17 de maig de 2013
484
Jasna Hodzik
Un incident fa malbé l’Arxiu Buch L’Arxiu Buch Parera, el més important fons documental de Gràcia que es conserva en més de 200 caixes al sotan de la Biblioteca Jaume Fuster, s’ha fet malbé. Una fuita d’aigua ha afectat els fons de l’Arxiu Municipal de Gràcia, que des de l’any 2006, on hi ha també altres donacions privades i documents administratius. Pàgina 9
sumari
7
festa major Entrevista al guanyador del cartell d’aquesta edició
suplement De VerD La cuina vegana s’implanta en format take away
ISSN - 1695-4793
Laia CoLL
EL CAP Cibeles s’ajorna de nou i s’ofereix per ubicar-hi entitats El Centre d’Atenció Primària de Còrsega 363 ha tornat a ajornar la data de la seva inauguració i l’Ajuntament ja treballa amb una opció provisional que eviti el desús: la cessió de l’espai a l’anome-
nat Pla Locals. El Districte també s’ha mostrat partidari de reactivar les tres plantes a l’espera que CatSalut doni una nova data d’obertura. La sala Cibeles va tancar el 2005, l’Ajuntament va comprar
l’espai el 2007, les obres per aixecar un edifici amb habitatges tutelats i amb un CAP a les plantes inferiors es van començar el 2010 i van acabar el 2011. Pàgina 6
Opinió
de Gràcia
editorial Diumenge un lamentable incident va afectar el sotan de la Biblioteca Jaume Fuster, on hi ha el fons documental de l’Arxiu Municipal de Gràcia i on s’hi guarda un dels tresors més importants de la memòria històrica de la Vila: l’Arxiu Buch Parera. Una fuita d’aigua provinent de les instal.lacions del bar que hi ha just a sobre d’aquest espai va fer malbé una part de les 200 caixes que el Centre Excursionista de Gràcia va entregar el 1994 a l’Arxiu amb el permís de la família, poc temps després de la mort de l’insigne historiador i homenot de Gràcia. Probablement poca gent, entre els 120.000 graciencs, coneix l’Arxiu Buch, però l’incident, a l’espera que la direcció de biblioteques emeti una valoració exhaustiva dels efectes que ha provocat, ens remet mentalment a fets tràgics per a la memòria històrica de Gràcia com l’incendi de l’arxiu durant la Revolta de les Quintes. Sabem que la dimensió no ha estat ni molt menys la mateixa: segons les primeres anàlisis de fonts coneixedores de l’incident la pitjor part se l’ha endut l’hemeroteca personal de Josep Buch i ara cal veure quina part de la resta de documents d’entitats, de llegats d’estudiosos com Miquel Brasó, d’altres donacions privades i de documentació administrativa, s’haurà vist afectada. Ara bé, en aquestes qüestions s’ha d’actuar amb més precaució i sorprèn que ningú hagi previst que el sotan on a sobre hi ha les instal.lacions d’un bar no és el millor lloc per ubicar-hi l’arxiu més important de la història de Gràcia. Sorprèn també que no hagi trascendit cap posicionament oficial de l’incident. I sorprèn, sobretot, que l’entitat que va cedir l’Arxiu Buch, i encara més, la família Buch, s’hagin hagut d’assabentar del cas, que afecta sentiments més que papers, per una trucada de l’Independent feta tres dies després del succés. No volem ser alarmistes. De cap manera. Això és material sensible i tots esperem que l’Arxiu Buch es conservi al més sencer possible, un cop s’hagin assecat les caixes que s’hagin pogut salvar en un procés que no durarà menys d’un any. La primera conseqüència és aquesta: en un any l’Arxiu Buch desapareixerà de la consulta. Ni a nosaltres ni a ningú ens agrada donar aquestes males notícies i, insistim, no volem ser alarmistes. Però un cop més, l’opacitat genera inquietud.
Sorprèn que ningú hagi previst que el sotan on era l’arxiu no era el més adequat
L’entitat que va cedir el fons i la família s’han assabentat del fet per l’Independent
2
cartes al director
ull de dona
adreCeu Les vostres Cartes, amb un màxim de 15 Línies, indiCant eL vostre nom, adreça, teLèfon i dni a: L’Independent C/ La perLa, 31 baixos - 08012 bCn o bé a independent@debarris.com. també Les podeu fer arribar a través deL
Conxa Garcia
El 15 de maig, dia de commemoració de la Naqba. És un dia trist pel poble palestí. La Naqba és catàstrofe, desastre, calamitat, èxode... Divendres, quan es van lliurar els Premis Esperança que atorga la Comunitat Palestina de Catalunya a representants de la societat civil, que va tenir lloc a la Sala de Cotxeres del Palau Robert de Barcelona, la ministra d’Afers Socials de l’Autoritat Nacional Palestina, Majida Al-Masri, en prendre la paraula, va agrair al poble català i espanyol, el fet d’haver donat suport en el marc de la ONU, que Palestina tingui un lloc propi en aquest organisme. El patiment, agressions, humiliacions i vulneració de DDHH que pateix la població palestina a mans de l’estat d’Israel, importa poc. Sols n’és notícia si hi ha força sang. El passat diumenge, a la plaça John Lennon convertída en un improvisat plató, es van escenificar situacions que es donen tot sovint a Palestina. Gent del barri i gent que no, vam col.laborar amb l’acció reivindicativa. No
amb Palestina
Memòria i responsabilitat
17 de maig de 2013
nostre portaL
www.independent.cat/gracia
deixem que els drets d’aquest poble quedin en l’oblit. Àngels tomàs i Gonzalo Amb el pas del anys, les persones anem canviant inexorablement. Encetem una lluita constant per millorar el nostre aspecte, i no sempre és de fàcil solució. Tanmateix, sí que podem triar la manera en que evoluciona la relació amb el nostre entorn. Cal fomentar les bones maneres amb els nostres conciutadans per part de tots. És el meu pensament i ho practico des de ja fa temps. Aquesta exposició és per agrair el bon fer de totes les persones del setmanari de Gràcia L’Independent, que escolten les nostres veus vinguin d’on vinguin, sense importar la procedència. Amb el meu reconeixement, joan j. egea arenas
reconeixement
l’independent
el dependent set mesos després d’estrenar-se a l’Inedit Beefeater, el film searching for sugar man continua en cartellera als Verdi setmana rere setmana, i ja en van... des del 22 de febrer. Però l’èxit ja traspassa fronteres fins al germà petit dels Verdi, l’esbarjo Verdi de Cardedeu, un cinema que rarament s’omple. Diumenge passat la pel.lícula del senyor rodríguez va petar-ho i va deixar fora una vintena de persones. el responsable de la sala no s’ho podia creure. “No ens havia passat mai”, deia. almenys es va comprometre a demanar a l’ajuntament si podia fer un altre passi aquest cap de setmana.
on anem a reclamar? No sabem quin és el nostre diputat (de fet, tampoc podem votar-lo directament), per tant si volem demanar-li explicacions sobre l’incompliment del nostre mandat com a ciutadanes, no ho podem fer. Caldria que tinguéssim un diputat assignat per districte o per zona i que aquest tingués una oficina oberta a la ciutadania que l’ha votat. La PAH va presentar una Iniciativa Legislativa Popular, que vam signar un milió i mig de ciutadanes d’aquest estat i totes vam veure com el convertien en paper mullat al Parlament. A qui han/hem de demanar explicacions i hem d’exigirli que defensi els nostres drets, per cert contemplats a la “sacrosanta” Constitució. No deixen manifestar-se davant del Parlament, no tenen oficines on anar a parlar-hi o a denunciar l’incompliment de les seves promeses electorals. Què volen, doncs? Fets com aquests s’han de denunciar, perquè en depèn la vida de moltes famílies i persones. Per tant, exigim explicacions, denunciem les injustícies i que s’escolti la ciutadania, on calgui. Això justifica fer escratx als diputats, que es faci pacíficament a sota de casa seva, i es pugi a entregar-li la nostra queixa per escrit. No hi ha cap més lloc on anar-hi.
Opinió
l’independent de Gràcia
17 de maig de 2013
Plataforma Defensem el Park Güell
els dubtes del Park Güell Ja han començat les obres de tancament del Park Güell previst per l’octubre del 2013. A dia d’avui encara hi ha molt dubtes sobre la taula. La falta de documentació tècnica és insultant i les contradiccions en les comunicacions polítiques són constants. Unes comunicacions, per cert, unidireccionals, sense cap intenció d’escoltar veus discordants i limitades a un seguici d’escollits. Dubtes. Per començar, encara no sabem com s’ha fet els càlculs de visitants. Malgrat hem exigit ad nauseam el document tècnic que justifica la massificació i el tancament no hem tingut mai resposta. Estaria bé saber com arriben al parc els 9 milions de visitants, d’on procedeixen, a quina hora ho fan i amb quina intenció. S’està amputant sense compartir el diagnòstic. Així de clar. Més dubtes. Pel que fa al “caràcter reversible” de la decisió de “regular l’accés” a la “zona monumental”. Les obres tenen un pressupost de prop de 2 milions d’euros i van ser licitades fa mesos paral.lelament al procés de “participació”. Molt reversibles no ho són ni ho han estat mai. Encara més dubtes. És una incògnita què es pensa fer
arxiu
amb els més de 20 milions que es podran recaptar amb el cobrament d’entrades. Tenint en compte que el pressupost de manteniment del parc és menor al milió d’euros anual, estaria bé que s’especifiqués a què pensen destinar aquesta fortuna. A dia d’avui desconfiem plenament d’una estratègia que hauria de ser bandera i és avui silenci. Per acabar, més dubtes i més greus. A la darrera reunió del dia 11 d’abril al Club Natació Catalunya, on hi havia de tot menys “consens”, es van encen-
dre les alarmes quan a la Sra. Latorre, adjunta a la regidora Fandos, va dir que l’accés dels veïns amb “carnet” estarà condicionat al nombre de persones amb entrada gratuïta via regis-
La PerLa, 31, 08012 - BarceLona TeL. 93 217 44 10
tre presents a la zona tancada. Ja ni tan sols està clar allò de “com a veïna tindré carnet per entrar-hi quan vulgui”. Massa dubtes per una decisió tan important, no creieu?
