverses caixes d’aquestes beata interpel·lació de l’home amb eines, i sovint, degut a la seva con- la divinitat (què perillosos que arridició força marginal, són pocs els ben a ser els místics, especialment que es plantegen escorcollar-les. aquells anomenats “nihilistes”!). I, Fins a cert punt això és una laica per acabar-ho d’adobar, descobrir benedicció. Perquè, tot parlant de que un alumne al que has estat la religió, em trobo amb un curiós preparant per a la sel·lectivitat
es planteja fer de la Bíblia i el Corà les seves lectures d’estiu... després d’haver descobert a classe a Marx i a Nietzsche. No sé si m’explico. Aparentment les coses no quadren: hi ha certs desajustos en la transmissió de valors i objectes de coneixement que suposen aquestes lectures i aquestes pràctiques. I n’hi ha molts més, la capacitat de desajustament està en proporcionalitat directa amb la quantitat d’eines repartides a les múltiples caixes que trobem escampades a les diverses mentalitats, algunes de les quals arriben fins i tot a formar eixams inestrincables. Això és la resistència. Seguim admetent que, posats en la feina, els poders tenen les de guanyar a l’hora de crear grans latifundis doctrinaris i ocupar la pràctica totalitat dels espais regulats per les institucions en aquest procés històric que anomenem construcció dels subjectes. Però com a moral paquidèrmica que és, la doctrina d’aquests poders ho té difícil quan es tracta de segellar les escletxes més petites. El determinisme de la seva catequesi juga en una lliga on no hi ha temps ni espai per a esmerçar en els petits llots i els voravius on creix l’herba borda. I nosaltres necessàriament hem de ser allà. Hem de poder ser capaços de seguir descobrint i llegint Dicks, Zeraznys, Scholems, Nietzsches i Marxs. De parlar-ne encara que sigui a la clandestinitat d’una classe particular. No tant per a fonamentar revolucions copernicanes, sinó per a disseminar revoltes no euclidianes, petits però decisius actes de vandalisme intel·lectual. La qüestió és, en el fons, força diàfana, que no pas senzilla: ells fan la llei amb les seves impostures legislades. Nosaltres fem la trampa amb les nostres necessitats aparentment fictícies. Sempre ha estat així, els ho asseguro.
Pere Martí
Tallafocs al catequisme
@peremarticolom
les golfes del soterrani
la torratxa
Twitter L’altre dia vaig anar a una festa on coneixia molta gent però no l’havia vista mai. Vaig entrar al soterrani de la fàbrica @MoritzBarcelona on @TimeOut havia organitzat una festa convocada pel @ModernetdeMerda, una persona fins aquell dia desconeguda que havia fet una convocatòria via @twitter. Va ser entrar acompanyat de l’editor de la revista, @eduardvoltas, i començar a conèixer gent, amb qui havia contactat a la xarxa però no havia vist mai. Entre birra i birra, es van anar produïnt tota mena de desvirtualitzacions, de gent que té el perfil autèntic o gent que amaga el seu avatar darrera de solucions molt imaginatives i creatives, com el mateix @ModernetdeMerda. Va ser un plaer conèixer el @ganyet, l’inventor de les samarretes KeepKalm&Speak Calm, retrobar-me amb l’amic periodista @peremas o descobrir qui és la @bombolleta, entre molts d’altres. L’únic que no va voler desvirtualitzar-se era el que ens havia convocat tots allà, el @ModernetdeMerda, que vol mantenir-se en l’anonimat per seguir provocant-nos des de la xarxa. Tot i així, com a periodista tafaner, vaig aconseguir averiguar qui és, cosa que em va omplir de satisfacció. Seguiu-lo i sabreu per què. Les xarxes rebenten d’informació, de creativitat, de consignes, de mentides, d’intoxicacions, però permeten viure i compartir bons moments, com el de l’altre dia. No cal mitificar res, però tampoc desaprofitar tot allò que tenen de bo el que la tecnologia ens posa al davant.