Textos i fotos: Alfred Cano
staff 484
el bloc
La sedeta
Desconfiem plenament d’una estratègia que hauria de ser bandera i és avui silenci
núM.
Carina Bellver
tribuna
A tot li diuen buc d’assaig. Però el de la Sedeta està a anys llum de ser-ho. Es redueix a un búnker destartalat i deficientment equipat. Només entrar-hi, l’olor a resclosit ranci et fot un bon viatge. Entra via nassal i es dispara directa al cervell rebotant per la pituitària. I tot per set euros l’hora que, vista la precarietat del local, de ben segur que no s’inverteixen en material. Una llàstima d’equipament que podria ser motor per fomentar la música de base i fer d’aixopluc a tots aquells músics graciencs que s’han de buscar la vida per trobar un lloc decent on assajar. Està clar que ara per ara, La Sedeta no pot jugar aquest paper. Però després haurem d’aguantar la xapa del polític local de torn. S’omplirà la boca sobre la voluntat del Districte de potenciar el sector com a línia estratègica. I desempolsarà un pla de la música que fa vuit anys que corre però que no hi ha pebrots de desplegar. Podrien començar per adecentar els locals d’assaig municipals... Només és una idea.
què en penseu...
del tancament de la comissaria de la Policia Nacional?
ediTa: debarris, sCCL direcTor: aLbert baLanzà amb eL suport de:
núM.
484
És una iniciaTiva de: avv viLa de GràCia, debarris i GràCiaWeb. conseLL direcTiu: aLbert baLanzà, Joan Lou. direcTor LocaL: aLbert baLanzà direcTora adjunTa: síLvia manzanera. redacTor en caP: xavi tedó. redacció: anaïs barnoLes, Carina beLLver, anna buJ, Cristina Casaprima, CLara darder, meritxeLL díaz, núria faLCó, Lídia Haro, èriC LLuent, Laura miLLan, patriCia monGe, marta narberHaus, Ginebra vaLL. coL.LaBoracions: àLex bosCH, pep boateLLa, LLuís bou, miqueL CabaL Guarro, ramón, CasaLé, GuiLLem Cifré, artur estrada, ànGeL Garreta, manoLo GonzáLez ‘patata’, pep GorGori, sebastià Jovani, pere martí, Joan miLLaret, víCtor nubLa, roGer rofín, tristram, rafaeL vaLLbona FoTograFia: Laia CoLL, Jasna HodziC i david zorraquino. MaqueTació: serGi L. bofiLL. disseny weB: maria viLarnau. PuBLiciTaT: CarLota freixenet (692 601 263). disTriBució: Cet Labor-90. iMPriMeix: induGraf offset, s.a. diPòsiT LegaL: b-32.478-00 disTriBució conTroLada Per Pgd
oscar Guivar aturat
No hauria d’haver desaparegut la comissaria de policia perquè els graciencs podíem renovar el DNI o els passaports amb més facilitat.
margarita ferrera educadora
Si és una part més del Districte, penso que la gent la trobarà a faltar perquè el barri té tots els serveis i han tret un servei important per la gent.
joan Bernat jubilat
Per la qüestió dels tràmits de carnet em sembla malament que desaparegui perquè s’ha de donar facilitat a la gent per realitzar-los i no posar traves.
que L’euroPa es Pugui converTir en una socieTaT anòniMa esPorTiva?
Entra
Llis soto administratiu El barri és molt tranquil, penso que no fa falta una comissaria. Sí que ens podem quedar en serveis mínims per realitzar petits tràmits com el DNI o el passaport, però la resta ho podem fer amb els Mossos.
a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota
3
Opinió
l’independent de Gràcia
Carles Maggi, portaveu del PSC a Gràcia
tribuna
6,7 km i excuses 6,7 Km és la distància que googlemaps determina que hi ha entre la plaça de la Vila de Gràcia i Montjuïc, on aquest cap de setmana se celebren els X Games. És també la distància que descriu la relació entre la ciutadania i el govern del districte amb la seva regidora al capdavant Tinent Alcalde de Qualitat de vida, Igualtat i Esports. Sense menys tenir la importància del X Games per la ciutat, ens hagués agradat veure tant esforç i dedicació pel districte durant aquest dos anys com per aquest esdeveniment esportiu. I excuses és el que sentim com a resposta a les interpel. lacions dels grups o dels veïns i veïnes al govern. Excuses sobre l’acord entre CIU i el PP, excuses sobre dates d’inici d’obres de l’escola Univers, excuses sobre reunions no produïdes, el futur de l’IES Bosch i Gimpera, el desdoblament CAP Vila de Gràcia, el futur de la mobilitat al districte, l’espai de la Sedeta, els problemes de civisme a la Vila, l’escola bressol d’Escorial, polítiques d’ocupació actives, el pla d’usos, dispositius policials, etc. Deixeu-me també recordar una xifra: 1900 milions d’euros. Aquesta és la xifra d’inversió que preveia el govern de Trias dur a terme en aquest mandat. Clar que això es va anunciar abans que l’Ajuntament decidís fer de banc bo del president Mas, pagant, quan no regalant, tantes i tantes factures que corresponen ser pagades per el govern de Catalunya. L’últim escàndol el tenim en el deute de 25M d’euros de la Generalitat que l’alcalde Trias ha decidir condonar a través
d’obres ja executades a la ciutat abans de la firma de l’acord. El que constitueix, en tota regla, un frau considerable als Barcelonins i Barcelonines, als graciencs i gracienques. Un frau de 25 Milions d’Euros. El proper 22 de maig farà ja dos anys de l’arribada de la dreta catalana a l’Ajuntament de Barcelona. Arribaven sota la bandera del canvi, de que
Aquesta és la distància que descriu la relació entre la ciutadania i el govern del districte calia una nova manera de fer després dels 30 anys de govern de progrés. Però aquests 2 anys només han suposat una voluntat recentralitzadora de la ciutat i un cert regust pel luxe qüestionable: inversió Premium a passeig de Gràcia o la Marina de luxe del port vell, per exemple. I clarament no s’està donant resposta als anhels que molts de vosaltres ens plantegeu directament o en forma de protestes, reivindicacions, reflexions en
17 de maig de 2013
Roger Rofín
Carta d’amor
els blocs o articles d’opinió. Els canvis de l’alcalde Trias no van en la línia de regeneració democràtica ni la participació. No vull acabar l’article sense expressar els meus desitjos pel que queda de mandat: primer, que tots aquells veïns i veïnes coneguts i no coneguts que ho estan passant malament siguin el centre d’atenció de les polítiques actives del govern – sobretot en ocupació, segon, què el govern del districte esdevingui el govern de Gràcia i no un govern a Gràcia fent de la proximitat pal de paller de les seves polítiques i obrint noves formes de fer política, i finalment, que si bé l’Ajuntament gràcies a la bona gestió dels governs anteriors pot assumir una part de les factures de la Generalitat aquestes no siguin perdonades ni condonades. I, per cert, a més dels 6’7 Km hi ha una altra dada que permet mesurar la llunyania del govern del districte i és el temps d’espera que els veïns i veïnes han de patir per ser rebuts per la regidora, sovint, inexplicable!
A la plaça Revolució algú ha pintat recentment la bústia de correus amb el color corporatiu i el logotip del Partit Popular. Crida l’atenció d’una hora lluny. Enfilant la plaça des del carrer Mare de Déu dels Desemparats el blau elèctric que caracteritza el PP t’enlluerna. El primer que penses és que Correus ha canviat la imatge corprativa o que està duent a terme alguna d’aquestes campanyes publicitàries que busquen cridar la nostra atenció amb alguna idea llunàtica d’algun creatiu. Però a mesura que m’acosto a la bústia de Correus distingeixo perfectament el logotip del Partit Popular amb la gavina, les dues p i el blau dels barrufets de fons. Començo a donar-hi voltes, però no hi trobo massa explicacions. Fins ara totes les referències espontànies que havia vist a la Vila dedicades al Partit Popular no eren massa amables. Aquesta vegada la bústia fa goig. Cap insult. Cap amenaça. Cap altra referència que el color blau i les sigles del Partit Popular impreses en una bústia de Correus. Començo a donar-hi voltes buscant alguna explicació coherent. Intentant descobrir qui i què hi ha al darrera d’aquesta acció tan artística. Una bústia del PP… potser és una campanya del mateix partit per acostar-se al ciutadà. Una mena de demanda encriptada perquè els graciencs enviem propostes, suggeriments a la direcció del partit. D’entrada a la meva carta jo els demanaria que no s’aixequessin de l’escó cada vegada que el Parlament vota sobre alguna proposta relacionada amb el dret a decidir. Denota una manca molt preocupant de sentit democràtic. També els demanaria que deixin d’utilitzar la llengua com a arma política per dividir i generar falses polèmiques allà on hi ha convivència. Ho hem vist com aquesta setmana a les Corts d’Aragó amb el canvi de denominació del català que ara s’anomena LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) per sopresa dels habitants de la Franja de Ponent. També a les Corts valencianes amb la prohibició d’utilitzar el concepte País Valencià a tots els documents oficials. Demostra una manca de respecte als catalans –amb independència de quina sigui la nostra llengua materna- de desconeixement i menyspreu sobre la realitat del país. I aprofitaria aquesta oportunitat per demanar-los que busquin sortides reals a una crisi econòmica que està deixant en la misèria a milers de famílies mentre alguns continuen visquent a cost de rei. Massa partidisme i tacticisme on hi hauria de predominar el sentit comú i l’interès general. Calla, que potser la bústia no servia per això…que em diuen l’ha pintada una tal José Luis Bàrcenas.
Demanaria al PP que no s’aixequin de l’escó cada cop que es parla del dret a decidir
També que deixin d’utilitzar la llengua com a arma política per dividir
Guillem Cifré
L’indEpEndEnt
4
la setmana
el tio del final
no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari
l’independent
17 de maig de 2013
de Gràcia
Política
Cullell plega com a portaveu del grup municipal de CiU i Clemente el relleva L’executiva de CDC designarà dimarts un nou conseller i l’assemblea de juny el ratificarà siLvia manzanera
Dos anys després d’estrenar-se com a portaveu de CiU i nou anys després d’estrenar-se com a conseller a l’oposició en temps de la regidoria de ricard martínez, Víctor Cullell anunciarà aquest dimarts a l’executiva local de Convergència que deixa el càrrec al Districte i concentra les seves responsabilitats locals a partir d’ara a la presidència del partit a Gràcia. s’acaba una etapa. ALBERT BALANzà
Quan va ser elegit com a portaveu del grup municipal a l’inici del nou mandat ja hi havia un pacte no escrit que apuntava a la transició que ara es concreta. El president de CDC substituïa Carles Agustí, l’històric portaveu de CiU a Gràcia, i ajudava a fer un relleu tranquil entre l’equip que va picar pedra des de l’oposició i les noves cares que acompanyarien l’equip de govern comandat ara per Maite Fandos. No en va Cullell era un dels dirigents més experimentats, va assumir les carteres de Seguretat i Esports, i va començar a treballar un tàndem amb una de les noves incorporacions al grup municipal de la federació nacionalista, Berta Clemente, que va ser designada portaveu adjunta. Tot i ser l’ase dels cops en alguns moments d’aquest mandat, en tant que consellera d’Educació i
breus El Districte fa canvis en els tècnics de barri La reordenació de tasques al Districte amb la fusió de Territori i Serveis Personals ha provocat també una reordenació dels tècnics de barri. Si ja a principis d’any el tècnic del Coll, Francesc Roma, va ampliar les seves atribucions a Vallcarca, i Elisabet Gaspar va pasar a encarregar-se de Promoció Econòmica, ara ha estat la tècnica de la Salut, Mònica Oriola, la que ha integrat a la seva cartera la feina que fins ara feia Dolors Álvarez al Camp d’en Grassot, la qual s’encarregarà de Gent Gran. El tècnic de barri de Vila de Gràcia, Joan Bares, seguirà amb les seves funcions.
Concentració pels presos bascos a la Virreina víCtor CuLLeLL
a La dreta de La reGidora
Serveis Socials, Clemente, que ja va dirigir la campanya de CiU al districte, ha anat assumint protagonisme en els principals conflictes (Univers, Caspolino...) i ara serà la nova portaveu. “No cal portaveu adjunt”, apunta Cullell, que ha argumentat la seva decisió en “motius personals i de noves responsabilitats al govern. Ara fa dues setmanes el fins ara portaveu del grup municipal de CiU va ser nomenat director general d’Anàlisi i Prospectiva després d’una etapa de tres anys com a cap del Gabinet de Relacions Institucionals de Presidència. Dimarts també es designarà un nou conseller i l’assemblea de juny el ratificarà.
maite fandos i berta CLemente
aL seu Costat en un pLe reCent
PSC i ICV-EUiA treuen pit amb les tisores de Festa Major El cartell de Festa Major sempre és polèmic, agrada o no agrada, i s’origina un debat viu que enguany ja ha tingut efectes polítics. Més enllà de les raons del guanyador, Daniel Morell, i de les crítiques de companys de professió que no han guanyat, Jaume Tello (vegeu a la web de l’Independent), els dirigents locals del PSC i ICV-EUiA s’han
apressat aquests dies a difondre la imatge de la pròxima festa, presidida innocentment o no per unes tisores que ballen alegrement. Dues conselleres de l’oposició, la socialista Carme Esquirol i l’ecosocialista Àngels Tomàs, així com el secretari d’organització del PSC local, Jesús Jiménez, han difós el cartell a través de Twitter.
La jornada de solidaritat amb els presos bascos que ha convocat la plataforma Herrira aquest dissabte traspassarà fronteres i no només es farà a pobles i ciutats d’arreu d’Euskal Herria. La plaça de la Virreina acollirà a les set de la tarda una concentració en defensa dels drets humans dels presos per reclamar la fi de la dispersió i el seu acostament als centres penitenciaris del País Basc després que ETA anunciés el “cessament definitiu de la seva activitat armada” en un comunicat el mes d’octubre de 2011. La convocatòria compta amb el suport d’un gran nombre d’agents socials, polítics i sindicals. A. B.
Viu debat entre els diputats d’EUiA i la CUP a la Violeta
reportatge debarris
Davids, cosins però no germans els amics i amigues de la Violeta van asseure de costat dimarts David Companyon i David fernández, lluny dels focus del Parlament, on fa pocs mesos només hi anaven com a visitants. I no es van fer cap massatge, precisament.
Qui s’esperava una reunió d’amics la va trobar, però també els amics es diuen les coses
a la cara, encara que siguin de l’alçada d’un campanar. La trobada duia per lema De la Violeta al Parlament, però l’arribada de Companyon a Fernández ha estat per camins diferents. I dimarts es va notar. El diputat de la CUP va disparar primer recordant que als moviments socials no els preocupa “el que diu l’esquerra quan està a l’oposició sinó el que fa quan governa” i va passar llista tant a les plusvàlues generades a fa-
vor dels inversors privats en la recuperació de la Violeta, amb ICV-EUIA al govern de la ciutat, com a l’actuació de Joan Saura al capdavant d’Interior. Companyon, acceptant una part de les crítiques, va argumentar que “el tripartit va pensar que fent lleis n’hi havia prou per estar al costat de la gent”. I sí, van haver-hi crides a la unitat, però des de camins diferents. Alguns dels presents, son Lluís Cabrera, van concloure irònica-
eL diputat de La Cup, david fernández, prenent La parauLa a La tertúLia
ment que havia estat un xoc entre la Tercera Internacional i l’Anarquisme... i el públic, on també hi
havia des de Feliu Ventura fins a Jordi Altarriba, va xalar d’allò més.
5
l’independent de Gràcia
17 de maig de 2013
Societat
El desdoblament del CAP s’ajorna de nou i l’espai es destinarà a entitats La direcció de Patrimoni de l’Ajuntament ofereix l’espai provisionalment al Pla Locals Laia CoLL
el Centre d’atenció Primària del carrer Còrsega 363, on hi havia hagut la històrica sala Cibeles, ha tornat a ajornar la data de la seva inauguració i l’ajuntament ja treballa amb una opció provisional que eviti el desús i l’acumulació de pols: la cessió de l’espai a l’anomenat Pla Locals. el Districte també s’ha mostrat partidari de reactivar les tres plantes a l’espera que Catsalut doni una nova data d’obertura.
L’edifiCi
direcció de Torre Jussana prioritzarà les entitats de caràcter social i s’apunten uns convenis de dos, tres o cinc anys com a fórmula general. L’últim compromís verbal de CatSalut amb els veïns, establert ara fa un any, va apuntar l’inici de 2013 com a previsió d’obertura del CAP, que serviria per descongestionar el més que saturat CAP Sant Antoni Maria Claret i donar cobertura a la part sud de la Vila. El màxim representant del CatSalut, Jaume Estany, va apuntar en aquell moment, que malgrat les dificultats econòmiques, el CAP s’estrenaria enguany. Només hi faltava el mobiliari.
que aCoLLia La saLa
CibeLes
i que Ha d’aCoLLir eL nou
Sant Medir i Gràcia Territori Sonor es queden el local de Festa Major L’espai d’Igualada 10 estava buit des del trasllat a Can Musons A. B.
La Federació de Colles de Sant Medir i Gràcia Territori Sonor compartiran per primera vegada un mateix sostre i aquest no serà qualsevol: l’històrica seu de la Fundació Festa Major, al número 10 del carrer Igualada, escenari sobretot de les rodes de premsa multitudinàries de les festes d’agost, acollirà a partir d’aquest juny els equips de les dues entitats. Després de mesos de negoci6
ació amb el Districte, i tenint en compte la situació de provisionalitat de les dues entitats, l’acord s’ha tancat aquesta setmana i es concretarà amb el trasllat físic abans de l’estiu. L’antiga seu de la Fundació Festa Major a Igualada 10, propietat del departament de Benestar Social, va quedar buida el setembre passat quan els Castellers de la Vila de Gràcia i la Fundació Festa major van estrenar l’equipament cultural del carrer Alzina, Can Musons.
Cap
L’autoritat del consell de Salut sobre les cadires de l’Esperança El grup municipal d’ICV-EUiA ha criticat aquesta setmana, a través de la consellera Àngels Tomàs, que el ple de dimarts passat rebutgés la retirada del cobrament de les cadires de l’Esperança, quan el consell sectoral de Salut havia plantejat per unanimitat el retorn a la gratuïtat. “Quin sentit tenen uns consells consultius qeu
Els castellers havien deixat prèviament el seu local del carrer Robí. Les dues entitats ara beneficiàries, la Federació de Colles de Sant Medir i Gràcia Territori Sonor, havien manifestat el seu desig de tenir un nou espai al Districte. En el primer cas l’objectiu era l’estalvi del lloguer del local que fins ara han tingut els romeus al carrer de la Granja i en el segon cas era millorar la ubicació actual a l’espai d’entitats del carrer Topazi.
El centre Heura celebra festa reinvidicativa Sota el lema A Heura ens plantem, el centre obert gracienc -darrer Premi d’Honor que atorga el Districte- organitza dissabte 25 de maig una festa per donar a conéixer la seva tasca social. La jornada arrencarà a les 11 del matí amb l’actuació del grup d’animació Ai l’as i seguirà amb una xerrada sobre crisi i pobresa a càrrec d’Arcadi Oliveres. També hi serà present el periosta Xavier Solà, i els responsables del centre explicaran als assistens què és i què fan a l’Hort de les Cases i mostraran el conte que han editat, Em dic Pep i visc al carrer. La festa tindrà lloc al teatret de Lesseps (amb Pérez Galdós).
Districte i veïns del KGB tornen a topar pels sorolls
ALBERT BALANzà
La sala Cibeles va tancar el 2005, l’Ajuntament va comprar l’espai el 2007, les obres per aixecar un edifici amb habitatges tutelats i amb un CAP a les plantes inferiors es van començar el 2010 i van acabar el 2011. Però des d’aquell moment la part de l’equipament que havia d’acollir els serveis sanitaris no ha deixat d’acumular pols. Els pisos, en qualsevol cas, estan plens i les places d’aparcament als pisos soterranis també. La idea de l’Ajuntament, tal com es va manifestar des de la direcció de Patrimoni en l’última reunió de la permanent del consell d’associacions de Barcelona del passat 25 d’abril, és adequar l’espai perquè l’utilitzin les entitats que així ho demanin a Torre Jussana a partir dels requisits que s’especifiquen en el Pla Locals. La
breus
volem que elevin propostes si quan aquestes propostes arriben les tombem?”, ha apuntat Tomàs. L’hospital ha reduït a la meitat el preu de les cadires reclinables, de deu a cinc euros, des que al gener es va implantar el nou sistema, que en un terç del centre hospitalari obliga a pagar a canvi de 20 hores ininterrompudes d’ús. Aleix Vila el 4 de 8 i la torre de set al sac. S’ha fet esperar però la
primera clàssica de vuit dels Castellers de la Vila de Gràcia ja és aquí. La nova data escollida va ser diumenge passat, diada de Sant Ponç a Sant Cugat, on van poder complir el primer repte de la temporada descarregant el tres i el quatre de vuit juntament amb la torre de set. Castells aconseguits de manera molt solvent, on només el quatre de vuit va haver-se de treballar una mica més que de costum a causa d’una rengla que va quedar més entrada. El proper diumenge els blaus celebren en plaça pròpia el seu XVI aniversari acompanyats dels Castellers de Barcelona i dels Xiquets de Reus.
El consell de barri del Camp d’en Grassot va viure dimarts un nou episodi d’allau de queixes dels veïns del KGB, al carrer Alegre de Dalt, els quals, en quatre intervencions diferents, van narrar els casos de baralles, soroll, destrosses i realització de necessitats fisiològiques a la porta de les cases davant el que van considerar passivitat de las Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. “Ara és pitjor de que programen DJs d’Eivissa”, van apuntar. La regidora, Maite Fandos, va admetre la dificultat de solució del problema, que fa dècades que s’allarga, i va anunciar que es reunirà amb els veïns al juny.
crònica blava montserrat torres
76 maig 2013
La cuina vegana s’implanta a la Vila en format take away Zaraida Fernández obre l’establiment VegetArt a Torrent de l’Olla Laia Coll
Els horts de la Casita Blanca, sense suport veïnal El projecte guanyador del Pla Buits que dotarà d’horts urbans al solar de la Casita Blanca –presentat pel centre obert Heura, la cooperativaTarpuna i la Fundació Ametller- ha topat amb els veïns de Vallcarca. “Volem un espai obert pel barri i no renunciarem al nostre projecte [presentat al 2002]”,
explica Irene Güell, membre de la junta de l’AVV Gràcia Nord-Vallcarca. Per això expressaran la seva oposició durant la presentació del projecte dels horts de la Casita dijous 23 de maig a la Jaume Fuster i iniciaran tota una sèrie d’accions reivindicatives al barri.
editorial Horts a debat El projecte d’horts urbans amb el valor afegit d’inserció laboral al solar de la Casita Blanca que ha guanyat el Pla Buits es presenta la propera setmana de forma oficial amb l’aprovació de l’Ajuntament però amb l’oposició del veïnat. Són uns metres polèmics que, més enllà de la defensa que faci cadascuna de les parts enfrontades, sí que generen, si més no, uns quants interrogants. Ja posava en dubte la setmana passada un dels redactors d’aquest setmanari, inspirat per un comentari que ens havia fet arribar un lector, la qualitat dels aliments que es poguessin cultivar en aquest tros de terra envoltat per vies on el trànsit és nombrós. Precisament Gràcia és un dels districtes amb els nivells de contaminació atmosfèrica més alts de la ciutat. Si ens poséssim molt estrictes, uns tomàquets criats amb aquestes condicions climàtiques no obtindrien el certificat d’ecològic. Però el projecte dels horts urbans a Vallcarca va més enllà; és tracta d’un projecte social molt estudiat i amb uns objectius justos. L’altre interrogant és el procés que s’ha seguit fins a atorgar la gestió d’aquest espai. Des de 2002 els veïns de Vallcarca, a través de l’activa AVV Gràcia Nord Vallcarca, defensa un projecte per aquest solar, una proposta oberta al barri. Les seves idees -que ja contaven amb l’aprovació del govern en aquell moment- s’han perdut en un calaix. És més que comprensible, doncs, el seu malestar. I ara alcen la veu per fer-se escoltar, que és el mínim que ha de fer l’Ajuntament.
[2]
[el tema del mes]
més sostenible
Els horts de la Casita Blanca es presenten sense suport veïnal
Pla de neteja forestal Laia Coll
El projecte guanyador del Pla Buits que dotarà d’horts urbans al solar de la Casita Blanca –presentat per Heura, Tarpuna i la Fundació Ametller- ha topat amb els veïns de Vallcarca. “Volem un espai pel barri i no renunciarem al nostre projecte [presentat al 2002]”, explica Irene Güell, membre de la junta de l’AVV Gràcia Nord-Vallcarca. Per això expressaran la seva oposició durant la presentació del projecte dels horts de la Casita dijous 23 de maig a la Jaume Fuster. A. Balanzà /S. Manzanera El solar de la Casita Blanca destinat, segons el Pla Buits, a horts urbans
L’Associació Gràcia-Nord Vallcarca va presentar a l’Ajuntament l’any 2002 un projecte per adequar l’espai buit que deixaria l’enderrocament del mític moublé ara fa dos anys. La proposta dels veïns dibuixava “un espai pels veïns obert i amb jardins”, com explica la secretària de l’associació, Irene Güell. Pensant que contaven amb el suport de l’administració –el projecte va obtenir l’OK durant l’època de Ferran Mascarell- l’AVV va desestimar presentar-se a la convocatòria del Pla Buits: “no vam licitar un projecte que estava aprovat”. Els veïns, d’acord amb les declaracions de Güell, no volen que Vallcarca es converteixi en un “hort temàtic”. El projecte del Centre Obert Heura (ve-
geu L’Independent 477 i 479) contempla la creació d’horts urbans amb l’objectiu d’aconseguir la inserció laboral dels seus usuaris en l’àmbit de l’horticultura ecològica així com la seva autonomia personal. Els horts de la Casita Blanca formen part d’un pla proposat pel Centre Obert Heura, la Fundació Ametller i la Cooperativa Tarpuna, que té l’altre eix en l’hort del Viaducte de Vallcarca. Segons explicava a aquest setmanari una de les seves responsables, Laia de Ahumada, es tracta d’un projecte ambiciós que, amb la base de l’horticultura ecològica, se centra en la formació i l’autoocupació. Però el punt de vista del veïnat és un altre. Volien un lloc amb perspectiva i
es troben amb un projecte d’horts que contempla tanques i on es vol cultivar en un espai “altament tòxic”, envoltat de vies amb un alt nivell de trànsit. L’AVV, una de les més dinàmiques i representatives del barri amb 125 socis, va mantenir una tensa reunió amb les entitats responsables del projecte ara fa un mes que es va resoldre sense aconseguir cap apropament entre les parts. “Ens estan tractant com un mitjó amb l’excusa de que és provisional”, afegeix Güell. Un altre dels darrers moviments realitzats per l’entitat veïnal en els darrers mesos ha estat la presentació d’un escrit dirigit a Carles Agustí, Comissionat de Participació Ciutadana i Associacionisme
L’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) de la Conselleria de Justícia de la Generalitat, ha iniciat aquesta setmana les tasques de neteja de les franges forestals de Barcelona. Es preveu actuar sobre prop de 120 hectàrees de les zones colindants de la ciutat amb la serra de Collserola i a diversos districtes, un d’ells Gràcia. Aquestes tasques es desenvoluparan fins al mes d’agost, actuant amb un total d’entre 12 i 20 treballadors que es distribuiran per àrees. Els treballadors són interns penitenciaris en règim semiobert que participen dels programes de reinserció del CIRE, i que treballaran coordinats per personal d’Espais Verds al càrrec del manteniment dels Parcs i Jardins de la ciutat. Els equips realitzaran tasques de desbrossament i sega de la vegetació herbàcia crescuda en zones de l’entorn natural de Barcelona, esporgada i aclariment d’arbustos, arrabassament d’arbrat i poda de formació, d’aixecament de capçada o de realç, de neteja o de sanejament, de seguretat, d’aclarida, de reducció de capçada, de brocada o de reformació. A més, es realitzarà la trituració de restes vegetals i la recollida, transport i eliminació de tots aquells materials impropis com ara runes, mobles, metalls, pneumàtics, plàstics o qualsevol altre residu. de l’Ajuntament de Barcelona, que no ha obtingut cap resposta fins aquest moment. Per tot això, a més de manifestar el seu desacord amb el projecte de la Casita durant la presentació oficial la propera setmana a la Jaum Fuster, l’AVV iniciarà tot un seguit d’accions reivindicatives, com ara la instal.lació de pancartes als balcons del barri- per tal de difondre la seva veu.
[3]
Agenda 21 escolar Cedida
L’escola Mare de Déu del Coll visita el Bosc Turull Cedida
Els alumnes de cicle superior de l’escola Mare de Déu del Coll visiten el Bosc Turull. El passat 22 d’abril dins la nostra setmana cultural baixarem cap al Bosc Turull.Vam anar pel C/Aldea i, després, a l’esquerra de l’escola Montseny i l’institut Pere Bosch i Gimpera, seguirem el camí cap al Bosc Turull. Quan vam arribar, hi havia el Tècnic del barri del Coll, el Francesc Roma, que ens va donar la benvinguda, i ens va ensenyar un hort on treballen els nens i nenes de les escoles properes, i avis i àvies que venen tranquil.lament a cuidarlo. Ens va explicar que el Bosc Turull és un bosc mediterrani al que algun dia ens agradaria que es poblés amb algun animal típic d’aquests boscos (com
L’alumnat de l’escola gracienca en una activitat a l’Aula de Turull
Foto dels alumnes en un moment de la visita
algun esquirol). Més amunt hi havia el Bosc Turull, on els professors ens van deixar, per grupets, ‘‘observar’’ les plantes, els arbustos i els arbres. Vam anar per diferents camins, un portava a la part de dalt, on hi havia una caseta de fusta i una esplanada molt gran. Ens van repartir una làmina de
dibuix perquè anéssim dibuixant del natural les fulles, les flors, els arbres, ... que després analitzaríem dins l’aula de natura. El bosc es limitava per tanques de fusta. També hi havia un aqüeducte de pedra, a la part sud,
que conferia al bosc un aspecte rústic. Voltant, vam trobar rastres d’animals típics d’un bosc: insectes, ratolins de bosc, ocells, potser algun esquirol, serps...Vam veure que algunes plantes estaven senyalades amb una cinta groga i verda, que devien pertànyer a algun estudi concret. Vam veure un munt de plantes: aloe (Aloe vera); dàlies (Dahlia); alzina (Quercusilex); pins (Pinus); llorer (Laurusnobilis); palmeres (Washingtonia Phoenix); xiprers (Cupressus); garrofers
(Ceratoniasiliqua); maduixera (Fragariavesca)... Després de dinar, ens van donar una altra làmina per dibuixar per un costat, un niu real, i per l’altre un arbre, un arbust, i una flor. Per dibuixar el niu, vam entrar a l’aula de natura. Després d’això, es va acabar l’excursió. A la tornada cap a l’escola, vam fer un camí paral.lel al Park Güell. Va ser un dia genial!
Jose Miguel Segura, María Portillo, Jonathan Ruiz, Marc Pàrraga, Óscar Tort, Andrea Rodríguez, Lydia Edo, Xavi Pérez, Gabriel Carrasco IInés Calvo
[per darrere]
[4]
“A la cuina vegana has de ser molt honrat amb tots els aliments” Silvia Manzanera
Cuinera de professió i vegana des de fa set anys -”però sense adoctrinar ningú”s’ha llançat a la piscina ara fa tot just dos mesos amb un take away diferent a Torrent de l’Olla, Vegetart. Defensa la seva opció per ètica i sostenible i demostra simpatia, creativitat i molta pedagogia.
També deu ser la clau perquè repeteixin. I quina és la teva filosofia en la cuina que fas? Els meus principis són la honradesa en la matèria prima, la humilitat en el producte i l’ètica. Faig el que a mi m’agradaria trobar-me com a consumidora. També intento ser creativa, tot i que ja és tot un repte fer una truita sense ou o un pastís sense ou, mantega o llet.
Silvia Manzanera Un take away de menjar vegà. ¿Quina és la sensació després de dos mesos d’aixecar la persiana? La gent està responent molt bé. Quan vaig decidir obrir aquest tipus de negoci vaig tenir clar que havia de ser a Gràcia, aquí la gent és més oberta a provar coses noves, no té prejudicis i existeix tot un sector de consumidors bio i eco important. És l’únic lloc on entren iaies de 80 anys i et pregunten què fas, i després et
¿Els clients són vegetarians convençuts o també venen carnívors? La majoria menja carn. Segur que hi ha molta gent que s’està vegatitzant i encara no ho sap. Hi ha de tot, els que estan conscienciats i busquen productes bio i orgànics i d’altres que ho fan per provar. La clau és que, a part de que sigui molt sa, que agradi, que el plat estigui bo.
La cuinera Zaraida Fernández, darrera del mostrador del seu establiment, VegetArt
diuen que molt bé, que ho volen provar. Suposo que també perquè la base dels meus plats és la cuina catalana. Això és que hi ha demanda. Sí. Som l’únic take away així en tot l’estat espanyol. A més de cuina vegana –no es fa servir ni ous ni llet- oferim una línia
de producte nou, Raw, que és tot en cru, i està tenint molta acceptació. Tinc també dues línies de plats sense gluten. Venen moltes persones que m’expliquen que tenen intolerància a determinats aliments, o alguna malaltia o afecció, o que està fent un tipus de dieta determinada... L’important és escoltar la gent.
¿Fins a quin punt l’etiqueta bio o eco és una moda a la que s’apunta molta gent que obre un negoci? Més que moda és marketing. L’utilitzen per vendre. Jo tinc productes bio i d’altres que no; els primers tenen un preu més alt, és clar. Tots els meus productes són de temporada i els plats fets del dia. I amb un preu d’1,5 euros la ració. També és una forma de difondre aquesta cuina.
l’independent
17 de maig de 2013
de Gràcia
El Pla de Turisme senyalitzarà un camí Sagrada Família-Park Güell Comencen les obres de les guixetes per regular l’accés al parc siLvia manzanera
Silvia Manzanera
entrevista
Daniel Morell, premi cartell Festa Major
“Els festers utilitzen les tisores...” Josep m. ConteL
eL
operaris
trebaLLant aLs aCCessos deL
el Pla de turisme de Gràcia, una de les estrelles del Pla d’actuació del Districte, ja es troba en fase de diagnosi i tindrà com un dels seus elements principals la senyalització de camins per destacar els principals punts turístics del Districte. L’equip que està avaluant l’estat del districte en aquesta matèria, per exemple, preveu un camí que uneixi la sagrada família i el Park Güell. SíLVIA MANzANERA
Els rius de turistes que s’acostumen a veure pel carrer Escorial i els despistats que surten dels metros de Joanic, Vallcarca o Lesseps tindran a partir del 2014 una eina de navegació barata i eficaç,
park GüeLL
de La Carretera deL
CarmeL
segons va anunciar dimarts en el consell de barri del Camp d’en Grassot la regidora Maite Fandos. “Volem resoldre la senyalització cap al Park Güell i ordenar els fluxos de turistes”, va apuntar. El pla no descarta la utilització de voluntaris que informin a peu de carrer. Aquesta setmana han començat les obres de les instal.lacions per regular els accessos a la zona monumental del Park Güell, treballs que inclouen punts d’expedició d’entrades, llocs de control i un mòdul de serveis. Dilluns els operaris descarregaven el material a l’accés de la carretera del Carmel, on s’instal.larà un mòdul amb guixetes, serveis públics i vestidors, tot fora del recinte del parc. També hi haurà taquilles als accessos del lateral dret d’Olot i l’avinguda de Sant Josep de la Muntanya. El segon àmbit contempla installacions elèctriques, fibra òptica i
eL dia d’iniCi de Les obres
comunicacions, que donaran servei als cinc punts de control d’accés de la zona monumental que no comptarà amb cap element fix de regulació. Està previst que les obres finalitzin el setembre. El carrer Olot també ha iniciat la seva transformació urbanística per tal de millorar els problemes de mobilitat de la via. Aquests dies s’enllesteix l’elevació del pas de vianants de Marianao, en el seu tram final, per seguir amb el trasllat de la polèmica parada de taxis en aquest carrer que s’allargarà fins la zona on ara hi ha els contenidors -que es retiraran- davant de l’escola Reina Elisenda. Dilluns que ve també començaran els treballs per convertir el carrer en plataforma única fins l’entrada del parc i el trasllat de la parada de bus que ara està al carrer Larrard i que s’instal.larà al mateix carrer Olot.
Guanyador deL CarteLL de La
Dissenyador gràfic professional i bon coneixedor de la festa major –ha viscut a la Vila dels 9 als 35 anys-, Daniel morell i les seves tisores ballarines han desbancat les 242 obres presentades al concurs d’enguany.
Aclarim la polèmica. Què et va inspirar el cartell? Després de mesos de veure per tot arreu la imatge de les tisores contra les retallades, vaig pensar en donar-li la volta, ja que per una setmana la Festa Major de Gràcia representa tot el contrari: és alegria, solidaritat... Volia donar-li un toc festiu. D’altres persones no ho interpreten així...
festa maJor 2013
divendres passat
Cadascú que faci les seves lectures, com és habitual, interpretem les imatges amb la nostra mirada. Aquesta és la meva inspiració i el que jo volia transmetre. Em sembla molt lícit que des de la Fundació Festa Major hagin vist l’eina que utilitzen els festers per poder fer els guarnits. En qualsevol cas no volies fer un cartell-crítica. En absolut. No és un atac directe contra les administracions. Si volgués criticar el govern, ho faria d’una altra manera. Què representa per a tu guanyar aquest concurs? Estic molt content per la projecció i la repercussió que tindrà el cartell; és una passada.
El Districte insta Territori a reduir l’espai d’obres de la L9 a Lesseps Mentre els persistents veïns de Sanllehy, ja a la banda d’Horta-Guinardó, han vist com aquesta setmana es començava a retirar la grua de les obres de la L9 i obtenien el compromís municipal de la reforma de la plaça a principis de 2014, les tanques de Lesseps no es mouen i el Districte ha anunciat que instarà el departament de Territori a “reduir al màxim” la superfície que ocupen les tanques. Com a resposta al memorial de greuges dels veïns de Lesseps, però, el Districte substituirà els camins de llambordes que
siLvia manzanera
trebaLLs
per retirar La Grua de Les obres de La
creuen la plaça en diagonal per asfalt, eliminarà l’esglaó de la sortida del metro i estudia instal·lar
L9
a La pLaça
sanLLeHy
uns jocs infantils a la part baixa. Fins al 20 de maig també s’està replantant tota la gespa.
7
l’independent
17 de maig de 2013
de Gràcia
eXPosICIoNs
fins el 18 de maig Exposició Sirenes. Mostra conjunta de les artistes Gemma Silvestre i Valeria Pesce, que han treballat sobre un mateix motiu, encara que des de perspectives conceptuals i tècniques diferents: cossos de dones sota l’aigua. Espai [B] (Torrent de l’Olla, 158)
fer per millorar la situació d’aquests animals. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)
fins el 31 de juliol Exposició fotogràfica Una vila al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del diamant, dirigit per Francesc Betriu, i basat en la novel.la de Mercè Rodoreda. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)
fins el 30 de maig Exposició Homenatge al Marroc. Exposició de pintura i dibuixos de Miquel Cazaña, recull de l’obra que l’artista ha fet durant els seus viatges al fantàstic país veí. Rutes en camell pel Sàhara, el mercat d’Essaouira, la plaça de Yema el Fna o la medina de Tànger. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) Experiències d’autocompostatge a Catalunya. Mostra de diverses experiències sobre compostatge que es realitzen arreu de casa nostra. Cedida per l’Agència de Residus de Catalunya. Amb la col.laboració de l’Associació Amics del Bosc de Turull. Centre Cívic El Coll-La Bruguera (Aldea, 15)
fins el 31 de maig Exposició Animals maltractats. Mostra de fotos i textos sobre diferents casos de maltractament d’animals realitzada per FAADA. A cada imatge l’acompanya un text sobre cada cas de maltractament i uns consells sobre el que es pot
aCtes
Divendres 17 de maig Jam session de contes. La casa de los cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 21 h
Teatre: La balada de la cárcel de Reading. C. Cívic La Sedeta, a les 18 h Concert: ¿Por qué Jeanette? + Marc Espectre. Antic Forn de Vallcarca (Cambrils, 10), a les 19 h Teatre: Schiele, dones al descobert, cia El Gest Poètic. NunArt (Sol, 8), a les 21 h Concert: Escuchando Elefantes + Paddy Cassey. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h Concert: Rumba Wey. Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h
Concert: Morti. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h
Concert: Fredy Fresquet & Red Light. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h
Concert: Bernat Font Trio. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h
Concert: A1G + Char-Lee. Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h
Concert: Terratombats. CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h
Diumenge 19 de maig
Concert: Disco Las Palmeras + Odio Paris. AlmodoBar (Grassot, 36), a les 22.30 h Concert: Deckard + Ignacio Gonzalezz. Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h
Festival de cinema d’animació: NonStop Barcelona Animation. Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 17 h Concert: Hacia Otóntoron. Sala Porta 4 (Església, 4-10), a les 18 h Concert: Forró Afiado. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 19 h
Dissabte 18 de maig
recomanem L’eslovè Jaka Babnik a Espai [b]. La sala gracienca presenta, conjuntament amb lamono magazine l’última sèrie de fotografies de Jaka Babnik: We ara dogs. Especialitzat en fotografia d’skate, l’eslovè desenvolupa aquí un estudi d’auto-reflexió sobre la naturalesa humana i la societat.
Cedida: Jaka babnik
Dimecres 22 de maig Espai [b] (Torrent de l’Olla 158), a les 19.30 h
Dimarts 21 de maig Micro obert. Jam session on els músics tenen 15 minuts per presentar les seves propostes. baRrOK (Passatge de Noguès, 3), a les 21 h Concert: Laura Guarch Trio. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 22.30 h
Dimecres 22 de maig Coneix la biodiversitat del teu entorn: el Bosc de turull. A càrrec de Depana. Aula Ambiental de Turull (Pg. Turull, 36), a les 18.30 h
Jam session de jazz, blues i soul. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22.30 h
Dijous 23 de maig Jornada d’horticultura urbana, un barri d’horts. Centre Cívic El Coll (Aldea, 15), a les 19 h Juke Movie. Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h Concert: Lab1. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h
Monòleg: Alberto Montes. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 20.30 h
Concert: SuperflyParty. El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h La Patum al CAT. CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h
Aperitiu musical: Swing 42. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 12.30 h
Jam On Dejavú Quartet. Continental Bar (Proviència, 30), a les 20 h
Concert: Guirigall (Clara Ribatallada i Pep Montsant). CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h
Tallers de ciència. Sala SPAII (Ramis, 4), a les 18 h
Concert: Gandom Garous. Gràcia Latina (De l’Or, 19), 21 h
Concert: ImproAlfa. Alfa (Gran de Gràcia, 36), 21.45 h
Concert: Arildo Dildo. Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22 h
la cartellera CINemes BosqUe mULtICINemes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42. • El gran Gatsby. Dv, ds i dg, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.45. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. • Los Croods. Ds, dg i dl, 16.05 i 18.10. •Tesis sobre un homicidio. Dv, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.45. Ds i dg, 20.10, 22.15 i 00.45. Dl, 20.10 i 22.15. Dm, dc i dj, 16.00 18.05, 20.10 i 22.15. • Scary Movie 5. Dv, ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. • Stoker. Dv, ds i dg, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. Dl. dm, dc i dj, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20. • La gran boda. Dv, ds i dg, 16.05, 18.05, 20.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05. • La mula. 16.15. • Oblivion. Dv, ds i dg, 19.00, 22.00 i
8
00.40. La resta, 19.00 i 22.00. • Ayer no termina nunca. 16.15 i 18.15. • Noche de vino y copas. Dv, ds i dg, 20.15, 22.15 i 00.45. La resta, 20.15 i 22.15. • objetivo: la casa blanca. Dv, ds i dg, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05. • Iron Man 3. Dv, ds i dg, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. CINemes GIroNa. Girona, 175 • Una pistola en cada mano. Ds i dg, 22.00. Dl, 21.00. • Món petit. Ds, 18.00. • La nostra vita. Dv i dl, 19.00. Ds i dg, 18.00. Dc, 19.30. Dj, 19.30 i 21.30. • Festival de cinema i drets humans de Barcelona. Dv, ds, dg, dm i dj, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. • Un gran equip. Dv i dl, 17.00. Ds i dg, 16.00 i 20.00. Dc, 17.30 i 21.30.
Dj, 17.30. • Tango libre. Dv, 17.30 i 19.30. Ds, 20.00 i 22.00.Dg, 20.00, Dj i dl, 19.30. • La última isla. Ds i dg, 16.00. Dl, 17.00 i 19.00. • El cosmonauta. Dg i dc, 18.00 i 22.00. Dj, 17.30 i 21.30. Dl, 17.30 i 21.30. • Asgard Project. Dc, 20.00. • Jordi Sabatés presenta El món màgic de Georges Méliès. Dv, 21.00. x. LaUreN GrÀCIa. Carrer Bailén, 205 • sala 1: El gran Gatsby. 16.10, 19.10 i 22.00. • sala 2: La gran boda. 16.30, 18.30, 20.30 i 22.30. • sala 3: Objetivo: la casa blanca. 16.00, 18.10, 20.25 i 22.40. • sala 4: Díaz: no limpiéis esta sangre. 16.20, 19.15 i 22.10. Los croods. Ds, dg i dl, 16.00. VerDI HD. Carrer Verdi, 32
• sala 1: Stoker. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.10. Dv i ds, 23.30 (sala 2). • sala 2: Kauwboy. 16.10, 18.00, 20.00 i 22.00. • sala 3: La fotógrafa. 16.10, 18.00, 20.00 i 22.00. Blue Valentine. Dv i ds, 23.30. • sala 4: Searching for sugar man. 16.10, 18.00, 19.45 i 21.30. Dv i ds, 23.30. • sala 5: Tomboy. 16.10, 18.00, 20.00 i 21.45. 7 cajas. Dv i ds, 23.30. VerDI Park. Torrijos, 49. • sala a: La caza. 15.45, 17.50, 20.00 i 22.05. • sala B: El impostor. 16.10, 18.10, 20.15 i 22.10. • sala C: Rebelde (War Witch). 16.10, 18.10, 20.15 i 22.15. • sala D: El ejército del poder. 15.45, 17.50, 20.00 i 22.10. teatres
teatreNeU. Terol, 26 • sala cafè teatre. Magia de Cerca dl 21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. • sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h • sala Xavier fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeonato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil) saLa Porta 4. Església, 4-6 • Breus. Dv de maig a les 23 h • Estudio 44. Ds de maig a les 20 h • 28 dies. Ds de maig a les 22.30 h • L’amant. Dg 5 i 12 maig a les 19 h
l’independent de Gràcia
17 de maig de 2013
Cultura
L’Arxiu Buch es malmet per una fuita d’aigua a la Biblioteca Jaume Fuster L’incident ha afectat també altres donacions privades i documents administratius Laia CoLL
L’arxiu Buch Parera, el més important fons documental de Gràcia que es conserva en més de 200 caixes al sotan de la Biblioteca jaume fuster, s’ha fet malbé. Una fuita d’aigua ha afectat els fons de l’arxiu municipal de Gràcia, que des de l’any 2006, on hi ha també altres donacions privades i documents administratives i l’ajuntament treballa ara per recuperar en el termini d’un any el màxim de peces possible.
Sotacabina recapta diners per al nou Lluïsos Aquest cap de setmana Sotacabina ofereix una funció especial de Pànic al Palace, l’obra que els ha dut a participar a la Mostra Nacional de Teatre Amateur. L’obra, programada els dies 17, 18 i 19 de maig, té l’objectiu de recaptar diners pel projecte de reforma de l’entitat, el Projecte Lluïsos. L’entrada costa entre 5 i 10 euros, i és el públic qui ho decideix en funció dels diners que vulgui aportar al projecte de reforma. Dirigida per Mercè Pardo, podria ser la darrera peça que s’interpreta en el teatre tal i com s’ha conegut fins ara.
L’artista Leandro Sánchez exposa a Paspartú
A. BALANzà/S. MANzANERA
L’arxiu de Josep Buch i Parera, possiblement el més gran recopilador de dades, fets i documents sobre la història de Gràcia, va mullar-se diumenge quan una fuita d’aigua provinent del bar de la biblioteca va inundar el sotan on s’hi acumulen documents gràfics, fotografia, d’hemeroteca i biblioteca, així com diversos fons patrimonials i personals, reunits des de 1922 fins al 1994. El Club Excursionista de Gràcia, entitat de la qual Buch va ser-ne el fundador i primer president i que va cedir el fons, i la família Buch, es van assabentar dimecres de l’incident per una trucada de l’Independent.
breus
L’entrada
Fonts coneixedores de l’afectació han apuntat que la part més malmesa per la fuita d’aigua correspon a l’hemeroteca personal de Buch, sobretot de La Vanguardia, que no es podrà recuperar. La resta de documents afectats, una part del total, s’han dut a l’anomenat assecador del servei de biblioteques i no tornaran en el millor dels casos en el termini d’un any. Les 10.000 fotografies que corresponen majoritàriament també a l’Arxiu Buch, “de molt interès”, segons l’Arxiu Municipal, no s’han vist afectats.
de La
bibLioteCa Jaume fuster
aquesta setmana
Un homenot clau després de l’incendi d’arxius del 1870 Hi ha poquíssims documents anteriors a 1870 a l’Arxiu Municipal, quan la Revolta de les Quintes va acabar amb l’incendi de documents. Cinquanta anys després d’aquell trist episodi, un homenot de Gràcia va començar a recopilar-ho tot i hi va dedicar la vida. L’Arxiu Buch
conté caixes de política, de racionament, d’entitats o de llegats d’altres estudiosos com Miquel Brasó. Buch ho anava ficant tot en carpetes, una de les quals, la de les places, es va convertir en llibre l’any 2001 en un treball de Carme Segura, Eduard Farré i Esteve Camps.
La Galeria Paspartú ha inaugurat aquest dimecres l’exposició Simbiosi Alternativa, de l’artista Leandro Sánchez. La mostra es quedarà a la sala de Verdi fins l’1 de juny. Sánchez amb el seu estil i el seu llenguatge particular, aborda i presenta amb la seva obra un tema que tothom aborda: la relació entre la realitat, allò que vivim, el pragmatisme i l’abstracte, el pensament, els somnis, el món imaginari. La galeria, a més, té tot a punt per a la celebració d’una nova edició de l’Art amb Gràcia, aquest dissabte durant tot el dia. Una proposta que de nou aproparà l’art al carrer.
Ginebra Vall Joan vaLL
La directora Isabel Coixet és la darrera classe magistral dels Verdi
“Parts de Seattle recorden Gràcia” La directora de cinema gracienca Isabel Coixet va ser la darrera protagonista de la master class dels Verdi amb el seu film ‘Cosas que nunca te dije’ (1996), la seva primera pel.lícula internacional. fa pocs dies acaba d’estrenar ‘ayer no termina nunca’.
Viatjant pel món, algun barri t’ha recordat Gràcia? Hi ha parts de Portland, justament on vam gravar part de Cosas que nunta te dije, i al-
guna part de Seattle, que també té aquest tipus de barri amb un cinema com el Verdi, restaurants orientals, ambient els caps de setmana al voltant dels cinemes... I alguna part de Toronto també. Què t’hi fa venir, als Verdi? Vinc aquí sense veure el que hi fan, i sempre hi ha alguna cosa que m’interessa. Això es pot dir de pocs cinemes del món. A més, el tinc a prop de casa i pots quedar per fer alguna cosa amb els amics. Les meves pel.lícules sempre s’estrenen aquí. I si això deixés de passar, em preocuparia molt!
Acabes d’estrenar en aquest cine la teva última pel.lícula, premiada al Festival de Màlaga. Quin recorregut internacional tindrà? Ara anem al festival de Seattle i s’estrenarà als Estats Units al setembre. I després a França, Alemanya, Itàlia... També anirem al festival de Roma i al de Nova York. Em va agradar molt l’anunci que vas realitzar per a Estrella Damm. Tens un altre spot dirigit per tu? Aquest any no ho he pogut rodar perquè he estat filmant un altre film a Gal.les, que es diu Panda Eyes. Però alguna cosa faré...
isabeL Coixet, aLs verdi
I has acabat Panda Eyes? El rodatge sí, i ara estem amb el muntatge. Diria que s’entrenarà per Nadal. Cada vegada que encenem el televisor, i veiem el dia a dia, et fa pensar que el teu documental
entrevista
sobre el jutge Garzón no perd vigència? Més que mai. És l’única persona involucrada en el cas Gürtel que ha perdut la feina i ha estat expulsat de la seva professió. Ara veiem que tot el que deia era veritat, i que havia un finançament il.legal del PP impressionant. Però bé, la vida és així, ¿què hi hem de fer? Vivim i tenim una classe política, que malauradament, no poden fer altres distincions que no sigui estar preocupats per la seva pervivència al poder, i això és terrible. Provoca aquesta desconfiança total. El que estem veient ara és molt fort i sembla que els partits de l’oposició no volen anar a per aquesta corrupció del PP, perquè tenen també corrupció a casa, i això està molt clar. Ara ningú pot confiar en la seva classe política.
9
l’independent
17 de maig de 2013
de Gràcia
Esports
De Bode: “L’Europa ha de triar entre el romanticisme i la conversió en SAE” El president ultima el gran salt del club amb dos escenaris: Segona B o Tercera Jasna Hodzik
Guillaume de Bode (maastricht, 1958) presidirà diumenge l’últim partit de la lliga regular de tercera Divisió al Nou sardenya, abans que l’europa jugui el play-off i aspiri de nou a l’ascens que per últim cop va aconseguir la temporada 1994-95. Passi el que passi, De Bode ja treballa amb dos escenaris que signifiquen el gran salt del club en gestió i implantació social.
X. T.
ALBERT BALANzà
El president de l’Europa ha definit en quatre eixos aquest gran salt que reformula la gestió del club i l’acord econòmic amb l’Ajuntament de Barcelona i llança una nova campanya de captació de socis i un nou abordatge a la implicació social entre l’entitat i la resta de Gràcia. 1- La conversió en Societat Anònima Esportiva. De Bode, que aquesta setmana s’ha assegut amb el seu equip econòmic per estudiar el pressupost del club en funció de l’ascens a Segona B o del manteniment a Tercera, vol obrir el debat per convertir el club en Societat Anònima Esportiva. “Hem de triar entre el romanticisme d’abans o la conversió en SA”, apunta. El president defensa el canvi “no per malgastar sinó per créixer”. No hi ha cap club de Tercera amb aquest model, però sí uns quants a
eL
president de L’europa,
Segona B. La directiva no variarà la despesa en política de fitxatges -cap jugador rebrà més dels màxims establerts fa una temporadaperò mantindrà els incentius per victòries, que enguany han suposat afortunadament més despesa. 2- Un nou acord econòmic amb l’Ajuntament. L’Europa assumeix que no aspira als ajuts que han tingut clubs com l’Hospitalet, el Prat, el Reus o el Mataró, perquè representen ells sols una ciutat. Ni els vol. Però De Bode adverteix que l’any que ve, si el club juga a Segona B, es dispararà la despesa per desplaçament -10.000 euros de pressupost ara- o contracta-
GuiLLaume
de
bode,
aquesta setmana aL
ció d’àrbitres -els tres col·legiats cobren el triple a Segona B que a Tercera. Per això, la junta, amb un pressupost per al primer equip que ara s’eleva a 250.000 euros, apunta que potser caldria “un gest” del consistori per alleugerir despeses com els 26.000 euros en llum, els 50.000 que costa mantenir el camp de l’Àliga o la regularització de l’IBI. 3- Objectiu: 4.000 socis. La base de creixement de l’Europa segueix sent el futbol base i l’escola, amb 1.400 jugadors i 35 equips, quan fa deu anys no n’hi havia ni una tercera part. Cada nen que juga a l’Europa fa almenys un soci, el
nou sardenya
pare o la mare, habitualment, i ara amb el possible ganxo de Segona B, De Bode somnia amb la xifra dels 4.000 per posicionar-se com el tercer club de Barcelona. 3- L’Europa, més que futbol. El nou lema del club serà aquest, amb la idea d’arribar de manera definitiva als 120.000 graciencs. “També a l’Eixample i a Sarrià, que és on tenim la resta de principals aficionats”, apunta De Bode. Enguany la Fundació del club ha col·laborat amb la cursa Els 10 blaus, segueix amb el programa de beques i ha demanat pressupost per obrir un nou local social a sota de la grada del Nou Sardenya. Èric Lluent
10
Hi ha tirades al billar que semblen impossibles però acaben amb èxit. Això és el que necessita l’Europa per ser campió de lliga, una carambola: guanyar el seu partit, que el Cornellà no passi de l’empat i que l’Olot perdi. Amb el play-off a la butxaca, ara toca lluitar per un títol amb el qual Begueria hi continua creient: “És possible”. Entrenador dels equips base del femení de l’Espanyol, aquest jove de 27 anys té un somni: entrar a
aLbert beGueria Creu en La CaramboLa
El CN Catalunya acaba d’engegar les obres d’arranjament per construir dues pistes de pàdel a les seves instal·lacions. Les pistes s’ubicaran a l’entrada de l’edifici, davant de la terrassa de la cafeteria, i no seran cobertes per ajustar el pressupost. “Seran a l’aire lliure perquè no podíem assumir el cost de cobrir-les tenint present que no rebem cap subvenció” explica el director esportiu del club, “Tato” Garcia. Les obres, que es van iniciar el passat dilluns 6 de maig, avancen a bon ritme perquè ja s’ha aplanat tot el terreny i s’han començat a construir els murs de contenció. En aquest sentit, Garcia avança que “les pistes podrien estar llestes en sis o vuit setmanes, potser per Sant Joan ja les podríem estrenar si tot va bé i es compleixen els terminis”. Garcia assenyala que volen aprofitar que “el pàdel és l’esport de moda per oferir un servei més, un nou reclam que ens ajudi a captar nous socis” perquè “a la vora només el Club Tennis La Salut, que és privat, té pistes de pàdel”. La junta directiva haurà de decidir ara si permet jugar-hi a les persones que no són sòcies del club, però el director esportiu apunta que és bastant probable que s’obrin al públic en general.
#europaaquestanysí Cedida
Albert Begueria: “La carambola és possible” No recorda què va ser primer, si aprendre a caminar o a jugar a futbol. albert Begueria és un d’aquells que duen aquest esport a l’aDN. ex jugador de les categories base del l’europa, Barça, sant andreu o Hospitalet, procura no perdre’s ni un matx al Nou sardenya i, a més, creu amb la carambola.
El Catalunya oferirà servei de pàdel en dos mesos
formar part de l’staff tècnic del club gracienc. De moment, fa cinc anys que dedica molts diumenges a seguir el primer equip i creu que el secret d’aquesta temporada ha estat la creació d’un conjunt molt ben avingut i sense egoismes. “Al principi no m’ho creia. En el darrers anys l’Europa sempre feia una bona primera volta i després es desinflava, però ara la promoció és un fet i s’ha d’aprofitar. “Ara ho volem tot”, assegura convençut. La promesa per si l’Europa puja la té clara: caminada del Nou Sardenya a Montserrat amb la bandera escapulada a l’esquena.
l’independent de Grà cia
17 de maig de 2013
11
Viure a Gràcia
l’independent de Gràcia
17 de maig de 2013
Pere Martí
@peremarticolom
Miquel Gironès: “Obrint Pas no ha encès la flama, l’ha rellevat” xavi tedó
Després de vint anys als escenaris, obrint Pas anunciava a finals de març que aturen la seva activitat. el dolçainer de la formació, miquel Gironès, que fa tres anys que viu a Gràcia perquè està estudiant a l’esmUC, ens concedeix una entrevista abans del concert que faran el 24 de maig al Cat. el músic anuncia que aquest serà l’última actuació que faran a la Vila: “sí, segur!”. XAVI TEDó
L’“aturada temporal i indefinida” us portarà per camins separats o en projectes comuns? L’aturada no té res a veure amb projectes personals, sinó amb la necessitat d’aturar el vaixell i respirar un poc. Volem tenir l’experiència de viure sense Obrint Pas. Heu despertat consciències al País Valencià políticament parlant? No m’atreviria a dir que hi ha un abans i un després. La nostra consciència la va despertar gent abans. Obrint Pas és la conseqüència de molts anys de lluita del nostre poble, som fills de la generació de mares i pares que va impulsar l’ensenyament públic i en la nostra llengua al País Valencià. Nosaltres no hem encès la flama, l’hem rellevat per a les noves generacions. I musicalment no comparteixes que heu encès aquesta flama? Potser sí que alguns grups han seguit la nostra estela així com nosaltres hem seguit la d’Al Tall, Ovidi o Raimon. És tota la nostra generació la que marca un punt d’inflexió. És la primera en eixir de l’escola en valencià i viu la llengua i la lluita desacomplexadament, però tampoc ens diferenciem tant dels grups que es van precedir, compartim arrels.
12
miqueL Gironès,
aL
Cat
on imparteix CLasses de doLçaina i on aCtuarà amb
amb Gràcia...
Visc al Raspall des de fa dos anys, abans vaig viure un any a la plaça del Nord. He triat Gràcia perquè sempre que hem actuat a Barcelona hem dormit aquí, sobretot als pisos del que en dèiem l’Hotel de Massens. Abans esmorzava al Resolís i alguns caps de setmana ho faig al bar del mercat de l’Abaceria, si haig de comprar per fer arròs. També recicle sovint les verSí que es pot dir que heu introduït la dolçaina? Els Llunàtics o Poc Trellat ja l’havien usat abans però potser som nosaltres els que més renom hem agafat. Els precursors van ser els nostres pares que van revifar la música tradicional. Toco la dolçaina perquè perquè ja des de ben xicotet acompanyava amb el tabal mon pare, que era dolçainer. El PP ha prohibit ara l’ús del terme País Valencià als documents oficials. La catalanofòbia
dures que tiren del mercat. A dinar vaig al japonès de Torrent de l’Olla, el Kibuka, i a sopar al CAT o a La Terreta. De nit, a la Torna, anava al Casal de Joves abans que el dessallotgesin i vaig al Ballbreaker o al Garaje Hermético. Un desig... Que no es transformi en el barri elitista que alguns voldrien. es manté viva? El PP es veu molt feble i acorralat i atia l’anticatalanisme perquè la fera sempre mor matant. Hem de ser més intel·ligents i no caure en el parany perquè nosaltres seguim creient en el País Valencià en el marc dels Països Catalans (PPCC). Ens poden prohibir els noms, però el contingut mai no el podran esborrar. Ara treuen aquest debat per amagar que són uns corruptes que ens aboquen a la misèria. Un canvi polític a les Corts aca-
obrint pas
eL
24
de maiG
barà amb el buit que patiu els grups que canteu en català? La música en català al País Valencià s’ha fet forta sense el recolzament dels governs. La força dels ateneus, dels col·lectius i de gent individual ha creat una conselleria de Cultura alternativa, com diu el cantautor Pau Alabajos. Benvingut el recolzament, però hem bastit una cultura de resistència amb l’autogestió. Només volem que no ens posin la traveta, no demanem subvencions. Estem intentant llogar el Teatre Principal de València i segurament no ens el llogaran. Com viviu el procés sobiranista? Amb un sentiment contradictori. És un procés que et deixa de banda però alhora et diu que les coses són possibles. Sentim alegria i tristesa perquè veiem que els vaixells poden arribar al port, però alhora nosaltres ens quedem fora. Jo visc aquí, però la meva barricada és a València i els PPCC els faré des del País Valencià. Hi ha molta gent aquí que s’oblida de la resta del país, de la gent que ha donat molt perquè hui ací s’estiga parlant de sobirania.
la torratxa
Lliga Digueu el que digueu, a mi, aquesta lliga solitària no em deixa satisfet. És veritat, estàvem mal acostumats. Hi havia un temps que ho guanyàvem tot. Recordeu el cant “Copa, Lliga i Chàmpions!” del Polònia, doncs això. Quan anàvem per Europa érem respectats i temuts, esportivament, pels equips rivals. A aquesta època ja estàvem fent les maletes cap a Paris, Roma o Londres. Orgullosos del nostre club, amb uns jugadors que s’hi deixaven la pell, amb un entrenador que ens enamorava parlant, que dirigia com un director d’orquestra i un president que, derrapades a banda, defensava amb ungles i dents l’equip, el club i el país fins allà on calia. Fèiem callar rivals, els àrbitres no eren excusa i no ploràvem als despatxos. La Copa del seu rei era com un aperitiu, gairebé un clàssic contra els amics del Bilbao, amb qui fèiem a València un arròs de germanor. Un patxaran, uns càntics, una xiuladeta al Borbó, uns golets i cap a casa. Uns dies de descans, i cap a Europa i, entre mig, o abans, o després, la Lliga. Si, si, tot això passava abans que fóssim... En fi, perdoneu la nostàlgia, però és que hem viscut moments irrepetibles. Després de la llarga nit del nuñisme, prorrogada pel gasparisme agonitzant, Cruyff ens va ensenyar a jugar a futbol, Guardiola ens va tornar l’autoestima i Laporta ens va despertar l’orgull. I explicarem els nostres néts que vam veure jugar el millor Barça. Em nego a tornar enrere. El Barça no s’ho mereix.